Patrimoni 4
Tarragona 2
Jordi Tresserras, consultor de la Unesco: «Soc optimista amb la conservació dels monuments»
Opinió 29 Joan Sans. El Baix Penedès no necessita un nou encaix sinó un millor finançament
El COAC recorda al consistori que és el propietari del Fons Jujol i reclama el trasllat a la Casa de les Ànimes pel 2026
El sector considera que el projecte del casino pot incentivar la recuperació del turisme rus, que aquesta temporada ha crescut un 28,5%
Tarragona va rebre l’any passat 5,8 milions de visitants i el sector turístic valora que s’ha aconseguit una major desestacionalització
Futbol 22 i 23
«Vull un equip fort i que la gent estigui orgullosa del que transmet»
Entrevista a l’entrenador del primer equip del Nàstic de Tarragona, Cristóbal Parralo
El carrer d’Astorga es transformarà per sumar espais verds i zones de joc Reus l 12
La Casa de les Ànimes pertany al Col·legi d’Arquitectes i està a prop de l’Església de Sant Llorenç, amb la qual Jujol tenia una forta vinculació. Tjerk van der Meulen
Cultura l El COAC reclama que la Diputació i l’Ajuntament els ajudi: «No podem esperar més»
Oriol Castro Sanz
Els arquitectes de Tarragona volen que el 2026 sigui l’any en què, per fi, pugui començar el trasllat de l’Arxiu de Josep Maria Jujol a la Casa de les Ànimes. «No podem esperar més», explica Jordi Romera, president del Col·legi d’Arquitectes (COAC). Ja fa anys que la institució proposa que l’extens arxiu de l’arquitecte es pugui ubicar a la Casa de les Ànimes, un immoble de la seva propietat que es troba en desús. El COAC calcula que necessita 1,4 milions d’euros per a tirar-ho endavant. «Ja tenim uns 600.000 que podem dedicar-hi. Ens agradaria comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament i de la Dipu-
tació perquè creiem que és un projecte de ciutat i de territori», indica Romera.
Voluntat de la família El president del col·legi recorda que aquesta iniciativa és precisament la voluntat de la família, que va donar el fons al COAC. A més, la Casa està al costat de l’Església de Sant Llorenç, amb qui Jujol va tenir un gran vincle. «Tindrem un espai d’uns 800m2 on podrem tenir un espai per exposar, estudiar i reparar tots els objectes i documents del fons com es mereixen. És un arxiu únic, d’una gran vàlua», expressa Romera. «Tenim ja l’arxivera i la bibliotecària, no caldria personal nou», afegeix. Per aquest motiu, conside-
La primera gran exposició de Jujol serà a Barcelona i no a Tarragona
El Museu Nacional d’Art de Catalunya prepara una gran exposició de Josep Maria Jujol per l’any vinent. S’em marcarà en les propostes que es faran a Barcelona en la seva nominació com a Capital Mundial de l’Ar
ra que l’aportació econòmica que pertocaria a les administracions públiques és assumible. «El retorn i la repercussió
quitectura. Serà la primera mostra de gran format de dicada a l’arquitecte moder nista després que la família donés la totalitat del seu fons al COAC i al MNAC. A més d’obres procedents d’aquest llegat i d’altres col· leccions públiques i priva des, la narració incorporarà peces de diversos autors: arquitectes com Anto ni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Rafael Masó, Wenzel August Hablik i Bruno Taut; i artistes com Francesco Maffei, Pablo Pi casso, Vladímir Tatlin, Henri Matisse, Joan Miró, Jean Arp i Annie Farrer. «Estan treba llant colze a colze amb els catalogadors del col·legi. Hem superat les nostres discrepàncies», comenta Jordi Romera. Perejaume és el comissari de l’exposició i buscarà elevar la figura de Jujol.
a canvi és molt gran. Estem parlant d’un fons de primer ordre i una oportunitat per a donar a conèixer la figura
de Jujol», diu el president. En aquest sentit, Romera explica que les reunions recents amb la Diputació han sigut positi-
La inversió que necessita el projecte a la Casa es xifra en uns 1,4 MEUR
ves. «Entenem el seu projecte amb el Museu d’Art Modern i crec que són compatibles. Que hi puguin exposar una part de l’arxiu perquè després, els visitants que vulguin aprofundir en Jujol, tinguin a prop la Casa de les Ànimes. És una bona fórmula», indica.
A l’espera del conveni Pel que fa a l’Ajuntament, el COAC espera la signatura d’un conveni de col·laboració entre les dues institucions per a poder traçar un pla d’accions al voltant de Jujol. «Ens diuen que es farà aviat, però fa molts mesos que el vam enviar al consistori. Tinc un mandat del col·legi, que va votar en l’assemblea de tot Catalunya impulsar l’Arxiu a la Casa. No podem estar paralitzats perquè l’administració estigui paralitzada», diu Romera. El consistori va anunciar recentment la voluntat de fer un gran centre cultural al Metropol i ubicar-hi un centre d’intepretació de Jujol. «Necessitava una gran inversió. Però creiem que els dos espais poden anar en paral·lel», diu el president. Tot i això, considera que cal més diàleg per entendre la voluntat del consistori. «El Centre d’Interpretació en una planta pot quedar petit. I a la botiga no sabem molt bé que volen vendre. Cal recordar que nosaltres som els dipositaris i propietaris del fons», afegeix Romera. Fonts de l’Ajuntament de Tarragona expliquen que s’hi està treballant.
«Ser conscients» Amb tot, el COAC obre la porta al finançament privat si les administracions públiques no els ajuden. «No m’agradaria fer una fundació privada o semblant. Però ens haurem de buscar la vida. Hem de complir amb el mandat i ser conscients del que tenim entre mans», exposa Romera. «És un fons molt seriós, que necessita que tots ens posem a treballar i de forma molt més coordinada», conclou el president dels arquitectes tarragonins.
Societat l Presentaran una moció al ple per ajornar uns treballs que està previst que s’iniciïn el dilluns
John Bugarin
L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola l’Arrabassada es mobilitza ran contra l’inici de les obres de Parcel·les Iborra. Dilluns vinent, està previst que s’en geguin els treballs per a la construcció d’un vial des de la zona de l’Ermita de la Salut fins al carrer Mercè Rodore da just a tocar del centre. «Si veiem que res del que estem fent és efectiu, doncs ens plantarem aquí tots els pares i mares per intentar garantir la seguretat i el benestar dels nens i nenes, que veiem que a l’Ajuntament no els importa», assegurava ahir Manel Tarrés, membre de l’AFA. En els darrers dies, les famí lies ja han estat exigint al con sistori tarragoní l’ajornament d’aquesta actuació fins a l’es tiu, fora del període lectiu, ja que es generaran nivells molt elevats de soroll, vibracions, pols i projeccions de material a pocs metres del pati i les au les d’educació infantil: «La lla minadora, els camions i tota la maquinària estaran aquí cada dia, de 9 a 17 hores, du rant quatre mesos». I és que, per a crear el nou camí, caldrà rebaixar fins a set metres de profunditat de roca calcària. «Ens hem assabentat que és fetge de gat i, si és molt dura, els terminis es poden prolon gar», deia Tarrés. «Moltes famílies ens han manifestat el seu neguit per aquesta situació, sobretot els que tenen fills amb proble mes respiratoris i amb neces sitats educatives especials», apuntava. Per aquest motiu, des de l’associació tornen a exigir que el gruix dels tre
«La maquinària estarà aquí cada dia, de 9 a 17 hores, quatre mesos»
balls s’ajorni fins al juny. De fet, segons expliquen des de l’entitat, ja ho va proposar la direcció de l’escola en la reu nió que va mantenir, fa dues setmanes, amb l’Ajuntament i l’empresa encarregada de les obres, els quals «s’hi van ne gar per motius tècnics». Des de l’AFA, remarquen
que no estan en contra de les obres d’urbanització de Parcel·les Iborra, sinó de la planificació. «Es va dir que les obres s’iniciarien el juny pas sat i, per això, no vam al·legar res, però fa escassos quinze dies ens vam assabentar que començarien ara», lamentava Tarrés, qui assenyalava que
«les mestres han manifestat el seu neguit i preocupació perquè les obres afectaran el dia a dia de les classes, sobre tot dels més petits».
Les famílies de l’Arrabas sada també presentaran una moció al ple municipal que celebrarà l’Ajuntament el prò xim 18 de desembre per «sol· licitar l’ajornament immediat de l’inici de les obres del vial de Parcel·les Iborra fins que es garanteixi que s’han definit i comunicat per escrit totes les mesures preventives necessà ries per protegir l’Escola l’Ar rabassada». En el document, també es demana «instar el promotor a presentar un pla de gestió acústica i de pro tecció infantil, horaris d’obra ajustats per evitar coincidèn cies amb la jornada lectiva, i mesures per prevenir l’arriba da de pols al pati de l’escola i les aules». L’AFA no descarta emprendre accions legals, en cas que el consistori faci cas omís d’aquestes demandes.
Suport d’ERC i ECP Ahir, les famílies van rebre el suport del grup munici pal d’Esquerra Republicana. El portaveu adjunt d’ERC i exconseller d’Urbanisme, Xavi Puig, assegurava que les obres es podien iniciar per un altre costat i deixar el vial per a l’estiu, però que el govern ho ha descartat «per motius econòmics i no pas tècnics». També va fer costat a l’AFA el portaveu dels Comuns al Par lament de Catalunya, David Cid, i el grup municipal d’En Comú Podem a Tarragona. Cal recordar que el seu por taveu, Jordi Collado, va enviar una carta a l’Ajuntament i la Generalitat com a conseller comarcal d’Educació per exi gir la reprogramació de les obres, tal com demanen els pares i les mares dels alum nes de l’Escola l’Arrabassada.
Entrevista l El consultor de la Unesco en patrimoni valora la creació del Consorci de Tàrraco, analitza la seva governança i el paper de les diferents institucions que en formen part i assenyala els reptes de futur per a la ciutat i els seus monuments
Oriol Castro Sanz
Com valora la creació del Consorci de Tàrraco?
«D’entrada ho valoro molt positivament. Jo he sigut molt crític amb la gestió dels monuments i el seu estat de conservació a Tarragona. Hi ha una inversió econòmica important i s’està intervenint als espais. Soc optimista». I la seva governança?
«Es critica que només hi entri la Generalitat i l’Ajuntament, però jo crec que està molt bé. Aquesta col·laboració també és fonamental amb els altres municipis i amb la Diputació de Tarragona. Crec que també és important que hi hagi una participació ciutadana, que els veïns hi puguin dir la seva. Tarragona és un mosaic de barris i s’ho senten seu també».
Comparteix la visió de l’arqueòleg Joaquin Ruíz de Arbulo sobre obrir el Consorci al finançament privat?
«Sí, amb les empreses petroquímiques o altres institucions com podria ser el Port. Poden contribuir a consolidar-ho i a ajudar, encara que siguin aportacions més petites».
Entén que el Ministeri no hi entri?
«El Ministeri, com a Govern d’Espanya, ja va decidir que no entraria a cap consorci més. A Eivissa no està, a Càceres tampoc. En el cas de Mèrida, la seva aportació l’any passat va ser de 80.000 euros. A Tarragona no hi estarà, però farà aportacions. I estem parlant d’inversions milionàries. A més, cal tenir en compte que té espais que són de la seva propietat». Què creu que ha canviat perquè ara s’hagi pogut desencallar el Consorci?
«Crec que s’estan collint els fruits de tot el que s’ha estat fent fins ara. Tots els partits polítics de Tarragona hi han intervingut en algun moment, en la seva mesura. La gent em preguntava com veia les votacions dels estatuts. Crec que va més enllà i que
Governança
«El Ministeri no ha entrat al Consorci perquè va decidir que no formaria part de cap més»
Investigació
«La suma d’egos s’ha deixat enrere. No fa falta que siguem amics per treballar junts»
tots els partits tenen el patrimoni en la seva agenda, està sobre la taula, i és cabdal. S’ha de treballar per aconseguir arribar a més consesos i intentar no fer partidisme amb aquest àmbit».
Vostè sempre ha defensat que la conselleria de Patrimoni tingués molt més pes a l’Ajuntament.
«Totalment, perquè ha de treballar amb altres àrees del consistori com Urbanisme. El Consorci només gestionarà els elements romans, però des de la conselleria s’ha de treballar tot el patrimoni que hi ha a terra, que és molt més. I s’han de fer ponts de treball. Per exemple, amb el Parc
Central. Estan començant a fer una tasca important allí. També amb la pedrera del Mèdol, que ha transferit Abertis. Hi ha molts elements sobre la taula, s’està bullint l’olla».
Quins projectes o actuacions creu que són les més prioritàries?
«El Pla Director de l’Amfiteatre era fonamental. Actuar a la Necròpolis també. Eren dos punts crítics. També el Fòrum de la Colònia o el Pont del Diable. Més enllà, el Pla de Gestió és el gran full de ruta que marcarà el futur». S’ha trigat una dècada en fer-lo. Per què és tan important?
«Perquè crec que ha d’aportar una visió més educativa, cultural i turística. En aquest sentit, tinc esperança perquè crec que es pot treballar molt més i el patrimoni de Tàrraco té un gran potencial com a recurs. Marca el full de ruta de cara al futur».
Repensar el turisme
En aquest sentit, quina visió creu que ha de tenir sobre el turisme?
«Cal un pla de turisme del conjunt de Tàrraco. És un altre dels grans reptes. Aquí, el Consorci no tindrà tantes competències i s’haurà de treballar amb els departaments de turisme de les diferents administracions. Ja s’està canviant la forma de presentar Tarragona al món. Ara, a les fires, l’Ajuntament s’emporta la gent de Tàrraco a Taula. I porten vins de tota la província. És un potencial brutal. El mateix passa amb Tàrraco Viva, que és un gran èxit».
L’apunt
Una veu experimentada i autoritzada
Tresserras és actualment consultor de la Unesco en patrimoni i anys enrere va ser el president de l’International Council on Monuments and Sites (ICOMOS) Espanya. Així mateix, és assessor en temes de turisme cultural de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i de l’Agència Catalana de Turisme.
Però s’ha de mantenir un equilibri perquè els tarragonins no se sentin desplaçats. «És clar. Parlo amb el Magí Seritjol i tot sempre s’omple. Si hi vinguessin turistes podria ser massa. També s’ha d’intentar canviar la forma de fer els tours. Hi ha molt
poques experiències turístiques més enllà, a part de les gastronòmiques. És a dir, si tu vas al Mercadet de Bonavista, tu pots explicar el que era un mercat romà. La nostra tradició romana. I ho incorpores al discurs, més enllà de visitar el Mercat Central. Són formes diferents de fer les coses. Crec que Tarragona també pot ser un laboratori per veure quines pràctiques funciones i quines no per les altres ciutats patrimoni mundial de la Unesco».
Ara que parla de laboratori, un aspecte clau també del conjunt patrimonial és la investigació. Ha millorat la relació entre les diferents institucions?
«Crec que sí. Abans que res, hem de tenir en compte que tenim investigadors de gran nivell a la ciutat. L’ICAC està aquí, la URV compta amb una gran línia de treball amb Arbulo i Ricardo Mar. Vull dir que tens molts ingredients, però potser no els hi has donat aquesta oportunitat o importància. Després, hem de tenir en compte que a Tarragona hi ha molts egos. I la suma d’egos crec que ara s’ha pogut deixar enrere. I cadascú ha sumat i ha aportat el seu. No necessites que siguem amics per treballar plegats. Necessitem un full de ruta comú i després cadascú a la seva».
La Tarragona del futur
Amb tot, com s’imagina el conjunt de Tàrraco d’aquí 10 o 20 anys?
«Molt semblant a Mèrida, amb una estructura consolidada. Un consorci amb les diferents administracions públiques, amb un sector privat organitzat. I un fòrum per la ciutadania, amb associacions de veïns, comerciants, la Societat Arqueològica. Que sigui un òrgan consultor. I amb una oferta cultural molt més coordinada i una oferta educativa reforçada. Hem d’anar cap aquí».
Laboral l Volen que els treballadors de l’organisme català que s’integrin al nou ens no perdin les seves condicions actuals
La secció sindical UGT de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) —que depèn de la Generalitat i gestiona el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)— ha presentat esmenes als estatuts del nou Consorci de Tàrraco per exigir que els treballadors de l’organisme autonòmic que quedin integrats dins del nou ens mantinguin les seves condicions laborals actuals i, en cap cas, es puguin empitjorar. La proposta de modificació, que se centra en el capítol 5, relacionat amb
el personal, va ser registrada aquest dimarts a l’Ajuntament de Tarragona. «Els treballadors de l’Agència tenim adscrit a la nostra entitat pública el VI Conveni Col·lectiu Únic d’àmbit de la Generalitat, que ofereix unes condicions laborals molt bones», exposa Pere Martorell, delegat de personal d’UGT del Comitè Territorial de Tarragona i delegat del Comitè Intercentres de l’ACPC. A més, explica, «s’està negociant un conveni col·lectiu propi» que preveu diverses millores.
