Esports 18
Tarragona reuneix el millor talent de cub de Rubik acollint el Campionat d’Espanya
Música 16
Entrevista al grup tarragoní de punk-rock Crim, que estrenen disc, ‘Futur Medieval’, coincidint amb el seu 15è aniversari
Opinió 20 Lluís Badia. El dèficit sanitari i la despesa pública: «S’han posat de manifest determinades mancances de l’oferta pública sanitària»
Mobilitat
Adif preveu deixar sense connexió les dues capitals des del novembre del 2026 fins a l’abril del 2027 per poder executar de manera més ràpida les obres del Corredor Mediterrani 12
Tjerk van der Meulen
Tarragona 6
Un quart de segle apostant pels nous valors
El festival REC va cloure ahir la 25a edició convertit en un referent del cinema independent emergent
Transports posa en marxa la connexió entre l’A-27 i l’N-240 a la zona de Lilla
Infraestructures l 15
Reus
La petició de beques menjador ha comportat una despesa de 4 M€ aquest curs
l 8
Tarragona
El pàrquing municipal de Francesc Bastos tornarà a obrir, amb menys places
l 3
Patrimoni l Els aiguats del novembre del 2024 van ocasionar despreniments de terres a la Contramuralla
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona invertirà 150.000 euros en el reforç d’un tram de la Falsa Braga —la fortificació que envolta la Muralla romana— que va ser afectat per la DANA que va colpejar la ciutat el novembre del 2024. Els forts aiguats registrats ara fa un any van provocar diversos desperfectes en la part que queda darrere del Teatre Auditori Camp de Mart. Aquesta situació va obligar el consistori a actuar d’urgència, delimitant la zona amb tanques per evitar possibles accidents.
Arran d’una inspecció del director del Museu d’Història de Tarragona (MHT) el dia posterior a aquell episodi pluges intenses, es van detectar dos despreniments de terres. Part de l’estructura va cedir perquè la roca inferior que la suportava no va poder aguantar l’acumulació d’aigües pluvials. El 17 de novembre de l’any passat, el plenari municipal va aprovar un modificatiu de crèdit de gairebé 1,3 milions d’euros, el qual contemplava una partida de
Ja es van invertir 108.000 euros en una intervenció d’urgència
108.938,11 euros per dur a terme una primera intervenció d’emergència a la Contramuralla. Amb aquests diners, es van dur a terme treballs manuals de neteja de terres, així com de desbrossament d’herbes. A més, es van podar els arbres que tocaven el mur. Totes aquestes accions es van fer amb el seu corresponent control arqueològic.
Elaboració del projecte
El consistori també va realitzar un aixecament fotogràfic per analitzar amb precisió la forma i les dimensions de la Falsa Braga. Igualment, es van fer tasques de documentació arqueològica en el primer tram d’aquesta fortificació, el qual comprèn uns 50 metres lineals aproximadament. Tot això, amb l’objectiu d’estudiar la cronologia de l’estructura defensiva, que hauria estat construïda davant de la Muralla romana durant la Guerra de Successió.
La informació recollida també s’ha utilitzat per elaborar una diagnosi estructural del monument, que ha servit per determinar, a partir dels danys observats, l’abast del projecte de rehabilitació i reforç del tram afectat per la DANA. Fonts municipals apunten que encara no hi ha data per a l’inici d’obres. Això sí, en els nous pressupostos municipals de l’Ajuntament ja s’han reservat els diners per a executar-les aquest 2026.
Equipaments l Els treballs, iniciats a l’abril amb una previsió de tres mesos, s’han allargat per a renovar l’asfaltatge
L’aparcament municipal Bastos tornarà a estar operatiu a principis de 2026, després que els treballs per retirar la plataforma superior s’allarguessin més del previst. L’actuació, que va obligar a tancar completament l’equipament, va arrencar el 22 d’abril d’aquest 2025, a càrrec de l’empresa constructora GICSA i amb una durada prevista de tres mesos. Tanmateix, un cop iniciades les obres, es va detectar la necessitat de realitzar tasques addicionals per a renovar l’asfaltatge a
la planta inferior, fet que ha endarrerit considerablement la reobertura del pàrquing. Actualment, només restarien pendents els treballs de senyalització, enllumenat i pintura.
La retirada del pis superior, tancat des de feia gairebé dos anys, responia a les conclusions de l’estudi encarregat per l’Empresa Municipal de Transports (EMT) l’estiu de 2023. L’informe, presentat a finals d’aquell any, incloïa una revisió geotècnica del subsol i tasques de control per a garantir la seguretat de l’estructura metàl·lica i valorar el seu
estat de conservació. Aquesta, cal recordar, tenia 25 d’anys d’antiguitat, tot i que es va instal·lar amb la intenció que fos provisional. Comptava amb 104 places per a vehicles abonats, que van ser reubicats a la zona inferior.
Les mateixes places Un cop l’equipament torni a obrir les seves portes, els usuaris podran tornar a fer-ne ús amb normalitat, ja que el pàrquing mantindrà les mateixes places d’estacionament que abans del tancament. Durant aquest període d’obres, les persones abonades han po-
Feia gairebé dos anys que l’estructura superior es trobava inoperativa
gut utilitzar els aparcaments Tàrraco i Companys, sense la necessitat de realitzar cap trà-
mit. També han tingut la possibilitat de suspendre temporalment l’abonament, sense cap cost addicional.
Un futur encara obert
Amb la desaparició definitiva de la plataforma superior, l’espai queda obert a noves possibilitats. Una d’elles és la
construcció del nou Centre d’Atenció Primària Jaume I, una opció que, segons indiquen fonts del Departament de Salut, «s’està estudiant», tot i que insisteixen que encara no hi ha cap decisió ferma. L’Ajuntament, per la seva banda, ha declinat fer valoracions sobre aquesta possibilitat.
Urbanisme l Asseguren que els treballs afectaran greument el desenvolupament de les classes i el benestar dels alumnes
set metres de profunditat de roca calcària.
L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola l’Arrabassada ha recollit més de 370 signatures per reclamar a l’Ajuntament de Tarragona que ajorni les obres d’urbanització de Parcel·les Iborra fins a l’estiu, quan finalitza el curs lectiu. Aquest projecte inclou una primera actuació just a tocar d’un dels murs perimetrals del centre, on es construirà un nou vial que connectarà la zona de l’Ermita de la Salut amb el carrer Mercè Rodoreda i que requerirà rebaixar fins a
Les famílies denuncien que els treballs generaran nivells molt elevats de soroll, vibracions i pols just al costat del pati i a uns deu metres de les aules d’educació infantil. Aquesta situació, apunten, afectarà greument el desenvolupament de les classes, així com les estones de descans i lleure dels alumnes més petits. «Hi ha nens de dos i tres anys que fan totes les hores lectives a l’aula. També la migdiada», apunta el president de l’AFA, Sergi Albarrán, qui assenyala
que hi ha «més d’una vintena d’infants amb necessitats especials». De fet, alguns pares «es plantegen no portar el seu fill a l’escola».
«Proposem que les obres comencin l’1 de juny i que les obres només coincideixin amb les últimes setmanes del curs», diu Albarrán, qui lamenta que, si s’executen ara les obres, el centre «no té marge de maniobra» per «moure 138 nens a un altre lloc».
Minimitzar l’afectació
El conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, va com-
El nou vial, que connectarà el barri amb el carrer Mercè Rodoreda, es construirà a tocar del pati i les aules d’educació infantil. Google
parèixer el passat divendres per explicar que es prendran diferents mesures per minimitzar les afectacions tant com sigui possible: «Es canviarà la maquinària i ja no es farà una perforació contínua de la pedra, sinó que es llimarà». «Es reduirà molt el soroll i, sobretot, les vibracions», va afirmar el tercer tinent d’alcalde, qui va destacar també que s’escurçaran els terminis d’execució. A més, s’installaran mantes acústiques.
El conseller va remarcar que «s’aprofitaran al màxim les vacances de Nadal» per avançar els treballs, que estava previst que s’allarguessin durant quatre dels deu mesos que durarà l’obra global. D’altra banda, García va assegurar que és necessari crear primer aquest nou vial per poder executar la posterior urbanització de les Parcel·les Iborra, una intervenció esperada des de fa «més de 40 anys».
La pedra no es perforarà, sinó que es llimarà per reduir sorolls i vibracions
«Les màquines seran menys agressives, però l’àrea de risc de projecció de material continuarà sent de deu metres mínim, que és on es troben les portes de vidre de les aules», apunta Albarrán, qui explica que les famílies estan estudiant «amb els advocats» presentar una denúncia a Fiscalia. «No volem arribar fins a a aquest punt, però és que l’Ajuntament ni s’ha reunit amb nosaltres», assegura. El conseller comarcal d’Educació, Jordi Collado (ECP), també ha mostrat la seva disconformitat a l’Ajuntament i la Generalitat a través d’una carta on exigeix reprogramar les obres. «Si el projecte inicial preveia iniciar les obres al juny i els tràmits
L’AFA estudia amb els seus advocats portar el cas a Fiscalia
s’han complicat, aquests imprevistos administratius no els poden pagar les criatures», critica l’edil, qui diu que «4 mesos de llimar pedra enganxats al pati dels més petits és una decisió política que condemna l’escola a conviure amb soroll, pols i vibracions. Les obres poden esperar; el benestar dels nens i nenes, no».
Nou acte vandàlic contra les
Successos l El darrer divendres, les escales mecàniques del carrer Vapor van ser víctima d’un nou acte vandàlic. Concretament, es va trencar un dels vidres situats entre els passamans interiors dels segons trams. Segons informen des de l’Ajuntament, tant el servei d’Espais Públics com el de Neteja en tenien constància i ja han procedit
a la seva neteja i retirada. Des del consistori assenyalen que es tracta d’un acte vandàlic aïllat. Actualment, només un dels trams de pujada —el superior— es troba en funcionament. Un dels trams està aturat arran de queixes de soroll per part del veïnat, mentre que l’altre continua fora de servei per motius de seguretat. M.O.
Després de sis dies intensos, una trentena de projeccions i més d’una desena d’espais repartits per la ciutat, el REC 2025 arribava ahir al vespre al final de la seva 25a edició. Ho feia al Teatre Tarragona, que s’anava omplint a poc a poc fins a quedar ple de gom a gom. Només quan la foscor va caure sobre la sala, el silenci es va fer. La cerimònia va arrencar amb el lliurament dels guardons, enguany esferes vermelles, inspirades en la imatge gràfica d’aquesta edició. Abans d’entregar els obsequis, però, la pantalla s’omplia d’una llarga llista, com si fossin crèdits finals, de prop de 300 persones que han format part del REC al llarg del darrer quart de segle.
Ara sí, arribava el moment de conéixer els grans guanyadors de la nit. Una de les grans protagonistes va ser Lady, de Samuel Abrahams, que es va endur el Premi del Jurat Internacional gràcies «al seu humor hiperbòlic i a la força transformadora de la seva actriu principal». La mateixa pel·lícula va ser també coronada com a millor òpera prima, rebent també el reconeixement del Jurat Jove. El film Lionel, de Carlos Saiz, va rebre mencions especials del Jurat Internacional i el Jove, per «l’autenticitat i la sensibilitat amb què explora els vincles familiars».
