BUTLLETÍ INFORMATIU DELS MERCATS MUNICIPALS DE BARCELONA ABRIL DE 2014 • Nº 46

COM SERAN ELS MERCATS EL 2025 pàg. 3

LES TRIPES DE LA BOQUERIA

Tram final de les obres de la planta logística pàg. 4

recollida orgànica

MAILCHIMP

pilar gómez

Nova campanya per intentar reduir els impropis

Eines a la xarxa per als vostres butlletins

Mercat de Galvany

pàg. 10

pàg. 11

pàg. 12

Sants estrena mercat Les noves instal·lacions de Sants obriran les portes les pròximes setmanes amb 3.000 m2 d’oferta comercial i nous serveis pàg. 5

MEMÒRIA 2013 pàgs. 6 - 9

bcn.cat/somdemercat

02 OPINIÓ

INFOMERCATS

Raimond Blasi

Sants i Boqueria també estan d’estrena “Hem posat en marxa un procés de participació A per elaborar el pla Mercats de Barcelona ens preparem per a noves estrenes aquesta primavera. De nou es fan realitat els projectes iniciats amb el consens i la voluntat dels comerciants al davant d’un projecte de remodelació i també cal dir de reactivació econòmica. En poques setmanes obrirem per fi el nou Mercat de Sants, literalment reformat de dalt a baix i adaptat a la demanda dels clients.

L’entrada en servei del nou mercat corre paral·lela a l’obertura de nous carrers en què els vianants tenen preferència. Forma part de l’esperit de tot projecte que emprenem: participació pública i privada en una iniciativa que genera una millora per als comerciants del mercat —que són motor econòmic— i també per al barri en què està instal·lat. L’edifici té un gran valor patrimonial —els comerciants en diuen la Catedral—, és una petita joia d’estil modernista del 1913 que novament cobra vida gràcies a un treball molt acurat, una adequació de la seva oferta comercial i l’obertura d’una àrea d’autoservei, com fem en tota remodelació, i sobretot, amb uns co-

Crèdits

estratègic dels mercats, una eina que ens ha d’ajudar a definir com han de ser en l’horitzó 2015-2025”

IMMB

Regidor de Comerç, Consum i Mercats i president de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona

merciants que ja preparen accions per atraure nous clients. L’obra de Sants és d’una gran vàlua. Igual que la reforma feta a Guineueta i Provençals i l’obertura dels nous Encants. Perquè són el testimoni d’una acció continuada i ferma per part de l’administració i dels comerciants, any rere any, per fer dels mercats uns espais comercials alimentaris molt competitius. En aquestes pàgines de l’Infomercats veureu també un resum de l’activitat realitzada al llarg de l’any 2013 per part de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i sintetitzada en diversos gràfics sobre els quals us demano la vostra atenció. En un dels gràfics hi podeu veure l’esforç inversor fet entre administració i comerciants durant el 2013: més de 23 milions d’euros, que són els que fan realitat el desig i les ganes de voler canviar per millorar. Sants no serà l’únic escenari d’una gran estrena. N’arriba una altra també ben aviat però que no es pot veure a simple vista. Es troba just sota una part de la plaça de la Gardunya

i ha de donar servei a la Boqueria: una planta subterrània per a la càrrega i descàrrega, amb aparcament per als clients, amb magatzems, cambres frigorífiques i muntacàrregues i una àrea per al tractament de la brossa. Tot nou. Com assenyala Salvador Capdevila, president de la junta de comerciants, cal veure-ho per trobar les paraules justes que expliquen el benefici d’aquesta instal·lació. En aquest número que teniu a les mans us expliquem els avantatges que la Targeta Solidària pot tenir per a famílies barcelonines i us animem que us hi sumeu i participeu de la iniciativa. A més, entre d’altres novetats, us expliquem els detalls de la nova campanya informativa als mercats sobre la recollida orgànica de residus. Però, sobretot, us comuniquem que hem posat en marxa un procés participatiu per elaborar el Pla Estratègic dels Mercats tot aportant idees i prenent decisions consensuades entre tots els que estem implicats en la bona marxa dels mercats sobre com han de ser en l’horitzó 2015-2025.

El nou Mercat de Sants és una nova oportunitat

Consell Rector Raimond Blasi (President),

Eleuterio Galinsoga, president de la Junta de Venedors del Mercat de Sants Francesc Leyva, coordinador de la Junta de Venedors

Sònia Recasens (Vicepresidenta), Gerard Ardanuy, Mercè Homs, Jordi Martí, Sara Jaurrieta, Xavier Mulleras, Isabel Ribas, Joan Laporta, Jordi Joly, Albert González, Bernat Morales, Salvador Domínguez, Alejandro Goñi, Faustino Mora, Joan Estapé, Josep-Lluís Gil, Eva Maria

Amb el Mercat de Sants a punt d’estrenar tenim de nou una gran oportunitat per convertir el mercat en un dels motors econòmics i socials del barri on som. Aquest tren que passa per davant nostre no el podem deixar escapar.

