Esports 19
Entrevista a Libi Martínez, àrbitra de la màxima categoria femenina i la segona estatal d’Handbol
Salut 20
L’ús de la mascareta serà obligatòria en centres de salut, hospitals i residències per contenir la grip
Opinió 21 Noemí Llauradó. El millor Nadal, a Reus: «Reus és, sobretot, ciutat de comerç. Ho ha estat sempre, i n’estem orgulloses i orgullosos»
Les línies de Ponent i Sant Pere i Sant Pau han acumulat enguany més de 5,5 milions de viatgers de gener fins a novembre. L’entrada en funcionament de la Zona de Baixes
Emissions fa preveure un augment de l’ús del transport públic l’any vinent
Tarragona 4
Narrar per no oblidar
L’Antiga Audiència va ser l’escenari on es van sentir deu testimonis que van exposar la seva afectació, directa o indirecta, de la Guerra Civil, la dictadura franquista i la lluita per les llibertats democràtiques Es presenta una biografia inèdita de Pere Lloret,
Urbanisme
Les inversions públiques que estan transformant el teixit urbà de Reus
Repàs gràfic als projectes finalitzats i els que s’estan executant a la capital del Baix Camp l 10 i 11
Equipaments
L’Ajuntament de Mont-roig aprova un macroprojecte de 6,1 milions d’euros per renovar la zona ludicoesportiva
Bàsquet
entrenadors
El CB Tarragona i el CB Valls es preparen per un derbi d’alta tensió i dinàmiques oposades
Els autobusos de l’Empresa Municipal de Transport de Tarragona (EMT) van pel camí de registrar un nou any de rècord. Fins aquest novembre, el servei ja ha registrat més d’11,5 milions d’usuaris i va camí de superar la xifra total de l’any passat: 11,7 milions. «Tarragona es dirigeix cap a un any de rècord en ús del transport públic municipal. Aquest increment constata que la ciutadania confia cada vegada més en l’EMT i en el servei que oferim dia rere dia», explica Sonia Orts, consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT.
La línia més utilitzada és un any més la 54, que connecta Bonavista, el centre i Sant Pere i Sant Pau, amb gairebé 13 milions de persones en tot l’any. Els altres trajectes amb més usuaris són la línia 6, que arriba a Campclar, i la 8, que acaba a l’Arrabassada. Entre les altres línies amb menys usuaris la 22, que arriba al Serrallo, és una de les que més ha crescut enguany. Precisament, els seus usuaris exposen que cada cop l’agafen més. «Des que va passar la pandèmia, vaig tornar a agafar-lo, sobretot per anar al metge», explica la Maria, usuària i veïna de Bastos. Les xifres així ho reflecteixen. El 2019 es va registrar el màxim històric d’usuaris amb 10,3 milions, mentre els dos següents anys hi va haver una gran davalla-
da. Ara, la ciutadania torna a apostar pel bus, que cada cop guanya més adeptes. «Els dies que hi ha mercadet a la Corsini sempre l’agafo. El servei va bé però es podrien canviar els autobusos més vells i posar més freqüències. A vegades va molt ple», diu Lucio, que agafa la línia 34 a Colom. En aquest sentit, la consellera Sonia Orts exposa que «enguany ja hem incorporat 10 nous autobusos, 6 d’híbrids i 4 d’elèctrics. Aquesta renovació no només fa possible un transport més sostenible, sinó també més còmode, fiable i accessible per a tothom».
La ZBE afecta De cara al futur, el transport públic tarragoní preveu encara continuar creixent en usuaris. «Si no puc entrar
El comitè d’empresa de l’EMT diu que hi ha 32 xòfers de baixa per estrès
amb el meu cotxe al centre amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE), segurament acabi venint amb autobús», explica Antonio, veí de Sant Pere i Sant Pau. «Fem un esforç continu per avançar cap a un model de mobilitat més accessible i adaptar-nos a les necessitats de mobilitat dels tarragonins», argumenta la presidenta de l’empresa pública.
Els xòfers són crítics
Per la seva banda, els treballadors de l’EMT veuen aquestes dades com una mostra del «bon funcionament i atractiu del servei». Ara bé, assenyalen que la plantilla de xòfers afronta «reptes crítics». Segons el comitè d’empresa, s’exposa que hi ha 32 baixes actives, «moltes» per estrès i sobrecàrrega laboral. En aquest sentit, reclamen que els horaris i la distribució de la càrrega no s’adapten a la nova realitat urbana i que genera un «impacte directe» en la seguretat dels treballadors.
«Els dies que hi ha mercadet a la Corsini sempre l’agafo. Es podrien canviar els autobusos més vells i posar més freqüències. A vegades va molt ple»
Lucio. Usuari de la línia 34
«Des que va passar la pandèmia, vaig tornar a agafar-lo, sobretot per anar al metge»
Maria. Usuària de la línia 22
«Si no puc entrar amb el meu cotxe al centre amb la ZBE, segurament acabi venint amb autobús»
Antonio. Veí de Sant Pere i Sant Pau
«La ciutadania confia cada vegada més en l’EMT i en el servei que oferim dia rere dia»
Sonia Orts. Presidenta de l’EMT
«Els horaris i la distribució de la càrrega no s’adapten a la nova realitat urbana» Comitè d’empresa de l’EMT
L’apunt
Per fi va arribar el pagament amb targeta
Aquest 2025 també ha sigut l’any on des d’un inici tota la flota d’autobusos de l’EMT va comptar amb el servei de pagament amb targeta. Una millora reclamada des de fa temps pels usuaris i que ha millorat i agilitzat el procés d’adquisició de tiquets. «Es trobava a faltar quan tens imprevistos o vas amb gent que no té la targeta. Cada cop anem amb menys efectiu», indica la Clara, usuària habitual de la línia 6. Aquesta mesura també va respondre a una demanda del comitè d’empresa de l’EMT durant els darrers anys. «Reconeixem els avanços, però insistim en el fet que cal millorar les condicions laborals», diuen. Aquest servei es va adjudicar des de l’EMT a Caixabank per un import de 132.000 euros i per un període inicial de tres anys.
El servei de busos de l’EMT ja ha registrat més d’11,5 milions d’usuaris enguany i va camí de superar la xifra total de l’any passat: 11,7 milions. Tjerk van der Meulen
Societat l Les tarifes dels abonaments de l'Empresa Municipal de Transports de Tarragona es mantindran igual l'any vinent. Actualment, els preus reben una bonificació del 50%. Fins ara, l'Estat s'ha fet càrrec del 30% i l'Ajuntament del 20% restant. A hores d'ara, la incògnita pel 2026 és com es repartirà aquesta bonificació i quina decisió pren l'executiu de Pedro Sánchez. Si aquestes xifres es modifiquessin, és probable que el consistori hagués d'assumir una major part del que ha assumit en els darrers anys. Així, el bitllet senzill seguirà costant 1,60 euros. Es mantindrà la gratuïtat per a nens i nenes d’entre 0 i 3 anys i es manté el preu de renovació per a jubilats i pensionistes. També hi haurà continuïtat dels abo-
naments T-50/45, T-Tarraco i T-Jove, destinats als usuaris habituals del servei de bus urbà. S’oferirà la bonificació del 25% en els títols T-20/90E, T-50/45E, T-TarracoE i T-JoveE per a persones empadronades. I es manté la utilització dels títols ATM bonificats T-16, per a nens i nenes d’entre 4 i 16 anys. Les persones en situació d’atur tindran bonificacions. Oriol Castro Sanz
Administració l La mutació demanial serà pels pròxims trenta anys
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, van signar recentment la mutació demanial de l’antiga recepció i les pistes esportives de la Ciutat del Repòs i de Vacances de Tarragona. Amb aquesta signatura, aquests equipaments passaran a ser titularitat municipal. L’alcalde destaca que «estem molt satisfets d’haver aconseguit aquests espais per la ciutat, i haver-ho fet de manera ràpida». «Com alcalde, vull agrair, un cop més, el compromís del govern de la Generalitat amb la Tarragona. Fa uns mesos vam desencallar l’acord de l’EOI, la setmana passada vam signar el conveni per la creació de la nova comissaria de Battestini, i avui podem dir que hem recuperat l’antiga recepció i les pistes esportives de la
La intenció del consistori és convertir la recepció en un centre cívic El consistori vol donar vida als diferents espais. Gerard Martí
geix el batlle.
ciutat residencial pels tarragonins i tarragonines. S’estan tancant, per fi, molts temes pendents de la ciutat», afe-
La intenció del consistori és convertir l’antiga recepció en un centre cívic, integrat a la Xarxa municipal de Centres Cívics, i que les pistes esdevinguin equipaments esportius plenament operatius. La superfície de les pistes és de 18.062 metres quadrats i de la recepció és de 2.032 m².
Seguretat l La Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos d'Esquadra van detenir a quatre persones i en van identificar 452 durant un pla d'acció conjunt al barri de Campclar, el qual es va portar a terme entre el 3 i el 23 de novembre. L'operació, a la qual van dedicar més de 190 hores de patrullatge, estava centrada a incrementar la presència policial, reduir l'incivisme,
combatre les activitats illícites i millorar la seguretat viària de la zona.
Dues de les quatre detencions van ser per trencament de condemna, una per ordre de recerca i detenció i una per positiu penal en control d’alcoholèmia. Durant el pla també es van controlar 240 vehicles, tant en els controls com en els patrullatges. Per altra banda, es van posar 44
denúncies de trànsit, 24 per conductes incíviques, 16 amb confiscació d’arma o objecte perillós, 29 per tinença o consum de substàncies estupefaents, 5 per consum d’alcohol a la via pública, un per alteració de l’ordre i un per abocament de residus. També es va instruir 8 diligències judicials, es van inspeccionar diversos establiments i es van recollir les inquietuds de veïns. Redacció
P«or su juventud y sus ideales, es un peligro para la sociedad.
Pena de muerte».
Aquesta va ser la sentència del jurat popular que va condemnar a mort l’Enric Olivé Martínez l’any 1936. El seu fill, Enric Olivé Serret, llegia ahir aquestes mateixes paraules mentre la veu se li trencava. Ho feia davant de més d’un centenar de persones, durant la primera Audiència Memorial celebrada Tarragona, un acte que va permetre escoltar el testimoni de deu persones vinculades a la ciutat que van patir les violències i les penúries de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
«El meu pare no militava a cap partit polític, però va ser dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya», explicava l’Enric, qui detallava que, després del cop d’estat contra el govern de la Segona República, va ser sentenciat a la pena capital per «la seva convicció catòlica». Afortunadament, va ser salvat per un membre del Comitè Revolucionari, conegut com el ‘Madriles’. «Fa un segle de tot això i les ferides són profundes», expressava.
El seu pare va estar empresonat en un vaixell presó al Port de Tarragona, com el pare i l’avi de Vicente Loscos. El primer es va salvar, mentre que el segon va ser afusellat sense motiu el 12 de novembre del 1936, amb 54 anys, al cementiri de Torredembarra i va ser enterrat en una fossa comuna. La família va poder identificar i recuperar el cos, cosa que no va poder fer Montserrat Giné amb el del seu avi Josep Giné, regidor republicà dels Guiamets. L’any 1939, va haver de marxar al camp de concentració d’Argelers (França) i, anys després, va tornar a Tarragona pensant que no li passaria res. Però la gent del poble el va delatar i el van afusellar a la Muntanya de l’Oliva.
Un dels casos més durs va ser narrat per Emilio Vives i que encara està en la retina dels
Societat l Deu testimonis de la Guerra Civil i la dictadura franquista van explicar ahir a Tarragona les violències i penúries patides en aquella època
tarragonins més veterans. El seu avi, Josep Maria Vives Sales, era metge forense i metge de la presó de Tarragona «sense cap vinculació política». El 28 de juliol del 3036, va ser «torturat i cremat viu» davant de casa seva per «venjança personal», ja que es va negar a firmar un document a favor d’un pres.
Aquest fet es va convertir en un «tema tabú» a casa dels Vives, un fet que era habitual en aquella època. «Recordo molt de silenci. Sabies que havien passat coses, però no pes parlava de res», explicava Nuria Alomà. El seu pare, Josep Maria, va ser regidor de cultura a Tarragona durant la Guerra Civil. Amb la rebel·lió militar, va ser condemnat a mort, però va aconseguir l’indult «gràcies als esforços de la meva mare». Això sí, el van desterrar de Catalunya. Tampoc par-
L’Ajuntament licita les obres per renovar l’asfaltatge de Pere Martell
Urbanisme l Es faran al tram entre Ramón y Cajal i Manuel de Falla
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha licitat les obres de reasfaltatge del carrer Pere Martell, concretament, del tram comprés entre l’Avinguda Ramón y Cajal i el carrer Manuel de Falla. Aquest presenta un ferm en condicions deficients, amb deformacions di-
verses i un estat de desgast considerable. En aquests treballs s’inclou també la millora de la calçada d’un pas de zebra situat al carrer Smith, amb l’objectiu d’eliminar un toll d’aigua. El pressupost base és de 147.643,55 euros (IVA inclòs) i es preveu que la intervenció s’executi durant
el primer quadrimestre de 2026. El conseller d’urbanisme, Nacho García, ha declarat aquesta obra com a «necessària per poder renovar un tram molt malmès». L’edil ha recalcat que aquesta actuació, part del Pla d’Asfaltatge impulsat pel consistori, és «una de les moltes accions dutes a terme
lava de la seva experiència a la Lleva del Biberó Ramón Mas. «Van quedar marcats sent molt joves i volien oblidar els fets que van esgarrar les seves vides», apuntava la seva neta, Sílvia Mas.
