Cultura 15
Xavier Grasset, guardonat amb el premi Eutyches de difusió del Consell Comarcal del Tarragonès
Castells 6
Gina Fort encapçala la candidatura a cap de colla de la Jove i es convertirà en la primera dona a ser-ho a Tarragona
Opinió 21 Lluís Badia. La negociació com a base de govern: «Sembla que té més valor la imposició ideològica que qualsevol altra mesura d’entesa»
Infraestructures
Repsol té la concessió fins al 2054 de l’aigua del pantà, però fa tres anys que no en fa ús i l’ACA ha elaborat un informe amb vuit alternatives: el desmantellament total és la menys viable 12
Ensenyament
Els centres cristians tenen el 40% de l’alumnat de Tarragona
En la gran majoria de les escoles han desaparegut les comunitats religioses que s’encarregaven de la docència l 2 i 3
El Pavelló del Molinet, pendent del repartiment del cost entre Govern i Ajuntament Reus
l 8
Planellas discrepa del posicionament polític del president de la Conferència Episcopal Religió
l 7
Futbol 16 a 18
Un gol de Baselga i una genialitat de Jardí van servir per guanyar l’FC Cartagena (2-0)
Societat
Salou commemora el 60è aniversari del monument a Jaume I i en reivindica el llegat
l 14
Educació l La presència de les comunitats que van fundar els centres ha anat desapareixent a Tarragona
Oriol Castro
El 40% de l’alumnat de l’educació obligatòria a Tarragona estudia en escoles cristianes concertades, uns 7.500 estudiants. La ciutat és una de les que registra una proporció més elevada arreu de Catalunya.
Des de fa 340 anys, amb la creació de la primera d’aquestes escoles, ha estat un actor educatiu «de primer ordre» a la ciutat i ho continua sent. «La major part d’aquestes escoles van ser fundades per congregacions religioses femenines o masculines que tenien com a finalitat donar una educació vinculada al fet evangèlic, preferentment a nens i nenes de famílies humils», explica Rafael Muñoz, delegat diocesà per a l’educació de l’Arquebisbat de Tarragona.
El primer va ser el Col·legi Sant Domènec de Guzmán, fundat per les germanes dominiques el 1684. Després va arribar el Col·legi LestonnacL’Ensenyança, el 1698, impulsat per la Companyia de Maria. «Totes elles comptaven amb professorat que havien dedicat la seva vida a la formació de l’alumnat des de la seva vocació eclesial, com a religioses, religiosos o preveres», indica Muñoz. Al segle XIX es van obrir tres nous col·legis. El Mare de Déu del Carme, el Santa Teresa de Jesús i el Vedruna Sagrat Cor. «Amb el pas dels anys, moltes d’aquestes escoles, van veure com la pre-
sència de les comunitats que van fundar els centres anaven desapareixent, a mesura que anaven minvant les vocacions religioses. Calia reinventar-se i la majoria ho va fer amb la creació-transformació de fundacions pròpies, que sense renunciar al carisma fundacional, adaptaven els seus projectes educatius per oferir-los, renovats, a una nova societat més plural on cal educar en entorns interreligiosos i interculturals», exposa Muñoz.
Marxa de religioses
Al segle XX, ja es van fundar les escoles més recents. Va ser el cas del Col·legi la Salle, El Carme, el Sant Pau Apòstol, la Salle Torreforta i el Joan XXIII. La marxa de les religioses
de la Companyia de Maria del Lestonnac va despertar la curiositat de molts tarragonins, però el fet és que ja fa anys que són poquíssimes les religioses que encara tenen incidència docent en les seves escoles. «En el millor dels casos, allà on hi ha comunitat, presten un servei d’acompanyament moral amb el seu exemple carismàtic», diu Muñoz. L’Escola del Carme, Dominiques i Teresianes són les úniques que tenen alguna religiosa encara en l’equip de direcció.
Reptes de futur
Així tot, l’escola cristina concertada afronta importants reptes de futur. «En els darrers anys, el nombre d’alumnes amb necessitats educatives de
caràcter socioeconòmic escolaritzats en aquests centres ha experimentat un creixement molt significatiu. En només set anys, s’han quintuplicat. En el conjunt de Catalunya s’ha passat de 10.873 alumnes el curs 2017-2018 a més de 57.000 el curs 2024-2025», argumenta Muñoz. Aquesta situació té un impacte directe en l’economia dels centres i des de l’Arquebisbat s’apunta a la Conse-
Els centres es van reinventar per encaixar en una societat més plural
lleria d’Educació per a solucionar el problema. «Resulta difícil exigir a les escoles concertades que assumeixin en solitari una responsabilitat que hauria de recaure sobre el
Les religioses ja gairebé no tenen incidència docent a les escoles
conjunt del sistema educatiu sostingut amb fons públics», denuncia el delegat diocesà. Una situació que aixeca polsegura dins la comunitat educativa.
El 40% de l’alumnat de l’educació obligatòria a Tarragona estudia en escoles cristianes concertades. La ciutat és una de les que registra una proporció més elevada arreu de Catalunya. Arquebisbat
Imatge d’arxiu d’una visita a un centre l’any 1972 per part de l’alcalde Ricardo Vilar, entre d’altres. Ajuntament
Judicial l S'ha estimat la demanda contra la financera de la maquinària
Redacció
Tarragona comença a posar llum sobre la foscor del cas Jaume I. El Jutjat de Primera Instància número 15 de Madrid ha estimat la demanda interposada per l’Ajuntament de Tarragona —a través de l’Empresa Municipal de Transports— contra CA Metropolitan, la financera de la maquinària del fallit aparcament intel·ligent de la Part Alta. Com va explicar el Diari de Tarragona i ha pogut confirmar aquest mitjà, el tribunal ha determinat que l’empresa va incomplir el contracte signat en el seu moment amb el consistori.
L’alcalde, Rubén Viñuales, va celebrar la sentència favorable en una compareixença
davant dels mitjans el passat divendres. El batlle calculava que es podran recuperar «entre 11 i 12 milions d’euros» del projecte iniciat pel govern de Joan Miquel Nadal (CiU) fa més de vint anys. Inicialment, l’aparcament es va pressuposar en uns 4 milions d’euros, però que ha acabat costant-ne més de 30 per a les arques municipals. «Comencem a tancar una de les històries més negres de la ciutat», deia el batlle, qui va elogiar la tasca dels serveis jurídics i tècnics municipals.
Quotes abonades L’Ajuntament reclamava a CA Metropolitan que retornés les quotes abonades fins al març del 2017, quan el consistori va deixar de pagar a la financera
perquè el material comprat no arribava al pàrquing. L’import ascendeix fins als 7.544.048,94 euros. També li exigeixen 451.773 euros corresponents a pagaments fiscals i de Seguretat Social. A més, l’Ajuntament ja no haurà de liquidar els 3,2 milions d’euros que quedaven pendents d’abonar. Tot i estar satisfet amb la sentència que arriba des de Madrid, Viñuales va lamentar que el tribunal hagi absolt de responsabilitats el Banc Santander. L’any 2006, CA Metropolitan va cedir els drets del crèdit a aquesta entitat financera. El consistori presentarà una apel·lació perquè el Santander assumeixi la part que no pugui pagar Metropolitan, que actualment es troba en concurs de creditors.
Urbanisme l L’Ajuntament invertirà 24.000 euros en la retirada de tot el material de fusta i la col·locació de tot-u compactat
La passarel·la de fusta de la Tabacalera desapareixerà després de tretze anys. L’Ajuntament de Tarragona va iniciar, fa unes setmanes, les obres per eliminar l’estructura existent i substituir-la per un caminal de terra. Segons fonts municipals, els treballs s’allargaran fins a finals de gener i costaran 24.000 euros. La tarima presentava diferents deficiències, com fustes que sobresortien o trams enfonsats i que rebotaven quan hi caminava la gent per sobre. El passat mes de se-
tembre, es va generar un forat en l’extrem més proper al carrer Manuel de Falla. Arran d’aquest episodi, el consistori va decidir impulsar la redacció d’un projecte per canviar la passarel·la —que tenia defectes de disseny— per un material més sòlid.
Ara, tres mesos després, s’han engegat les obres per retirar tota l’estructura de fusta, inclosos els suports inferiors. Un cop desaparegui, es collocarà tot-u, un material compost per àrids granulars que es compactarà per crear un «caminal terrís». L’actuació inclourà també un reomplert
dels drenatges laterals amb àrids per garantir l’evacuació d’aigües pluvials. Mentre durin els treballs, la zona estarà balissada amb una tanca d’obra que evitarà l’accés de persones a les parts que estan en males condicions.
L’Ajuntament ha hagut de fer diverses intervencions per arreglar la passarel·la durant els últims anys. El 2019, un camió de Bombers va passar-hi per damunt quan anava a extingir un incendi i va trencar una part de la plataforma, que va cedir amb el pes del vehicle. Es va produir un cas similar el 2022, quan una mà-
Patrimoni l Aquesta darrera setmana, s'han iniciat les obres per a assegurar i fixar els talussos perimetrals de la reserva arqueològica del carrer Eivissa, on estava el Camí de la Fonteta en el passat. Els treballs, que s’allargaran durant quatre mesos aproximadament, es van adjudicar a l’empresa Altius geotecnia y obras especials per un import
de 83.774,41 euros. Aquest espai, ubicat a la part baixa de la ciutat, requereix d’una intervenció d’estabilització dels talussos que envolten el solar per tal de poder accedir a l’interior de la finca amb garanties de seguretat per a la realització de tasques de neteja i manteniment, així com encetar actuacions de recuperació, consolidació i man-
El consistori preveu que els treballs s’allarguin fins a finals del mes de gener
quina del servei de la neteja hi va passar també per sobre i va destrossar diverses fustes. Els
operaris municipals van reparar les zones afectades.
Inaugurat el maig del 2012
La passarel·la de fusta es va inaugurar el maig del 2012, juntament amb el jardí vertical de 3.200 metres quadrats que es va instal·lar a la façana de la Tabacalera que dona a l’avin-
guda Vidal i Barraquer. L’any 2020, el consistori va decidir desmantellar-lo pel seu greu estat de degradació, fet que suposava un risc per «insalubritat, brutícia i perill de despreniments». El projecte, que incloïa també la creació d’un espai verd lúdic, va costar 3,3 milions d’euros.
teniment que aturin el procés de degradació de les restes arqueològiques que s’hi ubiquen. L’Ajuntament inclourà una inversió de 125.000 euros per a la museïtzació d’aquest espai en els pressupostos del 2026, que s’afegiran als 125.000 euros que ja es van reservar en els del 2025, fruit dels pactes entre el govern (PSC) i Junts. Redacció
Castells l Eduard Àlvarez l’acompanyarà a la presidència. La candidatura vol innovar per donar «un pas més» com a colla
Gina Fort pot convertir-se en la primera dona cap de colla en la història de Tarragona. Ha presentat candidatura per a ser la cap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Així ho va fer a l’assemblea lila que es va celebrar dissabte. Eduard Àlvarez l’acompanyarà com a candidat a la presidència. «Sempre havia estat al meu cap, però crec que per arribar a ser-ho s’havien d’alinear els astres», explica Fort. Durant l’assemblea, es va oficialitzar la renúncia del fins ara cap de colla Adrià Cal-
vet i la presidenta Yasmina Armesto, que han estat al capdavant de la Jove els últims tres anys. Al gener, arribarà l’hora d’escollir la nova candidatura.