«Ens hem assabentat que, des de l’Ajuntament, no tenen
ni conveni i, en cas que en tinguin, les condicions són molt pitjors. Òbviament, no volem renunciar a les nostres condicions per equiparar-les a les seves», afirma Martorell. Tal com es va anunciar, el Consorci estarà format per 52 treballadors provinents del consistori, 28 de la Generalitat i 9 noves incorporacions. Tant els del Museu d’Història de la ciutat com els del Museu Nacional Arqueològic hi quedaran integrats. Des d’UGT proposen modificar l’article 26 dels estatuts, que regeixen el «règim jurídic i la selecció del personal». A banda de respectar els drets
Insten a subrogar el personal en situació d’excedència per incompatibilitats
adquirits pel personal consorciat en l’administració d’origen, volen afegir que «s’in-
clourà qualsevol altra millora o benefici que es desprengui del conveni col·lectiu propi de l’Agència». També exigeixen que les retribucions estiguin subjectes «al conveni propi de l’ACPC sense detriment de qualsevol millora negociada entre l’empresa consorciada i l’ajuntament».
Igualment, demanen esmenar la disposició transitòria cinquena perquè el personal subrogat quedi en situació d’excedència per incompatibilitats, i no d’excedència voluntària, respecte a l’entitat d’origen: «Volem mantenir el vincle amb l’Agència de la forma més directa possible».
que patim és real, i es manifesta en dades objectives. El sector té més baixes que mai, la majoria d’elles per motius psicològics i emocionals», va indicar el portaveu.
Una trentena de docents es van concentrar ahir davant dels serveis territorials d’Educació de Tarragona per reivindicar una millora de les seves condicions laborals. El col·lectiu reclama un augment salarial i denuncia que ha perdut entre un 20% i un 25% de poder adquisitiu des del 2009. Exigeix també una reducció «urgent i real» de les ràtios als centres educatius i una disminució de la burocràcia. La jornada, convocada per diversos sindicats, es va viure de forma simultània arreu de Catalunya, tant davant dels serveis territorials com de centres educatius. A Tarragona, els professionals es van concentrar també davant l’institut Antoni de Martí i Franquès.
Impotència i desgast La burocràcia, asseguren, és un dels principals motius d’aquesta sobrecàrrega laboral. «Hauríem d’estar centrats a preparar i impartir classes, però acabem dedicant un 30% del temps a tasques administratives que no aporten res a l’aprenentatge», va lamentar Muñiz. «Necessitem més professors, perquè aquesta és l’única manera de reduir les ràtios», va afirmar. També reclamen més professionals especialitzats per poder atendre l’alumnat amb necessitats específiques.
«Tenim un model educatiu fonamentat en la inclusió, i això està molt bé com a marc teòric, però no s’ha desplegat amb prou recursos», va assegurar. «Hi ha alumnat que arriba d’altres països i no entén ni el castellà ni el català, també tenim estudiants neurodivergents... Tots ells necessiten una atenció personalitzada que ara mateix és inviable. Menys encara si el professor té 35 alumnes a l’aula», va afegir. Pel que fa a la democràcia als centres, va dir, els docents reclamen «poder opinar, tenir veu dins del claustre i participar en la definició dels currículums que ara mateix se’ns imposen des del Departament». Laboral l Diversos professors es
El sector ja va sortir al carrer en una manifestació unitària a Barcelona el passat 15 de novembre, la qual va aplegar gairebé 30.000 professionals. Finalment, el Govern va acceptar el calendari de negociació proposat pels sindicats, que arrencarà la setmana vinent amb converses sobre
la millora de les retribucions. Les discussions sobre ràtios i la reducció de la càrrega burocràtica es faran al gener, mentre que la democràcia als centres i el consens dels currículums es negociaran al febrer. «Si no veiem voluntat
Les negociacions dels sindicats amb el Govern arrencaran la setmana vinent
real de revertir aquesta situació iniciarem mobilitzacions més contundents i no descartem convocar una vaga», va advertir Alexis Audersed, president de la Junta de Personal Docent no universitari de Tarragona.
«L’objectiu és pressionar l’administració perquè les meses tinguin un diàleg real» va remarcar Noé Muñiz, portaveu d’USTEC a Tarragona. «Els docents catalans som els més mal pagats d’Espanya», va recordar. «La sobrecàrrega
CaixaForum Tarragona ofereix un Nadal ple d’espectacles i tallers per a tota la família
Societat l Hi haurà també cinema i teatre durant la programació per les festes
Redacció
CaixaForum Tarragona es prepara per viure unes festes de Nadal plenes d’activitats culturals pensades pel públic familiar i adult. La Fundació ”la Caixa” ha presentat una programació especial que convertirà el centre en un espai de trobada durant les vacances escolars, amb espectacles, cinema, tallers i mostres que ocuparan totes les sales i espais disponibles. A més, durant aquest període es podrà visitar l’exposició Colors del món, una mostra fotogràfica de National Geo-
graphic que explora la riquesa cromàtica del planeta. El teatre, la música i el cinema seran alguns dels grans protagonistes. El clàssic Un conte de Nadal, de Charles Dickens, arribarà en una adaptació del dramaturg Francesc Cerro-Ferran que combina escenografia, sons i audiovisuals per recrear la màgia i la nostàlgia del relat original. La proposta familiar Sòmion, la ciutat dels oficis impossibles, amb titelles i música en directe, convidarà els infants tarragonins a explorar la imaginació i els somnis.
Comunicació El Col·legi de Metges s’incorpora com a col·laborador
El Premi Periodisme Salut i Drets Socials augmenta la seva dotació en la tercera edi ció dels guardons. Enguany, la principal novetat és que el Col· legi Oficial de Metges de Tar ragona com a col·laborador en la categoria de Salut i Drets Socials, nacional,a la qual po den optar treballs publicats o emesos arreu del món, però que tinguin com a temàtica la salut i els drets socials a Cata lunya.
Gràcies a l’acord, la dotació d’aquesta modalitat s’incre menta dels 3.000 euros de les dues primeres edicions als 5.000 euros d’enguany, el que consolida el premi com a referent dels guardons pe riodístics especialitzats en l’àmbit de la salut i els drets socials a Catalunya. «En un començament, no pensàvem que agafaria aquesta força. Però creiem que sempre hem de pensar en gran. Ja tenim molta crida fora de les nostres comarques», va destacar ahir Esteve Giralt, president de la Demarcació de Tarragona del
Col·legi de Periodistes de Ca talunya. En l’anterior edició van optar 38 treballs periodís tics de gran qualitat i diversi tat de formats sobre temes de salut i drets socials.
Professionals especialitzats
En aquest sentit, Joan Maria Adserà, director general de la Xarxa Santa Tecla, va expres sar la necessitat de disposar de periodistes experts en aquests àmbits «com els hi ha experts en bàsquet». «Neces sitem mitjans de comunica ció que estiguin amatents a la salut. És essencial», va expo sar Adserà.
Pel que fa a la categoria Lo cal, manté la dotació de 2.000 euros i hi poden optar treballs periodístics sobre la salut i els drets socials que tinguin el Camp de Tarragona com a àmbit de referència. La data límit de recepció de candi
Els guardons cada cop reben més interès arreu de Catalunya
Un motorista, traslladat a l’hospital després d’un xoc amb un cotxe
Successos l Un motorista va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per ser valorat mèdicament després d’haver tingut una col·lisió amb un cotxe a la cruïlla entre els carrers Prat de la Riba i Ramón i Cajal. L’accident va tenir lloc cap a les 11.45 h d'ahir , moment en el qual dues patrulles de la Guàrdia Urbana s’han desplaçat fins al lloc després de rebre l’avís. La moto circulava per Ramón i Cajal.Redacció/Diari Més
datures és el 28 de febrer de 2026. La previsió és que el premi es lliuri durant la pri mavera de l’any que ve. «Ne
cessitem informació de rigor. Havíem de ser hi», va desta car Sergi Boada, president del COMT.
La
Marta Omella Blanco
Per a Nadine Feghaly l’art és una eina de resistència, però també un refugi, una via de sanació. La il·lustradora, activista i arterapeuta libanesa va descobrir aquesta possibilitat el 2006, quan la guerra entre Israel i el Líban li va esquerdar el paisatge. Ara, gairebé vint anys després, les seves obres i el seu missatge han deixat empremta arreu del món i aquests dies també a Tarragona, on una selecció de les seves il·lustracions decora les parets del Pati Jaume I de l’Ajuntament. Crits silenciosos: dones i terra del Pròxim Orient, aquest és el nom que rep la col·lecció de Feghaly, la qual es podrà visitar fins aquest diumenge.
La mostra va protagonitzar ahir l’inici de la V Setmana dels Drets Humans, amb una visita guiada conduida per la mateixa artista. «La col·lecció neix de la necessitat d’escoltar allò que tantes vegades queda silenciat i donar veu a les dones que resisteixen en mig de tanta foscor i a la terra que carrega en silenci els nostres abusos», deia l’autora. I és que en les seves peces aquesta terra esdevé gairebé un personatge propi que sent, estima, i pateix juntament amb la Viola, l’alter ego de Fehgaly que protagonitza la majoria de les seves obres.
El recorregut arrencava amb el dibuix d’una dona que abraça el planeta Terra, una esfera plena de vida, però també de mort, una realitat reflectida per les gotes de sang que broten del globus mentre és bombardejat per míssils. Una imatge que, assenyalava l’artista, «podria reutilitzar-se any rere any» sense deixar de ser rellevant. A la seva esquerra, la silueta de Palestina es trans-
l Cultura
Nadine Feghaly va conduir ahir una visita guiada de l’exposició ‘Crits silenciosos’
forma en una enorme escletxa que fractura en dos el pit d’una dona. How to grieve all that loss? (Com plorar tota aquesta pèrdua?). Es pregunta la peça amb lletres blanques. L’obra és del novembre de 2023, «una imatge de dol».
La següent obra, de 2014, mostra una ciutat sent bom-
bardejada, demostrant que la història es repeteix. «L’art també pot ser un registre», recordava l’autora. La visita continuava amb una dona plorant sobre una ciutat en flames. Beirut, en aquest cas, «un cor que sagna». Al costat, un túnel fosc sense sortida, una mare que no pot protegir
els seus fills, i olivers cremats, «els mateixos que van alimentar tantes famílies palestines i que Israel calcina sempre que pot».
«La terra guarda memòria, sap qui la cuida», assenyalava la il·lustradora davant una dona amb les mans enfonsades al sòl, aferrant-se a les se-
ves arrels. Una altra sostenia el seu propi cor, trencat en mil trossos, i dues altres s’abraçaven, perquè «el dolor també ens connecta». Un sentiment que Feghaly va descobrir quan va atendre les seves primeres manifestacions. Després d’explorar conceptes com abraçar la vulnerabilitat, l’equilibri
La mostra es pot visitar al Pati de Jaume I fins aquest diumenge
enmig del caos o comunicar a través del silenci, el recorregut arribava a la seva fi amb la imatge de dues figures femenines assegudes en el cim de dues muntanyes diferents unides per un fil de llum daurada. Una peça creada en plena pandèmia que «ens recorda que totes estem connectades». Durant el torn de preguntes, l’artista explicava el seu procés creatiu davant un públic curiós. «El missatge és el primer que m’arriba. És a partir de la frase que trobo la forma. Sovint no és una decisió calculada, sinó un procés intuïtiu, una catarsi», compartia.
Mobilitat l Avui arrenquen les restriccions de trànsit i pàrquing en els carrers Mallorca, Jaume I i Eivissa
El muntatge del Cirque du Soleil, que aterrarà a la Cai xaBank Tarraco Arena el pròxim 18 de desembre, pro vocarà diverses restriccions d’aparcament i de trànsit en l’entorn de l’edifici. Les me sures afectaran diferents car rers de la zona, com el carrer Mallorca, Eivissa o Jaume I i s’allargaran durant deu dies. Al pàrquing de zona bla va del carrer Mallorca estarà prohibit estacionar des de les 14 hores d’aquest dijous fins a les 24 hores del pròxim dia 21. Per altra banda, en el tram
del mateix carrer comprès entre Jaume I i el número 16, quedarà prohibit estacionar des de les 14 hores d’aquest dijous fins a les 4 de la mati nada del dia 22. A més, aquest tram també es tallarà total ment al trànsit per tasques de desmuntatge entre les 18.30 hores del dia 21 i les 2 de la matinada del 22 de desembre.
També al carrer Mallorca, des de Jaume I i fins a la pla ça Ponent, estarà prohibit estacionar des de les 22 hores del dia 17 fins a les 24 hores del dia 21. Pel que fa al carrer Jaume I, en el tram comprès entre el carrer Mallorca i el
carrer Eivissa, estarà prohibit aparcar des de les 22 hores del dia 17 fins a les 24 hores del dia 21.
Per altra banda, al carrer Eivissa, també hi haurà res triccions de trànsit. En el tram entre el carrer Sevilla i fins a Jaume I, el costat dret segons el sentit de trànsit, estarà re servat de les 22 hores del dia 20 a les 21 hores del dia 21.
Un gran muntatge Les restriccions de trànsit pel muntatge de l’espectacle fan preveure un gran desplega ment en l’interior i l’entorn de la CaixaBank Tarraco Arena.
Educació l Busca «empoderar» els gestors educatius
Redacció
La intel·ligència artificial és ja una realitat consolidada i una eina bàsica per a l’àmbit educatiu. Per això el grup de recerca Transformació Edu cativa, Lideratge i Sostenibi litat (EDIT) del Departament de Pedagogia de la URV ja
fa temps que treballa en un projecte que té per objectiu dotar els equips directius dels centres educatius dels conei xements i els recursos perquè utilitzin i promoguin la intel· ligència artificial en la gestió directiva.
Es tracta d’un projecte de recerca innovador i pioner
tant a l’estat com en l’àmbit internacional, en què des de fa tres anys i fins l’agost vinent les investigadores d’EDIT, amb la col·laboració d’uns cinquanta centres edu catius d’arreu de l’estat, treba llen per crear els anomenats «laboratoris d’habilitats» al voltant de la IA per tal que
Un tram del carrer Mallorca es tallarà totalment durant el desmuntatge
El Cirque du Soleil oferirà a Tarragona el seu espectacle OVO, pensat per a tota la fa
els equips directius disposin de les estratègies per «actuar com a catalitzadors dels can vis que estan transformant l’educació i la societat en general». Es tracta, per tant, d’enfortir les competències digitals dels equips direc tius i «empoderar los en les habilitats de la intel·ligència artificial», tal i com afirma Mar Camacho, investigadora principal. El projecte, a més, té l’objectiu, a partir de les evidències basades en les in vestigacions i l’avaluació dels resultats, de desenvolupar propostes escalables.
mília i amb una sorprenent història visual i d’acrobàcies. En els quatre dies que l’es pectacle es podrà gaudir a la ciutat hi haurà diverses ses sions. El dijous, dia 18, a les 20 hores; el divendres, 19, a les 20 hores; el dissabte, dia 20, a les 16.30 hores i a les 20.30 hores; i el diumenge, dia 21, a les 12.30 hores i a les 16.30 hores. L’espectacle OVO es va crear fa quinze anys, però ara s’ha renovat. Està protagonit zat per grills que salten en els trampolins o aranyes que es contorsionen en la seva tera nyina. Hi participaran més d’una cinquantena d’acròba tes i músics.
tradicions nadalenques
José Sirvent Brotons, el fundador d’aquesta nissaga torronera, va arribar per primera vegada a la ciutat l’any 1857 i tres anys després va obrir l’establiment del número 5 del carrer Portalet
Cada vegada són més els senyals que ens indiquen que Nadal s’apropa: els llums penjats al carrer, els guarniments en establiments i cases, l’ambient festiu, les mirades carregades d’il·lusió dels petits, etc. Ara bé, si hi ha un indici clar que les festes nadalenques ja han arribat, aquest és l’obertura de la botiga de Torrons Sirvent al número 5 del carrer Portalet de Tarragona. I és que de les nombroses delícies gastronòmiques que es degusten en aquestes dates tan assenyalades, els torrons són un dels indispensables que no falten en cap casa. Lluny de ser un dolç popularitzat en els nostres dies, gràcies a campanyes de màrqueting i anuncis amb eslògans repetitius a la televisió, el cert és que la tradició de menjar-ne ve de molt antic.
