Fira del Vi de Falset 11
Pilar Just (DO Montsant): «El consumidor cada vegada valora més els vins fidels al territori»
Tarragona 4
La presidenta d’Hispania Nostra creu que els Ajuntaments han de prioritzar els veïns en temes vinculats al patrimoni
Opinió 21 Lluís Badia. El gran debat: «Estem davant d’un ‘context geopolític mundial’, on serà difícil aixecar la veu»
Aquest dilluns s’adjudica la redacció del projecte, amb un cost de 2,3 milions d’euros, per adaptar la línia al pas de combois amb semiremolcs
L’obra permetrà treure volum de trànsit de camions de les carreteres, però Mercaderies per l’Interior alerta d’un possible col·lapse a Vila-seca 2 i 3
Esports 14 i 15
Nàstic
La victòria davant el Real Unión de Irún (4-1) va ser la cinquena consecutiva al Nou Estadi, que serveix per mantenir-se tercer a la classificació
El programa Espais Vius es posa en marxa al barri de Santa Teresa
l 6
Cambrils
L’Ajuntament atura el projecte per construir un nou pavelló a Vilafortuny
l 10
Montblanc
Aquest
La Setmana Medieval d’enguany, la més àmplia en actes i dies
l 9
Infraestructures l L’Estat ha adjudicat per 2,3 MEUR el pla per convertir la línia convencional en Autopista Ferroviària
Domènech Goñi
Ja està tot preparat per a fer realitat l’Autopista Ferroviària entre Saragossa i Tarragona, una de les infraestructures més reclamades per alleugerir el pas de mercaderies per les carreteres. Segons ha pogut saber Diari Més, el Ministeri de Transports adjudica avui per 2,3 milions d’euros la redacció del projecte per adequar la línia de tren convencional entre la capital aragonesa, Lleida i Tarragona. Amb la redacció d’aquest projecte es definiran les actuacions per a adaptar els gàlibs de 6 túnels, 16 passos superiors i la catenària a les dimensions dels semiremolcs, que s’acoblaran als combois.
El tram Saragossa-Tarragona és el que té major demanda per al transport de mercaderies de la xarxa ferroviària, amb
més d’un centenar de circulacions a la setmana per sentit. Per aquest motiu, l’adequació de la línia convencional és un pas clau per a donar continuïtat a l’autopista ferroviària existent des d’Algesires fins a Saragossa i reduir així el pas de mercaderies per carretera, una exigència de la Unió Europea.
El projecte determinarà què cal fer perquè la línia convencional s’adapti al pas dels trens carregats amb semiremolcs del tipus P-400, que s’acoblen directament dels camions. Els trens guanyen alçada i, per aquest motiu, caldrà adaptar el gàlib de 6 túnels, 16 passos superiors i la catenària. Per aquests treballs l’Estat té la previsió d’invertir més de 60 milions d’euros. Primer, però, caldrà redactar el projecte definitiu i atendre les possibles al·legacions que
Sostenibilitat
Un estalvi anual de 620.000 tones de CO2
Les autopistes ferroviàries ofereixen una solució logística amb importants estalvis, pel que fa a costos externs i emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons el Ministeri i la Unió Europea, les emissions de la carretera respecte al ferrocarril són 4,7 vegades més grans i suposa un estalvi anual de 620.000 tones de CO2
puguin arribar des del territori.
El pas de les mercaderies per nuclis urbans és una línia
En taronja, línia convencional que s’adaptarà com a autopista ferroviària
vermella per a tots els ajuntaments. El consistori tarragoní, que la setmana passada celebrava la licitació dels estudis de les noves connexions del Port per treure les mercaderies del front marítim, assegura que ja està estudiant què suposarà per a la ciutat la nova infraestructura.
Està per veure com s’acabarà traçant el dibuix ferroviari de les mercaderies a la demarcació. La capital del
Baix Camp també veurà com els trens de mercaderies que passen pels seus límits municipals creixen en nombre.
Un projecte clau, també pel Port
Els serveis de l’autopista ferroviària possibilitaran els itineraris des d’Algesires, Huelva, Sevilla, Madrid i Vitòria fins a Tarragona. D’aquesta manera, es promouran les sinergies entre el transport
marítim i el ferroviari. Ara fa un any, durant la jornada Raily Day celebrada al Port de Tarragona, la institució ja va recalcar la necessitat d’apostar per la intermodalitat. Cal recordar que el tràfic agroalimentari, que surt en direcció Lleida i Saragossa, guanya anualment protagonisme al port tarragoní: l’any 2024 els cereals i les seves farines es van mantenir com a segon tràfic sumant 5,67 milions de
El pressupost final del projecte de l’Autopista Ferroviària serà de més de 60 milions d’euros
Els trens passaran per les estacions de la Plana de Picamoixons, Reus i Tarragona
tones, superant les dades del 2022 de 4,25 milions de tones i els 4,21 milions del 2019.
Arribarà la doble via?
Trens l El portaveu, Eugeni Sedano, diu que «cal habilitar una línia de mercaderies segregada de la de passatgers»
«el tercer carril a la línia de la costa és un nyap». «Necessitem un estudi informatiu de com treure els trens de mercaderies de l’àrea metropolitana de Tarragona. No han de passar ni per Reus, ni Vilaseca ni Tarragona, ni per cap nucli de població de l’interior», defensa el portaveu. En aquest sentit, assenyalen que cal separar també les mercaderies dels passatgers al nus de Vila-seca. La sortida de les mercaderies del Port «s’ha de fer pel sud» i la façana marítima «ha de ser per als passatgers».
infraestructura, amb l’arribada d’un major nombre de trens de mercaderies a la seva estació. «Les mercaderies han de circumval·lar Reus. La línia de passatgers és l’única que ha d’entrar a la ciutat», manifesta.
L’adequació del traçat perquè pugui acollir trens amb semiremolcs no comportarà la creació d’una doble via en
Aquesta xifra fa que 2024 sigui el segon millor any de la sèrie històrica, només per darrere del 2023. Els cereals representen el 17,9% del total de mercaderies que es mouen pels molls tarragonins.
els trams entre Tarragona i Saragossa on només n’hi ha una. Caldrà veure com respon aquesta línia, ara convencional, a un augment dels fluxos de trens de mercaderies. La creació de la doble via era una demanda del Port.
L’arribada de més trens de mercaderies al territori a través de la futura autopista ferroviària «tindrà efectes directes en el funcionament dels serveis de rodalies i regionals a les comarques de Tarragona». Així ho assegura el portaveu de l’entitat Mercaderies per l’Interior, Eugeni Sedano. «Al nus de Vila-seca hi convergiran els trens que arribin de Saragossa, del corredor del Mediterrani des de València, així com els rodalies i regionals que donen servei a Tarragona, Reus, Tortosa i Móra la Nova, entre altres. Ferrmed ja vaticina que se saturarà, és una mort anunciada», subratlla Sedano.
Si res no canvia, trens arribaran al nus de Vila-seca i continuaran el seu camí en direcció Barcelona per la línia de la costa. Per aquest motiu, des de l’entitat asseveren que
Segons detalla Sedano, Reus serà una de les ciutats afectades per aquesta nova
L’entitat reclama el pas de mercaderies per una línia paral·lela a l’alta velocitat
L’alternativa, en paral·lel a l’AVE «És primordial habilitar una línia paral·lela a l’AVE i a l’estació del Camp de Tarragona només per a trens de mercaderies, segregada de la línia de passatgers, tal com es fa als corredors transeuropeus», recalca Sedano. Com ja ha defensat anteriorment, Mercaderies per l’Interior aposta per recuperar els trams de l’antiga línia ReusRoda i aprofitar el traçat de l’Euromed des de Vila-seca fins a l’estació del Camp de Tarragona. Això permetria una segregació total.
Entrevista l Araceli Pereda és historiadora de l’art i la presidenta de l’entitat en defensa del patrimoni Hispania Nostra. Ella també va ser una de les impulsores de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, del 1985
Com definiria Hispania Nostra a algú que no la conegués?
«Li diria que és la veu de les persones en defensa del patrimoni. I som la veu del patrimoni davant la societat també. Busquem la cooperació perquè entre tots puguem conservar el que és de tots». Quina és la seva relació amb Tarragona?
«L’Ajuntament és membre de l’associació des del 2008 i tenim bona relació. A més, estem orgullosos perquè creiem que el premi Europa Nostra que vam atorgar al Circ l’any 1995 va ser l’impuls perquè després Tàrraco s’inclogués a la Llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, que enguany se celebra el seu 25è aniversari».
La ciutat ha rebut premis, però també s’ha inclòs a vegades a la seva Llista Vermella, que alerta d’elements patrimonials mal cuidats i gestionats.
«Sí, no se salva cap ciutat. La nostra intenció amb aquesta acció és alertar i que es puguin solucionar els problemes el més aviat possible. El patrimoni molts cops es concep com una despesa i per nosaltres és una inversió. Que genera bons llocs de treball i també orgull i un sentiment de pertinença pels habitants». El gran problema acostuma a ser el finançament.
L’Ajuntament reclama un consorci entre administracions pel patrimoni, semblant al que té Mèrida. Com ho analitza?
«Jo he treballat tota la meva vida en el patrimoni i crec molt en el diàleg. El primer nivell de protecció del patrimoni sempre correspon als ajuntaments, que són qui hi estan més a prop, i des d’aquí es va escalant. Ara bé, en totes les escales hi falten recursos. Les administracions són molt importants, però molts cops no es parla del paper dels ciutadans. Igual amb els mecenes i patrocinadors. S’ha d’unir tota aquesta part de la societat també».
No es tenen en consideració?
«No, perquè el patrimoni continua patint pressions de sectors econòmics i urbanístics. És difícil. Jo parlo amb molts ajuntaments que estan a la Llista Vermella i ens diuen: ‘A mi ja m’agradaria sortir de la llista, però el que em demana el meu poble és que gasti en l’escola o l’hospital. Si gasto en patrimoni no em votaran’. I ho entenc. Per això la solució passa perquè la ciutadania conegui i estimi el seu patrimoni. Només quan els habitants et recolzen, pots arriscar en la matèria del patrimoni».
Paper dels privats
I aquí quin és el paper de les empreses privades? Quan
Gerard Martí
Societat
«Només quan els habitants et recolzen, pots arriscar en patrimoni»
succeeixen casos com el de Ca l’Ardiaca, què s’hauria de fer?
«Conec 100 casos com Ca l’Ardiaca arreu d’Espanya. Per començar, les normes han de ser clares. Si és un Bé d’In-
terès catalogat sàpiga vostè que no podrà fer certes coses. S’ha de continuar parlant, ser flexible, per les dues bandes. Cada cop les empreses s’hi impliquen menys».
En quin sentit?
«Crec que fa dècades hi havia més eufòria pel patrimoni i hi apostaven més. Ara es retrauen, estan més garrepes a l’hora de patrocinar. Nosaltres també ho patim. Per això també és important disposar
de tècnics en els projectes que sàpiguen interpretar i compaginar la Llei de patrimoni i l’interès comú».
Vostè va ser una de les impulsores de la llei, l’any 1985. La normativa està desfasada?
«Jo sóc partidària de fer-ne una nova. El concepte de patrimoni ha canviat molt els últims anys. Nosaltres parlàvem de patrimoni material i ara parlem de coses imma-
L’apunt
Gairebé mig segle defensant el patrimoni
Hispania Nostra es va fundar l’any 1976. L’any que ve celebrarà mig segle defensant el patrimoni d’arreu d’Espanya. «Per a celebrar-ho farem diferents congressos», explica Pereda. «Tenim l’única plataforma de micromecenatge per a patrimoni de tot el país. Volem ajudar en tot el possible», afegeix.
terials, culturals. És un canvi copernicà. Però necessitem consens polític, al 85 es va aprovar amb el 90% dels vots a favor del parlament. Fa falta una visió a mitjà i llarg termini».