Gajardo, Lluís Orri, Jordi Torrades (Gerent), Manel Armengol (Secretari), Antonio Muñoz (Interventor). Comitè de Direcció Jordi Torrades (Gerent) Francisco Collados (Director del Servei Econòmic Financer), Manel Armengol (Cap del Servei Jurídic), Pere X. Sirvent (Cap de Projectes), Ferran Fernández (Cap dels Serveis Tècnics), Genís Arnàs

Tots sabeu que aquests anys no han estat fàcils perquè la crisi l’hem viscut des del 2009 al mercat provisional. Hem vist canviar moltes coses. Però pensem que si hem arribat fins on som és perquè també nosaltres volíem canviar. També és cert, o almenys així ho creiem els que firmem aquestes línies, que si no haguéssim fet res, ara no tindríem aquesta oportunitat. I en el vell mercat hauríem hagut d’abaixar les persianes.

(Cap del Servei de Mercats), Òscar Martín (Cap d’Estudis), Núria Costa (Cap de Comunicació) Edita Departament de Comunicació de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona Disseny i maquetació Marta

Les obres de l’AVE van dividir el barri, però ens vam posar a treballar i vam crear un servei a domicili. També vam creure que la proposta de reforma del mercat que teníem a les mans era l’oportunitat per dur un negoci adequat als nous temps, que és el que el nou mercat ens ofereix.

Carbó Coordinació de continguts i textos Joan Ariza, Josep Maria Dempere i Marta Roda Producció de vídeo i fotografia Matilde V. Alsina Vídeos Xavier Pinyol i Jose A. Santos

Ara estrenarem noves instal·lacions i serveis que han d’atraure nous clients: un aparcament que no teníem, un sistema de climatització, accés a peu pla i millors condicions que ens han de facilitar el treball als que ens dediquem a vendre.

Fotografies Pau Fabregat i Jordi Casañas Correcció Rosa Barrieras Impressió Agpograf SL Dipòsit legal B-13750-2012

Pensem que el mercat fa barri i ens hem posat a pensar en com millorem la relació amb els clients. Creiem que hem de prestar més atenció a com ens comuniquem amb ells,

Francesc Leyva i Eleuterio Galinsoga. · Jordi Casañas / IMMB

“Hem de prestar més atenció a com ens comuniquem amb els nostres clients”

també per internet i les xarxes socials. Els horaris són importants. La nostra intenció és obrir totes les tardes i ara hem de definir com adeqüem l’horari per donar un millor servei als clients i perquè també ens sigui rendible. Amb la reforma, hem revisat la combinació òptima de parades i l’hem ajustat. Cada mercat l’ha d’adaptar al seu públic. Ara es presenten altres alternatives com la degustació, que pot ser viable en determinats mercats. Creiem que tots els comerciants hem de ser capaços, mentre defensem una manera de ser pròpia, per exemple la nostra especificitat a Sants, d’aprofitar iniciatives de tots els mercats de Barcelona. Així ens podrem beneficiar de noves propostes que milloraran la relació amb els nostres clients, els d’ara i els que han de venir. Des d’aquí convidem tots els professionals dels mercats de Barcelona a visitar les nostres noves instal·lacions.

“ESTIMA EL TEU MERCAT”

somdemercat.cat

Els mercats es plantegen com seran l’any 2025

03

Els mercats, a més, haurien de ser llocs on a més de comprar-hi hi pugui haver un espai per a la degustació. Que siguin centres d’oci, que promoguin activitats comercials com els tasts o les compres a la nit, on es puguin fer cursos –i no només de cuina–, on el paradista actuï com un nutricionista i sobretot que tingui formació i una visió més empresarial del seu negoci. Mercats que són també llocs de trobada.

Un full de ruta El Pla Estratègic pretén ser el full de ruta particular dels mercats barcelonins a partir d’un model ja consolidat i ben acceptat pels ciutadans. Des de fa aproximadament dos mesos, més de 200 persones procedents dels diversos àmbits amb què es relacionen els mercats analitzen i debaten el futur d’aquests espais. A través de grups de treball i de sessions plenàries, els participants tracten d’identificar els objectius a assolir i quines han de ser les estratègies necessàries per aconseguir cadascun d’aquests objectius. És a dir: com ha de participar cada agent, quines són les inversions necessàries, les normatives que cal promoure i les iniciatives que cal posar en marxa. Les associacions de mercats i de comerciants Fegram i AMC formen part del nucli de treball junt amb altres operadors: l’administració, representada tant per l’Institut de Mercats, Barcelona Activa, el departament de Turisme de l’Ajuntament, el departament d’Agricultura de la Generalitat, l’Agència de Salut Pública, el sindicat Unió de Pagesos, Mercabarna, representants dels autoserveis, de centres d’ensenyament i de formació, entre d’altres. Es preveu que a finals d’aquest any el pla estarà elaborat i apuntarà les primeres mesures a prendre.*

Un grup de clientes conversa a les portes del Mercat de Fort Pienc. · Jordi Casañas / IMMB

C

om seran els mercats municipals l’any 2025? Tindran altres horaris? Com s’hi comprarà i quins productes oferiran? Com s’han d’organitzar? Quins serveis tindran? El 2014 també és un any important per als mercats municipals de Barcelona. Administració, comerciants, distribuïdors i productors ja han començat a definir una visió de com es vol que siguin amb l’horitzó de l’any 2025 a través del que ja es coneix com el Pla Estratègic dels Mercats de Barcelona. Es tracta de pensar i preveure com es poden millorar les instal·lacions i preparar-se per afrontar un futur no gaire llunyà. Tot i que la xarxa de mercats té i confia que seguirà tenint una gran influència en els hàbits de compra dels ciutadans, tots els operadors que intervenen en la gestió i comercialització han començat a fer diagnosi, fixar objectius i aportar propostes.