Els tarragonins van començar a comprar i menjar torrons per Nadal a mitjans del segle XIX. Gràcies a fonts històriques contrastades, se sap que el 1857 va fer parada i fonda a la ciutat, per primera vegada un mestre torronaire de Xixona. El seu nom era José Sirvent Garrigós i acaba d’arribar d’aquesta localitat de la província d’Alacant, coneguda com
«el bressol del torró», carregat de torrons tous, és a dir de Xixona, i de durs, és a dir d’Alacant, per vendre’ls a la capital tarragonina. Les delícies alacantines van triomfar al moment i un cop va tenir tot l’assortiment que duia venut, José Sirvent va tornar cap a casa, amb la feina feta i les butxaques plenes.
Establir-se al carrer Portalet
L’èxit fou tal que repetí el següent any i així ho va continuar fent. En les seves primeres estades a la ciutat, estava establert en un portal d’una finca del carrer Major. A partir de 1860, però, va deixar aquesta primera ubicació, que era molt pròxima a la Catedral, i es va establir a l’entrada del número 5 del carrer Portalet, en un edifici que just llavors s’acabava de construir.
En José Sirvent Brotons arribava a Tarragona, habitualment, pels volts de Tots Sants, just en l’inici del mes de novembre, i tornava cap a la seva terra, com a molt tard, el 30 de desembre. Els descendents expliquen que sovint ho feia abans, perquè ja se li havia acabat tot el gènere que havia portat i, per tant, ja no tenia sentit allargar la seva estada a la ciutat. Amb el pas dels anys i de les generacions, l’actual és ja la cinquena, els
descendents de José Sirvent es van establir definitivament a la ciutat i van fer de Tarragona la seva llar.
Torrons amb DO Xixona
Tot i que Casa Sirvent és un símbol tarragoní, ja que és dels pocs establiments centenaris que continua actiu a la ciutat, els seus torrons, igual com els que portà per primera vegada José Sirvent l’any 1857, estan elaborats a Xixona. Es fan seguint la recepta tradicional i s’elaboren de forma artesanal sempre amb ingredients de proximitat i de primera qualitat. Tot plegat fa que comptin amb l’etiqueta Denominació d’Origen Torró de Xixona i Torró d’Alacant.
Casa Sirvent disposa de quatre establiments més a la ciutat dedicats al torró, situats a la Rambla Vella, 27, Rambla Vella, 29, al carrer Canyelles, 9 i a Governador González cantonada amb la plaça Corsini. Així i tot, són molts els tarragonins, i també gent vinguda d’altres localitats, que esperen que obri l’establiment del número 5 de Portalet per comprar-hi els dolços nadalencs. I és que anar a comprar els torrons a la petita botiga de Portalet s’ha convertit en una tradició que passa de pares a fills i d’avis a nets en un ritual que, per a molts, suposa l’inici del període nadalenc.
Urbanisme l La primera fase de l’actuació serà entre les avingudes Sant Bernat Calvó i del Mediterrani
Sergi Peralta Moreno
El projecte de l’Eix Astorga està a punt de començar a caminar. L’Ajuntament de Reus està a punt de treure a exposició pública la primera fase de la intervenció, el pas previ a convocar la licitació dels treballs sobre el terreny. «Abans que acabi el 2026 començarem l’obra», va apuntar l’alcaldessa, Sandra Guaita. L’actuació planteja convertir el vial en un eix cívic que permeti el passeig còmode entre el barri Montserrat i el centre, amb més zones verdes i de descans i cedint el protagonisme al vianant.
La transformació del carrer d’Astorga es dividirà en dos àmbits. El primer abastarà
entre la rotonda de l’avinguda de Sant Bernat Calvó i l’avinguda de Mediterrani. La segona arribarà al carrer de Flix. La primera fase, per on es començarà a evidenciar la modificació i que alhora es desglossarà en dos subblocs, tindrà un cost d’uns 4,4 milions d’euros. El finançament provindrà de fons propis, del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC, 790.000 euros) i el Pla ImpulsDipta (740.000 euros). També és una de les accions incloses en la proposta reusenca presentada al Pla de Barris i Viles. El vial mantindrà els dos sentits de circulació per a vehicles, però estarà seccionat per un nou carril bici, segregat del trànsit rodat per una
línia arbustiva i elements de contenció. Els primers esborranys dibuixaven una modificació del recorregut de les línies d’autobús urbà, però,
en darrer terme, continuarà actiu el traçat actual per no perdre serveis de pujada ni de baixada. Així mateix, s’habilitarà una parada addicional, a
L’apunt
Una de les potes de la gran transformació del sud
L’Eix Astorga serà un dels grans projectes que tindran els barris del sud com a protagonistes, però no l’únic. Projectades hi ha actuacions com la transformació de l’entorn del Carrilet, la remodelació de l’estació d’autobusos, l’habilitació de refugis climàtics a diverses escoles o la construcció d’una nova escola bressol municipal, L’Ametller.
cia; han de ser espais segurs i per al gaudi de la ciutadania», va especificar el regidor de Via Pública, Daniel Marcos. Davant de l’equipament sanitari hi haurà una nova plaça. Al llarg del carrer, l’actuació es repeteix, oferint zones verdes d’estada i descans.
El carrer d’Astorga també es va detectar com un dels punts de la ciutat en què hi havia marge de millora referent a la seva il·luminació nocturna, amb la presència de punts massa foscos. Marcos va anunciar la instal·lació de nous punts d’enllumenat i la seva modernització. Així mateix, es plantaran un centenar d’arbres, 3.000 arbustos i 8.000 plantes.
Les línies d’autobús mantindran el recorregut actual i s’afegirà una parada
La intervenció crearà noves places d’estada, descans i joc per a la població
tocar de l’Escola Puigcerver. Els carrers de l’Escultor Sunyol i de la Papallona esdevindran de plataforma única, amb l’eliminació de les voreres estretes i garantint la preferència per als vianants. «Tenim un Centre d’Atenció Primària (CAP), una residèn-
Amb la redimensió de l’entorn, que preveu l’ampliació de les voreres perquè tinguin una amplada mínima d’1,8 metres, s’eliminaran places d’aparcament. L’edil de Via Pública va subratllar que s’està treballant per condicionar un aparcament dissuasiu a tocar del carrer d’Astorga per «esmenar» la situació. El veïnat, que va tenir l’oportunitat de compartir les seves aportacions al govern municipal amb les reunions mantingudes —d’ell sorgí la necessitat de repensar què fer amb els trajectes dels autobusos—, veu amb bons ulls la iniciativa. El president de l’associació de veïns del barri Juroca, Manuel Villalba, va expressar que «ho veiem bé» i «tindrà un valor positiu». «Guanyarem tots», va tancar.
Innovació l L’objectiu és fer entendre quin impacte té en la ciutadania el reconeixement
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus vol continuar traient pit del reconeixement rebut enguany com a Ciutat de la Ciència de la Innovació i, per aquest motiu, pretén que tothom en sigui ben conscient gràcies a la nova campanya promocional. Sota la nova marca ‘Reus, Ciutat de la Ciència i la Innovació’, s’han impulsat diverses línies per donar a conèixer els 69 projectes innovadors que li van valer a la ciutat la distinció atorgada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Per aquest motiu, des de Redessa i l’Ajuntament de Reus es preveu una forta campanya amb una nova imatge basada en una Rosa de Reus 2.0, dissenyada per l’agència Feeling Wow, i amb diversos projectes que s’aniran desenvolupant durant l’any 2026.
«Aquesta és una ciutat on la innovació impacta, som una referència i, per això, volem fer valdre tota la feina feta per part de l’Ajuntament i totes les
institucions i entitats que s’hi han sumat», remarca el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep
Baiges. Pel que fa a aquest 2026, la ciutat treballa per apropar els projectes a la ciutadania amb diverses iniciatives, com és el cas de la creació
Esport l L'espectacle 'Trencadís: De la Natura a la Llum' tindrà lloc el 3 de gener al Pavelló Olímpic de Reus
L’espectacle de patinatge artístic Trencadís: De la Natura a la Llum serà l’encarregat d’encetar els actes de l’Any Gaudí a Reus l’any 2026. Aquest esdeveniment tindrà lloc el dissabte 3 de gener al Pavelló Olímpic de Reus a partir de les 18 hores i comptarà amb la participació del màxim nivell de patinadors, amb la presència de la selecció espanyola júnior i sènior, campions d’Europa i del Món, expatinadors de prestigi internacional i la col·laboració de diversos clubs de Reus i del territori. Això ha
estat gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Reus amb la Real Federación Española de Patinaje, i en col·laboració amb la Diputació de Tarragona que subvenciona el 50% de l’acte, que han confiat en Manel Villaroya com a director artístic.
«Tornem a fer un pas endavant en la voluntat d’acollir esdeveniment de primer nivell amb aquest espectacle que, no només es tracta d’una proposta artística de primer nivell, sinó que és un acte molt simbòlic i important per nosaltres», valora el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus,
Enrique Martín. Per la seva banda, el director general de la Real Federación Española de Patinaje, Xavier Moyano, assegura que Reus és un gran escenari per acollir aquest acte que uneix esport i cultura, i que «compta amb la direcció artística d’un dels millors tècnics que hi ha al món». Trencadís pretén narrar el despertar creatiu d’un jove aprenent guiat per una salamandra simbòlica que li revela la bellesa oculta de la naturalesa.
A través d’escenes coreografiades, música, projeccions i un llenguatge visual inspirat en el trencadís, el públic viat-
Es preveu crear un espai «multifunció» per divulgar projectes innovadors
reus.cat/, es poden conèixer els 69 projectes classificats en tres categories; ciutadania, empresa i organització.
També es preveu crear un
sigui un lloc on trobar casos pràctics sobre com innoven les empreses ubicades al territori. A més, també està previst incorporar un agent d’innovació a l’organigrama municipal que es dedicarà a fer un seguiment de tots aquells projectes vinculats a la distinció i, alhora, fomentar la innovació. «La innovació és una mica etèria, per això tenim la voluntat que la gent, a més de saber que som Ciutat de la Ciència de la Innovació, entengui també quin és l’impacte en la vida de la gent», argumenta la batllessa de Reus, Sandra Guaita.
Què implica?
d’una pàgina web específica per parlar sobre la distinció que ja està activa. En aquesta, que es pot accedir amb l’enllaç https://ciencia-innovacio.
nou espai «multifunció» de divulgació de la innovació que estarà operatiu al segon semestre de 2026 i obert a la ciutadania, però destinat especialment als centres educatius i estudiants. La voluntat és que
El fet que Reus fos distingida el passat mes de maig com a Ciutat de Ciència i Innovació va permetre que la ciutat s’incorporés a la Red Innpulso que, conjuntament amb els altres nomenaments, la integren 112 municipis de tot l’Estat. Formar-ne part facilita compartir experiències i bones pràctiques en matèria d’innovació, així com participar en projectes col·laboratius en l’àmbit de la ciència i la investigació. Entre les iniciatives que li van suposar guanyar la distinció a la capital del Baix Camp hi trobem el Hub Foodtech & Nutrition, l’App de seguretat, la Ganxeta, el Bus X Tu, el Soulfood, l’Observatori de Ciutat, el RENATUReus o el Sandbox, entre altres.
Fotografia de l’acte de presentació de l’espectacle ‘Trencadís’. Diari Més
jarà per la infància de Gaudí, la seva formació, les seves influències espirituals i la construcció d’obres com el Parc Güell, la Pedrera o la Sagrada
Família. «Tot el que fa referència a aquest gran arquitecte es tractarà de la manera més respectuosa amb la voluntat de donar pinzellades sobre
la seva personalitat religiosa i amant de la natura, que ens servirà de fil conductor a través dels nostres patinadors», afirma Villaroya.
Mobilitat l La tercera fase de la reforma del carrer Ample té una durada prevista de cinc mesos
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus aprovarà per Junta de Govern local demà divendres 12 de desembre la suspensió de les obres del carrer Ample, respectant el compromís que el consistori va prendre amb els comerciants i veïns de respectar la campanya de Nadal. Segons afirmen fonts del consistori consultades per Diari Més, d’acord amb les converses mantingudes entre l’Ajuntament i l’empresa constructora, «s’acorda aturar les obres del 19/11/2025 al 12/01/2026, deixant sense afectació d’obres de la plaça del Pintor Fortuny i connexió amb la plaça de la Llibertat amb motiu de les festes de Nadal, per tal de reprendre les obres després de Reis». Per aquest motiu, les obres es podran re-
prendre, com a aviat, a partir del dimarts 13 de gener. A més, des de l’Ajuntament confirmen que «l’obra es tro-
Reus commemora el Dia dels Drets Humans: «Hem de cuidarlos, protegir-los i difondre’ls»
Societat l Reus va commemorar ahir el Dia dels Drets Humans. Davant de l'Ajuntament, els alumnes de l'Institut Josep Tapiró van llegir la Declaració Universal dels Drets Humans, que remarca drets com el temps lliure, el descans, el tracte just o l'accés a aliments, roba, habitatge i assistència mèdica a «totes les perso-
nes». «Ningú pot privar-nos d'aquests drets i llibertats», van proclamar els joves. Des d'Amnistia Internacional, es va expressar que «hem de cuidar aquests drets humans, protegir-los i difondre'ls». L'acte va estar amenitzat per l'acompanyament musical de Danylo Vasylchenko, músic refugiat de la guerra d'Ucraïna. Sergi Peralta
Reus amplia el programa Temps X Cures durant el Nadal amb activitats per a joves i infants
Joventut l Les regidories d'Educació i Ciutadania i de Joventut han organitzat diverses propostes gratuïtes en el marc del programa Temps X Cures en el marc de les vacances de Nadal. L'objectiu és afavorir la conciliació laboral i familiar i garantir espais educatius i de lleure de qualitat durant les vacances. Entre les accions hi ha els
patis oberts dinamitzats a les escoles Prat de la Riba, Rubió i Ors, Marià Fortuny, Joan Rebull, Dr. Alberich i Casas i CEE Font del Lleó en horari de 9.20 a 13.30 hores. També hi haurà el Casal de Nadal X Joves, un espai de trobada matinal a La Palma per joves de 12 a 16 anys, i altres propostes lúdiques com una dotzena de tallers. Redacció
ba molt avançada i s’han recepcionat parcialment els tres trams del carrer Ample, la fase 2 del projecte de la plaça
del Víctor i el vial de la plaça Llibertat en data 19 de novembre de 2025». A la vegada, asseguren que a efectes mera-
Les obres s’han aturat per respectar el Black Friday i la campanya de Nadal
ment contractuals, en el moment de la suspensió l’obra es troba executada en un 51%.
La tercera fase de la reforma, amb una durada prevista de cinc mesos d’obres, convertirà el tram de la plaça de davant de l’edifici de la Caixa i entorn del monument a un sol nivell i augmentarà l’espai per ús de vianants en més de 1.000 metres quadrats. D’aquesta manera, els vehicles hauran d’emprar un nou carril. A més, l’estàtua del Condesito es reubicarà per tal de coincidir amb la bisectriu de la façana de l’edifici al seu costat i s’introduirà vegetació
amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de l’espai. Concretament, s’espera incorporar més de 330 metres quadrats de zones verdes amb el projecte sencer.
Anem a l’Ample
Per un altre costat, amb la voluntat de dinamitzar la zona en l’àmbit comercial es preveu que demà divendres 12 de desembre se celebri una jornada festiva al carrer Ample amb el lema ‘Anem a l’Ample’. L’esdeveniment tindrà lloc de 17 a 20 hores i preveu diverses accions com música en directe, tallers per a totes les edats i sorpreses preparades pel teixit comercial de la zona. L’objectiu és convidar la ciutadania reusenca a redescobrir l’espai després de l’execució de les dues primeres fases de les obres de reforma i aprofitant les dates nadalenques. Les dues primeres fases, que van afectar directament a tot el llarg del carrer Ample, van deixar el vial en un sol nivell, van retirar els espais d’aparcament de zona blava, van ampliar les voreres i van introduir nou mobiliari urbà, amb la voluntat de fer protagonista al vianant.
L’alumnat de l’Institut Josep Tapiró, el violinista Danylo Vasylchenko, les autoritats polítiques i el representant d’Amnistia Internacional.
Entrevista l El president de la Cambra de Comerç de Reus, que ha completat dos anys al capdavant de la corporació, defensa la coexistència dels projectes en mobilitat, però subratlla que l’important «ara» és «arrencar amb l’estació intermodal»
Sergi Peralta Moreno
Ha complert dos anys com a president de la Cambra. Com valora aquest temps?
«Ens han passat volant aquests dos anys. Sembla que era ahir que estàvem decidint si ens presentàvem o no. Moltes de les fites que ens havíem posat per aquests quatre anys ja les tenim encarrilades».
Quines?
