Page 1

OCTUBRE 2019 • N.58

OSONA

Descobreix la seva essència

TORELLÓ

Al llarg de la història

Cuina selecta i entusiasta

PASTORET

Per llepar-se’n els dits

MUSEU DE L’EXILI

Recorda la història dels exiliats

Imatge cedida per Osona Turisme. Autor: Toni Anguera

ELS FOGONS DE LA CARME


el TARRAGONÈS la RIBERA el VALLÈS

L

A Catalunya, la tardor canvia tant els paisatges de muntanya com els de platja i interior, per això és tan enriquidor organitzar alguna sortida o viatge. Gaudir de la natura i viatjar es pot fer tot l’any, però a la tardor assistim a un espectacle visual incomparable. Taronges, vermells, verds foscos i marrons omplen el paisatge català de llum i tendresa. L’octubre és un mes amb un encant particular i sedueix a tots aquells que s’atreveixen a fer un descans en aquest mes. I per què no? Viatjar a l’octubre i fer-ho per Catalunya és tota una experiència, d’aquelles que es recorden i que conviden a repetir. Deixa’t guiar per les nostres recomanacions d’octubre. Aquest mes coneixeràs Catalunya com mai l’has vist!

D'EBRE 14

ORIENTAL 16 l' ANOIA

18

el GARRAF

20

el BERGUEDÀ

22

Qui viatja a l’octubre?

es vacances no són exclusives de l’estiu i l’octubre és el mes d’aquells que han estat treballant mentre la resta estiuejava. Temperatures agradables, baix nombre de turistes i preus molt competitius fan que viatjar a l’octubre cada vegada estigui més estès. De fet, a la resta d’Europa, sobretot al Regne Unit, Alemanya i França, l’octubre és un dels mesos on una gran part de la població viatja.

10

OSONA 24 la CERDANYA

42

el GIRONÈS

46

l' ALT

EMPORDÀ 52 l' URGELL

54

la SEGARRA

56

el PLA

D'URGELL 60

les GARRIGUES

62

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicacions.com

Tel. 667 560 225

Aquesta publicació no es responsabilitza de les opiniones alienes a l’editorial i que apareixen en textos, reportatges, dissenys i treballs gràfics realitzats i firmats per terceres persones. Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

03


La Val d’Aran

La tardor més canviant n mes per viure Catalunya d’una manera diferent, on la frescor dels últims mesos de l’any arriba de manera tardana. Aprofitant els últims dies calorosos, ens endinsem a descobrir la gastronomia, el paisatge i les tradicions de tardor del nostre territori. Una passejada per les platges de Creixell assaborint els aromes d’Altafulla que ens transportaran directament a voler descobrir més sabors de la terra, amb l’oli i la fruita de Ribera d’Ebre. La tradició més pagesa la descobrirem a Vallgorguina i les festes i fires més variades a Òdena, seguint amb les excursions pels paratges naturals de Cubelles. Sempre és un bon moment per practicar esport, per això no ens podem perdre una cursa pels Pirineus del Berguedà ni un tast de la tradició osonenca, de la qual en fem especial menció amb l’Àgora Restaurant. Osona ens brinda la gastronomia més propera amb l’element més característic i tradicional d’aquesta època amb la Fira de la castanya de Viladrau i la Fira del bolet a Prats de Lluçanès, tot acompanyat d’història, cultura i literatura que brinden els municipis de Manlleu, Centelles, Torelló i Roda de Ter. L’essència de la Cerdanya es mostra de la manera més autèntica amb la Fira Ramadera i el Concurs Tradicional de Cavalls, que el converteixen en un punt de reunió ideal per passar amb família, a la vegada que convertim el municipi de Bescanó en l’entorn idoni per practicar senderisme en companyia. I si encara tens més ganes de descobrir i conèixer, un punt obligatori on parar és al Museu Memorial de l’Exili a la Jonquera, on les seves propostes edu-

Alta Ribagorça

catives no deixaran indiferent a ningú. La província de Lleida celebra la tardor exposant els seus productes més arrelats; l’Urgell ens ofereix els vins del Celler l’Olivera, i la Segarra fa que ens llepem els dits amb les delícies del Pastoret, originari de Sant Guim de Freixenet. Hem de recórrer el Pla d’Urgell realitzant la Ruta de l’Oli i de l’Aigua on Vila-Sana i les Borgues Blanques en són protagonistes mentre anem a tastar un deliciós àpat al Restaurant els Fogons de la Carme. Els Torms és emblema de les Garrigues i no et deixarà indiferent, així com també l’oli d’aquesta comarca. Vés a tastar-lo a l’Espluga Calba! Respira el seu esperit al Soleràs i acaba de completar-ho tot a la terra delicada de les olives arbequines a Juncosa. Viure experiències, conèixer nous indrets i enamorar-te de la terra que ens envolta és el que cal aquest mes d’octubre

Pallars Sobirà

L’Alt Urge Pallars Jussà

El S La Noguera La Segarra Pla d’Urgell l’Urgell

Segrià

Les Garrigues

Conca de Barberà Alt Camp

Priorat Baix Camp Terra Alta

Tarragonès

Ribera d’Ebre

Baix Ebre

Província de Tarragona Província de Lleida

Montsià 04

Província de Barcelona Província de Girona

Ba Pen


ANDORRA

La Cerdanya El Ripollès

ell

Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

Solsonès Osona

Gironès

Baix Empordà

La Selva Bages

Moianès Vallès Oriental

Anoia

aix nedès

Alt Penedès

e

sm

re Ma

Ba rce lon ès

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Garraf

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues (Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Baix Penedès (El Vendrell)

Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Mataró)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Montsià (Amposta)

Val d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)


a mobilitat existeix sense el turisme però el turisme no s’entén sense mobilitat. Per això les ciutats turístiques cada vegada més dediquen els seus esforços a innovar en aquest àmbit, buscant noves alternatives que descongestionin els carrers i disminueixin la contaminació. Actualment, les principals ciutats turístiques del món intenen abordar aquesta temàtica en un sentit ampli, conciliant la mobilitat ciutadana i la dels visitants i turistes. Cal tenir en compte que aquesta evoluciona ràpidament i que és important anticipar-se als nous processos i tecnologies que apareixen. És per això que ciutats com Madrid,

06

París, Berlín o Barcelona, entre altres, estudien a mig i llarg termini els efectes que poden tenir els nous canvis en mobilitat i les estratègies que es poden dur a terme de cara als propers anys per contribuir a una mobilitat del turisme més còmoda, segura i sostenible. Els nous formats, hàbits i tendències són cabdals per fer de les grans metròpolis un espai enriquidor on el turisme s’adeqüi a la perfecció a la ciutat. Una gestió intel·ligent del turisme i la mobilitat és la clau de l’èxit i la competitivitat en un mercat exigent, on visitants i turistes no fan més que augmentar.

Continua a la pàgina 09

A Barcelona, per exemple, s’ha plantejat vàries vegades la possibilitat de què turistes i residents paguin els seus desplaçaments de forma diferent. Però, és realment aquesta la solució? Hi ha moltes maneres de què els beneficis del turisme reverteixin a la ciutadania i la mobilitat és un dret i un deure que les institucions han de garantir a preus assequibles per tothom. Això, sens dubte. La innovació en la gestió turística passa per trobar solucions que s’ajustin a una realitat lligada a la sociologia, i per tant, una realitat canviant, i mirades diferents, creatives i plurals són necessàries perquè aquesta gestió garanteixi el benestar dels residents i la millora de l’experiència turística dels visitants.

La gestió intel·ligent del turisme i la mobilitat és el futur i la clau perquè la relació entre turistes i residents millori a les grans ciutats


Ve de la pàgina 06

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Actualment estem vivint un canvi de paradigma en el turisme. Els Service) és l’aplicació vehicles de mobilitat personal han arribat a un punt de saturació. A Barque revolucionarà la celona suposen el 62% de les emissimobilitat. En aquesta ons de CO2 i són un problema del dia a dia dels barcelonins, que veuen com plataforma podrem els vehicles congestionen els carrers, planificar rutes i provoquen problemes d’estacionament reservar el transport i una alta accidentalitat entre la població. Com trobar l’entesa entre vianants que desitgem de i transport? La mobilitat urbana ha de manera fàcil, àgil basar-se en el respecte i avui dia existeixen solucions que volen millorar aquesta i sostenible relació. L’auge del cotxe elèctric, els nous serveis de mobilitat compartida, l’augment de la xarxa de carrils bici i la limitació de vehicles contaminants són alguns exemples que la capital catalana ja ha posat en marxa. En aquest sentit, la European Institute of Innovationand Technology (EIT) ha creat MOBIlus, consorci destinat a buscar solucions sostenibles i eficients per facilitar la mobilitat urbana. El model del futur és un model centrat en l’usuari i n’és un exemple Mobility As A Service (MaaS), concepte que agrupa i coordina les diferents formes de transport per tal de què l’usuari pugui planificar rutes i reservar tot tipus de mitjans de transport de la ciutat (públic i privats) en una sola plataforma. L’aplicació també ajuda als passatgers a millorar la seva manera de desplaçar-se, fent-la més fàcil, àgil i sostenible.

El MaaS (Mobility As A

La implementació del MaaS comporta fer noves regulacions i suposarà un canvi a escala munidal, millorant l’eficiència i creant un tipus de transport inclusiu i personalitzat on tots els ciutadans puguin beneficiar-se’n. Estem vivint un nou paradigma en el concepte de mobilitat. Planificació, gestió i regulació seran tres components claus perquè una plataforma com MaaS pugui aportar el bo i millor de les noves tecnologies a la manera com ens desplacem i a la nostra societat. La forma com viatgem canvia constantment i tant és si som residents o turistes, el futur en mobilitat demanarà entesa per part d’institucions públiques i privades, i posarà en valor el nostre entorn tot respectant-lo. Adaptar el disseny de les ciutats a la mobilitat ha estat un dels objectius principals des de fa segles i ara és una realitat gràcies als plans de mobilitat que s’ajusten als turistes i residents

genèric CATALUNYA

Actualment estem vivint un canvi de paradigma en el turisme. L’auge del cotxe elèctric, els nous serveis de mobilitat compartida, l’augment de carrils bici i la limitació dels vehicles contaminants generen dinàmiques noves que influeixen positivament l’entorn i la societat

09


el TARRAGONÈS

a 12a edició de les Jornades Gastronòmiques d’Altafulla se celebrarà del 25 d’octubre a l’11 de novembre. La cita gastronòmica de tardor manté les dates de l’any passat, amb la voluntat de tornar a encabir-la dins del programa d’actes de la Festa Major de Sant Martí. Ho fa, però, d’una manera ben diferent a la de les darreres edicions, ja que enguany canvia de format i de temàtica. La regidora de Comerç i Turisme, Natalia Sanz, ha avançat que el consistori s’ha inclinat cap a un canvi de format des del primer dia. De fet, el tret de sortida consistirà en un maridatge de música i vins i cerveses del territori, algunes d’elles elaborades a Altafulla, que pretén incitar la ciutadania a participar de la iniciativa.

Les herbes aromàtiques formen part de la cultura popular, tenen la capacitat de realçar el gust de cada aliment La novetat més destacada d’aquesta dotzena edició gira entorn de l’eix temàtic. La regidoria de Comerç, de la mà d’onze bars i restaurants, ha apostat per substituir la garrofa com a denominador comú dels diferents àpats que s’ofereixen per les plantes aromàtiques del Baix Gaià com la farigola, l’espígol, el romaní, la menta gorda, el fonoll i la sàlvia. La idea, segons Natalia Sanz, és “reintroduir les diverses espècies autòctones a les nostres cuines”. Els preus dels menús oscil·la entre els 20 i 30 euros. També hi ha l’opció d’escollir un únic plat, que anirà dels 8 als 12 €; o bé, postres, dels 3 als 5 €. Els comensals podran participar en un concurs de fotografia a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram amb l’etiqueta #aromatiques2019

Catalunya és rica en gastronomia, vins, olis i tradicions: Altafulla en sap aprofitar els seus beneficis i en fa una festa

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. D’ALTAFULLA Telèfon 977 650 008 aj.altafulla@altanet.org www.altafulla.cat

10


Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

CREIXELL TURISME Telèfon 977 138 272 infocreixell@creixell.cat www.turismedecreixell.cat

Vista panoràmica de Creixell i el seu campanar

es destinacions de platja sembla que només siguin per a l’estiu, però poblacions com Creixell ens confirmen el contrari. Les tardes de passeig per les zones costeres mentre gaudim del temps de tardor conviden a explorar tots els secrets d’aquesta població. Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Es troba situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conversa encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’Interès Natural. Creixell té un nucli històric ple d’encant, ben conservat i amb ric patrimoni arquitectònic considerats bens culturals d’Interès Nacional; destaca el seu Castell, les tres torres medievals

12

de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar obra de l’arquitecte Jujol, restaurat fa quatre anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església si que són visitables. Creixell és conegut per la seva meravellosa zona costera, disposa de dues magnífiques platges de sorra blanca i aigües poc profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos quilometres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, formen la platja de Creixell i la platja del Gorg. A la platja de Creixell hi ha unes antigues cases de pescadors conegudes històricament com les Botigues de Mar i, ara, són compartides amb les de nova construcció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona

marítima hi ha el Club Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada on hi fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs i creixellenques.

La platja i el seu entorn són dos espais catalogats com zones naturals que cal preservar i cuidar Tota la zona de la platja del Gorg està considerada un espai d’Interès Natural Protegit, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat. Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bonica sensació d’estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Creixell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona. Cal saber que, el Gorg forma part de l’Espai Protegit dels Muntanyans de Torredembarra i la platja ha


El Castell de Creixell

Panoràmica de la Rambla de les Moreres

Instantània del mirador de Creixell

estat guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La platja de Creixell és una àrea d’importants valors botànics que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són representades diverses zones psammòfiles (són aquelles vegetacions  adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals) i halòfiles (són els organismes vegetals o microbians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una  pressió osmòtica  important) de litoral. Les característiques ecològiques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de moltes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar. Quan a l’herpetofauna és especialment interessant la presència de diverses espècies meridionals com ho

Finestra d'estil gòtic de Ca la Miquelina

són la sargantana cua-llarga, la sargantana comuna i la sargantana cua-roja; aquesta última considerada un dels rèptils més amenaçats de Catalunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada característica d’aquest ambient particular.

Creixell compta amb una flora i fauna autòctones a la platja del Gorg Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’entorn històric de Creixell on hi ha tot un seguit de rutes que es poden fer pel terme municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zones de bosc. Us parlem d’alguns exemples perquè us pugueu fer la idea del què podeu trobar a Creixell. Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et

fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oliveres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra. També pots escollir la ruta per la part costera i sentir la brisa del mar mentre camines, una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Muntanyans on podràs veure el Port Romà i les zones de marismes i dunes dels Muntanyans i Creixell. Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Creixell fins a Altafulla. Tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i cansar-te amb aquell plaer final. Si consultes la pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar de totes les rutes, les festes, conjunt arquitectònic i molt més. Us aconsellem que hi aneu en persona, no us n’arrepentireu

13


U

na comarca distingida pels diferents productes gastronòmics que omplen els camps amb oliveres, ametllers, vinyars, cirerers i presseguers. No obstant, també hi destaca la ramaderia i tenen un plat típic: La Clotxa. De les 82.732 hectàrees de la comarca, 28.000 són cultivables (unes 8.033 de regadiu i la resta de secà). Parlarem dels tres majors productes de la comarca: l’oli, el préssec i la cirera. La comarca de la Ribera d’Ebre compta amb una excel· lent situació geogràfica i de confluència amb una àmplia zona productora d’olis de gran qualitat. L’oli d’oliva a la Ribera d’Ebre està elaborat de manera artesanal i curosa en les almàsseres amb la presència de diverses varietats. La Ribera d’Ebre és l’aparador perfecte per cultivar olis i on poder oferir una gran selecció on el consumidor podrà escollir aquell que més li agradi. Organitzen cada any una festa perquè tothom els pugui conèixer i sobretot, degustar.