UN pla estratègic participatiu

Setmana Internacional dels mercats al maig

Pel regidor Raimond Blasi, la clau d’aquest procés és la participació de tots els agents implicats perquè entre tots, amb consens, s’analitzi el paper dels mercats com a motors que generen un progrés econòmic, social i urbà sostenible dels barris en què estan situats i donar més qualitat de vida als ciutadans. El procés s’ha pogut posar en marxa gràcies al lideratge de Mercats de Barcelona en el projecte europeu URBACT Markets, –que incideix en el desenvolupament de les ciutats a través dels seus mercats. De les primeres sessions que s’han celebrat n’han sortit algunes conclusions que a partir d’ara es treballaran a fons. Per exemple, hi ha hagut una gran unanimitat a reclamar que els mercats han de tenir nous horaris i obrir a la tarda arreu, potser obrint més tard, per evitar perdre clients i per recuperar o guanyar-ne de nous.

Barcelona celebrarà el pròxim mes de maig junt amb altres ciutats europees la Setmana Internacional dels Mercats amb el lema “Estima el teu mercat”. Es tracta d’una iniciativa promoguda per l’Institut de Mercats i acordada amb la Unió Internacional de Mercats (WUWM), l’organització de mercats anglesa (NABMA) i altres organitzacions representants de mercats d’Holanda i França i de les 25 ciutats que participen en projectes de la Unió Europea per a la promoció de mercats, entre

les quals l’URBACT Markets. Aquesta celebració tindrà lloc durant la segona quinzena del pròxim mes de maig i tindrà com a objectius ferse ressò del paper clau dels mercats en la construcció de les ciutats sostenibles des del punt de vista social, econòmic i mediambiental davant dels respectius governs estatals i de la Comissió Europea, i al mateix temps difondre aquests valors als ciutadans perquè coneguin millor els mercats i els considerin els llocs de compra de productes alimentaris.

“HO CONFESSO, JO M’HO PASSO MOLT BÉ ANANT AL MERCAT” Manuel Centellas

www.elcocinillas.org

p M’agrada voltar entre les parades i observar

l’espectacle que ens ofereix la gran varietat de productes que hi ha exposats. Però no, no ens hem de quedar només en la part estètica, no; aquesta explosió visual té una base molt, molt sòlida… un producte de qualitat! Però a més d’una gran varietat de productes de qualitat (carn, peix, pastisseria, ous, olis, vege-

tals, bolets, embotits, pasta…) anar a qualsevol dels mercats de Barcelona té un plus que no podreu trobar en altres llocs: els paradistes. De vegades no valorem prou aquests professionals; gent que coneix el producte amb què treballa, que sempre tenen un consell sobre la conservació o la preparació del producte… i això us ho dic per experiència pròpia, perquè alguna vegada he tornat de comprar amb una recepta al cistell. Tenim qualitat i varietat de producte, bons professionals… doncs el millor que podem fer és donar-ho a conèixer a tothom. Des de l’Institut

Municipal de Mercats s’han engegat nombroses iniciatives per “treure els mercats al carrer”. Una de les més importants és Mercat de Mercats (que aquest any ha estat considerat l’esdeveniment gastronòmic de l’any per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia), en el qual es troben parades representants dels mercats de Barcelona, de productors de proximitat, vins i caves… a més de l’Aula Gastronòmica, un espai pel qual han passat xefs reconeguts (Nando Jubany, Jordi Cruz, Juan Mari Arzak…). Tot un espectacle, sens dubte.

Però com que l’home i la dona no viuen només del Mercat de Mercats, des de l’IMMB han muntat més activitats: nits de tapes, tallers de cuina per a adults i nens, degustacions… i una altra (que no és gastronòmica però que em sembla molt interessant) que es va posar en marxa el 25 de gener passat amb l’actuació del grup Xeremiers, Folk als Mercats (dins de la xxvii edició del Festival Tradicionàrius). Fins al 5 d’abril podreu gaudir d’actuacions de diferents grups als mercats de Barcelona. Espectacle dins i fora dels mercats. Tot un luxe, sens dubte.

04 ESTRENES ALS MERCATS

INFOMERCATS

A l’esquerra, espai per a la càrrega i descàrrega. A dalt, espai per als nous magatzems. Sota, A sota, Òscar Ubide i Salvador Capdevila. · JORDI CASAÑAS / IMMB

LA BOQUERIA · El president de la Junta de Comerciants, Salvador

Capdevila, es felicita pel resultat d’unes obres que donen millor servei a clients i venedors. Òscar Ubide, gerent del mercat, subratlla que el barri també hi guanya amb la plaça de la Gardunya endreçada.

“falten paraules!” J

a queda poc per a la posada en marxa de la nova planta logística del Mercat de la Boqueria. Es calcula que a mit­ jans de juny ja es podrà utilitzar al 100%. Han estat tres anys d’obres i el resultat sembla que va molt més enllà dels beneficis clars tant per als paradistes com per als clients. Aquesta obra significa un punt d’inflexió també per al districte de Ciutat Vella. Salvador Capdevila, president de l’Associació de Comerciants, i Òscar Ubide, gerent del Mercat de la Boqueria, destaquen com aquest nou espai ajudarà a dinamitzar el mercat i sobretot facilitarà l’accés dels clients.