«Hem aconseguit l’Acelera Pyme, el Kit Digital, l’Oficina de Transició Energètica Empresarial, estar implicats en els Fons de Transició Nuclear. Hem estat a Wine París, a Fenavin i hem dut a terme una missió inversa del vermut.
Durant molts anys hem estat lluitant per la Llei de Cambres i, després de moltes converses, tira endavant. Hem teixit un relat més sòlid i coherent sobre l’economia, la innovació i el territori. No parem».
També s’han introduït canvis a la Reus Viu el Vi.
«Hem canviat la ubicació. Crec que tenia una etiqueta posada que la gent només venia a beure vi i volíem donar-li un canvi d’aires. Amb el Parc de Sant Jordi i una adaptació d’horaris, ja li donem un caràcter més familiar».
Ho valora positivament?
«En fem una valoració positiva al 100%. Tothom ens ha dit que el canvi és positiu». Què suposarà la Llei de Cambres?
«Un suport legal. Encara estem regits per una llei del 2014 i tindrem una seguretat jurídica més correcta i un finançament per tota la feina que fem per l’administració».
Tenia entre mans la voluntat de transformar la Llotja. En quin punt està?
«Anem pas a pas. Ja hem millorat la sonorització, hem posat més altaveus i hem canviat els equips. Ara estem treballant per posar climatització. Abans d’instal·lar pantalles i accessoris, hem d’assegurar-nos que tots els serveis estiguin coberts. Intentarem que a començaments d’any estigui posada, perquè avui
Parlar en conjunt
«L’àrea metropolitana serà un encert, ens donarà una força que per separat no tenim»
Inversions i projectes
«Estem en un moment importantíssim, el territori està ‘que se sale’, en ebullició»
dia a l’estiu fa una calor insuportable i a l’hivern la gent ha d’anar amb jaqueta».
Van per fases?
«Sí. Això permet no haver de tancar la Llotja, perquè allà no parem. Hi ha actes cada dos per tres i ens sabria greu haver d’estar tancats sis mesos, o el que calgués. Anem fent passos petits, intentant aprofitar els caps de setmana, perquè no molestin i no perdre el servei que dona».
Com veu el territori?
«Estem en un moment importantíssim. Com diu la joventut, està que se sale. Tenim inversions a Mont-roig, a Montblanc, Repsol, estem pendents de Móra d’Ebre i Ascó... Tenim un
munt de projectes en marxa. Els Fons de Transició Nuclear estan funcionant de forma impressionant. Està en ebullició».
El territori està preparat per a la transició nuclear?
«Ho estarà. Avui dia encara no, però arribarem a estar-ho. En aquests casos, normalment es posen solucions amb posterioritat, però aquí la Generalitat ha tingut una visió estratègica perquè el dia que es tanquin les nuclears no suposi un impacte tan gran per al territori». Mencionava projectes d’envergadura. El futur passa per aquí?
«El futur s’ha de fer de dues maneres. Les inversions d’en-
vergadura són les tractores que després arrosseguen i porten inversions de menor pes. És important tenir aquestes empreses grans, però també les petites, que sumen per anar creixent».
És un efecte dominó.
«Tot va lligat. Ara, un problema gros és que les petites empreses pensen amb el dia a dia i no tenen la visió de treballar a llarg termini. Si també els podem inculcar la visió de treballar plegats amb els centres de recerca i que vegin el benefici que suposa, cada vegada tindrem unes companyies més modernes». Perquè tot l’ecosistema prosperi, és important tenir unes bones comunicacions. Com estan?
«Hi ha qüestions més enfocades i d’altres menys. El TramCamp ja està en marxa, la primera fase començarà a construir-se aviat. L’estació intermodal tirarà endavant. El president Illa va afirmar que es poden fer els dos projectes,
la intermodal per un costat i l’Horta Gran de Tarragona per l’altre. És lícit que Tarragona vulgui tenir la seva estació, però no hem de perdre el nord.
L’important ara és arrencar amb l’estació intermodal i que ens pugui portar passatgers de Reus a Barcelona en un temps que no sigui de 30 anys enrere, o pitjor».
L’Aeroport, carreteres... «Si volem que l’Aeroport creixi, si volem desestacionalitzar el turisme, necessitem que la intermodal funcioni. El meu predecessor sempre reclamava inversions per a l’N-420 i la C-14. Són molt importants, perquè una vegada comencin a notar-se les inversions al Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, seran encara més necessàries. Però costa».
Amb el desdoblament de l’N-420, caldrà ser pesats... «Sí. He parlat amb els presidents de les cambres de Terol, Tortosa i Lleida, i amb l’alcalde de Gandesa, i tornarem a pressionar. Com més soroll fem,
més ens escoltaran». Com valora la temporada a l’Aeroport de Reus? «Tothom està molt content. L’Aeroport funciona. El problema és que al novembre els vols s’acaben i, fins a la Setmana Santa, no tornen a arrencar. La gràcia seria que puguem potenciar aquests mesos que ara tenim sense moviment. Però això implica tenir unes bones infraestructures. L’estació intermodal suposarà un gran canvi». Demanava impulsar viatges per a empresaris o mercaderies.
«Sí, ho he estat lluitat, però de moment no m’escolten gaire. Com que l’Aeroport funciona tan bé d’aquesta forma, costa canviar el model. A vegades es diu que no es mouen mercaderies perquè no hi ha demanda. Anys enrere se n’havien mogut. No ho tinc clar. Continuarem picant pedra» Com s’entén que només hi hagi una connexió amb altres punts de l’Estat?
«Segurament n’hi hauria d’haver més. Quan hi havia la base de Ryanair, teníem connexions amb Sevilla, Santiago... Ara no la tenim i es lliguen els vols que interessin al turisme. Crec que el dia que facin l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona i se centrin que sigui un hub intercontinental, part dels vols aniran a Girona i a Reus i, aleshores, tornarem a tenir més vols domèstics i, també, europeus». Les administracions miren pel bé particular o el comú? «Soc un gran defensor de parlar en conjunt. L’àrea metropolitana crec que serà un encert. Ens donarà una força que per separat no tenim». Quins reptes es marca d’ara endavant la Cambra?
«Hem d’impulsar les infraestructures empresarials al territori, continuar amb els Fons de Transició Nuclear, enfortir la capacitat de donar suport estratègic a les pimes i start-ups... Volem convertir la Cambra en un actor imprescindible en la nova economia del Camp de Tarragona».
Cultura l L’Ajuntament commemorarà el moment amb unes Jornades culturals i un festival de microteatre
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Torredembarra celebrarà un quart de segle des de la rehabilitació de l’històric Castell de la família Icart, que des de l’any 2000 acull la Casa de la Vila torrenca. El consistori commemorarà l’històric moment de la renovació de l’edificació amb unes Jornades Commemoratives aquest dissabte, on recordarà el recorregut del patrimoni y els treballs portats a terme per oferir l’espai actual al municipi. L’edifici, però, acumula més de cinc segles d’història.
El castell, construït per Pere Blai, el mateix responsable del Palau de la Generalitat, va representar un encàrrec la família Icart l’any 1565 i és l’única edificació de nova planta del Renaixement català que es conserva a Catalunya. Una fita que Torredembarra va decidir conservar també durant el segle XX, després que el llegat dels Icart «disminuís el seu protagonisme» al Baix Camp segles després de la construcció de l’edifici. «El castell va entrar en decadència i durant el segle XX, la població se’l va mirar d’esquena», explicava l’historiador Joaquim Nolla. D’acord amb l’expert, l’estructura, «pràcticament abandonada», va fer-se servir per a diverses activitats allunyades de la noblesa, com «tallers de cantaires o espais infantils», assegurava. En aquest aspecte, l’arquitecte encarregat de la rehabilitació del castell entre els anys 1995 i 2000, Xavier Olivé, també destacava que la gent del municipi, avui dia, «encara recorda com hi jugava dins». «Semblava mentida que un edifici d’aquest valor patrimonial estigués abandonat de portes endins», recordava Olivé.
Imatge d’arxiu de l’estat del Castell dels Icart l’any 1930. Cedida
El castell va estar abandonat durant 150 anys, fins la seva compra l’any 1988
El consistori oferirà visites guiades per espais conservats en estat original
L’edifici va viure 150 anys en estat d’abandonament, fins a l’adjudicació dels treballs per renovar-lo i adequar-lo l’any 1988. «Es pretenia que fos una rehabilitació ràpida», remarcava l’historiador, tot i que, finalment, va allargar-se dotze anys. L’expert destaca que,
amb la recuperació del patrimoni, el municipi va viure una «gran victòria». Tant va ser així, que l’any 2000 la Genera-
litat el va declarar Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) i l’arquitecte, Xavier Olivé, va guanyar el premi anual del
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. «Va ser una obra monstruosa, molt gran», recorden Olivé i Nolla, que van treballar conjuntament en la recuperació del patrimoni. «Es va buscar la continuïtat artística», afirmaven els professionals. A més, recordaven que la nova pintura del Castell dels Icart, que encara es conserva, va comportar polèmica durant els treballs de rehabilitació: «Va portar controvèrsia política i social», indicava Nolla, «però havíem de fer-ho sota el nostre criteri», afegia Olivé. L’arquitecte encarregat del projecte també mostrava la seva satisfacció amb el fet que «ara es vulgui celebrar»: «Al final es va fer un bon treball, i vol dir que està consolidat», explicava al Diari Més.
Jornades d’història Ara, el consistori organitzarà unes Jornades dividides en dos dies, que recordaran la rehabilitació i la història dels cinc segles del castell. El dissabte 13 de desembre començarà amb un acompanyament de coneixement, amb visites guiades a les 10.00h i a les 12.00h, que inclouran l’accés al primer pis conservat en estat original, no accessible habitualment, de manera gratuïta. A més, es portarà a terme una conferència per part del Centre d’Estudis Sinibald de Mas, amb l’historiador Joaquim Nolla i l’arquitecte Xavier Olivé.
Nous temps
Interès futur en renovar l’entresol
Entre els plans de l’Ajuntament de Torredembarra, també figura l’interès actual per renovar i construir la planta que manca a l’entresol de l’edifici. Una obra que podria reactivar-se, d’acord amb l’arquitecte Xavier Olivé, i que comprendria l’estructura entre la planta baixa i la noble, que inclou parts com el saló de plens. Fins ara, no hi ha confirmació, tot i que l’interès del consistori roman des de fa mesos.
A la tarda, a partir de les 18.30h, al Pati del Castell s’oferirà un acte institucional de celebració dels 25 anys, amb la reunió d’alguns dels alcaldes que han governat des de la seu municipal. «Tractarem la història, la cultura i la institució, que tantes persones han defensat dedicant el seu temps amb el castell», indicava l’alcalde de Torredembarra, Vale Pino. El batlle, també mencionava la «necessitat de posar en valor la institució», oferint informació sobre un patrimoni que considera «encara desconegut».
L’últim acte serà el dia 19, amb el Festival de Microteatre al Castell La Torrenca, entre les 19.00h i les 21.00h, amb una experiència immersiva realitzada per La Llunàtica Productions per «descobrir el teatre de manera diferent».
Economia l El nou informe de la FEHT destaca que les bones xifres s’han consolidat, però que «no són suficients»
Adam Díaz Garriga
L’últim informe de valoració de la temporada turística de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) ha tornat a tancat el 2025 amb el que s’ha reivindicat com la «desestacionalització del turisme més gran de la història» a la província. Enguany, no només ha destacat la temporada d’estiu, que s’ha consolidat amb xifres idèntiques el 2024 (0% d’increment en pernoctacions), sinó que entre el gener i el maig, i el setembre i el desembre, el creixement s’ha situat entre el 10% i el 12%, respectivament. Un dels objectius principals de la província, com afirmava la presidenta de la FEHT, Berta Cabré, que tot i sumar bones dades en el còmput anual, Tarragona «s’ha de centrar en la desestacionalizació» perquè consideren «insuficients» les dades del turisme de temporada. «Ha estat una temporada satisfactòria, de consolidació, però no és un any rècord i continuem recuperant-nos», afirmava la responsable, recordant que l’última temporada notable va ser l’any 2017, amb 22 milions de pernoctacions. Aquest any s’han enregistrat 21.748.664 milions de pernoctacions, un 2,9% més en comparació amb l’any anterior. Del total de les estades, només el 7% s’han efectuat a les Terres de l’Ebre, destacant el paper de la costa amb un 93%.
Les principals novetats provenen del canvi de dinàmica en l’arribada de turistes a la demarcació, impactant l’auge de les visites internacionals, sumant el 51,5% del total, que
enguany superen les nacionals (48,5%). Una dinàmica inesperada, que ve marcada per «l’esperat» retorn del turisme rus: gairebé 80.000 turistes russos han pernoctat a la província, un 28,5% més respecte al 2024. «Els agradava molt la Costa Daurada i els gustos no han canviat. No hem abandonat aquest mercat», subratllava Cabré. A més, la presidenta destacava que, des de les empreses tarragonines «han estat presents» quan existien «probabilitats de viatge», esmentant la intencionalitat de «tornar a recuperar-lo».
El turisme internacional també s’ha manifestat des del Regne Unit i Irlanda, una tendència que des de la FEHT preveuen que serà notable els pròxims anys. Des del Regne Unit, 2,4 milions de persones han pernoctat a la demarcació, superant en un 20,7% les dades de l’any passat, juntament amb el mercat irlandès, que també ha augmentat la seva presència en un 21,7% (més d’1,5 milions de pernoctacions). Destaca també la davallada del turisme francès, un altre canvi de dinàmica respecte a les últimes dècades, que situa un decreixement del 0,1% (2,6 milions de pernoctacions). El portuguès (14,8% més), el polonès i el turisme de Països Baixos (3,3% més) també s’han consolidat com a mercats amb «perspectiva de futur» a Tarragona, obrint
Un dels objectius pel 2026 és recuperar el mercat estatal com a principal visitant
la porta a futures operadores des de l’aeroport de Reus per «augmentar l’atractiu» de la demarcació.
«Ponts de diàleg»
La presidenta feia esment dels «ponts de diàleg» existents amb els principals actors de la demarcació, «com Port Aventura», amb la idea «de com incrementar la desestacionalització» i arribar a acords per augmentar l’oferta de l’aeroport. Uns diàlegs que «s’han intensificat les últimes setmanes», i que s’enfocaran en el «llarg termini» per apostar pel creixement de la província.
Ara, la FEHT ha establert com a objectiu durant el 2026 la introducció de diversos nous mercats, concretament els asiàtics, i assolir la marca de desestacionalització d’un 80% de l’ocupació durant cada dia de l’any. Una dada que, segons ha admès la presidenta, «encara està lluny», tot i que espera aconseguir-se amb la recuperació del turista nacional com a principal visitant. «La proximitat ha de ser una prioritat, sempre ha estat el primer client», indicava Berta Cabré. D’igual manera, ha demostrat l’interès pel marcat coreà, un «dels més prometedors» i amb interessos «particulars».
Entre els objectius, també se situava la regularització del model fiscal que pretén implantar la Generalitat sobre les empreses turístiques, i que actualment «està sobre la taula». «No volem un increment, fem grans esforços per captar visitants», remarcava la presidenta.
Noves dinàmiques durant el 2025
El sector turístic espera el retorn progressiu dels visitants russos
La presidenta de la Federació Empresarial de Turisme i Hostaleria durant la presentació de les dades d’aquest 2025. FEHT
Propostes l La FEHT reobre el debat i estableix la iniciativa com a prioritat per al 2026
Adam Díaz Garriga
La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) va reobrir el debat sobre el macroprojecte del Hard Rock a la demarcació de Tarragona. L’entitat empresarial destacava com a un dels objectius prioritaris recuperar la proposta, criticada durament durant els últims vuit anys pel seu impacte ambiental i el seu model turístic qüestionat per diversos municipis del Camp de Tarragona al llarg del seu desenvolupament. «No el donem per perdut, si hi ha sort, podem tornar a parlar del Hard Rock com a projecte estratègic per a la nostra destinació», reivindicava la presidenta de la FEHT, Berta Cabré. La responsable
de la institució també afirmava que el projecte ha de «servir com a revulsiu de Port Aventura». «No aconseguirem la desestacionalització si no introduim nous interessos», argumentava Cabré. El projecte s’ha mantingut aturat parcialment durant aquest 2025 a causa de bloqueigs sobre els beneficis fiscals. Una mesura impulsada per PSC, ERC, Comuns i la CUP que, actualment, es genera dubtes després de l’aprovació d’una moció el passat mes de juliol per portar endavant la proposta. Aquest cop, la iniciativa va rebre el suport de Junts, PPC i VOX, amb l’abstenció del Partit Socialista des del Parlament. Ara, el sector turístic planteja recuperar l’interès.