«Què dirien els nostres pares amb el blanqueig del franquisme que estem vivint? Que no defallíssim en la lluita per la democràcia, els drets humans, de les dones i els treballadors», assegurava Neus Saún. El seu pare, Leandre Saún, un històric militant
per cuidar l’espai públic i millorar la mobilitat de vianants i vehicles la ciutat». El portaveu municipal de Junts, Jordi Sendra, ha valorat «molt positivament» la licitació i ha recordat que aquestes obres són «fruit de l’acord pressupostari negociat amb el govern del PSC per al 2025». «És una reivindicació veïnal que ara es fa realitat gràcies a la nostra capacitat d’incidir en l’acció municipal», diu el conseller, qui apunta que «el pla d’asfaltat és una de les prioritats de Junts que l’alcalde i l’executiu comparteixen».
Acte pioner
La ciutat de Tarragona va acollir la seva primera Audiència Memorial
del PSUC. Tant ell com la seva mare, que van acabar sent desterrats a Girona. En el seu cas, «la situació mai es va viure en silenci perquè a casa nostra era un continu de trobades clandestines». Això sí, van estar sempre vigilats.
L’acte celebrat a l’Antiga Audiència va continuar amb els testimonis de Matilde Rodrigo Knafo, germana de Gabriel Knafo, que va morir en una manifestació a Tarragona a finals de la dictadura franquista; Ricardo Gil, que va acabar treballant a la refineria de Tarragona perquè el feien fora de tots els seus llocs de feina per haver lluitat contra la repressió franquista. Finalment, Adelina Figueras va explicar la «lliçó de vida» del seu pare, Josep Figueras, soldat republicà que va acabar deportat al camp de Mauthausen. «Veig meva la seva lluita per la democracia», afirmava orgullosa. Primeres, segones, terceres i quartes generacions van explicar les seves vivències familiars en l’Audiència Memorial impulsada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. L’esdeveniment va ser conduït per Mireia Vives i Jordi Palou, advocats, mediadors i impulsors de les audiències memorials. «És un acte d’escolta respectuosa, de reparació moral i simbòlica i de reconeixement institucional», deia Vives. «No repetim la història», declarava també l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. «Hem de buscar les persones que no saben que tot això va passar fa no res pels mateixos llocs on camina sempre», remarcava el batlle. En aquest sentit, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, va acceptar «el compromís d’escolta i reparació» cap a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, un deure moral que no recau només sobre les administracions, sinó sobre tots els ciutadans que volen una societat justa, lliure i democràtica.
Marta Omella Blanco
«Per nosaltres era un avi molt vellet, i aquest llibre és el descobriment d’algú molt més important del que m’imaginava», deia Teresa Muñoz Lloret. Tenia només nou anys quan va morir el seu besavi, Pere Lloret, però ahir la filòloga compartia amb orgull les anècdotes familiars que la van acompanyar durant la resta de la seva infantesa i que, encara ara, recorda en detall. «Sabíem les coses essencials, però no la seva influència, el suport que tenia, la seva obsessió perquè Tarragona sortís de la foscor i mostrés el patrimoni al món», afirmava.
«Abans de ser ‘l’avi vellet’ va ser un noi i va ser un net, també», explicava Joan Safont. Això queda ben clar en el seu llibre Pere Lloret. Alcalde republicà de Tarragona, la primera biografia completa dedicada a aquesta figura cabdal de la política tarragonina i catalana del segle XX, presentada ahir al Palau de la Diputació de Tarragona. «La vida d’aquest home mereixia una biografia», assegurava
l Llibres
Joan Safont va presentar ahir al Palau de la Diputació la biografia inèdita ‘Pere Lloret. Alcalde republicà de Tarragona’
Safont. «El fet que sigui la primera indica que hi havia un buit. És un vençut, un exiliat, i la història dels vençuts encara l’estem escrivint», afegia. El llibre és fruit de la Beca d’Estudis Històrics President Tarradellas 2024, convocada per la Fundació Irla amb el suport de la Diputació de Tarragona i en col·laboració amb l’Arxiu Montserrat Tarradellas
i Macià i la Universitat Rovira i Virgili.
El volum, de 272 pàgines, repassa la vida d’un jove «extraordinàriament precoç». «Ja d’adolescent escrivia poesies, feia de periodista i es movia en ambients culturals i polítics», afirmava l’autor. A partir d’aquí, Lloret inicia un ascens, navegant diversos càrrecs fins que finalment, es converteix
El projecte va guanyar la Beca d’Estudis
Històrics President
Tarradellas Imatge de la presentació del llibre, que va tenir lloc ahir al vespre al Palau de la Diputació. Tjerk van der Meulen
en l’alcalde que va proclamar la República a Tarragona l’abril del 1931. «Quan arriba a l’alcaldia no és un desconegut, ja s’ha guanyat el respecte i el prestigi. És indiscutible que
ha de ser ell», recalcava Safont. També destacava el seu «caràcter visionari». «Va entendre molt abans que ningú el potencial turístic del patrimoni de la ciutat», explicava. Un clar exemple d’aquesta ambició és la inauguració del Passeig Arqueològic. La recerca, explica l’historiador, no li era aliena. «Havia estudiat personatges de tra-
jectòries semblants. Lloret és arquetípic d’una època i d’un tipus de personalitat: algú benestant que opta per idees progressistes, republicanes i catalanistes». «Hem redescobert un personatge molt més essencial del que imaginàvem», assenyalava la besneta de Lloret. «I és emocionant veure com la ciutat comença, per fi, a reconèixer-lo».
Salut l L’estudi liderat per infermeres indica que deixar de fumar abans del tercer trimestre redueix el risc de part prematur
salut matern fetal.
Un estudi recent sobre l’efec tivitat d’una aplicació mòbil per a la deshabituació tabà quica en gestants, «Efectivi tat d’una app per la deshabi tuació del tabac en gestants (TOBBGEST)», ha revelat que fumar durant l’embaràs incrementa notablement el risc de part distòcic i de nai xement prematur. El treball, liderat per infermeres del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CO DITA), posa de manifest la importància de la innovació i la recerca infermera per a la
TOBBGEST és un assaig comunitari d’intervenció ale atoritzat amb grup control i multicèntric, dut a terme als centres d’Atenció a la Salut Se xual i Reproductiva (ASSIR) del Camp de Tarragona, la Catalunya Central i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. En total, 105 dones gestants han participat en l’estudi, amb un seguiment d’un any. El part distòcic és aquell que presenta alteracions per causes maternes o fetals i que requereix una intervenció instrumental, com fòrceps o espàtules. Segons l’estudi,
el 46,2% de les participants van tenir un part d’aquest tipus —gairebé el doble de la població general—, i en el cas de les dones que van conti nuar fumant durant el darrer trimestre, el percentatge va arribar fins al 85,7%. Així ma teix, el 20,9% dels parts van ser prematurs, una xifra tres vegades superior a la mitja na estatal (dades INE, 2023). Aquests resultats reforcen la necessitat d’intervencions preventives abans del tercer trimestre i evidencien el pa per clau de la infermeria en la promoció d’hàbits saludables durant l’embaràs.
Successos l Els fets van tenir lloc dilluns en una benzinera
Redacció
Les dues persones ferides en l’explosió d’aquest dilluns en una benzinera del polí gon Riu Clar —un menor i un adult— ja han rebut l’alta mè dica i es troben a casa, segons va confirmar ahir el Grup HAM, operador de l’estació de
servei on es va produir l’inci dent. L’explosió, inicialment descrita com una sobrepres sió de gas mentre el vehicle omplia el dipòsit, va tenir lloc cap a les 15.30 h a la gasoline ra Bionet, al carrer del Coure i hauria estat provocada per una confusió en el combusti ble escollit pel conductor.
S’ha avaluat l’efectivitat d’una aplicació mòbil per deixar el tabac
L’estudi, que ha estat pre miat pel CODITA en la seva darrera Jornada de Recerca, té
vocar la ruptura del dipòsit de GLP, que no està preparat per suportar la pressió del gas na tural comprimit.
En un comunicat emès ahir, el Grup HAM va detallar que el conductor d’un Dacia Sandero GLP hauria confós el tipus de combustible i hauria intentat connectar «de forma forçada» el sistema de sub ministrament GNC, incom patible amb el seu vehicle. Aquesta manipulació va pro
La deflagració resultant va causar danys greus al vehicle i al sortidor. L’estació de servei continua precintada mentre Bombers, Mossos i tècnics especialitzats revisen l’es tructura, el funcionament del sistema i les circumstàncies exactes del sinistre. El Grup HAM assegura que el perso nal de la instal·lació va aplicar des del primer moment els protocols de seguretat i va col· laborar amb emergències.
La ciutat acull la 6a edició d’Art Alta, el mercat d’art més gran del sud de Catalunya
Cultura l La Part Alta acollirà aquest cap de set mana la 6a edició del mercat d'art Art Alta, el més gran del sud de Catalunya. Enguany la iniciativa comptarà amb més de 60 artistes i artesans, amb propostes que van des de la il·lustració i la joiera d'autor fins a la ceràmica, la fotogra fia, la moda creativa, el tèxtil i les arts visuals.
Dissabte es presentarà un espectacle de dansa als peus de la Catedral, a càrrec d’Es pai Danzamaat. Comptarà també amb música en direc te interpretada per l’arpista Noemí Delevanant i el trom petista Samuel Tarraco. Diu menge s’oferiran activitats com el Corredrag, organitzat per Sageta i una sessió musi cal amb DJ Percu. Redacció
com a objectiu reduir el nom bre de dones embarassades fumadores, avaluant la utili tat d’una aplicació per a dis positius mòbils, TOBBSTOP, com a eina complementària en el procés de deshabituació habitual en la pràctica clínica. «Promoure l’abandonament del tabac abans de l’últim
trimestre pot reduir aquests riscos», conclouen les infer meres autores de l’assaig. «Els resultats demostren la neces sitat de continuar invertint en recerca infermera i en estratè gies innovadores com les apli cacions mòbils per millorar la salut de mares i nadons», remarquen.
Tarragona organitza ‘Un passeig bestial’ per a promoure l’adopció responsable de gossos
Solidari l El Centre de Recollida d'Animals Munici pal de Tarragona (CRAAMT), amb el suport de l'Ajunta ment i la consellera de Benes tar Animal, ha organitzat Un passeig bestial. La iniciativa se celebrarà aquest dissabte amb l’objectiu de promoure l’adopció responsable, així com visibilitzar els gossos en adopció del centre.
L’activitat iniciarà a les 10 h als jardins del Camp de Mart i constarà d’un recorregut circular d’uns 6 km. Aquest transcorrerà pel Camí del Nàstic, la Vall de l’Arrabassa da i el Passeig Marítim, fins a tornar al punt d’inici. En finalitzar la ruta es farà una exhibició canina de la Guàr dia Urbana i una desfilada de gossos en adopció. Redacció
Comerç l La festa tindrà lloc el divendres 12 de desembre de 17 a 20 hores amb el lema ‘Anem a l’Ample’
Miquel Llaberia
El carrer Ample viurà aquest divendres 12 de desembre una jornada festiva que té com a objectiu dinamitzar l’espai arran de la reforma urbanística de la seva imatge en el darrer any. Una festa amb el lema «Anem a l’Ample», que pretén incentivar a la ciutadania tant a visitar el renovat vial com a «posar tota la carn a la graella». «És una acció que surt arran de les conversacions amb els comerços i el veïnat de la zona per resoldre les inquietuds de les obres, en què també van sorgir propostes per fer accions que atreguin a la població de Reus a visitar i gaudir del comerç del carrer Ample», explica l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Una activitat que tindrà lloc de 17 a 20 hores i que preveu diverses accions com música en directe, tallers per a totes les edats i sorpreses preparades pel teixit comercial de la zona. «Aprofitant que hem acabat les dues primeres fases de la reforma i que és la campanya de Nadal que atrau a molta gent, ens agradaria que aquesta visités la ciutat. El reusenquisme es demostra
Fotografia de l’acte de presentació de la jornada festiva ‘Anem a l’Ample’ que se celebrarà el 12 de desembre. Tjerk van der Meulen
La iniciativa comptarà amb música en directe, tallers i sorpreses
amb el nostre comerç de proximitat», afirma la batllessa.
Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, reivindica que els establiments han estat «molt
Cinc homes s’enfronten a fins a 32 anys de presó per un tiroteig
Judicial l L'Audiència de Tarragona va començar ahir el judici
ACN
L’Audiència de Tarragona va començar a jutjar aquest dimarts 9 de desembre a cinc homes que s’enfronten a 32 i 20 anys de presó per paerticipar en un tiroteig al barri de Sant Josep Obrer de Reus el 17 de gener de 2024. Tres d’ells formen part del clan familiar
‘Los Periquetes’ i, els altres dos, amb els àlies ‘El Mudo’ i ‘El Peluca’, integren l’altre grup. Aquests dos últims van iniciar l’enfrontament disparant als balcons dels domicilis dels tres germans. Fiscalia els considera responsables dels delictes d’homicidi en grau de temptativa, de tinen-
ça d’armes il·lícites de foc amb tinença d’armes prohibides i de dipòsit d’armes. Els Mossos d’Esquadra van haver de desplegar un ampli dispositiu al Palau de Justícia davant del risc de possibles enfrontaments entre familiars. Arran dels trets, els tres germans acusats van agafar armes de
implicats» en l’organització de la festa d’un espai que «és gairebé com un poble dins la ciutat»: «Ens servirà per tornar a gaudir de l’activitat i vitalitat d’aquest carrer».
foc i des de les finestres de dos dels seus domicilis van disparar cap a la via pública, contra els dos homes que havien iniciat l’enfrontament i els dos individus que van començar el tiroteig van fugir de l’escena dels fets. Els altres processats es van amagar al domicili fins que els van detenir els Mossos d’Esquadra. La Fiscalia demana per aquests tres acusats vuit anys de presó per un delicte d’homicidi en grau de temptativa i la petició d’imposar una prohibició d’aproximar-se als altres dos acusats durant nou anys.
contents que el carrer torni a respirar vida. Aleshores ens fa molta il·lusió gaudir d’una tarda de festa». A la vegada, reconeix que ha estat una acció organitzada «a correcuita», però destaca la implicació dels comerços, el Tomb de Reus i l’Ajuntament per poder-ho dur a terme.