Canviar coses «Considerem que s’ha de continuar amb la línia que porta la colla, que és molt positiva, però també s’han de canviar coses. Volem innovar una mica als assaigs. Tothom ja sap com anava perquè portem treballant de la mateixa forma uns 15 anys. Volem donar un pas més», explica Fort. Ella ha format part de la
colla tarragonina des de petita i ha passat per diverses posicions. A més, també va ser cap de canalla. Ara, pot ser la primera dona cap de colla a la ciutat. «Per mi és una motivació extra, és un plus. La rebuda que he tingut dintre la Jove ha sigut molt bona i crec que els companys hi confien. Al final, és un pas més. Ja hem tingut una dona presidenta i ara toca una cap de colla», apunta Fort.
Manca de dones Aquest 2025, hi ha tornat a haver una manca de presència de dones cap de colla
«Ja hem tingut una dona presidenta i ara toca una cap de colla»
i presidentes. Només hi ha estat Yasmina Armesto, presidenta de la Jove, entre les
colles de gamma extra. Entre els dirigents de 9 i de gamma alta de 8 també han dominat els homes. L’excepció han sigut els Xiquets de Reus on cap de colla, Marina Bertran, i presidenta, Aura Altès, són dones. Als Castellers de Lleida, Mònica Aguilera ha sigut la presidenta. A les colles de
gamma bàsica, es registren més dones en els càrrecs més alts. Tot i això, aquesta és una assignatura pendent pel món casteller arreu del país. La candidatura de Fort és històrica a una de les ciutats més importants al panorama casteller i pot obrir portes en un futur per a revertir la situació.
Església l El líder de la Conferència Episcopal Espanyola va mullar-se políticament
L’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, va considerar ahir que les paraules del president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, van «més enllà del que pot afirmar un arquebisbe». Argüello va posicionar-se políticament respecte a la situació del president, Pedro Sánchez, i va manifestar que cal «una qüestió de confiança, una moció de censura o donar la paraula als ciutadans».
«Jo seria molt prudent en fer aquestes afirmacions», va dir Planellas en declaracions a Catalunya Ràdio i La Vanguardia. I és que Planellas va expressar que s’ha de ser «molt curós» perquè l’Església «no es pot identificar amb una opció política concreta» i no està «lligada» a cap sistema polític. A més, va demanar distingir entre el que pugui dir algú en nom propi com a ciutadà o que es faci «en nom de l’Església o dels diversos pastors».
Planellas va afirmar que, com diu Argüello, la situació política està «més bloquejada» que al juliol, i considera que això és així «pel fet que un determinat partit polític s’ha despenjat de la coalició de govern, i això fa un govern molt més dèbil, amb una situació molt més precària». Tot i això, i «respectant les legítimes opinions de cadascú», el president de la Tarraconense va defensar que s’ha de ser «molt curosos amb dir que s’ha d’anar a noves eleccions o que s’ha de fer una moció de censura». En aquest sentit, va reordar que la constitució pastoral Gaudium et spes determina que l’Església «no es pot identificar amb cap opció política concreta, no està lligada a cap sistema polític». Per a Planellas, és «legítim» que un cristià pugui dir el que va dir Argüello, però va plan-
Planellas recorda que l’Església no està lligada a cap sistema polític
L’Arbre dels Desitjos omple de bons propòsits l’Ajuntament
Societat l L'Arbre dels desitjos ja és a l'Ajuntament. Es tracta d'un dels actes més tradicionals del Nadal tarragoní, que va tenir lloc dissabte al matí al vestíbul de l'Ajuntament de Tarragona. Redacció/Núria Prada
tejar que això és diferent de què es faci en nom de l’Església.
Per altra banda, Planellas
va subratllar l’existència de la nació catalana, però també que correspon a l’ordenament civil reconèixer-la o no.
Imatge d’arxiu de l’arquebisbe Planellas. ACN
Equipaments l El consistori espera poder començar les obres entre finals del 2026 i inicis del 2027
Sergi Peralta Moreno
El Pavelló del Molinet és un dels equipaments més esperats per la ciutat de Reus. Fa anys que se’n parla, ja que el finançament estava encallat, però, a poc a poc, el projecte està avançant, passa a passa, per convertir-se en una realitat. L’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya estan treballant per establir un conveni per regular les aportacions per a la seva construcció, que s’estima en uns 4 milions d’euros. En paral·lel, el projecte s’està actualitzant a les normatives actuals. L’equip de govern espera treure a licitació el contracte d’obres «en pocs mesos» —ja s’estan definint els plecs de condicions
que la regiran— i que l’actuació sobre el terreny pugui començar entre finals del 2026 i principis del 2027.
El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, recorda que existeix un «compromís ferm per part de la Generalitat» per a la seva execució, amb una aportació de 2 milions d’euros. El consistori hi aportarà 2 milions més. «Estem treballant per establir un conveni que ha de regular de quina manera arriba aquest finançament», detalla l’edil. Així mateix, s’ha actualitzat el projecte, presentat en l’anterior mandat, per adequar-lo als requeriments normatius vigents —per condicionants com l’eficiència energètica o la se-
guretat de les instal·lacions— i s’està a l’espera de la validació del Consell Català de l’Esport. «Una vegada estigui validat, ja tenim un planning per, en
pocs mesos, com més aviat millor, sortir amb la licitació», afegeix. El factor de disposar d’un projecte executiu permet «avançar» i agilitzar terminis.
L’apunt
Una peça més de la transformació del sud de Reus
En cas de seguir els terminis desitjats per l’Ajuntament, el Pavelló del Molinet serà una peça més de la transformació dels barris del sud. Amb escassos metres de distància, a la vora s’alçarà una nova escola bressol municipal, L’Ametller, que espera la primera pedra el 2026, i l’estació ferroviària de Bellissens, enllestida l’estiu vinent, entre altres projectes.
S’ha actualitzat el projecte a la normativa actual i ara s’ha de validar
El cost s’estima en uns 4 MEUR, finançats entre el Govern i el consistori
«No hem trencat res, sinó que ha estat qüestió d’aprofitar el que tenim i actualitzar-lo», subratlla Martín.
Estant «pendents» del vistiplau definitiu, l’Ajuntament de Reus treballa amb uns «terminis interns molt marcats» i espera tenir-ho tot a
punt per començar les obres «entre finals del 2026 i primers del 2027», uns treballs que fàcilment podrien allargar-se uns 18 mesos. El regidor de Salut i Esports recorda que la construcció del Pavelló del Molinet era una «aposta ferma» de l’actual equip de govern, missatge que va quedar palès en la concreció del primer pla d’inversions del mandat, que reservava una partida per a l’assumpte. A més, indica que l’equipament donarà servei als barris del sud i a l’Institut Roseta Mauri, atès que s’alçarà al seu voltant, entre l’avinguda de Josep Pla i els carrers de Maria Aurèlia Capmany i de Bernat Desclot. «El Molinet és una prioritat i s’ha de fer realitat», conclou Martín. També podria ser emprat per la resta de centres de l’illa educativa de l’entorn. Tenint en compte el projecte original, el Pavelló del Molinet ocuparà una parcel·la de més de 3.000 m2 i prestarà atenció als criteris de sostenibilitat, amb l’ús de llum natural i de materials com la fusta o la ceràmica, i la polivalència, per a la pràctica esportiva i educativa de diferents disciplines en les seves instal·lacions, com l’hoquei patins o l’escalada. La iniciativa no només es concentrarà en un recinte tancat, sinó que es completarà amb una pista poliesportiva exterior, una zona de cal·listènia i una àrea d’estada amb pàrquing de bicicletes i patinets.
Solidaritat l L’Escola La Vitxeta va organitzar un any més la Trobada de Tions d’arreu de Catalunya per recaptar fons per La Marató de 3Cat
Nadal és una època per compartir i ajudar nos. Per donar un cop de mà a qui ho necessita i desitjar que l’any vinent les coses vagin una mica millor. Per aquest motiu, és obvi que un personatge com el Tió es bolca també en la causa solidària de La Marató de 3Cat, dedicada enguany a la investigació per la pre venció i el tractament del càncer. Un any més, l’Es cola La Vitxeta va ser l’es pai que ahir diumenge 14 de desembre va acollir la XIV Trobada de Tions d’arreu de Catalunya, una activitat que any rere any acull a prop
d’un centenar de Tions que venen de diverses poblacions com Reus, El Morell o Mont roig del Camp, entre d’altres. Aquests es van exposar i, al seu voltant, es van desenvolupar diverses activitats i sortejos perquè la canalla gaudís d’una jornada en família i es recaptessin tots els diners possibles. Precisament, l’edició d’enguany va tancar amb la xifra de 1.460 eu ros.
«Fem sempre una cri da perquè els Tions arri bin ja al Pont de la Purís sima, així poden assistir a aquesta trobada», va explicar Esther Adell, treballadora
Fotografia de la XIV Trobada de Tions d’arreu de Catalunya a l’Escola La Vitxeta. Adrià Borràs
de l’escola, que recorda que el naixe ment d’aquest esdeveniment l’any 2011 va ser gràcies a la iniciativa d’un grup de pares d’aleshores. A més, com a novetat enguany, entre les di verses activitats com tallers, xocola tada o un espectacle de màgia, es va organitzar un dinar solidari. Tot en una jornada molt més compactada que les dels últims anys que es do nava per acabada a les 16.30 hores. «Abans la jornada durava molt més, hem cregut que era necessari com
Successos l Va tenir lloc al barri de Sant Josep Obrer el gener de 2024
ACN Els cinc homes acusats d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa per haver par ticipat en un tiroteig el 17 de gener al barri de Sant Josep Obrer han negat la seva par ticipació. En la declaració feta el passat divendres 12 de desembre a l’Audiència de Tarragona, els investigats van assegurar que no havien disparat cap tret. Els tres ger mans del clan ‘Los Perique tes’ han dit que es van endur l’arma que duia el seu pare al pis d’un d’ells, un cop es van acabar els trets, per tranquil· litzar lo, mentre que els acu sats de l’altre grup van asse gurar que no estaven al lloc dels fets. Tots van renunciar als 20.000 euros d’indemnit zació que sol·licitava Fiscalia, que els demana penes de fins a 32 anys de presó. A més, també van declarar els perits que havien analit zat totes les armes que van
Judici pel tiroteig a Reus a l’Audiència de Tarragona. ACN
Els encausats van assegurar que mai havien tingut un enfrontament
trobar en els dos escorcolls, entre elles defenses elèctri ques i una navalla, a més de sis armes de foc. A la vegada,
també va donar la seva ver sió dels fets un testimoni del tiroteig, un repartidor que es va trobar atrapat enmig dels trets. «Estava dins de la furgo neta, em vaig tombar perquè em pensava que em dispara ven», va explicar, assegurant a la vegada que no seria capaç de reconèixer a ningú amb seguretat.