· Com han estat aquests tres anys? Òscar Ubide (O.U.). Les obres es van endarrerir i la gent es va conscienciar moltíssim del que ens venia a sobre. Quan es va tancar l’aparcament va ser com un “Ja era hora”. Ens feia molta por que a mitja obra s’acabessin els diners o no es pogués continuar, però això no ha passat. Han estat 3 anys clavats i sempre hem tingut la meitat de la plaça de la Gardunya de zona logística per poder anar abastint el mercat. Salvador Capdevila (S.C.). Ha estat molt dur perquè hem patit soroll i pols constant de les màquines. D’altra banda, els clients no podien aparcar i aquesta situació ens ha perjudicat. Hi ha parades que han patit moltíssim la davallada de clients. Tot i així, sempre hem tingut l’esperança de recuperar tot allò perdut amb la fi de les obres i ho estem començant a aconseguir, perquè l’aparcament per als clients ha quedat magnífic, espectacular i sensacional... em falten paraules! Han vingut d’altres mercats a mirar el resultat i diuen que mai havien vist una cosa tan ben feta.

“Els paradistes estan molt il·lusionats perquè l’equipament és molt bo, hem millorat les tripes del mercat”

· Quins canvis notaran els paradistes? S.C. La rutina serà la mateixa però es farà amb molta més comoditat i amb molt bones condicions sanitàries i higièniques. Això és molt positiu per al desenvolupament dels negocis. O.U. Tradicionalment, tota la càrrega i descàrrega es feia a nivell 0 i s’havia de descarregar i baixar a les cambres. Ara tot això anirà soterrat i els vehicles quedaran a la mateixa planta que les cambres, allà hi descarregaran i mantindran el producte. Quan s’hagi d’anar al mercat, hi haurà fins a 9 ascensors que pujaran tot el producte cap a dalt.

· I les escombraries? O.U. Ja no afectaran ni el mercat ni el barri. Abans les teníem, i encara ara de manera provisional, a nivell 0. Quan tocava el sol, les olors eren tremendes. Ara aniran a la -1 en una cambra tancada i refrigerada. · Què significarà per al barri i per al mercat l’obertura d’una doble façana a la Boqueria? O.U. Fins ara la gent pensava en la Boqueria i només pensava en l’arc i en la porta principal. Ara quan tot això estigui acabat, tota la zona lletja que teníem es convertirà en una plaça pública molt agradable sense trànsit i que donarà un valor al mercat i al barri. Aquesta doble entrada ens facilitarà la dinamització del mercat. S.C. La valorem molt positivament i, a més a més, ens hem fet una idea que aquesta s’obrirà i serà usada pel client d’aquí i la façana de la Rambla es limitarà a l’estranger. Pensem que hi haurà quasi una tria.

· Què queda pendent per fer? S.C. Falta la reconstrucció de nous espais i l’enderroc de l’edifici antic de les cambres frigorífiques, que ja ha començat. Allà aniran a parar les cambres frigorífiques comunitàries de carn i de peix. Si la plaça de la Gardunya s’acaba amb el mateix ritme i tan bé com s’ha fet fins ara, crec que tot el conjunt quedarà molt bé. O.U. Els paradistes estan molt il·lusionats perquè l’equipament és molt bo, hem millorat totes les tripes del Mercat, es tracta d’un equipament de futur i ara el que falta és que això acabi convertintse en xifres.

· És hora de revitalitzar la vida del Mercat de la Boqueria, com ho esteu fent? O.U. El principal damnificat ha estat el client. Estem intentant recuperar-lo donant a conèixer que l’aparcament està obert i regalant hores d’aparcament amb la campanya Vine i aparca; això està funcionant bé i el que pretenem és recuperar el client que hem perdut. S.C. És una campanya bastant potent. La vam fer fins Nadal al principi, la vam prorrogar fins al març i hem decidit allargar-la la resta de l’any!*

ESTRENES ALS MERCATS

somdemercat.cat

05

AL NOU MERCAT DE SANTS ES TREBALLA PER OBRIR LES PRÒXIMES SETMANES Emili Puchal. · JORDI CASAÑAS / IMMB

LA TARGETA BARCELONA SOLIDÀRIA ARRIBA ALS MERCATS MUNICIPALS Estat actual de les obres al mercat amb la construcció de les parades i l’acabament de la rehabilitació de les façanes.

La Targeta Barcelona Solidària es va posar en marxa aquest passat estiu i des d’aleshores ja ha arribat a un total de 392 llars. La iniciativa, engegada des de l’Ajuntament, neix amb l’objectiu de dotar d’una eina la tramesa dels ajuts econòmics per a alimentació que atorguen a les persones sense recursos els serveis socials municipals i altres entitats socials com Càritas o la Creu Roja. Els serveis socials són els qui defineixen el saldo de cada targeta moneder i els beneficis per als usuaris són molt clars: disposen de l’ajut en menys temps i poden acudir a qualsevol comerç de forma anònima veient com s’incrementa la seva capacitat adquisitiva i d’elecció.

· JORDI CASAÑAS / IMMB

L

a rehabilitació del Mercat de Sants ja és una realitat. D’aquí a poques setmanes obre les portes un gran espai de mercat completament renovat que disposa de 3.000 metres quadrats d’oferta comercial de parades tradicionals i d’un autoservei, gestionat per la cadena de supermercats Mercadona.