En paral·lel, el Premi del Jurat Cineclubs va recaure en Lemonade Blessing, de Chris Merola, valorada per la seva «frescor, el retrat del desig adolescent i la manera intel·ligent com qüestiona les normes». En aquesta categoria també es va atorgar una menció especial a Les Baronnes, de Nabil Ben Yadir i Mokhtaria Badaoui, per la seva «sensibilitat i vitalitat que reivindica el poder transformador de l’art i la comunitat». I va ser precisament Les Baronnes la pel·lícula que es va endur el Premi del Públic. Un públic que ha crescut un 15% respecte a la darrera edició, explicava amb orgull
‘Les Baronnes’, de Nabil Ben Yadir Mokhtaria Badaoui, es va endur el Premi del Públic. Tjerk van der Meulen
Cinema l El lliurament dels premis i la projecció de ‘Frontera’ van tancar la 25a entrega del festival
el director del festival Xavier Garcia Puerto.
Marta Omella Blanco
Frontera, de Judith Colell, va ser el film encarregat d’acomiadar aquesta 25a edició del REC. Abans, però, l’escenari va acollir la directora i l’actor protagonista, Miki Esparbé, que va descriu re el certamen com a «una esperança del sector cultural». Sobre Frontera, va
La preferida
‘Lady’ va guanyar el premi del Jurat Internacional i el del Jurat Jove
destacar que és una història on «el poble salva el poble». «Si el cinema ja és de per si un acte comunitari, aquesta pel·lícula encara ho és més», va dir. «La història dialoga totalment amb el present», va afirmar Colell, que va dedicar-la «a tots els que ens fan canviar el xip i dir: hem d’ajudar els qui fugen de casa seva».
‘Frontera’ va ser la projecció final del festival. Tjerk van der Meulen
Drets Socials l Pel curs escolar 2025-2026 l’ens supramunicipal s’ha tornat a fer càrrec de l’ajut
Miquel Llaberia
El Consell Comarcal del Baix Camp invertirà 4.076.872,85 euros per finançar les beques dels menjadors escolars dels infants de Reus per aquest curs 2025-2026. Enguany aquest ajut ha tornat a fer-se
càrrec l’ens supramunicipal després que en els anys anteriors fos l’Ajuntament de Reus qui s’encarregava d’aquesta mesura que dona un cop de mà a les famílies reusenques. Aquests poc més de 4 milions d’euros formen part dels més de 6,5 milions que el Consell
invertirà en escoles de tota la comarca i que servirà per garantir 5.882 ajuts, dels quals 3.618 seran a la capital.
El centre amb la incidència més important és l’Escola Teresa Miquel i Pàmies, amb una inversió de 284.665,91 euros per 246 beques atorgades.
Escoles amb major nombre de beques
Centre Import Beques
Escola Teresa Miquel i Pàmies: 284.665,91 euros 246
Institut Pi del Burgar: 253.574,98 euros 229
Escola Rubió Ors: 227.135,25 euros 193
Escola Marià Fortuny: 223.628,17 euros 203
Col·legi Sant Josep: 209.872,26 euros 196
El Círcol acollirà una nova edició del Wine & Business aquest dijous amb Teodor de Mas
Empresa l El Círcol de Reus acollirà una nova edició del Wine & Business que comptarà amb Teodor de Mas com a convidat aquest dijous 11 de desembre a partir de les 19 hores. Aquest acte, amb format d'entrevista en directe amb networking i vi pensat per a empresaris, directius i professionals del territori, tindrà com a lema prin-
cipal "Sigues la teva pròpia start-up". Mas es presentarà com "l'inversor sense casa" i compartirà com ha pres decisions vitals i d'inversió, que ha après sobre el risc i com es pot evolucionar sense perdre en cap moment les arrels. L'accés és lliure i es recomana inscriure's prèviament a través de la pàgina web www. wab.cat. Redacció
L’Ajuntament ha obert la seva pròpia línia, que beneficia un centenar d’alumnes
A continuació, hi ha l’Institut Pi del Burgar amb 253.574,98 euros per 229 beques i tanca el podi l’Escola Rubió i Ors, amb 227.135,25 euros per 193 ajuts aprovats. El top 5 el tanquen l’Escola Marià Fortuny amb 223.628,17 euros per 203 beques i el Col·legi Sant Josep amb 209.872,26 euros per 196 beques.
Tot i que l’Ajuntament de Reus hagi deixat de gestionar les beques no ha volgut desentendre’s en l’ajut a la conciliació familiar. Per aquest motiu, va decidir obrir una convocatòria d’ajuts que, entre els requisits recollits en les seves bases, preveia que les famílies que es beneficiarien serien aquelles que no haguessin rebut cap altre ajut. Segons dades del consistori facilitades a Diari Més, en total es van rebre 623 sol·licituds, de les quals es van concedir 79, cosa que suposa un total de 101 alumnes beneficiats. Ara bé, des de la regidoria de Drets Socials subratllen que no és possible comparar les dades d’enguany amb les d’anteriors edicions per diversos motius, el principal que s’ha retornat la competència al Consell Comarcal del Baix Camp. A més, també apunten que la Generalitat ha modificat el preu del servei de menjador respecte a l’any anterior i també els barems econòmics de renda familiar.
Energia l L’esdeveniment pretén consolidar-se com a congrés referent en transició energètica
Redacció
Les instal·lacions de FiraReus
Events van acollir la celebració de la primera edició de l’EnerHub Reus, el congrés de la transició energètica impulsat des de l’Ajuntament de Reus a través de l’empresa municipal Reus Energia el passat divendres 5 de desembre. Aquesta jornada va comptar amb el suport tant de col·laboradors públics com privats, la participació de diferents experts del sector i va reunir a més de 450 professionals de diversos sectors. L’esdeveniment va aconseguir exhaurir les entrades i va demostrar l’interès i la necessitat de generar un espai on debatre sobre innovació en matèria energètica. El congrés va comptar amb ponències, taules rodones i tallers centrats en temes clau com la descarbonització industrial, l’emmagatzematge energètic a gran escala, l’anàlisi de tecnologies CAES i la seva implicació amb la directiva europea o les comunitats
energètiques i els seus models de governança i finançament, entre altres. També es van posar sobre la taula altres qüestions com a alternatives
Cultura l El cicle torna amb noves propostes gratuïtes sobre teatre, cinema, dansa i art
Miquel Llaberia
El Prosceni Reddis Bartrina celebrarà aquest 2026 la cinquena edició amb noves propostes que pretenen explorar la connexió de la música amb altres disciplines artístiques. Des de l’organització, impulsada per la Fundació Privada Reddis amb la col·laboració del Consorci del Teatre Bartrina i el suport de la Diputació de Tarragona, destaquen que es tracta d’un projecte «consolidat» que ha «donat veu a figures destacades de les arts escèniques i musicals a Reus».
A més, per celebrar l’efemèride es durà a terme un concert especial de Pau Terol Trio amb la veu convidada de Júlia Plans el 10 de febrer, una cita que combinarà el jazz clàssic i sonoritats contemporànies.
El Prosceni començarà oficialment a partir del 17 de febrer, amb totes les activitats gratuïtes i a partir de les 19 hores, amb Teatre i música a càrrec del director i compositor Xavier Albertí. A continuació, el cofundador de Filmin, Jaume Ripoll, serà el convidat per reflexionar sobre Cinema i música i el 10 de març l’exba-
emergents a la producció solar i els reptes de futur en els entorns urbans, industrials i de transport i en la distribució elèctrica. Tot aquest progra-
ma va comptar amb un comitè científic que va assegurar el rigor i la qualitat dels actes i amb el fundador d’Audax Renovables, José Elías, com a
convidat especial i que es va encarregar de fer la ponència de cloenda.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va assegurar que
Es va debatre sobre diverses temàtiques com les comunitats energètiques
la transició energètica «no és només una eina contra el canvi climàtic», sinó que també té «un component social» i pot esdevenir «un motor de desenvolupament econòmic, impulsar nous sectors, reduir la dependència, generar ocupació i noves oportunitats econòmiques, fomentar la investigació, reforçar la competitivitat del teixit econòmic local i millorar la qualitat de vida de la ciutadania». Per la seva banda, el regidor de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, va apuntar que l’EnerHub «no és un congrés en clau de Reus, és un congrés pensat per al territori, amb vocació d’anar més enllà i posar sobre la taula idees i solucions de futur». A la vegada, el congrés també va servir per generar contactes a través dels espais de networking establerts amb l’objectiu de generar aliances i noves oportunitats de col·laboració gràcies a l’assistència de vora 450 professionals dels sectors energètic, industrial, acadèmic i de l’administració pública. A més, també hi havia la voluntat de posar en comú i fer valdre les experiències inspiradores del territori i d’altres punts de l’Estat.
llarina i coreògrafa Arantxa Argüelles parlarà de La vida i evolució dels ballarins. Per
acabar, el 17 de març serà el torn de l’historiador de l’art i museòleg Damià Amorós, que
parlarà sobre Art i música. El regidor de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel
Xavier Roldan Rodríguez, nou director general del Grup Unió
Empresa l El passat 3 de desembre el Consell Rector del Grup Cooperatiu Unió va nomenar, per unanimitat, a Xavier Roldan Rodríguez com a nou director general. Aquest nomenament s'em marca en el procés de relleu iniciat el passat mes de no vembre, amb la designació de Josep M. Aubareda com a president del grup Unió, que té com a objectiu enfortir la transparència, la governan ça responsable i l'eficiència en la gestió de l'entitat. Xa vier Roldan es va incorporar a Unió l'any 2020 com a cap d'administració i compta bilitat de les societats del Grup. Redacció
Salut l L'Institut Baix
Camp organitza des d'avui fins al dijous 11 de desembre les Jornades Sanitàries, un esdeveniment anual desti nat a reforçar la formació de l'alumnat en l'àmbit de la salut i a promoure actituds professionals responsables i compromeses amb el ben estar dels pacients. Les jor nades inicien avui amb la inauguració de la 8a edició seguida d'una ponència so bre alteracions dentals per l'alumnat de HB2. A la tarda, els assistents participaran en dues sessions del taller motivacional La màgia de la actitud, a càrrec de Pep Cos ta. Redacció
Comerç l Diversos establiments al centre de la ciutat han canviat de mans
Miquel Llaberia
Els locals on fins fa poc s’ubi caven L’Absis i L’Antídot ja tenen relleu assegurat amb el nom de dos negocis que s’establiran per primer cop a la ciutat de Reus. En el cas de L’Absis, el local en obres de reforma ja mostra el nou logo; Midtown. Un negoci amb orí gen a Andorra ja establert en altres indrets com Barcelona i que pretén portar a la capi tal del Baix Camp una oferta marcada per l’esperit urbà de Nova York, amb dònuts, ham burgueses smash o pastissos. El passat 18 de novembre, a
través de les xarxes socials, van afirmar que obririen el local localitzat en el carrer de la Mar número 30 amb un missatge directe: «HELLO NEW YORKER!!! Obrim aviat a Reus».