El turisme també està estretament vinculat amb el patrimoni. Com casen aquests dos elements?
«Massa sovint les administracions o companyies que s’hi dediquen obliden allò primordial: la gent d’aquells llocs. Se’ls hi ha de donar prioritat. Quan dones permisos, llicències. Quan fas normes. S’ha de veure a qui beneficia. Perquè sinó veiem com es creen ciutats museus i patim problemes que fa anys no patíem».
Una gran nòria de 33 metres d’alçada
La Fira d’Atraccions de Bonavista obre les portes fins al pròxim 4 de
Societat l La Fira d'Atraccions de la 31a Fira d'Abril va obrir el passat divendres les seves portes, que romandran obertes fins al pròxim 4 de maig. Enguany, torna a presidir l'espai una gran nòria de 33 metres d'alçada. L’espai d’atraccions s’ha instal·lat de la mà del Gremi d’Atraccions de Fires de Catalunya (GREFIC) i complementarà
Un robatori i dos intents en habitatges de Boscos de nit
Successos l Aquest passat dissabte a la nit, la urbanització de Boscos de Tarragona va tornar a ser víctima d’un nou episodi de robatoris. Segons van informar els Mossos d’Esquadra a Diari Més, els lladres haurien intentat accedir a tres habitatges, però únicament haurien aconseguit sostreure material d’un. En els altres casos, haurien intentat manipular les càmeres de seguretat situades a l’exterior dels domicilis, fet que va alertar els veïns dels habitatges, que van avisar al cos policial al voltant de les 23 hores. Actualment, encara no s’ha realitzat cap detenció, i els fets encara es troben sota investigació. No és el primer cop que es viu un episodi així a la urbanització de Boscos. A finals del 2024, es van registrar 19 robatoris o intents en domicilis de Llevant en dos mesos i mig. Nou d’aquests van succeir a Boscos. Marta Omella
l La ciutat ha gaudit de la 30a edició del festival amb gairebé 50 actes
Redacció
La 30a edició del Festival
les tradicionals casetes de temàtica andalusa de la Fira d’Abril, organitzada per Mercats de Tarragona, les quals comptaran amb oferta gastronòmica i obriran les seves portes el pròxim 30 d’abril. De la mateixa manera que en l’edició de l’any passat, la Fira d’atraccions oferirà un preu promocional de 2 euros el dimarts 29 d’abril. Redacció
Dixieland va posar el punt final a quatre dies intensos de jazz a Tarragona aquest diumenge, després de gairebé 50 actes repartits per la ciutat. Namina & The Barbarians va oferir ahir al vespre el concert de cloenda a l’Amfiteatre romà. La consellera de Cultura de l’Ajuntament, Sandra Ramos, va definir el «triomf», un any més, d’aquest esdeveniment com «la banda sonora de la primavera tarragonina». En aquest sentit, l’edil va destacar «l’èxit de fusionar diferents escenaris amb diferents dixies». Tanmateix, va voler agrair «la participació i implicació tant de les entitats com dels locals col·laboradors en la programació», així com «la fidelitat dels músics locals». En l’edició d’enguany, s’ha
Namina & The Barbarians va protagonitzar ahir el concert de cloenda El Serrallo va acollir diverses actuacions, així com mostres de claqué i classes de ball. Xiquets del Serrallo
fet especial èmfasi en com el naixement del jazz a Nova Orleans va ser fruit del xoc entre la població africana i els instruments d’origen europeu. Aquests dies, Tarragona ha pogut gaudir de La Gangbé
Brass Band, una formació llegendària de Benín. Més enllà de les actuacions, també hi va haver sessions de DJ, vermuts o una classe d’introducció al ball collegiate shag i una mostra de claqué al Serrallo.
Comerç l Arrenca la campanya de dinamització ‘Carrers d’ahir, espais d’avui’ per ocupar els locals buits
Sergi Peralta Moreno
La tercera fase del Reus Espais Vius ja està activa per revitalitzar els teixits empresarial, comercial i comunitari de l’antic barri de Santa Teresa. L’Ajuntament de Reus va inaugurar dissabte la campanya de dinamització Carrers d’ahir, espais d’avui, amb què pretén donar a conèixer als emprenedors la disponibilitat de locals buits a la zona i, alhora, reforçar «la idea de cohesió» entre botiguers i veïnat. «Un dels èxits del projecte és el fet de crear una identitat; que malgrat que siguin negocis diversos, se sentin identificats amb el lloc on estan», detalla el regidor d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats. De fet, l’edil subratlla que, de l’acte institucional del dissabte, s’endú l’oportunitat d’haver «posat els diferents propietaris de locals i veïns del barri junts en un espai».
L’àmbit d’actuació de la tercera temporada del programa abasta les illes compreses entre el carrer de Sant Joan i l’avinguda de Prat de la Riba. En concret, posa el focus en els carrers de Santa Teresa, de Sant Elies, dels Recs, de Gras i
Fotografia de família de representants de l’Ajuntament de Reus i dels agents econòmics de la ciutat, en el tret de sortida de la campanya. ERC Reus
Una vintena de locals disponibles ja han mostrat interès a adherir-se al projecte
Elias, de la Lleona i de Boule, així com en les Galeries Quer, un entorn on s’han detectat 71 locals no ocupats i hàbils per generar-hi una nova activitat econòmica. En aquests
moments, més d’una vintena dels baixos ja han mostrat interès a unir-se a la iniciativa. Subirats comenta que Santa Teresa és un barri amb «identitat pròpia» i que, si bé està
molt a prop del nucli històric, «la realitat del centre és molt diferent», de forma que s’han de plantejar les seves necessitats amb un punt de vista distintiu.
Les dates
S’obrirà a la ciutadania una exposició amb material gràfic i testimonials de la història del barri
31 de maig
Es farà una festa final amb música en directe per consolidar la imatge del barri de futur viu i actiu.
Les activitats de dinamització s’allargaran durant maig, amb una exposició de memòria històrica i una festa de cloenda amb què es farà balanç i que, en el fons, «pretén ser una jornada de reconeixement al barri com a espai viu i resilient i amb alguna sorpresa vinculada al record de la seva festa popular». Mitjançant el Reus Espais Vius, l’Ajuntament contacta amb els propietaris dels locals buits i amb els emprenedors que tenen una idea de negoci, a qui s’assessora per analitzar-ne la viabilitat i perquè pugui «aterrar-la a la realitat». Així mateix, ha convocat una línia d’ajuts amb què cobrirà fins al 50% de la inversió necessària per obrir el nou establiment, amb un topall de 20.000 euros, sempre que la despesa mínima hagi estat de 4.000 euros i hi hagi un compromís «amb el triple impacte —social, mediambiental i econòmic—». La partida reservada és de 279.000 euros.
Miquel Llaberia
El Saló de la Moto va tancar ahir la seva 17a edició tornant a esdevenir un punt de referència i trobada per a tots els aficionats del motociclisme i dels concessionaris del territori. El cap de setmana va comptar amb una important quantitat d’assistents que van descobrir les últimes novetats de les principals marques del sector. Les expectatives sempre són altes, però, així i tot, els concessionaris finalitzen amb bones sensacions. «El dissabte va ser un dia molt bo i que va servir per acostar-nos molt a les expectatives a falta de diumenge», va comentar el gerent de Multicar Peiri, Jordi Peiri.
A la vegada, pels concessionaris estar present en el Saló de la Moto no és només una oportunitat per aconseguir vendes, sinó una obligació com a negoci. «Amb aquesta fira has d’estar sí o sí com a concessionari, perquè, si no estàs, la gent no et veu. També moltes vegades la fira no és només les vendes que fas aquí, sinó durant les setmanes vinents», apunta la responsable de vendes de Bormar Motos,
l Comerç
Els concessionaris subratllen la importància de ser presents en el Saló de la Moto de Reus
Les vendes de motos d’ocasió són una part important del negoci dels concessionaris
Anna Martí. Una opinió amb la qual Peiri coincideix i reconeix la bona feina feta per part de l’organització: «Aquí venim a vendre i a fer-nos veure. Han aconseguit fer una fira en què el client ve, compara entre totes les marques i compra. S’ha aconseguit tenir un client molt potencial en la compra».
Per un altre costat, la fira va disposar d’un espai on els concessionaris venien motocicletes d’ocasió, un producte que ha tingut també bona sortida. «Tothom va a mirar si troben entre les motos d’ocasió alguna cosa que els interessi. És una part important també del negoci», afirma el gerent de Multicar Peiri. Per la seva banda, la responsable de vendes de Bormar Motos assegura que han tingut bones vendes pel que fa a motos de segona mà i que el perfil de client normalment és «gent que no es pot permetre el preu de la nova, tenim motos seminoves amb poc quilome-
tratge que són una molt bona opció».
Aprendre a circular Durant la fira diverses entitats van dur a terme activitats i, entre elles, l’escola Tècniques de Conducció i Control, junt amb el Servei Català de Trànsit, va preparar un circuit per a dur a terme classes pràctiques de circulació destinades als infants. «En el circuit hi ha elements com passos de
vianants, semàfors o senyals de trànsit i fem que els nens tinguin un primer tast del que es podrien trobar quan circulin», explica Xavier Brull, un dels monitors encarregats de l’activitat. «Per exemple, tenim molt clar que amb el color verd hem de passar i amb el vermell ens hem d’aturar, però la gent té el mal costum d’accelerar quan es posa en ambre i, en realitat, ens hem d’anar aturant», afegeix.
Cultura l Els moments centrals s’han viscut aquest cap de setmana, tot i que la festa seguirà fins diumenge
ACN / Redacció
Montblanc s’ha vestit de gala aquest cap de setmana per celebrar els actes centrals de la 38a Setmana Medieval. La proximitat entre la Setmana Santa i la diada de Sant Jordi han propiciat que la Setmana Medieval de Montblanc s’estengui en el temps, allargant la programació tres caps de
setmana. Així les jornades continuaran també fins al 6 de maig, coincidint també amb el pont del dia del Treballador.
L’ampliació també s’ha aplicat als aforaments d’alguns espectacles i les noves ubicacions de les activitats.
Segons el president de la Setmana Medieval, Maties Martí,
l’objectiu és proposar altres circuits per «esponjar la festa» i fer que els assistents estiguin més «espaiosos».
«El que volem no és que vingui molta més gent, perquè a Montblanc hi cabem els que hi cabem, però volem que la gent estigui més espaiosa», assegurava el president. Un dels exemples és el nou
espai fora de les muralles, al camí de la Parellada, on se celebrarà Justa i honor i Torneig Medieval Nocturn el cap de setmana vinent.
Enguany també s’ha ampliat l’aforament d’alguns actes com la Dracum Nocte, que ha passat de 1.000 seients a 1.200, un increment d’un 30%. Amb una de les programacions
Enguany s’ha inclòs un carrer sense
soroll i tranquil per persones sensibles
més extenses de la història de la Setmana Medieval de Montblanc, també s’han recuperat activitats d’anteriors
edicions, a més de noves propostes com la recepció templera del cavaller Sant Jordi amb els Templers Montis Albis de Monzón.
Tot plegat, amb un pressupost similar al de l’any passat, que es trobava al voltant dels 300.000 euros.
D’altra banda, enguany la festa ha inclòs un carrer silenciós i tranquil, per on el pas de les comitives és silenciós i no onegen les banderes. La proposta inclusiva està pensada especialment per a persones amb discapacitat intel·lectual i per convertir el carrer de la Fusteria en un espai segur per a tothom.
«Creiem que és un primer pas important cap a un projecte molt potent que estem escrivint i que en els següents quatre anys ha de fer de la Setmana Medieval una setmana inclusiva», afegia Martí.