La Trobada va recaptar 1.460 euros entre el servei de bar i els sortejos
pactar ho més perquè fos més fàcil l’adhesió a la festa», va comentar Al bert Besora, membre de la Comissió de Festes La Vitxeta. I, per descomptat, els Tions van ser els protagonistes de la jornada d’ahir amb exemplars de totes les
mides i formes. Entre ells hi havia qui animava el Barça, el Tió Culer, que anava engalanat amb la bufanda blaugrana. Per un altre costat, també va assistir el Tió Nassut, segurament germà del Pinotxo amb el seu bon tros de nàpia. Ara bé, també hi havia Tions de totes mides, un d’ells tan petit que l’havien anomenat el Tió Patufet, i ja se sap el que diu la cançó: «Homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patu fet!».
Història l La Direcció General de Memòria Democràtica es compromet a contractar una prospecció a partir de febrer
Sergi Peralta Moreno
La Direcció General de Memòria Democràtica s’ha compromès a contractar una prospecció per georadar per intentar localitzar la fossa de Pich Aguilera. L’Arxiu Municipal va enviar dijous un informe a l’organisme en què proposa dues possibles ubicacions. «És la primera vegada que tenim ubicacions plausibles», concreten fonts de la Direcció General, que havien condicionat la seva actuació a la localització d’un punt precís on investigar.
Amb el pressupost del 2026, a partir de febrer es contractarà la prospecció. «La zona està asfaltada, però s’intentarà detectar anomalies i resistències del terreny, a veure si es dibuixa un pou», detallen les fonts. Segons els resultats que s’obtinguin, es podria programar «una intervenció
conjuntament amb l’Ajuntament de Reus, perquè és un carrer de la trama urbana». «El projecte d’intervenció serà singular perquè excavar en un pou té dificultats tècniques que caldrà avaluar», afirma la Direcció General de Memòria Democràtica.
La regidora de Bon Govern i Transparència, amb competències en l’Arxiu, Montserrat Flores, detalla que les dues propostes se situen al carrer de Jacint Barrau, atès que un plànol ubica un pou fora de la finca de Pich Aguilera. Una d’elles coincideix amb la hipòtesi plantejada pels historiadors locals Cristian Muñoz i Joan Olivella i l’arquitecte Miquel Pich Aguilera.
La portaveu del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Ester Capella, va instar divendres al Govern de la Generalitat «que posi fil a l’agulla i faci el que
pertoqui fer». ERC va registrar a la Mesa del Parlament una bateria de preguntes demanant les accions que s’estaven duent a terme per investigar el cas de Pich Aguilera i quina intenció es tenia per procedir. «Anem molt tard, l’obertura de fosses i trobar persones és un element importantíssim per donar compliment als principis de justícia, reparació, no repetició», va valorar.
L’Arxiu Municipal ha estat treballant seguint «pistes fonamentals» com la presència d’un pou dels senyors Pich Aguilera en un plànol, el testimoni d’Antoni Batlle o el canvi d’orientació del carrer i l’evolució urbanística. «Hem de sortir del marc mental de la fàbrica que hem conegut tots i ubicar-nos fora, al mig del carrer», va afirmar Flores. En aquest sentit, el consistori
L’Arxiu ha enviat un informe on planteja dues possibles ubicacions del pou
esperava que s’inclogués la prospecció en el Pla de Fosses. «El millor antídot a l’extrema dreta, als discursos de banalització, és conèixer el nostre passat», va concloure Capella.
El pou de Pich Aguilera està inclòs en el Banc de la Memò-
Tarragona va dur a terme prospeccions amb georadar a l’entorn de l’Amfiteatre
Arqueologia l L'objectiu de l'actuació era determinar l'abast del conjunt històric
El georadar és un mecanisme no invasiu i d’alta resolució que s’utilitza per detectar la presència d’objectes o estructures al subsol. L’Ajuntament de Tarragona va dur a terme prospeccions arqueològiques el passat mes de març a l’entorn de l’Escola El Miracle amb aquesta eina, per obtenir noves dades sobre l’abast de l’Amfiteatre, un dels monuments més importants de la ciutat i que conté segles d’història, atesa la seva construcció al principi del segle II dC. Els treballs es van con-
centrar en la plaça Montserrat Bertran, el carrer Robert d’Aguiló i una part del pati del centre educatiu; parts en què no s’havia utilitzat abans la tècnica.
La investigació va refermar la detecció d’una estructura lineal de prop de 34 metres de longitud, que podria respondre a un mur de contenció o alguna mena de construcció, un element que s’havia descrit en un estudi de menor resolució i extensió el 2007. En l’àrea explorada es va identificar també una regió amb dipòsits heterogenis, que semblaven indicar l’abo-
ria Democràtica com una «probable» fossa, si bé se’n desconeix l’estat de conservació i no ha estat dignificada. Antoni Batlle va ser el testimoni que deixà per escrit que, entre l’Escola del Treball i les naus de la fàbrica de teixits, hi havia l’indret on s’inhumaren els cossos de presoners encarcerats al camp de concentració que s’hi habilità a partir de setembre del 1939. De fet, Batlle va descriure que flequers hi van ser tancats després d’una manifestació el 1941.
El pou va ser construït a principis del segle XX. El 1951, la propietat de la indústria s’interessà pel seu estat i encarregà al testimoni elaborar un informe. Batlle va demanar a un familiar que baixés a comprovar l’interior, d’on hauria tornat sense color al rostre. Va explicar que, a uns trenta metres de fondària, s’apilaven desenes de cadàvers. La direcció de Pich Aguilera ordenà que es posés fi a la inspecció i va procedir a construir una volta per a cegar-lo.
Ús del georadar per prospectar l’abast de l’Amfiteatre. Aj. Tarragona
L’estudi va detectar una estructura que podria respondre a un mur de contenció
cament de terres almenys en les cotes més superficials, que podrien respondre a la continuïtat d’una estructura relacionada amb l’Amfiteatre que hauria estat enderrocada o amb l’antiga presó.
Sostenibilitat l Entre les propostes «inicials» destaquen la seva retirada total o parcial o rebaixar-la
Adam Díaz Garriga
El projecte de transformació de la presa del Catllar ha tornat a reactivar-se després que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) presentes el passat dissabte un «primer estudi preliminar» d’alternatives. En la reunió, la institució va informar a Repsol, empresa concessionària, els regants, entitats ambientalistes i ajuntaments del tram final del riu Gaià, sobre les possibilitats que, actualment, contempla sobre el recinte, entre les quals figuren vuit possibilitats.
Les dues opcions que destaquen són rebaixar la presa o retirar-la totalment o parcialment, tot i que el cost de totes les operacions plantejades seria el principal inconvenient per dur a terme la transformació, segons han afirmat diverses fonts presents en la reunió. Una de les alternatives més ben valorades per les entitats ambientalistes és la reducció de la presa, que «milloraria visualment l’ecosistema», beneficiant l’espai, segons assegurava l’alcaldessa del Catllar, Alba López.
D’acord amb aquesta proposta, L’ACA portarà a terme una anàlisi addicional on es planteja la transformació de l’actual presa a una presa de laminació, i analitzar així si «aquesta possibilitat permetria gestionar de manera equilibrada els diferents usos, minimitzant els riscos d’inundació, el reg i el bon estat de les captacions subterrànies». «Les bases de laminació ho farien més viable pel que fa a l’ecosistema, ara que estem recuperant el riu», explicava la batllessa, centrant la importància en «tindre l’aigua assegurada per als regants».
D’altra banda, López assegurava que rebaixar-la és l’opció «més radical», ja que su-
instal·lada al municipi des de fa més de mig segle. Generalitat de Catalunya
La prioritat de l’ACA és reduir el perill d’inundació que generin les rebaixes
L’inconvenient és el gran cost de totes les alternatives plantejades
posaria la reducció de la presa de 60 metres a un total d’entre 30 i 40 metres. Tot i això, la retirada total gairebé no s’ha contemplat, i en cas d’una retirada parcial, es valora deixar un abastiment mínim per als
regants dels municipis propers. Ara bé, d’acord amb la batllessa, tampoc s’ha descartat que Repsol torni a agafar aigua de la presa, després de tres anys sense fer-ne ús. «Ara falta que l’ACA parli amb Repsol, nosaltres som oients, però volem actuar», esmentava l’alcaldessa.
Entre la resta d’alternatives, tres estan enfocades a les demandes de reg i usos industrials, i les tres restants per a demandes de reg. L’informe de l’ACA també demanava «fixar» inicialment una sèrie de condicionants obligatoris durant el procés, com «el correcte desenvolupament de les activitats agrícoles que depenen de l’embassament», «man-
Responsables
Repsol, a l’espera d’una solució des del 2023
Repsol és l’empresa concessionària de l’embassament, i manté el contracte sobre la gestió de la presa fins al 2054. Des del 2023 espera moviments per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, i aquest any va manifestar-se «positiva» per portar a terme una possible rebaixa de la presa, tot i que ara se situen com a
tenir o gestionar adequadament el risc d’inundació dels municipis» integrats al traçat
ent. Des de la institució gestora han confirmat que en sis de les propostes s’han valorat rebaixos diferents, per les quals es tindran en compte la crescuda del cabal del riu, la necessitat de millor connexió fluvial i qualitat ambiental, que es podria reduir amb la transformació.
Malgrat tot, l’estudi presentat no concreta una solució final, sinó que representarà un seguiment per valorar les diferents opcions i costos associats al projecte. A més, afirmen que «la solució que sigui més viable no es durà a terme de manera immediata», sinó que «haurà de garantir les activitats agrícoles i usos d’aigua», i valorar correctament tots els perills.
Zero riscos
«observadors passius» sobre les futures alternatives del projecte. Una postura que, malgrat la seva presència a la reunió informativa, els manté a l’espera de la decisió de l’ACA, i hauran de valorar qui assumeix econòmicament la transformació del recinte. Una problemàtica que l’ACA no ha mencionat i que espera resoldre amb un pressupost adequat. Tasca que, des dels consistoris, es valora com a «difícil».
del riu Gaià i «maximitzar» els serveis que depenen de l’ecosistema del mateix flu-
Els canvis en les mesures i la capacitat de la presa, que actualment pot arribar als 60 hectòmetres cúbics, podrien afectar el cabal del riu Gaià, que oscil·la al voltant de 8 Hm³. L’acumulació d’aigua en cas de pluges podria provocar inundacions greus al municipi d’Altafulla, segons ha valorat l’informe. «Ha avaluat quanta aigua podria acumular-se, especialment perquè no s’inundi el municipi», explicava Alba López. Per aquest motiu, l’Agència Catalana de l’Aigua ha situat com a «principal prioritat» la seguretat darrere la transformació de l’embalssament. L’estudi va ser encarregat l’any 2023, però faltava el consens intern de diferents departaments dins la institució. Ara, l’ACA valora solucions «preliminars» i, juntament amb la valoració dels afectats, es portarà a terme una demanda històrica, que fa gairebé dues dècades que mancava de concreció. «L’embassament està sobredimensionat», explicava la batllessa del Catllar, fent referència a les filtracions que, des de la seva creació ha generat la presa a causa del seu disseny «erroni».