Aquest projecte pretén evitar la possible estigmatització que suposa haver d’acudir als centres benèfics de repartiment d’aliments i facilita l’accés als comerços normalitzats. Cal recordar que Mercats de Barcelona s’ha adherit a aquesta iniciativa de la mà de les associacions de mercats Fegram i AMC.

S’ha fet una millora als carrers del voltant, amb trams exclusius per a vianants

Les obres de remodelació han tingut cura del patrimoni monumental del mercat –un edifici històric d’estil modernista– i han incorporat mesures perquè s’assoleixi la màxima eficiència energètica. Entre altres millores, el mercat estrena un flamant aparcament per a clients i un espai per a la càrrega i descàrrega de les mercaderies i els serveis per a tractament i recollida selectiva de la brossa. També s’hi han construït magatzems per als paradistes i per al supermercat. Guanya també en matèria d’accessibilitat, ja que s’ha ajustat el nivell del paviment interior de manera que els clients podran utilitzar les entrades principals del recinte sense haver de pujar o baixar esglaons, al contrari del que succeïa fins ara.

Climatització per aigua del subsòl El nou equipament incorpora també aïllament tèrmic en les façanes i cobertes, així com vidre aïllant en les obertures per fer possible l’obtenció d’unes condicions tèrmiques interiors adients. El confort tèrmic es regularà amb una instal·lació de climatització que captarà aigua del nivell freàtic, la conduirà fins a una bomba de calor condensada per aquesta aigua i la retornarà al subsòl sense alterar-ne la composició. Aquest sistema de climatització suposa un estalvi energètic substancial, aproximadament d’una sisena part respecte als sistemes habituals consistents en bombes de calor condensades per aire.

Els criteris de màxima eficiència energètica s’estenen a altres instal·lacions com ara l’enllumenat interior, que disposa de sensors de presència, o bé l’abastament d’aigua, que té mecanismes reguladors de cabal a les aixetes i mecanismes de descàrrega reduïda o completa als lavabos, per citar alguns exemples.

Principals actuacions comercials

Les actuacions comercials portades a terme al nou mercat tenen com a objectiu principal l’establiment d’un nou equilibri entre oferta i demanda per tal de garantir la viabilitat econòmica i comercial dels negocis orientats al producte fresc. En aquest sentit, la proposta comercial final és el resultat de la conjunció de diferents variables, com ara dades demogràfiques, renda disponible o competència a la zona d’influència. D’aquesta manera, el nou mercat amplia i adequa els seus horaris als nous hàbits de consum, incorpora un autoservei orientat tant al producte alimentari com al quotidià no alimentari i disposa d’un nou servei a domicili així com de nous espais per a activitats cíviques i promocionals. Amb la renovació del mercat no només es preserva un edifici modernista i un valor patrimonial, sinó que es pretén dinamitzar comercialment tot l’entorn del barri. Els voltants del nou equipament s’han urbanitzat amb dos trams reservats exclusivament per a vianants que són el carrer de Sant Medir entre el carrer de Sants i el carrer de Càceres, i el carrer de Daoíz i Velarde entre el carrer de Sant Jordi i el carrer de Sant Medir. Es tracta d’una millora integral amb nou mobiliari urbà, nou arbrat en la majoria de carrers, nou enllumenat públic a base de làmpades LED i nous serveis soterrats, un fet que contribueix a millorar molt l’aspecte paisatgístic d’aquest entorn.*

En aquest sentit, els paradistes dels mercats municipals de Barcelona poden aportar el seu gra de sorra i col·laborar en aquesta iniciativa d’una manera molt senzilla i directa. L’Emili Puchal, paradista de Casa Míliu als mercats de Poblenou i de la Barceloneta i president del Gremi de Detallistes de Llegums Cuits, és un dels paradistes que ja col·laboren amb aquesta iniciativa. Quin és el paper del paradista en aquesta iniciativa? El paradista ha d’aplicar un mínim del 3% de descompte a les persones que portin aquesta targeta, les que més ho necessiten. És una proposta interessant, tot i que penso que aquesta xifra és ridícula; a casa meva hi apliquem el 10%. Moltes vegades tirem endavant campanyes de descomptes i ofertes; per què no hauríem de participar en aquesta causa tan solidària? És absurd no fer-ho, no suposa cap cost ni compromís per al paradista. Ara mateix hi ha poques parades que hi participin. És per manca d’informació? Els directors han fet una tasca informativa important, però potser la gent no hi ha prestat atenció perquè, avui dia, hi ha un bombardeig d’accions per ajudar i col·laborar. Crec que és interessant de portarho a terme. Voldria animar els paradistes perquè hi col·laborin, i tant de bo les coses funcionin i la Targeta Barcelona Solidària no l’hagi de fer servir gaire gent. Quin paper creu que han de tenir els mercats municipals en aquest tipus de campanyes? Evidentment, el mercat sempre pot ser una mica líder en tots aquests aspectes. Penso que tenim armes i fonaments per poder fer alguna acció concreta i aprofitar els productes que es malmeten. Possiblement, si hi hagués una mica d’organització i Mercats de Barcelona ens dónes una mica de força, que és el que ens falta, es podrien fer més campanyes solidàries.*