Redacció
L’Ajuntament de Valls presenta per aquestes festes un conjunt d’activitats infantils gratuïtes adreçades a infants i adolescents de 4 a 12 anys, integrades dins la programació nadalenca de la ciutat. Sota el lema Un Nadal en Igualtat: diversió per la canalla, temps per tu!, la proposta oferirà espais de joc pensats perquè les famílies puguin disposar de temps per fer compres o gestions mentre els més petits gaudeixen d’estones de lleure. Les activitats tindran lloc a la plaça Torrent del Titit, de 10.30 a 14 h, els dissabtes 20 i 27 de desembre i 3 de gener, amb aforament limitat, i inclouran jocs de fusta artesanals, jocs gegants i dinàmiques conduïdes per Els Desenchufables.
A més, el servei municipal de canguratge comptarà amb un equip de monitoratge que vetllarà en tot moment pels infants i garantirà un espai segur i acollidor. La iniciativa s’ubica en un dels principals eixos comercials de Valls amb la voluntat de facilitar el dia a dia en unes dates en què les
La proposta, que està adreçada a criatures de 4 a 12 anys, es farà de les 10.30 a les 14 h
càrregues s’incrementen per preparar les festes.
Les activitats, organitzades per la Regidoria d’Igualtat i
Feminismes, s’emmarquen dins del programa Temps per Cures de la Generalitat de Catalunya, orientat a impulsar polítiques públiques que posin a disposició serveis de cura per afavorir una conciliació més justa.
D’altra banda, la regidoria també col·labora amb altres iniciatives que es duen a ter-
me a la ciutat durant aquestes dates amb l’objectiu de promoure espais segurs i de sensibilització. El Mercat de Nadal, que se celebrarà aquest cap de setmana, incorporarà una carpa dinamitzada per BeFreya en el marc del projecte Construïm comunitats segures, centrada en la prevenció de la LGTBfòbia.
Demà arrenca Fem el Vermut a Salou, amb migdies plens de sabor a 19 establiments
Gastronomia l Propostes a 6 euros de 12 a 15 hores fins al 23 de desembre
Redacció
Des de demà i fins al 23 de desembre, Salou celebrarà Fem el Vermut a Salou, una proposta que omplirà els migdies de tradició i bon ambient. Impulsada per l’AEH Salou i la Regidoria de Dinamització Econòmica, la iniciativa reivindica un dels aperitius més emblemàtics del territori. De 12 a 15 h, visitants i residents podran gaudir d’un vermut amb degustació per 6 euros en qualsevol dels 19 establiments participants, amb l’objectiu de destacar
productes de proximitat
aquesta beguda tan arrelada i el seu vincle amb el Nadal i la gastronomia local. Participen Amaranto, Aparthotel Terra Àurea, Circus Bar, Circus City, Cook and Travel, El Racó de Nico, La Gresca, Miarma Salou, Tiquismiquis, Vinoteca de Salou Wine Palace, Charo Café & Pastisseria, Bufacaldos Restaurant, [M]nudo, El Bon Àpat, Élite Bar, Sofía Brunch y Cóctel, Sunset St., Mrkt Gastrobar i Huma. La iniciativa vol ser un aparador de cultura i tradició locals. Una ocasió per gaudir del vermut en un ambient festiu.
LL’entitat prepara un esmorzar popular i visites al molí per presentar l’oli els Vergerars 2025 L’oli de Salomó és característic gràcies a l’orografia del terreny, el clima i les oliveres centenàries
a Cooperativa Agrícola de Salomó celebra aquest diumenge, dia 14, l’arribada de l’oli d’oliva de la nova temporada amb la 16à edició de la seva Festa de l’Oli. L’eix central de la celebració serà el tradicional esmorzar popular amb pa torrat i llonganissa, cansalada o arengada, regat amb oli d’oliva els Vergerars –la marca comercial de l’entitat– de la nova collita 2025 i vins de la mateixa cooperativa.
Les activitats i la preparació de l’esmorzar començaran a partir de les 09.30 h a les mateixes instal·lacions del molí d’oli de la cooperativa, al Passeig de
l’Estació, 18. Durant la jornada també s’oferiran visites a les instal·lacions del molí i tot plegat es complementarà amb l’acompanyament d’una concentració i exposició de vehciles clàssics que ja s’ha convertit en habitual coincidint i complementant la Festa de l’Oli salomonenca. Salomó es caracteritza per un oli d’elevada qualitat i notables valors organolèptics, gràcies al fet de tractar-se d’un municipi d’interior que compta amb una climatologia suau, marcada pel fet de tenir una important connexió amb el mar a través de
la vall del riu Gaià. A més, molts dels seus conreus destaquen per estar envoltats de bosc i es troben en feixes i terrasses estretes, sostinguts per marges de pedra. Aquestes característiques i la conservació d’importants oliveres centenàries donen una personalitat unica a l’oli de Salomó, que compta amb el reconeixement de la DO Siurana. La mateixa cooperativa produeix vins blancs i negres que es poden trobar en format de ‘bag-in-box’ de cinc litres o el vi de collita seleccionada de xarel·lo i parellada batejat com Alfa de Salomó.
Balanç l El parc ha creat més de 10.400 llocs de feina anuals i concentra el 92% de la incidència econòmica a Tarragona
Agències
PortAventura World ha aportat més de 17.200 milions d’euros al PIB català des de la seva posada en marxa el 1995. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Estudi d’Impacte Socioeconòmic, elaborat per la consultora PwC, presentat aquest dimecres a la seu de Foment del Treball a Barcelona. El document quantifica per primera vegada la magnitud «real» de la seva contribució a l’economia i l’ocupació del ressort durant els darrers 30 anys. L’informe recull que el
parc temàtic ha invertit 1.800 milions d’euros des de la seva obertura i que té un impacte laboral mitjà de 10.439 llocs de treball anuals, dels quals el 91% es concentren a la demarcació de Tarragona. Els resultats de l’informe evidencien el paper estructural que desenvolupa PortAventura World en l’economia espanyola i catalana. La seva activitat, directa, indirecta, induïda i la generada per la despesa dels visitants, ha suposat gairebé 18.000 milions d’euros de contribució al PIB des de 1995, la qual cosa equival a 600 milions d’euros anuals.
El 92% d’aquest impacte econòmic es queda a Tarragona. Això, indiquen, reforça l’arrelament territorial. Durant les tres dècades, PortAventura World ha rebut més de 109 milions de visites, «consolidant-se» com a referent de l’oci a Europa. Segons l’informe, el fet que estigui obert 307 dies a l’any ha estat determinant per a la desestacionalització del sector hoteler, comercial i cultural de la Costa Daurada. A més, l’estudi també destaca l’impacte social generat a través de la Fundació PortAventura, amb més de 118.000 infants en si-
Imatge de la celebració dels Premis Tarragonès de l’any passat a Salou. Ajuntament de Salou
Agenda l El Casal Municipal de la Nou de Gaià acollirà aquest diumenge a les 12 h l’acte de lliurament dels Premis Tarragonès. Durant la cerimònia es faran públics la XXVI Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura, la XXIV Beca de Creació Lucius Anneus Florus
i el XXIV Premi de Difusió Eutyches. L’acte, concebut per Marc Chornet Artells, comptarà amb membres de Projecte Ingenu i el músic Gerard Marsal en una proposta que revisita les tonades tradicionals per reflexionar sobre el territori i la seva memòria. Redacció
El parc ha invertit 1.800 milions i ha rebut 109 milions de visites des del 1995
tuació de vulnerabilitat que participat del Dreams Village. Finalment, en matèria am-
biental, la companyia ha impulsat projectes de referència al sector, com la planta fotovoltaica PortAventura Solar, que genera més de 15 GWh a l’any i evita l’emissió de 6.000 tones de CO2. De fet, des del 2016 el 99,6% de l’energia del parc procedeix de fonts renovables. La companyia també
ha reutilitzat 7,4 milions de m³ d’aigua regenerada, el 28% del consum total. A més, n’ha reduït el consum energètic un 5% l’última dècada.
L’estudi confirma l’impacte econòmic, social i ambiental de PortAventura World i en reforça el paper clau a la Costa Daurada durant tres dècades.
Futbol l L’entrenador del Nàstic de Tarragona explica a Diari Més com ha sigut el seu primer mes a l’equip, el que exigeix als seus jugadors i també assenyala els punts forts que vol veure aquest cap de setmana
Atlético. És un missatge que val també per a altres jugadors que no han tingut tanta participació com Kaptoum o Almpanis?
«Des que estic aquí no s’ha repetit ni un sol onze. Això significa que tots tenen opcions sempre que treballin i aprofitin les oportunitats. Volem que tots estiguin endollats. Han d’estar preparats per a no decebre a ningú, sobretot a l’equip i el grup».
Óscar Sanz i Sergio Santos s’apunten com baixes d’última hora per lesió.
Ja ha passat un mes i una setmana des que va aterrar a Tarragona. Com es troba?
«Bé en línies generals. Més adaptat a l’entorn, a l’equip i també als jugadors. Treballant de valent i intentant que els resultats acompanyin, que això és el realment important».
El fet d’entrar quan la competició està en curs fa que un entrenador se centri en apagar focs i no tant en treballar amb tranquil·litat?
«Més que apagar focs, crec que és centrar-se en conèixer tot poc a poc. Tant saber com és el teu equip, el seu rendiment en la competició, com són els rivals i la lliga. Hi ha poc temps i s’ha de preparar ràpidament tot».
En els duels contra l’Hércules i el Sevilla Atlético l’equip va millorar les sensacions. S’apropa el joc al qual reclamava quan va arribar?
«No, crec que encara tenim molta feina per fer, som ambiciosos. Encara ens costa i hem de seguir millorant. Sí que s’han vist cosetes, petits detalls, però hem d’aconseguir més continuïtat en el joc. Des que vam arribar vam establir que l’equip seria ambiciós, que pressionaria, seria protagonista i vertical. Estem treballant amb això, no som conformistes, hem de millorar molt i això s’aconsegueix amb el treball».
Va acabar el duel contra el Sevilla Atlético amb sensacions agredolces i impotència, què s’ha de millorar?
«Hem analitzat bé el partit i ja hem treballat aquesta setmana mostrant el necessari als jugadors. És important que ells també ho vegin, ho ana-
Les sensacions
«Encara tenim molta feina per fer, som ambiciosos i volem seguir millorant»
litzin i vegin perquè es produeixin diferents situacions. No entraré en detalls. L’equip va ser molt clar en la primera meitat i millorable a la segona, per això dic que estem en procés de millorar encara».
En aquesta categoria és difícil tancar un partit sense patir.
«La conec bé i sé el que costa. Es pateix per estar a dalt, a la meitat de la taula o la part baixa, perquè en qüestió de dos resultats tot canvia. Un
partit et catapulta i l’altre t’enfonsa. Hi ha molta igualtat. De moment no hem tingut cap partit còmode, tots han estat tremendament igualats i esperem assolir una victòria contundent ben aviat i no patir tant [riu]».
Ara que ja ha tingut temps per analitzar i conèixer a fons la plantilla quina impressió té?
«La mateixa sensació que són uns jugadors molt treballadors i ho han demostrat en els
entrenaments des del primer dia. Cada jugador té el seu caràcter i manera de fer, per això m’agrada conèixer bé a cadascú per afrontar qualsevol comunicació i saber on poder ajudar millor a l’equip. Ara, segons quins perfils, ja sé com puc treure’ls millor rendiment».
Hi ha algun jugador que l’hagi sorprès especialment?
«No m’agrada mai individualitzar. Això és un esport d’equip i no m’agrada elogiar a cap en concret. Penso que els elogis debiliten [riu]. Per damunt de tot està l’equip i malgrat que, lògicament, hi ha jugadors que m’han sor-
près en positiu, prefereixo guardar-ho per a mi».
Pel que fa al bloc, ha millorat des que va arribar?
«No he estat al principi de la temporada així que no parlaré de quan no era present. Des del primer moment hi ha una bona disposició dels jugadors i així continua. És l’única manera que podem competir, ja els vaig dir. Hem de ser un equip amb actitud, una família que sigui solidària i respectuosa amb el company, preparat per lluitar braç a braç. Això és innegociable, per a mi és sagrat per a un equip». Juanda Fuentes va aprofitar la seva oportunitat i va brillar contra el Sevilla
«Són dos jugadors que no estaran disponibles contra el Cartagena i ja veurem com evolucionen de les seves lesions. Està clar que les seves posicions les cobriran dos companys que han d’estar preparats».
Com a jugador, va compartir vestuari amb Guardiola, Ronaldinho i molts altres jugadors d’alt reconeixement. Ha notat algun canvi en els vestuaris de llavors amb els d’ara?
«Ha canviat com ho ha fet la societat. Algunes coses per a bé, d’altres no. La gent jove d’avui en dia té unes maneres de fer diferents de les que vaig tenir quan vaig començar a jugar. S’ha d’entendre i respectar, en aquest sentit porto molts anys adaptant-me [riu]».
I d’entrenador va tenir a Johan Cruyff al Barça. «Crec que en aquest aspecte hi ha el mateix respecte a la figura de l’entrenador que llavors. Crec que és necessari un equilibri entre la distància i proximitat al jugador en diferents moments». Tot aquest bagatge com a jugador ha tingut efecte al vestuari?
«O són molt joves o jo molt gran [riu]. Segurament la majoria no m’ha vist jugar i és lògic. D’altres potser es van informar de qui és l’entrenador i qui havia sigut. Això queda ja en una altra època, un altre futbol».
Va arribar al Nàstic amb Javi Manjarín com a segon entrenador. Heu anat junts des de fa anys. És el seu home de confiança?
«A Javi Manjarín el vaig conèixer quan vaig entrenar al filial del Deportivo de la Corunya. Llavors vaig anar sol i vaig necessitar un preparador físic i
Javier Manjarín
«És com a part de la meva família i l’enllaç que necessito entre jugadors i cos tècnic»
un segon entrenador. Amb ell vaig compartir partits de veterans de la selecció espanyola. Ens vam reunir, vam parlar de futbol i ràpidament vam trobar aquest feeling per treballar plegats. Des de llavors anem junts a cada projecte. Tenim una relació com d’una família i l’aprecio molt més enllà de l’esport». És la seva mà dreta.
«S’encarrega de la pilota aturada i d’altres rols. Parlem molt per consensuar moltes situacions en el joc. També és una persona molt més propera amb els jugadors del que soc jo. Podríem dir que és l’enllaç entre jugadors i cos tècnic. És una persona amb el caràcter molt obert i encaixa bé en aquest rol». És indispensable en el futbol actual tenir un cos tècnic de confiança i no entrenar sol?
«Depèn de la categoria, clar, i també els mitjans de cada equip. Aquí al Nàstic també m’he trobat un equip meravellós, Jordi Abella, Yuriy Storozhuk i Manuel Oliva són gent meravellosa i treballo molt bé amb ells. Igual que la resta de treballadors del club».
Diumenge es jugarà el darrer partit de l’any a casa contra el Cartagena. Espera un gran ambient?
«Afronto el duel amb moltes ganes i il·lusió. Hem d’aconseguir que sigui un fortí i intentar que s’escapin els menys punts possibles. Volem ser un equip fort i sòlid, que la gent estigui contenta i orgullosa del que transmet el seu equip sobre la gespa, això és el més important. Per això treballem. Que no s’escapin punts a casa és la manera d’estar a la part alta de la classificació».
Què espera del Cartagena?
«És un rival que juga molt bé al futbol. Està fent les coses bé i estic convençut que lluitarà a la part alta de la classificació al final de la temporada. Serà un partit complicat, però tots els partits els hem d’enfrontar amb la mateixa exigència i el màxim sacrifici sigui quin sigui el rival».
Què ha de veure de l’equip per estar satisfet?
«Continuïtat en el joc. Hem fet unes bones primeres meitats, però sempre hem anat condicionats per una cosa o
Què vol veure diumenge
«Continuïtat en el joc des del principi fins al final sense cap contratemps»
Mercat d’hivern
«Sabem bé les fortaleses i les debilitats. Qui ha de parlar és el director esportiu»
per altra i al final els partits ens han costat. Per exemple, en Sevilla va ser el tema de les lesions, ens va obligar a gastar canvis en certs moments que potser, de tenir-los disponibles, els podríem haver utilitzat al final del partit, que és quan vam patir més. El que vull veure és continuïtat en el joc des del principi fins al final del partit».
S’aproximen les festes de Nadal. Ha fet la llista als Reis d’Orient per reforçar algunes posicions en el mercat d’hivern?
«Soc un entrenador que prefereix parlar dels jugadors que tinc, no dels que poden venir o deixar de venir. Per això està Noé Calleja, que és el director esportiu. Això sí, tenim una relació molt fluida, parlem molt i sabem bé les fortaleses i les debiliats de l’equip. A partir d’aquí, el que ha de parlar, si cal, és el director esportiu».