Per un altre costat, els pa ninis artesanals de Compà Calabrese s’establiran a la plaça del Mercadal, on abans hi havia el local de L’Antídot. Segons confirmen a Dia ri Més, estan treballant en l’obertura del local i encara «hi ha detalls per tancar i confirmar», per tant, enca ra no estableixen cap data d’obertura concreta. La seva
gastronomia s’inspira en les receptes apreses per Vittorio Cicero, impulsor del Compà, de la seva àvia de Calàbria i en la seva trajectòria professio nal que ha passat per ciutats com Bolonya, Barcelona i Pe rusa. Actualment, el negoci ja disposa de tres locals oberts a Barcelona i un a Castelldefels.
Equipaments l L'Ajun tament de Reus instal·larà més de 1.200 metres lineals de protectors encoixinats a les tanques perimetrals i al tres superfícies que puguin suposar un perill per als usu aris dels pavellons i camps de futbol municipals. Un projec te impulsat des de l'empresa municipal de Reus Esport i Lleure que suposa una inver
sió de 76.512,54 euros i que es portarà a terme en un termi ni de tres mesos. El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Reus, Enrique Martín, desta ca que «aquest projecte forma part del nostre compromís de millora contínua de les instal· lacions esportives de la ciutat, perquè volem equipaments més segurs, més conforta bles i a l'altura de l'activitat
esportiva que acull la nostra ciutat». Els protectors s'instal· laran en instal·lacions com el polilleuger d'Alberich i Casas, el Pavelló Olímpic Munici palsb o els camps de futbol de Mas Iglesias, entre altres. A més, cal apuntar que totes les instal·lacions esportives mu nicipals «compleixen rigoro sament amb la normativa de seguretat vigent». Redacció
Aquests dos nous locals se sumen a altres propostes gastronòmiques que han obert en els darrers mesos a la ciutat de Reus. Un parell d’ells s’han situat també a la plaça del Mercadal, com és el cas del Vivari, on abans hi ha via el Farggi, i que d’aquesta manera ja suma tres locals a
Reus. També és el cas del bar El Mestral, ubicat en l’espai que ocupava fins fa poc Virgi nias. Alhora, hi ha hagut reno vació del teixit comercial en altres indrets del centre, com ha estat el Farinus que s’ha establert al carrer de Llovera número 9, just al costat de la plaça de Prim.
Mobilitat l La interrupció del tram preveu un servei alternatiu d’autobusos proporcionat per Adif
Adam Díaz Garriga
La pressa per impulsar el Corredor Mediterrani torna a sorgir, aquest cop per portar a terme els treballs d’ampliació de les vies al tram entre Tarragona i Castelló. La línia quedarà tallada durant sis mesos, a l’espera d’anunciar transports alternatius, i d’acord amb la Declaració sobre la Xarxa 2026 de l’Administrador d’Infraestructures
Ferroviàries (Adif), la previsió del gestor és interrompre la circulació a partir del mes d’octubre del 2026. El termini d’execució, segons va indicar el ministre de Transports, Óscar Puente, situa les obres entre el novembre del 2026 i fins a l’abril del 2027. Cinc mesos d’inactivitat entre Vinaròs i Castelló, repercutint la línia que connecta amb Vandellòs i Hospitalet de l’Infant, on es renovarà el traçat elèctric i es transformaran les vies actuals, que conserven el model ibèric i es canviaran al model internacional. Les obres també afectaran el canviador de la Boella, amb un tall total sense altres connexions, que fa «impossible una línia de desviament».
L’objectiu és oferir una millor accessibilitat i la possibilitat d’introduir trens de mercaderies fins a la Comunitat Autònoma de València, una demanda impulsada per Adif, i pressionada per les empreses productores que faran ús del tram des de Castelló en l’àmbit internacional per poder exportar productes que depenen de mètodes de transport alternatius als camions, com és l’exemple de Power Co, gigafactoria de Volkswagen. El Corredor Mediterrani, que connectarà Almeria fins a la frontera francesa passant per la Costa Daurada, ha restat bloquejat precisament per la necessitat d’adequació
La millora també és una demanda d’empreses privades que fan ús del tram
El tram substituirà el model de línia ibèrica per garantir més velocitat
d’aquest tram, que conserva les mesures de l’anterior normativa estatal de vies ferroviàries. Una qüestió que, com recull La Vanguardia, «inquieta al teixit industrial» en cas
que es produeixin retards en els treballs per complir amb compromisos d’exportació durant el 2027.
Respecte a les afectacions, Adif assumirà la implanta-
Logística l L'entitat qualifica de «mentida» les paraules del ministre de Transports
Adam Díaz Garriga
L’associació internacional Ferrmed ha criticat durament les paraules del ministre de Transports, Óscar Puente, sobre els terminis establerts per Adif per completar les obres de millora del tram entre Tarragona i Castelló. D’acord amb el president de l’entitat, Joan Amorós, les afirmacions
del responsable de Transports «són mentida» a causa de la mancança de línies existent al Corredor Mediterrani, que només compta amb dues vies. «La línia de València a Madrid és una línia segregada per passatgers, la de Barcelona a Madrid exactament igual, i la de Tarragona és única», explicava Amorós.
El president de l’entitat indicava que només s’han projectat les ampliacions de les vies, però no «el volum que hi haurà al futur» de trens pel corredor. «Tot el que s’ha fet fins ara és connectar Madrid» destacava Amorós, respecte a la implicació d’Adif en els nous projectes de connexió entre capitals que, defensa,
no han tingut en compte la línia del nou corredor. «Amb el Corredor Mediterrani s’ha fet poca cosa, i són mils de milions d’euros», assegurava el responsable de Ferramed.
La «manca» de previsió sobre el projecte també s’exemplifica, segons recull El Temps, s’exemplifica també amb el fet que «les afec-
Problemes
L’R17, interrompuda per una avaria
Mentrestant, la línia R17, entre Tarragona i Port Aventura va veure’s obligada a tallar la seva circulació durant unes hores, segons va informar Protecció Civil. Renfe va habilitar un transport alternatiu per carretera entre els dos punts, segons la mateixa font, que van activar la prealerta Ferrocat. La interrupció va succeir durant un dels moments de més afluència d’usuaris al Pont de la Puríssima. Aquest 2025, gairebé 1.400 trens a l’R17 han patit incidències o retards, afectant a 272.621 passatgers. Almenys en el 21% dels dies, d’acord amb l’informe de Rodalies, la línia s’ha vist afectada, principalment per avaries o endarreriments.
ció d’un transport alternatiu durant els cinc mesos, tot i que encara ha de plantejar-se una proposta i licitar-se «a causa de la duració dels talls i del nombre de quilòmetres afectats». En total un traçat de 155 quilòmetres, que esperen resoldre’s amb un servei de bus. Ara per ara, tram entre Tarragona i Castelló té quaranta trens en ambdós sentits, a més les deu circulacions d’operadors privats que, diàriament, travessen el corredor.
tacions ni el gran tall previst per a finals del 2026 estaven previstos inicialment», però assenyalen que des d’Adif preveuen més mesures a part del servei d’autobusos per no «eternitzar els treballs». D’aquesta manera, Adif projecta finalitzar les obres el 2027 per fer una realitat el corredor entre la costa catalana i Almeria, que també ha de connectar amb França, Itàlia, Eslovènia o Croàcia en un macroprojecte internacional que asseguri rutes sostenibles per la costa mediterrània a Europa.
Societat
Ariadna Escoda / ACN
Un centenar de persones es van manifestar diumenge a Cunit per demanar l’aturada del futur càmping singular que inclou una piscina d’onades artificials. La protesta, convocada per la plataforma SOS Natura Cunit, posa el focus en l’impacte ambiental del projecte i en el consum d’aigua que requerirà, que calculen en 23.000 m³ anuals, així com en els 64.000 m³ totals que estimen que necessitarà cada any. L’entitat també alerta de la pèrdua de 14.000 m³ per evaporació i denuncia que aquestes xifres són insostenibles en un context de sequera continuada. A més, els ecologistes consideren que el projecte suposarà llocs de feina precaris i un «atac directe» al pulmó verd de Cal Pla, ja
que temen que la instal·lació de la llacuna i dels motors que generaran les onades comporti «arrasar» el terreny.
El govern local defensa la iniciativa privada, que preveu una inversió de 40 milions d’euros, i recorda que compta
amb informes favorables de l’Agència Catalana de l’Aigua. La primera tinent d’alcalde, Dolors Carreras, sosté que és
SOS Natura Cunit denuncia un impacte directe sobre el pulmó verd de Cal Pla
un projecte estratègic per al municipi i que «Cunit no pot continuar vivint només de l’IBI o sent un poble dormitori». Segons l’Ajuntament, l’empresa assumirà la connexió amb la futura depuradora de Cubelles-Cunit i utilitzarà aquesta aigua per a les necessitats del recinte. El primer ompliment de la llacuna, afegeix, es farà amb aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona. Destaquen que la companyia generarà la seva pròpia energia amb fonts renovables. SOS Natura Cunit insisteix que l’impacte sobre el paisatge i la zona verda de Cal Pla
serà sever. En aquest sentit, Carreras puntualitza que l’empresa haurà de costejar un carril bici fins a l’estació de tren i cedir l’ús públic dels jardins francesos de la finca. A més, es compromet a rehabilitar la Masia Cal Pla, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, per convertir-la en recepció del nou allotjament turístic.
Debat sobre l’ocupació Pel que fa a l’ocupació, el govern apunta que el projecte permetrà generar 1.500 llocs de feina directes i 3.000 d’indirectes, una xifra que els ecologistes rebaixen i qualifiquen de feina «precària» i estacional. «És feina que ja tenim, però amb massificació i pressió sobre els serveis», lamenta la membre de la plataforma Laura Castellanos. Tot i el rebuig, el pla urbanístic va rebre el suport de tots els grups municipals excepte ERC i dos regidors no adscrits. L’Ajuntament assegura que només resten pendents els informes de Bombers i d’Agricultura. Mentrestant, SOS Natura Cunit no descarta emprendre la via judicial per intentar aturar el projecte.
Urbanisme l L’alcalde Pere Granados visita les obres d’un equipament que combinarà patrimoni i tecnologia
Redacció
L’alcalde de Salou, Pere Granados, va visitar ahir dilluns les obres de rehabilitació de l’Antiga Duana, un projecte que avança a bon ritme i que convertirà aquest immoble històric en un nou equipament turístic i de serveis operatiu durant tot l’any. Acompanyat pel regidor d’Urbanisme, Hèctor Maiquez, l’alcalde va comprovar l’estat dels treballs que executa la constructora Garcia Riera, centrats tant en la recuperació del valor patrimonial de l’edifici com en la integració de nous espais i serveis. El projecte inclou la restauració d’elements originals de gran interès, com les arcades del primer pis i les baranes dels balcons, que s’estan reconstruint artesanalment per replicar fidelment les peces històriques. Un dels punts més destacats és la recuperació íntegra de la Font de Fernando VII, que ha estat restaurada peça a peça i instal-
lada de nou a la cantonada del carrer Barcelona amb el carrer Llevant. Granados va celebrar que Salou recuperi «un edifici emblemàtic de la seva
història», i va subratllar que el nou ús de l’Antiga Duana suposarà «un autèntic revulsiu per al centre del municipi».