Tercera fase
La representant dels comerços del carrer Ample, Rocío Figuerola, es mostra contenta amb què la iniciativa tiri endavant, ja que «després d’estar un any tancats, estem
Les obres de reforma urbanística del carrer Ample han donat una treva durant aquesta campanya de Nadal. La segona fase, la darrera que afectava directament el vial, va finalitzar a finals del mes passat i va permetre reobrir el carrer al trànsit rodat el 25 de novembre, respectant el compromís de finalitzar l’actuació abans de l’inici del Black Friday. Amb aquestes dues fases que han durat gairebé un any, tot el vial es va col·locar a un sol nivell i es van eliminar les places d’aparcament de zona blava, amb l’objectiu de guanyar més espai pel vianant i col·locar nou mobiliari urbà. Ara bé, encara resta per executar l’última fase d’una reforma que suma una inversió total superior als 2 milions d’euros. Aquesta afectarà principalment la plaça del Condesito i, segons va explicar la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, els treballs no començaran fins després de Reis «per poder garantir una campanya de Nadal amb les menors afectacions possibles». Aquesta fase també buscarà guanyar espai pel vianant i redibuixar la mobilitat en una zona que connecta la plaça de la Llibertat amb el carrer Ample i l’avinguda Prat de la Riba.
Entrevista l El cofundador del Festival Contemporaneus analitza la salut de l’escena de música de nova creació i del certamen a les portes de l’edició de tardor
Sergi Peralta Moreno
Què és el Festival Contemporaneus?
«És un festival de música de nova creació. És a dir, de música actual que prové de la clàssica i que té com a objectius trencar les formes preestablertes del més convencional i buscar noves expressions de llenguatge».
Escapa dels motlles que estem acostumats.
«Totalment. Busca trencar amb estructures i crear llenguatges nous. Interpel·la molt més el públic i intenta fer-lo més partícip del procés».
El públic forma part de l’actuació?
«Aquesta música requereix al públic una escolta molt més activa. No estic assegut a la cadira i deixant que passin coses, sinó que intento entrar al discurs musical. A còpia de trencar amb petites estructures que el cervell té preestablertes, busquem una percepció més atenta. És el mateix que passa amb la pintura, l’escultura o l’arquitectura».
La primera impressió pot ser de xoc.
«Sí. Serà decisió de la persona si continua o se’n va, però, com a mínim, volem que l’atregui perquè està descobrint noves formes». Programen dues sessions l’any del festival.
«D’aquesta manera, li donem més rellevància. També és per les agendes dels músics. Volem fer participar molta gent del territori i de la resta de Catalunya, l’Estat i Europa. Tenir dues setmanes ens ajuda molt a buscar forats per intèrprets que ens interessa molt que vinguin a Reus».
Hi ha una jornada adreçada a artistes emergents.
«Volem que participi gent del territori. Hi ha alumnes i professors de diferents centres d’ensenyament i volem donar-los l’oportunitat que puguin venir aquí i tocar el seu repertori. A més, anirem al Conservatori de Música per
Programació
Dijous, 11 de desembre
18.00h TALLER — Conservatori de Música
Divendres, 12 de desembre
18.30h Solo, JOAN MARTÍ-FRASQUIER
19.30h Concert, HANATSU MIROIR
Dissabte, 13 de desembre
16.30h Call for proposals
18.15h ‘Pedres Mortes’, ENRIC RIU
19.30h DANIEL CARBONELL
Diumenge, 14 de desembre
12.00h Concert Nòmada, HANATSU MIROIR
18.00h Concert, HANNAH HAJAR
impartir una xerrada-taller. Potser no tots han tingut l’ocasió de descobrir aquesta música abans i, així, la podran apreciar i practicar». La música contemporània recupera la clàssica i l’adapta als nous temps. «La música contemporània és hereva de la clàssica. Igual que una obra abstracta és hereva de la pintura figurativa de Miquel Àngel o Velázquez, amb la música ocorre el mateix. Els compositors d’avui dia han begut de Mozart i Beethoven». Com intenten atraure els joves i les famílies?
«Intentem que vegin que hi ha altres estils de música que, potser perquè es creen en un conservatori, generen una mica de rebuig, però això no té per què ser així. La música contemporània és tan oberta com el jazz. Volem trencar els estigmes i prejudicis que mol-
tes vegades són infundats».
Hi ha art per a tothom i tothom té un art per a ell.
«Totalment. Hi haurà gent que anirà a saltar i a cridar a un concert dels Catarres i qui preferirà escoltar amb tranquil·litat un quartet de corda tocant Mozart, o qui se sentirà més atret pels nous sons que produeix l’electrònica».
Què els va portar a impulsar la música de nova creació el 2023?
«Va néixer per la voluntat d’en Joan Bagés i jo. Reus és una ciutat que té una vena cultural molt important, però li faltava música contemporània per completar l’oferta. També ens vam adonar que tot el referent a la música de nova creació passava a Barcelona. ‘Per què no intentem fer alguna cosa aquí, a Reus?’, vam pensar. L’últim dissabte d’octubre del 2023, la primera jornada va ser una realitat. Va tenir molt d’èxit i molta gent ens va dir que ho repetíssim. Aquesta era la nostra idea».
La valoració és positiva?
«Superpositiva. El juliol, van passar més de 200 persones per l’edició d’estiu. Fins i tot, va venir gent de Girona com a públic i artistes estrangers. Només amb aquestes sessions, ja vam reunir més gent que el 2024».
Per on passa el futur del Festival Contemporaneus?
«La nostra idea és continuar endavant, fer-lo créixer. Hem de veure com ho fem, perquè aquest creixement implica també més recursos, no només econòmics, sinó humans. Ara hem començat a pensar en l’edició del 2026, però volem tancar la del 2025 abans de decidir cap a on ens enfoquem».
Mantindran les edicions d’estiu i tardor?
«La idea és mantenir les dues sessions. Aquest any també hem fet petits concerts fora de temporada. Si ens interessa molt un artista que ve cap a la zona i no està dins el cicle de
concerts, ho podem intentar programar. En conclusió, la intenció és mantenir les sessions d’estiu i de tardor i estar oberts a la possibilitat de fer algun concert puntual durant l’any».
Continuaran a Cal Massó?
«La idea és anar obrint a poc a poc el festival a la ciutat. Cal Massó és un espai preciós, però voldríem també fer concerts a fora, en entorns que no siguin tancats. També voldríem escampar-nos pel territori, crear arrels al Camp de Tarragona. Anirem pas a pas. La nostra prioritat és, amb una o dues edicions, acabar de consolidar el festival. A més, intentarem mantenir les col·laboracions amb diferents certàmens per crear xarxa».
1 Recuperació de la Bassa Nova
INICI: Desembre 2024
FINAL: Setembre 2025
PRESSUPOST: 1,1 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament de Reus
2
20
Construcció de l’estació de Reus-Bellissens
INICI: Estiu 2024 FINAL: 2026
PRESSUPOST: 9,8 MEUR
EXECUCIÓ: Adif, Aj., Next Generation
19
Execució de la nova estació d’autobusos
INICI: 2025 (licitació de la redacció del projecte)
PRESSUPOST: 20 MEUR
EXECUCIÓ: Generalitat
18
Reurbanització de carrer Ample i pl. Pintor Fortuny
INICI: Febrer 2025
FINAL: 2026
PRESSUPOST: 2,3 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament de Reus
3
Soterrament de les torres del Pinar
INICI: Finals 2025 - Principis 2026
FINAL: 2027
PRESSUPOST: 3,6 MEUR
EXECUCIÓ: Aj. Reus i Castellvell, ICAEN
3
Municipal l Diferents punts són objecte de grans obres, en marxa o planificades, que permetran evolucionar en camps com la mobilitat o la cultura
S. Peralta / M. Llaberia
Reforma Museu d’Art i Història
INICI: Març 2025 FINAL: 2026
PRESSUPOST: 2,4 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament, Estat
17
Reus es troba immers en un procés progressiu d’evolució. Són desenes les obres i projectes en marxa o programats, que, en menor o major mesura, impactaran els diferents punts cardinals de la ciutat, essent el sud l’escenari d’una transformació més robusta i fefaent. Només amb les actuacions d’envergadura, són més de 120 milions d’euros que estan destinats a avançar en aspectes com la mobilitat, la cultura, l’urbanisme, l’habitatge o l’educació.
de la defunció de l’arquitecte que li dona nom. Un dels grans problemes de la societat és la manca d’habitatge i, a Reus, serà el primer semestre del 2026 que estiguin a punt les promocions del Complex Riera i de Mas Iglesias, dues iniciatives finançades amb fons Next Generation, un regal que obliga a ajustar-se el cinturó i prémer l’accelerador per evitar perdre la subvenció.
Reordenació urbana del Carrilet
D’ençà de les eleccions del 2023, l’alcaldessa, Sandra Guaita, i la resta de membres de l’equip de govern han tingut la possibilitat de tallar la corda d’equipaments que havien començat a dibuixar-se anys enrere. És el cas de la Bassa Nova, recuperada com a espai d’esbarjo i valor patrimonial, o el Centre Cívic Gregal, al barri Niloga. El 2026, s’espera la conclusió de gran quantitat d’obres, com la remodelació del carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny, tot ampliant l’espai destinat al pas i gaudi dels vianants; la transformació del Centre Catòlic en obrador escènic o la renovació de la sala immersiva del Gaudí Centre, una primera passa per actualitzar l’edifici i la museografia en la seva integritat i que hauria d’estar completada per commemorar el centenari
Això no obstant, ja s’avisava que el sud seria l’escenari de grans inversions. El Pla de Barris, en cas que la proposta reusenca esdevingui seleccionada, permetrà accelerar una evolució que ja preveu l’alçament de noves estacions d’autobusos i tren, una escola bressol o la transformació d’un barri, el Carrilet, entorn del seu mercat. En un futur, hi ha ideades més iniciatives, com l’eventual trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili al Campus Bellissens o la construcció del Pavelló del Molinet. Al nord, el veïnat espera el soterrament de les Torres del Pinar, però també la reforma de l’ICASS, el trasllat de l’Escola Els Ganxets o la cessió de la platja de vies.
Les grans inversions sovint traspassen les fronteres dels governs municipals. Per això, requereixen, sobretot, la col·laboració i el consens entre múltiples agents.
16
INICI LICITACIONS: 2026
PRESSUPOST: 15 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament, FEDER
Nova escola bressol municipal L’Ametller
Contracte d’obres adjudicat FINAL: 2026 (previsió)
PRESSUPOST: 2,8 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament
15 Habitatges de lloguer social a Mas Iglesias
INICI: Setembre 2024 FINAL: 2026
PRESSUPOST: 17,4 MEUR
18 4 9 10 8 14 1 6
2
14 Creació de basses renaturalitzades
INICI: Maig 2025 (formalització)
FINAL: 2025 (previsió)
PRESSUPOST: 1 MEUR
EXECUCIÓ: Adjudicatària, Next Generation
EXECUCIÓ: Aj., Next Generation
4 Reforma del Gaudí Centre
En fase d’adjudicació de la primera fase
FINAL: 2026 (previsió de la 1a fase)
5 Transformació del Centre Catòlic en obrador escènic
INICI: Setembre 2025
FINAL: 2026
PRESSUPOST: 541.000€ (1a fase), 3,7 MEUR (total)
EXECUCIÓ: Ajuntament
PRESSUPOST: 2,3 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament, Diputació
INICI: Febrer 2023
FINAL: Gener 2025
PRESSUPOST: 2,5 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament de Reus
El Pla de Barris com a eina per accelerar els canvis al sud
7
13
Conversió del carrer Astorga en un eix cívic
En fase de redacció del projecte
FINAL: 2025 (redacció)
PRESSUPOST: 4,2 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament
12 Construcció de l’edifici
InnoReus (Cepid 2)
En fase de concurs de projectes
PRESSUPOST: 650.000 € (concurs de projectes i direcció d’obres)
EXECUCIÓ: Ajuntament
Transformació l Reus va presentar a la convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-29 una proposta que aglutina 31 actuacions al sud de la ciutat, estimades en 25 milions d’euros i que finançarien entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. Els barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat seran els escenaris de les accions, dividides en tres eixos temàtics: transformacions físiques, transició ecològica i acció sociocomunitària. Guaita ja va expressar que, en cas de ser la iniciativa reusenca seleccionada, permetria «accelerar l’execució de totes aquelles accions que teníem previstes com a govern municipal en aquell àmbit», com l’Eix Astorga, la construcció de l’escola bressol municipal L’Ametller, la transformació de l’entorn del Carrilet, un paquet de subvencions a les comunitats per a millorar l’accessibilitat dels edificis amb la instal·lació d’ascensors o l’extensió del programa Xarxa als Barris per combatre la vulnerabilitat social. El calendari d’execució fixa un termini de 5 anys, ampliables a 8. SPM
11
Reforma i ampliació del Parc de Bombers
Pendent de licitació d’obres
INICI: Estiu 2026 (previsió)
PRESSUPOST: 4,7 MEUR
EXECUCIÓ: Generalitat
Complex Riera amb pisos i pàrquing
INICI: Novembre 2023
FINAL: 2026
PRESSUPOST: 22 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament, Next Generation
8 Regeneració urbanística del barri del Carme
En fase de licitació de la redacció dels projectes
FINAL: 2030 (previsió fi d’obres)
PRESSUPOST: 10,5 MEUR
EXECUCIÓ: Ajuntament, Incasòl, CatSalut
9
Consolidació i reforma del Vapor Vell
INICI 1A FASE: Març 2025
INICI 2A FASE: 2026
PRESSUPOST: 682.500 € (fases 1 i 2)
EXECUCIÓ: Ajuntament, Diputació
10 Remodelació del c/ del Doctor Ferran
INICI: Setembre 2025
FINAL: 2026 (1a fase)
PRESSUPOST: 600.000 €
EXECUCIÓ: Ajuntament
Urbanisme l La proposta reorganitzarà els espais del recinte, incloent-hi la reubicació de la pista multiesportiva i la piscina
Adam Díaz Garriga
La zona ludicoesportiva de Mont-roig del Camp patirà una transformació total després de l’aprovació d’un macroprojecte de renovació del recinte. La proposta es portarà a terme amb un pressupost total de 6,1 milions d’euros, i s’executarà en dues fases, distribuïdes en 18 mesos de treballs. Els canvis previstos, de grans dimensions per reorganitzar la zona, plantegen diverses accions prioritàries, incloent-hi la reubicació de la piscina municipal i de la pista multiesportiva d’estiu. A més, es crearà una nova plaça pública de dos nivells al centre del recinte, i es milloraran els accessos per facilitar els recorreguts entre les instal·lacions.