Cristóbal Parralo, un entrenador que va jugar al ‘Dream Team’ del Barça
Futbol l Com a jugador va compartir vestuari amb mites del món del futbol
Redacció Cristóbal Parralo (Priego de Córdoba, 21/08/1967) està avalat, a banda dels seus triomfs com a entrenador, per una carrera futbolística on va poder aprendre de mites del món del futbol. Parralo, format a la Masía, va destacar com a lateral dret amb bones qualitats defensives en el que va ser el Barça del Dream Team de Johan Cruyff. Posteriorment, va continuar la seva carrera al Real Oviedo, Logroñés, Espanyol i, finalment, retirant-se al Paris Saint Germain. En aquest temps, va ser internacional
amb la selecció espanyola. En aquell temps, Parralo va coincidir amb perfils com Guardiola, Pochettino, Mikel Arteta, Ronald Koeman, Johan Cruyff com a entrenador i, fins i tot, amb Ronaldinho en la seva època a l’equip francès. Amb tot, no és un entrenador que li agradi treure pit ni del seu passat ni dels perfils amb qui va compartir vestuari. De fet, Parralo va destacar que «vaig entrar jove al vestuari del Barça i, com ara, els joves aprenen dels veterans, tot i que ara els rols han canviat una mica com ho ha fet la
societat». El que sí que va destacar sobre el seu temps amb Cruyff és «el respecte a
la figura de l’entrenador, això no ha canviat i es manté des de llavors».
UE Mataró. Garrido (0), Boix (12), Juanola (9), Niang (6) i Ventura (9). També van jugar Hall (4), Castillo (3), Ferrer (0), Martínez (15), Kalu (8) i Coll (0). CB Salou. Danred Knowles (8), Álex Llorca (22), David Cuéllar (2), Edgar
i
Bàsquet l El conjunt salouenc va quallar el millor partit del curs per trencar la mala dinàmica
Arnau Montreal Quesada
Álex Llorca ja dona alegries a l’OCA Global CB Salou. Aquesta, però, va ser una alegria més que necessària, tota una bombona d’oxigen per a un equip que necessitava la confiança que donen els triomfs. Els de Jesús Muñiz van mostrar la versió més millorada de l’equip tant en atac com en defensa i, liderats per un Llorca en estat de gràcia, van sentenciar la segona victòria del curs contra el Mataró en el darrer quart.
Aquest es presentava un duel clau per als interessos dels salouencs. El Mataró és el penúltim classificat així que un triomf no només els igualaria a la taula, sinó que significaria guanyar un bon average per al futur. L’inici, però, no va ser esperançador. Un triple local posava el 5-0 a l’inici, però els blaus no anaven a abaixar els braços. Llorca, amb una setmana de ro-
Imatge d’arxiu d’un duel del CB Salou d’aquesta temporada. Gerard Martí
datge, es va posar l’equip a l’esquena i amb un tir sobre la pintura i un triple va igua-
Ramon Folch, l’home clau que guia el Reus després d’una setmana dolça
Futbol l El reusenc va ser el més destacat a la Copa del Rei i va marcar contra el Terrassa
Redacció
El Reus FC Reddis va viure doble jornada dolça la setmana passada. Va competir sense arronsar-se contra la Real Sociedad i va assolir una golejada terapèutica contra el Terrassa per tallar una mala dinàmica. Tots dos partits va tenir un protagonista, el reusenc Ramon Folch que continuarà guiant l’equip aquest cap de setmana contra l’Olot. El reusenc és una de les pedres angulars de l’equip des que va aterrar amb el projecte a Tercera Federació i la setmana passada va demostrar
per què. Contra la Real Sociedad no es va arronsar davant un equip superior i amb bon tracte de la pilota, va lluitar els duels i dirigir la sortida de la pilota amb la tranquillitat d’un partit habitual. Ni tan sols la darrera jugada del partit va tacar-ho. Contra el Terrassa, va tornar a aparèixer la seva faceta golejadora posant el 2-0 en una jugada d’estratègia. De fet, malgrat ser un perfil de jugador més de caràcter defensiu, ja va demostrar la setmana passada que té arribada des de segona línia en acabar el curs amb 7
lar l’encontre. L’intercanvi de cops a començar.
El Mataró trobava facilitats
per provar sort des del tres i també l’encert per anotar-los.
D’altra banda, el Salou im-
Diumenge, el Reus visita el camp de l’Olot, un equip que no ha perdut a casa
gols. Aquest cap de setmana, el Reus reprèn la lliga contra l’Olot, un equip que encara no sap el que és perdre a casa. Sigui com sigui, Ramon Folch tornarà per liderar l’equip.
Álex Llorca va ser el màxim anotador del partit amb 22 punts i 24 de valoració
pregnava sobre la pista un joc ràpid i obrint espais per trobar els seus anotadors. El rebot defensiu, però, va pesar sobre el Salou. En una jugada, fins a tres de consecutius es van perdre, massa facilitats per al Mataró, però, tot i així, el final del primer quart presentava un igualat 19-18.
La igualtat es va mantenir al segon quart fins que els nous la van trencar. Llorca, de nou des del triple, va posar per davant als salouencs. Tot seguit, Knowles va afegir dos més i, per acabar, Cuéllar va recollir una passada en llarg de Llorca per buscar l’espai i posar el 27-32 que va obligar al temps mort local. La reacció va arribar i la igualtat va tornar fins que Emilio Martínez
va decantar la balança amb el 38-39 al descans. En el tercer període, el que semblava que seria de l’escapada salouenca, es va torçar el duel aviat. El Mataró castigava els errors locals i, després de dues pèrdues i el 50-43 a l’electrònic, Muñiz va tallar la sagnia amb un temps mort. Era el moment de reconstruir i, en reprendre el partit, la defensa salouenca es va alçar i el Salou va començar a esgarrapar punts fins que Llorca va tornar a igualar l’encontre a 52. Sobre la botzina, Castillo va anotar un triple per posar el 57-54 i una pèrdua evitable deixava sense última jugada per als de Muñiz.
Tocava remuntar en el darrer quart i no abaixar els braços. Ahir, però, no va ser el dia per arronsar-se. La imatge del CB Salou va canviar a la mostrada en els darrers partits. El Salou no va caure i, de fet, va trencar el partit. Llorca continuava la seva exhibició i amb un alley-oop d’Emilio i Morales els salouencs posaven el +5. El mateix Morales salpebrava l’avantatge amb un triple que obligava al temps mort local. Amb tot, va ser inútil, perquè el partit ja se li estava escapant de les mans al Mataró. Joaco Sánchez va castigar amb un triple a la represa i el Salou va arribar a posar-se amb +16. Tots els tirs encertaven i cada acció apropava més a un Salou que, a la banqueta, celebrava com un triomf cada petita victòria fins a certificar el 66-83 final.
CB Valls col·labora amb la Creu Roja per recollir joguines aquest 20 de desembre
Societat l Serà en la prèvia del duel contra el CB Roser, l'últim partit de l'any
Redacció
El Club Bàsquet Valls i la Creu Roja Joventut s’uneixen en una iniciativa solidària de gran impacte: la campanya Cap Infant Sense Joguina, que tindrà lloc el 20 de desembre de 2025 al pavelló Joana Ballart. Al llarg de tot el dia, tothom qui ho desitgi podrà aportar una joguina nova, no sexista i no bèl·lica i sense embolicar per contribuir a fer que les festes siguin especials per a tots els infants del municipi i la comarca. La proposta coincidirà en el darrer duel de la temporada del conjunt vallenc, que serà
contra el CB Roser a les 18 hores. La campanya és una de les accions més reconegudes de la Creu Roja i permet que infants en situació de vulnerabilitat visquin la il·lusió del Nadal amb la mateixa intensitat que qualsevol altre nen Des de l’organització se subratlla la importància de rebre joguines que fomentin valors positius. Tant la Creu Roja com el CB Valls fan una crida a la ciutadania, socis i simpatitzants perquè contribueixin en aquesta jornada solidària i ajudin a fer possible que, aquest Nadal, cap infant es quedi sense joguina.
Hoquei Patins l Els roig-i-negres no han puntuat a Europa i volen assaltar el pavelló del campió italià
Montreal Quesada
El Reus Deportiu Brasilia torna avui a les 21 h a Europa per enfrontar-se al campió italià, el Trissino, en el seu pavelló. El conjunt roig-i-negre arriba amb el deure d’assolir la primera victòria, però «no amb la necessitat imperiosa», destacava el tècnic Jordi Garcia. Queda molta fase regular i la classificació a la lligueta no ha de preocupar, però sí que és necessari un triomf per agafar confiança i embranzida contra un equip que no posarà les coses fàcils.
Els de Jordi Garcia no han tingut l’inici més plàcid a la Champions. Primer van rebre a la Bombonera el Barça i, després, van visitar la pista del Porto on van acabar caient amb polèmica. Ara, sumen el segon partit consecutiu lluny
dels seus contra el Trissino. El tècnic roig-i-negre va avisar dels perills del campió italià: «És un equip que té una
plantilla molt llarga. Té els dos porters de la selecció italiana i pràcticament tota l’estructura de l’equip nacional. Enguany
han sumat tres portuguesos amb talent que aporten més qualitat a un equip que a la lliga no baixa dels 5 gols per
Els italians van empatar a quatre gols contra el Barça al Palau Blaugrana
partit». De fet, a la Sèrie A, el Trissino és l’actual líder amb 9 victòries i un empat, encara no coneixen la derrota.
Aquesta rotació llarga dels italians és el seu punt més fort segons Garcia, que destaca que «físicament són forts i tenen molts recursos, espero un partit difícil». El duel serà sobre terrassa, una superfície que coneix bé el Reus i que ajudarà a plantejar el partit sense pensar en les dificultats d’altres pavellons.
Guanyar sense pressió Dissabte passat, el Reus va trencar una mala dinàmica
de resultats amb una golejada contra el Voltregà. Jordi Garcia destacava que «la sensació d’inestabilitat estava més fora que dins de l’equip. No era un problema d’hoquei, sinó de dinàmiques i estic content que la vam trencar». De fet, l’entrenador va anar més enllà i va subratllar que «tant a la lliga com a la Champions ens ha passat el mateix, a la primera volta els rivals difícils han sigut fora de casa. A la segona serà diferent».
Ara, els roig-i-negres volen trencar de nou la dinàmica a Europa, on encara no han puntuat. Amb tot, el tècnic reusenc va deixar clar que la classificació no deixa pressió afegida. «Anem a puntuar a Trissino perquè penso que tenim l’opció i les possibilitats per fer-ho, no perquè sigui una necessitat imperiosa. Queda encara tota la segona volta, els equips han de venir al Palau».
Avui a les 21 hores, el Reus buscarà assaltar el pavelló PalaDante sense confiar-se. El Trissino va golejar al Saint Omer per 9-0 en la primera jornada i, fa unes setmanes, va empatar a quatre contra el Barça al Palau Blaugrana.
Control l El grup d’experts presentarà la setmana vinent un primer informe sobre l’origen del brot de pesta porcina africana
Agències
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va anunciar aquest dimecres que Catalunya té una població de senglars que oscil·la entre els 125.000 i els 180.000 exemplars, en funció de l’època de l’any i dels cicles de cria. En declaracions als mitjans abans de comparèixer al Parlament, el conseller va dir que l’objectiu del Govern és reduir a la meitat aquesta població i ha concretat que, per fer-ho possible, crearan una Taula del senglar per abordar mesures per augmentar les captures. D’altra banda, el grup d’experts que està analitzant l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA) presentarà un primer informe la setmana que ve, on també s’analitzarà si unes obres properes a les installacions dels CRESA han tingut alguna relació.
Aquesta primera dada sobre la població de senglars a Catalunya neix arran d’un informe encarregat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que té com a objectiu identificar quants exemplars hi ha a Catalunya i quines mesures són les òptimes per reduir a la meitat la població. L’informe encara no està completament redactat, però el conseller ha avançat que ja
La Generalitat aplicarà mesures més intenses als punts amb sobrepoblació
s’han començat a fer algunes «actuacions més intenses» en alguns punts.
En aquesta línia, l’informe també detallarà quines són les comarques on hi ha més sobrepoblació i on, per tant, s’han d’aplicar més mesures. De moment, el conseller Ordeig ha avançat que a les comarques gironines, a la Catalunya Central i al Pirineu és on hi ha més exemplars. Segons
Policial l La investigació, sota secret, apunta a delictes de corrupció
Agències
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va detenir ahir dimecres l’exmilitant socialista Leire Díez i l’expresident de la SEPI Vicente Fernández en el marc d’una investigació de la Fiscalia Anticorrupció.
L’operatiu, autoritzat pel jutjat de guàrdia de l’Audiència Nacional, investiga delictes de corrupció. Segons fonts del cas, la investigació continua oberta i no es descarten més detencions. La detenció de Fernández arriba una setmana després que l’Audiència de Sevilla absolgués 16 perso-
nes pel presumpte amany del concurs de la mina d’Aznalcóllar, entre elles l’exresponsable de la SEPI. Fernández havia estat imputat el 2019 per la jutgessa Mercedes Alaya, quan ja presidia la SEPI. La sentència absolutòria inclou crítiques a la instrucció d’Alaya, jutgessa coneguda
dades del Govern, 9 de cada 10 accidents de trànsit relacionats amb animals són causats per porcs senglars, el que per Ordeig és «una mostra que cal actuar».
Taula del senglar
Per capturar els animals, el Govern farà servir tots els
pel cas dels ERO. Alaya havia estat un dels objectius de Leire Díez, que buscava informació de policies, jutges i funcionaris que haurien actuat contra el Govern per motivacions ideològiques. Díez sosté que aquestes gestions formen part del treball periodístic que prepara per a un projecte. Paral·lelament, ja estava sent investigada a Madrid, segons fonts judicials locals, per cohecho i tràfic d’influències en un cas relacionat amb presumes maniobres contra la Fiscalia o comandaments de la Guàrdia Civil.
instruments possibles, incloent-hi les trampes, i posarà al capdavant de l’operació al director de Boscos i Gestió de medi del departament d’Agricultura, Jaume Minguell.
Totes aquestes accions s’emmarcaran en la Taula del senglar, un organisme de governança format per admi-
nistracions i sector que vol estudiar quines són les millors mesures per aplicar. Ordeig ha concretat que aquesta taula serà semblant a la que es va crear per controlar la població de senglars a Collserola, una estratègia que el conseller considera que ha estat tot un èxit.
Sense nous casos
Pel que fa al brot de PPA, el conseller va explicar que no hi ha hagut nous casos positius i va celebrar que les últimes anàlisis que s’han fet a les 16 granges que quedaven pendents de passar les PCR han donat negatiu. «Podem confirmar que el virus no ha entrat a cap granja, a cap circuit comercial», va dir Ordeig. A parer seu, s’han de fer «tots els esforços possibles per mantenir aquesta situació i evitar que s’espatlli la feina». Pel que fa a l’informe dels experts sobre l’origen del brot, el conseller va dir que prestaran un primer informe la setmana que ve, que inclourà detalls sobre com estan les instal·lacions i els protocols dels centres. Els experts diran «si hi ha hagut deficiències» o «si hi ha algun punt de millora». A més, Ordeig va explicar que Xile ha acceptat la regionalització del comerç de carn de porc al radi de 20 km.