06

MEMÒRIA DE MERCATS DE BARCELONA 2013

MEMÒRIA de MERCATS 2013 E

l 2013 va ser per Mercats de Barcelona, de nou, un any en què es van poder obrir al públic, completament renovats, altres tres mercats: Guineueta, Provençals i els Encants. És un indicador de la convicció amb què comerciants i administració han mantingut durant els últims anys, amb grans esforços, el programa de remodelacions dels mercats. Mentrestant, també al llarg de l’any, hi ha hagut altres mercats en què s’ha continuat treballant, com ara Sants, Sant Antoni, Ninot i la Boqueria. A Sant Martí es va iniciar la primera d’una sèrie de fases d’obres que tenen l’objectiu de millorar els accessos, tancar i endreçar l’espai de càrrega i descàrrega i brossa i instal·lar una nova façana, i al Mercat del Guinardó, les obres d’execució del projecte del nou mercat. Finalment, es va impulsar la reforma dels de Bon Pastor i Vall d’Hebron, amb la redacció dels projectes.

Un model propi de desenvolupament Les obres de reforma són un reflex de l’aplicació d’un model que els converteix en unes instal·lacions competitives. Durant el 2013, segons les dades de què disposa l’Institut Municipal de Mercats, hi ha hagut un increment del 14% de la superfície construïda i un augment del 3,3% de la destinada a ús comercial. L’augment de la superfície és un fet que l’Institut subratlla per l’impuls que suposa al sector comercial de l’alimentació en moments de greu crisi econòmica. A més, durant el 2014 es reforçarà amb l’aportació que faran els nous mercats de Sants i Guinardó. Les remodelacions del 2013 s’han fet realitat gràcies a un esforç inversor de 23,8 milions d’euros, dels quals 8,1 provenen del sector privat.

somdemercat.cat

07

08

· Ve de la pàgina anterior

De nou, un notable pER Als mercats Per quart any consecutiu, els barcelonins han valorat els Mercats amb una nota de 7. Pel que fa al grau de satisfacció, el 83,2% dels clients s’han mostrat molt satisfets pel seu funcionament (l’any 2012 eren el 81,2%), i prop del 70,5% han assegurat que solen anar a comprar habitualment als mercats, una xifra que ha experimentat un augment de 4 punts (el 66,5% van dir que anaven a comprar als mercats el 2012). Ha estat molt significatiu l’augment de traspassos (46%) i de les noves adjudicacions d’establiments (500%). La xifra s’explica per l’inici de l’activitat en els mercats remodelats de Provençals i la Guineueta i, sobretot, per la posada en marxa del nou Mercat dels Encants. Del 2013 destaca l’elecció de la fira Mercat de Mercats com l’esdeveniment gastronòmic de l’any i la irrupció dels Tasts de Nit als mercats com una activitat amb la qual els mercats es promouen entre els ciutadans. També s’han celebrat sis aniversaris: Llibertat, Concepció, Hostafrancs, Sagrada Família, Sant Gervasi i Marina. Es van organitzar noves activitats en els Tallers de Cuina d’Aprofitament i es va fer una campanya de promoció a tots els mercats amb “Practica el Ràsquing”. En l’àmbit de l’educació, Mercats i la Fundació FC Barcelona es van posar d’acord per destacar en un nou projecte el valor de la bona alimentació amb la campanya “Ets el que menges”.

Per quart any consecutiu, els barcelonins han valorat els mercats amb una nota de 7

Gran activitat en la comunicació: Es va estrenar el blog de Mercats ( bcn.cat/somdemercat), una app, una nova pàgina del Mercat dels Encants (bcn.cat/encantsbarcelona) i un pla d’acció en xarxes socials que ha suposat un important augment de seguidors a Facebook, Twitter i Instagram. El web municipal ha tingut una mitjana de prop de 10.000 visitants mensuals i s’han realitzat 39 vídeos. Cal esmentar també el documental produït per TV3 Encants: diari d’un trasllat. El model barceloní de gestió i renovació de mercats ha atret aquest 2013 l’interès de diverses ciutats d’arreu del món com Estocolm, Singapur o Maputo, així com de localitats més properes com Pallejà, Sant Boi o Premià de Mar. En aquesta línia, Barcelona ha tornat a liderar el projecte de la Unió Europea URBACT Markets, que té com a objectiu generar ocupació i emprenedoria, regenerar mercats i zones urbanes i crear un entorn urbà més sostenible.*

MEMÒRIA DE MERCATS DE BARCELONA 2013

somdemercat.cat

09

10 TRACTAMENT DE RESIDUS

INFOMERCATS

nova campanya d’informació de la recollida orgànica de residus

A dalt, un venedor del Mercat d’Horta aboca els residus orgànics al contenidor reservat per a aquesta mena de deixalles. A la dreta un piscina de gel. · Jordi Casañas / IMMB

D

el 18 de març al 21 d’octubre l’Institut Municipal de Mercats, amb el suport de Medi Ambient Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Agència de Residus de Catalunya, porta a terme una nova campanya informativa sobre la recollida orgànica de residus als mercats de la ciutat.

Durant dues setmanes, un promotor ambiental informarà en la majoria de mercats de la ciutat tots els agents implicats sobre la separació i gestió dels residus i la necessitat de fer una correcta recollida selectiva dels residus orgànics que es generen en el dia a dia en els mercats de la ciutat. La campanya començarà als mercats dels Encants, Fort Pienc i Galvany i finalitzarà a finals d’octubre a Sant Andreu, Sant Martí i l’Abaceria.