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Cambrils ha pres la decisió de no continuar amb el concurs d’arquitectura d’un nou pavelló poliesportiu al costat de l’Institut La Mar de la Frau. D’aquesta manera es confirma l’aposta del nou govern municipal, liderat per Oliver Klein, qui va anunciar recentment la seva intenció de recuperar el projecte d’un equipament al costat de les instal·lacions actuals. El concurs va iniciar-se a finals de l’any passat, durant el darrer mandat, i va comptar amb la participació de 13 estudis d’arquitectes, tot i que no va arribar a adjudicar-se. El contracte tenia un valor estimat de 184.035 euros i també incloïa la posterior direcció d’obres del pavelló.
La paralització d’aquest concurs es justifica en la ne-
cessitat d’obtenir finançament per la instal·lació d’aigua calenta a l’actual pavelló. Segons un informe del depar-
tament de Salut de la Generalitat de Catalunya les dutxes dels dos pavellons i la piscina coberta mostren «dificultats
per mantenir els valors requerits de temperatura».
Aquest problema es va produir per un «canvi sobrevin-
No es podrà engegar una nova licitació fins que s’arregli l’aigua calenta
gut de la xarxa de distribució» i va deixar sense aigua calenta sanitària tots els vestidors l’octubre de 2024, tot i que al novembre es van poder obrir les dutxes de la piscina de manera provisional.
L’Ajuntament de Cambrils va aprovar al desembre un projecte per modificar la instal·lació d’aigua calenta, el qual estava pendent de rebre finançament als pressupostos de 2025. No obstant això, els comptes no van aconseguir un acord al consistori i tot va desencadenar en un canvi d’alcaldia. L’actual govern està treballant en una
proposta de pressupostos municipals, però aquests encara no han estat aprovats. Amb tot, la suspensió del concurs d’arquitectura alliberarà al consistori de prop de 200.000 euros que podrien fer-se servir per a aquestes obres definides com a «urgents». Per contra, l’Ajuntament podria veure’s obligat a compensar als candidats aptes al concurs pel cost que els ha suposat el procés. La desestimació del concurs d’arquitectura també conclou que no es podrà engegar un altre projecte similar mentre persisteixin les raons que han justificat la suspensió d’aquest. Així, l’Ajuntament no podrà iniciar els plans d’un nou equipament fins que se solucioni el problema de l’aigua calenta a l’actual. Oliver Klein va manifestar la voluntat d’engegar els tràmits per construir un tercer pavelló a l’actual zona esportiva dins d’aquest mandat. L’alcalde referma que aquesta opció compta amb el «consens de les entitats esportives». Quant al finançament del projecte, el batlle espera poder incloure-ho als pressupostos d’aquest 2025.
Brossa acumulada a Torredembarra durant una vaga del 2024. ACN
El ple de l’Ajuntament de Torredembarra anul·larà avui el contracte de la brossa
Neteja l El ple ordinari d’avui de l’Ajuntament de Torredembarra inclourà l’anullació de l’adjudicació del nou contracte del servei públic de recollida i transport de residus. Aquesta decisió es pren després que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic estimés parcialment un recurs especial presentat per l’empresa Prezero, que
també es va presentar a la licitació juntament amb Urbaser, empresa inicialment adjudicatària. Amb la resolució del Tribunal, emesa el 26 de març, l’Ajuntament retrotraurà el procediment fins al moment de valoració de les ofertes tècniques. Es preveu que la nova adjudicació del servei es pugui portar al ple del mes de juny. Redacció
Entrevista La presidenta de la DO Montsant parla sobre les perspectives de la 30a Fira del Vi de Falset, que se celebrarà els dies 2, 3 i 4 de maig; el camí cap a la sostenibilitat del sector i la transformació de la comarca com a referent vitivinícola
Joan Lizano
Com afronta la DO Montsant la 30a edició de la Fira del Vi de Falset?
«Amb molta il·lusió. Trenta anys no es fan cada dia, i els cellers estan molt engrescats. Des de la DO participem amb activitats per fomentar el consum de vins Montsant i donar a conèixer encara més la diversitat que oferim. Cada any organitzem iniciatives com el passaport d’enganxines: quan compres vins dels estands Montsant, et donen enganxines, i amb un cert nombre pots optar a regals com copes, obridors, decantadors o fins i tot participar en sortejos».
Quants cellers de la DO hi participaran?
«No tenim una xifra exacta perquè la gestió dels estands depèn de l’Ajuntament de Falset, però habitualment hi participen uns 25-26 cellers, al voltant de la meitat dels membres de la DO Montsant. És una participació molt significativa que mostra la implicació activa de la denominació en la Fira».
Teniu alguna novetat destacada per a aquesta edició d’aniversari?
«Aquest 2025 mantenim la línia habitual, però ja estem preparant el gran esdeveniment de l’any vinent, quan celebrarem el 25è aniversari de la DO Montsant. Serà una ocasió especial amb tastos commemoratius, activitats
amb prescriptors i una programació extraordinària. La festa grossa la reservem per l’any que ve, tot i que enguany mantenim l’energia i la presència habituals».
Com ha evolucionat la presència de la DO Montsant a la Fira del Vi de Falset?
«Hi ha hagut una transformació molt important. Fa dues dècades, els vins tendien a seguir un mateix perfil marcat per la influència de grans prescriptors com Robert Parker: llargues criances, molta fusta nova i vins d’estil més internacional. Avui dia, a la Fira, els vins Montsant reflecteixen molt millor el seu territori, gràcies a una aposta per les varietats històriques —garnatxa i carinyena— i una viticultura respectuosa amb la identitat de cada finca». El públic percep aquest canvi?
«Sí, i molt positivament. Revistes especialitzades com Decanter han reconegut recentment la gran qualitat dels vins Montsant, destacant la seva expressió territorial. Cada cop més, els tastadors i consumidors valoren aquesta autenticitat i aquesta capacitat de reflectir el paisatge, els microclimes i la història de la comarca».
Quines activitats d’enoturisme promou la DO Montsant?
«Els consumidors valoren cada cop més la procedència i la genuïnitat del vi» Paladar refinat
«Durant la Fira del Vi de Falset, organitzem dos tastos a l’espai Wine Lovers: un tast de cegues i un tast de zonificació, per explicar la diversitat de sòls i microclimes. A més, molts cellers fan activitats pròpies als seus espais, obrint portes i organitzant visites especials. La Fira no s’acaba
en un cap de setmana: durant tot el mes de maig es manté una oferta d’enoturisme molt activa».
La gent hi respon bé?
«Sí, molt. De fet, la idea de prolongar l’activitat enoturística tot el mes va sorgir arran de la pandèmia, i ha funcionat tan bé que s’ha consolidat. Avui dia, molts visitants aprofiten els caps de setmana de maig per conèixer cellers i tastar vins, cosa que reforça el vincle
amb el territori».
Noteu un canvi en el perfil del consumidor del producte vinícola?
«Sí. Cada cop es valora més la varietat, la identitat i la genuïnitat. Es busquen vins que expressin la seva procedència, amb menys fusta nova, més respectuosos amb la varietat i més fidels al territori. Monovarietals de garnatxa o carinyena, criances subtils i expressions clares del sòl i el clima».
Quin impacte han tingut la sequera i altres dificultats com els aranzels?
«La sequera ha estat molt dura: una davallada del 40% de la producció en general, amb vinyes especialment afectades. Algunes han perdut ceps. Malgrat això, hi haurà producte suficient per a la Fira. Quant als aranzels, tot i que el mercat americà representa un 7-8% de les exportacions, el seu valor és alt perquè els vins que es venen als Estats Units són de gamma alta, i un augment d’aranzels podria afectar la rendibilitat». Quin missatge voleu transmetre als visitants de la Fira de Falset?
«Que aprofitin l’oportunitat per conèixer la diversitat i la qualitat dels vins Montsant. És una ocasió única per descobrir la feina de molts productors diferents en un sol espai i en un ambient festiu i proper, envoltats de la cultura vinícola que defineix la nostra comarca. Al mateix temps, és una gran oportunitat per entendre la història vitivinícola del territori i les maneres de treballar que es transmeten en cada copa. Darrere de cada ampolla hi ha un relat de dedicació, d’esforç i de respecte per la terra que volem compartir amb tothom que ens visiti. Volem que qui vingui a la Fira s’endugui no només el record d’un tast, sinó l’essència d’un territori viu i vibrant».
Institucions l L’acte de reconeixement, promogut pel Consell Comarcal, es va celebrar a la Canonja
Redacció
El passat 25 d’abril va tenir lloc al Teatre Municipal Orfeó Canongí una nova edició de la concessió de distincions de Mèrit de Serveis Distingits. L’acte va estar presidit per Salvador Ferré, president del Consell Comarcal del Tarragonès, i Roc Muñoz, alcalde
de la Canonja. A més, també va comptar amb l’assistència de la diputada al Parlament de Catalunya, Ivana Martínez i el director territorial de Cultura, Ricard Ibarra, així com, nombrosos alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores dels diferents municipis de la comarca. La gala va estar presentada per la periodista
Mercè Veciana i la va amenitzar el grup musical Tarraco Jazz Trio.
Aquestes distincions tenen com objectiu honorar persones o entitats en mèrits a la labor realitzada, que hagin contribuït a augmentar el prestigi d’un municipi del Tarragonès o de la comarca en el seu conjunt. Les propostes les pre-
Distincions entregades d’acord amb el criteri de cada ajuntament
Ajuntament d’Altafulla, Centre d’Estudis d’Altafulla
Neix amb l’objectiu de promocionar l’estudi de la vila del Baix Gaià. Al llarg dels cinquanta anys d’existència ha centrat la seva activitat en l’edició de publicacions, en l’organització de conferències i en la realització d’excursions de caràcter cultural.
Ajuntament de la Canonja, Juan Borràs Llop
Es vol destacar el seu projecte d’investigació sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista, per això, el Centre d’Estudis Canongins li va encomanar l’estudi de les repercussions de la Guerra Civil al municipi.
Ajuntament del Catllar, Agrupació de Dones del Catllar
Sorgeix de les inquietuds d’un grup de dones que creuen en la necessitat de crear una entitat que les representi. Sempre ha estat compromesa amb el municipi, organitzant activitats socioculturals col·laborant amb altres entitats i amb l’Ajuntament, convertintse en una de les entitats més actives.
Ajuntament de Constantí, Associació d’Amics Colla Coca de Constantí Neix amb l’objectiu de fomentar la cooperació veïnal utilitzant els valors de la cultura popular i tradicional, teixint lligams socioculturals. Des de la recuperació de la Dragonina han aconseguit incorporar a l’organització col·lectius i associacions del municipi, d’àmbits molt diferents.
Ajuntament de Creixell, Associació de Voluntaris de Protecció Civil
L’Associació ha participat en diferents actuacions, entre les quals destaquen la col·laboració en les tasques d’extinció d’incendis i la gran labor humanitària duta a terme durant la pandèmia. També contribueixen a la seguretat de correfocs, fires i festes que es fan al municipi.
Ajuntament del Morell, Associació Cultural l’Embruix del Morell
Amb més de quaranta cinc anys d’història aquesta entitat té com objectiu principal difondre els elements de la nostra cultura i les nostres tradicions. L’Embruix les preserva i també les adapta als nous temps, assegurant que les noves generacions les coneguin, les apreciïn i en vulguin formar part.
Ajuntament dels Pallaresos, Francisco Gassó Pedrós
L’afició del Sisco per recuperar materials i donar-los una nova vida l’ha portat a treballar en la confecció de trencadissos. El seu compromís de servei al seu poble l’ha dut a fer múltiples col·laboracions i donacions, tant al municipi com a diferents entitats.
Ajuntament de Perafort, Antic Forn A.