L’objectiu principal, segons s’estableix al projecte, és «optimitzar l’ús dels espais i integrar aquests equipaments de manera més eficient». Les noves reformes de l’espai previstes també inclouen la millora de les instal·lacions esportives actuals, com ara el velòdrom o les pistes de futbol, que s’unificaran per la zona del bar. S’inclouen el pavelló i les pistes de tennis i pàdel, amb la «intenció d’actualitzar-los i garantir-ne un ús òptim» per a les activitats previstes a partir del 2026.
El projecte inclourà la creació de la nova plaça Aureli Escarré, més accessible
La fase 1 preveu la part més important del projecte, amb 2.148.391 milions d’euros del
pressupost total i deu mesos de treballs projectats. Aquesta part del projecte prioritzarà la urbanització de la nova plaça, anomenada Aureli Escarré, el parc i la piscina, així com la construcció de passadissos perimetrals. També s’espera la instal·lació de la totalitat de les infraestructures subterrà-
Municipal l Les irregularitats provocaran mesures durant el 2026
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Mont-roig del Camp va aprovar en l’últim ple d’aquest dimarts 9 de desembre la modificació dels requisits que hauran de presentar les famílies del municipi per optar a les Targetes Moneders. La iniciativa, que continua ac-
tiva a la localitat des del 2020 oferint ajudes a la població en l’àmbit de l’alimentació, ha detectat irregularitats durant aquest passat 2025. Segons ha explicat la regidora d’Acció Social, Francisca Ortiz, entre les modificacions més destacades es demanarà que les famílies «no tinguin
estalvis» i que tots els ingressos estiguin domiciliats en un sol compte, un fet que ja ha provocat «diverses» infraccions. A més, les famílies que vulguin optar a la Targeta «no podran habitar en un immoble il·legal ocupat, ni tindre prestacions socials». Unes mesures que s’han aprovat
nies dins aquestes àrees per completar les parts més importants i oferir un servei d’aigua, enllumenat, sanejament i telecomunicacions abans de pavimentar la zona i començar amb la fase 2. La nova piscina tindrà dues zones, una infantil i l’altra esportiva amb carrils de natació, així
per unanimitat. La regidora també ha destacat que, durant l’últim any, 97 famílies han optat al servei de la Targeta Moneder, i en total s’ha oferit ajuda a 249 persones només amb aquesta iniciativa. Respecte al 2026, tot i que la proposta va estar a punt de no incloure’s en els pressupostos, finalment es preveu que ofereixi el «mateix import» per a subvencionar en alimentació, gairebé 110.000, sumats a les ajudes a Creu Roja, que ascendiran a 129.000 durant l’any vinent amb una «previsió justa».
com més mòduls de dutxa i vestidors, zones d’ombra i dos nous accessos. D’altra banda, la segona fase comprendrà la construcció dels equipaments esportius i d’oci pendents. Entre aquestes figuren l’skate park, la pista esportiva, les reformes al velòdrom i els tancaments
perimetrals, juntament amb el control dels accessos. També es construiran una nova zona de cal·listènia, un mirador conjunta amb el velòdrom i s’hi incorporaran pèrgoles amb plaques fotovoltaiques. Part de la instal·lació d’elements es dedicarà a les dues altures de la nova plaça, que tindrà llocs de descans i nous accessos, així com protecció climàtica. En el cas d’aquesta fase, tindrà la major part del pressupost projectada, 3.532.541 milions d’euros, i suposarà vuit mesos dels 18 contemplats.
Inicis de l’any vinent
Després de la redacció del projecte, l’Ajuntament de Montroig del Camp preveu executar el concurs públic per als treballs a inicis de 2026. Les dates, a més, contemplen portar a terme el projecte el mateix any vinent, per assegurar l’ús de les instal·lacions en termini adequat i «curt»
Entre els treballs, també es milloraran les instal·lacions i entorns d’entitats socials del municipi, com el Casal d’Avis i el Centre de dia l’Onada, on es portaran a terme nous tancaments i accessos, i es crearà una nova terrassa plana, amb baranes de seguretat, accessible des del carrer Aureli Escarré i des de la zona del parc.
Municipal l El consistori preveu una vintena d’accions, que rebran 3,1 milions d’inversió per executar-se
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant impulsarà un pressupost de 26.982.020 milions d’euros per al 2026. El gruix d’aquesta quantitat correspondrà pròpiament al mateix consistori, que destinarà 21,6 milions a la gestió, administració i als sous municipals. Per altra banda, 3,1 milions es destinaran a inversions per a la localitat, gairebé una vintena, projectades per començar els seus tràmits o executar-se durant l’any vinent.
Les dues principals accions se centraran en els dos camps de futbol del municipi, un dels quals encara ha de construir-se. Primerament, està prevista la proposta d’un del nou camp de futbol a l’Hospitalet de l’Infant, que obtindrà una inversió 250.000 euros. Les instal·lacions encara depenen de la licitació de la redacció d’un projecte d’execució i urbanització del solar, però s’espera que es
Riudecols
porti a terme durant el 2026. En el cas del segon camp, el de Vandellòs, es transformarà i es reordenaran els espais per fer-lo més accessible i ampli-
ar-lo. Una iniciativa que rebrà 460.000 euros, i que l’Ajuntament començarà a executar a principis d’any, amb uns treballs previstos de set mesos.
Obres l Riudecols impulsa la construcció d’una nova canonada per millorar l’abastiment d’aigua potable amb el suport de la Diputació de Tarragona. Ahir dimarts, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va visitar el municipi per conèixer l’estat de les obres, juntament amb l’alcaldessa, Beatriz Mayordomo, i el regidor Raül Grau.
El projecte, amb una longitud d’1,6 quilòmetres, connecta els dipòsits de les Creus i de Riu Club per garantir el bombament i assegurar un subministrament estable, així com un millor control dels nivells d’aigua. L’obra té un termini d’execució de dos mesos i un pressupost de 137.178,29 euros, dels quals la Diputació n’aporta 100.000. Durant
la visita, Llauradó també va conèixer altres actuacions finançades per la institució, com l’adquisició de l’edifici de la cooperativa agrícola a través del Pla ImpulsDipta o l’adequació del futur Ajuntament. L’alcaldessa va subratllar el valor d’aquest suport, mentre Llauradó va remarcar el compromís d’acompanyar els ajuntaments. Redacció
Entre altres projectes, també destaquen la millora de l’enllumenat públic, a la qual el consistori dedicarà 200.000 euros i la millora de
L’Ajuntament dedicarà 830.000 euros a l’arranjament de camins i carrers
parcs i jardins municipals, per un total de 230.000. També es desencallaran projectes esperats, com la finalització de les obres de millora del Poblat Hifrensà, que inclouen el pavelló i l’Escola Àster en un pressupost de 253.000 euros, o la redacció del projecte de la Comissaria de la Policia Local, per 56.000 euros.
Una de les principals inversions, a més de la recuperació de projectes pendents, són els arranjaments de carrers i camins, així com la compra de maquinària, equips i vehicles. Unes necessitats en les quals l’Ajuntament dedicarà 840.000 euros per a reforçar la resta de projectes i actuacions municipals. Dins la diversitat de projectes previstos per a l’any vinent, s’integraran la reordenació del pati de l’es-
cola Mestral (140.000 euros), la reforma de la Pista Nova Llum (150.000 euros) o la pavimentació del pavelló esportiu de Vandellòs (115.000 euros).
Congelació d’impostos
El consistori preveu, a més de les actuacions arreu del municipi, un benefici de 3.356.454 milions d’euros, un ingrés d’1,4 milions d’euros més que en l’exercici del 2025. Part dels ingressos previstos, d’acord amb l’Ajuntament, provindran dels impostos directes, que sumaran un aproximat de 12,3 milions d’euros al pressupost del 2026 i deixaran al municipi en positiu. L’Impost de Béns Immobles (IBI) no ho augmentarà durant l’any vinent, i des del consistori destaquen que el 85% del benefici prové de les centrals nuclears, i l’altre 15%, del veïnat.
Entre les noves previsions de les regularitzacions fiscals, també prendrà importància, segons confirmen des de l’Ajuntament, el «nombre considerable» de rebuts de la Taxa de Recollida de Deixalles, atès que l’administració ha notificat un «important nombre d’immobles que no estaven donades d’alta». Un fet que pot comportar, avisen, la liquidació de les quatre darreres anualitats no cobrades per part de l’Ajuntament. A més, està previst un increment de la recaptació de la Taxa d’Ocupació de la Via Pública per part de subministradores de llum i gas.
Salut l Denuncien esgotament professional, guàrdies de 24 hores i manca de relleu generacional
Agències
La vaga convocada per Metges de Catalunya va situar el focus ahir dimarts en el seguiment desigual al territori, amb especial rellevància al 35% registrat a la demarcació de Tarragona, una dada que el sindicat considera significativa en plena onada de grip i amb els centres sanitaris tensionats. Aquest percentatge, inferior al d’altres províncies, evidencia segons el sindicat la pressió assistencial que pateixen els professionals del territori, que sovint es veuen obligats a prioritzar la responsabilitat amb els pacients malgrat les reivindicacions.
En global, el seguiment a Catalunya va ser del 45%, amb un 54% a l’atenció primària i un 33% als hospitals, mentre que Barcelona va assolir el
53%, Girona el 39% i Lleida el 24%. Al marge de les xifres, prop de 800 professionals van recórrer el centre de Barcelo-
Projecte col·lectiu l Serà un espai per a la cohesió social i el consum responsable
Redacció
La Comunalitat de Valls inaugurarà diumenge 14 de desembre la nova Cuina Comunitària Dos Talls, un espai situat al carrer de la Zeta, 2, pensat per reforçar la cohesió social, el consum responsable i la vida comunitària. El projecte és una iniciativa compartida del Grup de Consum La Bajoca, l’Associació del Barri Antic, l’Associació Egueiro i la Cooperativa Agroecòlegs, que han unit esforços per crear un equipament obert al Centre Històric. La construcció ha suposat una inversió de gairebé 20.000 euros, finançats parcialment pel Projecte Lliures, pel programa ComunarESS i per recursos propis del Casal Popular La Turba.
La jornada d’inauguració inclourà activitats obertes a tothom: tallers infantils de l’Escola Popular La Zeta, la Fira del ricrac del projecte reÚtil, un taller de ganxet amb les Teixidores de Vilaniu i un taller de massapans amb Menjamiques. La Cuina Comunitària impulsarà tallers de productores i sòcies de La Bajoca, Olles Populars amb persones en risc d’exclusió, tallers de cuina saludable, activitats d’emancipació juvenil amb Egueiro, recuperació de receptes amb el llibre Remenant cassoles i berenars saludables amb La Zeta i Egueiro.
La Cuina Comunitària Dos Talls vol facilitar un espai equipat per a projectes d’alimentació justa, sostenibilitat i salut col·lectiva. Les entitats impulsores destaquen que el
na reclamant una sanitat pública i de qualitat, un conveni propi i solucions urgents a la sobrecàrrega assistencial. La
manifestació va arrencar davant la delegació del govern espanyol i va acabar a la plaça de Sant Jaume, on un pilar
L’inici del projecte oferirà propostes familiars, fira del ric-rac i activitats
nou recurs ajudarà a enfortir vincles entre col·lectius diversos i a donar continuïtat a dinàmiques comunitàries del barri. També aspira a esdevenir un punt estable per a formacions, cuina col·laborativa i trobades veïnals, reforçant
la cohesió al territori. La Comunalitat subratlla que Dos Talls neix per donar continuïtat a la feina feta al barri en els darrers anys i per obrir-la a més veïnes i veïns. La cuina vol ser un lloc amable, acollidor i pròxim, on tothom se senti convidat a participar, implicar-s’hi i compartir sabers diversos al voltant dels fogons i de la taula. Un espai per crear més vincles i reforçar la vida collectiva del barri i de Valls.