Consumeix l’oli d’oliva extra verge, els préssecs i les cireres de la Ribera d’Ebre. Aquests productes estan replets de grans propietats, i sobretot, d’un sabor excepcional D’altra banda, les poblacions com Benissanet, Miravet, Ginestar, Vinebre i la Torre de l’Espanyol centren la seva activitat en la producció de fruita dolça, si bé també s’incrementa la producció a la resta de municipis de la comarca. Les condicions climàtiques de la Ribera d’Ebre són les més adequades per cultivar el préssec i la cirera i garantir un producte de qualitat. El cultiu de fruita dolça emmarca la terra de la Ribera d’Ebre on hi ha unes 1.528 ha

14

Les organitzacions, conjuntament amb  les cooperatives i els comerciants de la zona, fan possible que la fruita de la Ribera arribi als principals mercats d’Espanya i Europa conreades de préssecs de carn blanca i pell vermella així com també les de pell groga, les pavies i les nectarines. Tots els tipus de préssecs presenten unes característiques molt gustoses, ja que tenen una polpa molt sucosa i un sabor molt intens, amb una maduració òptima que li proporciona un gust dolç molt atractiu al paladar. A més, és una de les millors zones del país perquè la fruita madura abans que a la resta dels llocs. El clima marcat per les baixes temperatures de l’hivern i les elevades de la primavera i de l’estiu fan que el fruit maduri abans que altres punts del país. Actualment, alguns dels productors de préssec de la Ribera d’Ebre han adoptat la forma de producció integrada, certificada pel Consell Català de la Producció Integrada. D’altra banda, tenen la cirera, una fruita dolça selecta, de maduració precoç, amb una important presència a les zones de conreu de la comarca, concretament prop de 799 hectàrees cultivades. Durant la dècada del 1960 i amb la modernització de l’agricultura es van desenvolupar grans plantacions de cirerers, anteriorment associades a la fructicultura de subsistència, i es va convertir en un conreu molt dinàmic a la zona. Quan vagis a la compra preocupat de les cireres que consumeixis siguin de la Ribera d’Ebre

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS


el VALLÈS

ORIENTAL

Un homenatge als treballadors de la terra

Q

ui tingui ganes de descobrir la vida i l’entorn de la Catalunya rural obligatòriament ha de guardar-se el cap de setmana dels dies 23 i 24 de novembre d’aquest any perquè a Vallgorguina (Vallès Oriental) se celebra una nova edició de la Fira del Bosc i la Pagesia. Sense cap mena de dubte és l’esdeveniment més important de l’any que se celebra en aquest municipi que no arriba als tres mil habitants. El cap de setmana de fira, però, els visitants poden arribar a multiplicar per cinc la població i els seus carrers es converteixen en un traginar de gent amunt i avall.

16

Per això aquest any 2019 s’ha fet una clara aposta per ampliar les zones d’aparcament al municipi hi haurà un trenet turístic que acostarà els visitants a la fira de manera gratuïta. Com els darrers anys, l’aposta d’èxit segueix sent el centre neuràlgic del municipi, sobretot la Carretera Nova que durant dos dies es converteix en un immens aparador que apropa el visitant al món del bosc, la natura i la pagesia promovent el respecte envers aquest i valorant la importància que té. La finalitat és donar a conèixer Vallgorguina arreu de Catalunya i alhora fer un homenatge a totes aquelles persones que, antigament, perquè ara ja no ho fa pràcticament ningú, treballaven al camp o al bosc.

Per aconseguir-ho s’han programat una àmplia varietat d’activitats que endinsaran en el món rural a petits i grans. També s’hi podran trobar diferents productors gastronòmics de la zona: embotits, formatges, mel i altres artesans i demostracions d’oficis tradicionals, alguns dels quals ja desapareguts. A Vallgorguina hi haurà llenyataires, forners, destil·lador d’herbes, escultures de fusta, torn de fusta i treballs amb llana merino, tot en un ambient de festa. La festa també promou la gastronomia del municipi. No pots marxar de la Fira del Bosc i la Pagesia sense haver tastat l’escudella que any rere any preparen des del Caliu!


EL MUSEU DEL BOSC I LA PAGESIA

L’Ajuntament de Vallgorguina fa uns anys va comprar l’antiga casa de Can Mainou i després la va remodelar per acollir-hi el Museu del Bosc i de la Pagesia. Tothom qui s’hi apropi podrà gaudir dels tres espais de l’equipament on s’explica la història i s’hi poden veure les eines i explicacions de la pagesia.

EXHIBICIÓ D’UN AIZKOLARI

L’obertura de la Fira es farà el dissabte 23 de novembre a les 10 del matí i durant tot el dia tindrà lloc un seguit d’activitats: demostració de figures tallades amb motoserra i l’exhibició d’un aizkolari tallant amb destral, entre d'altres. Aquest any, a més a més, els visitants podran veure un concurs de motoserra on es duran a terme tres de les cinc proves que es fan en un campionat mundial: canvi de cadena, desbrancat i abatiment.

EXPOSICIONS I XERRADES

Al Local Jove, l’associació cultural de Vallgorguina (al costat de l’ajuntament) el naturalista Martí Boada presentarà alguna de les seves exposicions i a la sala d’exposicions (al costat del poliesportiu) hi farà una xerrada relacionada amb els boscos de Catalunya, una de les seves grans especialitats. A la mateixa sala d’exposicions també podrem escoltar les sàvies paraules d’en Joan Salicru amb una xerrada sobre agricultura biodinàmica, una alternativa cultural a la Fira.

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. DE VALLGORGUINA Telèfon 93 867 91 25 www.turismevallgorguina.com

NOVETATS

La Fira també es reinventa cada any aportant activitats d’actualitat que estan relacionades amb el món rural. Aquest any aposta per un taller de bioconstrucció on els participants realitzaran una cúpula geodèsica amb canyes. D’altra banda, també hi haurà la presència d’un centre equí de doma natural que acostarà aquesta filosofia als més petits, que podran pentinar i portar del ramal els cavalls educats amb aquesta tècnica més conscient i sensible amb els animals

17


l’ ANOIA

Tradició i modernitat

A

quest indret és el clar exemple dels valors històrics, culturals i naturals de l’Anoia. El municipi ha jugat des de sempre un paper centralitzador a la comarca i ha sigut rellevant per la seva situació, centre d’importants vies de comunicació des del món antic, medieval i modern. És per això que el caràcter dels habitants d’Òdena ha estat sempre molt obert i amb un esperit d’acollida i integrador que avui dia encara perdura. Òdena és tradició i modernitat en una terra de vinyes i una situació excel·lent, el cor de Catalunya.

El Turó del Castell és de visita obligada al municipi, ja que no només s’hi troba el Castell i restes del nucli urbà que hi havia, sinó que també és un mirador excel·lent Parlar d’Òdena és parlar del seu Castell, símbol del poble. Enfilat sobre un turó privilegiat, El Turó del Castell, presideix la població amb una torre des d’on era molt fàcil la defensa. El

18

CATALUNYA turó és a més a més un mirador excel· lent. Des del seu punt més elevat es pot veure la conca d’Òdena, el seu paisatge i diversos castells que la circumden. El Castell d’Òdena és tracta d’una torre poligonal d’onze cares, es cita per primera vegada l’any 957 i està fortament lligat al llinatge dels Òdena. Tot i que en un inici fou construït sota el domini del comptat de Barcelona, fou dominat pels Òdena per un període breu però intens, ja que l’any 1463, durant la Guerra Civil Catalana el castell va ser enderrocat pels ciutadans d’Igualada. Va ser a mitjans del segle XIV i fins al XIX que va passar a mans dels Cardona i al llarg del segle XIX fou propietat dels Medinaceli. Al turó també hi podem trobar restes del nucli urbà que hi havia, ja que la població vivia vora el castell, dins del recinte emmurallat, destruït com el castell al segle XV. Actualment, els vestigis que queden a la zona es poden visitar de forma lliure i gratuïta o bé en visites guiades que s’organitzen l’últim diumenge de cada mes i que són l’oportunitat perfecta per conèixer la història del municipi i de la comarca. El Castell d’Òdena abarca una part important de la història del municipi però no és l’única edificació que ens mostra el pas del poble i la seva importància al llarg dels segles. La Vil·la Romana de l’Espelt, per exemple, és el jaciment arqueològic més antic del terme. L’excavació, encara incompleta, es troba en fase d’estudi i és el testimoni de com era

la vida entre els segles VI i V i els segles II i I aC. El terme d’Òdena també va ser escenari d’importants episodis bèl·lics, com el que es dugué a terme durant la guerra contra Napoleó, en què el municipi va ser un punt clau de resistència a l’ocupació francesa, o durant la Guerra Civil, on el Refugi Antiaeri va ser la salvació per molts republicans que es trobaven en combat. La capella de Sant Miquel, la de Sant Sebastià i la de Sant Bernabé són altres edificacions visitables a Òdena, conformen el seu patrimoni cultural i històric i la seva visita és molt recomanable per conèixer una mica més la tradició religiosa d’aquest poble de l’Anoia. Òdena proposa al visitant altres alternatives per conèixer el municipi i les seves contrades. Les rutes a peu o en BTT, per exemple, posen en valor la natura que envolta la vila i entre totes les que s’organitzen, La Ruta de l’Aigua és una de les més transcorregudes. Amb un total de 35 km és l’oportunitat perfecta de recórrer les fonts i torrents

Durant tot l’any es celebren múltiples fires i festes a Òdena: la Fira de la Vinyala, la Fira dels Torrons i la Fira de la Cervesa de l’Espelt


del municipi passant pel Puig Aguilera i pels ponts històrics i boscos de roures, alzines i plataners. La gastronomia també és un dels punts forts d’Òdena, que des de sempre ha sabut treure partit dels elements que li proporciona la terra. Així doncs, entre les fires i festes que se celebren al poble, la Fira de la Vinyala, la Fira dels Torrons i la Fira de la Cervesa són una bona prova de la importància de la gastronomia al poble. Per la Fira de la Vinyala, celebrada al setembre, es cuina i degusta el famós caragol de la vinyala, que des de temps antics es troba als marges de pedra seca que envolten les vinyes, el seu habitat habitual. La Fira dels Torrons, en canvi, es celebra a finals de gener coincidint amb la diada de Sant Sebastià, co-patró del municipi, i és l’oportunitat perfecta de vendre i comprar els turrons de la millor qualitat a un preu més assequible, els sobrants de la campanya de nadal. Aquesta fira ha evolucionat moltíssim al llarg dels anys: al principi se celebrava a l’ermita

de Sant Sebastià i era una festa popular que constava d’un mercat ramader i celebració religiosa. A partir del 1880, passa a celebrar-se al Castell d’Òdena i no és fins al 1984 que els torrons s’integren a la festa per acabar-ne sent els protagonistes. El 2016 la fira passa a anomenar-se “Fira dels Torrons i Fira de Sant Sebastià”, en commemoració als seus orígens. La Fira de la Cervesa Artesana de l’Espelt, celebrada al setembre, permet degustar cervesa artesana en un ambient proper i familiar i amb música en directe durant tot el dia. L’Aeròdrom d’Igualada-Òdena és un altre atractiu del municipi i és a partir d’aquest que s’organitza l’Aerosport i la Jornada d’Aviació Adaptada.

Poble de fires i festes, Òdena celebra de la millor manera les seves tradicions: ja siguin gastronòmiques o culturals, són una manera d’unir el municipi i de donar-lo a conèixer arreu

El Gran Premi Ciclista d’Òdena és una altra activitat que organitza el poble i que no et pots perdre si el visites Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT D’ÒDENA Telèfon 93 801 74 34 odena@odena.cat www.odena.cat


el GARRAF

espais naturals i platges daurades en un entorn privilegiat ubelles és la típica vila costanera de la Costa Barcelona. Oberta a la mar Mediterrània i al sud de la comarca del Garraf, la flaire que ens arriba quan passegem pel poble és de platja però també de muntanya, ja que el municipi està rodejat de boscos i vegetació variada. Entre els blaus del mar i els verds de la muntanya, Cubelles s’erigeix a 50 km de Barcelona com la vila d’excel·lència per passar-hi les vacances. Tot i així, Cubelles és molt més que un lloc per estiuejar! El poble és tranquil, d’edificacions de poca alçada, casetes unifamiliars i té un dels nuclis antics més ensisadors de la costa catalana.

Visitar la Desembocadura del Riu Foix és la millor manera de conèixer l’entorn natural de Cubelles

20

Una de les zones més atractives de Cubelles, a banda de les platges d’aigua cristal·lina i de sorra daurada, és la Desembocadura del Riu Foix. En aquest emplaçament s’hi troba un tipus de flora i fauna salvatge característica que li ha fet valer el reconeixement d’espai protegit. L’interès creixent del seu potencial ambiental i la quantitat de biodiversitat que s’hi troba, fa que la desembocadura també estigui reconeguda dins de l’inventari de les Zones Humides de Catalunya, de la Zona Protegida de Xarxa Natura 2000 d’Europa, la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i per suposat, de l’Espai Natural del Foix. En les 10 hectàrees de la desembocadura s’hi pot trobar una gran diversitat d’espècies d’interès natural que es poden observar amb prismàtics des dels miradors que hi ha instal·lats i un conjunt de sortides i activitats durant tot l’any són organitzades perquè tothom qui vulgui pugui descobrir aquest entorn viu, dinàmic i especial vora el riu Foix.

En cada sortida es poden conèixer aspectes concrets i diferents de la desembocadura, així com una vintena d’espècies vegetals, i una fauna salvatge molt diversa on hi abunden aus, rèptils i peixos de tot tipus. Durant les visites guiades un naturalista descobreix als participants tots els secrets que s’amaguen a la desembocadura i amb els miradors, preparats per l’observació d’animals i plantes, l’experiència és rodona, ja que des d’aquests es poden observar una gran diversitat vegetal (olivarda, pi blanc, jonc boval...) i animal (el Martinet Blanc, el Corbmarí, flamencs, varietats de gavines...). Aquest espai tan especial i únic encara és desconegut per molta gent. És per això que l’Administració proposa diverses activitats, passejades i visites per l’entorn de la desembocadura. Val a dir que l’espai no només es dedica a l’observació i difusió de l’entorn natural de Cubelles, també dedica


L’espai ha estat declarat Zona Protegida per la varietat d’espècies vegetals i animals que s’hi troben esforços a promoure l’educació ambiental i la sensibilització. Un recorregut per la zona agrofluvial de Cubelles a la recerca de l’abellerol complementa el de la desembocadura i és molt recomanable pels amants de les aus, que podran veure una de les colònies més importants del Penedès d’abellerols i també verdum, mussols, cueretes, diferents tipus de coloms i si hi ha sort conills i guineus. Aquesta activitat es duu a terme durant els mesos de juny i juliol.

A banda de la desembocadura, Cubelles destaca per la quantitat de llocs d’interès cultural que hi ha: l’església de Santa Maria de Cubelles, l’Aliança, Can Travé, l’ermita de Sant Antoni de Pàdua, l’antiga Quadra Gallifa, els safareigs municipals... Ara bé, el símbol del poble és el Castell Marquesos d’Alfarràs, conegut com el Castell de Cubelles. L’edifici, de planta rectangular, ha passat al llarg dels segles per moltes mans. És per això que recorre’l és l’oportunitat perfecta per conèixer la història del poble. Durant l’època medieval els reis catalans l’anaren comprant i venent en funció dels diners que tenien. Això va fer que el vassallatge al municipi fos difícil, ja que sovint variava en funció dels interessos de monarques i senyors feudals. La fortificació es va anar reformant fins que el 1674 l’arquitecte fra Josep de la Concepció el reconstruí donant-li la forma que trobem en l’actualitat. L’any 1949 l’edifici va ser declarat Bé d’Interès Cultural i actualment s’hi troba l’Oficina de Turisme i un espai dedicat al famós pallasso i artista de circ cubellenc: Charlie Rivel. No esperis a l’estiu per conèixer Cubelles. La localitat ofereix un ampli ventall d’activitats culturals i rutes per l’entorn natural del municipi que són ideals per passar uns dies tranquils amb família o amics durant aquesta temporada. Cubelles t’espera!

ÚLTIMES VISITES GUIADES 27/10 - 24/11 - 29/12 Horari: 09:30 h. Punt de trobada:

Oficina Turisme Platja

(Av. Mediterrani s/n - Platja Llarga) Durada: 2 h. aprox. Activitat gratuïta. Cal realitzar inspripció prèvia a www.cubelles.cat

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

TURISME CUBELLES Telèfon 93 895 25 00 turisme@cubelles.cat www.cubelles.cat


el BERGUEDÀ

SALOMON ULTRA PIRINEU 11ena EDICIÓ a Bagà

© Jordi Canyameres

E

l cap de setmana del dissabte 05 i diumenge 06 d’octubre de 2019 arriba la 11a edició de l’Ultra Pirineu a Bagà, una apassionant cursa de muntanya de llarga distància. Ni més ni menys que 110km amb 6.800 metres de desnivell positiu, aquest és el repte al que s’enfronten els corredors d’una de les curses d’alta muntanya més mítiques de Catalunya. El tret de sortida de la cursa es donarà el dissabte 05 d’octubre a les 6 del matí a la Plaça Porxada de Bagà i s’esperen els primers classificats a partir les 6 de la tarda i durant tota la nit al mateix poble de Bagà. Us esperem per a venir a veure la sortida i l’arribada d’aquesta apassionant cursa i animar als corredors. A més, durant tot el recorregut també s’habilitaran punts pel públic. El dia següent es realitzarà l’entrega de premis a partir de les 10 del matí i allà podreu felicitar a tots els corredors. A més, durant tot el cap de setmana podreu gaudir de l’esport amb les diferents curses que tindran lloc a l’entorn, i els més petits podran participar a la Pirineu XS, una cursa infantil amb

22

diferents modalitats d’entre 1 i 15 km de longitud. Us esperem a Bagà!