Ribas
Aquest forn s’ha mantingut durant més de seixanta anys, elaborant cada dia pa, i més tard van arribar les coques dolces i les salades. La seva bona qualitat fa que es converteixi des dels seus inicis en un referent
senten els Ajuntaments del Tarragonès, a proposta del Ple municipal i s’atorguen a persones o entitats dels municipis de la comarca que s’hagin distingit en una continuada tasca cultural, científica, econòmica, social o urbanística. El president del Consell, en el seu parlament, va voler destacar «el compromís dels
perquè ha estat un dels establiments més coneguts del territori.
Ajuntament de Roda de Berà, Jaci Molins Roca
La seva trajectòria professional la desenvolupa com a metgessa en diferents hospitals, però, també és formadora en diversos centres sanitaris, el seu propòsit sempre ha estat millorar la comunicació amb el pacient. La seva inquietud per explorar tots els camps fa que s’estreni com a artista en el gènere literari.
Ajuntament de Salomó, Societat Cultural Salamonenca
Es funda amb el nom de Sindicat Agrícola de Salamó, en un moment en què el moviment associatiu és molt fort a Catalunya. Aquell grup de persones, que ha tingut el mèrit de trobar la continuïtat durant cent anys, emprèn la construcció del Sindicat, que es converteix en el testimoni viu més vell de la vida social del poble.
Ajuntament de Salou, Club Bàsquet Salou
Aquesta entitat esportiva es funda l’any 1985 i té com a objectiu el foment de l’activitat federada del bàsquet i de l’esport de base. La base del Club ha anat creixent, sempre s’ha ensenyat als joves jugadors i jugadores aquesta filosofia: aprendre, jugar i, sobretot, gaudir del bàsquet.
Ajuntament de la Secuita, Associació de Joves de la Secuita
El GEPEC insta a recuperar la conselleria de Medi Ambient
ajuntaments a l’hora de presentar les seves propostes, aquests reconeixements no deixen de ser la suma de tots, de les diverses administracions del nostre territori i de la nostra gent. Una simbiosi perfecta que fa que ens sentim especialment orgullosos de poder celebrar, any rere any, aquesta trobada».
Aquesta associació va néixer fa vint-i-cinc anys amb l’objectiu d’impulsar, organitzar i gestionar els actes culturals festius més rellevants que se celebren al poble.
Ajuntament de Tarragona, TeclaSmit Teatre de Tarragona
Aquest col·lectiu de teatre està obert a la participació té vocació de plataforma des de la qual desplegar accions relacionades amb la cultura teatral, col·laborant amb altres entitats. L’Associació té la voluntat d’aportar a la ciutat i al Camp de Tarragona activitat teatral a partir de la innovació.
Ajuntament de Torredembarra, Colla Castellera Nois de la Torre
Aquesta Colla ha mantingut la seva activitat d’una manera continuada des de fa cinquanta anys. El seu impacte en l’àmbit casteller va ser immediat, assolint fites de molt alt nivell en poc temps. L’entitat és pionera pel que fa a la inclusió social, i és també la primera colla a acceptar les dones, com a membres de ple dret.
Ajuntament de Vilallonga del Camp, Josep Maria Vallès Badia El seu vincle amb el setè art comença com ajudant de cabina i porta més de cinquanta anys projectant pel·lícules. Ha col·leccionat materials relacionats amb el cinema, la qual cosa ha permès que s’inauguri el Museu del Cinema de Vilallonga del Camp, que neix per divulgar aquesta gran col·lecció.
Societat l El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans –Ecologistes de Catalunya (Gepec-EdC) insta el Govern a recuperar la conselleria de Medi Ambient després de quinze anys sense tenir-ne. «Una conselleria de Medi Ambient vol dir ficar límits, ordre, fiscalitzar. Si no hi és, ningú limita els possibles projectes», afirmava ahir Xavi Jiménez, president de Gepec-EdC en la celebració dels 40 anys de l'entitat. La Palma de Reus va ser el punt de trobada on rememorar lluites compartides, com la defensa de la serra del Montsant o els Ports, que va derivar en la creació de dos parcs naturals. Actualment, l'entitat treballa en projectes de defensa ambiental com el riu Siurana o el rebuig envers la implantació de l'empresa LOTTE a Mont-roig del Camp. Quatre dècades enrere en una cafeteria de Valls, un grup de set joves va engegar el que es convertiria en una entitat per defensar els interessos mediambientals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Amb els anys, l'agrupació va créixer fins a assolir els més de 800 socis actuals i estendre la seva causa arreu del país amb campanyes globals en el si de la xarxa de conservació per la natura de Catalunya. Aquest dimecres hi ha convocada una concentració a la presa del pantà de Siurana, una acció que vol servir com a eina de pressió abans de la Comissió de Desembassament prevista pel 5 de maig. ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Rosa Maria avui fas anys, moltes felicitats! Gaudeix molt d’aquest dilluns i pròximament ho celebrem amb un bon tiberi tota la familia. T’estimem!
Laboral l L’empresa ha ajornat els actes del 30è aniversari i suspèn la venda d’entrades durant l’aturada
ACN
La cinquena de reunió de mediació a PortAventura ha acabat sense acord i es manté la convocatòria d’una segona vaga pels dies 1 i 2 de maig. CCOO i UGT lamenten que la companyia «no escolta les ne cessitats» de la plantilla.
«Des de la part social s’ha defensat en tot moment la importància del conveni col· lectiu com a instrument fo namental per garantir unes condicions de treball i un salari dignes i competitius a PortAventura», recorden els sindicats. «Un conveni que ha de permetre que l’empresa pugui atraure persones treba lladores. I per aconseguir ho, s’han de millorar forçosa ment les condicions laborals i salarials», remarquen des d’UGT i CCOO.
Ambdós sindicats recla
men una actualització salari al que compensi la pèrdua de poder adquisitiu, un major reconeixement a l’esforç i l’ex
periència dels treballadors i mesures per alleugerir la seva càrrega laboral amb l’objectiu de compensar la seva contri
bució.
Per la seva banda, Por tAventura World lamenta «profundament» no haver
L’empresa assegura haver fet «un gran esforç d’aproximació»
aconseguit un acord en la cinquena mediació amb els sindicats i parla «d’un gran esforç d’aproximació» a les propostes de la representació sindical. «L’empresa ha mos trat flexibilitat en qüestions clau per als treballadors, com ara les millores salarials, la re ducció de la càrrega de treball i l’increment de l’estabilitat la boral», enumerava la compa nyia en un comunicat. «Tot i aquest esforç tangible d’apro ximació, no s’ha obtingut per part de la representació sindi cal una resposta que perme tés avançar de forma realista cap a un acord» comentaven
des de PortAventura World, que revelen que ha millorat «substancialment» les seves propostes durant les sessions del 24 i 25 d’abril.
En paral·lel, PortAventura ha aturat la venda d’entrades per als dies 1 i 2 de maig, coin cidint amb la vaga. Tal com ja va passar en la primera jorna da de protesta del 19 d’abril, aquests dies apareixen com a «esgotats» a la web oficial, tant per a l’accés al parc com per a les reserves als hotels del complex.
A més, l’empresa ha pos posat l’acte institucional de celebració del 30è aniversari previst avui. En un breu co municat, la companyia justifi ca que no podrà garantir que l’esdeveniment es desenvolu pi en les «condicions òptimes que una ocasió d’aquesta re llevància mereix». Per ara, no hi ha nova data, però s’indica que es comunicarà més enda vant.
Malgrat la convocatòria de vaga, des de la direcció del parc s’ha informat que es tre ballarà per mantenir oberts tant les atraccions com els hotels, els restaurants i els espectacles, en la mesura que sigui possible.
Nàstic . Dani Rebollo, Migue Leal, Óscar Sanz, Gorka Pérez, Joan Oriol (Juncà, 80’), Marc Montalvo, Ander Gorostidi, David Concha (Roberto Torres, 57’), Víctor Narro (Jardí, 71’), Antoñín (Marc Fernández, 71’) i Pablo (Álex Jiménez, 80’). Real Unión . James Wright, Santos (Eimil, 39’), Olartua, Quintana, Joseca Márquez, Rivero, Vidorreta, Aranzabe, Garrido, Serbio Benito i Obieta (Domínguez, 68’). Gols. 1-0, Joan Oriol de penal (10’); 1-1, Garrido (15’); 2-1, Pablo Fernández (56’); 3-1, Migue Leal, (82’) i 4-1, Pablo Fernández (74’). Àrbitre José David Martínez Montalbán (murcià). Va expulsar amb una vermella directa al defensor del Real Unión Alberto Quintana. Incidències. Partit de la jornada 34 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 8.112.
El partit l El Nàstic va assolir una golejada terapèutica contra el Real Unión, sumant la cinquena victòria consecutiva a casa
En cap lloc s’està millor que a casa. El Nàstic de Tarragona va assolir una golejada terapèutica a casa contra el Real Unión per recuperar els ànims després de la derrota a Lleó. Pablo amb un doblet, Migue Leal i Joan Oriol de penal van salpebrar un partit en el qual l’equip va superar el cop de l’empat del conjunt basc per sumar la cinquena victòria seguida a casa i tercera golejada Dani Vidal va apostar per tornar als orígens a casa. El tècnic grana va establir el 4-42 amb Pablo i Antoñín a la punta d’atac. El canvi de sistema i tornar a l’enyorat Nou Estadi li va venir bé a l’equip en els primers minuts. En qüestió de quatre minuts, el Nàstic ja havia aconseguit quatre rematades a porteria. No havia passat ni un minut i Antoñín va brindar un centre lateral per a Gorostidi, però el xut del migcampista va sortir llepant el pal esquerre de Wright. Tot seguit, una pèrdua del porter va venir una nova rematada del Nàstic que no va tenir prou potència. L’atac va virar a la dreta amb una pluja de centrades laterals que va forçar al porter anglès a actuar. Primer va aturar-li una rematada a boca de canó a Antoñín i després una altra a Pablo.
El conjunt grana es va convertir en tota una marea que el Real Unión no va ser capaç de controlar fins que va acabar esquerdant gràcies a Antoñín. L’atacant, murri, va veure el mal control de Santos per posar la cama. El central de l’Irun va caure en el parany i va
colpejar l’atacant grana. L’àrbitre ho va veure molt fàcil: penal favorable al Nàstic. Joan Oriol, encarregat de les penes màximes, va escurar el tir a la dreta i, tot i que Wright va endevinar les intencions, va posar l’1-0 de la justícia en el marcador. Les ocasions grana van tenir el premi merescut. Tot semblava indicar que seria un nou partit plàcid, però el Real Unión ho va impedir poc després. El conjunt basc va veure el forat al mig del camp que hi havia en les seves transicions. Ningú tapava el frontal de l’àrea i els bascs ho van aprofitar per
encadenar xuts des de fora de l’àrea fins que van trobar premi. Dani Garrido va ser l’encarregat de posar aigua al vi.