L’equipament incorporarà
Patrimoni l Conferència inaugural avui a les 18.30 h a la Torre Vella
Redacció Salou inicia aquest dimarts la commemoració del 60è aniversari del Monument al Rei Jaume I, un símbol profundament vinculat a la història i a la identitat del municipi. Els actes s’obren avui, 9 de desembre, a les 18.30 h, amb
una conferència a la Torre Vella a càrrec de la historiadora Esther Lozano. La xerrada, titulada 60 anys del Monument Jaume I a Salou, proposarà un recorregut pels orígens de la figura, el seu significat i el vincle directe amb el rei, que va salpar del port natural de Salou en la seva expedi-
ció a Mallorca. La celebració central serà dissabte 13, a les 12 h, amb un acte institucional presidit per l’alcalde Pere Granados i obert a tota la ciutadania, concebut com una trobada per compartir tradició, memòria i orgull col·lectiu. Hi participaran els Gegants de Salou, la Mulassa
un pàrquing subterrani de dos nivells amb 130 places, 16 de les quals per a vehicles elèctrics. L’aparcament funcionarà de manera inde-
i els Grallers, que ompliran l’entorn del monument de música i color en una jornada pensada per viure en comunitat. L’Ajuntament anima els veïns a sumar-se a aquesta commemoració, que vol posar en valor les arrels del municipi i el seu patrimoni simbòlic. Inaugurat el 1965 al Passeig Jaume I, el monument és avui una imatge icònica i un punt de trobada molt estimat. L’aniversari vol reforçar el lligam entre el passat i el futur de Salou i destacar el paper que aquest símbol té en la vida local.
pendent, però permetrà incrementar de forma notable l’oferta d’estacionament al centre de Salou. A la planta baixa, el projecte preveu una
El projecte inclou apartaments, un ‘rooftop’ i un pàrquing de 130 places
àmplia galeria comercial que reforçarà l’activitat econòmica d’una zona ja de per si neuràlgica del municipi. En l’àmbit turístic, l’edifici disposarà de tres plantes d’apartaments d’alt nivell dissenyats amb criteris d’eficiència, sostenibilitat, confort, luxe i tecnologia. El terrat acollirà un rooftop amb vistes al mar i als xalets modernistes, concebut com un espai amb possibles usos socials i comunitaris. L’establiment obrirà tot l’any i contribuirà, segons Granados, a la desestacionalització del turisme, afavorint «una major sostenibilitat social i econòmica i la creació de llocs de treball de qualitat».
Sostenibilitat certificada
El nou equipament combinarà la façana original de 1820 amb tecnologies constructives d’última generació. Entre els elements innovadors destaca una façana de llum dinàmica al pati interior, inspirada en edificis emblemàtics de Dubai. En matèria ambiental, el projecte ha obtingut un excel·lent en la certificació BREEAM, assolint el nivell màxim de sostenibilitat i convertint-se en el primer edifici de la Costa Daurada en rebre aquesta distinció en fase d’obra.
Mobilitat l L’actuació s’emmarca en les obres que milloren el corredor Valls–Montblanc
Redacció
El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va posar en servei el darrer divendres, 5 de desembre, la nova connexió directa entre el tronc de l’A-27 i la carretera N-240, amb una inversió de 5,4 milions d’euros. L’actuació forma part del projecte d’obres complementàries del tram Valls-Montblanc de l’A-27, inaugurat el 2023, i té com a objectiu completar i millorar les carències que no van quedar resoltes en el projecte inicial. Segons Transports, aquesta connexió permet optimitzar el funcionament conjunt de l’autovia i de la carretera, tot reforçant la seguretat i la fluïdesa del corredor. El projecte complementari
inclou actuacions diverses, entre les quals destaquen el pas superior de reposició del Camí de Camp Magre i Vilaverd al quilòmetre 4,6 del tram Valls-Montblanc, la protecció de l’oleoducte de CLH, l’aplicació de pintura epoxídica al revestiment del
túnel i la construcció d’un edifici annex complementari al Centre de Control del túnel del Coll de Lilla. També incorpora la futura instal·lació de generació solar fotovoltaica de 200 kW per alimentar les instal·lacions del túnel i una línia de fibra òptica que enlla-
La instal·lació fotovoltaica és l’única actuació pendent per completar el projecte
çarà el Centre de Control amb el node situat al punt d’intersecció entre l’A-27 i l’AP-7. A més, s’ha reforçat el sistema de contenció de la N-240 entre els quilòmetres 23 i 33,2. Després de la posada en servei de la connexió, resta executar la instal·lació fotovoltaica. L’N-240 continua sent un eix principal entre Tarragona i el nord-occidental de Catalunya, mentre que l’A-27 es consolida com una alternativa de gran capacitat entre Tarragona i Montblanc, on enllaçarà amb l’AP-2. L’actuació forma part de les obres del tram Valls-Montblanc. Transports
FUNDACIÓ EUROPEA DE QUALITAT
la seva gestió
La institució rep de l’EFQM el guardó 6 diamants i el Premi a l’excel·lència en una estratègia sostenible
La Diputació de Tarragona ha estat distingida com una de les institucions més excel·lents del món. Així ho avala el guardó 6 diamants i el Premi a l’excel·lència en el desenvolupament d’una es tratègia sostenible que l’organitza ció ha rebut de mans de l’European Foundation for Quality Management (EFQM) durant l’EFQM Global Award 2025. El lliurament ha tingut lloc en aquesta edició a la Tarraco Arena de la Diputació, durant un acte amb ex perts i representants d’organitzaci ons de tot el món.
«Aquest reconeixement internaci onal ens encoratja a continuar treba llant en base als criteris de màxima excel·lència, perquè el model que apliquem en el nostre dia a dia com
a administració pública reverteix en la població dels municipis de la de marcació. Per això, millorar el nostre funcionament representa també mi llorar el servei i l’atenció que prestem als nostres pobles i ciutats i a la seva ciutadania» assegura la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó.
No és el primer cop que la Diputa ció se sotmet a una avaluació d’ex perts de l’European Foundation Qua lity of Management (EFQM), però sí és la primera vegada que és avaluada des d’una dimensió internacional. La institució va assolir l’any 2022 el segell EFQM 600+, que reconeixia la seva excel·lent, innovadora i sostenible. I ara els nous guardons obtinguts du rant la Global Award 2025 li atorguen un reconeixement equivalent a l’ob tingut el 2022 però amb una dimensió
Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació, rebent el guardó de l’EFQM. CEDIDA
internacional, ja que l’avaluació de la Diputació l’ha fet, per primer cop, un grup de l’EFQM integrat per experts procedents de diferents països euro peus. La institució ha obtingut 663 punts en aquesta valoració, superant la puntuació de l’anterior avaluació. El model EFQM és un marc de ges tió, reconegut mundialment, que aju da a abordar la transformació des del punt de vista de la gestió, per acon seguir l’èxit i millorar l’organització. La Diputació de Tarragona compta amb una llarga i destacada trajectòria
en premis que mostren la seva excel· lència. De fet, l’any 2007 el seu Orga nisme Autònom per a la Societat de la Informació (OASI) va obtenir el seu primer segell 400+. Al 2010, la pròpia Diputació va ser reconeguda amb el segell 300+, una puntuació que va anar millorant fins que al 2022 va as solir el segell 600+.
Gestió excel·lent, millor servei L’excel·lència de la Diputació de Tar ragona distingida internacionalment per l’EFQM repercuteix directament
en els serveis que presta la institució principalment als ajuntaments, a les entitats municipals descentralitza des i als consells comarcals, motiu pel qual la consolida com un referent i una eina transformadora i motor del territori. De fet, l’acció de la Di putació reverteix d’una manera clara en el dia a dia de les administracions locals, però també en el conjunt de la ciutadania, millorant ne les oportu nitats i les condicions de vida de les persones del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. ~ DIPUTACIÓ DE TARRAGONA ~
Entrevista l El grup de punk-rock tarragoní estrena el seu cinquè disc, ‘Futur Medieval’, marcat per la crítica social i l’autoexigència, a l’espera d’iniciar la seva gira per Catalunya durant el seu 15è aniversari
Adam Díaz Garriga
Gairebé un mes des del llançament del disc, quines sensacions teniu?
«Totes les critiques han estat bones. No hi ha ningú que ens hagi insultat, veiem que la gent rep el disc, que ja és molt. Avui en dia que t’escoltin ja és una cosa a favor».
Com va ser tornar al Pintorock tres anys després?
«Molt emocionant. Potser no som el grup que més destaca al cartell, però sempre és el concert més bèstia, perquè més de 9.000 persones estan pendents de tu. No som consumidors d’aquesta mena de festivals, i inicialment penàvem que la sensació no molaria (sic), però després surts a l’escenari i veus tanta gent que t’està donant suport i et mostra com t’estima i és molt bonic. Cada any és el concert més important per a nosaltres, té un punt especial».
Allà vau decidir estrenar
‘Futur Medieval’...
«Mai l’havíem tocat en directe, i té una exigència. A més, davant de tanta gent. Tampoc ens podíem mirar a les cares, i clar que sortiria bé si l’hem assajat moltes vegades, però el primer cop és especial. A vegades intentem fer-ho en llocs més petits, per això toquem a Alemanya (riures)». Hi ha cançons amb les quals vosaltres i el públic heu connectat més?
«No ens posarem d’acord els quatre. Veurem com reacciona la gent després de tocar-les en directe. La gent té opinions molt diferents. Cada persona ens diu dues o tres diferents, però això és bo, perquè hi ha diversitat i és bon senyal. El nou disc té un començament més impactant, heu tornat a fer «el que us agrada i punt»?»
«És el cinquè disc. Podem fer el que ens doni la gana i sempre ho hem pogut fer, sempre
intentem que agradi, i que ens agradi a nosaltres, prenent decisions intel·ligents. I hem intentat decidir la cosa menys intel·ligent del món, d’una manera molt poc Crim (sic). Vam trobar que era una decisió poc popular, però ens encanta, no era premeditat, però». El concepte del disc, ‘Futur Medieval’: distòpia o realitat?
«Quedava millor que «Present Medieval», però és com nosaltres veiem el món. Totes les cançons poden definir el disc, reflexionant cap a on va la societat. També són experiències personals, i totes estan connectades. Hi ha quatre frases que defineixen perfectament el concepte: Sistema digestiu col·lectivitzat, si extirpes el cervell no fa tant mal; el mínim exigible triturat, maneres noves de viatjar al passat» (Cançó: Aula dels dofins). Està més ben estructurat i hi ha més autocrítica?
«Respecte a l’autocrítica, hi ha dies per a tot. A la cançó Combats d’Autoesgrima hi ha ironia, perquè la lletra descriu una entrevista de treball i es reia de l’exigència externa, i a Si jo no fos tan idiota, tractem més l’autosabotatge i l’autoexigència. Però per exemple, la cançó que acaba el disc, Presó Mental, no havia d’estar-hi, i havia d’acompanyar amb el single de Carnets de punk. Però ens agrada tocar-la en directe i ens agrada donar motius per escoltar-la al disc i que la gent la conegui. En aquest disc, no hem descartat cap cançó, totes tenen un lloc i el disc mereix acabar, per exemple, amb Presó Mental».