L’objectiu és reduir el percentatge d’impropis a la fracció d’orgànica per sota del 7%

L’objectiu d’aquesta iniciativa és continuar amb la millora de la recollida selectiva als mercats municipals, intentar reduir el percentatge actual d’impropis a la fracció orgànica recollida per sota del 7%, augmentar els coneixements sobre la gestió de residus i fomentar la participació dels diferents agents de cada mercat en la millora de la correcta separació de la fracció orgànica.

Durant els anys 2008 i 2009 es van endegar diverses campanyes informatives sobre la correcta gestió dels residus als mercats municipals i gràcies a la col·laboració de totes les parts implicades, els resultats han comportat una reducció important dels impropis presents en la fracció orgànica, la recollida selectiva del cartró i la gestió diferenciada de les restes de gel.

Cal recordar que per poder lliurar correctament cada tipus de residu a la compactadora corresponent cal separar les fraccions en residus orgànics (restes vegetals, restes càrniques i de formatgeria, restes de peix i marisc, restes de plantes o restes de menjar); rebuig (plàstics, embolcalls, bosses de plàstic, papers bruts, envasos, etc.); paper-cartró i gel.

En aquest sentit, en els darrers anys s’ha constatat un canvi molt important pel que fa a la recollida selectiva de residus als mercats i, a tall d’exemple, segons les darreres dades del 2012, aquell any es van recollir prop de 5.000 tones de residus orgànics i prop de 800 tones de papercartró en les compactadores de recollida instal·lades als mercats municipals de la ciutat.*

XARXES

somdemercat.cat

11

Un ‘mico carter’ per als vostres butlletins o newsletter

A l’esquerra, pàgina web del servei MailChimp, un dels més populars i amb versió gratuïta per enviar butlletins. A la dreta, el blog de Mercats, preparat (‘responsive’) per visualitzar-se en una tauleta · IMMB

U

s heu plantejat mai enviar un butlletí electrònic als vostres contactes per e-mail? O fer un enviament massiu als vostres clients per avisar-los d’alguna promoció?

Hi ha gestors de correu online que ens faciliten molt aquesta feina. Un dels més populars és Mailchimp, que té una versió gratuïta amb la qual podreu enviar e-mails a un màxim de 2.000 subscriptors i fer 12.000 enviaments al mes. Suficient per començar, oi? Mailchimp ens dóna la possibilitat d’importar els contactes del nostre compte de correu habitual i organitzar-los per llistes a les quals després podrem enviar les nostres campanyes. Crear una campanya és molt senzill, ja que es basa en un sistema de plantilles que podem personalitzar. A més, Mailchimp us ofereix unes analítiques molt completes amb les taxes d’obertura, nombre de clics, altes i baixes a les llistes, etc. Hi ha altres gestors de correu electrònic. Investigueu per internet i trieu el que més us agradi. En qualsevol cas, l’interessant és que amb aquests tipus d’eines ja no us haureu de preocupar més de redactar i enviar els vostres correus d’un en un: Amb un simple clic tots els vostres contactes rebran la informació automàticament.*

LA IMPORTÀNCIA DE SER ‘RESPONSIVE’ Sabeu que vuit de cada deu internautes es connecten a internet principalment amb el seu mòbil? Tot i això, només tres de cada deu pimes tenen una web adaptada a dispositius mòbils, segurament per manca d’informació a l’hora de crear la seva pàgina web/blog. Per facilitar que el nostre web/blog es pugui consultar de manera òptima des de qualsevol dispositiu, tenim tres opcions: 1. Adaptació automàtica a cada dispositiu (o web responsive). 2. Variació de la URL. 3. Variació de continguts. Si heu pensat fer servir una plantilla de Wordpress o de Drupal per fer el vostre web/blog, fixeu-vos que sigui responsive ja que és la manera més fàcil de fer-ho si, com jo, sou simples usuaris. Les altres dues opcions requereixen una mica més de conei-

xements informàtics i a més impliquen molta més feina, ja que s’han de duplicar continguts o fins i tot tornar-los a redactar perquè es vegin correctament. A més, si trieu el disseny responsive no us heu de preocupar pel posicionament als cercadors, ja que l’HTML (llenguatge de programació) s’adapta també automàticament sense que hagueu de tocar res. Acabem amb una dada més: set de cada deu usuaris accedeixen a les xarxes socials a traves del seu mòbil. Segurament vosaltres formeu part d’aquests set usuaris i feu servir dispositius mòbils des de la parada quan compartiu un contingut al Facebook, piuleu al Twitter o pugeu una foto a Instagram. Així que ja coneixeu les versions per a mòbil de tots aquests programes, en el cas de Facebook i Twitter, versions responsive de les que veiem a l’ordinador de sobretaula.

http://mailchimp.com

bcn.cat/ mercats

fb.com/MercatsBarcelona twitter.com/MercatsBCN

12055_app_mercats_270x85.indd 1

20/06/13 11:48

Pilar Gómez Pilar Gómez explica en l’entrevista com la seva dedicació a la pintura l’adjuda no només a relaxar-se, sinó també a superar-se i sentir-se orgullosa.