Estava alliberat, i el tir va sortir directe a la porteria d’un Dani Rebollo que poc va poder fer per veure la trajectòria
entre les cames de la defensa grana massa endarrerida. L’empat fer sortir als fantasmes del passat. L’equip estava
Fernández va marcar un doblet i ja ha trencat les dues xifres amb 11 dianes
visiblement tocat. Primer, el Real Unión va tenir un tram de domini. L’equip del nord va aprofitar l’espai que encara hi havia al mig del camp per buscar la porteria de Rebollo. Després, el Nàstic va recuperar la pilota, però al domini grana li va faltar una marxa més per trencar la defensa visitant. Donava la sensació que els grana volien arribar al descans com fos i així van anar passant els minuts amb control grana, però sense cap intent de reactivar-se. De més a menys. A la represa, aquest neguit
Les declaracions
Dani Vidal: «No és fàcil mostrar aquesta solvència a casa en aquesta categoria»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir més que content després de la golejada del seu equip contra el Real Unión, fins i tot, se’l va veure allejat per una victòria que va arribar per pal·liar els mals de la derrota a Lleó. «Faig una lectura molt positiva. Hem fet el millor inici des que estic al primer equip amb quatre ocasions clares de gol en quatre minuts. El Real Unión
La tercera
Migue Leal va ser el més destacat del partit amb un gol i una assistència
es va mantenir els primers minuts, però Pablo va fer veure les clarianes en el cel ennuvolat. Migue Leal va posar el centre lateral, el primer des del gol grana, i Pablo va fer el que millor sap. El xèrif de les pilotes aèries es va alçar entre dos centrals per marcar el 2-1 amb un cop de cap que va obrir el camí.
El Nou Estadi es va encendre i el Nàstic, amb la inèrcia dels darrers partits, va fer un pas endavant. Migue Leal va aparèixer de nou, aquesta vegada per enviar una canonada que va treure les tera-
és un equip que et posa els partits difícils pel seu estil de joc. El fet de poder guanyar-los amb aquesta solvència cal destacar-ho, perquè no és fàcil mostrar aquesta solvència en aquesta categoria», va destacar el tècnic grana després del triomf. Vidal es va unir als jugadors per celebrar el triomf en acabar el duel amb l’afició, fet que va destacar que «necessitem victòries i soc una persona molt sentimental amb això. M’ha donat per celebrar-ho amb la gent i amb el meu fill. De fet, li dedico la victòria a ell que la setmana passada va ser complicada
nyines a la porteria i va donar tranquil·litat amb el 3-1. En segons, el Nàstic va passar de ser el foc d’una espelma a tot un incendi. Antoñín, amb un control orientat, s’anava a plantar davant del porter i si a la primera meitat va forçar un penal, ara va forçar la targeta vermella. Si el Real Unión ja ho tenia difícil amb onze, amb deu es va obrir la porta amb una golejada. Marc Fernández va centrar de nou a l’àrea perquè Pablo fes el doblet i posés el 4-1 final. Una definició perfecta per a un partit que va acabar sent rodó. Els minuts passaven i el Nàstic va gaudir d’oportunitats de fer la festa més grossa, però tant l’afició com la plantilla van poder festejar una golejada que deixa un missatge: aquest equip està més viu que mai.
L’entrenador del Nàstic Dani Vidal. Gerard Martí
amb ell ingressat diversos dies. En aquest punt, també vull agrair al personal de
CLASSIFICACIÓ
l’Hospital Joan XXIII pel seu tracte». Aquesta va ser la tercera golejada consecutiva a casa i Vidal va assenyalar que «és difícil aconseguir-ho i crec que avui he fet un partit per fer-ne més de 4 gols amb tot el que hem generat». El triomf contrasta amb els resultats de l’equip fora de casa, fet que el tècnic va mencionar que «soc el primer autocrític i treballem per escurçar les distàncies de les dues versions». Finalment, Dani Vidal va destacar que «l’ascens està més viu que mai. Potser s’ha escapat de manera directa, però lluitarem pel play-off».
Equip Pts J G E P GF GC
1.CyD Leonesa 61 34 17 10 7 51 38
2.Ponferradina 56 34 16 8 10 51 37
3.GIMNÀSTIC 54 34 15 9 10 53 38
4.R. Sociedad B 54 34 15 9 10 45 30
5.Andorra 53 34 14 11 9 43 34
6.Bilbao Athletic 51 34 14 9 11 44 38
7.Zamora 48 34 13 9 12 41 31
8.Celta Fortuna 47 34 13 8 13 46 43
9.Tarazona 47 34 12 11 11 36 33
10.Ourense 47 34 12 11 11 33 36
11.Barakaldo 46 34 12 10 12 45 39
12.Arenteiro 46 34 12 10 12 38 55
13.Lugo 42 34 11 9 14 31 40
14.Sestao River 41 34 10 11 13 37 40
15.Unionistas 41 34 9 14 11 40 44
16.Osasuna P. 41 34 11 8 15 42 54
17.Real Unión 40 34 11 7 16 39 52
18.Barça Atlètic 36 34 7 15 12 44 52
19.G.Segoviana 36 34 8 12 14 38 65
20.Amorebieta 32 34 7 11 16 34 52
Entrenador
Dani Vidal
Alleujat
Jornada 34
Migue Leal
Voluntariós
Va marcar el seu primer gol de grana i va repartir-ne un altre. No va parar de proposar en atac.
Joan Oriol
Clarobscur
Va executar el penal, però també va tenir dificultats per cobrir la seva banda.
David Concha Ofuscat
Va ser proactiu, però li va faltar el toc d’inspiració per executar les jugades en els metres finals.
RESULTATS
Jornada 34, Primera RFEF Bilbao Ath.-CyD Leonesa 2-0
Barça Atlètic-Amorebieta 0-2
Osasuna P.-Andorra 0-1
Arenteiro-Lugo 2-1 R. Sociedad B-Unionistas 1-0
Sestao River-Ourense 2-1
G.Segoviana-Barakaldo 1-1
Tarazona-Ponferradina 1-0
GIMNÀSTIC-Real Unión 4-1
Zamora-Celta Fortuna 1-1
PRÒXIMA JORNADA
G. Segoviana-Real Sociedad B Ponferradina-Bilbao Athletic
Arenteiro-Zamora Real Unión-Tarazona Ourense-CyD Leonesa Barakaldo-Amorebieta
Unionistas-Sestao River Lugo-Barça Atlètic
Andorra- GIMNÀSTIC Celta Fortuna-Osasuna P.
Va recuperar el sistema clàssic de dos puntes i va assolir la tercera golejada a casa.
Óscar Sanz
Cinturó
Va sostenir la rereguarda grana amb solvència i va tenir trams de mostrar un caràcter de líder.
Marc Montalvo
Treballador
Va haver d’esforçar-se més del compte per omplir els buits que hi havia al mig del camp.
Víctor Narro
Dinàmic
Com és habitual, va ser l’abanderat de l’atac grana, però sense trencar línies com en altres duels.
Pablo Fernández
Xèrif
Dos gols més amb el cap ja ha trencat la barrera de les dues xifres amb onze dianes.
Marc Fernández Redimit
Com l’equip, va mostrar una millor versió a casa repartint una assistència a Pablo.
Roberto Torres
Calmat
Va entrar al segon temps per donar precisió calma en les passades del Nàstic.
David Juncà
Complidor
Va entrar per donar descans a Joan Oriol i no va desentonar en la poca feina que va tenir.
Gorka Pérez
Irregular
Va tenir trams bons, però també va perdre duels individuals molt perillosos.
Ander Gorostidi
Superat
Va mostrar-se participatiu en atac, però va generar dèficits en defensa.
Antoñín Cortés
Murri
Va provocar un penal i va forçar una expulsió, només li va faltar acabar marcant.
Jaume Jardí
Revulsiu
Aconsegueix canviar els partits quan entra al camp. Fa temps que truca a la porta de l’onze.
Álex Jiménez
Accelerat
Últimament gaudeix de poques oportunitats es precipita volent lluir el màxim possible.
CB Salou. Cuéllar (5), Bieshaar (3), Iker Montero (16), Emilio Martínez (3) i CJ Barksdale (15). També van jugar Víctor Aguilar (11), Pablo Aso (3), Juanpe Jiménez (12), Santana (0) i Adrià Aragonès (12). CB Melilla . Godspower (17), Córdoba (11), Krutous (13), Kasonga (6) i Javier Garcia (5). També van jugar Soumbey-Alley (7), Garcia (2), Moreno (2), Jacobs (4), Pavlov (10) i Stilma (11). Parcials. 33-23, 12-28, 20-23 i 15-14. Àrbitres. Julio Rijo Muñoz i Javier Saez Ruiz. Incidències. Partit de vuitens de final del playoff disputat al pavelló Salou Centre.
Bàsquet l Els salouencs van entrar amb força, però la potència del Melilla va acabar sent determinant
Oriol Castro/Arnau Montreal
L’eliminatòria es decidirà a Melilla. L’OCA Global CB Salou va caure ahir amb honor al pavelló del Milà en el primer partit del play-off d’ascens a la Primera FEB. El conjunt de Jesús Muñiz va jugar de tu a tu contra el Club Melilla Baloncesto, un dels candidats a l’ascens de tota la categoria. Els salouencs no es van fer enrere i van plantar cara, però la potència del rival va donar el primer assalt al Melilla. El CB Salou va arrencar molt intens en defensa i ràpid en atac, aconseguint dos triples seguits en els primers minuts. La motivació del conjunt local era màxima. Els de Jesús Muñiz s’havien guanyat el dret a somiar per l’ascens i van entrar a la pista amb el ganivet entre les dents. De seguida, el Melilla va entendre que si volia guanyar hauria de
Natació l L'Associació Swim for ELA va rebre el premi per la seva acció solidària de la mà de la Federació Catalana de Natació (FCN). El guardó va ser entregat en el marc de la celebració de la Diada de la Natació el darrer dijous a l'Auditori de Cornellà. El president de la FCN, Ramon Bosch, va entregar el premi a Jordi Cervera, Joana Bono i Siscu Morell, representants de l'associació. El premi visibilitza més la malaltia i ajuda a recaptar fons per a l'investigació. Redacció/Cedida
El
del
suar. Iker Montero comandava amb elegància l’atac local i aconseguia anar a la línia de
ahir,
tirs lliures amb les seves penetracions. Els salouencs van tancar bé el rebot i van estar
fins des del tir exterior, arribant a establir una diferència de vuit punts en els primers
Iker Montero va ser el més anotador dels salouencs amb setze punts
compassos del partit. Barksdale també imposava el seu joc interior i el Melilla intentava reaccionar sense èxit, tot i que mantenia les diferències al marcador. Soumbey-Alley era el millor dels visitants. El seu esforç no va ser suficient, perquè el Salou va tancar el primer període amb deu punts d’avantatge. Amb el pas dels minuts, el conjunt melillenc es va anant connectant al partit i va reduir les diferències al marcador. Poc a poc, el Melilla esgarrapava punts i escurçava les distàncies, fins que va assolir agafar el timó del partit. En qüestió de pocs minuts el Melilla va fer miques l’avantatge local i Krutous, des de la línia de tres, va donar un cop
El Reus Deportiu passa per sobre del Liceu (8-2) per tancar
Hoquei Patins l El Calafell va empatar contra l'Alpicat en el darrer duel al Joan Ortoll
Redacció
El Reus Deportiu i el Calafell van tancar ahir el seu darrer partit a casa abans dels playoff amb sensacions contraposades. Els roig-i-negres van passar per sobre del Liceo (8-2). El duel, però, va encetar igualat i no va ser fins als deu primers minuts de partit que el Reus ho va trencar. Martí Casas i Ferran Giménez van posar el 2-0 en un minut i Giménez va posar el 3-0 poc després. El Liceo va amagar amb la remuntada, escurçant distàncies amb un 3-2 tot jut abans del descans. Amb tot,
d’efecte al partit completant la remuntada. Pavlov, amb un nou triple, va enviar el partit al descans amb un 45-51. El temps de descans va ser molt efectiu per als visitants, perquè van acabar per aclarir els dubtes en atac que van patir en el primer tram. El Melilla va imposar la seva llei sobre la pista i va acabar per trencar la barrera dels deu punts d’avantatge gràcies a l’encert dels seus tiradors. El conjunt visitant aterrava a Salou com l’equip més anotador de tota la categoria i els de Muñiz van saber per què. El ritme de puntuació era molt elevat, tot un repte que els salouencs van acceptar. Un triple de Cuéllar van obrir el camí a l’esperança al final del tercer quart posant el 65-74. Tocava la remuntada en el darrer període i Juanpe Jiménez es va posar la granota de treball per escurçar distàncies amb un nou triple, però el Melilla va contestar immediatament amb un altre. Els salouencs aconseguien mantenir el ritme anotadors dels seus rivals, però això no era suficient per remuntar un partit en el qual el Melilla estava amb uns deu punts còmodes de marge. Amb el pas dels minuts, el neguit augmentava a la parcel·la blava i el cansament era evident. El cronòmetre negava la gesta, però el Salou no va abaixar els braços i va fer un esforç per escurçar la distància a 8 punts i deixar la porta oberta a l’eliminatòria.