El llegat de Crim
De quina manera el disc deixa veure la vostra evolució? Us exigiu més?
«Sempre hi ha més exigència personal. Som músics auto-
Punk «d’aquí»
Tornar a casa en el millor moment
Després de vendre totes les entrades a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona, Crim tornarà a la Sala Zero el 31 de gener de 2026 amb un esperat Sold out. «Tornar a casa sempre és especial», recordaven, amb un nou disc que no critica tant la seva ciutat d’origen: «Ja es fa prou autosabotatge, aquest cop li donem treva», confessaven.
estem contents. Volem continuar sent Crim».
Considereu que Crim està deixant un llegat a Tarragona?
«Ni ens ho plantegem. Segur que sí, és el que hi ha i ho hem d’acceptar. Però estem incòmodes amb aquestes coses. Som l’únic grup de Tarragona que ha anat per mig planeta fent punk… I en català. És un fet. No ho volíem, no ho buscàvem. Quan tens un grup de punk no tens cap pretensió, nosaltres volíem tocar i ja està. No és que ens vingui gran, és que no ens ve (riures)».
Reivindiqueu el català... I la indústria musical?
«El disc marca una continuïtat, però l’evolució és natural i s’identifica a Crim» Progrés
didactes, semiprofessionals, d’alguna manera. Però hem de donar el millor que podem, tant en directe com al disc. Ens devem a això, a la gent que ens escolta. Millorar la tècnica és més per egoisme, intentar millorar la nostra manera de tocar és pel servei de la cançó. El disc marca una continuïtat, l’evolució es nota sola, de manera natural, però si ho escoltes, identifiques que és Crim. Clarament, està més ben produït, des dels assajos, fins a la tècnica. El nostre mànager critica que fa quinze anys que gravem al mateix estudi, amb el mateix tècnic i amb el mateix dissenyador, però som així i ens agrada. Funciona perquè
«No és una cosa que nosaltres reivindiquem. Abans es feia per enviar un missatge, però nosaltres ho vam fer per estar més còmodes. Teníem ganes de cantar en el nostre idioma. La reivindicació és que existeixi en si mateix, i és notícia que la gent faci música en català. Ens fa ràbia que molta música en català sigui tan inofensiva, és el que ens separa de la indústria, però faltava menys preciosisme. Menys bonic tot. Creiem que és on podem dir que hem encertat més. Que a nosaltres ens vagi bé no significa que la indústria estigui bé, defensem que no es donin les mateixes oportunitats a grups que es busquen la vida». Quina perspectiva de futur té Crim?
«Tampoc ens ho plantegem. Portem quinze anys, però esperem continuar decebent la gent, és el més divertit que hi ha. Sobretot a la gent que intenta contractar-nos i al mecanisme capitalista. Però comptem a continuar tocant, almenys dos discs més».
Futbol l L’extrem del Nàstic va ser tot un exemple del que ha de fer un futbolista quan rep una oportunitat: aprofitar-la
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona va completar divendres contra el Sevilla Atlético el millor futbol de tota la temporada a la primera meitat. En aquest equip vertical, ràpid, pressionant i incisiu hi va haver un protagonista inesperat: Juanda Fuentes. L’extrem, completament desaparegut i a l’exili des de l’arribada de Cristóbal Parralo, va fer tota una classe de què ha de fer un suplent en un equip quan es té una oportunitat: aprofitar-la.
L’últim cop que Fuentes va ser titular va ser en la derrota contra l’Atlético Madrileño, el final de Luis César. Amb Cristóbal Parralo havia perdut per complet aquesta condició i, fins i tot, tampoc tenia el paper de revulsiu, en tant que, com a molt, disputava els darrers deu minuts de partit. Divendres tot va canviar. L’expulsió d’Álex Jiménez el va concedir una oportunitat a la banda esquerra. La primera en un mes, i Fuentes la va aprofitar de la millor de les maneres.
Va completar una assistència contra el Sevilla Atlético i va merèixer marcar
El colombià va quallar tot un partidàs en el qual ho va fer tot, menys el gol que tant va merèixer. Va ser incisiu i, de la mà de Pau Martínez, va tenir més d’una ocasió de gol que el porter Alberto Flores va evitar que acabés en ale-
gria. La seva velocitat va ser clau iniciant els contraatacs i, també, va aportar una assistència. De fet, no només va demostrar velocitat, sinó també actitud i concentració per no deixar de creure en cap jugada. Jaume Jardí li va cedir una pilota a l’espai i el colombià va superar la seva marca
per posar una centrada quan la pilota estava a mil·límetres de sortir per la línia de fons. Aquesta entrega va tenir la recompensa amb el 0-2 de Marc Montalvo.
El tècnic del Nàstic, Cristóbal Parralo, ho va tenir clar en el postpartit: «Juanda ha fet el que havia de fer, sortir
al camp i demostrar que pot jugar». A més va afegir que «soc exigent amb ell, considero que pot donar més que una gran primera meitat, té capacitat per recuperar les bones sensacions de la primera meitat a la segona». Parralo ha demostrat que la presència a l’onze titular es ven cara.
Només els que s’han guanyat la seva confiança amb esforç i treball i tenen la posició assegurada, això fa que cada partit es pugui recitar els escollits gairebé de memòria. Juanda Fuentes ha demostrat que hi ha un camí possible per recórrer per a tots els jugadors que, com ell, van veure com els seus minuts es reduïen. De fet, el colombià va ser concís en el postpartit apuntant que «estic content per participar i sabia que quan arribés el moment s’ha d’aprofitar».
Més variables
L’entrada de Juanda Fuentes ha provocat una sacsejada a l’onze de Parralo. Per una banda, perquè competirà de ple amb un Álex Jiménez que s’havia guanyat la posició i, de l’altra, perquè permet moure les fitxes al tauler. Amb la titularitat de Juanda Fuentes va haver-hi un moviment inesperat: el retorn de Jaume Jardí a la mitja punta. Fins ara relegat a la banda esquerra, el crack del Nàstic va tornar a gaudir de la titularitat i, malgrat que va ser més discret que en duels anteriors, va exercir de nou d’enllaç a la perfecció. Ara, amb l’exemple de Juanda, caldrà veure si es poden unir més peces a les exigències de Parralo.
Arnau Montreal Quesada
El cub de Rubik és un objecte que ha acompanyat a tothom en algun moment de la seva vida. Un repte que, per algunes persones, es resol en qüestió de segons. Unes 350 persones es van reunir el darrer cap de setmana en el Palau d’Esports Catalunya de Tarragona per participar en el Campionat d’Espanya de cub de Rubik. Una competició que reuneix el màxim talent en un total de 17 disciplines amb diverses varietats no només de cub, sinó de maneres de resoldre amb reptes afegits com completar-ho a cegues o a una mà.
«És una competició oberta a tothom. En la mateixa categoria poden competir nens, gent jove i més grans i tampoc se separa per gènere. Es podria dir que aquí cadascú competeix per ell mateix», destacava Albert Garriga, president de l’Associació Catalana d’Speedcubing, organitzador de l’esdeveniment i també participant. El format de la competició és similar en totes les disciplines. Cada competidor té cinc intents per resoldre el cub en qüestió de forma cronometrada. D’aquests, es treu l’intent més ràpid i el més lent i passa a la següent ronda qui té millor mitjana.
La igualtat també està en els intents. L’organització es cuida perquè cada competidor rebi un cub amb la mateixa combinació de manera exacta, per garantir la màxima competitivitat entre els participants.
Aquest tipus de torneig obre la porta al talent i, també, als rècords del món. Un es va executar a Tarragona de la mà del polonès Tymon Kolasinski, que va completar un cub de 4x4x4 en 15,18 segons, la
l Poliesportiu
Unes 350 persones d’arreu d’Espanya s’han reunit al Palau d’Esports per participar en el Campionat estatal
millor marca assolida mai. Ell va ser el centre de les mirades, malgrat no poder ser campió estatal. La clau de l’èxit no és
Sergio Manzano deixa de ser l’entrenador del TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2
Bàsquet l L'entrenador barceloní Sergio Manzano no dirigirà més el primer equip del TGN Bàsquet aquesta temporada. El tècnic i el club han arribat a un acord perquè Manzano no continuï al capdavant de la banqueta lila després de tres mesos com a màxim responsable de l'equip en la primera temporada de l'entitat tarragonina
a la tercera màxima categoria del bàsquet estatal, la Lliga Femenina 2. Manzano no va assolir adaptar l'equip a la categoria i ha acumulat una victòria i nou derrotes en els deu partits que ha dirigit, deixant el TGN Bàsquet cuer a la classificació. El vicepresident Ikañi Liarte dirigirà l'equip mentre des del club busquen un nou tècnic. Redacció
una altra que la pràctica. Així ho destacava el participant i guanyador en categoria 5x5x5 a cegues, Jordi Lleixà. A més,
com a expert en la modalitat a cegues, afegia que «s’ha de practicar també la millor manera de memoritzar el cub i
La competició estava oberta a tota mena de participants, de més joves a més grans
El polonès Tymon Kolasinski va assolir el rècord mundial en 4x4x4 amb 15,18’’
gons, un temps que inclou la memorització i l’execució. La rapidesa, però, depèn també en la modalitat. En el cas del 2x2x2, l’intent més ràpid en completar-ho va ser de 0,82 segons. Pel que fa al cub de Rubik de tota la vida –3x3x3–, Kolasinski ho va aconseguir en 4,38 segons.
Punt de trobada
polir l’execució per esgarrapar minuts». En aquest cas, ell va assolir el triomf amb un rècord de 8 minuts i 31 se-
A banda de la competició, un esdeveniment com a Campionat d’Espanya és també un punt de reunió d’amants del cub de Rubik. «Es respira molt bon ambient. La gent és molt col·laborativa, entrenen junts, parlen, participen en gairebé totes les categories i, en definitiva, passen també una bona estona», subratllava Garriga. A més, també és una forma per atraure més adeptes per a tots aquells que, per desconeixença o falta d’atreviment, tenen ara una porta on fer valer el que per ells és un hobby. «Vaig començar a practicar el 2010, però fins al 2015 no vaig competir, en gran part perquè no sabia que hi havia la possibilitat», apuntava Laura Tarrés, una participant i organitzadora. Ahir es va tancar les portes de la 20a edició del Campionat d’Espanya de Speedcubing, la que més participació va rebre de la història i que va servir també per consolidar un repte, com en algunes resolucions, en qüestió de segons.
arribar a la final i va quedar eliminada a la tercera tanda de tirs amb deu encerts i cinc errors.
Agències
Un comitè format per sis experts en bioseguretat liderarà l’auditoria a l’IRTA-CReSA i a altres centres de recerca de PPA per determinar si hi pot haver risc potencial de fuita del virus. L’anunci es va fer públic ahir pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, que va demanar prudència i va insistir que aquesta ha de ser una setmana determinant per obtenir més informació.