MODALITATS ULTRAPIRINEU ULTRA PIRINEU – 94 km

Prova reina que dona el nom a l’esdeveniment, els seus 94 km de distància i 6.200m de desnivell positiu, recorren pels trams d’alta muntanya més emblemàtics i espectaculars del Parc Natural del Cadí-Moixeró, convertint-la en una de les curses mes exigents i internacionals del país, reunint cada any a participants de més de 60 països. Amb sortida i arribada a Bagà (Barcelona), se celebrarà els dies 5 i 6 d’octubre de 2019.

TRAIL PIRINEU – 56 km

La Trail Pirineu 2019 és una prova de trail running que recorre el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Amb 56 km de distància i un desnivell positiu de 2800m la Trail Pirineu agafa el relleu de la Marató Pirineu i es transforma en una nova cursa sense renunciar als trams més emblemàtics

d’alta muntanya de la seva precursora, tals com: el refugi de Cortals de l’Ingla, el pas per la Serra de la Moixa, el mític Pas dels Gosolans (2430m) o el refugi de Prat d’Aguiló. A partir de Prat d’Aguiló, la Trail Pirineu incorpora un nou tram entre Aguiló i Martinet, que permetrà al participant de gaudir d’una vista imponent de la Serra del Cadí. Amb sortida i arribada a Bellver de Cerdanya (Lleida), la Trail Pirineu se celebrarà el dissabte 5 d’octubre de 2019.

SKY PIRINEU – 36 km

La Sky Pirineu, amb els seus 36km i 2600m de desnivell positiu, és pur Sky Running. Amb sortida i arribada a Bagà, l’última cursa del calendari de les Migu Run Skyrunner World Series 2019 recorre alguns dels paratges més emblemàtics del Parc Natural del Cadí Moixeró, amb un ascens fins al refugi més alt del Pirineu Oriental, Niu de l’Àliga (2510m); amb el seu pas per Penyes Altes (2260m) o el descens per ‘Empedrats’. La Sky Pirineu, a més, formarà part de les Golden Trail National Series.


MITJA PIRINEU – 19 km

La Mitja Pirineu és una cursa de muntanya de 19km i 600m de desnivell positiu que enllaçarà els pobles de Bellver, Ordèn i Olopte, el dissabte 5 d’octubre. Amb sortida i arribada a Bellver els participants podran gaudir d’unes impressionants vistes del parc natural del Cadí-Moixeró i de la plana de la Cerdanya a través d’un recorregut molt variat. La seva dificultat tècnica és poc elevada, fet que la fa òptima tant pels iniciats, com pels corredors als que els agrada imprimir un ritme alt durant tota la cursa.

NIT PIRINEU – VK

La Nit Pirineu 2019 és una cursa vertical nocturna de 860m de desnivell positiu que recorre 5km de distància entre l’estació d’esquí de la Molina (zona telecabina) i el refugi del Niu de l’Àliga (2520m). Es disputarà el divendres 4 d’octubre de 2019 a les 19:30h. Els corredors de la Nit Pirineu, podran gaudir d’una botifarrada al Niu de l’Àliga com a avituallament d’arribada. Després els participants podran baixar gratuïtament amb el telecabina fins al punt de sortida.

PIRINEU XS

L’Escola Trail de l’Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà, els Amics de l’Atletisme de Bagà, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bagà, organitzen la Pirineu XS, la

© Jordi Canyameres

versió infantil de la Ultra Pirineu. La prova tindrà lloc el diumenge 6 d’octubre de 2019 a la localitat de Bagà.

UNA MICA D’HISTÒRIA L’octubre de 2009, l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà organitzà per primera vegada una  cursa de muntanya  que recorria aquesta ruta. Actualment, la prova ha esdevingut de gran importància dins del calendari de curses, fet que comporta l’assistència de corredors d’elit mundial així com el patrocini d’empreses com Salomon, UNICEF,  Suunto,  Santiveri,  Aigua de Ribes,  FGC  o  Editorial Alpina. Des de la seva primera edició ha format part del circuit de curses Salomon Nature Trails. Després de tres anys amb un creixement gradual del nombre d’inscrits, el 2012 es van omplir les inscripcions en només quatre dies i es va haver d’implantar una llista d’espera ja habitual en cada edició. Va ser aquest any quan es va fer evident la consolidació de la cursa, amb la participació d’atletes internacionals i amb l’entrada a formar part

de la Copa del Món de l’International Skyrunning Federation. El 2012 també va néixer la  Pirineu XS, adaptada als més petits, mentre que en el 2014 s’incorporen la  Marató i la Nit Pirineu i l’Ultra Cavalls del Vent es transformava primer en  l’Ultra Pirineu-Salomon Nature Trails  i l’any següent, ja en la  Salomon Ultra Pirineu  actual. L’any anterior, 2018, les curses s’amplien amb l’aparició de la Mitja Pirineu. Els atletes d’elit  Miguel Heras i Núria Picas  han participat fins a sis cops en l’Ultra Pirineu. Heras s’ha endut tres triomfs i tres podis, mentre que Picas s’ha emportat quatre victòries i dos podis.  Kilian Jornet, Luis Alberto Hernando, Anton Kupricka, Dakota Jones o Emma Roca són altres corredors de renom que han participat en alguna edició de la cursa. Per altra banda, Jaume Palacio i Josep Comelles  són dos dels corredors populars que no s’han perdut cap edició de la cursa des del 2009. Si us voleu assabentar de més detalls de cada modalitat podeu consultar el mapa alpina - Salomon Ultrapirineu o visitar la pàgina web www.ultrapirineu.com. Allí trobareu de manera extensa tota la informació Reportatge maquetat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

© Guillem Casanova

BAGÀ TURISME Telèfon 619 74 60 99 turismebaga@gmail.com www.turismebaga.com

23


OSONA

Una fira única en

un entorn privilegiat

L

a Fira de la Castanya compleix un quart de segle. Amb més animació, tallers i activitats que mai, aquesta festa tradicional es supera any rere any. Viladrau és terra de castanyes i boscos, per això l’últim cap de setmana d’octubre la vila posa de manifest el seu patrimoni cultural, natural i gastronòmic, únic a tota Catalunya. Per gaudir com mai de la castanya, la tardor i Tots Sants, visita Viladrau els dies 26 i 27 d’octubre. Viu un cap de setmana inigualable!

La fira compleix 25 anys i proposa múltiples activitats adreçades a joves i adults que promouen la gastronomia, l’entorn, la cultura i l’oci de Viladrau El primer dia de fira, el dia 26, la fira es desperta amb l’obertura de les firetes. Els firaires col·loquen les parades amb productes artesans i de proximitat d’Osona i Montseny perquè el públic es delecti i conegui el més típic de la contrada. La fira promociona el seu entorn natural, on castanyedes centenàries s’erigeixen en mig d’un paisatge únic, el del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Així doncs, la fira

24

promou passejades i sortides guiades. N’hi ha per a tots els gustos. La Passejada botànica i connexió amb la natura, que dura dos hores i es pot fer tant pel matí com per la tarda de dissabte i diumenge, és la millor manera de conèixer els racons del Montseny i el seu ecosistema, la sortida guiada “La tardor amb uns altres ulls”, adreçada a famílies i també de dos hores, “Un tast de tardor”, “Castanyes i castanyers” i “Bany de bosc”, d’una hora de durada, ideals pels qui prefereixen fer un passeig més tranquil. La sortida “Bany de bosc” va adreçada a aquells que volen fer una sortida sensorial gaudint del bosc amb els cinc sentits. A banda de promoure l’activitat física, la fira és també cultural i artística. Tallers per pintar i decorar, demostracions artesanals i espectacles com la Càfila del Cavaller d’Espunzella, per a tots els públics, omplen la programació d’ambdòs dies. Pels més petits destaca el contacontes que es farà a la plaça de l’Església, on les històries de tardor tindran ple protagonisme, i diversos tallers, com el d’aprendre a fer pa, el de fer piruletes de xocolata o el de crear un imant de ceràmica, faran que els joves treguin a la llum el seu potencial manual i creatiu. L’espectacle infantil “Abracadabra” i l’animació infantil organitzada per diumenge a la tarda posen el colofó a la programació dedicada als infants.

La fira fomenta l’activitat física i l’entorn a partir de passejades i sortides guiades com “La tardor amb uns altres ulls”, “Un tast de tardor”, “Castanyes i castanyers” i “Bany de bosc" Pel públic adult, destaca la Trobada Urban Sketchers Girona, col·lectiu d’artistes de dibuix en viu, que posaran color als carrers del poble i la Xerrada ‘Projecte ECTAdapt’, que lligada a l’exposició “El canvi climàtic al Montseny: vulnerabilitat i adaptació” dona solucions per combatre el canvi climàtic des de la localitat. El mural participatiu i el taller d’il·lustració botànica acaben d’arrodonir un cap de setmana inigualable. Durant els dos dies el visitant podrà gaudir del trenet turístic urbà, un joc de pistes: “Descobreix Osona”, on el guanyador (qui trobi els secrets més amagats de la comarca) guanyarà el lloguer de dos biciletes elèctriques de muntanya per conèixer l’entorn de Viladrau i un concurs d’Instagram, perquè tothom pugui mostrar el seu talent fotogràfic etiquetant #FiraCastanya2019 a la seva publicació

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS


V

iladrau és un d’aquells indrets que deixen petjada i record, que si és gastronòmic, millor. Així ho aconsegueixen a l’Àgora Restaurant, que amb molta cura i delicadesa elaboren tots els seus plats amb l’objectiu de despertar els sentits dels clients que els tasten.

AL BELL MIG DE VILADRAU TROBARÀS EL TEU ESPAI GASTRONÒMIC ON PODER DELECTAR-TE AMB LES DELÍCIES D’ÀGORA RESTAURANT Un local acollidor al bell mig de la Plaça Major de Viladrau on s’hi respira l’essència del Montseny. La gastronomia casolana que els caracteritza ve del coneixement de dos germans emprenedors i apassionats per la cuina. La Meritxell als fogons i en Marc a la sala. Gràcies als seus anys d’experiència en el sector de la restauració arreu de la comarca d’Osona inspiren cada dia als propietaris per elaborar les seves creacions culinàries. Apliquen de manera detallada els coneixements necessaris per oferir una cuina elaborada amb productes de proximitat i de temporada amb la fusió de les tendències culinàries més actuals, convertint-se en una autèntica experiència per als paladars més exigents.

26


L’Àgora Restaurant es caracteritza pel seu ambient acollidor i càlid, amb detalls de fusta i pedra que recorden les típiques cases de poble que desprenen l’olor particular de les cassoles en plena bullició. S’encarreguen de cada detall, prioritzant la màxima qualitat dels ingredients que s’utilitzen per l’elaboració de plats tant de carn com de peix.

Deixa’t aconsellar pel seu sommelier i la seva varietat de vins, així com cerveses elaborades al Montseny i que podràs assaborir a la terrassa en plena tranquil·litat. L’ entorn del restaurant és d’allò més ideal que acompanya la teva estada d’una manera plaent.

Un restaurant divers que ofereix menús inspirats segons les èpoques de l’any, celebracions, migdies o festius. També pots optar per picar o per emportar, tu decideixes! Àgora Restaurant treballa diàriament per satisfer a tot tipus de clients i gustos, des de plats típics de la cuina osonenca, com poden ser els canelons farcits cruixents o la botifarra de castanyes, fins a un gran assortiment de pizzes originals i de temporada.

GERMANS UNITS EN EL MÓN GASTRONÒMIC QUE OFEREIXEN UNA CUINA DETALLADA I TREBALLADA QUE DEIXEN ALS COMENSALS AMB LA BOCA OBERTA Capritxos, tastets o desitjos, són les paraules que descriuen la carta d’aquest petit restaurant cèntric de Viladrau, sense deixar de banda el món del dolç que és l’encarregat d’acabar l’àpat de la manera més llaminera. Una gran varietat de sabors que combinats amb el bon servei formen un equip excel·lent

Plaça Major, 3 Viladrau (Girona) Tel. 93 884 84 36

info@agoraviladrau.com www.agoraviladrau.com


Manlleu el Ter canvia la seva orientació nord-sud per dirigirse cap a l’est a terres gironines a través de les Guilleries.

Manlleu, capital del Ter, és sobretot una ciutat d’acollida on tothom sempre és benvingut !

Manlleu és una ciutat de 20.000 habitants amb més de 1.000 anys d’història marcada per la seva ubicació a la vora del Ter, que fou el motor del seu desenvolupament industrial dels darrers dos segles. El seu màxim esplendor industrial arribà als anys seixanta i setanta del segle XX quan indiscutiblement era una de les capitals industrials del país. L’aprofitament del Ter i la construcció del canal industrial de Manlleu entre 1841 i 1848 van marcar l’inici d’aquest període amb una forta presència dels sectors tèxtil i metal·lúrgic, que durant més de 150 anys han contribuït a formar la personalitat dels manlleuencs. Manlleu compta amb una façana fluvial de vuit quilòmetres. El seu tram urbà, de dos quilòmetres, constitueix un magnífic passeig convertit actualment en el centre de lleure a cel obert més viu de la ciutat. Un espai ideal per passejar, córrer o gaudir de la bicicleta en presència del riu Ter i el canal industrial de Manlleu. El passeig del Ter és també un magnífic itinerari per descobrir i gaudir del paisatge i la seva fauna, i s’ha convertit en un entorn molt visitat pels aficionats a l’ornitologia.

28

La plaça de Fra Bernadí des del campanar de Santa Maria


Museu del Ter, foto de Roger Baulenas

Al passeig del Ter trobem “El Museu del Ter” ocupant l’antiga fàbrica de filatura de cotó de Can Sanglas, del 1841. Es tracta d’un edifici representatiu de l’arquitectura industrial que omple les vores del Ter a la comarca d’Osona. A can Sanglas acaba el canal industrial de Manlleu (un dels més emblemàtics de la industrialització catalana), protagonista principal del procés d’industrialització de la ciutat durant el segle XIX. Encara avui l’aigua del canal fa funcionar dues turbines visitables, entre les que cal destacar una veritable joia del patrimoni industrial català: una turbina Fontaine, instal·lada cap a l’any 1860. Ginys hidràulics com aquest van ser protagonistes del procés d’industrialització de la Catalunya interior.

El Museu del Ter ofereix 1.500 m  d’exposicions i una programació regular d’activitats i propostes per a tot els públics Dones treballadores de l’indústria tèxtil

Turbina Fontaine, foto de David Fajula

El passeig del Ter és un magnífic itinerari per descobrir i gaudir de la riquesa natural de Manlleu

La turbina Fontaine de Can Sanglas va ser la cinquena que la casa Planas de Girona va instal·lar a Catalunya i un dels primers motors hidràulics de Manlleu. Un cop restaurada torna a funcionar i permet al visitant gaudir de la força de l’aigua i posar en marxa màquines de la filatura gràcies a un sistema d’embarrats. El Museu ofereix als seus visitants 1.500 m2 d’exposicions i una programació regular d’activitats i propostes per a tots els públics. Jocs de pistes, visites teatralitzades, tallers, visites guiades, activitats de natura, entre d’altres, constitueixen el seu programa. El seu objectiu és fer conèixer, d’una banda, el singular procés d’industrialització d’aquest racó de la Catalunya interior a la vora del Ter i la biodiversitat del riu i dels altres rius mediterranis.