Ara mateix, l’opció més ben valorada seria la creació d’una nova alternativa de presa de laminació, que controli el creixement del riu. Fonts presents a la reunió, però, han afirmat que els projectes «no són realistes», a causa dels costos d’una possible rebaixa.
Vigilància l L’operatiu compta amb Mossos, Adif i Renfe i preveu sancions a partir de 300 euros
Arnau
Martínez / ACN
La Policia Local de Cunit, conjuntament amb els Mossos d’Esquadra, Adif i Renfe, ha posat en marxa un dispositiu policial per evitar que els usuaris creuin les vies del tren a l’estació del municipi, una pràctica habitual que comporta un risc greu per a la seguretat. El dispositiu es va activar a mitjans de la setmana passada i el darrer dijous a la tarda es va fer un dels primers operatius, que va tancar amb 56 persones identificades i proposades per sancionar per transitar per zones no habilitades, amb multes a partir de 300 euros, acumulatives.
L’operatiu es va iniciar a dos quarts de sis de la tarda amb l’enlairament d’un dron de la unitat aèria de la Policia Local de Cunit, que permet detectar des de l’aire les persones que travessen les vies de manera indeguda. En un sol comboi procedent de Barcelona, els agents ja van identificar una quinzena d’usuaris que
havien creuat per passos no autoritzats. En total, al llarg de la tarda, el dispositiu es va saldar amb 56 persones identificades.
El funcionament del dispositiu combina vigilància aèria i actuació sobre el terreny. Des del dron, una patrulla localitza les conductes infractores,
Patrimoni l La Federació Xarxa Vendrellenca considera «molt deficient i poc útil» el tancament perimetral provisional de la Torre del Telègraf Òptic dels Masos de Coma-ruga dut a terme per l’Ajuntament del Vendrell, limitat a la col·locació de cinta de la Policia Local i una tanca d’obra provisional. L’entitat recorda que aquest bé cata-
logat de patrimoni històric hauria de trobar-se en condicions òptimes de preservació, sobretot tenint en compte que no s’ha executat cap actuació efectiva des de l’aprovació per unanimitat, el 2024, de la proposta de resolució impulsada per la Federació. Segons Xarxa Vendrellenca, les actuacions del 4 de desembre no responen a les de-
mandes plantejades i són insuficients per revertir l’estat d’abandonament del bé, perquè es van produir pocs dies després de la reunió del 2 de desembre amb la Fiscalia de l’Àrea de Patrimoni. Davant la manca d’un pla d’acció, l’entitat anuncia que demanarà al Departament de Cultura la retirada de la titularitat del monument. Redacció
mentre que a l’estació fins a vuit agents de paisà de la Policia Local, amb el suport del personal de seguretat de Renfe i d’Adif, s’encarreguen
El primer operatiu va deixar el darrer dijous 56 persones identificades
d’identificar les persones. Les dades es traslladen posteriorment a Adif, com a gestor de les infraestructures ferroviàries, perquè tramiti les denúncies corresponents. Aquest tipus d’actuacions s’emmarca en un context d’augment dels accidents greus al conjunt de la xarxa ferroviària catalana. Segons dades facilitades per Renfe, aquest 2025 s’han registrat dotze atropellaments en zones de trànsit ferroviari no habilitades a Catalunya, una xifra que quadruplica la de tot el 2024, quan només se’n van comptabilitzar tres.
Risc diari a les vies
El sergent en cap de la Policia Local de Cunit, Sergi Aguilar, explica que la problemàtica es va detectar inicialment en un
altre dispositiu al nucli antic del municipi, també amb suport de dron. Segons assenyala, diàriament hi ha un «gran nombre» de persones que creuen les vies, «generant inseguretat, sobretot, per a elles mateixes». A partir d’aquesta detecció, es van posar en contacte amb Adif i Renfe per donar suport a la seva tasca. Des de l’Ajuntament de Cunit asseguren que dispositius com aquest es repetiran. L’alcalde, Jaume Casañas, subratlla que l’objectiu no és «ser punitius», sinó fer una tasca de «prevenció» i conscienciació. «Volem que la gent assumeixi aquest civisme i respecte cap a la seguretat i l’accessibilitat de l’estació», destaca. Casañas també reclama a Adif i Renfe que s’habiliti l’andana tres per als trens que arriben des de Barcelona. Actualment, els combois circulen per les vies u i dos, les més allunyades de l’edifici, fet que porta molts usuaris a evitar el pas subterrani i a travessar directament les vies. Segons l’alcalde, abans de la reforma del 2009 el pas soterrat estava situat a la meitat de l’andana i facilitava la sortida directa al vestíbul. Renfe apunta que l’opció s’ha estudiat, però que l’actual configuració de les vies allargaria fins a sis minuts el trajecte de cada tren.
A banda de les identificacions per creuar les vies, el dispositiu també ha permès detectar altres infraccions. En total, s’han sancionat vuit persones més.
Història l L’acte commemoratiu va ser dissabte amb la participació d’entitats i representants municipals
Redacció
El passeig Jaume I de Salou va acollir el darrer dissabte al migdia l’acte institucional de commemoració del 60è aniversari del Monument escultòric al rei Jaume I, el Conqueridor, una celebració carregada de simbolisme que ha reforçat el vincle del municipi amb la seva història, la seva identitat i la seva projecció cultural. L’acte va reunir representants institucionals, entitats locals i veïns, en un escenari emblemàtic que connecta directament amb els orígens històrics de la vila i amb el relat fundacional associat a la figura del monarca. La commemoració va comptar amb la participació dels Gegants de Salou i de la Mulasseta de l’associació Sal-i-Ou, que van aportar el component festiu i tradicional a una cita marcada pel sentiment de pertinença i la memòria compartida. Les figures del seguici popular van acompanyar l’acte institucional, reforçant la dimensió comunitària d’una efemèride que transcendeix l’àmbit estrictament patrimonial.
En el marc de l’acte, l’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat de la regidora de Cultura, Júlia Gómez, va realitzar una ofrena floral al monument, al peu mateix de l’escultura, on s’hi pot llegir la inscripció «60 anys a Salou».
Cornudella recorda Joan Busquets, l’alcalde republicà afusellat pel franquisme
Memòria l L’entrada de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant llueix des d’ahir una Llamborda del record en homenatge a Joan Busquets i García, alcalde republicà afusellat pel franquisme i únic represaliat del poble. L’acte, impulsat per l’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona, reconeix la seva història i repara part
del dol familiar. Els nets el reivindiquen després d’anys de silenci, que consideren una ferida heretada. «Tenir un silenci tan gran no és bo per construir-se com a persona», afirma la seva neta Eulàlia Busquets. És la setena llamborda instal·lada a la demarcació, inaugurada ahir davant l’ajuntament del municipi. Ariadna Escoda / ACN
El monument a Jaume I es va inaugurar el 28 de novembre de 1965
del monument a Jaume I. Ajuntament de Salou
El gest solemne va simbolitzar el reconeixement collectiu a sis dècades d’un dels principals referents patrimonials del municipi, estretament vinculat a la imatge i al relat històric de Salou.
Durant la seva intervenció,
Maria del Mar Bonet clausura l’Accents amb un homenatge als 50 anys de l’Olympia
Cultura l La cantant va actuar divendres al Teatre Fortuny de Reus
Maria del Mar Bonet va clausurar el darrer divendres l’edició d’enguany del Festival Accents amb un concert molt especial al Teatre Fortuny de Reus, dedicat a commemorar el 50è aniversari del seu històric recital a l’Olympia de París. L’actuació, celebrada el darrer divendres
12 de desembre a les 20.30 h, va tancar la programació del festival després que el concert previst de Maika Makovski s’hagi traslladat a l’1 de març de l’any vinent.
Granados va recordar que des del port natural de Salou va salpar l’estol reial cap a la conquesta de Mallorca l’any 1229, un episodi clau de la història medieval catalana. L’alcalde va subratllar que la construcció del monument, ara
fa seixanta anys, no responia únicament a la voluntat d’homenatjar una figura històrica, sinó també a la d’expressar l’orgull d’un poble conscient dels seus orígens i de la seva vocació marinera.
Granados va destacar que el monument s’ha consolidat al llarg del temps com un punt de trobada emocional, on els salouencs reconeixen una part de la seva memòria collectiva, i que per als visitants representa la descoberta d’un Salou que «és molt més que sol i platja: és història, és cultura i és identitat».
L’alcalde va concloure assenyalant que la commemoració del 60è aniversari reafirma el compromís del municipi amb la cultura com a eix de cohesió social i territorial, i va expressar el desig que aquest llegat continuï inspirant un futur de ciutat obert, plural i orgullós de les seves arrels. L’acte s’emmarca en un any especialment significatiu, en què Salou és Capital de la Cultura Catalana, una distinció que dona encara més rellevància a un monument inaugurat el 28 de novembre de 1965 i que, seixanta anys després, continua presidint el passeig Jaume I com un símbol viu de la memòria i la identitat del municipi.
L’acte va servir també per projectar una imatge de Salou compromesa amb la seva història i patrimoni, posant en valor la cultura com element de cohesió i com a eix central de la vida cívica del municipi.
del
Per primera vegada dins la programació de l’Accents, la cantant mallorquina va tornar a pujar a l’escenari del Fortuny per revisitar el repertori del concert de 1975, presentat amb una mirada renovada i sota la direcció musical del llaudista Toni Pastor, en un viatge emocional per cançons emblemàtiques del seu univers sonor i del patrimoni musical mediterrani. El concert, celebrat en un any simbòlic per a la cultura, va reforçar el caràcter de cloenda del festival i va posar en valor una trajectòria artística de seixanta anys marcada per la llibertat creativa. Un homenatge que va connectar passat i present davant d’un públic entregat al Teatre Fortuny de Reus.
Es va revisitar, amb el llaudista Toni Pastor, el patrimoni musical mediterrani
Cultura l Aquest diumenge es van entregar els premis anuals de l’ens comarcal a la Nou de Gaià
Carles Magrané
El Consell Comarcal del Tarragonès va lliurar ahir al matí els seus premis anuals, un acte que enguany es va fer al Casal de la Nou de Gaià. Es tracta de tres convocatòries, dos premis i una beca d’investigació, gestionades des de la comissió de Cultura de l’ens comarcal. Aquest 2025, la XXIV edició del Premi de Difusió Eutyches ha recaigut en el periodista i comunicador vila-secà, Xavier Grasset, mentre que el premi de Creació Lucius Anneus Florus se li ha concedit al músic i compositor canongí, Daniel Espasa.
Pel que fa a la beca d’investigació, que aquest 2025 arribava a la XXVIa edició, se l’ha endut Carlos Terrón, amb la proposta Els comuns i les universitats al Baix Gaià al
segle XVII. El projecte ha estat el mereixedor dels 2.450 euros de la beca i la publicació dins la col·lecció Els llibres del Consell. Tant els guardons com la beca compten amb
la col·laboració de l’empresa Repsol.