Els professionals reclamen menys càrrega, més qualitat i condicions reals
casteller va tancar la protesta.
Futur sense relleu
El secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, va explicar que el seguiment més baix s’esperava per l’augment de casos de grip i per la càrrega acumulada als centres. Va reiterar que els professionals joves reclamen condicions dignes, eliminar les guàrdies de 24 hores i evitar un model que aboca molts metges al burnout. També va advertir que, si no hi ha canvis, part del col·lectiu abandonarà el sistema, amb conseqüències directes per a la ciutadania.
Metges de Catalunya insta la consellera Olga Pané i les patronals a asseure’s a negociar i recorda que la conselleria té eines per aplicar mesures immediates. Durant la marxa, els crits «Metge cansat, pacient maltractat» i «Tanta espera ens desespera» van resumir el malestar acumulat. La pancarta «A tu també t’afecta» buscava implicar la ciutadania, mentre una imatge d’Olga Pané com a caganer visualitzava la crítica. El sindicat insisteix que, sense mesures immediates, la pressió sobre els professionals continuarà creixent i la qualitat assistencial en sortirà afectada, fet que preocupa tant metges com pacients. La protesta va coincidir amb la dels taxistes a la Gran Via, i molts professionals mostraven cartells sobre la saturació i l’esgotament. Lleonart va denunciar la poca representació del col·lectiu a Madrid i va advertir que, sense negociació, hi haurà més mobilitzacions que afectaran de ple la qualitat assistencial. Segons el sindicat, la situació és insostenible i demana respostes per garantir un sistema estable bo.
Cuina l Cambrils i la Val d’Aran han presentat a Vielha les jornades gastronòmiques Mar i Muntanya, que uneixen ambdues cuines i permeten tastar fins el dilluns 15 de desembre propostes conjuntes a sis restaurants aranesos. La iniciativa porta xefs i producte cambrilenc a la Val d’Aran en plena temporada turística, després d’una primera edició a Cambrils amb gran resposta del públic. La presentació es va fer a Era Coquela amb xefs de Casa Macarrilla 1966, Cal Tendre i Denver, que van mostrar la cuina marinera i de proximititat del municipi. Les jornades reforcen la promoció gastronòmica de Cambrils i consoliden l’eix mar i muntanya com una proposta identitària. Redacció
L’equip d’escenografia dels Pastorets de l’Espluga durant els primers treballs de renovació. Pastorets de l’Espluga de Francolí
Conca de Barberà l La clàssica representació nadalenca celebra una fita històrica a la localitat, coincidint amb els 50 anys de representacions al Casal Municipal
Quan parlem de tradició catalana, la representació de la història d’en Lluquet i el Rovelló se situa com una de les escenes més repetides al Nadal dels municipis. Des de fa almenys dos segles, la història dels Pastorets ha retornat, amb canvis i variants, per continuar oferint diversió i tradició a les famílies. En el cas de l’Espluga de Francolí, la històrica representació fa 140 anys que es reprodueix a la localitat, des de la primera, registrada en una crònica del diari La Renaixença, l’any 1886. Aquell any, el Centre de Catòlics del municipi va recuperar els textos de la representació, i Ramon Dalmau, periodista de l’època, va enregistrar l’esdeveniment. Des de llavors, l’Espluga de Francolí ha viscut diverses etapes culturals i socials, on els Pastorets, d’una manera o d’un altre, s’ha mantingut la tradició.
Malgrat consolidar-se el 1939 al Centre Cultural, la representació folklòrica no va resistir el franquisme. Més de 30 anys després, el desembre de l’any 1976, van retornar juntament amb la Cavalcada de reis anual, formats per un grup de joves espluguins que va renovar la representació, adaptant-la a la con-
temporaneïtat predemocràtica. Els Pastorets van tornar a representar-se, però aquest cop al Casal Municipal, el lloc que 50 anys després continuen anomenant «casa».
Resiliència
La representació va tornar el 1976, després de ser reprimida pel franquisme
Serveis l La reforma incrementa la capacitat i reforça l’operativitat diària de l’equipament
Redacció
S’han finalitzat les obres d’ampliació i millora de la deixalleria de l’Espluga de Francolí, una actuació del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament que respon a la necessitat de més espais per a l’emmagatzematge, la classificació i la gestió correcta dels residus. L’ampliació al sector nord afegeix 1.106 m² i eleva la superfície operativa fins als 3.692 m², permetent reorganitzar els espais i crear nous punts de recollida.
Destaquen dos molls de descàrrega i quatre contenidors addicionals amb proteccions tubulars per facilitar maniobres. També s’han instal·lat llumeneres noves i s’ha pavimentat l’espai amb formigó i asfalt. El tancament manté la tipologia existent. A més, s’ha construït una coberta metàl·lica amb recollida d’aigües i s’ha habilitat una zona d’emergència en un recinte tancat per evitar residus volàtils i millorar l’ordre del recinte. Aquestes actuacions reforcen la seguretat i la funcionalitat del nou servei.
Ara, l’entitat dels Pastorets de l’Espluga de Francolí es prepara per a un esdeveniment canònic amb una escenografia nova, «adaptant-se als temps moderns» de la mateixa manera que ho van fer fa mig segle. «No sentim nostàlgia pels temps vells, sinó que volem enfocar-nos en els temps moderns», explicava Josep Maria Mercader, un dels impulsors dels Pastorets a la localitat des del 1976. Juntament amb en Josep Maria, un equip de joves actors i d’antics membres de la representació lideren el projecte de la nova escenografia creada per l’artista Quico Estivill, que incorporarà «elements mòbils», a la que els actors s’hauran d’adaptar, d’acord amb Mercader. «Es manté el corpus de l’espectacle, però varia l’escenari», indicava, destacant que s’han renovat tres elements complets que recrearan la casa dels dos protagonistes: «dos d’ells es mantenen en escena, un tindrà moviment», explicava. El trasllat i muntatge
de la nova escenografia ja ha començat al teatre del Casal, substituint per complet els històrics decorats de paper per un decorat «conceptual i tridimensional». El projecte de renovació va portar-se a terme gràcies a una proposta de micromecenatge impulsada per la mateixa entitat teatral, que ha aconseguit modernitzar-se, parcialment, amb l’ajuda dels habitants del municipi. Josep Maria Mercader també destacava el gran treball darrere l’actuació, que té darrere «un equip de gairebé 100 persones», ja que la música és en directe i preveu una organització «complexa». «Les coses pròpies s’han de defensar», reivindicava Mercader, subratllant que «la cultura popular és genuïna i hem d’estar disposats a conservar l’imaginari popular». Des de mitjan novembre, els actors ja assagen amb figurants i escenografia, abans de les actuacions dels dies 25 i 28 de desembre. Des de l’entitat preveuen esgotar les entrades per a la nova representació, que tot i que incorpori elements moderns, continuarà una tradició centenària al municipi.
Solidaritat l A les donacions recollides en el Gran Recapte, la companyia hi afegirà 3.000 euros més
Redacció
La solidaritat dels clients de Mercadona a Tarragona ha permès recaptar 12.498 euros durant el Gran Recapte dels Bancs d’Aliments, organitzat per la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL) entre el 7 i el 16 de novembre. A aquesta xifra, Mercadona hi afegirà una aportació pròpia de 3.000 euros, elevant el total a 15.498 euros.
La quantitat recaptada a Tarragona es transformarà en 10.332 quilos d’aliments de primera necessitat, l’equivalent a 129 carretons de la compra, que els Bancs d’Aliments podran distribuir al llarg del pròxim any entre les persones que més ho necessitin.
A nivell català, un total de 236 supermercats de Mercadona van participar en aquesta iniciativa solidària, recaptant 99.246 euros entre els clients, als quals la companyia va afegir 16.500 euros més. En total, 115.746 euros que es convertiran en 77.162 quilos de productes bàsics, l’equivalent a 964 carretons de la compra.
Aquesta campanya forma
part d’una iniciativa més àmplia que ha recaptat 1,6 milions d’euros a tot l’Estat espanyol gràcies a les aportacions dels clients en 1.589 botigues
La xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona arriba al 99,86% d’eficiència el 2024
Serveis l Ho assegura la UPC en un informe, que avala l’eficiència i la forta reducció d’ANR
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha millorat per tercer any consecutiu l’eficiència hidràulica de la seva xarxa, que el 2024 ha arribat al 99,86 % segons l’estudi anual de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’informe analitza prop de dos milions de dades horàries captades per 203 sensors, amb només un 0,23 % de registres corregits, fet que confirma la qualitat del monitoratge. En tres anys, el CAT ha incrementat el seu índex d’eficiència fins
a un nou màxim històric. El president del Consorci, Marc Brunet, destaca que el resultat deriva de les millores constants en la xarxa i en l’equipament analític. L’estudi segmenta la infraestructura en 15 zones, moltes amb valors propers al 100 %, i incorpora per primer cop el tram entre Campredó i la planta de l’Ampolla. Paral·lelament, el CAT ha reduït en un 66 % l’Aigua No Registrada, passant de 303.879 a 102.522 m³. El director gerent, Josep-Xavier Pujol, atribueix el descens d’aques-
de la cadena.
Donació monetària, més eficient i sostenible Mercadona aposta per la mo-
dalitat de donació monetària en caixa perquè, segons explica Jesús Sánchez, gerent d’Acció Social de la companyia, “permet als Bancs d’Aliments
% en un any. Cedida
L’Aigua No Registrada s’ha reduït un 66%, una caiguda clau per a l’eficiència
ta a la gestió eficient i anuncia 150 sensors nous finançats pels fons Next Generation. L’informe recomana recalibrar cabalímetres i continuar l’aforament dels dipòsits.
El tram de tren València–Boella rebrà 13,8 MEUR en seguretat
Al conjunt de Catalunya, la recaptació va ser de 100.000 euros
comprar els productes que necessitin, en les quantitats que calguin i en el moment que els necessitin”. Aquest sistema, a més de ser més eficient, resulta més sostenible en reduir el transport, la classificació i l’emmagatzemament innecessari.
Les donacions queden reflectides al tiquet de compra i poden desgravar-se en la declaració de la renda, oferint avantatges fiscals als donants.
Targetes Societat Mercadona també col·labora amb les entitats socials a través de les Targetes Societat, una eina que permet als usuaris fer la seva compra habitual al supermercat de manera normalitzada. Aquesta iniciativa, segons Sánchez, “contribueix a dignificar l’acte de compra, integrar l’usuari i contribuir a millorar la seva situació de vulnerabilitat”.
Inversió l El govern espanyol ha licitat per 13,883 milions d’euros el reforç de la seguretat ferroviària entre València Nord i la Boella. L’actuació preveu instal·lar sistemes de detecció i protecció en 95 passos superiors situats entre l’Alboraia i l’Ametlla de Mar, amb la incorporació de Detectors de Caiguda d’Objectes (DCO), malles de fibra òptica que alerten de qualsevol obstacle a la via. Com a mesura complementària, s’hi col·locaran tancaments de protecció antivandàlica per evitar la caiguda d’objectes i preservar la plataforma ferroviària. Els DCO s’installaran als dos costats dels passos de vehicles amb risc de caiguda i en infraestructures de línies de mercaderies que circulin a més de 160 km/h. Aquests sensors permeten monitorar la via com cal i reforcen la seguretat del trànsit ferroviari. Segons el govern, la intervenció contribueix a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 9, orientat a impulsar infraestructures sostenibles, fiables i de qualitat. El projecte s’emmarca en la modernització del corredor mediterrani i la reducció de riscos en un tram amb molt pas de trens. Redacció
Operació antidroga amb sis arrestats al Vendrell, Vespella de Gaià i Salomó
Policial l La Guàrdia Civil ha detingut sis persones en una operació contra el tràfic de drogues al Vendrell, Vespella de Gaià i Salomó. El 26 de novembre es van fer quatre registres i cinc arrestos, i l'1 de desembre es va detenir el presumpte líder. Es van desmantellar dues plantacions interiors i requisar 1.011 plantes i 2.900 euros. El jutjat del Vendrell ha deixat tots els detinguts en llibertat. ACN/Guàrdia Civil
Futbol l Els duels contra l’Hércules i el Sevilla Atlético avalen la progressió de l’equip després de cinc partits a la banqueta
Arnau Montreal Quesada Han passat ja un mes i uns dies de l’arribada de Cristóbal Parralo a la banqueta del Nàstic de Tarragona. En la seva presentació, el tècnic andalús va destacar que volia un equip «que proposi, que busqui la victòria amb iniciativa i que sigui pressionant». Després de cinc partits, l’entrenador ha aconseguit evolucionar a la plantilla cap a aquesta identitat.
Contra el Sevilla Atlético l’equip va consolidar aquests aspectes positius, malgrat els moviments a l’onze. A la primera meitat, es va veure a un Nàstic que arribava preparat per assaltar l’Estadi Jesús Navas. El més important, es va veure una continuïtat al joc vist també contra l’Hércules, tot just abans d’una expulsió que ho va canviar tot. El conjunt grana controlava el partit a través de la pressió. Ni l’Hércules va poder dominar ni el Sevilla Atlético progressar per buscar la porteria de Rebollo. Aquesta pressió va tenir premi per partida doble.