El comitè estarà coordinat pel director de l’IRTA, Josep Usall, i tindrà com a coordinadora científica la doctora Laura Pérez, del CISA. També en formaran part el doctor Gorka Aduriz, del centre Neiker BRTA; el professor Massimo Palmarini, de l’Erasmus MC de Rotterdam; el doctor Gonzalo Pascual, de l’Institut Carlos III; Xavier Abad, cap de la unitat d’alta contenció de l’IRTA-CReSA, i la doctora Diana Ramírez, de l’IRTA.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, durant una compareixença als serveis territorials d’Agricultura de Lleida aquest dilluns. Anna Berga / ACN
Ordeig ha explicat que aquest equip definirà el pla de treball, revisarà protocols, instal·lacions i fluxos, i determinarà quins centres cal auditar. Ha reiterat que seran els científics qui fixaran les decisions i que cal prudència a l’hora de treure conclusions sobre l’origen del brot. El conseller ha avançat que aquesta setmana s’esperen resultats rellevants de la seqüenciació
Unió Europea dona llum verda als centres de deportació en països tercers
Brussel·les l Espanya s’hi oposa al·legant dubtes en matèria de drets humans
Agències
Els estats membres de la Unió Europea van donar llum verda ahir dilluns al reglament sobre retorns que preveu la creació de centres de deportació en tercers països per a migrants amb ordres d’expulsió, seguint el model impulsat per Itàlia a Albània. La normativa permetrà que cada estat tanqui acords amb països extracomunitaris sempre que respectin el dret internacional i el principi de no devolució. L’aprovació va comptar amb el suport de la
fora del radi inicial de sis quilòmetres. Ha agraït la implicació ciutadana, amb més de 1.500 trucades al 112 alertant de senglars morts o vius, i ha destacat el paper dels caçadors, que han intensificat les batudes per reduir la sobrepoblació de senglars.
Control del territori
majoria, tot i el vot en contra d’Espanya. El reglament és una peça clau del Pacte de Migració i Asil i busca accelerar les expulsions de persones en situació irregular o de sollicitants d’asil amb resolució denegada. Ara s’obrirà una negociació amb el Parlament Europeu perquè el text pugui ser adoptat formalment. El ministre espanyol Fernando Grande-Marlaska va justificar el vot contrari alertant de «dubtes» en matèria de drets humans i considerant la decisió «prematura». El ministre danès Rasmus Stoklund va
Corea del Sud limita el veto a 20 km mentre la Xina manté la restricció total
dels virus de PPA que circulen a Europa, amb la possibilitat d’aclarir coincidències amb la soca detectada als senglars de la Serra de Collserola.
També ha confirmat que Corea del Sud ha acceptat acotar el veto comercial a un perímetre de vint quilòmetres, a diferència de la Xina, que manté la restricció a tota la demarcació de Barcelona.
El ministre de l’Interior i la ministra d’Inclusió Social i Migracions ahir. UE
El reglament accelera els retorns i endureix les obligacions dels migrants
celebrar l’acord. La normativa inclou obligacions per a immigrants en situació irregular, possibilitat de sancions i mesures concretes per a casos de risc per a la seguretat.
Pel que fa al control del focus, Ordeig assegura que la situació és estable i que no s’han detectat casos positius
Paral·lelament, els Agents Rurals han valorat positivament el compliment de les restriccions d’accés a Collserola, Sant Llorenç i Montserrat durant el pont de la Puríssima. Segons el sotsinspector Quico Rivera, els helicòpters del cos vigilen entre dues i quatre vegades al dia les zones protegides i no ha calgut activar cap avís als Mossos d’Esquadra. El cos també té els helicòpters disponibles per a l’extracció de senglars morts en zones de difícil accés i fins ara només n’han recuperat un amb ganxo. Juntament amb la UME i les ADF, continuen fent prospeccions sistemàtiques a totes les parcel·les assignades per detectar animals morts. Actualment ja s’ha passat d’un perímetre de 6 quilòmetres a una segona corona de 10 quilòmetres per garantir una escombrada completa. Ordeig ha indicat que continuen les converses amb el Japó i les Filipines per avançar en la reobertura de mercats i ha defensat que la regionalització sanitària es basi en criteris tècnics. El conseller reclama cooperació ferma i estable per consolidar el brot.
‘Sirât’ competirà als Globus d’Or com a millor pel·lícula estrangera i millor banda sonora
Cultura l El camí cap als Oscars es continua aplanant per a la coproducció catalana Sirât. El film dirigit per Oliver Laxe i protagonitzat per Sergi López ha rebut dues nominacions als Globus d’Or, el de millor pel·lícula en llengua no anglesa i millor banda sonora. Els guardons marquen l’arrencada definitiva de la temporada de premis i es
consideren l’avantsala dels Oscar. Segueix així l’estela dibuixada fa dos anys per La societat de la neu, de J. A. Bayona, que va competir als Globus d’Or —tot i marxar-ne amb les mans buides— i va acabar a la gran cerimònia de Hollywood. Els premis de la premsa estrangera es lliuraran la matinada de l’11 de gener. Agències
k Tribuna k
El passat, 16 de novembre, va ser el Dia Internacional del Patrimoni Mundial (UNESCO, 1972). Entre altres preocupacions, els 72 municipis que configuren la vegueria tenen un patrimoni cultural que cal protegir. És necessari disposar d’un inventari (catàleg) acurat i aprovat pel ple municipal de tots els municipis.
L’Institut d’Estudis Penedesencs darrerament està treballant en uns 10 municipis. També s’ha de dir que la Diputació de Barcelona subvenciona en part aquests estudis.
La governança de la vegueria hauria de dirigir aquesta qüestió, per tal de disposar d’un document que reflectís tota la riquesa patrimonial del territori penedesenc.
El catàleg permetrà conèixer el seu estat actual i quines són les actuacions que cal efectuar.
Una vegada conegut el cost per disposar d’un patrimoni recuperat es podria fer la recerca convenient per obtenir els recursos econòmics i poder calendaritzar les obres oportunes.
Proposta
1-Que tots els Ajuntaments disposin d’un planejament POUM i un catàleg de protecció del patrimoni, tant material com immaterial, aprovat i vigent.
2-Que anualment figuri partida econòmica en els pressupostos, ajuntaments, diputacions, vegueries, govern de la Generalitat, govern de l’Estat.
3-Acullirse a subvencions especials de la UNESCO, la UE o altres Institucions que incloguin partides d’interès cultural.
Reflexió
Segurament cal fer reflexió de si es pot reduir o prescindir d’algunes partides pressupostaries, començant per els municipis
Soc conscient que actualment hi ha moltes necessitats per cobrir i, ben segur, que amb el panorama econòmic que tenim no es pot resoldre tot. Cal fer balanç i tocar de peus a terra. Segurament cal fer reflexió de si es pot reduir o prescindir d’algunes partides pressupostaries, començant per els municipis. Aquestes orientacions ens porten directament al fet que caldrà reduir despesa. En definitiva, cal administrar de manera més eficient. De tecnologia n’hi ha, però segurament cal donar tots els recursos i la força a qüestions dirigides a les persones, per a les necessitats bàsiques, i estalviar en el que és superflu.
Soc d’aquells que ho han aplicat i sé que no es pot dir a tot que si i, de vegades, s’han d’ajustar les prioritats. Protegir el patrimoni és més important que un castell de focs, per exemple.
El meu reconeixement i agraïment als que col·laboren i lluitant per aquesta lloable tasca.
La Vegueria Penedès també s’ho mereix. Així ho veig.
k Editorial k
La polèmica sobre les obres d’urbanització de Parcel·les Iborra al costat de l’Escola l’Arrabassada ha posat de manifest una contradicció que costa d’assumir: mentre l’Ajuntament de Tarragona prioritza accelerar un projecte que porta més de quaranta anys d’espera, es mostra disposat a exposar 138 infants —alguns amb necessitats especials— a mesos de soroll, vibracions i pols. L’argument del govern municipal resulta massa tècnic i d’entrada sembla massa insensible. Canviar maquinària, instal·lar mantes acústiques o escurçar terminis són pedaços que no resolen el problema de fons: no es pot llimar pedra cal-
cària durant quatre mesos a escassos deu metres d’aules d’educació infantil sense comprometre les condicions d’aprenentatge i salut dels més petits. Nens de dos i tres anys que fan migdiada a l’escola, criatures amb necessitats especials que requereixen entorns tranquils, i famílies que es plantegen no portar els fills al centre són realitats que no es poden minimitzar amb promeses sobre la reducció del soroll. La solució proposada per les famílies és tan senzilla com assenyada: ajornar els treballs fins a l’estiu. Si el projecte ha esperat quatre dècades, sis mesos addicionals no en comprometen la viabilitat.
Parlar del tema sanitari exigeix, al meu entendre, la necessitat de deixar de costat la discussió política a l’hora de valorar i analitzar les mancances evidents, davant un desig social, compartit majoritàriament, a l’hora d’exigir uns serveis de salut al màxim nivell. És evident que el que parlo té un vessant econòmic inapel·lable i, per tant, són els pressupostos públics els que marquen moltes de les decisions a l’efecte, però crec que és un error flagrant barrejar, en tot el que esmento, la qüestió política, que pot treure’ns del que realment és important, garantir-nos uns serveis de benestar que haurien de ser vigents, independentment de qui tingui la responsabilitat puntual del govern.
En els darrers dies, s’han posat de manifest determinades mancances de l’oferta pública sanitària a l’hora d’oferir una atenció pel que fa als ‘ICTUS”, constatant-se que aquesta ‘malaltia’ no té total cobertura arreu del país, és a dir, existeix un ‘buit sanitari’ al respecte en determinats territoris de Catalunya, que no venen a garantir el cobriment del servei, el tema em sembla gravíssim i, malgrat que la seva repercussió mediàtica, ha passat quasi desapercebuda, entenc que és un tema d’una transcendència fonamental; conseqüència de la situació vigent és que el perill per la ciutadania, si se’ls produeix el problema, en determinats territoris del país, és que el perill i les conseqüències poden ser devastadores en l’àmbit personal i familiar.
Realment, com a ciutadà, es fa difícil d’entendre l’’absència’ evident, que ens posa en un marc de dubtes absoluts, per tant, em sembla emblemàtic poder donar aquest servei de forma general, si no volem entrar en un marc de ‘centralisme sanitari’, fora de con-
text en el moment que vivim, i després d’omplir-se la boca, per part de tots els nostres representants públics, a l’hora de parlar de l’aposta sanitària, com un eix vital del nostre model d’estat de benestar.
Benvingudes les noves d’ampliar la via de cobertura del tema i l’ampliació del servei, però que poc transparents són tots, govern i oposició, al no parlar de l’esvoranc on estem situats i a la mancança de pressupostos al respecte; a més, crec que el punt ens transporta a una altra qüestió, com és la transparència dels ‘comptes de tots’, on sembla que la justificació de la despesa queda en un segon lloc, això sí, amb discursos d’implicació social al respecte que queden només en paraules.
guem quedar en el voluntarisme a l’hora de parlar d’ingressos públics creient que l’important són els grans números, sense fer el seguiment públic de com es gasten, la rendibilitat i, sobretot, la transparència, és evident que és important recaptar, via una càrrega impositiva justa, però a més, hem d’exigir, com a ciutadans, com es gasta i quina transcendència real té el que es fa amb els nostres diners.