L’acte de lliurament dels premis va estar amenitzat i, al mateix temps, conduït pels integrants de la compa-
nyia Projecte Ingenu, Gerard Marsal i Neus Pàmies. En un muntatge senzill però captivador, concebut per Marc Chornet, al llarg de l’acte es van interpretar diverses pe-
El format de l’acte, concebut per Marc Chornet, va recuperar cançons tradicionals
d’agrair el premi els seus estudis al conservatori de Tarragona «ubicat en un dels edificis més bonics d’entre tots els conservatoris que he conegut». També destacava la importància de la seva herència familiar, sense la qual «potser jo ara no seria músic». Més dedicat ara a produccions musicals per a teatre, Espasa destaca que la seva tria per la música barroca, segurament, també tenia molta veure amb «la possibilitat d’improvisació que permet que la interpretes, és a dir, de creació, com defineix el premi que avui rebo». Posteriorment va ser Xavier Grasset qui va recollir el premi Eutyches de difusió de mans de Josep Figueras, alcaldessa de la Nou de Gaià.
El jurat va valorar en la figura de Grasset, la seva sòlida trajectòria, el seu rigor i estil que ha sabut aplicar tant a la premsa escrita, la televisió i especialment a la ràdio. Del vila-secà també es va destacar el seu «compromís amb el territori».
En el moment de recollir el guardó Grasset va tenir un esment especial al suport que sempre ha rebut de la seva família, «els que sempre han aguantat els inconvenients d’aquesta feina i que no hi sigui sempre».
També es va concedir la beca d’investigació Lucius Linicius Sura a Carlos Terrón
ces tradicionals, passades pel sedàs de l’harmonització moderna i que servien com a nexe justificatiu del que representa la cultura com aglutinadora d’un espai geogràfic molt concret, en aquest cas, el tarragoní.
Creació i improvisació
Dani Espasa va ser el primer a recollir el guardó corresponent a la creació. Aquest músic canongí ha destacat en la seva trajectòria, tal com assenyalava el jurat, «com a multiinstrumentista, director, compositor, arranjador, productor i professor». Espasa recordava a l’hora
El periodista ha recordat els seus inicis adolescents en el sector de la comunicació a la revista El Pont de Fusta de Vila-seca i Salou, «que tenia com a lema, la revista que no es venia. Defensant la seva independència... i també perquè era gratuïta», i afegia, «potser també tenia a veure que ningú no cobrava i que es feia gràcies al voluntariat».
Grasset, però, acabava justificant com tot l’aprenentatge del periodisme més local, «entrevistant el Ramon Cendra de la bodega del poble, no tenies la mateixa repercussió que, com he pogut fer-ho després, a Mikhaïl Gorbaxov, Yasser Arafat o Jordi Pujol, però l’essència a l’hora de fer les preguntes, és la mateixa».
L’acte el va tancar el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Joan Martí Pla, qui va voler destacar que els premis constituïen l’esdeveniment més important que al llarg de l’any, convoca l’ens.
Nàstic. Rebollo (P), Camus, Alba (Enric Pujol, 46’), Morgado, Moi Delgado, Mángel (Agus Gutiérrez, 78’), Montalvo, Fuentes (Jaume Jardí, 69’), Pau Martínez (Almpanis, 83’), Álex Jiménez i Baselga (Oriol Subirats, 83’)
FC Cartagena. Iván Martínez (P), Nacho Martínez, Serrano (Chuca, 71’), Baz, Perejón (Jurado, 51’), Fidalgo, De Blasis (Edgar, 46’), Calderón (Kevin, 59’), Nacho Sánchez (Ander Martín, 59’), Luismi i Chiki.
Gols. 1-0, Marcos Baselga (23’) i 2-0, Jaume Jardí (90+4’). Àrbitre. Alfredo Ramo Andrés (aragonès). Va mostrar la targeta groga als locals Camus i Baselga, i als visitants Luismi i Nacho Martínez. Incidències. Partit de la jornada 16 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 6.665 espectadors.
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J
1.At. Madrileño 33 16 10 3 3 25 11
2.Europa 29 16 8 5 3 22 14
3.Sabadell 29 16 7 8 1 15 7
4.Teruel
5.
6.Real Murcia 23 16 6 5 5 16 15
7.Eldense 23 16 5 8 3 17 17
8.Cartagena 23 16 6 5 5 13 14
9.Hércules 22 16 6 4 6 18 17
10.Algeciras 21 16 6 3 7 16 18
11.Villarreal B 20 16 5 5 6 21 17
12.Alcorcón 20 16 5 5 6 13 16
13.Antequera 19 16 4 7 5 17 17
14.J. Torremolinos 19 16 4 7 5 19 20
15.UD Ibiza 19 16 4 7 5 12 15
16.Tarazona 19 16 4 7 9 9 13
17.Sevilla Atlético 15 16 3 6 7 10 13
18.Marbella 15 16 3 6 7 10 15
19.At.Sanluqueño 15 16 3 6 7 14 20
20.Betis D. 11 16 2 5 9 11 22
RESULTATS
Jornada 16 Primera RFEF
Betis Deportivo-Alcorcón 2-1
Europa-Antequera 2-0
J.Torremolinos-Marbella 1-1
Eldense-Tarazona 1-0
Real Murcia-Sabadell 0-1
UD Ibiza-Villarreal B 0-0
Teruel-Algeciras 1-0
At.Sanluqueño-Hércules 1-1
GIMNÀSTIC-Cartagena 2-0
At.Madrileño-Sevilla At. 1-0
PRÒXIMA JORNADA
Algeciras-Villarreal B Eldense-Betis Deportivo
Marbella-Hércules
Tarazona-Teruel
Antequera-GIMNÀSTIC
Sabadell-At. Madrileño
Alcorcón-UD Ibiza
Sevilla Atlético-At. Sanluqueño
Cartagena-J. Torremolinos
Real Murcia-Europa
Futbol l Marcos Baselga i Jaume Jardí van salpebrar un partidàs del Nàstic que es va desgastar en la pressió per controlar al Cartagena del primer a l’últim minut
El millor duel de la temporada. Sembla que es diu cada partit, però el Nàstic va mostrar de nou que continua progressant i va dominar, controlar i superar al Cartagena els 90 minuts. El conjunt grana se situa en posicions de playoff gràcies a dues genialitats de Marcos Baselga i Jaume Jardí. Dos golassos que van posar el
llaçet a una victòria contra el Cartagena que és també un cop sobre la taula. El d’ahir era un duel d’altura, un matx de dos equips confeccionats per lluitar a la zona noble. I també de necessitats de punts. Des del primer moment es va veure la intensitat requerida. La lluita es va establir a la sala de mà-
quines. El Cartagena pressionava i el Nàstic sobrevivia o, més bé, brillava amb Marc Montalvo movent i mostrant recursos que van deixar bocabadat el Nou Estadi.
Amb tot, la igualtat no es trencava. El Cartagena progressava a l’àrea del Nàstic, però sempre si hi havia una pèrdua o on error grana. No passava d’aproximació, perquè Dani Rebollo no es va haver d’estirar. A l’altre porteria començava a haver-hi més èxit.
El conjunt grana va créixer
per l’esquerra. Morgado va filtrar una passada a l’esquena de la defensa que va aprofitar Moi Delgado. El lateral va guanyar espai a la línia de fons i la va penjar a l’àrea. Allà, Baselga i Jiménez es van quedar a un mil·límetre de rematar i Pau Martínez va intentar una volea que va sortir molt desviada. Les escletxes a la pressió defensiva del Cartagena eren evidents. Només faltava inspiració i aquesta la va tenir Marcos Baselga. El killer del Nàstic va agafar la pilota a
uns metres de la frontal de l’àrea i, des d’allà, va conduir aproximant-se a la porteria. Va marxar d’un i va deixar enrere un altre defensor fins a acomodar-se la pilota a la cama dreta i ajustar-la al pal per marcar un autèntic golàs. Fàcil i senzill, Baselga es va cuinar l’1-0 i també va salpebrar l’ofensiva. Amb l’avantatge tot era més senzill. La pressió al mig del camp se
superava amb més mestria i els jugadors tenien més confiança que mai. El segon es va quedar a prop. El porter del Cartagena va errar en la sortida de la pilota i el Nàstic la va recuperar. Marcos Baselga la va rebre dins de l’àrea i, sol davant del porter, va enviar un tir per sobre del porter que es va estavellar al travesser. La sort va estar de part del Cartagena,
perquè la pilota va topar amb el clatell d’un defensor sense traspassar la línia de gol i la carambola va acabar fora.
El Cartagena no es va voler quedar enrere i es va desfer del domini grana per acabar la primera part amb més protagonisme, però el Nàstic va controlar els excessos i va tancar la primera part sense patir entre els tres pals.
A diferència dels partits an-
L’últim de l’any al Nou Estadi
L’afició del Nàstic es va acomiadar del seu equip en el qual va ser l’últim partit de l’any. 6.665 ànimes es van deixar la veu per animar el seu equip per celebrar la darrera victòria de l’any a casa. No tornarà a haver-hi futbol al Nou Estadi Costa Daurada fins al cap de setmana del 10 o 11 de gener del 2026. Els aficionats grana van tornar a gaudir i celebrar en un duel on es van fer notar a la grada en els moments clau.
teriors partits, el Nàstic no va perdre pistonada a la segona part. De fet, Baselga va tenir la primera ocasió rematant una centrada al primer pal.
L’equip no va tirar enrere, va enfrontar el Cartagena sense abaixar el cap i els va mantenir a ratlla.
El Nàstic tenia aproxima-
El Nàstic no va decaure en la pressió i va controlar al Cartagena
Els joves Agus Gutiérrez i Oriol Subirats van sumar minuts de qualitat
cions, Camus va poder posar el 2-0, però el seu tir a boca de canó va anar per sobre del travesser. El Cartagena ho intentava, però els grana sempre els deixaven lluny de l’àrea o en fora de joc. El Nàstic no matava el partit, o no li deixaven quan Martínez va aturar un remat d’Álex Jiménez. Tocava patir, però aquesta vegada va ser diferent. El Cartagena no va xutar entre els tres pals i, el de sempre, però ara de revulsiu, va aparèixer. Jaume Jardí es va alçar, va robar una pilota i, davant del porter, va marcar d’esperó el 2-0 per segellar una victòria que deixa al Nàstic al play-off.
L’1x1
Jornada 16
2 Nàstic
0 Cartagena
Va viure el partit gairebé com un espectador. Poca feina, però encertat quan feia falta.
Va brillar més com a reforç a darrere. Va aparèixer poc en atac i va ser tapat per Pau.
Dani Rebollo Sergio Camus David Alba
Va lluitar cada duel al màxim, però el seu partit va acabar al descans per molèsties físiques.
Gran partit en defensa i també en la sortida de la pilota del central grana.
Morgado Moi Delgado
No té por en oferir-se en atac i es va cobrir les espatlles. Va aguantar tot el duel.
Va demostrar que pot assolir un lloc a l’onze sense problema. Atent, efectiu i regular.