Passeig del Ter, foto de Lluís Grane

29


Tres quilòmetres riu amunt del Museu del Ter es troba La Colònia Rusiñol, on es conserva la petjada de l’artista modernista Santiago Rusiñol. El conjunt és un magnífic exponent de la industrialització a Manlleu que data de la segona meitat del segle XIX. Hi destaca la gran fàbrica, que havia estat dedicada al tèxtil i la torre de l’amo, un espectacular edifici que Santiago Rusiñol va batejar amb el nom de Cau Faluga. El Dalt Vila és el nucli originari del Manlleu actual. Amb l’església, situada damunt d’un turó, dedicada a Santa Maria i consagrada l’any 906, al voltant es va configurar lentament el poble entre el segle X i XV. El Dalt Vila està configurat per una sèrie de carrers estrets i sinuosos amb els edificis i places més antics de la vila. L’arribada de fàbriques i industrials va comportar una important transformació urbanística amb l’entrada d’una nova classe punyent: els fabricants. El màxim exponent al Dalt Vila és Can Puget, actual casa de cultura de l’Ajuntament de Manlleu. Als peus del nucli de Dalt Vila en direcció al Ter s’estén El Baix Vila i la Plaça de Fra Bernadí, màxim exponent del creixement urbà del Manlleu de la industrialització. L’eixample del Baix Vila va aparèixer amb la construcció del canal industrial de Manlleu. A partir d’aquest moment, el canal es va omplir de fàbriques i les hortes que ocupaven la part baixa de la ciutat es van transformar en una quadrícula de carrers, alguns dels quals van esdevenir uns dels més rellevants de la població. Dels perpendiculars al riu destaquen l’antic Call del Ter (actual Enric Delaris) que a finals del segle XIX era un dels més dinàmics, així com el carrer del Pont o el passeig de Sant Joan, erigits com les principals vies de comunicació. Dels traçats paral·lels cal destacar el carrer Sant Domènec, també conegut com dels fabricants, per albergar algunes de les residències més notòries dels propietaris de Manlleu. En aquest barri també s’hi van instal·lar alguns dels equipaments més importants com l’escola del Carme Vedruna, el col·legi de la Salle, el Patronat de Cultura , El Teatre Centre o la Societat Coral el Progrés de Manlleu, més coneguda com el “Coro”. La plaça Fra Bernadí, el centre neuràlgic de la ciutat data de l’any 1896. L’any 1892 el consistori municipal donava el vistiplau per a la construcció d’una nova Carrers del Dalt Vila, foto de Lluís Grane plaça per al mercat, que fins aquell moment s’havia celebrat a l’antiga plaça Major de Dalt Vila i que havia quedat petita. Al llarg del temps la plaça, una de les places porticades vuitcentistes més grans de Catalunya, ha sofert diferents transformacions, la darrera l’any 2012. Els dilluns s’hi fa un dels dos mercats setmanals de Manlleu

Són nombroses les festes que al llarg de l’any se celebren a la ciutat entre les quals destaquen la “Primavera (En)cantada”, la Festa Major, la Festa del Serpent, la Festa del Porc i la Cervesa i el Badanadal 30

Casa senyorial de Can Puiget, foto de Lluís Grane


Colònia Rusiñol, foto de Roger Baulenas

El Dalt Vila està configurat per una sèrie de carrers estrets i sinuosos amb els edificis i places més antics de la vila. Església de Santa Maria, foto de Lluís Grane

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE MANLLEU Telèfon 93 850 66 66 www.manlleu.cat © fotos propietat del fons del MUSEU DEL TER

Vista panoràmica de Manlleu amb el riu Ter, foto de Roger Baulenas

31


és el lema amb el qual es coneix la vila. Diferents fires i activitats es duen a terme al llarg de l’any i complementen el mercat, els comerços i els productes d’aquest municipi tan especial de la comarca d’Osona. Hi ha més de dos cents comerços i serveis on poder trobar comerciants de més de cinquanta anys de funcionament juntament amb els nous emprenedors. Cada diumenge el mercat, amb les seves parades i comerços, omple de vida i colors Centelles donant valor al negoci local i productes artesans. Els defineix un caràcter festiu gràcies a tots els esdeveniments reconeguts arreu del territori, com la Festa del Pi declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya. També organitzen la festa de la màgia coneguda com El Cau de les Bruixes, festa màgica, esotèrica, lúdica i cultural entorn de la tradició de les bruixes sàvies. O la peculiar Fira de la Tòfona amb activitats i tallers al voltant del preuat fong negre. Centelles també és màgia pel seu entorn natural. Situada a la vall del riu Congost, aquesta localitat es va formar després que el terreny s’aplanés a partir d’un procés d’erosió provocat pel curs de l’aigua d’aquest riu. A l’oest de la vila

32

i a 900m d’altitud, una serralada s’erigeix per damunt dels turons, en aquesta s’hi troba el cim del Puigsagordi, un dels punts més destacables de la vila. És en aquest cim que s’hi troba la via ferrada de les Baumes Corcades, una de les vies de pujada al cim reconeguda arreu pels amants de l’escalada, ja que té el pont nepalí més llarg d’Europa en aquesta modalitat. A l’entorn de Centelles la Sauva Negra és un altre Centelles és una dels espais singulars del municipi. De 110ha s’hi localitat amb un ric troben alzines, pinedes als patrimoni cultural. solells i boscos submediterranis, joncedes i prats mesòfils. Roures, boixos i L’església parroquial petits poblaments de faig de Santa Coloma, el també hi són presents. De fet, la fageda de Centelles Portal o la capella acull faigs centenaris i tamde Jesús demostren bé nous exemplars. És per tot aquest patrimoni natula importància del ral que la comarca ha posat a disposició del visitant 12 poble des de l’època àrees d’autocaravanes a diferents punts del territomedieval ri. Aquesta iniciativa es troba dins del projecte comarcal “Osona, territori camper”. Pel que fa al patrimoni històric i arquitectural, Centelles té com a emblema El Portal, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. El Portal és el punt d’entrada i sortida pel nord de la vila enmuralla-


La Sauva Negra és un dels espais més singulars de Centelles. A banda d’alzines i pinedes, en aquest bosc de 110 ha s’hi pot trobar una fageda amb exemplars centenaris da. A principis del segle XX, aquest era l’únic dels tres portals del recinte emmurallat del segle XVI que es conservava i va ser restaurat dues vegades al llarg de la seva història. La primera va ser gràcies a Jeroni Martorell i la segona va ser dirigida per Antoni González. La Capella de Jesús, d’estil gòtic i influències renaixentistes, la Capella de Socós, Can Domingo, la Sagrera o la plaça Major també són punts d’obligada visita si es va a Centelles, així com el safareig del Serrat, l’escola Ildefons Cerdà, que porta el nom d’una de les personalitats més emblemàtiques de la vila, la font Grossa o el Molí de la Llavina, un dels molins medievals més ben conservats de Catalunya. Les propostes culturals en aquesta vila, referenciada per primera vegada l’any 898 i protagonista dels principals esdeveniments del país, són molt variades i una aposta molt interessant per conèixer el tarannà, paisatge i història d’aquest poble màgic d’Osona. Una de les més remarcables és Vesprades de Tardor, una setmana dedicada a la música i la cultura que se celebrarà aquest any del 19 al 27 d’octubre. Les Vesprades posen de manifest la voluntat d’aquest poble de ser un referent cultural a la comarca i una oportunitat de gaudir de diferents arts com la música, el ball, el cant i les arts gràfiques. Aquest octubre tampoc et pots perdre el Cicle Gaudí, on el dia 25 es presenta la pel·lícula La vida sense la Sara Amat al Centre Parroquial

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE CENTELLES Telèfon 938 810 375 www.centelles.cat


l municipi de Torelló està situat a la confluència dels rius Ges i Ter a la Plana de Vic i s’originà en temps del repoblament del comte Guifré al segle IX. El castell i el seu terme dominava tota la part baixa de la Vall del Ges. Els termes actuals de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló foren un únic municipi fins al primer terç del segle XVII. El nucli antic de Torelló es configurà al voltant de l’església de Sant Feliu i de la plaça del Mercadal (plaça Vella). La seva Sagrera agrupava diverses cases i carrers que conformaven una mena de muralla amb quatre portals d’accés i els respectius ravals. Els habitants d’aquestes contrades no han estat exempts de les calamitats naturals i guerres que han afectat el territori durant els més de mil anys d’existència. El Torelló medieval tenia una economia de subsistència basada en l’agricultura i una incipient artesania. Als segles XVI, XVII i XVIII es consolida el model preindustrial basat en el treball de la llana i dels paraires que el gestionen. L’arribada del cotó i la transformació dels vells molins fariners en grans filatures, implantada durant el segle XIX al costat del riu Ter, significà un gran canvi social. El vell artesà donà pas a l’obrer/obrera de fàbrica. La Revolució Industrial arribà també a la Catalunya interior. No cal dir que l’arribada del ferrocarril l’any 1879 afavorí clarament aquest desenvolupament industrial. Aquesta industrialització basada en la filatura del cotó no fou l’única transformació de la vila. Una bona part dels paraires, teixidors i filadors, menestrals als s. XVII i XVIII, canviaren llur ofici per dedicar-se a la torneria de fusta i banya. Aquesta indústria artesana es convertí en un veritable fet singular i ha perdurat fins a l’actualitat.

34

Els vells tallers artesans amb torns de ballesta del centre antic han donat pas als tallers petits, mitjans i grans que, amb màquines automatitzades i robots i controls numèrics subministren productes tornejats en un mercat globalitzat. El present industrial de la vila, però, ja no és la filatura de cotó ni la torneria de fusta. Actualment és el sector metal·lúrgic el capdavanter. L’enginy emprenedor d’alguns convilatans a finals del segle XIX va donar pas a unes incipients indústries de l’embotició del metall. Una d’aquestes empreses, el Grup VEMSA assolí el rang de multinacional durant el s. XX. Actualment, diverses empreses conformen un clúster de taps de perfumeria que és un referent mundial. Finalment, no tot són guerres i indústries. El Torelló contemporani és un poble ric i ple de vida cultural. Des de les societats corals inspirades en Anselm Clavé fins al Carnaval de Terra Endins, es podrien esmentar un munt d’entitats que han donat vida cultural al municipi. Us presentem algunes de les més significatives per a Torelló:


FESTUS, Festival Jove d’Arts al Carrer

El Carnaval de Terra Endins És un dels més populars de Catalunya. Des de fa més de tres s dècades aplega milers de persone per i icip mun del es plac i ers als carr les tal de contemplar i participar de s este aqu re Ent ts. diferents activita del nit la cial espe u relle un tenen alPullassu (cercavila lúdico-sexu del tges ona pers els festiva amb tots Xapot, f, gale Mar : elló Tor de al nav Car , el La Guita Tita, Fortiana la Marrana els vi, el s, dere ban les de r foc, el colo a); grallers, els malabars i la batucad (en tes yore Sen i la nit d’Homenots en què centenars d’homes es disfress •la de noia i desfilen per una passarel rua la da); ilita especialment hab ls de Carnaval (recorre els principa carrers de la població durant ires hores, en què les colles carrossa or mill la rà tind qui per ixen pete com nt ame terr l’En carrossa o comparsa); del l fina i t (pun de la Sardina Carnaval).

A partir del 2020, se celebrarà l’últim cap de setmana de maig. Aquesta festa és una mostra que té la filosofia de donar a conèixer activitats d’arts escèniques, musicals, visuals i plàstiques que no tenen accés als canals de difusió habitual i la voluntat d’obrir les arts a nous públics. El Festival aposta per espectacles de caràcter multidisciplinar. Totes les actuacions són gratuïtes i a l’aire lliure, amb l’objectiu de posar aquestes manifestacions culturals a l’abast del públic en diferents llocs. A més, s’organitza la mostra-concurs de curtmetratges, FESCURTS, consolidada en el marc del Festival. Així com el FESFIRA, que també serveix perquè els nous dissenyadors tinguin l’oportunitat de mostrar i vendre les seves peces.

http://www.festusfestival.cat

La Festa Major

patró Se celebra l’1 d’agost, festivitat del ts ivita d’act ció rama prog una amb , Sant Feliu l julio de eries que s’estén a cavall de les darr da varia la e Entr st. d’ago i els primers dies ts més oferta destaquen els esdevenimen , les balls els ó, tradicionals com el preg els nts, gega de s avile cerc sardanes, les teatre, el , efoc corr el tils, infan es ctacl espe n els juntament amb els actes que organitze eble Deix el ara com Feliu Sant Deixebles de r, el ingte Cutr el a, onad Porr la cer, A d’ Poliphilo o els concerts. http://www.deixebles.cat

El Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló Va néixer el 1983 com un cicle de projeccions cinematogràfiques sobre el tema de la muntanya i ha acabat esdevenint el certamen d’aquestes característiques més important de l’Estat i un dels més importants del món juntament amb el de Trento (Itàlia) i Banff (Canadà). Cada any, durant deu dies de novembre es projecten al Teatre Cirvianum desenes de pel·lícules provinents d’arreu del món. A banda, hi ha exposicions fotogràfiques, un espai editorial, xerrades i taules rodones amb alpinistes de gran nivell i un convidat especial. http://torellomountainfilm.cat

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE TORELLÓ Telèfon 93 859 10 50 www.ajtorello.cat

35


RACONS DE CATALUNYA PANORÀMICA DEL MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES ( Osona ) © Lluis de Haro Sanchez


R

oda de Ter és una vila situada al nord de la comarca d’Osona i a la part més baixa de la Plana de Vic. Aquesta localitat ha estat fortament influenciada al llarg de la seva història pel riu Ter, que ocupa gran part de l’extensió del municipi. És per la presència d’aquest riu que Roda de Ter és una de les poblacions catalanes on s’hi pot trobar un dels emplaçaments primitius més antics del país: la península de l’Esquerda. La influència del riu Ter no només marcà l’emplaçament d’aquest jaciment, que també fou poblat ibèric i medieval per trobar-se en un lloc estratègic defensiu, sinó que també caracteritzà la vila en èpoques posteriors. S’hi arribà a construïr un oppodium, és a dir, un poblat fortificat de l’època ibèrica protegida d’una muralla de sis metres d’amplada, però

38

va ser destruïda i substituïda per un altra durant el II segle aC, i que avui en dia, encara es pot contemplar des de l’exterior del jaciment. Doncs bé, durant els segles posteriors, l’Esquerda es va convertir en una civitas fortificada que comprenia els actuals municipis de Roda de Ter, Manlleu, les Masies de Roda, Tavèrnoles i part de Gurp. Poc a poc, el temps va condemnar la zona a causa de lluites feudals, fet que va fer traslladar la població i l’església d’aquella època al cap del pont, creant-ne una de nova de caire parroquial anomenada Sant Pere. I d’aquí ve la frase amb la qual es coneix la vila: “pont sobre pont i una església a cada cap”. Anomenada també La capella de Sòl del Pont i construïda durant el segle XVIII, és una de les més reconegudes a la vila. Roda de Ter comença a creixer durant la segona meitat del segle XVIII,

quan es produeix l’inici industrial de la vila. La pròximitat amb el riu Ter és de vital importància pel desenvolupament de les indústries tèxtils i els molins fariners, drapers i paperers. Durant el segle XX la indústria tèxtil també hi serà molt present juntament amb la metal·lúrgica. Així doncs, la vila ha sapigut aprofitar el cabal i la força del riu i això ha marcat el seu tarannà, la seva personalitat i la seva riquesa.