Soc dels convençuts que el servei públic és una base fonamental de la nostra democràcia i que no pot ser posada en dubte, sota cap conscienciació manipulada per la paraula o l’oblit pràctic dels errors o inviabilitats.
En els darrers dies, s’han posat de manifest determinades mancances de l’oferta pública sanitària a l’hora d’oferir una atenció pel que fa als ‘ICTUS’
Tornant al tema de l’’ICTUS’, la consellera del tema al govern, parlava ‘d’ampliació de cobertura’ com un fet lloable, i bé, en cap cas, referia les mancances existents, d’ordre econòmic, que no permeten fer front real, i per tot el territori, en un punt on tots som potencials portadors del risc a l’efecte. Existeixen ambulàncies, helicòpters, etc.? o realment la cosa està més complicada del que ens ‘venen’?
No crec que com societat ens pu-
Molt parlem de les ‘fuites” de ‘vots electorals’ cap als extrems, i crec que donar respostes del que parlo, via una claredat absoluta, hauria de ser el primer pas per reordenar la nostra col·lectivitat a un seny cada cop més llunyà en la seva pràctica diària. Ja sé que existeix bona voluntat per resoldre els problemes, per part dels implicats, però l’exemple dels ‘ICTUS’ és una prova del fet que no tot ho fan bé, independentment de qui mani i, per tant, no debatre lliurement ens posiciona en un marc d’impotència absoluta, per molt que les declaracions ens traslladin a un marc de coneixença que ens posicioni a un estadi de dubte permanent compartir.
En definitiva, ‘exigir’, però fent-ho des del coneixement dels condicionants de tota mena, com fonament a una exigència de coneixement i prioritats, fora del pur model de confrontació que ens absorbeix quotidianament.
k Tribuna k
Un dels llibres més destacats entre els assajos que el darrer mig any han omplert les prestatgeries de les nostres llibreries és aquest Viure la força de Xavier Artigas, editat per Descontrol Editorial. Es tracta d’una llibre intel·lectualment superb, molt ben escrit i que alhora se centra en una de les personalitats d’esquerres més destacades de l’Europa del segle XX, Simone Weil. No tota la Weil sinó aquella primera que sovint hem relacionat amb l’anarquisme pel seu pas per la Columna Durruti, tot i que ella mateixa, en les seves cartes a Georges Bernanos, semblava dir, o almenys així ens ho van explicar, que aquest pas havia estat casual o gairebé per error. De l’autora no em vull estar de recomanar-vos, en català dos llibres excelsos: Assaig sobre la supressió dels partits polítics, publicat a Pol·len Editors, i L’arrelament. Preludi per a una declaració dels deures envers les persones, a Edicions 1984.
Artigas, conegut per haver codirigit el documental ‘Ciutat morta’, ha escrit aquest llibre com a investigació prèvia a una posterior pel·lícula de ficció sobre la filòsofa francesa que esperem poder veure tan aviat com sigui possible.
D’un ambient familiar jueu no practicant, per influència dels seus pares, Weil s’apropà a l’element obrer en la seva joventut er trobar-hi un món que prèviament havien mitificat ella i els seu voltant. Quan, el juliol del 36, després del cop d’estat feixista de Franco, van veure com a l’altre costat dels Pirineus s’obria la possibilitat d’una revolució obrera anarquista no van dubtar massa a solidaritzar-s’hi i, en el seu cas específic, apuntar-s’hi i participar-hi.
Així, Simone Weil va participar activament en la revolució anarquista de 1936 fins al punt d’enrolar-se en la Columna Durruti i involucrar-se en diverses accions de guerra al front d’Aragó al voltant de la localitat de Pina de Ebro. Aquesta localitat aragonesa era un punt estratègic important de cara a avançar cap a Saragossa, on milers d’anarcosindicalistes de la CNT havien quedat atrapats en caure la ciutat en mans dels feixistes. I Saragossa, al seu torn, era el camí natural cap al País Basc, on la República continuava viva i esperant uns reforços que mai van arribar.
Del seu pas per la Catalunya i l’Ara-
Jordi Martí Font Editor i escriptor
gó anarquistes en deixà escrit un diari que el llibre reprodueix sencer en la seva versió original francesa. És aquest diari que Artigas utilitza com a primera font per seguir la trajectòria de Weil, al costat i en contrast amb altres fonts que narren o situen els mateixos esdeveniments que Simone va viure. El diari en qüestió inclou força pàgines en blanc que, segons el primer projecte de l’autora havien de ser completades per ella mateixa amb les impressions que no podia deixar escrites en el moment que passaven pel fet de trobar-se a primera línia de foc. L’autora mai no el va completar. El 1938, Weil es va comunicar per carta amb l’escriptor catòlic i conservador francès Georges Bernanos, després de la lectura de la seva novel·la Els grans cementeris sota la lluna, per compartir opinions i sentiments al voltant de la violència viscuda a l’Estat espanyol mentre es produïda la revolució i la guerra. Bernanos es trobava a Mallorca en aquell moment, un territori controlat pels colpistes des del primer moment.
Del seu pas per la Catalunya i l’Aragó anarquistes en deixà escrit un diari que el llibre reprodueix sencer en la seva versió original francesa
A Bernanos, Weil li diu que ella, que ja coneixia l’Estat espanyol abans de la Revolució i que «Havia vist en el moviment anarquista l’expressió natural de la seva grandesa i dels seus defectes, de els seves aspiracions més o menys legítimes. La CNT i la FAI eren una barreja sorprenent en què s’admetia a qualsevol i on, en conseqüència, es
barrejaven la immoralitat, el cinisme, el fanatisme, la crueltat, però també l’amor, l’esperit de fraternitat i, sobretot, la reivindicació de l’honor tan bella en els homes humiliats». És així que Simone s’afegeix a les milícies anarquistes, en concret a la Columna Durruti i, tot i que afirma que «No m’agrada la guerra», es penja un fusell al coll i se’n a combatre a combatre a primera línia contra el feixisme. Aquesta correspondència amb Bernanos sempre havia estat interpretada majoritàriament com una retractació de la presa de posició de Weil al costat i des de l’anarquisme, però Artigas ens confronta tant amb els seus textos com amb d’altres amb què construeix el context i va desmuntant aquest mite, ajudant-nos a veure el personatge de la filòsofa com molt més complex i, sobretot, gens innocent. Weil és explicada com una dona complexa, al costat del patiment humà i, per això, quan aquest és inflingit per anarquistes, també al costat dels qui el pateixen. Això no treu que ella s’arrengleri amb els anarquistes i els valori en tota, també, la seva complexitat. Un llibre per llegir sense complexos ni idees prefixades que ens dona llum alhora que ens fa conèixer amb més profunditat un personatge imprescindible del pensament polític, social i filosòfic europeu del segle XX que, també, va ser anarquista i es va apropar a l’anarquisme enmig de la guerra i de la nostra revolució, amb totes les seves conseqüències. Haurem d’esperar que la versió castellana del llibre, publicada mig any després per Pepitas de Calabaza, rebi els elogis de la intel·lectualitat espanyola per valorar aquesta obra en tota la seva complexitat i transcendència tal com es mereix? Espero que no.
k Tribuna k
La Diputació de Tarragona desenvolupa una tasca imprescindible per al conjunt del territori. Tot i que sovint aquesta feina és poc coneguda per la ciutadania, les actuacions que impulsa la institució són les que permeten que els municipis, especialment els més petits, puguin garantir serveis de qualitat als seus ciutadans.
La setmana passada vam aprovar el pressupost per al 2026, que ascendeix a 237,5 milions d’euros, la xifra més elevada de la història dels pressupostos de la Diputació de Tarragona. Una excel·lent notícia. Són uns comptes orientats a guanyar eficiència, reforçar el suport tècnic i econòmic als ens locals i consolidar les polítiques que fan possible el progrés i el benestar als municipis del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.
Un dels elements més destacats d’aquests pressupostos és el Pla Impuls Dipta, que l’any 2026 comptarà amb gairebé 48 milions d’euros. Aquesta eina s’ha convertit en una peça clau per al funcionament ordinari dels ajuntaments i ajuden a impulsar projectes que impacten directament en la vida de les persones.
Governar bé és també anticipar-se als possibles problemes sobrevinguts que es vagin produint. Per aquest motiu el pressupost també preveu dos milions d’euros per a poder respondre a emergències, com les derivades de fenòmens meteorològics o incendis, per exemple. Aquest fons doncs, reforçaran la capacitat dels ajuntaments per actuar amb rapidesa i eficàcia.
A més, s’intensifica el compromís amb la millora del cicle integral de l’aigua, especialment en els municipis de menys de 20.000 habitants que gestionen directament aquest servei essencial.
Governar bé és també anticipar-se als possibles problemes sobrevinguts que es vagin produint
També vull remarcar i posar en valor el clima de cooperació institucional que ha fet possible aprovar aquests comptes amb el suport de 4 dels 5 grups representats a la Diputació, és a dir, 26 dels 27 diputats i diputades. Aquest ampli consens confirma que són uns pressupostos útils, realistes i alineats amb les necessitats del nostre territori. És a dir, parlem d’un consens molt ampli, una realitat que vull agrair.
Destacar també la feina rigorosa dels equips tècnics de la casa, que vull reconèixer i que han permès ampliar les línies de subvenció en àmbits tan rellevants com la cultura, la transició ecològica, la promoció turística, l’esport o els programes socials.
En definitiva, aquests pressupostos reforcen el compromís que defineix la funció pública: garantir que tots els ciutadans i ciutadanes, visquin on visquin, tinguin accés a serveis de qualitat. Des d’aquells que viuen en grans ciutats fins als que viuen en municipis més petits.
Continuem construint, pas a pas, un territori cohesionat, pròsper i on el benestar de la ciutadania sigui una realitat palpable. Aquests pressupostos són un instrument fonamental per avançar en aquesta direcció.
Gràcies de nou a totes les persones i grups que ho han fet possible.
Fran Morancho
Vicepresident i Diputat delegat d’Hisenda de la Diputació de Tarragona
Necrològiques
Tarragona
Antonio Maria
Claret Icart Espallargas.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h al Tanatori.
Carmen Ferré Riba.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Esteban Cardo Gonzalez.
Ha mort als 88 anys.
Reus
Aurora Oliveras Corbella.
Ha mort als 88 anys.
Remei Florensa Castelló.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h al Tanatori.
Joana Rodríguez García.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Josep Galobardes Caracolé.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Valls
Jaime Sugrañes Arcega.
Ha mort als 82 anys.