Política l Feijóo aprofita la dimissió a Lugo i el cas Salazar per qüestionar la credibilitat feminista de Sánchez
Agències
El debat polític d’aquest dimecres al Congrés va quedar marcat per l’escalada de tensió entre el PP i el PSOE arran dels casos de presumptes assetjaments sexuals que sacsegen els socialistes. La dimissió del president de la Diputació de Lugo, José Tomé, anunciada hores després de fer-se públiques diverses denúncies contra ell, va afegir pressió a un executiu ja tocat per la gestió del cas de Paco Salazar, exdirigent i excàrrec a la Moncloa. Aquest nou episodi va oferir a Alberto Núñez Feijóo l’ocasió de carregar durament contra Pedro Sánchez. El líder del PP va centrar l’últim cara a cara de l’any en qüestionar la legitimitat del president espanyol per fer bandera del feminisme, a la llum de les actuacions d’alguns dirigents socialistes i de les declaracions vexatòries de figures com José Luis Ábalos. «El problema d’arrel no és cap dels seus. És vostè», va etzi-
bar, abans d’afirmar que «la lliçó de feminisme l’hi devien explicar als prostíbuls». Sánchez va replicar que «el feminisme dona lliçons a tot-
Robe Iniesta, veu i líder d’Extremoduro i referent del rock, mor als 63 anys
Obituari l La seva agència va informar de la defunció de l’artista sense detallar-ne la causa
Agències
El músic extremeny Robe Iniesta, líder d’Extremoduro i figura clau del rock en castellà, va morir aquest dimecres als 63 anys, segons va informar la seva agència, que no en va detallar la causa. El comunicat el recorda com un «mestre de mestres» capaç d’impactar generacions amb una obra marcada per una poètica aspra i emocional. L’any passat havia patit una embòlia pulmonar que el va obligar a cancel·lar concerts de la gira del disc Se nos lleva el aire, el
mateix que havia presentat davant 23.000 persones al Parc del Fòrum de Barcelona. La seva trajectòria va arrencar als anys vuitanta i va culminar amb l’èxit d’Extremoduro, banda fundada el 1987 i referent del rock amb peces icòniques com Jesucristo García, d’una càrrega autobiogràfica i lírica que marcaria la seva carrera. Amb discos com Agila i La ley innata, Iniesta va assolir una influència decisiva. El seu llegat perdura com el d’un dels artistes més determinants del rock en castellà.
hom» i que ell n’és el primer receptor. Va insistir que l’assetjament sexual és un «problema estructural» que supera sigles polítiques i va acusar
el PP de bloquejar avanços reals en aquesta matèria per la seva aliança amb Vox, a qui va atribuir «una amenaça negacionista». Des de l’extrema
El músic Robe Iniesta, en una imatge d’arxiu d’aquest juny. EFE/ Jesús Diges
La seva activitat es va veure frenada l’any passat per una embòlia pulmonar
Les seves lletres, viscudes i radicals, van influir artistes com Estopa o Albert Pla i van portar el rock en castellà a públics que no s’hi apropaven des de la ràdio comercial.
crisi social i va advertir el president que la pèrdua de poder adquisitiu és un dels principals motius de desafecció. «Li exigeixo que tregui el menjar del mercat especulatiu», va dir, reclamant un topall de preus que eviti que «Abascal arribi a cavall».
Moviments interns
La Moncloa insisteix en la «tolerància zero» davant qualsevol abús
dreta, Santiago Abascal va aprofitar per qualificar Sánchez de «perill» per a les dones. Paral·lelament, la direcció del PP va defensar la seva estratègia de confrontació i va assegurar que insistiran a explotar el flanc feminista per intentar capitalitzar el vot desencantat amb el PSOE. La polèmica també va esquitxar el govern quan la portaveu popular, Carmen Navarro Muñoz, va retreure l’absència a la sessió de María Jesús Montero i Pilar Alegría, assenyalades per una suposada inacció en el cas Salazar. Muñoz va estendre l’atac als socis parlamentaris de Sánchez i va preguntar si «entre corrupció i prostitució» continuaran mantenint l’executiu. ERC, per boca de Gabriel Rufián, va girar el focus cap a la
Mentrestant, el PSOE va reaccionar activant els seus protocols interns. Fonts socialistes van confirmar que José Tomé ha estat suspès cautelarment de militància i se li ha exigit renunciar també a l’acta de diputat de Lugo i a l’alcaldia de Monforte de Lemos. La Moncloa, per la seva banda, va assegurar que no tem una allau de noves denúncies, tot i defensar que hi haurà «tolerància zero» davant de qualsevol conducta inapropiada. En paral·lel, els socialistes han presentat una denúncia per assetjament sexual contra l’alcalde popular d’Algesires, José Ignacio Landaluce, que ha renunciat a la militància, però no al càrrec.
La tensió judicial també va créixer amb l’anunci d’una nova querella d’Hazte Oír pel cas Salazar, dirigida contra l’exalt càrrec i contra Antonio Hernández, destituït aquest cap de setmana, així com contra Francisco Martín Aguirre, delegat del govern espanyol a Madrid, per presumptes delictes relacionats amb encobriment. Aquest nou front podria afegir un altre focus de pressió sobre Pedro Sánchez.
Epidèmia l El subdirector de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, va advertir ahir que el pic de la grip podria allargar-se per les interaccions de Nadal. Va dir a que l’augment de contagis es notarà als hospitals unes dues setmanes després i que ja creix l’activitat en infants. Coincidint amb el primer dia
d’obligatorietat de la mascareta en centres sanitaris i residencials, va recomanar portar-la amb símptomes i amb persones vulnerables. Tot i això, va descartar fer-la obligatòria en el transport públic i va rebutjar mesures com les de la covid. També va recordar que és útil vacunar-se, perquè la transmissió continuarà elevada. Agències
Dormir en la calle
Mucho tiempo se lleva ya comentando que va creciendo el número de personas que pasan la noche en la calle. Parece ser que algunos no quieren ir a donde se les ofrece pernoctar, pero supongo que muchos sí querrían. Me viene la idea de si se podría recortar un poco de los 60 millones de gastos en asesores que lleva en lo que va de año el presidente de Gobierno, según indica la prensa. Todos, además, elegidos a dedo. Y no conformes con este recorte, se podría ampliar a los cientos de asesores que cubren las autonomías.
Seguro que, si hacen un cálculo, les sobraría dinero para poder dar cobijo a tantas personas que por una causa u otra han quedado en la calle. Y si fuera posible, prepararlas para volver a la normalidad de la que disfrutaban antes, con un trabajo que les dignifique la vida. Lo mismo que se hace para reinsertar a los presos a la vida normal, igual debería hacerse a los que se han quedado en la calle. Repartan gasto señores políticos, que hay muchas necesidades.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Govern per tothom?
Olga Pané, Consellera de Salut, diu al parlament que hi ha pocs casos a Tarragona : «els casos d’ictus que necessiten trombectomia fora de horari son pocs: un cada tres dies». Li sembla poc que a Tarragona 1 pacient cada 3 dies pateix un ictus que precisa tractament amb trombectomia fora d’horari amb lo que implica seqüeles neurològiques
EVITABLES i discapacidad per tota vida. LI SEMBLA
POC? 1 PERSONA CADA 3
DIES AMB SEQÜELES
GRAVES I EVITABLES.
El Departament de Salut i la consellera son RESPONSABLES de totes aquestes vides i famílies trencades. Un tractament d’alta eficacia, temps dependent, que funciona a Barcelona 24/7/365 des de fa més de 10 anys. La consellera menteix amb les dades que diu. Parla només dels pacients que son traslladats a Barcelona, però no valora els que no es deriven perquè no arriben a temps per fer l’intervenció.
Tampoc explica que el 40% d’aquests pacients derivats quan arriben ja no es pot fer l’intervenció degut que el cervell ja no es recuperable, Els trasllats provoquen seqüeles.
Tarragona necessita trombectomia 24/7 ja.
Tothom pot tenir un ictus, vosté també.
Està clar el govern per tothom no és per tothom en temes de sanitat amb aquesta consellera. Potser cal que una persona “important” pel politics, es mori durant el trasllat o tingui seqüeles importants, com va passar amb els infarts cardíacs a Tarragona fa anys. CAL DIR PROU. Francesc Bobé Armant Metge de família Altafulla
Avions de baixes emissions
Sr. Director: Haven-se implantat les Z.B.E. a Reus Voldria preguntar a l’ajuntament de Reus. Que passa amb els avions que pases per les Z.B.E?
Els multarà o no els multarà?. Espero que els multin hi ha que un avión contamina, com a mínim entre 100 o 200 Cotxes.
Jordi Figuerola Solà Reus
Ek Editorial k
l sector turístic de Tarragona tancarà el 2025 amb xifres força bones. Amb gairebé 22 milions de pernoctacions i un creixement del 2,9%, la demarcació demostra una salut acceptable, tot i que encara lluny dels rècords del 2017. El veritable èxit és la desestacionalització: un increment del 1012% fora de l’estiu representa un canvi de paradigma en una província tradicionalment massa dependent dels mesos estiuencs. L’auge del turisme internacional, que ja supera el nacional, confirma l’atractiu global de la Costa Daurada. El retorn dels visitants russos, el creixement notable del mercat brità-
nic i irlandès, i la consolidació de nous orígens com Portugal o Polònia dibuixen un escenari diversificat. La FEHT ha ‘sorprès’ reactivant el debat sobre el Hard Rock. Considera el macroprojecte com a ‘revulsiu’ per assolir la desestacionalització definitiva, però després de vuit anys de crítiques i controvèrsia al voltant del casino, sembla difícil que hi hagi reaccions de grups polítics a ajuntaments, que semblen més còmodes instal·lats en la situació d’impàs actual. La desestacionalització s’està aconseguint sense aquest tipus de projecte. Potser més lentament, però segur que d’una manera més tranquil·la.
k Tribuna k
Ja és tradició (una tradició absurda, però tradició al cap i a la fi) que arriba novembre i els carrers ja semblen un parc temàtic del Pare Noel. Encara estem menjant castanyes i panellets i ja tenim municipis competint per veure qui encén abans les bombetes. Hi ha ciutats on, literalment, només falta que pengin un cartell dient “Benvinguts al Black Friday emocional”.
Cada any dic el mateix: la màgia no és que els llums s’encenguin cada vegada més aviat, és que nosaltres seguim fent veure que això té algun sentit.
A mi, cada vegada que encenen els llums em puja un esperit nadalenc… però del dolent. Aquell que et recorda que l’educació pública va coixa, que la sanitat està asfixiada i que, si parlem de necessitats bàsiques, el Nadal és precisament l’última cosa que hauria de preocupar-nos. Ens venen la història que “els nens necessiten màgia”, quan en realitat els nens necessiten un futur. Professors suficients, psicòlegs als centres, hospitals que funcionin, menys precarietat. Cap llum de colors no arreglarà això. Però sí, tu encén-me tota la ciutat com si fóssim Nova York.
I és especialment grotesc veure com els mateixos que parlen de ‘la festa dels infants’ no mencionen ni un sol cop la paraula educació en cap de les seves rodes de premsa. Tot són llums, somriures i arbres gegants; però quan es parla de ràtios, d’escoles que cauen a trossos o de llistes d’esperes inhumanes, desapareixen com si fossin fantasmes de Dickens.
Mentrestant, els ajuntaments es
Iñaki Basarrate Biotecnòleg i professor
barallen en una mena de Champions League de la Il·luminació. Qui té els arcs més grans? Qui ha fet venir un famós per prémer el botó inaugural? Qui ha gastat més diners públics en la seva decoració “espectacular”? Això sí que és màgia: convertim pressupost públic en LED decoratius i després, quan demanes més recursos per l’escola del barri, et responen que “no hi ha diners”. Normal: estan tots penjats d’un pi de 14 metres que fa pampallugues. I encara ens volen fer creure la gran mentida: que és sostenible. «Són llums LED, no consumeixen gaire». Mira, la il·luminació nadalenca sostenible no existeix. Punt. Consumeix energia, contamina, genera llum artificial innecessària i reforça la idea que l’excés és acceptable. Estem en plena crisi climàtica, el planeta literalment es cou, i les administracions decideixen que el millor que poden fer és instal·lar tones de llums que ningú necessita. Una decisió, per cert, que trenca de manera preciosa amb el discurs oficial de ‘reduïm emissions’. Però el més interessant és el factor psicològic. El Nadal ja no és un pe-
El Nadal ja no és un període: és una temporada comercial estesa artificialment per activar-nos el cervell consumidor
ríode: és una temporada comercial estesa artificialment per activar-nos el cervell consumidor. Els psicòlegs del consum ja expliquen que avançar els llums és una estratègia brutal per despertar emocions i predisposar-nos a comprar. Que els carrers brillin crea un estat emocional favorable al consum impulsat. I després ens sorprèn que les targetes cremin. Però és normal: ens tracten com a consumidors, no com a ciutadans. Enmig d’aquest panorama, l’altre dia vaig veure una cita de Bukowski que em va semblar un resum perfecte del que sento: «És nadal des de finals d’octubre. Els llums s’encenen cada vegada més aviat, mentre que les persones són cada cop més intermitents. Jo vull un desembre amb els llums apagats i les persones enceses.»
Què vols que et digui: jo també. Perquè cada any hi ha més LED, però menys empatia. Més decoració, però menys drets. Més llums, però menys llum.
I així arribem al final, que també és el principi: encendre els carrers no resol res. No cura malalties, no contracta docents, no repara escoles, no baixa lloguers, no redueix desigualtats. Només maquilla la realitat amb una brillantor fictícia. I la veritat és que de què serveix tanta llum si el que tenim més fosc és el futur?
El Nadal potser és màgia, però el que ens venen és pirotècnia emocional. I ja comença a cansar.
k Tribuna k
Què passaria si Cunit passés de la província de Tarragona a la de Barcelona? El que no t’explica l’alcalde
Fa setmanes que Jaume Casañas, alcalde de Cunit apareix als mitjans de comunicació reclamant que el municipi deixi de pertànyer a la província de Tarragona i passi a formar part de la de Barcelona, una proposta que, segons ha explicat, voldria sotmetre a consulta popular. Aquesta iniciativa mereix un debat intens sobre les possibles conseqüències d’un canvi administratiu d’aquesta magnitud, especialment pel que fa al mercat immobiliari, l’urbanisme, els serveis públics i el benestar de la població resident.
El municipi de Cunit viu una situació singular: tot i pertànyer administrativament a la província de Tarragona, la seva vida quotidiana està profundament connectada amb Barcelona i la seva àrea metropolitana. La mobilitat laboral, la pressió immobiliària del litoral central i la relació estreta amb el Garraf han generat un context en què Cunit ja actua, en bona mesura, com una prolongació natural del corredor Barcelona–Tarragona. Davant aquest escenari, cal preguntar-se quins efectes tindria per al municipi un hipotètic canvi de província cap a Barcelona i com afectaria el seu mercat immobiliari, l’urbanisme, els serveis públics i, en última instància, la població resident.
Des del punt de vista estrictament fiscal, el canvi de província no modificaria els principals impostos vinculats a l’habitatge, ja que aquests depenen de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, tindria repercussions administratives rellevants, com la integració a la Diputació de Barcelona, que disposa de més recursos econòmics i tècnics per a programes de rehabilitació, habitatge, espai públic i eficiència energètica. A més, formar part de l’àmbit barceloní incrementaria la visibilitat del municipi dins el mercat immobiliari, un factor que històricament ha influït en l’atracció d’inversió i en la valoració del sòl urbà. A nivell immobiliari, l’impacte seria considerable. Cunit ja presenta uns preus més baixos que municipis limítrofs del Garraf, com Cubelles, en part perquè la “marca Barcelona” actua com un element de prestigi territorial. Un canvi administratiu reforçaria aquesta percepció i introduiria una pressió de demanda més alta per part de compradors procedents de l’entorn metropolità. Això podria provo-
Joaquín Marín Pacheco President de l’Assemblea Veïnal de Cunit
car un augment de preus tant en habitatge de segona mà com en obra nova i situar el municipi en una dinàmica immobiliària més intensa. L’experiència del Maresme, el Garraf o el Baix Llobregat mostra que quan una zona s’integra en l’òrbita de Barcelona, l’expectativa de revalorització del sòl augmenta i amb ella la pressió urbanística per requalificar terrenys, elevar densitats o promoure noves àrees residencials. Aquest procés podria reproduir-se a Cunit, amb efectes directes sobre el seu litoral, les seves zones periurbanes i el seu equilibri territorial. El canvi també obligaria a adaptar els serveis públics. Tot i que la sanitat i l’educació són competència de la Generalitat, un creixement poblacional o un increment de residents amb mobilitat diària cap a Barcelona afectaria directament els recursos locals. El transport seria l’àmbit més immediat: integrar-se plenament a l’Autoritat del Transport Metropolità permetria una tarifa més coherent, però també generaria més demanda sobre l’estació de Cunit i sobre la línia R2 Sud, ja actualment tensionada en hores punta. De manera similar, el CAP, els hospitals de referència i els centres educatius haurien d’absorbir un augment progressiu d’usuaris, cosa que exigiria ampliacions, reforç de personal i planificació anticipada.
rar el teixit comercial i social, potenciant la gentrificació i transformant la identitat local. Així mateix, l’augment de densitat i l’ampliació de la petjada urbana podrien degradar espais naturals, incrementar el trànsit, saturar aparcaments i elevar la pressió sobre el litoral en temporada alta. Si els serveis públics no es dimensionen adequadament, la qualitat de vida dels actuals veïns podria veure’s afectada per llistes d’espera més llargues, aules saturades o transports més plens.
L’augment de preus de l’habitatge podria dificultar l’accés a lloguers assequibles per a joves, famílies treballadores i persones grans, generant un fenomen d’expulsió silenciosa cap a municipis més econòmics
Tanmateix, aquests riscos no són inevitables. Amb una planificació urbanística sòlida, una revisió del POUM que prioritzi habitatge protegit i sostenibilitat, una regulació ferma del lloguer turístic i una estratègia clara de preservació del sòl públic, Cunit podria aprofitar els avantatges d’integrar-se a la província de Barcelona sense repetir els errors comesos per altres municipis del litoral metropolità. El repte no és el canvi en si, sinó la capacitat del municipi per gestionar-lo amb visió a llarg termini i equilibri social.