Aguantava totes les pilotes i li queien els recursos de les butxaques. Molta confiança.
Marcos Baselga
Va mostrar caràcter en la lluita i es va treure del barret un autèntic golàs.
L’entrenador
Cristóbal Parralo
Mángel Prendes Marc Montalvo Pau
Enric Pujol
Va sortir com un coet al segon temps. Tenia ganes de demostrar que mereix minuts.
La seva insistència en la pressió i en el joc proactiu va tornar a fer-se notar i, aquesta vegada, va ser durant els 90 minuts. Va ser valent donant entrada als jugadors del filial i cada canvi que va efectuar va respondre per millorar l’equip.
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic, Cristóbal Parralo, va sortir més que satisfet després de la victòria del seu equip contra el Cartagena. De fet, no podia ser d’una altra manera, perquè el conjunt grana va dominar del minut 1 al 90. «Hem competit molt bé. Pel que fa a l’actitud, esforç, sacrifici i solidaritat no es pot exigir més», va destacar Parralo. Amb tot, va anar més enllà i va apuntar que «pel que fa al joc sí que podem millorar. Hem de ser madurs,
Potser no va mostrar-se tant en atac com en duels anteriors, però es va fer un fart de pressionar.
El duel de Sevilla no va ser flor d’un dia. Bé en la pressió i valent en les individualitats.
Jaume Jardí
de l’atac. Va
Agus Gutiérrez
Li va tocar descansar i sortir al segon temps i, tot i així, va brillar amb 2-0 final.
No es va arronsar en cap duel. Va sortir preparat per a la lluita i no va baixar el nivell.
«A nivell d’actitud, esforç, sacrifici i solidaritat no es pot exigir més, però sí que hem de millorar»
Futbol l El tècnic va subratllar que l’equip pot continuar creixent
no podem pensar que per guanyar ja hem aconseguit alguna cosa, hem de continuar creixent».
Parralo va subratllar el treball dels seus, sobretot «hem fet una gran tasca en la pressió, no hem deixat al Cartagena fer el seu joc. L’equip ha respost bé amb una intensitat molt alta». La sorpresa va ser la suplència de Jaume Jardí, que va acabar marcant com a revulsiu. El tècnic va apuntar que «li feia falta descansar, feia partits que no es notava còmode. Va ser una llàstima perquè és un
jugador important, però com a revulsiu la veritat és que ha estat bé».
També va tenir paraules per als joves Agus Gutiérrez i Oriol Subirats, que, ahir, van passar per davant com a opció a Kaptoum, entre altres. «Formen part del grup i quan els necessitem allà els tenim. Han ajudat i necessiten continuar creixent». Finalment, el tècnic va destacar que David Alba va ser substituït al descans per molèsties físiques, així com subratllar una vegada més que l’equip pot créixer més.
Christos Almpanis
Va tenir el 2-0 en una contra, però va relliscar. Va tenir 10 minuts per demostrar més.
Va establir el doble lateral dret i va aportar les cames que necessitava l’equip al darrere.
«Agus i Oriol formen part del grup i ajuden sempre que els necessitem»
«Hem fet una gran tasca en la pressió i no hem deixat jugar al Cartagena»
Futbol l La Fundació
Futbol Base Reus es va imposar ahir en el derbi contra el Riudoms per 4-1. El conjunt d'Adri Calderón va dominar un encontre que es va decidir gràcies a l'efectivitat de la pilota aturada i el control sobre el camp. Les roig-i-negres van assolir la possessió i van deixar a les riudomenques tancades en un bloc defen-
siu baix. El setge constant a la porteria del Riudoms va culminar des de la cantonada. Laia Solé, la més llesta de la classe, va trobar l'escletxa per posar l'1-0 en el marcador. Abans del descans, Solé va fer el seu doblet. A la represa, Noa Cobos i Júlia Vernet, amb un golàs de falta, van sentenciar i Cristina Aponte va marcar el 4-1 de l'honor. Redacció
El Reus Deportiu i el CP Calafell tanquen l’any amb una victòria
Hoquei l El Reus Deportiu i el CP Calafell van tancar l'any el darrer cap de setmana amb una victòria cadascú. El conjunt calafellenc ho va fer dissabte al Joan Ortoll amb un triomf plàcid contra el SHUM. Els de Guillem Cabestany van obrir la llauna a través de Sergi Folguera i no va ser fins al segon temps quan Aleix Marimón i Biel Puja-
des van posar el 3-0 final per culminar el curs en quarta posició. D'altra banda, el Reus Deportiu va assolir ahir un triomf per tancar ferides després de la dolorosa derrota contra el Trissino a la Champions. Joan Salvat va obrir la llauna i, tot i que el Caldes va arribar a empatar, Marc Julià i Carles Casas amb un doblet van posar el 4-1 final. AMQ
El CB Salou pateix una derrota cruel a l’última jugada contra el Huesca la Magia (73-75)
Bàsquet l L'OCA Global CB Salou va patir ahir una derrota més que cruel contra el Huesca la Magia (73-75). El conjunt salouenc va tornar a mostrar signes d'una progressió evident, però la primera victòria a casa es va escapar en la darrera jugada on el Huesca va assolir un triple que va sentenciar el partit. El conjunt de Jesús Muñiz és un
Olot. Pol Ballesté, Marcillo (Guiu, 57’), Costa, Ayala, Arumí, Maffeo, Pedro del Campo (Pau López, 90’), Soler, Gonpi (Enri, 66’), Álbert López i Marc Mas. Reus FC Reddis. Pacheco, Alberto Benito, Alarcón, Pol Fernández, Recasens, Casals, Toscano, Folch (Ustrell, 68’), Ricardo Vaz (Carbia, 81’), Xavi Jaime i Dani Homet (Serrano, 81’). Gols. No hi va haver. Àrbitre. Lluís Balle Reus (balear). Va amonestar amb targeta groga als locals Ayala, Arumí i Maffeo i als visitants Homet, Vaz i Pol Fernández. Incidències. Partit de la jornada 15 de Segona Federació disputat al Nou Estadi Municipal d’Olot.
El Reus FC Reddis esgarrapa un punt d’or al camp de l’Olot. El derbi català es va resoldre amb un repartiment de punts que va convèncer a tots dos equips. El duel igualat, però no va faltar la polèmica amb unes mans no xiulades. El conjunt de Marc Carrasco es presentava a tot un fortí inexpugnable. Ni un sol equip havia aconseguit guanyar a l’Olot al seu estadi i, després dels noranta minuts reglamentaris, tampoc va ser capaç de fer-ho el Reus. Els primers minuts, però, van arribar amb aproximacions del conjunt rival. Pacheco va haver d’actuar per blocar tres rematades del conjunt local. La defensa fèrria roig-i-negra era efectiva i qualsevol pilota que es filtrava comptava amb un Pacheco endollat.
Abans del primer temps el Reus va trobar porta. Sergi Casals va finalitzar una transició amb un remat que va aca-
Ricardo Vaz i Soler en un duel aeri. Olot
L’Olot encara no ha perdut cap partit al Nou Estadi Municipal aquesta temporada
bar bloquejat per la defensa rival. Poca cosa més per a un partit igualat que va marxar
Bàsquet l El pavelló del Serrallo es va vestir de gala ple de gom a gom i amb intensitat
Redacció
altre amb Llorca i Knowles. Els de Muñiz van dur la batuta del partit fins als instants finals del tercer quart. Llavors, el Huesca, mitjançant l'exalouenc Bieshaar, va reduir la distància al 56-55. En el darrer quart, el CB Salou va començar manant, però es va escapar el partit en una darrera jugada de pissarra del Huesca. Redacció
L’Ibersol CBT ha derrotat el CB Valls en el derbi provincial de la Tercera FEB. Els de Toni Larramona van dominar el partit amb solvència fins al descans, però el conjunt vallenc va reaccionar en el tercer quart per igualar l’encontre a 47 i que tot es decidís en el darrer quart. Tot i això, els tarragonins, amb un pavelló del Serrallo ple de gom a gom. En els primers minuts de partit el CBT era capaç d’imposar el seu ritme. Loras i Buscail van obrir camí i Stefanuto rematava el parcial de
16-4 des de la línia de tres. El Valls es va posar sota el lideratge del fitxatge David Acosta. El pivot dominicà era la principal opció ofensiva que va retallar distàncies al primer quart. Tot i les reaccions vallenques, el CBT va poder marxar al descans amb un 40-26 a l’electrònic i la sensació de partit controlat. A la represa, el CB Valls es va despertar i, amb Acosta i dos triples de Guillem Fàbregas van igualar l’encontre a 47 punts. Amb tot, els tarragonins tancaven el tercer quart amb un triple d’Adri Duch per
al descans amb el marcador intacte.
La polèmica es va servir ben entrada la segona part. Tot va començar en un córner favorable al Reus. El centre al segon pal es va allargar amb un cop de cap al punt de penal. Allà, els jugadors de l’Olot no van saber refusar i
Recasens es va alçar per rematar de cap. La trajectòria era clara i va topar al braç de Martí Soler que, ràpidament, la va enviar ben lluny. El Reus reclamava penal, però el collegiat, ben a prop de la jugada, no el va concedir.
El duel va continuar amb la mateixa igualtat sobre la gespa. Dani Homet va aconseguir una nova aproximació amb un xut creuat. Això, però, va ser l’única i última ocasió d’un partit que, a mesura que passaven els minuts, menys futbol havia d’oferir. Tots dos equips es van conformar amb el punt i no es va voler arriscar a perdre’l. El conjunt reusenc va tornar a sumar una nova porteria a zero a domicili en un camp complicat on només quatre equips han aconseguit puntuar i, de moment, ningú ha pogut vèncer. Ara, els de Carrasco, es preparen per tancar l’any a l’Estadi amb un duel contra el Torrent.
Stefanuto (CBT) amb 14 i Acosta (Valls) amb 15 punts van ser els més anotadors
posar el 52-49. En el darrer, l’encert des de la línia de tres va obrir tot un abisme i, amb intensitat, el CBT va imposar-se per vèncer el Valls amb el 72-59 final.
Compromís l Més de 3.000 activitats solidàries arreu del país van sumar fons per a la causa
Agències
La 34a edició de La Marató de 3Cat va tancar ahir diumenge la jornada solidària amb una recaptació provisional de 7.181.939 euros a les 23 h, destinats a la prevenció, la detecció precoç i l’impuls de la recerca sobre el càncer. Sota el lema Detectem-ho, arreglem-ho, el programa va tornar a mobilitzar milers de persones arreu del país, combinant testimonis personals, divulgació científica i actuacions musicals, mentre a tot Catalunya es desplegaven més de 3.000 activitats solidàries.
Al llarg del dia, més de 1.200 voluntaris van atendre trucades de donants des de les quatre seus habilitades per al centre de trucades: la Fira de Barcelona, el Palau de Congressos de Girona, la Universitat de Lleida i el Port de Tarragona. Les aportacions també es van poder fer a través del web de La Marató, el Bizum 33333, transferència bancària i el telèfon solidari 900 21 50 50. Paral·lelament, entitats, ajuntaments, clubs esportius, escoles i associacions van organitzar concerts, curses, caminades, festivals, dinars populars i propostes culturals i esportives per sumar fons a la causa.