Contra el Sevilla, va ser Montalvo qui va avançar línies per robar una pilota i encetar la jugada que va acabar amb 1-0. Contra l’Hércules, va ser una nova pressió en la sortida de
Adriana Royo assoleix el bronze en el Campionat d’Espanya
Taekwondo l Adriana Royo, de la Lira Vendrellenca, va assolir la medalla de bronze en el Campionat d'Espanya de Clubs celebrat el darrer cap de setmana a la Nucía. Royo ho va aconseguir en la categoria bronze junior –63 kg. Des del club celebren el treball de Royo durant el curs. Redacció/Cedida
L’equip va acumular bones sensacions contra l’Hércules i el Sevilla Atlético
la pilota la que va acabar amb Pau Martínez rematant una centrada de Jaume Jardí.
Aquests dos partits van suposar una millora exponencial a nivell de sensacions, fet que no s’havia aconseguit en els anteriors. Aquestes sensacions són una promesa per a un equip que ha demostrat que està una evolució i, cada partit, va mostrant la seva progressió. Amb tot, també hi
ha punts en contra. Tot i que Parralo també es va centrar en tancar la sagnia al darrere, tant contra l’Hércules com el Sevilla Atlético també van deixar fotografies en els gols a través d’errades individuals, unes taques d’un equip que es va mostrar més ordenat al darrere.
El Club Taekwondo My-Ju Cunit es va proclamar campió d’Espanya a la Nucía
Taekwondo l El Club
Taekwondo My-Ju Cunit està de celebració després de coronar-se campió d'Espanya el darrer cap de setmana en el Campionat estatal de clubs celebrat a la Nucía. L'equip tarragoní va sumar la màxima puntuació en el còmput global, després de participar en totes les categories, entre precadet i sènior. El My-Ju
Cunit va sumar quatre subcampionats en les categories precadet femení, junior femení, sub-21 femení i sènior femení. A més, es va proclamar campió en la categoria junior (general).
Des del club van celebrar amb alegria un triomf qu eels consolida com un dels referents del món del taekwondo a tot a l’estat. Redacció
Tot plegat defineix a un equip que vol ser protagonista amb la pilota, sigui quin sigui el rival, unes sensacions totalment contraposades al que s’havia vist aquesta temporada amb Luis César a la banqueta. Aquest cap de setmana arriba al Nou Estadi el Cartagena, un equip que
El Nàstic perd Óscar Sanz i Sergio Santos
El Nàstic no podrà comptar amb Óscar Sanz fins a l’any que ve i Sergio Santos, com a mínim, no estarà aquest diumenge. Sanz pateix una lesió fibril·lar del quàdriceps esquerre que el deixa fora de joc unes setmanes quan només hi ha dos partits en joc. Això obrirà la porta a la titularitat a Mángel Prendes. D’altra banda, Santos té una lesió a l’isquiotibial de la cuixa esquerra, una lesió que li va impedir viatjar a Sevilla i que, de moment, el continuarà deixant fora de joc un partit més.
acaba de descendir de Segona i que té un projecte cridat a la lluita per l’ascens de categoria. De fet, malgrat perdre dilluns contra el Real Murcia, ha demostrat ser un equip a témer. Per a Cristóbal Parralo, serà una nova oportunitat per consolidar la seva empremta i donar un cop sobre la taula.
Bàsquet l Miki Larraz (CB Valls) i Toni Larramona (CBT) reviuran dissabte un partit que no es donava des de fa tres temporades
El derbi provincial
Pavelló del Serrallo. Dissabte 17 hores 8 4 2 5
Arnau Montreal Quesada
Aquest dissabte torna a haver-hi un derbi provincial. Després de tres temporades, el CB Tarragona i el CB Valls tornaran a enfrontar-se al pavelló del Serrallo en un duel d’alta expectació i tensió i de dinàmiques oposades.
Els tarragonins arriben reforçats després de demostrar que el flamant líder de la categoria, el Mollerussa, no és indestructible. Amb la darrera victòria a domicili, els de Larramona acumulen un balanç de 8 victòries i dues derrotes. D’altra banda, el CB Valls va rebre un cop dur en el darrer duel a casa quan va perdre contra l’Ibiza amb un triple al final del partit. Amb aquesta són tres ensopegades consecutives en un equip torturat amb les lesions i, ara, de nou sense pivot.
Els derbis, però, tot ho igualen. Així ho van destacar tant Miki Larraz (CB Valls) com Toni Larramona (CBT) en el que serà la seva estrena a la
banqueta en un partit d’alta tensió com és aquest. «No arribem en el millor moment, si soc sincer, però jo em regeixo per les sensacions i no tant per la classificació i guanyar aquest partit significaria retrobar-nos», apuntava Larraz. El tècnic vallenc no va dubtar, però, en reconèixer que és l’equip tarragoní qui s’ha de penjar l’etiqueta de favorit. Larramona, però va voler defugir d’aquest títol «en els derbis no hi ha de favorits. Els nervis i les emocions estan a flor de pell», advertia el tècnic.
De fet, s’espera un pavelló del Serrallo ple amb un ambient preparat per gaudir i animar, així ho va demanar Larramona: «Esperem que la nostra afició doni el mateix suport que va tenir el Valls en el duel de Lliga Catalana. M’agraden els derbis, és molt bo per al bàsquet del territori».
El Valls arriba tocat. Adrià Trouvé és dubte i l’equip torna a necessitar un pivot, després que ahir Henrique es desvinculés amb el club.
A l’esquerra, el tècnic del CB Valls Miki Larraz i, a la dreta, l’entrenador del CB Tarragona, Toni Larramona. Diari Més
Tant Larraz com Larramona esperen un duel igualat i de moltes emocions
CB Salou vol que el duel contra el Mataró sigui un punt d’inflexió
Bàsquet l Els de Jesús Muñiz juguen avui un duel a la part baixa
Arnau Montreal Quesada L’OCA Global CB Salou necessita un punt d’inflexió. El conjunt de Jesús Muñiz continua sense trobar el camí de la victòria i, avui (20 h), té un duel crucial en la lluita per la permanència. Els salouencs visiten a la UE Mataró en una jornada intersetmanal d’alta
tensió entre últim i penúltim classificat. Els grans debuts d’Álex Llorca i Danrad Knowles no van ser suficients per poder estrenar-se amb una victòria com a local contra el Bisbal, malgrat que el duel es jugués dissabte al Serrallo. Aquella derrota deixa l’equip salo-
uenc amb un balanç d’un triomf i vuit derrotes, quedant-se a una de diferència contra els del Maresme. Una nova ensopegada obriria una bretxa que faria molt mal a la confiança d’un equip que necessita victòries com l’aigua en un desert. Tots dos equips ja es van
Amb tot, Larramona apuntava que «estic segur que vindran a competir i a buscar la manera de fer-nos mal. Tenen jugadors que m’agraden com Iglesias com Rosa i talent exterior». D’altra banda, Larraz destacava que «el CBT és un equip molt compensat, amb una gran plantilla i un joc poc previsible, serà un duel complicat».
Del partit de Lliga Catala-
enfrontar a la Lliga Catalana en un duel que va acabar amb victòria del Mataró i també celebració de campió del torneig de pretemporada. Res tindrà a veure aquest partit amb ell que es va viure i Jesús Muñiz ja podrà comptar Llorca i Knowles més adaptats a les seves dinàmiques. Pel que fa a Llorca, el seu debut ja va ser estelar amb 17 punts.
La UE Mataró arriba després de perdre tres partits consecutius, l’últim contra el CB Zaragoza on va rebre 100 punts tot i els esforços del seu tirador estrella, Jordi Juanola.
na ja ha passat tot un món. Larraz apuntava que «no es pot tenir en compte» per afrontar aquest derbi, pel que fa a Larramona, el que es pot aprofitar és per motivar els jugadors: «Tenen aquell partit gravat al cap, és fàcil de motivar-los».
No tan debutants
Els dos entrenadors debuten a la banqueta, però no és el cas
per a alguns jugadors. L’últim duel entre CBT i CB Valls es va decantar a favor dels vallencs per 49-66, un partit on els blaus van comptar amb Adri Duch, Marc Buscail i David Fernández, que tornaran a viure un derbi dissabte. Per part del Valls, Oriol Besora, Guillem Fàbregas i Adrià Trouvé continuen presents i, llavors, David Loras. Ara, el pivot estarà del bàndol blau.
Cristina Zapata guanya una plata en el Campionat del
Tenis Taula l Ho va fer en dobles en un torneig on també va jugar Manuel Cerezuela
Redacció
Els tarragonins Manuel Cerezuela i Cristina Zapata van participar amb èxit en el Mundial de tenis taula en categoria Parkinson que es va celebrar a Helsingborg, Suècia. Zapata va tornar a casa amb una medalla de plata sota el braç que va aconseguir en la modalitat de dobles femenins amb Conxi López. La representant del territori va caure contra les campiones les japoneses Hiroko tobita i Aase Wonsild en la categoria C3. D’altra banda,
Manuel Cerezuela també va participar amb èxit tant en categories dobles masculines, individual i dobles mixtes amb Cristina Zapata. Els dos jugadors van ser els únics representants de la demarcació de Tarragona i van competir durant 4 dies en una competició que va aplegar 178 jugadors d’arreu del món. Tant Zapata com Cerezuela ja es preparen de cara als pròxims campionats d’Espanya i Catalunya amb el punt de mira de participar en el pròxim Mundial que serà a Shangái (Xina) el 2026.
Enric Declara i Miquel Àngel Díaz brillen en el Campionat d’Espanya
Judo l Els tarragonins Enric Declara i Miquel Àngel Díaz, del club Judo Sakura, van brillar el darrer cap de setmana en el Campionat d'Espanya de Veterans celebrat a Segòvia. Declara va quedar subcampió d'Espanya en la categoria +100kg M3 després de caure contra el basc Mikel Orbe. D'altra banda, Miquel Àngel Díaz va sumar la plata en la categoria —100kg M4, en caure contra el valencià David Morales. Redacció/Cedida
Handbol l La tarragonina és l'àrbitra de major categoria a nivell de Catalunya i explica al Diari Més la seva experiència
Arnau Montreal Quesada
Com va entrar en el món de l’handbol?
«Al barri de Sant Salvador de Tarragona l’handbol és l’esport rei. Després del col·legi entrenava amb el meu germà fins que vaig poder tenir edat de poder apuntar-me jo mateixa».
Compartint equip amb nens.
«Sí, exacte. De fet, era l’única nena i vaig poder jugar fins a cadet. Duia sempre sota el xandall l’equipació de partit perquè sabia que no podria canviar-me en un vestuari. Sempre vaig jugar amb nois fins que per reglament no podia i vaig haver de marxar a Ascó o Cambrils per trobar equips femenins, aquesta és una de les primeres dificultats que em vaig trobar».
Va fer el salt a l’arbitratge on ara és la tarragonina amb més nivell xiulant a la màxima divisió femenina i segona masculina.
«Va ser una transició natural perquè m’agradava molt arbitrar. De fet, sempre que podia agafava un xiulet i dirigia partits d’entrenament. Esperava amb moltes ganes que se celebrés un curs d’arbitratge a Tarragona, però aquí no es feia mai. Finalment, ho vaig fer online i vaig començar a fer el pas i treballar per anar escalant nivell».
Com va ser el procés d’escalada per convertir-se en àrbitra a nivell nacional?
«El camí ha sigut, en moments, molt dur, però hi ha de tot. Hi ha temporades on tot flueix i d’altres més difícils. Amb tot, des del principi vaig notar que era benvinguda a la Federació Catalana. Després de dues o tres temporades d’aprenentatge, vaig escalar fins a fer la promoció a Primera Nacional, que és on fas el pas a la Federació Espanyola».
Va ser un camí amb dificultats afegides?
«Sí, perquè hi ha dos factors:
El consell
«Al principi és solitari i difícil, però s’ha de lluitar per la teva passió»
cionals. Ara mateix estic a la màxima categoria femenina i segona nacional masculina i això em fa no només combinar els partits amb el treball, sinó també tot el que comporta. M’agrada estar bé físicament i analitzo totes les setmanes el partit anterior i el següent per continuar millorant. Els dissabtes xiulo des d’Alacant a Vitòria o Pamplona i, els diumenges, si tinc lliure ho faig per aquí, Tortosa, Cornellà o on sigui en àmbit de Catalunya». A banda, és la responsable de les àrbitres catalanes.
«Sí, com soc l’àrbitra catalana en major categoria fa ser la responsable. Tenim un grup on volem millorar. Ens centrem en les situacions ens trobem setmana a setmana. De 300 àrbitres només 50 són noies, així que perdre’n una per desmotivació o per trobar-se una situació difícil i violenta, ens fa molt de mal. Així que treball en donar suport, ajuda i que no se sentin soles».
Quin pas més té per davant?
la primera, que som de la delegació de Tarragona i, la segona, per ser una dona. Ser de Tarragona fa que tinguis menys partits que Barcelona i desplaçaments més llargs. Per un àrbitre que comença, es complica haver d’anar sempre a Tortosa, Amposta, Ascó... Amb tot, em va anar bé, perquè sempre hi havia falta d’àrbitres i els que hi érem ens ajudàvem molt els uns als altres».
I com a dona?
«És diferent, sempre hi ha un punt més d’exigència per part de tots: la banqueta, els jugadors i la gent de la grada. He viscut situacions desagradables i de molt difícils, però sempre treballava amb la seguretat de tenir un suport personal i també el de la Federació i pensar que estava fent bé la feina».
Ha de combinar l’arbitratge amb una altra feina?