El Baix
no necessita un nou encaix sinó un millor finançament k Tribuna k
La Diputació de Tarragona és una de les administracions més importants del territori. Segurament no és la que té més visibilitat o major ràtio de coneixement, però és, sense dubte, una institució clau pel present i el futur de Tarragona i, per tant, del Baix Penedès.
Tots i totes sabem els problemes que ha tingut la comarca en els darrers anys: hem sigut la comarca amb menys inversió per part dels governs de la Generalitat en la darrera dècada tot i ser la que tenia un índex d’atur més elevat. Una situació insostenible que va fer que els alcaldes i alcaldesses del Baix Penedès, amb diferents colors polítics, ens uníssim per reivindicar les necessitats i reclamacions de la nostra gent.
Allà vam entendre que la cooperació sempre funciona, vam comprovar que quan les administracions treballen plegades, creant sinergies positives i honestes i posant els interessos de la ciutadania al centre, els projectes comencen a veure la llum.
Cooperar abans que confrontar. Aquesta és la màxima que vam aprendre i que ens va demostrar que la política útil no va de titulars vehements ni baralles estèrils sinó, de treballar plegats per un horitzó comú.
A nivell municipal, més població implica més pressió sobre la neteja, la policia, el manteniment urbà i els serveis socials, obligant l’Ajuntament a disposar de més recursos econòmics i organitzatius.
Per a la població resident, els efectes negatius podrien ser significatius si no es gestiona correctament la transició. L’augment de preus de l’habitatge podria dificultar l’accés a lloguers assequibles per a joves, famílies treballadores i persones grans, generant un fenomen d’expulsió silenciosa cap a municipis més econòmics. L’arribada de nous residents amb un poder adquisitiu més alt podria alte-
En definitiva, el pas de Cunit a la província de Barcelona tindria efectes profunds: incrementaria el seu atractiu immobiliari, generaria noves oportunitats econòmiques i reforçaria la seva integració en el corredor costaner central, però també plantejaria amenaces serioses com la pressió urbanística, l’augment de preus, la saturació de serveis públics i la pèrdua d’identitat comunitària. La clau residiria a anticipar aquestes dinàmiques i posar en marxa mesures per protegir la població actual, garantint que qualsevol procés de transformació territorial es converteixi en una oportunitat i no en un perjudici per al dia a dia del municipi.
Finalment, un canvi d’aquesta magnitud mereix un debat profund, transparent i rigorós, amb informació completa i participació real de la ciutadania. No hauria de resoldre’s mitjançant una simple consulta popular amb nivells de participació minoritaris, ja que les conseqüències socials, urbanístiques i econòmiques són massa rellevants per deixar-les en mans d’un procés superficial o poc representatiu.
El Baix Penedès no té un problema d’encaix, té un problema d’infrafinançament. I això ve originat pels governs de la darrera dècada que tot i que al Baix Penedès teníem la taxa d’atur més elevada del país teníem també l’índex d’inversió públic més baix. Això ara està canviant, així ho exemplifica el canvi en la inversió de la Diputació de Tarragona als municipis del Baix Penedès que s’ha incrementat entorn d’un 40% gràcies al projecte Impuls Dipta, fent valdre la importància d’un territori que no deixa de créixer i que mereix un augment de recursos. A banda de la millora pressupostària per part de la Diputació des del Govern s’estan impulsant mesures importants com l’ampliació de l’Hospital, la línia bus exprés o el projecte IDIADA 2.
El Baix Penedès no té un problema d’encaix, té un problema d’infrafinançament. I això ve originat pels governs de la darrera dècada que tot i que al Baix Penedès teníem la taxa d’atur més elevada del país teníem també l’índex d’inversió públic més baix
En definitiva, cooperar i no confrontar. Aquesta premissa ens va portar als 14 alcaldes i alcaldesses de la comarca del Baix Penedès a la Plaça Sant Jaume per reivindicar el que llavors era just i avui és una realitat. Aquesta és la lliçó que vam aprendre i aquest és el camí marcat que volem seguir construint des de totes les institucions per fer seguir avançant el Baix Penedès.
Joan Sans
Diputat del PSC a la Diputació de Tarragona i alcalde de l’Arboç
Tarragona
Rosa Fernandez Vallejo.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
José Cardeñosa Romero.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Francisco Javier Vidal Chillida.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Reus
Felisa Insa Galve.
Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà demà a les 10.30 h al Tanatori.
Ramona Aguilà Griso.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h al Tanatori.
Marcelino Uceda Castro.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a l’Església Germanetes dels Pobres.
Vila-seca
María Nieves Playán Villalba.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Esteve Protomàrtir.
Aprenentatge l Set emprenedors comparteixen projectes amb l’alumnat
Redacció
Gairebé 500 estudiants d’ESO de Valls i l’Alt Camp han participat en el Futur Jove 2025, el programa impulsat per l’Institut Municipal de Desenvolupament Local-Vallsgenera per apropar el jovent al món de l’emprenedoria. L’acte final, celebrat el passat dimecres 3 de desembre al Centre Cultural, va reunir els alumnes de 4t d’ESO en una jornada que culminava setmanes de treball conjunt amb joves empresaris de la comarca. Durant aquest període, els estudiants han conegut de prop
iniciatives reals vinculades a diferents sectors i han pogut descobrir com una idea pot transformar-se en projecte. Enguany, l’acte de cloenda va comptar amb la participació del creador de contingut Long Lie Xue, que va compartir la seva experiència a les xarxes socials i com va transformar l’assetjament escolar en una oportunitat de creixement personal. El seu testimoni va reforçar la idea que l’emprenedoria també passa per saber convertir les vivències pròpies en motor creatiu. Set emprenedors han treballat amb l’alumnat dels
Claret, Cor de Maria, Jaume Huguet, Narcís Oller, Serra de Miramar i Fonts del Glorieta d’Alcover, així com amb joves de la UEC i els programes PFI de Vallsgenera. A la cloenda, tots ells van presentar els seus projectes: Adrià Saperas amb la proposta de discjòquei; Jean Pierre
Macias, de Báilalo; Hassan El Ouarghi, de la Ferreteria Hassan; Yasmina Akrouh, de la Peixateria L’Ancla; Enric Samper amb un projecte fotogràfic; Jonatan Muñoz, de Golossa Cakery, i Ariel Viñas, de Guies de Natura.
El programa Futur Jove és possible gràcies a la col-
laboració entre Vallsgenera, l’Ajuntament de Valls, el Pacte Camp de Valls i Cultura de Valls. Aquesta suma d’esforços consolida un espai que fomenta la creativitat, l’intercanvi d’idees i la motivació dels estudiants per imaginar nous camins de futur. Un projecte que impulsa talent jove.
Avui felicita als que es diuen: Damas,
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Et relacionaràs amb la gent de forma molt fluida podràs treure d’ells actituds accions que t’afavoriran molt. Demostra amor.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Et trobaràs amb situacions molt tibants en el teu pla familiar el que t’obligaran a prendre serioses mesures. Tindràs una nit boja.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Sentiràs en el teu interior una espècie d’ansietat que tota la jornada sentiràs, això dificultarà els teus plans immediats desconcentrant-te.
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
Controla el teu nerviosisme, novament podrà fer presa de tu no deixar-te veure de manera clara les situacions. La teva impulsivitat ferirà.
VERGE
23/08 al 22/09
Et serà molt fàcil connectar amb els altres poder arribar a vivenciar emocions molt profundes en el pla dels sentiments passions.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Tots bé saben de la teva responsabilitat perseverança en el que emprens, per això si avui veus a persones que no confien en tu, deixa-les.
21/05 al 20/06 BESSONS
Et sentiràs amb una gran vitalitat ganes de viure que potenciaran en tu noves i excitants situacions experiències. Ves amb compte.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva capacitat amatòria es veurà desbordada perquè l’ambient que t’envoltarà potenciarà molt la teva pròpia sensibilitat. Pots amb tot.
20/01 al 18/02 AQUARI
L’atractiu personal que avui expressaràs cap als altres serà molt alt això t’ajudarà a conquistar noves amistats fins tot amors.
21/06 al 22/07 CRANC
Una acumulació de tasques responsabilitats alteraran el teu estat anímic amb gran facilitat podries caure en l’estrès. Nit ardent.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Jornada bastant tranquil·la en el que al món laboral es refereix. El tracte amb les altres persones serà bastant fàcil. Confia en tu mateix.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Una jornada bastant més distesa amb moments molt agradables passaràs amb les teves amistats més pròximes. Nit passional.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Sanz Sanz, Fermi
Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bofarull Masip, Mercé Carrer Batan, núm. 30 Telèfon 977 345 988
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 – 95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ALQUILO PARQUING Plaça Imperial. 50€/mes. Tel: 689.848.125
ALTRES
PASSO
11:30 La comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Caminant per catalunya
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte Mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Teló de fons
11:30 Com la nit el dia
12:30 Teló de fons
13:00 Com la nit el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit el dia
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre. 22:30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
00:00 Notícies 12. Edició vespre.
HORITZONTALS: 1. Soroll apagat i sord. Imatges familiars. 2. Mort sense límits. Dolor periòdic. Poema. 3. Befa insultant. Crema blanca. Dues del racó. 4. Indica l’est. Posen llenya al foc al Parlament. Despullades. 5. Final d’un morat. Se’n fan vestits de treball. 6. Riquesa exagerada. No ho deixa anar. Una de goig. 7. És correcte. Neix cap avall. Estrany. 8. Malcria un infant. Dona acollida a algú. 9. Nen petit. Acompanya el rovell. Repetició indicada. 10. Naixement d’una arrel. Són càustiques. Tots en portem alguna. 11. Retis compte. Molt materialista, ella. 12. Places de Grècia on es discutia molt. No és capaç de fer res dret ni eficaç. VERTICALS: 1. És totalment un ase. Espècie de fruit groc i molt dolç. 2. Cofí. Peix menut. Dos de toga. 3. Mil. Presumptuós. Demano amb molta insistència. 4. Forat sense entrada. Soroll d’un xoc violent. Escoltar. 5. Nota musical. Eren a la península abans que els romans . Vocal. 6. Subterrani del tren. Monedes amb foradets. 7. Dirigiré amb autoritat. Èquid. 8. Destí ineludible. Cobrir amb vel. Dues de carn. 9. Oxigen. Nom de planta. Os sagrat. 10. Quasi tot. Coll interior femení. Canal de regatge. 11. Bots de vi. Estranya i llunyana al grup. 12. Bosses de fibra vegetal o de paper. Ha passat el grau exigit.
VILA-SECA:
Magriña, EsteveMagriña, Xenia Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887 TAROT
abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida
DONA RUSSA BUSCA TREBALL neteja, serveis domèstics, massatges, recepcionista atenció clients. Parlo idiomes: Català, Castellà, Anglès, Francès i Alemany. Tel: 609.117.204
DONA RUSSA ofereix serveis de neteges domèstiques al Tarragonès. Tel: 609.117.204
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
EXCELENTE MASAJISTA particular. Tel: 641.442.401
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
CARLOS. MASAJES. Tel: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general al llarg de la jornada, amb el pas d’alguns núvols alts i mitjans per l’oest, sobretot de matinada. Independentment, hi haurà estrats baixos a fondalades de l’interior, sobretot a Ponent, les Terres de l’Ebre i punts de la depressió prelitoral, localment persistents fins a primeres hores de la tarda, així com n’hi haurà al llarg del dia a punts del litoral i prelitoral.
Temperatura
Lleugerament més baixa, si bé quedarà semblant a punts del litoral. Hi haurà inversió tèrmica matinal. La màxima serà lleugerament més baixa.
Patrimoni El pròxim dissabte, 13 de desembre, se celebrarà la 1a Marató de Rutes a Tarragona, una jornada amb cinc rutes enllaçades per descobrir la ciutat des de la literatura
Recórrer la ciutat de Tarragona i els seus espais més emblemàtics de la mà dels escriptors que l’han literaturitzat. I fer-ho, a més, amb format de marató. És a dir, mitjançant cinc rutes temàtiques que es van enllaçant, des de les 10 del matí fins a les 19.30 de la tarda. Aquesta és la idea de fons de la primera edició de la Marató de Rutes a Tarragona. Camins de llengua i de literatura per Tarragona, que se celebrarà a la ciutat aquest pròxim dissabte, 13 de desembre. La iniciativa sorgeix a partir de la col·laboració de set institucions i organismes de la ciutat (APELLC, De-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
partament de Filologia Catalana de la URV, Serveis Territorials de Política Lingüística a Tarragona, Grup de Treball de Veus de Dona, Biblioteca Pública de Tarragona, Museu del Port i Catedral i Museu Diocesà), així com d’un bon nombre d’escriptors que assumiran el paper de conductors.
La jornada començarà a les 10 del matí al Terrat del Palau de Congressos, amb la Ruta Pin i Soler. Magí Sunyer serà l’encarregat de guiar els participants fins al carrer de la Merceria per mostrar, amb textos de la trilogia del narrador, on vivien, on treballaven i on es divertien els tarragonins a mitjan segle XIX. Al ma-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
teix carrer de la Merceria arrencarà, a les 11.20 h, la Ruta Història de la llengua, conduïda per Jordi Ginebra, que recorrerà diversos espais de la Part Alta que són testimoni dels fets que han marcat la història del català i que, alhora, en fan palesa l’evolució al llarg dels segles, començant pel passat llatí. El passeig acabarà a les 12.30 h a la plaça Unesco, on esperaran Fina Tudó, Anna Gispert, Montse Bové i Núria Espluga per engegar la Ruta La Tarragona que reneix, un passeig que té com a punt de partida la desfeta del 1811 i que s’endinsa en el renaixement posterior impulsat per l’empenta dels habitants de la ciutat. Després de dinar, la marató seguirà al Serrallo. Allà, a les 16 h, Dolors Saumell, Mercè Toldrà, Fina Anglès i Carme Pedrol dirigiran la Ruta El Serrallo vist pels escriptors, que consis-
tirà en una passejada durant la qual s’escoltaran textos que han recreat literàriament el barri mariner i pescador de Tarragona. La marató acabarà als peus de la Catedral. Allà, a les 18.15 h, Pablo Varona s’encarregarà de dirigir la ruta Lletres pètries. Paraules dites i escrites al mur de la Catedral, en què convidarà el públic a llegir el que ha quedat escrit als murs del principal temple de la ciutat. L’activitat té les places exhaurides, però s’ha obert una llista d’espera (per apuntar-s’hi cal escriure al correu elctrònic bptarragona. inscripcions@gencat.cat).
La Marató es fa amb la coŀlaboració de set institucions i entitats de la ciutat Aliances culturals
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Camí de ronda
La transformació planetària en curs implica, inevitablement, la dels entorns en el que vivim, una transformació que pot arribar a ser traumàtica. El terme ‘solastàlgia’ va ser introduït pel filòsof australià Glenn Albrecht fa més de dues dècades per descriure el sentiment de pèrdua que experimentaven les comunitats davant d’episodis de modificació radical del seu entorn com ara incendis forestals o explotacions mineres a cel obert. Vivim en un lloc particularment vulnerable en el context de l’alteració del clima i, necessàriament, veurem com el nostre entorn canvia de manera significativa. Assumir-ho no és fàcil, de fet, la solastàlgia és un trastorn psicològic relacionat amb l’estrès posttraumàtic davant d’un xoc que esquinça la normalitat. Tanmateix, malgrat tot, hem de ser conscients de què això passa i passarà, que els llocs on vivim canviaran i, més enllà del sentiment de pèrdua inevitable, haurem de reaccionar. Com va dir Anthony King, un dels grans estudiosos de la constitució britànica de l’últim mig segle, la nostàlgia és una bona companya, però una mala guia. No podem deixar que el sentimentalisme condueixi les polítiques necessàries en el procés d’adaptació al canvi planetari. En aquest sentit, el conservacionisme és un camí errat i no fa altra cosa que retardar la resposta, entelar la percepció i agreujar el problema. Això té conseqüències pràctiques notables que lliguen amb la necessitat de repensar de cap a peus el món rural, ara, en bona part, ocupat per boscos que han substituït als conreus i les pastures abandonats amb l’èxode cap a la ciutat. La solastàlgia romàntica de les poblacions urbanes en relació amb uns boscos que, en realitat, són relativament joves es pot entendre, però no pot ser allò que determini la reacció al canvi climàtic ni al nostre país, ni, en general, a Europa.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