El Reus FCR suma una nova derrota contra el Cerdanyola
el segon temps va ser un monòleg roig-i-negre. En un minut, Diego Rojas i Marc Julià van posar el 5-2 i, finalment, Jansà es va unir a una festa que va culminar Martí Casas amb un hat-trick. D’altra banda, el CP Calafell va tenir un duel dur a casa. A la primera meitat, Carles Domènech i Aleix Marimon van posar el 2-0. Els verds van tenir el tercer després d’una blava de l’Alpicat, però Jepi Selva va errar i els Cabestany ho van pagar. Munné va posar el 2-1 al primer temps i a les acaballes del segon Llenas va marcar l’empat final.
Futbol l El Reus FC Reddis va sumar la tercera derrota consecutiva contra el Cerdanyola (2-1). El conjunt de Marc Carrasco, que fa setmanes que ja ha assolit l'ascens, va caure a domicili en un duel que es va decidir en els darrers deu minuts. Després que Benito estavellés una pilota al travesser en el primer tram del duel, la igualtat va regnar a les àrees. El Cerdanyola va obrir la llauna amb un gol d'Ajani al minut 80, però Ramon Folch el va igualar cinc minuts després. Malgrat els esforços del porter Romaguera per evitar-ho, els locals van culminar el triomf. Redacció
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau lluitarà per l'ascens a Primera Nacional, la tercera categoria del voleibol femení estatal. L'equip femení va poder celebrar amb el pavelló de Sant Pere i Sant Pau ple de gom a gom la classificació per a la següent fase. Les noies d'Eduardo Sánchez van assolir el bitllet després de
guanyar el CV Barberà a les semifinals amb un contundent 3-0. Les rojillas van mostrar el seu potencial en el bloqueig i anotació i no van deixar cap opció a les seves rivals per tancar el duel per 13-25, 14-25 i 16-25. A la tarda, el voleibol va continuar al barri amb la gran final que decidia el campió de la categoria. Les ro-
jillas van acabar caient amb honor contra el Volei Sant Just per un ajustat 2-3. Ara, les rojillas gaudiran de gairebé un mes per preparar-se per a les finals nacionals que estan programades per al final de maig. El club ja ha presentat la seva candidatura a acollir aquesta fase final al pavelló. AMQ/@afabremk
La Inspecció de Treball de Catalunya va batre el rècord de sancions a empreses el 2024 amb 49,4 milions d’euros en multes per incompliment de la normativa laboral. Es tracta de l’import més elevat dels 15 anys d’història de l’organisme depenent de la Generalitat, que va assumir la funció inspectora en matèria de treball a Catalunya el 2010. El cos d’inspectors laborals va intensificar durant l’any passat la cooperació amb la policia amb un 82,5% més d’infraccions fruit d’actuacions conjuntes. Entre els àmbits més sancionats, destaquen les multes per incompliments d’empreses que tenien en plantilla treballadors estrangers contractats de manera irregular, que van créixer un 35,2%. Els agents de la Inspecció de Treball de la Generalitat van finalitzar 33.392 expedients el 2024, un 4,6% més que l’any anterior, amb 17.671 visites a centres de treball, una dada que s’ha mantingut estable respecte del 2023. En el procés de tramitació, els inspectors van plantejar a les empreses 23.601 requeriments de millora, dels quals el 83% van estar relacionats amb accidents i salut en el treball.
En total, al llarg del 2024, l’organisme va proposar 13.265 sancions a companyies, un 4,8% més que l’any anterior. L’import total de les multes encara va créixer més, un 7,7% més, fins als 49.413.681 euros. Els sectors amb més infraccions econòmiques van ser les indústries manufactureres, la construcció, el comerç, la repa-
ració de vehicles i l’hostaleria. De mitjana, cada multa va ser de 3.763 euros i la principal causa van ser els incompliments relacionats amb la jornada laboral, els descansos, el registre de jornada o les hores extra. Per aquest motiu es van proposar un 7% més de multes el 2024, fins a 2.399 en total. Els inspectors controlen no només que
les empreses tinguin un registre de jornada -obligatori des de 2019- sinó que es respectin els horaris i es compensin les hores extres.
El segon motiu de sanció va ser la falta de permisos de treball d’empleats estrangers,
Un dels aspectes en els quals vol incidir la policia laboral és en les polítiques d’igualtat
En tercer i quart lloc en la llista d’infraccions hi ha els incompliments contractuals -amb 7.386 contractes transformats i una actuació centrada a controlar l’abús de temporalitat- i els problemes relacionats amb la seguretat de les màquines. La Inspecció de Treball, que investiga per llei tots els accidents greus, mortals i múltiples, va proposar 1.949 infraccions per sinistralitat laboral (+12,6%) per un import total de 9,27 MEUR.
A banda dels accidents més greus, el cos laboral investiga sinistres lleus que afecten collectius vulnerables i sectors concrets que concentren més sinistralitat com la construcció, que en el 2024 va registrar 1.704 infraccions, un 20,4% més que el 2024. Les empreses del sector van haver de fer front a 7,7 milions d’euros en multes, un 15% del total. Preocupen especialment les caigudes en alçada.
Un dels aspectes en els quals vol incidir de cara a aquest any és en les polítiques d’igualtat, ja que només es van rebre 61 denúncies -que van generar 63 sancions- en tot el 2024.
fruit de la intensificació de les campanyes entre la Inspecció de Treball i la policia. Les infraccions d’estrangeria van augmentar especialment durant el 2024 amb 1.453 multes (+35,2%) per valor de 14,4 milions. Les sancions per a empreses que contractaven treballadors nascuts fora de l’estat de forma irregular van acaparar gairebé un 30% del total de multes interposades el 2024.
Redacció
FORMACIÓ EN SEGURETAT
Salut i Treball, empresa referent en serveis de prevenció de riscos laborals, oferirà durant el mes de maig un total de catorze cursos de formació dissenyats per tal de millorar la seguretat i la salut de les persones en el seu entorn laboral.
Aquesta proposta formativa va adreçada a empreses, professionals i treballadors que volen actualitzar els seus coneixements i complir amb la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos.
I és que la formació en Prevenció de Riscos Laborals (PRL), a més de contribuir a prevenir i reduir els accidents laborals i les malalties professionals, ajuda també a les empreses a evitar costos associats a possibles lesions i malalties, com ara baixes laborals, indemnitzaci-
k Tribuna
Pilar Casas
Advocada del Col·lectiu
Ronda
La formació en PRL prevé accidents i ajuda a evitar costos derivats
ons, despeses mèdiques i pèrdua de productivitat. Així mateix, els cursos preventius permeten l’adaptació tant dels treballadors com dels mateixos ocupadors als canvis que es puguin produir en l’entorn laboral, com ara l’arribada de noves tecnologies, els processos de treball o els riscos emergents.
La temàtica formativa que ofereix Salut i Treball és molt diversa, com ara un curs bàsic de PRL per al sector de la construcció de 60 ho-
res; un curs de paleta de 20 hores i un de sis hores; un de muntatge d’estructures tubulars de 20 hores i un altre de sis hores; un curs d’operadors de vehicles i maquinària de moviment de terres de 20 hores i de sis hores; un curs d’instal·lacions, reparacions, muntatges, estructures metàl·liques, serralleria i fusteria metàl·lica de 20 hores i un altre de sis hores; un curs d’electricitat (amb muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques d’alta i
Quan la sinistralitat laboral no és fruit de la casualitat
Hi ha xifres que malauradament parlen per si soles. L’any 2024, 108 persones van perdre la vida a Catalunya mentre treballaven, 20 a la demarcació de Tarragona. Són dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu que fan evident que encara queda molt camí per recórrer en matèria de prevenció i seguretat laboral per aconseguir que la sinistralitat en aquest entorn deixi de ser una xacra que no atempti contra la dignitat ni els drets més fonamentals.
Els accidents i les malalties professionals són riscos que massa sovint tenen a veure amb una multiplicitat de factors que no són fruit exclusiu de la casualitat: manca d’inversió, temporalitat excessiva, formació insuficient en matèria de prevenció, reducció de costos... i tot plegat en un entorn econòmic en què moltes empreses accentuen, a vegades més enllà del que és raonable, la pressió per incrementar la producció i els beneficis. És evident que tothom treballa per guanyar-se la vida però ja és massa habitual que la feina ens faci perdre la salut o fins i tot la vida. I el més greu és que no sempre resulta fàcil obtenir el reconeixement i les prestacions que ens corresponen,
baixa tensió) de 20 hores i de sis hores, i un altre de suport vital bàsic + DEA de quatre hores. Tots els cursos que s’ofereixen des de Salut i Treball estan dissenyats des d’un un enfocament pràctic i participatiu, combinant la teoria i els exercicis pràctics per tal de facilitar-ne l’aprenentatge. A més, compten amb instructors altament qualificats i amb una àmplia experiència en el camp de la prevenció de riscos laborals.
enfrontant-nos al mur que representen empreses, mútues i administracions. Però no podem defallir ni renunciar-hi: al lloc de treball i davant l’eventualitat de patir un accident o una malaltia causada per la feina, tenim drets que ens emparen. Són nostres i els hem d’exercir.
L’equip de persones professionals de Col·lectiu Ronda tenim clar que cal una denúncia constant d’incompliments molt greus en matèria de prevenció i cal seguir operant per aconseguir unes condicions de treball digne. A Tarragona ja fa temps que lluitem perquè així sigui, obtenint sentències que ho avalen. Recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar l’origen laboral d’un limfoma de Hodgkin d’un extreballador de la petroquímica de Tarragona per exposició a benzè, desestimant els recursos de la mútua i de l’empresa contra una sentència que vam aconseguir on es reconeixia el vincle causal amb la feina. Un vincle que a vegades provoca riscos de nivell psicosocial, problemes de salut mental que resten encara més en l’oblit de les polítiques de prevenció. En aquest sentit, també des de la nostra cooperativa vam aconseguir que el Jutjat Social 2 de Tarragona condemnés
A més d’aquests cursos que ja estan planificats, també se n’hi sumen d’altres que van sorgint segons les necessitats de les diferents empreses clients. En aquest sentit, també s’ofereix una àmplia oferta de propostes formatives online que podreu trobar a través de la pàgina: https://sitformacion.adrformacion.com/
Val a dir que, segons la normativa actual, tots els empleats han de comptar amb una formació adequada en prevenció de riscos a la feina. Es tracta tant d’un dret del treballador com un deure de l’empresari. Els coneixements que s’adquireixen en aquests cursos són indispensables. A més, aquesta formació permet al treballador augmentar les seves oportunitats laborals. Es pot obtenir més informació a través del web: https://www.sitprevencio.cat/
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
les mercantils Alcover Química SL i Cromogenia Units SA, ambdues connectades societàriament, a indemnitzar amb el pagament de més d’un milió d’euros a la família de l’antic director de fàbrica, que es va suïcidar a les installacions de l’empresa el passat maig de 2020, reconeixent així l’incompliment del deure de la companyia d’aplicar mesures de vigilància de la salut. Un cas extrem però que posa de nou sobre la taula els greus incompliments en matèria preventiva.