«Sí, de fet cap àrbitre d’handbol viu només de xiular, ni tan sols els que són interna-
«Vull poder pujar a xiular la lliga Asobal, la màxima competició masculina, que és l’única que em queda pendent. Amb tot, treballo en el dia a dia per ser millor que en el partit anterior. No per pujar, sinó per millorar». Xiula equips masculins i femenins, troba alguna diferència a l’hora de gestionar els partits?
«Hi ha diferències per tipus de partits. No hi ha diferència per ser un partit masculí o femení, sinó perquè és un cinquè contra segon a la taula. Cada partit és un món i un repte. Això és el que m’agrada, preparar-me i analitzar i després solucionar les situacions de cada duel».
Quin consell donaria a alguna àrbitra que acaba de començar?
«Començar és difícil perquè s’arbitra en solitari, però amb el rodatge es gaudeix molt i la sensació que els equips et respecten és molt agradable. A les noies, en especial, els diria que es trobaran dificultats afegides, però si saben que estàs en el lloc adequat s’ha de continuar endavant, lluitar per la teva passió sense escoltar el que digui l’entorn».
Salut l La incidència de grip es multiplica per 2,5 i supera els pics de temporades anteriors
Agències
El Departament de Salut decretarà avui l’obligatorietat de la mascareta als centres de salut, hospitals, residències i espais de vulnerabilitat després de l’augment de contagis de grip. La resolució, signada ahir dimarts a la tarda, entrarà en vigor aquest dimecres, tot i que el Govern va demanar a la ciutadania que comencés a aplicar la mesura de manera immediata. La portaveu Sílvia Paneque va subratllar que la mascareta, juntament amb la vacunació, és una eina efectiva per reduir la transmissió i protegir les persones vulnerables. Paneque va insistir que és imprescindible «seguir les indicacions» i complir l’obligatorietat per frenar l’expansió del virus en les properes setmanes.
Aquestes mesures arriben en un context d’increment sobtat de la incidència. Segons el SIVIC, la grip s’ha multiplicat per 2,5 en només una setmana, fins als 418 casos
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
per 100.000 habitants, una xifra que supera els pics de les tres temporades anteriors. Entre l’1 i el 7 de desembre es van fer 24.969 diagnòstics a
La filtració, segons el Suprem,
l’atenció primària, amb pujades en totes les franges d’edat. També augmenten les infeccions respiratòries agudes i es manté una circulació eleva-
da del VRS, especialment en infants, mentre que la covid continua estable amb una incidència baixa.
L’impacte assistencial es
La incidència creix un 150% i pressiona encara més els centres sanitaris
deixa sentir amb força. Les urgències hospitalàries han registrat tensions importants, com al Mar, on dimarts hi havia 225 pacients i alguns acumulaven més de 14 hores d’espera. Els ingressos per grip creixen sobretot en majors de 60 anys, i els sindicats alerten d’un sistema tensat per l’escalada de contagis. Pel que fa a la vacunació, la cobertura és del 66% en majors de 80 anys i del 52% en la franja de 70 a 79; en infants de 6 mesos a cinc anys és del 38%, mentre que la cobertura de VRS arriba al 89% entre els nadons de les franges establertes.
A més, Salut destaca que el subtípus A (H3N2) variant K, que representa el 69% de les mostres, és el predominant, tot i que no s’ha observat una gravetat extraordinària ni un
comportament diferent al d’altres temporades. Els experts recorden que, malgrat una certa divergència amb algunes vacunes, la protecció contra formes greus es manté. La resta de virus respiratoris circulen en nivells diversos: el rinovirus representa el 27,6% de les deteccions, el coronavirus humà el 7,2% i el VRS el 6,1%. En població pediàtrica, la grip A apareix en el 61,2% de les mostres positives, seguida del VRS. Aquest escenari reforça la necessitat de mesures preventives, especialment als centres sanitaris i sociosanitaris.
Protegir els vulnerables Amb l’entrada en vigor de la resolució aquest dimecres, l’ús de la mascareta serà de nou obligatori en centres de salut, hospitals i residències. Salut insisteix que és una mesura temporal però necessària en un moment de transmissió molt alta, i que la col·laboració ciutadana serà clau per frenar l’onada actual. El Govern subratlla que la protecció és essencial per reduir el risc en els col·lectius més vulnerables i per evitar un increment encara més gran de la pressió assistencial. Així, demana responsabilitat i prudència per protegir els entorns sanitaris. Salut apel·la a la responsabilitat col·lectiva i demana extremar les mesures de prevenció per frenar la transmissió i garantir la protecció de les persones més vulnerables arreu del país.
A la rambla de Tarragona, l’avi Josep us va veure de petites, i avui torna a observar com seguiu creixent amb la mateixa alegria d’aquells primers anys. Aquest racó, que ha guardat tants records, és també testimoni de com heu anat omplint la vida de moments especials amb la família amics. Feliços 30 gemes!! Us estimem
Tribunals l El Suprem ha publicat la condemna sencera a l’exfiscal general García Ortiz a dos anys d’inhabilitació i a una multa per filtrar el correu de l’advocat de la parella d’Ayuso i per la nota de premsa. El tribunal conclou que ell o algú del seu entorn va vulnerar el deure de reserva reforçat i va difondre dades reservades sense justificació. ACN
Control l Els 35.600 animals es destinaran al consum domèstic després de donar negatiu
Agències
Els escorxadors han començat a rebre els primers porcs procedents de les granges situades dins del radi de 20 quilòmetres establert per contenir el brot de pesta porcina africana, segons ha explicat el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. Són 35.600 animals d’engreix que es destinaran al consum humà dins d’Espanya, ja que no poden exportar-se. Tots ells han superat les anàlisis que acrediten que no estan infectats. Ordeig ha detallat que aquest dimarts
a la tarda es va analitzar el trasllat dels animals als escorxadors i ha insistit que cal fer-ho de manera «programada» per evitar problemes. A la nit es coneixeran les PCR de les 16 granges que s’afegeixen a la zona afectada. Davant les crítiques per unes ajudes considerades insuficients, el conseller ha defensat el paquet de 10 milions ampliables a 10 més i la línia de crèdit de l’ICF de 50 milions. Ha assegurat que les restriccions no s’allargaran més del necessari i ha destacat que no hi ha nous positius. El cap de setmana
Agricultura coordina el trasllat i manté les restriccions fins aquest diumenge
es van completar les restriccions al medi natural i el 112 va rebre 1.700 trucades des de l’inici del brot. Ja s’han rastrejat 11.000 hectàrees, la meitat de les quals a peu.
k Editorial k
Quan arriba Nadal, Reus es transforma. La ciutat, referent tot l’any per la seva empenta, per la seva activitat, brilla encara amb més força per festes. I ho fa perquè tenim una manera particular, pròpia, de gaudir un temps tan assenyalat com és aquest. Reus és comerç. És oci. És cultura. És patrimoni. I la combinació de tots aquests elements fa que, per Nadal, la nostra ciutat sigui una destinació imprescindible per a milers de persones d’arreu del país.
Reus és, sobretot, ciutat de comerç. Ho ha estat sempre, i n’estem orgulloses i orgullosos. El comerç de proximitat i de qualitat ens defineix. A Reus hi ha establiments històrics que han passat de generació en generació, i n’obren de nous, el que demostra el dinamisme de la ciutat en la generació d’activitat econòmica.
És això el que ens dona força, i és per això que per Nadal carrers i places s’omplen: perquè les reusenques i els reusencs hi trobem tot el que necessitem, i perquè molta gent de la demarcació —i també d’arreu de Catalunya— tria Reus per passar-hi un dia de compres, de passeig i de descobertes. El Nadal reusenc és per a tothom. L’animació als carrers, els espectacles, els espais que ja són tradició i punt de trobada —com la gran esfera de llum de la plaça de la Llibertat, la fira del parc de Sant Jordi, o els cavallets de la plaça de Prim, entre altres- formen part del nostre imaginari col·lectiu. És aquest ambient, aquest batec compartit, el que fa que passejar per Reus durant les festes sigui una molt agradable experiència.
arragona ha viscut un acte necessari i profundament reparador. La primera Audiència Memorial celebrada a la ciutat ha estat molt més que un reconeixement institucional: ha estat un exercici de dignitat col·lectiva que ens interpella com a societat. Deu testimonis personals han expressat obertament vivències, records i també ferides derivades de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Històries de persecució, empresonament, exili i resistència que no són només cosa del passat, sinó lliçons vives per al present. Escoltar aquestes vivències en primera persona ens recorda que darrere de cada xifra, de cada
referència als llibres d’història, hi ha persones reals amb noms i cognoms que van patir la violència i la injustícia. L’absència d’odi en aquests relats, com ha destacat el conseller Espadaler, és un dels trets més valuosos d’aquest exercici de memòria. No es tracta de reobrir ferides ni de generar confrontació, sinó de reconèixer el patiment, reparar simbòlicament i garantir que allò viscut no torni a repetir-se mai més. Cal treballar perquè aquestes històries formin part de l’aprenentatge col·lectiu i arribin a les noves generacions, a les quals el populisme de l’extrema dreta està seduint d’una manera molt preocupant.
Aque l’Arxiu Jujol arribés «molt sencer i fet per transmissió directe per la família», diuen els experts.
Reus és, sobretot, ciutat de comerç. Ho ha estat sempre, i n’estem orgulloses i orgullosos. El comerç de proximitat i de qualitat ens defineix
I més enllà de les propostes en comerç i cultura que Reus ofereix per festes, fem valer també el nostre patrimoni modernista, i la nostra ànima cultural. La música, els concerts, els actes als teatres, i la complicitat de les entitats fan possible que la cultura a Reus sigui viva, diversa, participativa i oberta. Aquest teixit és el que permet que la ciutat mantingui un paper destacat dins l’escena cultural del país. I per Nadal, aquesta potència és màgica en moments tan especials com és l’arribada dels reixos d’Orient.
Tot l’any, doncs, però en especial per Nadal, així és Reus: una ciutat viva, dinàmica, que batega amb un comerç de proximitat de qualitat, amb el suport de les entitats del sector, amb places i carrers plens de gent; amb una cultura que no s’atura; i amb un patrimoni que ens projecta al món a través del patrimoni modernista i de la figura i del llegat d’Antoni Gaudí. Totes i tots fem una ciutat que es mostra orgullosa del seu esperit, del seu tarannà.
I és aquí on Esquerra Republicana de Catalunya hi imprimeix el seu segell: treballem per continuar fent de Reus una ciutat oberta, que impulsa l’activitat econòmica, que genera vida i activitat als carrers, que s’estima el seu comerç, que es projecta al món, que valora la seva cultura i que creu que Nadal i Reus formen una parella indissociable. Gaudiu de les festes, gaudiu del Nadal reusenc!
la darrera reunió del Consell de Modernisme, primera quinzena de setembre, Sandra Ramos, tinent d’alcalde i portaveu del grup municipal del PSC ens va informar de la possibilitat de la compra dels baixos i el primer pis de l’edifici número 8 del carrer Méndez Núñez. Aquest nou espai de 400 metres quadrats es preveu instal·lar-hi un restaurant i una botiga que formaran part del Pla Director del projecte Jujol, a la Rambla Nova 46, tot plegat per encabir un centre d’interpretació jujolià.
En paraules del alcalde Rubén Viñuales el que es pretén és “potenciar així aquest complex d’alt nivell tant cultural, com patrimonial i turístic a la ciutat... Jujol és l’artista més gran que hem tingut en segles, era l’artista complet. Si veuen els seus treballs de fi de carrera, ja són obres d’art”.
Ignasi Pagés i Mònica Sans, arquitectes i catalogadors del Fons Pujol del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya/COAC, Demarcació Tarragona, van conferenciar a finals d’octubre en les Jornades Modernisme dels Pallaresos sobre ‘Les àrees de Producció de Jujol: una mirada inèdita i sistematitzada del llegat de l’arquitecte’, van manifestar que l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol Gibert tenia una creativitat de primera línia, superlativa i els 22.000 documents que estan catalogant els estan classificant pels seus continguts, sobre la vida y obra del genio modernista. Es tracta de dibuixos i esbossos, i desenes d’objectes personals que conformen un llegar únic.
cional, pel volum i la riquesa dels seus fons, entre els que es troben els primers dissenys que feia amb tan sols deu anys d’edat, entre ells una pandereta pintada i decorada al més pur estil Jujol.
Ja en 1989 el COAC es va ocupar de la restauració de la Casa Ximenis, fent-se càrrec dels honoraris del projecte, i un any més tard negociaren amb l’Ajuntament per evitar que és perdés el cine del Metropol, ja que va estar a punt de convertir-se en una sabateria.
Col·laborador d’Antoni Gaudí, ja que li posa el color a la Casa Batlló i a la Sala Hipòstila i al banc del Parc Güell amb la ceràmica trencadissa. Està present a una seixanta poblacions catalanes. Tot el seu llegat és «una veritable immensitat oceànica d’un artista que no parava de crear, usant papers d’embalatge, factures, cartes i qualsevol tros de paper per dissenyar obres».