El poble està en contacte amb el Parc Natural de les Guilleries i molt a prop del Monestir de Sant Pere de Casserres, cosa que el fa d’un interès especialment turístic. De la mateix manera, Roda de Ter també és coneguda per la seva gran tradició literària. Miquel Martí i Pol, Emili Teixidor, Jaume Salés o Miquel Obiols són alguns dels escriptors cèlebres que van nèixer a Roda de Ter. És per això que el poble acull any rere any els Premis Literaris, en homenatge a tots aquests escriptors. Les Jornades Miquel Martí i Pol celebrades des de l’any 2004, do-

nen pas a la 35ª Edició de Premi de Poesia, enguany el 10 de novembre al Teatre Eliseu amb l'entrega de gualardons literaris. D’altra banda, el poble també posa a disposició del visitant la Ruta Literària de Miquel Martí i Pol. Aquesta ruta ressegueix els indrets relacionats amb la figura i obra de l’autor i proposa conèixer els aspectes més rellevants de la seva biografia. El recorregut presenta els textos més representatius de Miquel Martí i Pol i el context històric de la postguerra i la represa cultura catalana

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. DE RODA DE TER Telèfon 93 850 00 75 rodadeter@rodadeter.cat www.rodadeter.cat


E

l cap de setmana del 12 i 13 d’octubre no et pots perdre la Festa Tocats pel Bolet de Prats de Lluçanès. Aquest és un dels múltiples actes i activitats que organitza el poble al llarg de l’any. L’octubre és moment de recollir bolets i el millor lloc per fer-ho és a Prats de Lluçanès. La festa és força recent, va començar ara fa tres anys amb la voluntat de renovar el que era l’antiga Festa del Bolet de Prats i ja s’ha consolidat. Per la situació i la tradició boletaire de Prats de Lluçanès, la festa és la millor alternativa per passar un cap de setmana al municipi. Enguany les activitats relacionades amb el món del bolet són ben variades. El primer dia de festa, el 12 d’octubre, s’inaugura la mos-

40

tra de bolets, organitzada a partir d’una sortida intergeneracional prèvia en la qual es recullen bolets al bosc del municipi. També es fa el concert de tardor amb Jaume Arnella, el conte de bolets amb l’Anna & Subi i les degustacions de la cuina del bolet amb maridatge a càrrec dels establiments d’alimentació als carrers del centre del poble, on es podran degustar diferents especialitats cuinades amb bolets. El matí del diumenge dia 13, a la plaça de l’Església, camagrocs, llenegues, rovellons, pinetells, fredolics i moltes altres varietats que es poden trobar als boscos del Lluçanès es mostren a les parades de bolets que hi haurà instal·lades. Al migdia, a la Font del Xambó, tindrà lloc l’acte La Font del Xambó, un espai de


La Festa Tocats pel Bolet se celebra durant el 12 i 13 d’octubre i s’hi pot trobar degustacions i parades de bolets, activitats infantils i música

tothom, on es presentaran les iniciatives i accions de diverses entitats i col·lectius del municipi a aquest indret natural. La festa està repleta d’activitats per petits i grans i els carrers de la vila s’omplen de colors marronosos, taronges, grocs i verds de tardor, que juntament amb els bolets, creen l’ambient idoni per passar un cap de setmana inigualable. A banda de les activitats organitzades per la Unió de Botiguers i Comerciants, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prats, els aparadors s’omplen dels millors productes de tardor i els bars i restaurants ofereixen plats i menús on el bolet segueix sent el protagonista. Les degustacions a càrrec dels productors i xefs del municipi són una bona manera de tastar varietats de bolet exquisides. A més a més, cada any es proposen nous plats, com l’hamburguesa o les pilotilles de bolets. Posar en valor la gastronomia de Prats de Lluçanès és una aposta segura, ja que el municipi compta amb una àmplia varietat de productes únics i de qualitat.

Enguany és el tercer any que es duu a terme la festa i proposa un cap de setmana farcit d’activitats relacionades amb el món boletaire, tot el que li cal a Prats de Lluçanès per enamorar al visitant D’altra banda, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, la capella de la Bonasort acollirà el dissabte 12 d’octubre a les 12 del migdia el concert de tardor amb Jaume Arnella. Aquesta cita musical és la millor excusa per visitar un edifici de finals del segle XII que encara conserva les capelles laterals de tradició romànica. Així doncs, no t’ho pensis més! Apropa’t a Prats de Lluçanès el proper cap de setmana del 12 i 13 d’octubre i gaudeix del millor ambient boletaire Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. DE PRATS DE LLUÇANÈS Telèfon 93 856 01 00 ajuntament@ pratsdellucanes.cat www.pratsdellucanes.cat

41


la CERDANYA

É

s molt difícil quedar-se només amb un símbol, amb un sol lloc d’interès de Puigcerdà. Comença pel costat que vulguis, el recorregut és meravellós. Viure o allotjar-se en aquesta vila és diferent, no tens presses ni angoixa, ja que el que t’envolta és la serenitat de la natura. Aixecar-se i sentir l’aire fresc, prendre un cafè a la terrassa d’algun bar o fer una caminada a primera hora del matí, moments típics puigcerdanencs que et reconforten i et fan sentir ple de salut. Si et fixes, Puigcerdà té forma de muntanya i quan camines pels seus carrerons puges i baixes en la mateixa passejada. Les cases i establiments acostumen a brindar unes vistes excepcionals, quedant sempre la panoràmica de les muntanyes i l’estany com a referent. La gastronomia i les festes no passen desapercebudes per a ningú, ja que

42

les tradicions formen part del seu dia a dia. La majoria dels seus esdeveniments, que es duen a terme al llarg de l’any, uneixen la gastronomia típica de Puigcerdà amb la diversió. La Festa del Roser, la Festa de l’Estany, la Festa Major... acudeix amb qualsevol que estaràs ben acompanyat i t’ho passaràs molt bé. A més, Puigcerdà, capital de la comarca de la Cerdanya, gaudeix d’una oferta comercial molt important, que engloba botigues, bars i zones lúdiques preparades per a tota la família. L’espai ideal per sentir el xiuxiueig dels turistes que visiten aquest municipi fronterer amb França i que viu el comerç d’una manera activa.

No podem oblidar el seu centre històric i les diferents edificacions que mostren un ric patrimoni cultural de la seva arquitectura religiosa romànica. Com l’Església de Sant Julià i la de Santa Andrea, el campanar de Santa Maria, la plaça Barcelona, l’Ajuntament... que tenen una simbologia autènticament puigcerdanenca. Per altra banda, no us salteu l’estany de Puigcerdà i el jardins Schierbeck que formen un espai natural molt esplèndid per passejar, jugar i també, fotografiar. Municipis com Puigcerdà destaquen per ser pobles amb encant, que es conserven d’una manera extraordinària i


que conviden a ser visitats. I és que els municipis del Pirineu se’ls coneix per gaudir d’una vida tradicional i amb infinitats de racons que clamen ser descoberts i que, com Puigcerdà, et permeten viure l’autenticitat de la Cerdanya. En definitiva, no t’ho pensis més i ves a Puigcerdà, et farà descobrir un paisatge de somni amb reminiscències de valls, muntanyes i prats que semblen suïssos. Allí ho tens tot, una exquisida gastronomia caracteritzada per la gran abundància de productes autòctons, tot tipus de rutes per als amants del senderisme i muntanya i la pràctica d’esports com l’esquí alpí i nòrdic, que compten amb la proximitat de les pistes d’esquí de la Masella i la Molina. Hi ha

diferents rutes de BTT, excursions a cavall, quads, escalada per poder tocar i sentir el terreny. Gràcies a la gran vegetació s’han pogut instal·lar clubs de golf de grans dimensions. Et sorprendrà la flora i fauna tan pròpia, ja que es un bon refugi per a molts mamífers que busquen la temperatura i forestació dels boscos pirinencs. L’acompanyen diferents rutes temàtiques per descobrir el municipi i els voltants, com la de les petjades culturals, la ruta literària de Ruiz Zafón, el Camí dels Enamorats i el camí de Sant Marc. I encara t’ho estàs pensant? Ja ho veieu, una infinitat de propostes divertides que conviden d’una manera excitant a voler viure una experiència a Puigcerdà

Puigcerdà és un poble de muntanyes, boscos, estanys i rieres, amb carrers estrets i irregulars i un centre històric impressionant Viu l’esperit de Puigcerdà i apunta’t a les activitats d’oci, serà una experiència d’allò més plaent Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. DE PUIGCERDÀ Telèfon 972 880 542 turisme@puigcerda.cat www.puigcerda.cat

43


P

uigcerdà, el poble on el trinxat omple panxes, l’esport envaeix les muntanyes i les festes són ben presents durant tot l’any. Així doncs, si retrocedim en el temps, en la repoblació de la vila pel Rei Alfons I l’any 1177, al juny de 1182 el rei va establir la primera Fira de Puigcerdà. En aquella època, la fira es va crear amb l’objectiu de ser perpètua i anual, posant els firaires sota la protecció reial, un privilegi que fou confirmat repetidament pels monarques successors. Fruit del volum comercial assolit i de la necessitat d’expansió, l’infant Jaume de Mallorca concedí, el maig del 1270, el permís per celebrar una segona fira, la qual tingué lloc per Tots Sants i que encara perdura fins a dia d’avui.

El lema de la fira és el Concurs i la Fira de Cavalls, on se celebra la mostra de bestiar equí més important del país, que ascendeix a un miler de caps de bestiar. Aquest tradicional concurs, aquest any ja arriba a la 38a edició i tindrà lloc els dies 9 i 10 de novembre. L’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya i els ramaders de la comarca són els principals protagonistes d’aquest certamen, que es complementa amb les diferents parades de la fira multisectorial, les quals estaran ubicades a la zona industrial, al centre de la vila i als carrers del voltant de l’Estany i el Parc Schierbeck.

El concurs i la fira de cavalls esdevé la mostra de bestiar equí més important del país amb una xifra al voltant del miler de caps de bestiar La fira l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà amb el suport de l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya, el Consell Comarcal de la Cerdanya, la Diputació de Girona, l’Institut per al Desenvolupament

44

i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, el Departament d’Agricultura i la seva oficina comarcal, “La Caixa”, Cadí i diversos ajuntaments, entitats, empreses i particulars de la comarca.

Entre les activitats de la fira destaquen: concurs tradicional de cavalls, exposició de races de cavall, fira comercial al centre de Puigcerdà La Fira del Cavall de Puigcerdà és una de les més importants d’Europa. En aquesta fira s’hi pot trobar més de 1.000 exemplars de la raça autòctona del Pirineu. Es realitza el concurs morfològic per categories com terçones, egües amb pollí, terçons, quartons, millor ramaderia de la Cerdanya... El diumenge, la Fira de Bestiar, compradors de tota Europa aprofiten per adquirir els millors exemplars. També hi ha l’oportunitat per fer una bona passejada al voltant del llac mentre gaudeixes del seu mercat. A més, la fira és multisectorial, de manera que compta amb una important quantitat de paradetes de diversos productes

La fira del Cavall és una bona oportunitat per conèixer l’essència de Puigcerdà i descobrir les seves costums


el GIRONÈS

escanó, ben situat a la comarca del Gironès per la seva proximitat amb la ciutat de Girona i l’Autopista A7 i A2 i amb gairebé 5.000 habitants i una extensió de 36 km2 , el formen els pobles de l’Estanyol, Montfullà i Vilanna, a més del nucli del Pla de Trullàs i de la urbanització de Mas Llunès. Cada poble té la seva pròpia identitat, caràcter i festa major. Compten amb 4.941 habitants dels quals 2.493 són homes i 2.448 són dones. Un dels grans atractius que presenta Bescanó són les virtuts de la naturalesa que li han regalat espais fabulosos, i és que Bescanó és un municipi riberenc del riu Ter i forma part del Consorci del Ter. Bescanó compta amb la zona de la Barca, un espai fluvial de la Riba del Ter en el que durant més de dos segles els barquers van transportar mercaderies a un costat i altre del riu amb la barca de llibant. El darrer barquer, en Varisto, va passar la barca fins el 1974. Entre totes les opcions que ofereix el poble, pots fer la Ruta del Ter, que es troba en un caminet que voreja el riu Ter al llarg de tot el poble. Aquesta ruta enllaça dos pols d’atracció turística com són els Pirineus i la Costa Brava mitjançant un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter i que

46

travessa cinc comarques de Catalunya. Pots escollir com vulguis fer-la, tan a peu com en bicicleta. Si en vols saber més pots buscar informació a la pàgina web www.rutadelter.cat També pots visitar la illa de la Pilastra. Es tracta d’una illa fluvial situada entre els municipis de Bescanó, Salt i Sant Gregori, amb un superfície de 12,62 hectàrees. L’illa, coneguda també com l’illa del Gegant, està situada davant mateix de la Pilastra, entre el Ter Vell i l’avantcanal de la Sèquia Monar. Després dels treballs de recuperació que s’han dut a terme durant els darrers anys, l’illa es pot visitar i conté un recorregut marcat perquè es pugui descobrir el magnífic patrimoni natural d’aquesta part del riu Ter. També disposa d’una caseta de guaita des d’on es poden observar alguns ocells i altres animals que han trobat a l’illa un lloc idoni per viure-hi. Bescanó forma part del Consorci de les Vies Verdes amb la Ruta Carrilet i Olot – Girona. Aquest traçat de 57 quilòmetres travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter. Té un suau pendent d’Olot (440m) fins a Girona(70m) i el seu punt més alt se situa al coll d’en Bas, a 558 m sobre el nivell del mar. El recorregut, apte

<< La Plaça

Aquest municipi compta amb diferents racons d'un gran atractiu turístic per a vianants i bicicletes, es troba en molt bon estat, condicionat amb nou ponts, baranes i senyalització i apte per a tothom, ja que la seva dificultat és mitjana. Per Bescanó també hi passa el Camí Català de Sant Jaume. Un altre dels atractius turístics de l’entorn del municipi de Bescanó és el Volcà de la Crosa, el volcà amb el cràter més gran de la península i un dels més grans d’Europa, amb un diàmetre de 1.250 metres. Pel bon estat que presenta de conservació es dedueix que es tracta d’un volcà relativament recent que va entrar en erupció durant el quaternari. Actualment, és un espai d’Interès Natural gestionat pels Ajuntaments d’Aiguaviva, Bescanó i Vilobí d’Onyar.


© Rosa Torrijos © Pere Magrià

© Arxiu Municipal de Bescanó

Bescanó compta amb un entorn ideal per practicar senderisme amb la família i els amics Des de l’Ajuntament s’ha editat un full informatiu de 8 rutes a peu o en bicicleta per conèixer el municipi. Aquests documents es poden trobar al Punt d’Informació Turística l’Estació de Bescanó o descarregar-la a la seva pàgina web www.estacio.click

Bescanó es troba envoltat de diferents punts turístics que són d’interès si voleu aprofundir amb alguna població encisadora per tots els racons que té. Un exemple nés la central modernista: l’edifici modernista de l’arquitecte Joan Roca i Pinet de l’any 1908. Una selva d’escultures modernistes de plantes i figures monstruoses, proto-dinosaures, rèptils i amfibis, sorgeixen petrificats entre salts d’aigua del baixant del canal i del torrent dels Cavalls. La segona central edificada pel comte Berenguer subminis-

trava electricitat als pobles del Ter, ciutat de Girona, Casà de la Selva, Llagostera i Palamós i tenia un cabal de 10.500 l/s., un salt de 10m i una potència de 900kW.

47


El Pou del Glaç de Vilanna ens apropa a la manera de viure de fa un parell de segles i ens introdueix en la indústria del gel. Està situat al fondal obac i fresc proper al camí ral de Girona, a només 150 m sobre el nivell del mar. Probablement al segle XVII, aquesta edificació havia servit com a centre de producció i emmagatzematge de glaç. Descobrireu perquè aquest petit tresor del municipi era un element de gran importància econòmica i social. A tocar del pou s’hi troben dues coves de pastor a recer d’un marge proper, excavades en llécol i argila. Totes dos tenen una forma gairebé esfèrica d’un 1,8 metres de diàmetre, amb una

© Josep Maria Viñolas Esteva

petita obertura. Les coves de pastor les feien servir pastors, bosquetans o pagesos per guardar-hi eines, per aixoplugar-se o per passar-hi la nit. Des d’elles es vigilaven i guardaven les propietats rurals allunyades dels masos, els ramats, els conreus i, en aquest cas, el pou del glaç.

Diferents indrets defineixen la població com el Pou de Glaç de Vilanna o l'Església de Sant Llorenç

Com a centres de culte trobem l’Església de Sant Llorenç catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. L'Església tracta d’un edifici d’una sola nau de dos trams, amb sis capelles laterals comunicades entre sí i capçalera poligonal irregular. La coberta és de creueria i arcs formers lleugerament apuntats. La façana consta d'un portal rectangular emmarcat amb columnes sobre basament que sostenen un entaulament amb dues figures laterals molt erosionades i la imatge del patró inscrita en una petxina entre pilastres estriades. Al capdamunt s'hi troba un rosetó hi una escultura entre volutes. El campanar de planta quadrada és de construcció

© Simón Blanch


posterior. Al seu interior hi ha una imatge de la Mare de Déu realitzada el 1965 i un Sant Crist. El poble també compta amb l’ ermita de Santa Anna, un edifici neoromànic (1919) amb una nau amb absis i atri octogonal amb cúpula de rajol, nervada. L’ermita de Sant Sebastià és una nau amb volta de canó, absis i espadanya i té culte pel dia del seu Sant. A més, compten amb dues places. Per un costat la plaça de les Nacions que li dona vida l'edifici de les escoles i el mercat municipal, el qual s'organitza cada dimarts. Per l'altre, tenen La Plaça, que es troba al centre històric, que presenta una imatge molt curiosa, on cada casa té un color diferent mar-

cant personalitat a l' emplaçament. Si la visites, segur que la voldràs fotografiar. No obstant, si t’agrada anar al teatre, a Bescanó hi ha el teatre municipal. Trobareu tota la programació a www.teatrebescano.cat Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. DE BESCANÓ Telèfon 972 440 005 ajuntament@bescano.cat www.bescano.cat

Durant l’any s’ organitzen esdeveniments culturals i lúdics perquè el poble estigui actiu i li doni vida:

Fira de l'Embotit Una fira tradicional que se celebra el diumenge abans de Pasqua, amb la finalitat de ser un aparador de productes d’alimentació. Podeu trobar la informació detallada a la seva pròpia pàgina web: www. bescano-firaembotit.cat

Festa Major de Bescanó

Uneix-te als esdeveniments de Bescanó i viu les seves festes com un més

La festa per excel·lència que recull visitants de tots els indrets, se celebra la segona setmana d’agost i els actes són multitudinaris i pensants perquè petits i grans s’ho passin bé. A la seva pàgina de facebook us assabentareu de tot. Facebook: @festa.majordebescano

La Gran Quina de Bescanó Ja ha començat el compte enrere per aquest esdeveniment que organitza el Club Esportiu Bescanó, el Club de Patinatge Bescanó i el Club Bàsquet Bescanó. Una de les festes més reconegudes de l’època nadalenca, on hi ha espectacles divertits, regals, disfresses i molt més. Cada any hi ha novetats que donen l’expectativa a voler ser-hi present. No esperis a que t’ho expliquin i aquestes festes visita La Gran Quina de Bescanó.