É

s una dona especial. Si gairebé tothom odia els dilluns, a ella li encanten. “És el meu dia, el tinc tot per mi i l’aprofito per anar a pintar”, una afició que practica des de fa onze anys al talleret rere una botiga propietat de l’Encarna i la Núria, molt a prop d’on viu. Hi ha pintat molts quadres, però no els veureu a les parets de casa seva sinó a les de familiars i amics, a qui ha regalat marines o paisatges campestres i urbans. Ha provat algunes tècniques, però la que més li agrada és l’oli. També experimenta amb “coses més modernes”, diu tot mostrant un quadre amb unes acolorides roselles. Explica que “és la meva manera d’esbandir les preocupacions i relaxar-me” d’una vida organitzada al mil·límetre. Quan no està despatxant, acompanya les filles a muntar a cavall, o va a la piscina “a aprendre a nedar bé”, o és a la cuina de casa, preparant “rosbif, fricandó amb salsa de ceps, rostit amb salsa de poma, xai al vi, ossobuco, cua amb xocolata...” que després ven a la seva carnisseria.

PAU FABREGAT

La Pilar, que ha tingut la baronessa Thyssen comprant a la parada —“però no me’n vaig adonar, vaig despatxar a una senyora amb un barret molt gran i dos escortes, i després una altra venedora em va dir: «no saps qui era? La baronessa Thyssen!»”— i també havia atès Mercedes Salisachs, diu que té una clientela “molt exigent, sempre volen el millor tros”. Mai marxa de vacances sense deixar-les abans ben servides: “Aviso totes les senyores perquè puguin venir abans de tancar i els preparo menjar a vegades fins i tot per a tot el mes”.

‘M’he esforçat a parlar japonès pels clients’

I com que té una quantitat important de clients japonesos —“tinc carn de bou infiltrat, tipus Kobe, i la tallem per fer sabu sabu, yakiniku i sukiyaki”— ha après una mica de japonès per parlar-hi: “Ichi kiru buta niku (1 quilo de carn de porc)”, diu somrient. Anunciar-se en blogs com comerjapones.com o PakuPaku Cuisine també li ha portat gent. Tot i això, és més d’atenció per telèfon que de pàgines web. Per ella, el millor és el “boca-orella, i sobretot quan ve de clientes fidels, que en tenim moltes i de molts anys”. I si li demanem quin és el millor aparador per als mercats, ho té molt clar: “Necessitarien més publicitat per part de la televisió. S’hi hauria de dir que és el lloc més proper on tens a l’abast tot el més fresc i on tindràs millor tracte que a les grans superfícies, que són molt impersonals”. Els grans centres comercials han fet molt mal no només a les parades dels mercats, sinó també a les botigues de barri. Per això la Pilar reclama “tenir cultura de mercat, per evitar que hagin de tancar tantes parades que porten generacions al mercat”.*

InstaEncants, jornada Instagram als Encants Barcelona El pròxim 12 d’abril es durà a terme l’InstaEncants, una trobada d’instagramers als Encants Barcelona amb un petit taller de fotografia i una passejada pràctica posterior. La trobada tindrà lloc de les 9.30 a les 12.30 hores i arrencarà amb un taller a càrrec dels igers @tonivegara, @martapictures, @lluistorra i @pepe_encinas que faran una introducció a l’streetphoto, un estil de fotografia que té com a marc el carrer i el que hi passa en blanc i negre.

Fogó, parada de restauració al mercat dels Encants. · IMMB

bcn.cat/somdemercat

A partir de les 11 es farà una passejada pels Encants durant la qual els participants hauran de pujar fotos als seus canals d’IG amb els hashtags

#InstaEncants, #EncantsBarcelona i #MercatsBCN fins que un petit vermut doni per acabada la trobada. A la trobada hi podran participar un màxim de 100 persones, que s’hauran d’haver inscrit abans a través d’aquesta adreça: www.eventbrite.es/e/entradas-instaencants-barcelona-10967952441. Aquesta acció està promoguda per l’Associació de Venedors del Mercat dels Encants i amb la col·laboració de l’Institut Municipal de Mercats vol donar a conèixer els Encants dins d’Instagram, una xarxa social per compartir fotografies en la qual el mercat ja té un perfil: @EncantsBarcelona.

“Necessitem cultura de mercat per evitar que hagin de tancar tantes parades que porten generacions al mercat”

Pilar Gómez

Mercat de Galvany Vaig néixer a Barcelona fa 42 anys i sóc carnissera pel meu marit, que porta 35 anys al Mercat de Galvany. Ens complementem: a ell li agrada tallar la carn i muntar el taulell i a mi m’encanta vendre. Posats a presumir, ho faré del meu rosbif, que el faig jo a casa i té molt èxit. Un defecte? Potser hauria de tenir més paciència, que en tinc, però n’hauria de tenir més.

Barceloneta s’obre de nou en l’‘Open House Extra’ El Mercat de la Barceloneta participa de nou en la iniciativa “9+1 itineraris per conèixer l’empremta arquitectònica i urbanística del 1714 al 2014” organitzats per Open House Barcelona - Open Extra. Aquesta acció consisteix en un recorregut per tot el mercat amb una explicació de l’estructura de l’edifici. Està oberta a un grup de 25 persones, que estaran acompanyades per un guia i un suport. Les pròximes visites són els dissabtes 10 i 31 de maig. El Mercat de Santa Caterina, que també participa en els itineraris, es podrà visitar el dia 5 d’abril. Més informació a openextra.openhousebarcelona.org.