El seu llegat és una col·lecció excepcional, pel volum i la riquesa dels seus fons, entre els que es troben els primers dissenys que feia amb tan sols deu anys d’edat, entre ells una pandereta pintada i decorada al més pur estil Jujol
Noemí
Llauradó Regidora d’ERC Reus
L’u de desembre de 2022 els fills del arquitecte cediren al COAC 5.100 documents, que des de els anys vuitanta ja reconeixien el treball inigualable de Jujol. El seu llegat és una col·lecció excep-
L’obra de Jujol ja es considera trencadora pel ús del reciclatge que feia dels materials: compte!, ara fa cents anys. Segons els arquitectes arxivers va deixar més documentació que Miró, Dalí i Mies van fer Rohe. Jujol és el tercer arquitecte internacional amb més dibuixos, darrere Frank Lloyd Wirght i Le Corbusier i davant de Mies van der Rohe, però a més a més , els dibuixos jujolians són autògrafs, fets per ell, no així en el cas dels altres arquitectes. Miró va deixar fets 10.000, Dalí 7.800 i Matisse 1.500. Jujol en creà 23.550. A més s’ha donat el cas que els tres fills de l’arquitecte –Teresa, Thecla i Josep Maria– no s’han casat, no hi ha ni cunyats ni cunyades i sempre han viscut junts ha motivat
La ciutat té una assignatura més que pendent amb el seu fill il·lustre, per tant des de la Casa de les Ànimes, que està a tocar a l’actual seu col·legial i és propietat del COAC, que està disposat a cedir si las administracions se involucren i contribueixen en impulsar el projecte. Sembla ser que ja existeix “el compromís de la Diputació i l’Ajuntament, que cadascú posa un terç dels dos milions d’euros, en els que s’estima la inversió. Falta el ‘sí’ de la Generalitat que no es va arribar a concretar», segons Jordi Romera, president del COAC. Ara estem davant de dues propostes el ‘Centre Jujol’ i l’‘Arxiu Jujol’, liderats per l’Ajuntament i el COAC, respectivament. Tot el que estava previst realitzar al número 46 de la Rambla Nova es modificarà amb la compra recent del carrer Méndez Núñez: pot haver més superfície a dedicar a Jujol en plena Rambla, via més transitada i turística de la ciutat i els estudiosos de Jujol hauran d’anar si o si a l’Arxiu ubicat a la Part Alta, administrat pel arquitectes.
Necrològiques
Tarragona
Josep Maria Vidal Vives.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Reus
Remei Florensa Castelló.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
María Parra Sánchez.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Rubèn Salvadó Nadal.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
Vila-seca
María Francisca Mariquilla
Martínez Díaz.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Esteve Protomàrtir.
Maria Nieves Playán Villalba.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Sant Esteve Protomàrtir.
Cuina l La trobada inclou menú regeneratiu i maridatge del Celler Rialla
Redacció
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha visitat L’Algadir del Delta, l’hotelrestaurant de Poble Nou del Delta on el xef Joan Capilla i la sommelier Cynthia Del Pino impulsen una cuina honesta i arrelada al territori. L’establiment, obert el 2007 i distingit amb reconeixements com l’Estrella Verda Michelin, aposta per la gastronomia regenerativa i pel treball amb producte local, incloent-hi espècies invasores per preservar l’ecosistema del Delta. Capilla va explicar als acadè-
mics que aquesta línia de treball neix de la voluntat de fer pedagogia i garantir el futur del territori, evitant pressions sobre espècies com l’angula La visita va reunir una trentena d’acadèmics que van degustar un menú pensat per mostrar la identitat del Delta, amb plats com el musclo en escabetx, el ritual de pa amb mantega d’anguila, l’ostra brasejada, el magret d’ànec del Delta o un arròs mariner, a més d’una pannacota d’ovella. El celler Rialla, de la Terra Alta, va maridar l’àpat amb vins com Lo Ninot de Bellotes i diverses garnatxes.
La presidenta de l’AGT, Ana Vilallonga, va destacar el valor pedagògic i sostenible de l’experiència.
L’Algadir, primer hotel de Catalunya amb etiqueta ecològica europea, destaca pel seu compromís ambiental i per una cuina que connecta amb el paisatge. Durant la
trobada, Capilla va remarcar que la gastronomia regenerativa implica preservar el territori. Els acadèmics van valorar la coherència entre discurs i pràctica. L’AGT va entregar diplomes de reconeixement al restaurant i al celler Rialla. La trobada precedeix el tradicional dinar de Nadal
a Can Bosch. Aquesta visita reforça la voluntat de l’AGT de destacar projectes que uneixen cuina, identitat i sostenibilitat al territori. Un gest que reforça la cuina. La jornada va evidenciar per als acadèmics la importància de preservar l’equilibri ambiental del Delta.
als que es diuen:
21/03 al 19/04 ÀRIES
Hauràs de demostrar més seguretat en tu mateix et guanyaràs més a la gent que t’envolti. La teva imatge manera d’actuar farà que avancis.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Et sentiràs molt sensible susceptible a tot el que passi al teu voltant. Relaxa’t no et crees tot el que et diguin. Demostra amor.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Les responsabilitats s’accentuaran en la jornada et veuràs forçat a emprar tota la teva capacitat energia. Arribaràs a tot amb ordre.
20/04 al 20/05 TAURE
Durant el dia l’amor serà una càrrega pesada ja que et sents més inclinat a la llibertat d’acció. Necessites un descans per al teu cos i ment.
23/08 al 22/09 VERGE
Tota activitat que sigui del teu interès t’aportarà millors resultats si la poses en pràctica tu només sense esperar l’ajuda de ningú.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
En el dia se’t facilitaran les possibilitats de relació d’associació amb altres persones. Viu amb més intensitat les activitats socials.
11:30 Fot-li (r)
12:00 +Bàsquet
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Encara que avui creguis que ningú entén el teu comportament amb la societat mira al teu voltant, més d’un seguirà els mateixos passos que tu.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Se’t presenta una jornada propícia per a l’expressió dels teus sentiments. La relació amb el sexe oposat serà fàcil plena d’emocions fortes.
20/01 al 18/02 AQUARI
Sorgiran problemes a últim moment, per tant és millor que avancis la resolució de tots els teus assumptes en el camp de la professió.
21/06 al 22/07 CRANC
Serà una jornada pacífica sense majors problemes. En el teu cercle d’amistats trobaràs una comprensió absoluta una gran càrrega d’afecte.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No et precipitis en les teves determinacions si aquestes tenen a veure amb assumptes de l’amor o de l’amistat. Nit molt passional.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No descartis les ajudes que t’aportin els pròxims ja que avui serà necessari el treball en conjunt. En l’amor se’t plantejaran alguns dubtes.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Ben sonat!
11:30 Carreteres secundàries
12:00 Cuina amb caràcter. Oriol Grau.
12:30 Ben sonat!
13:00 Carreteres secundàries
13:30 Cuina amb caràcter. Oriol Grau
14.00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Cuina amb caràcter. Oriol Grau
15:00 Carreteres secundàries
15:30 Ben sonat
16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit i el dia
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre. (r)
HORITZONTALS: 1. Sagaç, avisat, no adormit. No suficients. 2. Estimi. Us expressaríeu amb consonància. 3.Van als jutjats per qüestions laborals. Quedis mut. 4. Límits del rumor. Veremat. Dues de falses. 5. Indica falta de vitamina C. Quasi faràs. 6. Nas sense sal. Aniré pel camí més curt. Extrem de la taula. 7. Burro net. Comença el final. 8. Allò que va canviar l’univers primer. Passava damunt la corda. 9. Foc avivat. De l’espatlla. 10. Sobirans de l’antiga Pèrsia. Estimaré. Mitja rata. 11. Dreta. Signe numèric. 12. És de segona mà. Crearàs fortes tibantors a la família. VERTICALS: 1. Cobreixes d’or. Accelereu les evacuacions. 2. Manaires àrabs. Escenaris dels casaments. 3. Sis a Anglaterra. Un que prefereix estudiar cas per cas. 4. Una de por. Interrogació retòrica sobre un tema eròtic. Dues en tinta. 5. Fallaran el tret. Necessari per fer caramboles. 6. Arranquen somriures. La fi dels escacs. 7. Tema avocàlic. Sancionada. Lletra amb quatre pals. 8. Obeeix sense protestar. Nobles anglesos. 9. Espai verd. Recordava les ofenses antigues. 10. Oli anglès. Tornes a construir el que ha caigut. Mig gram. 11. Apartament del rusc. Punxada a un pneumàtic. 12. País molt neutral. Els pollastres els coloms, per exemple.
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge Reial, 23 Telèfon 977 240 672
Escoda Llop, Oriol
La Canonja: Raval, 56. Telèfon 977 545 090.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Viana Fresquet, Estefania Carrer del Vent, 44 Telèfon 977 432 795.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Valls, C. B.
Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 64 Telèfon 977 660 333.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 – 95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
FACHADAS Y REFORMAS.
Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
Previsió
Màxima Mínima Estat del cel Circularan al llarg del dia bandes de núvols alts i alguns de mitjans. En conjunt, el cel estarà poc ennuvolat, amb estones de cel mig ennuvolat. Independentment, hi haurà algun estrat baix a fondalades de l’interior i a punts del litoral durant el matí.
Temperatura
Temperatura mínima similar o lleugerament més alta. Hi haurà una notable inversió tèrmica matinal i nocturna. La màxima serà similar o lleugerament més baixa, tot i que podrà pujar a punts de Ponent i al litoral central i sud.
DONA RUSSA BUSCA TREBALL neteja, serveis domèstics, massatges, recepcionista atenció clients. Parlo idiomes: Català, Castellà, Anglès, Francès i Alemany. Tel: 609.117.204
DONA RUSSA ofereix serveis de neteges domèstiques al Tarragonès. Tel: 609.117.204 ALTRES
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
EXCELENTE MASAJISTA particular. Tel: 641.442.401
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
626.010.186
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Arts El Coŀlectiu d’Acció Artística La Baridana, que treballa per acostar l’art contemporani al món rural, ha presentat l’exposició ‘Aquí s’estampa’ al taller que l’artista Núria Rion té a Sarral
Aquest cap de setmana s’ha inaugurat a Sarral l’exposició Aquí s’estampa, una mostra de gravat i obra gràfica que és fruit de la iniciativa del Col·lectiu d’Acció Artística La Baridana. «Vaig fer una convocatòria a artistes i persones de la Conca de Barberà que fan art, tant si estaven familiaritzades amb la tècnica del gravat com si no, per oferir-los el meu espai per treballar de manera comunitària», explica la Núria Rion. Ella forma part del col·lectiu, juntament amb Sílvia Iturria i Helena Cartañà, amb la particularitat que fa molt poc que ha estrenat un nou espai de treball a Sarral. «Al meu taller hi tinc un dels pocs tòrculs [premsa utilitzada per a l’estampació de gravats] que hi ha a la Conca, i vaig pensar que podria ser interessant oferir-lo a altres persones i treballar de manera unificada».
El resultat del projecte és un conjunt d’obres que només tenen en comú el fet que totes són sobre paper, i en un format relativament petit. A partir d’aquí, cada participant ha escollit la tècnica que més li ha interessat, des de la xilografia al linòleum, passant per la serigrafia o les puntes seques amb metalls i acetats. «Hi ha tècniques que provenen del món de la fotografia, però també altres que venen del dibuix o de la pintura… En definitiva, cadascú ho ha portat al seu terreny», apunta Rion. La mostra inaugurada aquest cap de setmana, afirma, «ha sigut tan interessant
com tot el procés previ».
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
La Núria és nascuda a la Canonja, però fa més de dues dècades que viu a la Conca de Barberà. És llicenciada en Belles Arts i treballa en el món de l’art des de la docència, però també des de la pràctica artística. Amb la Sílvia i l’Helena han impulsat La Baridana amb l’objectiu d’acostar l’art contemporani al món rural, des del mateix món rural. «Som un col·lectiu d’acció artística que va néixer el 2012 des de la convicció que l’expressió plàstica ens fa créixer», afirma, a la vegada que admet que «fer coses des de la perifèria sempre és més difícil». Això no obstant, treballen per ofe-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Inauguració d’‘Aquí s’estampa’ el passat cap de setmana. Cedida
rir espais de trobada que permetin compartir tècniques i treball, així com impulsar accions que promoguin l’art contemporani, també incidint en l’educació en tots els segments d’edat.
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Golfus de Tàrraco
M’han deixat – gràcies, Laura Cañellas! – un volum preciós editat el 1926. És el tom quart de la sèrie ‘El progreso catalán en América’, dedicat aquell any a deu països, entre ells Cuba, on havien emigrat catalans. Els temuts indians negrers, segons historiadors actuals. Que vistos, els indians, a través de les ressenyes dels negocis no semblen tan perillosos. Perquè els del ‘Progreso’ venien sucre, cafè, cacau, oli i fideus, i no es diu en cap de les seves publicitats que trafiquessin amb esclaus. Però, és clar, què ha de saber un pobre editor del 1926, Josep Giralt, davant dels historiadors autoflagel·ladors d’avui!
Hi surten tres «indianos» torrencs: Pau Mercadé, Francesc Miret i Venanci Mercadé, amo de la casa de la Torre on visc. Una casa indiana que no surt en les plaques ni en rutes de cases indianes torrenques. Però, és clar, què ha de saber un pobre indià autèntic, emigrat a Santiago el 1903, davant dels que decideixen què és indià i què no!
També hi ha una llarga introducció històrica a Catalunya, potser escrita per Giralt, prou ben documentada però amb errades, com quan diu que les muralles de Tarragona són anteriors als romans. De Reus diu que «fué durante siglos la segunda Ciudad de Cataluña. Más ahora, víctima de la decadencia agrícola del llano donde se levanta y también del ciego furor barcelonista de sus habitants que emigran a la primera ocasión a la capital, ha perdido buen número de almas.» El «ciego furor» actualment és d’anada i tornada. Com que 1926 va ser l’any que va morir Gaudí he anat a veure què en diu: «Gaudí, autor del templo de la Sagrada Familia y de tantos edificios extraños»! Es veu que el ‘Progreso’ no passava per l’arquitectura «moderna».
L’exposició és el resultat d’un treball coŀlectiu fet per artistes de la Conca Segell local
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