Festes majors

© Jaume Coca

Juny: Montfullà Juliol: Mas Llunès Agost: Bescanó i Trullàs Setembre: Vilanna Desembre: Estanyol I si et vols llepar els dits, visita l’instagram @esboesdeBescanó. cat i allí podràs ser coneixedor dels productes locals, dels serveis que ofereix el municipi envers al món del comerç i la restauració. Tot això i molt més a la pàgina web www.bescano.cat, al facebook i a l’instagram: @ajuntamentbescano

© Pere Magrià

49


RACONS DE CATALUNYA VISTA NOCTURNA DE GIRONA ( el Gironès )


l’ ALT

EMPORDÀ

l Museu Memorial de l’Exili és un espai que es troba a La Jonquera dedicat a la memòria, història i reflexió crítica que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya per explicar-ne d’altres que succeïren fa anys i els que segueixen esdevenint-se avui en dia. L’exili és la recerca de la llibertat i supervivència dels vençuts en qualsevol conflicte bèl·lic. És per això que el MUME és d’especial importància a casa nostra, protagonista de les principals guerres del segle passat. Aquest Centre d’Interpretació està situat al pas fronterer de La Jonquera, on van fugir la major part dels exiliats que buscaven una nova vida en terres franceses i europees, i consta d’una exposició permanent i d’altres de temporals, en les què la recerca històrica i difusió pedagògica vincula la història amb el present. El principal objectiu del MUME és la difusió de la memòria de l’exili republicà. Tot i així, no deixa de banda la resta d’exilis, principalment els de l’època contemporània. El museu, per la seva situació, també incentiva culturalment La Jonquera i la fa protagonista i un referent de la història del país. El MUME va obrir les seves portes el 16 de febrer de 2008 i és el primer equipament dedicat a la preservació de la memòria històrica de l’exili republicà i del seu llegat. L’exposició permanent explica la història de l’exili des de l’inici de la Guerra Civil fins als anys de la transició democràtica, on milers d’homes i dones continuaren lluitant per la llibertat, ja fos des de la resistència francesa, els exèrcits aliats, el front de l’Est, des de els camps de concentració nazis o en els millors dels casos, des de terres

52

americanes o africanes, el millor refugi contra els totalitarismes europeus i la repressió franquista. D’altra banda, al museu també hi podem trobar una sala d’exposicions temporals i una aula per a la realització de tallers pedagògics. És en aquesta línia, la del servei educatiu, que el museu intenta promoure la reflexió sobre la memòria històrica de Catalunya i l’Estat Espanyol, extrapolable als exilis provocats per genocidis arreu del món al llarg de la història i els que continuen existint avui en dia.

Aquest és el tercer any que el MUME organitza les Rutes de l’exili. Diferents indrets vinculats a l’exili de 1939 es posen a disposició del visitant per conèixer de prop la història de l’exili republicà de Catalunya i l’Estat Espanyol Així doncs, les propostes educatives del museu parteixen de la nostra història però no perden de vista el context històric universal. A banda de les exposicions i el servei educatiu, el MUME presenta la tercera edició de les Rutes de l’exili, sortides a diferents indrets vinculats a l’exili de 1939 que s’organitzen durant tot l’any i


El Museu Memorial de l’Exili (MUME) fou el primer equipament del país dedicat a la memòria històrica i reflexió crítica de l’exili republicà i del seu llegat. El museu consta d’una exposició permanent, una sala d’exposicions temporals i una aula per a la realització de tallers pedagògics

que estan especialment adreçades a usuaris individuals o petits grups. Entre les properes rutes que hi ha organitzades destaquen: Records de l’exili: MUME, Argelers i la Maternitat d’Elna, el proper 19 d’octubre, La cultura a l’exili: el Centre d’Interpretació de l’Exili Cultural Català i la Mina Canta, el 2 de novembre, i Les fortificacions de Franco: els búnquers de la Jonquera, el 7 de desembre. La primera, Records de l’exili, amb una durada de 6 hores, és una excursió que comença al MUME i acaba a la platja d’Argelers, on hi havia un gran camp de concentració de refugiats de la Guerra Civil. La cultura a l’exili, s’inicia a Agullana, al Centre d’Interpretació de l’Exili Cultural Català i passa pels boscos de la Vajol, on es visita la Mina Canta, l’indret on es van amagar els fons i les divises del Banc d’Espanya i una remesa d’obres del Museu Prado. Per últim, Les forificacions de Franco, comença al MUME i recorre més de 30 búnquers de la Jonquera, assentaments de metralladores i de cànons antitancs. De cara l’any que ve, cinc rutes més ja estan preparades per conèixer altres llocs principals de l’exili català i espanyol, com Cotlliure, el Coll de Lli o Portbou, entre altres

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

HORARI: de juny a setembre: de dimarts a dissabte, de 10 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 14h. d’octubre a maig: de dimarts a dissabte, de 10 a 18h. Diumenges i festius de 10 a 14h. Tancat els dilluns excepte festius. Jornada de portes obertes el darrer diumenge de cada mes (de 10 a 14h) i visita guiada gratuïta per a particulars a les 11h (cal reserva prèvia). Per les festes de Nadal el museu està tancat els dies 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener. El dia 5 de gener el museu serà obert de 10 a 14h. Per festes de Setmana Santa, els festius (divendres, diumenge i dilluns) el museu obre de 10 a 14h.

C/ Major, 43-47 17700 LA JONQUERA (GIR) 972 556 533 info@museuexili.cat


l’ URGELL

No veuràs mai res igual No beuràs mai res igual

L

a recol·lecta i elaboració de vi ja no s’entén sense les experiències que es poden dur a terme in situ a la vinya. L’anomenat enoturisme és una paraula estesa i cada vegada hi ha més gent que vol practicar aquest tipus de turisme que aglutina terra, cultura i vi. El celler l’Olivera es defineix com un col·lectiu de persones tossudes que es dediquen al cultiu de la vinya i l’olivera i a l’elaboració de vins i olis ecològics. El projecte aglutina persones amb dificultats i posa en joc les

54

capacitats i discapacitats de tots els que hi participen. La finalitat: posar-se al servei d’aquest projecte comú que satisfà tant als que elaboren els productes com els qui els tasten. L’Olivera es troba a Vallbona, un poble amb encant de la comarca de l’Urgell. El paisatge del terme d’aquest municipi es caracteritza per carenes i valls petites on hi regna un silenci sepulcral. La història del poble com del celler s’explica en els murs de pedra seca que es confonen amb l’entorn de secà i l’ambient tranquil que es respira. És a dalt d’un

dels turonets de Vallbona que el celler l’Olivera porta 40 anys treballant per elaborar vins i olis de primera qualitat. Tastar-los no és només assaborir un producte únic. En cada copa de vi i rajolí d’oli s’hi troba embolcallat un tros del paisatge de la Vall del Corb, l’emplaçament idoni per aquest celler. L’Olivera també te seu a Can Calopa de Dalt, a la Serra de Collserola. El celler hi ha recuperat unes vinyes i una masia del segle XVI, on joves amb discapacitat psíquica aprenen l’ofici de vinaters. L’Olivera és una cooperativa que camina cap a l’experimentació. Cada glop de vi i cada raig d’oli és una experiència pels cinc sentits. Una seixantena de membres són els encarregats de crear els productes de l’Olivera i una de les característiques que els diferencia de la resta de cellers és la seva voluntat cooperativista i d’inclusió social i laboral. El compromís social ha estat present des de l’inici del projecte a l’Olivera. Així doncs, sense perdre l’objectiu de millora i de creació de productes únics i de gran qualitat, el celler és fidel als valors sobre els quals es va fundar. El documental “Terra d’oportunitats”, dirigit per Roger Roca i premiat en dos festivals internacionals de cinema, posa en valor aquesta voluntat integradora i explica el projecte l’Olivera, la seva forma d’entendre el treball al camp i el treball en l’àmbit de la inclusió social.

A banda de vins i olis ecològics de primera qualitat, el Celler l’Olivera ofereix diverses maneres de conèixer la feina que fan al camp


A l’Olivera es pot recorrer el celler, gaudir del tast de vins, olis i productes de proximitat i passejar per les vinyes

L’  Olivera ofereix diverses maneres de conèixer el celler i les seves vinyes: un recorregut per les instal·lacions del celler permet conèixer de prop la història de la cooperativa i el procés d’elaboració dels vins. Si tens ganes de passar-hi més estona i gaudir de productes de proximitat i del tast de vins i olis, un esmorzar a La Vinyeta de Missenyora completa la visita al celler i és l’oportunitat perfecta per relaxar-se en un ambient de calma i serenor. La visita del Veremador està adreçada a aquells que volen experimentar en primera persona l’activitat intensa que es viu a les vinyes i al celler durant els mesos de verema. Per últim, el #tastavinyes ens convida a passejar per la vinya tot tastant els vins de l’Olivera. La particularitat d’aquest passeig és que és lliure. Equipats amb un mapa, una copa i un portacopes cadascú decideix el temps que vol dedicar a recorrer les vinyes i cap a on vol anar. El Molí d’Oli (del tipus “micro-almàssera”) també ofereix durant els mesos de collita de l’oliva la possibilitat de visitar-lo. Totes aquestes experiències formen un ampli ventall d’opcions per al visitant, que tant si és apassionat del vi com no, trobarà a l’Olivera l’oportunitat de conèixer un celler únic en un paisatge singular com és el de l’Urgell

ENOTURISME VALLBONA DE LES MONGES visites@olivera.org 973 33 00 92 La Plana, s/n

CAN CALOPA DE DALT

www.olivera.org

visitescancalopa@olivera.org 646 61 91 88 Crta BV-1468. Km 4,8. Parc de Collserola - BCN

Una de les característiques que diferencia el celler de la resta és la seva voluntat cooperativista i d’inclusió social i laboral


la SEGARRA

Altadill

Amorós

S

ant Guim de Freixenet és un poblet de la Segarra d’uns 25 km2. Situat a l’Altiplà Central de la Segarra en una zona on conflueixen diversos rius (el Sió, l’Ondara i l’Anoia), el poble va néixer a mitjans del segle XIX, quan es va fer la línia de tren que enllaça Barcelona i Lleida i que passa per Manresa. Territori elevat, el municipi és considerat de muntanya malgrat pertànyer a l’anomenada Plana de Lleida i està format per 10 nuclis de població: Altadill, Amorós, el Castell de Santa Maria, Freixenet de Segarra, Melió, Palamós, la Rabassa, Sant Guim de la Rabassa, Sendomí i la Tallada. De tots ells, Sant Guim concentra la major part de la població. Fou a partir de la inauguració de la estació l’any 1860 que la zona es convertí en un centre clau de transports. Antigament, però, la capital era Freixenet. Durant la Guerra Civil, la zona de la Segarra, i en concret, Sant Guim de Freixenet, va ser escenari d’activitats militars al temps del front de Lleida. Les forces feixistes que donaven suport a Franco van bombardejar l’estació de tren amb l’objectiu de detenir un tren del govern republicà. En aquella època la localitat era anomenada Pineda de Segarra i va començar a editar moneda per tal de generar liquiditat. Aquesta iniciativa va ser impulsada per alguns ajuntaments i comerciants de la comarca. El poble, relativament nou (l’any 2010 va celebrar els seus 150 anys), destaca per les bones vies d’accès que s’hi poden trobar i per l’emplaçament immillorable on està situat, al bell mig de Catalunya.

56

El Castell de Santa Maria Pertanyent a l’Alta Segarra, Sant Guim està format per 10 nuclis de població diferents. Recorre’ls és la millor manera de conèixer el patrimoni únic d’aquest municipi de l’Altiplà Central de la Segarra. Edificacions d’estil barroc, modernista, colonial i neoclàssic formen un conjunt singular en un entorn natural de primera A Sant Guim també hi podem trobar bons serveis i qualitat de vida. El poble és apreciat pel seu patrimoni històric i cultural, però també pel seu entorn, ja que els voltants de la localitat estan replets de rutes de diversos nivells que es poden fer caminant o bé amb BTT. La Ruta de les Dues Valls és una de les més conegudes, així com la Ruta del Modernisme. La Caminada de la Marinada i la Trail Rural són dues curses de muntanya que s’organitzen al

Sant Guim de Freixenet

La Rabassa


Sant Guim de Freixenet és un poblet de la Segarra d’uns 25 km2. Situat a l’Altiplà Central de la Segarra en una zona on conflueixen diversos rius (el Sió, l’Ondara i l’Anoia), el poble va néixer a mitjans del segle XIX, quan es va fer la línia de tren que enllaça Barcelona i Lleida i que passa per Manresa.

Palamós

Les Masies de Melió

Freixenet

municipi i que cada any aglutinen més gent i donen a conèixer l’entorn de l’Alta Segarra, format bàsicament per bosquets de pi i alzina.

Maria, amb el temple romànic de Santa Maria del Castell, on una imatge barroca de fusta policromada es conserva en perfectes condicions en honor a Santa Bàrbara.

Per conèixer de prop el poble, és primordial passejar-se pels diferents nuclis. Cadascun d’ells destaca per alguna edificació que li dona nom i que situa el conjunt arquitectònic al mapa. Altadill, per exemple, compta amb la capella de Sant Salvador, d’estructura moderna i simple, Amorós amb l’església del Castell d’Amorós, el Castell de Santa

Dels altres nuclis, Santa Maria de Freixenet, les Masies de Melió, Sant Cristòfol de la Rabassa i el Sagrat Cor de Jesús de Sant Guim també són un exemple de la quantitat de patrimoni arquitectural que es pot trobar per aquestes terres. Abeuradors d’aigua natural que recullen l’aigua de la pluja com si fóssin una mena d’aljub, rentadors i fonts vàries com la Font de Branques o la Font de Sant Salvador són també molt recomanables de visitar

El municipi de Sant Guim és relativament nou, ja que es creà amb la construcció del ferrocarril l’any 1860. Durant la Guerra Civil l’estació fou destruïda pels feixistes amb l’objectiu de deturar un tren del govern republicà

© fotos de Maria Josep Jové Tarruell Resta de fotos de www.sanguim.cat

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

Sant Guim de la Rabassa

Sendomí

AJ. DE SANT GUIM DE FREIXENET Telèfon 973 556 035 www.santguim.cat

La Tallada

57


dicionals de tota la vida, d’allò fet a casa. I és que l’empresa s’encarrega de garantir una qualitat excel·lent en tot, ja sigui en el mató, els iogurts o els formatges frescos. Això ha donat peu a que les persones identifiquin els productes pel seu nom, Pastoret.

ot comença a les terres humils de Sant Guim de Freixenet, on la Carme inicià la producció casolana de mató a partir de l'excedent de llet dels seus ramats. La família sempre ha estat vinculada amb la terra, sobretot amb l’agricultura i la ramaderia, on han dedicat el seu temps a cuidar i mimar els ramats de cabres. Des de 1992, la família Pont no ha parat de treballar amb ganes i molt d'esforç. Juntament amb el matrimoni s’uní el seu fill, Xavier Pont, on amb el seu aire fresc va voler seguir donant idees. Pocs anys més tard, s'hi afegí la seva esposa Teresa. Entre tots han aconseguit tenir més de 70 referències de productes al mercat. El matrimoni sent una satisfacció molt gran en veure com el seu petit projecte, avui en dia, és una important empresa del sector làctic. I és que per aconseguir un reconeixement calen uns valors marcats que defineixin les accions, i tot l'equip de treball ho té clar; compromís amb el medi ambient i la natura, buscar sempre l'autenticitat i vetllar per la vida de les vaques.