A les comarques de Lleida, un dels actes més destacats
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
va ser la 44a Pujada a la Seu Vella, que va combinar una caminada popular i una cursa de 10 quilòmetres amb uns 500 participants, després d’ampliar la convocatòria per l’alta demanda. A la ciutat, entitats socials, centres educatius, clubs esportius i casals sèniors van impulsar
La recaptació es destinarà a la prevenció, la detecció precoç i la recerca
bingos solidaris, xocolatades i espectacles, molts dels quals s’allargaran més enllà del cap de setmana. A Tàrrega, una matinal a la plaça de les Nacions va barrejar esport, gastronomia i jocs infantils, mentre que a Mollerussa una vintena d’entitats van sumar esforços en favor de La Marató. A Ba-
Política l El president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, va afirmar ahir diumenge que «val la pena governar» fins i tot en circumstàncies «complexes» i va reiterar que vol continuar sent president. Ho va dir en un míting a Extremadura, en un context marcat per denúncies d’assetjament i informacions sobre presumpta
corrupció. Sánchez va defensar que el PSOE actua amb «contundència i transparència» davant aquests casos i va reivindicar polítiques com la revalorització de les pensions, la pujada del salari mínim o l’ampliació del permís de paternitat. També va instar el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, a respectar els re-
sultats electorals i el va reptar a presentar-se a les eleccions. En resposta, la vicesecretària del PP, Cuca Gamarra, va avisar que Sánchez pot «fugir» del control parlamentari però no «escapar» de la justícia ni de les urnes, i va acusar els socis d’investidura de mantenir-lo al poder. Les declaracions creuen un nou pols polític intens. Agències
enguany va arribar a la 19a edició amb un nou format de Mitja Marató. Més de 200 persones hi van participar, amb corredors que van completar el recorregut corrent o caminant. Els bombers ho van fer per parelles i equipats amb material d’intervenció, sumant entre deu i quinze quilos addicionals.
El Camp, amb La Marató Al Camp de Tarragona, Montroig del Camp va acollir una caminada solidària de quinze quilòmetres fins a la platja de la Pixerota, organitzada per l’Associació de Joves Roca Ferma, mentre que a Cambrils es va celebrar un vermut solidari impulsat per penyes esportives. A Reus i Tarragona es van fer curses, maratons i caminades populars, com la Cursa i Caminada per La Marató al Port de Tarragona, que va reunir mig miler de participants. Altres iniciatives es van estendre durant diversos dies, com el repte esportiu «30 dies, 10 km», liderat per professionals sanitaris a la ciutat de Tarragona. També les Terres de l’Ebre es van bolcar amb fires, actuacions de jotes i caminades populars.
laguer, la música va ser protagonista amb una marató musical, teatre i activitats nadalenques.
A la demarcació de Girona, una de les iniciatives més consolidades va ser la Marató per a la Marató, organitzada pels Bombers, el Club d’Atletisme i l’Ajuntament de Girona, que
El programa va oferir al llarg del dia diversos testimonis que van posar l’accent en la importància de la prevenció i la detecció precoç, així com en l’impacte emocional de la malaltia. Supervivents del càncer, familiars i professionals sanitaris van compartir experiències personals. Amb una recaptació provisional que superava els set milions d’euros a última hora del vespre, La Marató de 3Cat va tornar a evidenciar el fort compromís solidari de la ciutadania i la capacitat del programa per convertir la divulgació, l’emoció i la mobilització social en suport directe.
k Editorial k
L’ús de drons per controlar el creuament indegut de les vies del tren a l’estació de Cunit representa un cas d’innovació tecnològica aplicada a un problema real de seguretat ciutadana. El dispositiu coordinat entre la Policia Local, Mossos d’Esquadra, Adif i Renfe ha demostrat la seva eficàcia amb 56 persones identificades en una sola tarda, evidenciant la magnitud d’una pràctica habitual i altament perillosa. La vigilància aèria mitjançant drons permet una detecció més àmplia i precisa de les infraccions, optimitzant els recursos humans i dissuadint conductes de risc. Dotze atro-
pellaments registrats a Catalunya el 2025, quatre vegades més que tot l’any anterior, justifiquen actuacions contundents per intentar aturar-les o, almenys, reduir-les. Tanmateix, la solució tecnològica no pot ser l’única resposta. Si els usuaris eviten sistemàticament el pas subterrani per creuar directament les vies, és que alguna cosa falla en el disseny o l’accessibilitat de les infraestructures. Cal trobar un equilibri entre control i prevenció. Els drons són útils per identificar infractors, però la solució definitiva passa per millorar l’accessibilitat de l’estació i fer més còmode l’ús dels passos habilitats.
k Tribuna k
El Baix Penedès afronta des de fa anys un repte evident: una aturada estructural superior a la mitjana catalana i una manca crònica d’ inversions que limita el seu desenvolupament. La campanya ‘El Baix Penedès existeix’ va posar sobre la taula un diagnòstic comú: som un territori estratègic, travessat per múltiples infraestructures, amb fort creixement demogràfic i, tanmateix, insuficiència de serveis i oportunitats laborals.
En aquest context, la transició energètica no s’ha de viure com una imposició externa ni com la condemna a convertir-se en la ‘fàbrica d’energia de Barcelona’. Al contrari: pot ser la gran oportunitat per generar ocupació local, diversificar l’economia i avançar cap a un model sostenible propi.
Una transició energètica que beneficiï el territori
L’oposició d’alguns municipis de la comarca a macroprojectes eòlics i solars demostra que el territori reclama participació i retorn social. La clau no és renunciar a les renovables, sinó integrar-les amb intel·ligència: arrelades al territori, generadores d’ocupació i respectuoses amb el paisatge i l’activitat agrícola.
Les comunitats energètiques locals, l’agrovoltaica o la creació de centres de formació tècnica en energies renovables poden convertir la transició ecològica en ocupació directa: instal·lació, manteniment, gestió d’infraestructures, nous oficis verds i oportunitats per a joves.
Baltasar Santos Primer Secretari del PSC del Vendrell
El Penedès pot, a més, situar-se en la cadena de valor del sector: fabricació de components, reciclatge de panells solars, plantes de biogàs basades en residus vitivinícoles, agrícoles i biomassa... Tot això compatible amb la nostra identitat productiva i amb un model econòmic més resilient.
Polítiques per a un futur sostenible
sitats comarcals sinó també les de la gran metròpolis.
k Tribuna k
La crispació vigent crec que posa en dubte, sovint, l’exemple de la mateixa transició política que, amb encerts i errors, ha garantit el període més gran de prosperitat del país, que es basava, de manera vital, en el diàleg i la negociació, com principi i final de qualsevol desacord, per greu que pogués semblar.
A vegades sembla que, per part d’algú, té més valor la imposició ideològica que qualsevol altra mesura d’entesa, especialment quan és previsible la pèrdua generalitzada del poder, en funció d’un canvi de tendència, molt criticat, però on ningú és capaç de fixar les raons objectives d’aquest.
Com principi, negociar, comporta un procés per resoldre els conflictes, buscant línies de trobada d’alternatives de síntesi, en la fixació d’objectius comuns per quasi tot, per tant, no estaria de més raonar des de la llibertat si realment és viable un marc de convivència, on no sigui possible arribar a enteses mínimes, i el que pot ser més greu, seguir ‘treballant’ per un enfrontament dialèctic que el que busca és evitar tota mena de negociació.
La clau no és renunciar a les renovables, sinó integrar-les amb intel·ligència: arrelades al territori, generadores d’ocupació i respectuoses amb el paisatge i l’activitat agrícola
Perquè aquesta transformació sigui real, la Generalitat ha de prioritzar territoris amb més necessitat d’ocupació. Fons europeus, ajuts a pimes, incentius per a l’autogeneració, impuls a projectes agrovoltaics i creació d’un clúster comarcal d’energies renovables són eines imprescindibles. Sense retorn local, no és possible una transició justa, capaç de satisfer no només les neces-
El Penedès pot ser un referent català en ocupació verda i energia sostenible, integrant agricultura, indústria i generació energètica en un mateix model que garanteixi la sostenibilitat econòmica i mediambiental del territori. Energia per al Penedès i ocupació per al Penedès: aquest és el camí perquè la transició ecològica no només produeixi electricitat capaç de proveir les necessitats energètiques de la comarca, els seus ciutadans i el seu teixit empresarial, sinó també de la regió metropolitana de Barcelona en el present i en el futur. Per això, no necessitem noves infraestructures que només beneficiïn altres territoris; reclamem inversions en formació professional, en generació d’ocupació, en indústria sostenible, en comunitats energètiques, agrovoltaica i, com no, en serveis públics. Només des del retorn del benefici comarcal i des d’ un model integrador i participat pels municipis i el teixit social i els sectors productius implicats, és possible la construcció d’un país cohesionat i energèticament autosuficient.
En les darreres setmanes estem assistint a manipulacions interessades, tergiversacions i, el que pot ser més emblemàtic, un intent per confondre a la ciutadania, posicionant-la en una discussió permanent, on quasi la totalitat ‘són d’uns i altres’, obligant a posicionar-nos sobre qualsevol tema que surti en el debat mediàtic, cada cop més interessat en defensar el seu punt de vista, no acceptant evidències inapel·lables.
A vegades sembla que, per part d’algú, té més valor la imposició ideològica que qualsevol altra mesura d’entesa
Certament, el model que sembla es vol ‘instaurar’, el que fa és potenciar els ‘discursos’ extrems com l’única base viable de futur, assistint, repetidament, a un moviment social, on tot és d’un color o altre, sense cap matís, i el que això suposa és ubicar-nos en un dubte, on res és el que sembla, sinó el que ens diuen que sembla.
És evident que darrere al que esmento existeix una lluita electoral que, el que vol és apropar els seus idearis a una ciutadania que tampoc veu lideratges potents, sinó que s’ha d’acontentar amb direccions polítiques fallides, en una ‘tàctica’, on ‘el tu més’, sembla que és l’argument vital per sobre de qualsevol argument.
No sé si és factible entrar, en algun moment, en una fase de ‘trobades d’entesa’, però el que sí que sembla infal·lible, és que si avancem en la dinàmica vigent, més aviat que tard, podem traspassar el ‘dubte induït’ en la desqualificació dels més mínims acords.
Ja sé que discutir de propostes és difícil, i el que queda és parlar de ‘titulars’, sense entrar en el fons dels temes plantejats, i aquest risc s’haurà de recuperar al preu que faci falta, fins i tot prescindint de determinats lideratges més preocupats per ‘personalismes’ que per la necessitat de trobar i conformar acords de futur, amb el més ampli suport ciutadà.
Lluís Badia Advocat
Necrològiques
Tarragona
Rosa Calvó Moya.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
Antonio Miró Briansó.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
Agustí Rehues Vidal.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Crist Rei.
Maria Cinta Bosquet Arnau.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Manuel Gonzalez Contreras.
Ha mort als 81 anys.