A Col·lectiu Ronda fa anys que treballem perquè es reconeguin nous marcs de relacions laborals que, en definitiva, han d’ajudar a fer compatible la salut i el treball. O si més no, reduir les xifres d’accidents i malalties laborals. Mentrestant, seguirem lluitant per aconseguir les indemnitzacions i prestacions corresponents de manera digna i justa. Perquè mentre les condicions no millorin, tenim drets que ens emparen.
Davantl’eventualitatdepatiruna malaltiaoaccidentdetreball tenimdretsqueensemparen
SEGURETAT A LA LLAR
Recomanacions per tal de reforçar la protecció de la teva llar durant tots els dies de l’any
LRedacció
a seguretat no hauria de ser una preocupació puntual, sinó una part essencial del nostre dia a dia. Robatoris, ocupacions il·legals o intrusions poden passar en qualsevol moment, i és per això que cada cop més llars aposten per sistemes de protecció intel·ligents i eficients.
Des del Grup SIC24, especialistes en seguretat amb més de 20 anys d’experiència, recorden que protegir el teu espai és un compromís constant, actiu i necessari durant tot l’any.
Al servei de la tranquil·litat Disposar d’un sistema de seguretat fiable és el primer pas per sentir-se protegit. Vissegur Grup SIC24 ofereix solucions per a cada necessitat: sistemes d’alarma, càmeres de videovigilància avançada perimetral i sistemes de control d’accés que permeten supervisar en temps real qualsevol incidència, siguis on siguis. Aquesta tecnologia no només dissuadeix els possibles intrusos, sinó que també facilita una resposta immediata davant qualsevol alerta, aportant confiança i control.
Central d’alarmes 24/7 Un sistema de seguretat és més eficaç
quan està connectat a una Central Receptora d’Alarmes (CRA). A Vissegur Grup SIC24, disposem d’una CRA pròpia que opera les 24 hores, els 7 dies de la setmana. Això permet actuar amb rapidesa davant de qualsevol senyal d’intrusió, activant els protocols de seguretat i contactant amb les autoritats competents si la situació ho requereix. És una vigilància constant i professional, que
garanteix màxima protecció.
Mesures senzilles, però efectives
A banda dels sistemes professionals, hi ha accions que poden marcar la diferència:
Simular presència a la llar: Programar llums, persianes o aparells electrònics ajuda a evitar que es detecti que l’habitatge està buit.
Discreció a les xarxes socials: Evi-
tar publicar detalls de la ubicació o de les rutines diàries i vacacionals pot prevenir situacions de risc.
Reforçar portes i finestres: Incorporar panys de seguretat, reixes en punts vulnerables pot frenar possibles intents d’intrusió.
Mantenir l’entorn cuidat: Un jardí descuidat, bústies plenes o finestres permanentment tancades poden ser indicadors d’absència. Cal mantenir
aquests elements en ordre.
Comunicació amb el veïnat: Tenir una xarxa de veïns de confiança permet una vigilància col·lectiva i pot ser clau per detectar moviments sospitosos.
Adaptar la seguretat al dia a dia Cada habitatge és diferent, i també ho són les rutines de qui l’habita. Per això, és important fer un estudi personalitzat de les necessitats i adoptar les mesures més adequades. A Vissegur Grup SIC24 disposen d’un equip altament capacitat que t’oferirà un assessorament professional per garantir una protecció a mida, combinant tecnologia, eficiència i proximitat.
La tranquil·litat comença a casa Invertir en seguretat no és només protegir béns materials, sinó garantir la tranquil·litat de les persones. Sigui en moments d’absència o mentre es gaudeix del dia a dia, saber que la teva llar està protegida aporta una pau mental inestimable.
Amb Vissegur Grup SIC24, és possible protegir l’habitatge de manera efectiva. Amb sistemes de seguretat avançats i monitoratge constant, assegurant la tranquil·litat durant els 365 dies de l’any.
~ CONTINGUT RECOMANAT ~
k Editorial k
Els Espais Vius de Reus arriben a la seva tercera fase que, en aquesta ocasió, centra l’atenció bàsicament al barri de Santa Teresa. Que hagi arribat a una tercera edició mostra en gran manera que els beneficis de les anteriors han estat destacats. Una ciutat com Reus, que destaca especialment pel seu teixit comercial, és l’escenari adequat per una iniciativa que el que busca és incentivar la recuperació de locals buits. Cadascuna de les fases anteriors s’han concentrat a espais diversos, però en aquesta ocasió, a més, hi ha un interès especial en aconseguir recuperar una essència de barri,
exemplificada en crear una identitat que no tan sols abasti els comerços o petits negocis que s’hi puguin ubicar, sinó fer-ho també amb els veïns que hi viuen. A Reus el que no poden evitar –de fet, gairebé a cap ciutat amb un mínim teixit comercial– és l’impacte d’una globalització tecnològica i comercial que fa que sigui possible demanar ‘online’ qualsevol mena de producte i rebre-ho en un període de temps que fins fa pocs anys resultava impensable. Per això, intentar vincular comerç i identitat és una bona via per cohesionar un espai com un districte o un barri.
Els canvis globals que es plantegen en les darreres setmanes, ens posiciona, ens agradi o no, davant variables impensables només fa uns dies, i que, en tot cas, venen per quedar-se i obligar-nos, com a ciutadans, però també en l’àmbit de país, a observar noves evidències a les quals ens haurem d’adaptar, si no volem ser part d’una desfeta que incidirà sobre la nostra manera de ser, viure o exercir determinats drets, en dubte evident, per molt que, a vegades, el ‘maquillatge’ induït, retardi la seva implicació real, més aviat del que puguem sospitar, en un exercici d’irresponsabilitat compartida, tàcita o expressa, depenent de la mateixa voluntat dels implicats. Segurament, moltes són les variables de futur que poden assentar-se a la nostra societat, que a part de seguir creient en si mateixa, haurà de fer front a nous marcs globals que incidiran directament a l’hora de decidir, també, les petites coses; malgrat desitjos que fins i tot poden quedar com impossibles i fruit més de les hipòtesis que de l’anhel compartit.
Sembla evident que l’existència d’un ‘desordre global’ és un fet objectiu, però és que a més, les seves pròpies contradiccions, que són un fet evident, ens porten a un marc de dubtes mundial, on tot és relatiu i on conceptes que podrien entendre’s com fonamentals, queden aparcats en funció d’un ‘repte’ al que moltes vegades no
sé si podrem fer-lo font amb garanties. Evidències com la nostra pròpia ‘llibertat personal’, que podríem veure com emblemàtica, i fora de qualsevol dubte raonable, avui és posada en dubte, en una globalització que és capaç de condicionar qualsevol qüestió en funció de paràmetres de poder, que massa vegades no saben ni qui són, ni d’on venen.
Cada cop, suposo, es farà més evident que estem davant d’un ‘context geopolític mundial’, on serà difícil aixecar la veu, i on els protagonistes estan molt definits
És cert que a part del punt d’ordre polític, amb ‘canvis de guió’ evidents, també existeixen altres variables que venen a aportar garanties de canvi, així la intel·ligència artificial és un altre punt a valorar en la seva justa mesura, de present, però sobretot per ‘un demà a curt termini’ que serà referència obligada en la nostra vida, a tots els nivells. Malgrat la presència de millores que, objectivament poden ser positives, el problema radicarà en el seu ús per una direcció-poder global que serà qui marcarà el camí, en funció d’interessos poc clars.
Cada cop, suposo, es farà més evi-
dent que estem davant d’un ‘context geopolític mundial’, on serà difícil aixecar la veu, i on els protagonistes estan molt definits, a l’hora de veure quines seran les respostes davant de dubtes tan evidents, com la pròpia ‘desinformació’ com una via triada per part d’alguns per imposar els seus criteris, però és que a més serà necessari concretar ‘aliances’ que puguin garantir-nos, encara que sigui amb límits, una manera de fer que ha estat d’èxit, malgrat no ser conscients del que suposarà i que donaran per evident i, més aviat que tard, veurem com es posa en dubte i on l’exemple de tasca social es veu més condicionada del que desitjaríem. El debat bèl·lic, en el que hem entrat, davant condicionats extrems, és la mostra més evident de què tot es materialitzarà en funció de ‘nous interessos’ que, el que volen en definitiva és marcar-nos, no solament el que hem de fer, sinó també com ho hem de fer, encara que ho puguem assumir com impossible de canviar.
Per tant, valdria la pena parlar del que esmento, però no com una ‘anècdota’, sinó com quelcom important, d’aquí la necessitat de fixar prioritats i límits, no sigui que altres ho facin en el nostre nom i l’únic que quedi sigui callar i acceptar.
k Gira el món i torna el mot k
La curiositat me la va encendre la frase d’un corresponsal de tevetrès a Roma: «el Vaticà ja ha posat en marxa», deia, «els protocols funeraris». L’alarma em va saltar amb aquell protocol en plural: quants protocols hi deu haver?, pensava. Segurament en aquella suspicàcia de filòleg hi ressonava la incomoditat per un plural que plana des de fa temps sobre nosaltres en aquesta matèria: els funerals, que, contra tot pronòstic, el diccionari dona per bons: «(sovint en pl.) Conjunt de ritus i pregàries que l’Església etc etc’. Els castellans, ja se sap, són més donats que nosaltres a pluralitzar les coses, però es veu que en aquest cas ens hi afegim.
Sigui com vulgui, la dels derivats de funus, funeris, ‘cerimònia mortuòria’, és una família certament petita. Per no dir minúscula: a més de funeral i el corresponent adjectiu funerari, només trobem la simpàtica locució a la funerala, que si apliquem a l’ull de vellut és perquè es troba ‘malmès en tal manera que està capgirat o desviat de la posició normal’, segons el DCVB, perquè en realitat l’expressió es refereix a l’arma que ‘es porta de cara avall en senyal de dol’. I s’ha acabat el bròquil: una família sense verbs ni adverbis.
Sí que en tenen, tanmateix, els seus dos parents més pròxims, que són funest i fúnebre (funestament i fúnebrement respectivament, i dispenseu la cacofonia). Però, ves per on, aquestes dues branques són igual d’escarransides que l’original, perquè la segona només compta amb els dos esmentats i la primera tot just hi afegeix, aquesta sí, un verb. Un verb curiós i certament infreqüent com és funestar: ‘Fer funest, damnejar greument’. Sort que el DIEC es molesta a proporcionar-nos un exemple que ens ajuda una mica: «Les guerres funestaren el regnat d’aquell príncep».
A més de funeral i el corresponent adjectiu funerari, només trobem la simpàtica locució a la funerala, que si apliquem a l’ull de vellut és perquè es troba ‘malmès en tal manera que està capgirat o desviat de la posició normal’
I com que tot plegat, ja es veu, és d’una magresa i una poca varietat que ensopeix, tancaré el cercle d’aquesta peça mortuòria tornant al plural. En aquest cas al de la locució pompes fúnebres, una altra que tota la vida m’havia fet certa angunieta fins que vaig reparar que, contràriament, l’adjectiu pompós, que n’és fill, em semblava ben normal. En qualsevol cas, pompa figura als diccionaris amb tot el dret del món: ‘Ostentació de magnificència, aparell fastuós’.
Finalment, l’escassedat esmentada em mena a una darrera consideració, les conclusions de la qual deixaré a les vostres mans: si en comptes de funeral haguéssim pres com a mot a rodar mort, la gran quantitat de derivats que té haurien donat ben bé per a un parell o tres d’articles. Revelador, no trobeu?