58

En cada Pastoret hi ha alguna història darrere, alguna anècdota que explicar, i és que l’essència dels seus productes rau en la filosofia que segueixen des del primer dia; mantenir les receptes casolanes i seguir amb els processos artesanals d’elaboració. L’equip de treball lluita diàriament per innovar i aposta per la creativitat desenvolupant nous productes, així com també, en la implantació de tècniques naturals d’envasament i conservació dels productes artesanals Pastoret. Quan proves un Pastoret saps que estàs menjant els sabors i les textures tra-

Les vaques de Pastoret pasturen en granges que tenen cura de la seva llibertat, com per exemple les de Can Gel, on tenen temps per a tot però, principalment, per a la felicitat. Les vaques són les protagonistes dels èxits, ja que gràcies a elles s’aconsegueixen sabors i textures inigualables. La granja Can Gel té molta vida, i els proporciona un gran benestar, un estat molt important per als Pont. Per aquest motiu es preocupen perquè tinguin espais amplis per sentir-se a gust, descansar i on cada dia poden passejar per les terres. A més, hi ha l’oportunitat de visitar-les i el privilegi de veure allí on viuen i s’alimenten, on t'adonaràs que tot és natural; el principal secret del sabor i la textura dels productes.


Demostrant així el compromís de respecte amb la fauna i flora local, la preservació dels boscos i el seu component cultural i social, el packaging de Pastoret rau en el paper reciclable 100%, el vidre i la ceràmica per tal de produir el mínim de residus i que tot pugui ser reutilitzat o reciclat.

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

ons climàtiques són excepcionals per al seu cultiu, a més, el procediment d’elaboració és únic i es preocupen per cuidar el medi ambient. Actualment, hi ha dues varietats de iogurt vegetal d’ametlla marcona, el de gerds i els de préssec i maracujà. Tots els productes de la casa estan elaborats a partir d’un procés de ferTrobaràs els Pastoret en diferents formats, mides i materials, cada un pensat perquè conservi les qualitats de cada ingredient d’una manera excepcional. Davant els valors marcats d’empresa com la naturalitat i l’artesania no se li podia dir que no a fer un producte vegetal. Ha sortit al mercat els iogurts vegetals d’ametlla, seguint les directrius que defineixen i donen personalitat a la marca: elaborar productes que siguin tan autèntics com la mateixa natura. Així doncs, la manera de treballar aquest nou producte ha sigut buscant i seleccionant la millor ametlla del món, la marcona. Tenien clar que havia d’estar cultivada amb estima i, per això, van escollir la Finca del Molí, una terra treballada per famílies unides. Un lloc idoni ja que les seves condici-

T’esperen moltes sorpreses i novetats a Pastoret. En definitiva, quan proves un Pastoret, saps que estàs contribuint amb la responsabilitat mediambiental, amb el compromís amb els ramaders de la terra i el treball artesà. Però, en qüestió de sabor saps que és un autèntic làctic i que estàs menjant un producte natural

mentació més lent que proporciona una textura cremosa i realça el sabor. Els has provat? Si vols estar al corrent de totes les novetats de Pastoret i assabentar-te de les seves experiències i curiositats, així com saber receptes delicioses, a la pàgina web trobaràs el teu petit espai i t’encapritxaràs, una mica més, de tot els seus productes.

59


el PLA

V

D'URGELL

ila-sana, anomenat Utxafava fins l’any 1930, és un poblet situat a 3 km de Mollerussa, la capital del Pla d’Urgell. Va pertànyer a la baronia de Bellpuig i fou mencionat per primera vegada l’any 1180. El més destacable del poble és el seu estany, el més gran de catalunya (de 126ha i una profunditat màxima de 3,5m). L’història del poble està estretament lligada a aquest magnífic estany, l’anomenat Estany d’Ivars i Vila-sana. De totes maneres, l’estany no ha estat sempre tal i com el coneixem avui dia. L’any 1950 va ser dessecat i les terres que ocupava es van convertir en terres de conreu. L’espai, abans del dessecament, destacava per l’abundosa presència de fauna. És per això que les caceres eren molt habituals en aquest indret. També hi havia molta gent que hi anava a passejar, a pescar... No va ser fins

60

als anys 90 que es comencen a engegar treballs i estudis per recuperar l’Estany i conseqüentment, el seu paisatge. El 1995 és l’any que marca un abans i un després en la recuperació de l’estany, ja que s’aprova un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany. Així doncs, la conservació de la natura, el paisatge i les activitats agrícoles tradicionals als terrenys propers al llac són l’objectiu i alhora el propòsit del pla. Aquest instrument també fa que es promogui un turisme de natura respectuós amb el medi ambient. La fauna que hi podem trobar avui dia ha canviat respecte a la que es trobava a principis del segle XX. Tot i així, hi podem trobar moltes espècies úniques i una àmplia varietat d’ocells aquàtics. L’Estany també és un espai ideal per a la hivernació, l’alimentació, el descans i la reproducció de moltes espècies.

L’estany d’Ivars i Vila-sana és una de les millors zones humides de Catalunya per l’observació d’animals i plantes A banda de l’estany, què puc visitar Vila-sana? La localitat de Vila-sana ens porta a recorrer l’estany d’Ivars i per tant, el CIM (Centre Inmersiu de Vila-sana), on experiències audiovisuals immersives d’última generació són la millor manera de submergir-se en un viatge hipnòtic del paisatge de l’estany


i el seu ecosistema. Una de les pel·lícules que es pot veure al CIM ha estat filmada en 4k, Timelapse i drone i veure-la és tota una experiència. Altres elements d’interès a la vila són la Casa Vella, un edifici possiblement edificat entre els anys 1695 i 1699 que va pertànyer a la família Dalmases, l’Ermita de la Mare de Déu de la Cabeza i un plataner monumental que es troba a l’entrada del poble. Cal Senyor i Sant Miquel de Vila-sana són una masia del segle XVIII i una església, respectivament, inclosos tots dos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vila-sana també és reconeguda pel Bike Park que es troba al costat del municipi. Aquest és el centre lúdic del ciclisme infantil i familiar més gran d’Espanya i un referent al sud d’Europa. Des de la seva creació, l’any 2015, permet gaudir de la bicicleta i del paisatge de Vila-sana.

L’itinerari naturalístic de l’estany forma un recorregut de 6 km, al llarg dels quals s’hi pot trobar miradors, aguaits, embarcadors i plafons d’interpretació, entre altres

La manera ideal de visitar la localitat i el seu magnífic estany és a partir de la Ruta de l’Oli i de l’Aigua, la nova proposta de les Borges Blanques i Vila-sana per donar a conèixer el patrimoni natural, històric i cultural d’aquests municipis de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell. Amb l’objectiu d’unir la capital de l’oli i l’estany d’Ivars i Vila-sana, la nova Ruta de l’Oli i de l’Aigua arriba amb l’apadrinament dels famosos cuiners Torres. La Ruta es tracta d’una proposta de cap de setmana que es pot dur a terme al llarg de l’any. Amb preu tancat, el recorregut inclou tot el necessari per viure una escapada d’ensomni: allotjament, restaurants, tasts, visites pel patrimoni dels dos municipis... Així doncs, només cal gaudir de l’experiència i deixar-se portar per la proposta de la Ruta, que a més a més, posa de manifest el turisme d’interior, el gran oblidat del nostre país. També es constitueix com la manera idònia de promocionar el patrimoni i els productes de les Borges Blanques i Vila-sana. Els dos municipis tenen molt que oferir i que demostrar en tan sols un cap de setmana. T’ho perdràs? Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

Telèfon 973 710 391 ajuntament@vilasana.ddl.net vilasana.ddl.net

61


les GARRIGUES

L’

oli i l’aigua són dos productes que es repel·len. Tot i així, a Les Borges Blanques i Vila-sana han trobat la manera per tal que aquests dos productes encaixin a la perfecció: la nova Ruta de l’Oli i de l’Aigua. Apadrinada pels famosos cuiners Javier i Sergio Torres, coneguts com germans Torres, la ruta és la forma ideal per conèixer les dos poblacions a partir d’aquests dos productes essencials. Aquest nou format turístic proposa escapades de cap de setmana —de divendres a diumenge durant tot l’any— amb l’objectiu d’unir la capital de l’oli i l’estany d’Ivars i Vila-sana, el més gran de Catalunya. A la Ruta no només es visita el patrimoni de les dos localitats, també és una oportunitat per conèixer la natura, cultura, i per suposat, la gastronomia. Totes les visites, allotjament i àpats estan inclosos en aquesta ruta que és sobretot una experiència per les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell. Així doncs, només cal que et preocupis de passar un cap de setmana d’ensomni,

la resta ja està tot organitzat. Entre les excursions i visites que es fan durant el cap de setmana, la ruta per l’estany d’Ivars i Vila-sana és de les més sensacionals. Caminar vora l’estany és contemplar un dels paratges naturals més bonics de Catalunya. A l’estany s’hi poden observar animals i plantes únics, ja que per la seva singularitat, localització i perquè fou altra vegada omplert el 2005 (es va dessecar l’any 1951) amb aigua del canal d’Urgell, és una de les zones humides de Catalunya amb més renom i una de les més importants pel que fa a l’observació d’aus. La seva excepcional diversitat biològica no passa per alt i dona al visitant l’oportunitat de viure la natura del Pla d’Urgell de primera mà. Al mateix municipi, el CIM (Centre d’Inmersió de Vila-sana) és un altre dels espais que es visita. En 4k, Timelapse i Drone, aquest centre proposa un viatge hipnòtic a travès d’una pel·lícula que mostra el paisatge de l’Estany i el seu ecosistema d’una manera alternativa i diferent. Altres experiències au-

diovisuals enregistrades amb tecnologia d’última generació també estan a l’abast del visitant per gaudir al màxim de l’espectacular Vila-sana.

La nova Ruta de l’Oli i l’Aigua és la millor manera de conèixer les Borges Blanques i Vila-sana. Apadrinada pels germans Torres, els famosos cuiners, promociona els productes i el patrimoni que formen part de la cultura ancestral de la comarca de les Garrigues i del Pla d’Urgell Per altra banda, les Borges Blanques ofereix l’oportunitat de visitar Cal Gineret, un dels molins d’oli més antics de les Borges Blanques, on s’hi pot fer la compra i el tast d’olis. A l’Espai Macià podem conèixer la figura de Francesc Macià i una cabana de volta, la construcció de pedra per excel· lència de Les Garrigues.

Fotografies realitzades per Juan Sebastian Rodríguez Moranta (Agència Inside consultores)

62


Entre els espais més emblemàtics que es poden visitar a la ruta destaquen l’estany d’Ivars i el CIM, de Vila-sana, i Cal Gineret, l’Espai Macià i les cabanes de volta, de les Borges Blanques

tzat per Reportatge reali IONS AC IC BL MGZ PU rmació : Per a més info

AJ. DE LES QUES BORGES BL AN 28 50 14 3 Telèfon 97 ajuntament@s.cat lesborgesblanque blanques.cat ww w.lesborges

Les cabanes de volta són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i foren una construcció massiva que es dugué a la regió a la segona meitat del segle passat pel cultiu intensiu de l’olivera. Aquestes petites edificacions de pedra seca, que sembla que es camuflen perfectament dins del paisatge, donen molta personalitat a la comarca i formen part del seu important patrimoni. La Ruta de l’Oli i l’Aigua és també una manera de donar a conèixer una cultura ancestral i excepcional, la de l’oli i l’aigua. Ambdòs productes són símbol de la seva terra i posen de manifest que el turisme d’interior pot ser tant o més interessant que el de platja o el de muntanya. El patrimoni de les Garrigues i el Pla d’Urgell és ric però desconegut, per això la Ruta és una excel·lent campanya de promoció del patrimoni i els productes de les Borges Blanques i Vila-sana. A més a més, durant el cap de setmana, els turistes poden comparar dos comarques veïnes amb paisatges molt diferents: el de les Garrigues, de secà i el del Pla d’Urgell, de regadiu

La ruta proposa un nou format turístic: una escapada de cap de setmana que uneix la capital de l’oli amb l’estany d’Ivars i Vila-sana, el més gran de Catalunya

L’oli i l’aigua són els dos productes que donen forma al paisatge de les Borges Blanques i Vila-sana 63


RACONS DE CATALUNYA EL TERRALL DE LES BORGES BLANQUES ( les Garrigues ) © foto de Juan Sebastian Rodríguez Moranta


Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

Una cuina selecta i entusiasta

E

n la nostra recerca de restaurants que deixen amb la boca oberta, ens topem amb “Els Fogons de la Carme” a Cervià de les Garrigues. Un restaurant amagat entre els carrerons de pedra, on baixant per unes grans escales et saluda una portalada de les de tota la vida, la qual convida a voler entrar. Si vols viure una experiència gastronòmica, segueix-nos. Només entrar per la porta ens arriba un olor que desperta els cinc sentits. Asseguts a la taula ens deixem endur per un ambient relaxat, tranquil, on ens envolten unes parets de pedra que li donen aquella calidesa particular als Fogons de la Carme.

66

Amb les taules ben parades amb detalls subtils, veiem com entra i surt de la cuina la Maria, cap de sala i gerent, qui s’encarrega que tot estigui ideal. En aquest projecte l’acompanya el seu marit, xef i també gerent, en Miguel, qui li dona el punt clau a totes les elaboracions culinàries. Podríem definir Els Fogons de la Carme com una cuina detallada, on a cada plat es nota el particular xup-xup de la cassola. Tot al seu temps, amb delicadesa perquè arribi al seu punt òptim de cocció. Ens atén un personal amable i cortès, que ens dona alguns consells sobre la carta. Una carta exquisida, extensa i apta per a tots els gustos, on hi predominen combinacions sabroses que enamoren al paladar. Ens fixem amb la resta de comensals, i és fàcil adonar-se que hi ha plats estrella que no podem deixar de banda com el timbal de sèpia, els canelons de l’àvia o l’amanida de la costa. Delícies càrniques com els xuletons, l’ànec o alguns plats originals. Evidentment, guarda un lloc per a les postres són tota una fantasia, com l’original gelat d’oli d’oliva de Cervià de les Garrigues.

Cuina de km0 que convida a voler ser descoberta.

Un restaurant amb personalitat pròpia que t’endinsa en la gastronomia més pròpia de les Garrigues.


A través de la gastronomia pots viure grans experiències, conèixer nous indrets i enamorar-te de restaurants especials com Els Fogons de la Carme. A més, t’espera una terrassa on si vols hi pots prendre els cafès i licors per acabar amb l’estada als fogons d’una manera gustosa. Tot i que a l’estiu aprofiten la zona perquè hi puguis gaudir d’un bon àpat. Totes les característiques que defineixen el restaurant tenen un caràcter molt particular. Essent així un espai ideal per una primera cita, per celebrar un aniversari, un retrobament d’amics, un sopar d’empresa o fins i tot, per organitzar un esdeveniment. L’èxit és assegurat. En definitiva, la frase “els detalls marquen la diferència” els Fogons de la Carme ho compleix a la perfecció, amb una cuina selecta i entusiasta, on et presenten uns plats treballats. En aquesta temporada d’hivern s’han apunta't, una vegada més, a la Mostra Gastronòmica de les Garrigues amb un menú elaborat especialment per aquesta ocasió. Una manera de sentir unida la terra garriguenca i l’essència més pura dels Fogons de la Carme

C/ Portalet, 10 · 25460 CERVIÀ DE LES GARRIGUES (Lleida) fogonsdelacarme@gmail.com

Ens vam conèixer aquí i ens vam enamorar. Ens fa molta il.lusió tornar als orígens i dedicar-nos al que més ens agrada i ens apassiona, la restauració

T. 686 410 468


la Vall Major. l’anomenat turó de d, tu lti d’a es etr m ró a 476 font d’ingressos es troba sobre un tu eria són la principal ad ram la i a ur ult l poble d’Els Torms l’agric etller i fruiters. d’uns 150 habitants, cultius d’olivera, am els en qu sta de Amb una població on es, Joan marca de les Garrigu s Garrigues. L’escola d’aquesta vila de la co bles emblema de Le po rals ls tu de na s un s nt fo rm To les tics fan d’Els ns i alzina o pi rís tu de s os erè sc nt bo d’i s os nt os pu nd Diversos ista, els fro ia de sant Joan Bapt Benet i Petit, l’esglés els més rellevants. bte du terme són sens el t to r pe ha hi e qu

E

L’escola Joan Benet i Petit va ser una de les quatre que va fer construïr la Mancomunitat de Catalunya l’any 1917 com a resultat d’un premi d’un concurs de redacció que va guanyar una classe del poble. El premi, la construcció d’una escola nova, va ser una experiència pilot sota les directrius pedagògiques més avançades de l’època i va situar el poble al mapa a principis del segle XX. Actualment, de les quatre que es van construïr, només queda en peu aquesta.