Els amics del Txoco del Conrad, reunits per celebrar un any de grans àpats. Txoco del Conrad
Gastronomia l El Txoco del Conrad ha reunit una colla d’amics per acomiadar l’any i celebrar les experiències gastronòmiques viscudes durant aquest 2025. El pop a la gallega i les cloïsses al vapor han precedit les exquisides espatlles de cabrit al forn de la carnisseria
Virgili. Un braç de gitano de la pastisseria Trill i les orelletes casolanes de la Dolors han coronat un dinar festiu que ja mira cap a un 2026 ple de noves trobades i bons records compartits al voltant de la taula del Txoco, un espai proper i estimat pels seus integrants. Redacció
Cultura l L’acte tindrà lloc a les 19.30 hores a l’Institut d’Estudis Vallencs Josep Maria Buqueras Bach presenta avui el seu llibre sobre el patrimoni de Valls i l’Alt Camp
Redacció
L’Institut d’Estudis Vallencs acull avui dimarts 9 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, la presentació del llibre Patrimoni arquitectònic de Valls i l’Alt Camp. 1880-1956, de Josep Maria Buqueras Bach, col·laborador d’aquest rotatiu. El volum, editat per la Fundació Trencadís dins la col·lecció ÀBAC de Silva editorial, és resultat d’haver obtingut el premi Rodon-Giró de la Fundació Ciutat de Valls. L’obra apropa el lector a la riquesa de béns culturals de la ciutat i la comarca mitjançant un extens recorregut per edificis i arquitectes del període 18801956, amb índexs detallats per Valls, l’Alt Camp i les entitats municipals descentralitzades. El llibre forma part de la recerca de Buqueras sobre arquitectura del Camp
de Tarragona i recull una relació d’edificis civils, religiosos, industrials i agrícoles. A l’índex hi desfilen cases, escoles públiques, cooperatives, sindicats agrícoles, fàbriques de paper i altres construccions que il·lustren la transformació de Valls i l’Alt Camp al llarg de la primera meitat del segle XX i l’entorn.
Avui felicita als que es diuen:
Restitut, Pere Fourier, Leocàdia i Valèria.
L’horòscop
21/03 al 19/04
No et trobaràs amb el dinamisme normal en tu però el contacte amb els sers estimats, sobretot el sexe oposat, potenciarà la teva imaginació.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Al teu voltant giraran molts esdeveniments feliços. Ves amb compte amb els excessos o ho pagaràs car. El teu magnetisme anirà en augment.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Notaràs vibracions molt positives de l’entorn. La teva salut t’acompanyarà bé però cuida els excessos. Els desplaçaments seran feliços.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Diverses sorpreses t’arribaran en aquest dia que promet ser molt mogut. Seràs el centre d’atenció de molts notaràs canvis importants.
23/08 al 22/09 VERGE
El costat creatiu de tu es veurà molt accentuat. Controla els teus nervis no et precipitis en l’acció. Hi haurà sorpreses en el teu cercle casolà.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Intenta controlar un cert mal humor que avui et vindrà. Oblida’t dels problemes viu intensament les emocions que els teus pròxims et brinden.
21/05 al 20/06 BESSONS
Els teus dots comunicatius es veuran molt potenciades. El contacte amb els altres et faran recordar bons vells temps. Nit passional.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Brillaràs en total plenitud. Sabràs atreure la mirada de molts el teu magnetisme serà especial. L’amor els afectes es potenciaran en gran manera.
20/01 al 18/02 AQUARI
S’ampliaran els teus contactes socials és molt possible que neixi una nova relació. Els canvis en l’amor seran forts molt apassionats.
21/06 al 22/07 CRANC
Sentiràs en la nit una molt agradable sensació de renovació en la teva persona en les circumstàncies. L’amor estarà de la teva part.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El contacte amb la gent serà en la jornada molt útil, trauràs profit d’això. Familiars llunyans et donaran una agradable sorpresa. Demostra amor.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Serà una jornada molt activa des del punt emocional. Qui en realitat t’estima t’ho demostrarà apassionadament. Controla els dolços.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Sole Pons, Mª Mar Av. d´Andorra, 11 Telèfon 977 215 572
Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Alsina Albert, Ginebra
Ctra Alcolea, 27 Telèfon 977 321 070
SALOU:
Esqué Englund, Teresa Avda. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VILA-SECA:
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
10:30 El violoncel desconegut
11:30 Documental: els 50 anys de la unió de botiguers de reus
12:00 Aixeca pica
12:30 Documental: el temps de montserrat
14:00 Notícies migdia
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte Mosaic
10:30 Eix27
10:45 Gaudeix la festa
11:00 SPi+TV
11:30 Zona escolar
12:00 Ciutadella
12:30 Eix27
12:45 Gaudeix la festa
13:00 SPi+TV
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies 12. Edició migdia
15:00 Ciutadella
15:30 Zona escolar
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)
16:30 Efecte Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Cuina amb caràcter. Oriol Grau
21:00 Carreteres secundàries
21:30 Ben sonat!
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter. Oriol Grau
23:00 Carreteres secundàries
23:30 Ben sonat!
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. En general de vida nocturna i que s’alimenta de carronya. Fer tombs. 2. Lliurar-se a entreteniments al descans. Objecte per treballar. 3. Lletra encreuada. Vocal. L’energia del vent. Afirmació, al revés. 4. Insecte que s’alimenta de teixits. Demana ajut. 5. Marcant un traç. Caminar i caminar pels carrers sense sentit. 6. Vocal. Indica repetició, al revés. Un jorn, al revés. Nitrogen. 7. Tacaé. Vocal. Xifra mil. 8. Inspector de l’aigua de les sèquies a València. Marca registrada. Bonica, al revés. 9. Lletra doble. Fruita. 10. Líder. Estem sols sense la o. Mira amb insistència. 11. Sofre en breu. Passa l’hivern dormint. Una a la dreta. Conjunt del pobles sotmesos a una religió dogmàtica. 12. Llevataps. Nota musical. VERTICALS: 1. Té sis angles. Dues consonants seguides. 2. Afirmació, al revés. Ruteni. Estri de cuina. Vocal feble. 3. Treballa fustes fines. Té els cabells clars, al revés. 4. Sodi. Proposició indiscutida. Societat anònima. 5. Període històric girat. Mesos de primavera. Entrada de bous. 6. Dia. Nitrogen. Color. 7. Persones que cullen bolets al bosc. Vocal. 8. Oxigen. Cent u, al revés. Dues de sis. Principi de raó. Una mica de guix. 9. Tenir memòria d’algun fet. Assenyalo un culpable. 10. Niu tancat. Ruc sense cua. Molt propi de l’aviram, al revés. 11. Marxaran.Tascó girat. 12. Nivell de la coberta en el buc d’una embarcació. Dos mil. Propietària.
Magriña, EsteveMagriña, Xenia Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879 MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia
Tels:
228016 –644.243.887
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 EXCELENTE MASAJISTA particular. Tel: 641.442.401
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
CARLOS. MASAJES. Tel: 660.605.687
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Temperatura
Temperatura mínima lleugerament més baixa. Hi haurà una notable inversió tèrmica matinal i nocturna. La màxima serà similar o lleugerament més baixa sobretot a Ponent. Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè, o puntualment poc ennuvolat a la tarda a l’oest del país. Independentment, hi haurà alguns estrats baixos matinals, localment persistents fins a migdia, a planes i fondalades de l’interior, sobretot a Ponent i la Vall de l’Ebre i no se’n descarta algun de transitori a punts del litoral.
Nadal Aquest diumenge es va inaugurar una nova edició de la Casa del Nadal del Catllar, una iniciativa de dos veïns del municipi que cada any decoren casa seva a l’estil nord-americà
Prop de quatre-centes persones es van aplegar, el passat diumenge 7 de desembre al número 1 del Camí Mas de Salort, a la urbanització La Quadra dels Manous del Catllar. La cita, que ja s’ha convertit en tota una tradició al municipi, havia de servir per inaugurar oficialment el que la gent ja coneix com La casa del Nadal del Catllar. Es tracta d’un habitatge privat que cada any per aquestes dates s’il·lumina amb més de vint mil bombetes led al més pur estil del Nadal nordamericà.
Darrere de la iniciativa hi són l’Enrique Quero i la Pedchy Ramos, una parella que, des de fa més de quinze anys, dediquen temps, diners i esforç a convertir casa seva en un far del Nadal catllarenc.
Enguany, com també és tradició, van estar acompanyats de la Stromboly Jazz Band, que van interpretar una adaptació del 25 de desembre en què l’estrofa apellava a l’encesa de llums. També hi van ser presents l’alcadessa del Catllar, Alba López i la sotsdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero, que van compartir amb familiars, amics i veïns del Kike i la Pedchy una emotiva tarda de festa. Els amfitrions, emocionats, van agrair la presència de tanta gent amiga i van aprofitar per inaugurar la nova figura que, des d’aquest any, s’incorpora a l’attrezzo nadalenc de la Casa del Catllar. Es tracta d’un ninot de neu lluminós que el matrimoni
El vigilant del Camp
pobre Rovira i Virgili
Topo, en la sempre capriciosa política informativa de l’Algorisme, amb un reportatge hagiogràfic del Diari Digital de la URV, «Un referent polifacètic», dedicat al personatge que dona nom a la universitat provincial, el polític i periodista tarragoní Antoni Rovira i Virgili. Me’n sobta, sobretot perquè en àmbits universitaris estan obsessionats amb les citacions i la guerra contra la producció artificial de textos, que el reportatge no estigui signat per ningú. Si publiques un article sense firmar és que és un publireportatge, suposo que aquesta noció periodística bàsica la deuen ensenyar a les seves Facultats. També sorprèn que el text estigui farcit de ‘posar en valor’, ‘polièdrics’ o ‘territori’, entre altres execrables paraules emblemàtiques del neollenguatge políticament correcte —els flòstics, que sempre diu Antoni Ferrando—, que són marcadors bastant fiables de no saber escriure.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
ha fet portar expressament des del Canadà. Aquesta no és l’única decoració que el Kike i la Pedchy s’han fet portar de fora: cada any dediquen temps i diners a remenar per les botigues punteres en decoració nadalenca de tot el món. La col·lecció d’elements decoratius d’aquesta parella d’amants del Nadal inclou entre altres un ninot de neu inflable de 6 metres d’altura, una figura de Trencanous de 2 metres d’altura i una galeta de gingebre gegant que ha estat elaborada als tallers de Mininot, on treballen els millors artistes i mestres fallers de València. Tot plegat, es troba repartit per tota la casa i completament
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
envoltat de bombetes que, en ferse fosc, il·luminen el xalet. La casa estarà decorada fins passat Reis i les persones que la vulguin veure s’hi poden acostar i contemplar-la des de fora.
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Però el que xoca més és la justificació d’haver triat Rovira i Virgili com a mascaró de proa de l’Acadèmia regional: «calia buscar un nom a l’alçada (sic) del que havia de representar la institució, sobretot després que es desestimés qualsevol referència territorial per evitar greuges». En realitat, el que s’amaga aquí és que no hi va haver collons de batejar-la com a Universitat de Tarragona pel que dirien els de Reus o Universitat Antoni Gaudí pel que dirien els de Tarragona. Eren les úniques opcions dignes. Carod-Rovira afirma de Rovira i Virgili que «com a escriptor, sobretot com a prosista, és un dels grans al costat d’un Sagarra, d’un Ruyra i d’un Pla», però això no es pot qualificar d’altra manera que de flipada. Potser no he llegit prou la prosa del literat tarragoní, però sí la poesia completa que va editar deliciosament Obrador Edèndum. No passa de mediocre. Com mediocre va ser la decisió de donar-li una universitat a aquest pobre home.
Brindant pel Nadal
Prop de quatrecentes persones van assistir a la inauguració
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Miquel Bonet
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