Gent Prop d’un miler de joves dels esplais del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés s’han trobat aquest cap de setmana a Salou en la seva cita formativa anual, centrada enguany en el benestar emocional i la cura de la salut mental. Anna Grau, presidenta
del MCECC, ha reivindicat els esplais com a «espais educatius on fer xarxa, construir vincles i afrontar les múltiples pressions socials que afecten infants i adolescents en el seu dia a dia». Al llarg de la trobada, els participants han gaudit de tallers i activitats formatives sobre educació emocional, ecologia, feminisme,
Tarragona
Valentin Parrilla Torres.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Albert Romeu Moreno.
Ha mort als 63 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Reus
Sebastian Gil Aguilera.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Constantí
Josep Franquès Sans.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Pavelló Poliesportiu de Constantí.
xarxes socials i valors. L’acte inaugural va posar en valor l’esplai com a espai segur per construir identitat, pensament crític i valors socials. El MCECC és la federació d’esplais més gran de Catalunya, amb més de 200 centres i 25.000 infants, adolescents i joves participants. Redacció/Fundació Pere Tarrés
Mor als 60 anys el periodista de
Defunció Domingo Álvarez, periodista de RNE i veu referent del periodisme esportiu, ha mort als 60 anys a Santa Cruz de Tenerife. Va iniciar la seva carrera a Radio Cadena i des de 1989 va ser cap d’Esports a RNE. Especialista en bàsquet, també va dirigir RNE i RTVE a Canàries. Era molt estimat en l’àmbit professional i personal. EFE
Mor als 73 anys el polític mallorquí Pere Sampol
Defunció El polític mallorquí Pere Sampol, que va ser líder del PSM, vicepresident del primer Govern d’esquerres de les Illes Balears i senador, va morir el passat divendres als 73 anys. Més per Mallorca va informar de la seva mort i en va destacar el compromís amb la cultura, la llengua, la justícia social i la defensa del territori i el medi ambient. Nascut a Montuïri el 1951 i format com a enginyer tècnic en electrònica industrial, Sampol va ser conseller insular de Mallorca abans d’ocupar la vicepresidència i la conselleria d’Economia en el primer govern de coalició presidit per Francesc Antich. Posteriorment, va ser senador com a representant autonòmic. La presidenta del Govern, Marga Prohens, i la presidenta del Congrés, Francina Armengol, van lamentar la seva mort com a servidor públic compromès. EFE
21/03 al 19/04 ÀRIES
Se’t plantejaran projectes bones oportunitats que no seria lògic desaprofitar. No tinguis por de llançar-te, la qual cosa projectis durarà temps.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Físicament hi haurà una baixada la teva ment no estarà per a bromes. Les idees se’t confondran pots arribar a perdre el control dels teus assumptes.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Tant el públic com els viatges desplaçaments t’aportaran avanços importants en la teva carrera resultats positius a nivell financer.
10:30 +Bàsquet
20/04 al 20/05 TAURE
Retards per assumptes problemes d’altres persones implicaran una lentitud en el resultat de les teves labors. La parella et necessita.
VERGE
23/08 al 22/09
Una activitat desbordant una necessitat vital de fer més del necessari et farà gastar força fer-te caure en l’estrès. Pren-te les coses amb ordre.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Si has de tractar amb caps superiors tracta d’ajornar en la mesura del possible les reunions o la presa de responsabilitats. Tindràs una nit boja.
21/05 al 20/06 BESSONS
Hauràs de fer-te fort ja que et sentiràs com si t’estiguessin usant o prenent-te el pèl. Demostra el que vals sense violència. Ves amb compte.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Desplegaràs una gran activitat en tots els terrenys el teu domini de les diferents situacions meravellarà al personal. Avui vas de guanyador.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva bellesa atractiu s’accentuarà a tal grau que notaràs com els que t’envolten admiren cadascuna de les teves accions. Nit passional.
21/06 al 22/07 CRANC
Una jornada molt moguda en tots els aspectes et farà posar a prova la teva capacitat de control la temprança dels teus nervis. Confia.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Una certa mandra general t’impedirà rendir a l’altura de les necessitats. Tracta de concentrar-te més en un solo objectiu i no dispersis energies.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La teva imatge personal va en augment ràpid provocarà l’admiració de tots els que t’envolten. El món és teu, demostra el que saps. Nit ardent.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per Catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 (Re)poblem
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
10.30 Connecticat
11.30 Com la nit i el dia. Cabaret
12.00 Destí 2030
12.30 SPI+TV
13.00 Connecticat
14.00 Notícies 12
14.30 Notícies 12. Esports
15.00 Com la nit i el dia. Cabaret
15.30 Destí 2030
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Va passar aquí. Catalunya
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Notícies 12. Esports
21.00 La tertúlia del Dorsal12
21.30 Aventurístic
22.00 Notícies 12
22.30 Notícies 12. Esports
23.00 La tertúlia del Dorsal12
23.30 Aventurístic
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Arreplego, amb un ramàs o amb una altra eina equivalent, coses escampades. Garbell gros. 2. Resaré. Ens fa veure el que no és. Dues del rierol. 3. Pati per jugar. Mulla a tots amb aigua. 4. El fons de la mina. Donadora de béns. Vol sense cap. 5. Dins del tren. Servei al frontó. Mar sense entrada. 6. Està sense una. El cor d’un mico. Llegat del papa. 7. Noia jove. Nota. Enmig del peu. 8. Es va revoltar contra la república. Posat a la creu. Una de tantes. 9. És mig rara. També se simbolitza amb una T. Lletra girada. 10. Preparar per a la guerra. Posa el seu nom en un xec. 11. Mitja mora. Demana a Déu. Fet relatiu a les muses. 12. Escrit en un sobre que ve de l’est. Posar la roba a la rentadora. VERTICALS: 1. Cremen els ferros de tan calents com estan. Puntets d’un gravat. 2. Composició musical per a una sola veu. Esvalotat. 3. Comença a ser excessiu. Posa sal a l’arròs. Mil. El centre de París. 4. Seca sense vegetació. Xuclar el nèctar d’una flor. 5. Administració d’un calmant fort. Element metàl·lic ascendent. 6. Sortida del sol. Mancat de dits. Una de sis. 7. Veu de mantra. El centre de la moda. Posar una beguda dolça al cafè. 8. Passat molt a prop. De molt baixa qualitat. Una de forta. 9. Femella de cavall. Utilitzi. Gana sense límit. 10. Una del rim. Una altra. Ocell. Mil quilos que pugen. 11. Totalment estèril. Marxant des de baix. 12.Autèntic i evident. Una de feble una de forta. Enmig del cel. Mira sense límits.
TARRAGONA:
Salazar Mena, Manuel Avinguda Catalunya, 17 Telèfon 977 223 020
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Viana, Estefania
Carrer del Vent, 44 Telèfon 977 432 795.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Escobar, Francesc Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Guillen, Núria Joana Verge de Montserrat, 6 Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Parra, Pere i M.Carme Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel Fins a mig matí dominarà l’ambient assolellat, si bé de matinada hi haurà alguns estrats baixos a punts del nord de la depressió Central i al llarg del matí arribaran núvols que deixaran el cel mig ennuvolat al quadrant nord-est i altres punts del sector central del litoral i prelitoral. A partir de llavors creixeran nuvolades i quedarà molt ennuvolat al Pirineu, Prepirineu, interior de la meitat est i serralada Prelitoral. Temperatura La temperatura mínima pujarà lleugerament al litoral, prelitoral i a Ponent, mentre que a la resta serà semblant. Per la seva banda, la temperatura màxima serà similar.
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano y ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
TAROT
MAESTRO KINA AFRICANO
Y REFOR-
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia
Dansa Les sis escoles de dansa de Vila-seca es van trobar diumenge al matí al Parc del Pinar del Perruquet de la Pineda per ballar i celebrar plegades el Dia Internacional de la Dansa
Ballo perquè la intuïció m’ho dicta. Ballem perquè creiem en el seu paper transformador a la societat. Ballem perquè ho necessitem. Ballem per connectar amb allò intangible, per sentir-nos part del tot. Ballem perquè estimem, perquè és un acte d’amor cap a una mateixa i cap als altres… Aquestes són algunes de les respostes a la pregunta I tu, per què balles?, que formen part del Manifest pel Dia Internacional de la Dansa de 2025. L’efemèride s’escau el 29 d’abril, coincidint amb l’aniversari del naixement de Jean-Geroges Noverre, considerat el pare del ballet modern, però a Vila-seca la celebració es va fer aquest passat diumenge al Parc del Pinar del Perruquet de la Pineda. La festa va comptar amb la participació de les sis escoles de dansa del municipi: Camí de Mar, Àfrica Aguilar, Begoña Ramos, Bailarte, En el aire i Virgen del Rocío. Els ballarins i ballarines dels centres vila-secans van fer una demostració de les diverses disciplines artístiques que s’apleguen sota el paraigua de la dansa, des del ballet clàssic al contemporani, passant pel flamenc i la dansa moderna. Com a públic s’hi van aplegar desenes de pares, mares, amics i familiars, que van seguir i aplaudir els balls i danses que es van interpretar. L’espectacle es va organitzar en escenaris separats per a cada grup de dansa, de manera que, després de cada interpretació, cada grup passava el relleu al següent con-
junt. D’aquesta manera, el públic va poder seguir tot el festival com si fos un recorregut artístic per aquell tram del passeig que transcorre vora el mar.
«A Vila-seca som un referent pel que fa a la música, però també tenim una molt bona pedrera de ballarins i ballarines gràcies a les nostres escoles de dansa», assegurava Manuela Moya, 1a Tinenta d’alcalde i regidora de Cultura de l’Ajuntament, qui també va voler destacar el fet que «cada any surten d’aquí joves que es presenten a les proves d’accés per accedir a la professionalització». El suport a la dansa des de Vila-seca, subratllava la re-
gidora, es manifesta també en la programació cultural del municipi: «Fa poc vam tenir al Celler de Vila-seca la Gala de Dansa amb el Ballet de Barcelona, i el 17 de maig tindrem Larreal. Són espectacles
de luxe que, a més de gaudir-los la població, també han de servir perquè tota aquesta pedrera de ballarins i ballarines trobin referents i vegin la importància del camí que estan fent».
Passat l’exitós Sant Jordi d’enguany, he cercat dades oficials de lectura tant nacionals com estatals. Segons el Ministro de Cultura, la lectura continua creixent com a activitat de lleure a tot l’Estat i el percentatge de gent que llegeix durant el seu temps d’oci ja supera el 65%. Pel que fa a lectors freqüents, es manté per damunt de la mitat de la població i el 75,3 % de joves entre 14 i 24 anys llegeix durant el seu lleure. Xifres per aviar coets resultat d’anàlisis i interpretacions cuinadíssimes pròpies de les filigranes polítiques habituals. No s’hi veu gaire personal amb un llibre a les mans a cafès, parcs, transports o sales d’espera des de que tots badem amb el mòbil. Tampoc no sé si coneixeu molta gent que se’n compri més d’un parell l’any fora de la diada. Segur que algun amic o parent devora volums, cosa que podria corroborar les xifres totals de venda de llibres però no l’oportú repartiment que en fa el polític de torn. Més creïbles em semblen els números de la Generalitat quan avalen un hàbit de lectura superior en les dones i una preferència percentual per la lectura en castellà ja que resulta obvi que, a banda del gran augment de nouvinguts, n’hi ha més oferta. Per acabar-ho d’adobar, a parer meu, força més ben segmentada i posicionada per gèneres literaris i amb menys prejudicis que l’oferta en català. També reflecteixen que on més es llegeix és a les comarques de Lleida i que les principals franges de lectors són els majors de 55 anys i els menors de 24. Em torna a quadrar però, ai las, les engrescadores dades del segon grup queden desvirtuades pel fet que durant totes les etapes de formació hi ha moltes lectures obligatòries i recomanades que res tenen a veure amb un hàbit consolidat ni amb la lliure elecció de llengua, autor, gènere i temàtica.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