Els Pallaresos
Concepció Pons Fortuny.
Ha mort als 79 anys.
Solidaritat l Ahir diumenge al matí, Tarragona va viure una nova edició de la Papanoelada Motera, una iniciativa solidària que va omplir les carreteres de Pare Noels sobre dues rodes. La trobada, la tercera que se celebra a la ciutat, va sortir a
les 10 h de l’Anella Olímpica de Campclar i va recórrer diversos municipis abans de tornar a Tarragona. Prèviament, els participants van fer una recollida de joguines destinades a infants ingressats a hospitals del territori local. Marta
Famílies i infants de La Galereta al vestíbul de l’Ajuntament de Cambrils. Ajuntament de Cambrils
Infància l Les famílies de la llar d’infants municipal La Galereta van visitar la setmana passada l’Ajuntament de Cambrils en una activitat adreçada als infants de P2. Els nens i nenes s’hi van desplaçar en trenet per conèixer els gegants Pere i Camí i observar el pessebre
de l’Associació d’Antics Alumnes de la Salle. Les visites es van fer a principis de desembre al matí amb l’acompanyament de familiars, i amb la benvinguda de la regidora d’Educació i Infància, Natàlia Pleguezuelos, que va lliurar un obsequi als grups participants. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Sílvia, Valerià i Cristiana
21/03 al 19/04 ÀRIES
Vigila molt avui de crear-te enemics gratuïts o d’entrar en discussions amb els més propers. Et beneficiarà més quedar-te en un segon pla.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva expressivitat serà màxima juntament amb un magnetisme fora del normal que et convertirà en el centre de moltes mirades.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Durant la jornada d’avui hauries de cuidar una mica més la ment el cos. Una dieta equilibrada un bon llibre t’evitaran cometre errors.
20/04 al 20/05 TAURE
La teva energia és alta notaràs la necessitat de fer alguna cosa fora del normal. Les aventures romàntiques seran fàcils molt beneficioses.
23/08 al 22/09 VERGE
En totes les teves activitats tindràs el suport total dels propers els resultats es faran visibles de seguida. L’amor la passió avui han d’esperar.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Avui començaràs noves interessants activitats en les quals tindràs un paper molt destacat. Pensa en positiu tot et sortirà a les mil meravelles.
CANAL REUS TV
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 En primera persona
11:30 Zona escolar
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca i pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
Et vindran molts records de moments passats; intenta esborrar-los mira el present el futur amb més esperança, aquesta és la clau.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Repassa bé l’agenda i comprova si no t’estàs oblidant d’alguna data important que hagis de complir. Posa més atenció en tot. Hi haurà tensió a la llar.
20/01 al 18/02 AQUARI
L’ambient a casa serà una mica feixuc, però aviat passaran totes les penúries. El teu contacte amb la societat augmentarà t’enriquirà.
21/06 al 22/07
No facis oïdes sordes a les advertències dels teus éssers estimats. En això hi haurà la clau de l’èxit. Si desitges passió ardor, demana-ho.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Avui serà una jornada molt agradable activa. Els teus interessos professionals seran impulsats cap a nous interessants objectius. Endavant.
19/02 al 20/03 PEIXOS
En el terreny laboral apareixeran nous interessants projectes dels quals en trauràs grans beneficis. Però no oblidis les necessitats dels propers.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Aventurístic 11:00 Eix27
11:15 Gaudeix la festa
11:30 SPi+TV
12:00 Aventurístic
12:30 SPi+TV
13:00 Eix27
13:15 Gaudeix la festa
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Eix27
15:15 Gaudeix la festa
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Ciutadella
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 Ciutadella
23:30 La Tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Saliva que hom escup. Primer nivell d’una construcció. 2. Era feliç. Alabarem. 3. Ferida feta per un lleó. Posi la seva firma ací. 4. Inicia la tirada. Error assumit. Gas sense entrada. 5. Natural d’Efes. Llançats per terra. 6. Trenta dies girats. Nimfa dels boscos. Una de feble. 7. Posar en files els soldats. Declarat culpable. 8. Canviat. Admirat amb excés, possiblement. 9. Xifra u. Vas alt i gros. No puja mai a una balança. 10. Lliguem. La Marilyn ho era, per exemple. 11. Donar. No és gens suau. Un tap foradat. 12. No creuen en res. Indiques qui és el culpable. VERTICALS: 1. Entrades naturals dins dels cims. Li falta el seu marit. 2. Canalització d’un corrent d’aire. Ha començat a viure. 3. Descansi en pau. Tornaré a respirar des del fons. 4. Felices i contentes. Ens fem el niu nosaltres. Urani. 5. Dues d’ara. Fer sonar un objecte de metall o vidre. Primera carta. 6. Dóna caliu als qui hi viuen. A més d’aquests. 7. En tenen les llenties. Posa més llenya al foc. Instrument de corda. 8. Clergue. Antigament era l’infern. 9. Llitera per a ferits. Doneu més patrimoni als nuvis. 10. Partícula d’arròs girada. Microbi. Sofre. 11. Una de les dues cambres. Polític que té suport. 12. Produeix sons musicals. Tens coneixements.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Iáñez Burgos, Oliva
Maria Passeig Maritim
Rafael de Casanova, 1 Telèfon 977 219 704
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bru Francesch, Josep
Sant Joan, 15 Telèfon 977 315 859
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Diaz Martí, María
Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510
VALLS:
Miquel Alonso, Angels
Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
S’espera precipitació al litoral i prelitoral, sobretot a l’extrem nord i sud, i de manera més dispersa a altres punts del territori. La precipitació serà d’intensitat entre feble i moderada, sobretot al litoral, prelitoral, punts de l’oest de la depressió Central i extrem nord-est, si bé localment serà d’intensitat forta. La precipitació acumulada serà entre poc abundant i abundant (més de 20 mm en 24’h) al litoral i prelitoral.
Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament o moderadament més alta. La màxima es mantindrà sense canvis importants o pujarà lleugerament, sobretot a Ponent.
REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 – 95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
DONA RUSSA BUSCA TREBALL neteja, serveis domèstics, massatges, recepcionista atenció clients. Parlo idiomes: Català, Castellà, Anglès, Francès i Alemany. Tel: 609.117.204
DONA RUSSA ofereix serveis de neteges domèstiques al Tarragonès. Tel: 609.117.204
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
EXCELENTE MASAJISTA particular. Tel: 641.442.401
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
ALQUILO PARQUING Plaça Imperial. 50€/mes. Tel: 689.848.125
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S
Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
TAROT
KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
CARLOS. MASAJES. Tel: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
La Floristeria Romeu de la Rambla Nova de Tarragona celebra aquest any un aniversari molt especial: els 40 anys de trajectòria de Sefa Mohedano com a florista. Quatre dècades darrere el taulell d’un negoci que és molt més que una botiga de flors: és un espai de memòria, de confidències i de vida quotidiana del barri. En aquests 40 anys, l’ofici ha canviat, però no tant com podria semblar. «Abans», explica la Sefa, «tot era molt més clàssic: poca varietat de flors i compres més puntuals, gairebé sempre lligades a dates concretes». Avui continua havent-hi moments clau —Tots Sants, Sant Jordi, el Dia de la Mare o Sant Valentí— però s’hi han sumat noves celebracions, moltes importades de fora: «La gent de fora celebra el Dia de l’amistat, el Dia de la dona… i regalen flors a totes les dones de casa». També destaca la generositat de
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Comerç La Floristeria Romeu de la Rambla Nova de Tarragona va obrir el 12 de desembre de 1985, quan la Sefa tenia quinze anys
moltes cuidadores de gent gran, que tenen el detall constant de regalar flors als avis que cuiden. El que no ha canviat, però, són les flors més venudes, perquè continuen sent les de sempre: roses, tulipes i gerberes, amb la rosa com a reina indiscutible. El càlcul per tenir sempre flor fresca no està escrit enlloc: és intuïció, experiència i allò que
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
la mare, florista, igual que els avis i la tieta, anomenava psicologia «Quan vaig començar a treballar de florista, li preguntava a la mare com és que no s’apuntava el que havia de demanar, i pensava que, quan em toqués fer-ho a mi, tindria llibretes plenes. I ara faig igual que ella, ho calculo a ull». En quaranta anys, la Sefa ha fet de tot: rams per regalar, per funerals i rams de núvia, des dels més clàssics fins als més trencadors –negres, blau elèctric o fins i tot per a núvies que s’han casat amb una sola rosa.
La clientela, explica, també ha evolucionat. Hi ha clients de tota la vida, «però també molts joves, cada cop més acostumats a regalar flors, fins i tot les noies als nois, trencant vells costums». La floristeria també és un punt de trobada. «Aquí la gent entra, xerra, explica penes i alegries. És una mica de teràpia», diu. Una relació humana que no es troba ni als supermercats ni a internet. La qualitat, l’assessorament i el tracte personal són el que marca la diferència.
El quiosc també és el mateix de fa 40 anys, amb les seves anècdotes, algun ensurt —com un incendi accidental— i les marques del temps.
La Sefa afirma que pensa jubilar-se als 65, amb el relleu assegurat. Però fins llavors, continuarà fent el que ha fet sempre: posar flors als moments importants de la vida dels altres.
La reina de les flors
La flor més venuda és un clàssic que no ha canviat en 40 anys: la rosa
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Atès que adoro les paraules i tot allò relacionat amb la comunicació humana, tinc una comprensible debilitat pels modismes que, com sabeu, són aquelles construccions lingüístiques el significat de les quals no és exactament equivalent al sentit dels seus components per separat, heus ací perquè fan la vida molt més rica i divertida. La principal gràcia dels modismes és que solen usar-se en un sentit figurat i formen part de la idiosincràsia de cada llengua, per això, rarament admeten una traducció literal a cap altre idioma. Penso en el nostre modisme «fer cap» per referir-se a anar o venir que, per exemple, en castellà seria la locució sense sentit «hacer cabeza» o en «donar un cop de mà» que seria «dar un golpe de mano» just amb el sentit contrari a ajudar. Si emprem el verb fotre en comptes de donar (ergo cardar a les terres gironines) per construir el mateix modisme ja tenim la vuitena meravella perquè aquest nostre verb és el més fabulós que una civilització ha inventat. Serveix per a tot reflectint la nostra mentalitat, igual que ho fan els modismes, d’optimització de recursos i «anar per feina» (per cert, un altre exemple de modisme). Podem caure o fotre’ns de lloros. Podem marxar o fotre el camp. Podem anar de viatge o fotre un viatge. Podem riure’ns del veí o fotre’ns del veí. Podem robar una cartera o fotre una cartera. Podem menjar-nos un lluç o fotre’ns un lluç. Podem perjudicar algú o fotre algú. Podem fer una becaina o fotre una becaina. Podem estar malalts o podem estar fotuts. Podem ficar-nos una bufanda o fotre’ns una bufanda. Podem expressar incredulitat, emprenyament, sorpresa o alegria dient, simplement, no fotis. Impossible trobar un verb més refotudament versàtil i pràctic. Si no hi esteu d’acord, se me’n fot i fot-li que sóc de Reus.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