68

L’església d’Els Torms, edificada al segle XVIII, és també una de les construccions més importants al poble. D’estil barroc i campanar vuitavat, està dedicat a Sant Joan Baptista, patró del poble, i tot i que durant la Guerra Civil la seva imatge (que es trobava a la façana) va ser destruïda, però l’any 1995 es restaurà i es col·locà de nou la figura del sant enmig d’una gran festa popular.


, L agricultura i la ramaderia son la , , font principal d ingressos d aquest poble emblema de Les Garrigues. Situat sobre el turo de la Vall Major, , a Els Torms hi podem trobar l ultima escola creada per la Mancomunitat de Catalunya que queda en peu: , l escola Joan Benet i Petit Ara bé, no tot el que destaca al poble és edificat. El paisatge que envolta Els Torms és inigualable. Oliveres, masos i cabanes de volta constitueixen aquesta terra autèntica de secà i són la base de la seva economia, d’on s’extreu un dels millors olis de Les Garrigues. L’oli d’Els Torms ha estat reconegut nacional i internacionalment per la seva altíssima qualitat i gust exquisit. La terra d’aquest poble és argilosa, el sòl poc profund i el clima extrem, amb forts contrastos entre estacions. A aquests factors cal sumar-li un baix índex de pluviositat, condició idònia pel cultiu de les oliveres. És per totes aquestes característiques i perquè els conreus d’olivera es troben envoltats de boscos i plantes aromàtiques, que a Els Torms se n’extreu un oli de gust i aroma concentrats reconegut arreu pel seu valor organolèptic. Si visites aquest poblet eixerit i t’agrada caminar, la ruta “Miradors dels Torms” et proposa un recorregut per conèixer a fons el terme i és la millor manera de visitar els racons més emblemàtics del poble i gaudir del seu paisatge encisador. La ruta recorre 20 km de forma circular i comença i acaba a l’entrada del poble. El camí, que es troba molt ben indicat, també és una oportunitat per conèixer els boscos de pins, diferents eres tradicionals del poble, masos de pedra seca i cabanes de volta de pedra picada, que amb molta història darrera (foren construïdes fa vora un segle) decoren els camps i turons que l’envolten.

En concret, l’ “era del Pallús” ofereix unes vistes inigualables de la Vall Major i la Vall de Salt, i mentre es baixa aquesta darrera, entre els camps d’oliveres i els boscos, diverses fonts d’aigua que brollen de forma natural són un bon moment per fer una pausa després d’haver caminat una bona estona. La més reconeguda al terme és “La Font Joana”, envoltada de roures centenaris, però també podem contemplar i descansar una estona mentre escoltem el soroll de l’aigua a “La Font de Camarasa” o “La Font de la Jaia”, d’on sorgeix l’aigua del terra i d’entre les roques. Totes aquestes fonts formen racons amagats molt bonics i autèntics, ideals per gaudir sols o amb companyia. Deixa’t sorprendre per Els Torms, el poble que conté tota la intensitat de la terra de Les Garrigues

La ruta "miradors dels Torms"”es la millor manera de coneixer el terme , d Els Torms, ja que el recorregut ens porta a visitar els racons mes emblematics del poble, els boscos de pins i alzina, les eres, els masos de pedra seca i les tradicionals cabanes de volta”

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. DELS TORMS Telèfon 973 128 113 secretaria@elstorms.cat www.elstorms.cat


xtil Un poble oleotè

U

n castell al capdavant de tota la història d’un petit municipi garriguenc, l’Espluga Calba. El majestuós castell de pedra es troba al bell mig del poble, construït entre els segles XIII i XIV, on, antigament, hi havia una fortalesa musulmana. El més destacat del castell és la seva arquitectura, típica de l’Ordre de Sant Joan. Es tracta d’un gran casal senyorial de pedra, amb dues portes d’entrada. Se’n pot visitar el pati d’armes, l’aula magna, la sala de l’Ordre de Malta i la sala d’exposicions.

70

Terra garriguenca com la que més,

amb l’or líquid com a punt clau d’economia, d’imatge paisatgística i d’essència pagesa. El terreny de l’Espluga Calba és propi d’una població coneguda com agrícola. Els olivers i els ametllers són els principals arbres que envolten tot el municipi, juntament amb els boscos de pins. Durant molts anys els pagesos van haver de lluitar contra moltes adversitats climatològiques, gelades, sequeres, en què generacions d’agricultors cansats de portar el seus fruits als comerciants i

rebre un baix preu, van decidir crear la cooperativa. Primer van començar amb quatre estris i poc a poc amb els anys i amb l’ampliació de socis s’ha pogut anar modernitzant les instal·lacions i la maquinaria. Actualment, amb més de 100 socis es produeix oli i vi. Amb el raïm han entrat a la D.O Costers del Segre.

Els valors i principis cooperatius estan fortament arrelats a aquest municipi de Les Garrigues Tenen la sort que les oliveres creixen envoltades de boscos de pins, que purifiquen l’aire i aporten qualitats balsàmiques als cultius del seu entorn. Si caminem per tot el terme de l’Espluga Calba ens abraçarà les olors particulars de les plantes aromàtiques com el romaní, l’espígol, la farigola


Deixa’t perdre pels seus petits i estrets carrerons, mentre passeges tranquil·lament per tot els seus amagatalls. i una increïble varietat de flora autòctona característica de l’encreuament del clima mediterrani amb el continental. Un clima que tenen en aquesta zona garriguenca és molt contrastada però entre les diferents propietats ens trobem que, si els visitem a la tardor ens adonarem com els pagesos treballen la terra i l’olor d’oliva verda ens impregnarà. És moment de la collita de l’oliva arbequina, en aquest municipi se segueix els processos artesanals de tota la vida, una collita a mà i el propi pagès s’apropa al mateix dia a la cooperativa perquè es mantinguin les propietats naturals tan biològiques com organolèptiques en perfecte estat i així poder oferir un producte d’una qualitat excepcional. Una acidesa baixa perquè tots els comensals ho gaudeixin i així compleixi amb els gourmets més exigents. Actualment, si visiteu l’antic molí de la cooperativa podreu veure com antigament es produïa l’oli. A la botiga podreu adquirir els seus productes.

Una altra cooperativa que trobem en aquest indret, és la Cooperativa John-Fil SCCL nascuda el 1969 on es dediquen a la fabricació de tot tipus de peces de gènere de punt per a dona i home. Amb una plantilla de més de 80 persones provinents del municipi i de fora vila. Realitzen diferents peces segons les directius de marques externes. En l’actualitat estan potenciant la seva pròpia marca STJOR i cal destacar la col·lecció dissenyada per Òscar Dalmau, periodista i comunicador. La filosofia de l’empresa es basa en els valors i principis cooperatius (treball, democràcia, solidaritat i educació) i estan fortament arrelats al seu territori. Cada any, al 8 de desembre, organitzen una festa conjunta, on es combina la gastronomia i el tèxtil, que recull un bon grapat de persones que volen passar una estona entre els espluguencs i espluguenques. “La fira Oleo-tèxtil” podràs participar en diferents activitats que es durant a terme al llarg de la jornada, en les quals destaca l’esmorzar i on podreu degustar un esmorzar tradicional i únic, conegut com a “sometent”, en què l’ingredient principal és una arengada condimentada amb “bitxo picant”, ideal per combatre el fred i les boires, tan típiques d’aquesta zona.

A més, tenen una colla de gegants i grallers que recorren els municipis de Catalunya mostrant la seva part més riallera i divertida a toc de gralla, per amenitzar les festes amb els balls i cançons tradicionals catalanes Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. DE L’ESPLUGA CALBA Telèfon 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net www.esplugacalba.ddl.net


questa vegada ens deixem perdre per la petita localitat garriguenca del Soleràs. Des de lluny, ens enlluerna un sol càlid i, abans d’arribar, veiem la punta del campanar de la seva majestuosa església. Es respira tranquil·litat, aquella que busquem quan volem desconnectar, de veritat. Fem una vista panoràmica i ens adonem que el seu camp està composat per una suau ondulació on hi predomina el conreu de camps plens d’oliveres i ametllers. Els horts dels pagesos també li donen una imatge rural d’allò més encisadora. La ramaderia també forma part de l’economia de la població. En una de les entrades al municipi hi ha les runes d’un antic molí d’oli del segle XVIII (dels quatre que hi havia hagut). A l’altra entrada hi ha les restes d’un pou d’aigua.

Tres emblemes identifiquen el Soleràs, l’Església Parroquial de Santa Maria, la Cooperativa del Camp i les Ermites. Per una banda, l’Església Parroquial de Santa Maria, es tracta d’una construcció neoclàssica de tres naus de 1805. Tota feta de pedra, amb grans ornaments, pilastres adossades i cornises i la portada flanquejada per dues columnes toscanes. A dins s’hi troba un retaule a l’altar major que és del Ramon Borràs. A dins hi ha fins a 10 altars i tota l’església està repleta d’imatges. De gran interès arquitectònic s’hi troba la Cooperativa del Camp creada el 1919. Un bonic edifici modernista de Cèsar Martinell, arquitecte deixeble de Gaudí, que val la pena visitar, així com les restes del molí, del segle XVIII. Des de la seva construcció fins a dia d'avui la cooperativa ha sofert nombrosos canvis estructurals per adaptar-la a les noves necessitats i formes de producció. Tots aquests canvis, però,

El petit poble

garringuenc que viu de l’oli verge extra, on

l’olor dels ametllers i

oliveres impregna tots

els racons del Soleràs

La Cooperativa del Camp

72

s'han fet sempre respectant el disseny exterior original que fa tan característic aquest edifici, tot resseguit per un sòcol, una façana dividida per pilastres de maó vist formant línies verticals, on hi estan situades les diferents obertures acabades amb un arc de mig punt. La imatge que transmet aquest edifici amb les cornises ondulades i les pilastres que recorren la façana es podria definir com a neobarroca. A dins i trobareu diferents sales que estan creades per oferir diferents serveis. És una construcció digna de ser visitada, a més teniu l’oportunitat de provar el deliciós oli del Soleràs, que presenta les característiques organolèptiques de l’oliva verge extra tan singular de les Garrigues. A la partida dels Rasos hi ha l’Ermita de la Mare de Déu de Les Garrigues de Jaume Casañé i Bellet. A la partida dels Esplans s’hi troben tres ermites, el Sagrat Cor de Maria, la de la cova de la Mare de Déu de Lourdes i l'Ermita de la Mare de Déu de Montserrat. Hi ha una zona d’esbarjo amb una vista


Ermita del Sagrat Cor de Maria panoràmica, on els més petits poden compartir estones amb els seus amics, on poder berenar i jugar fins que en tinguin prou. Es convertirà en la zona preferida dels més menuts. En aquest espai s’hi celebren diferents festes durant l’any que apleguen a moltes persones del poble així com també, de fora vila. Un exemple vindria a ser per Setmana Santa que es duen a terme dues processons on desfilen els Armats del Soleràs, un grup de persones vestides de soldat romà. El grup, amb llances i estendards, camina al pas i fa maniobres de tropa. D’altra banda, s’aprofita per treure les imatges de l’església i la canalla del poble es vesteix de personatges de la Bíblia. Les tradicions acompanyen sempre els actes, i el divendres Sant es juga a “Les Xapes” Església Parroquial de Santa Maria on tothom aposta a si cauran de cara o creu les dues monedes antigues que es llancen a l’aire. Ja ho veieu, la Setmana Santa al Soleràs es viu d’una manera intensa i amb participació, ideal per viure una festa tan simbòlica. Un joc típic del Soleràs. Dins d’aquesta festivitat es cuinen les mítiques Orelletes, unes postres dolces i delicioses en que de ben segur, no diràs que no. I així un grapat de tradicions que deixen a aquest municipi garriguenc una imatge tendra, tradicionals, rural i amb molt afecte per les petites coses que donen tanta vida. Tot tan de poble que donen ganes de voler endinsar-se pels seus carrerons estrets, en què els balcons, les pedres i les plantes t’envolten d’una manera significativa. Si els visites en Reportatge realitzat per aquesta temporada tardor/hiMGZ PUBLICACIONS vern segurament et trobis amb Per a més informació: alguna família pagesa collint les ametlles i olives dels seus camps. Una imatge molt típica d’aquest municipi agrícola AJ. DEL SOLERÀS Telèfon 973 13 32 32 ajuntament@soleras.ddl.net soleras.ddl.net

Ermita de la Mare de Déu de les Garrigues


Premis que ha rebut l’Oli de Juncosa Terra dedicada al cultiu d’oliveres arbequines rectament d’olives arbequines i només mitjançant procediments mecànics, el seu bon sabor no es podria aconseguir si no l’acompanyés un terreny competent i una climatologia adequada, i és que Juncosa es troba a prop de la Serra la Llena.

a de pagès, tomàquet de l’hort i oli de Les Cabanes de Juncosa és un plaer extraordinari que només s’aconsegueix si s’aprofiten les qualitats de cada ingredient. L’ oli en aquest cas és essencial per atorgar-li el punt clau per ser una exquisidesa. Així doncs, ens acompanyes a descobrir l’Oli Verge Extra Les Cabanes? Aquest oli garriguenc és fàcil de definir, ja que és un producte 100% natural, sense additius, ni conservants, ni colorants i sense barreges amb altres varietats d’oliva. Presenta un excel·lent aroma i gust afruitat, resultat de les olives arbequines que durant generacions venen conreant els pagesos en els seus camps. Donant com a conseqüència un oli d’oliva de categoria superior obtingut di-

74

Podríem definir-lo com un poble tranquil i dinàmic a la vegada, que cuida de la seva terra d’una manera curosa i detallada. Això dona un aroma peculiar a les seves olives, ja que compta amb una terra especial, de clima sec, terra aspra i dura, pedra seca, de bancals costeruts i de paisatges modelats per la mà tossuda de l’home. La climatologia és complicada però converteix Juncosa en una zona idònia i adient pel conreu de l’olivera arbequina. Així doncs es pot dir que són la millor terra del món per cultivar aquest oli.

A Juncosa de les Garrigues sempre hi ha hagut cultura d’oli, ve de generacions familiars antigues que s’han dedicat exclusivament al cultiu de l’olivera Per aconseguir aquests requisits tan explícits es necessita que hi hagi algú que ho cuidi, cultivi i ho treballi i així és com va néixer el 1919 la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Juncosa de les Garrigues. Aquesta va estar fundada per un grup de pagesos disposats a unir esforços i treballar junts per comercialitzar l’oli de manera conjunta.

Premi Gourmet d’Or al Concurs Internacional AVPA París Gourmet 2018 Medalla Bronze Olive Light al Concurs Oil China Competition 2018 Medalla de bronze Delicate arbequina als premis Los Angeles Extra Virgin Olive Oil Awards Medalla de plata Delicate Monovarietal Arbequina als premis Olive Japan, International Extra Virgin Olive Oil Competition 2019 Medalla d’or als London International Olive Oil Competitions 2019 Medalla d’Or Delicate Arbequina als prestigiosos premis NYIOOC World Olive Oil Competition 2019 Medalla de Bronze Olive Light a la categoria Light Flavor Extra Virgin Olive Oil a la 14 edició dels premis China International Olive Oil Competition 2019


Geogràficament situada a la part meridional de la comarca de les Garrigues i a la vessant nord de la Serra de la Llena, limita amb els termes garriguencs de Bellaguarda(SO), els Torms(O), l'Albagés(N), Cervià de les Garrigues(NE) i la Pobla de Cérvoles(E) i amb el d'Ulldemolins (S) del Priorat.

A la fira de l’oli de Juncosa trobaràs una mostra d’olis, visites i parades de productes artesans que alegraran el teu cap de setmana

• Juncosa

Actualment, podeu trobar tres tipus d’olis a la Cooperativa, cada un amb les seves pròpies característiques que el fan distintiu l’un de l’altre. Per un costat, el tradicional Oli Les Cabanes, el qual és oli d’oliva verge extra 100% olives arbequines, de gran sabor, intens fresc i aromàtic i que té una premsada en fred, entre els 26-28ºC. Per un altre costat, l’oli EcoCabanes, el qual és oli d’oliva verge extra, 100% d’olives arbequines procedents de cultiu ecològic, on les olives verdes donen un intens aroma afruitat que recorda

el gust de les ametlles, tomàquets... i finalment L’Or Verd, un oli verge extra 100% d’olives arbequines, provinent de les primeres olives que li dona un gust més afruitat i aromàtic. D’edició limitada perquè només s’envasa una petita quantitat al principi de la collita, segueix la tècnica de la decantació natural, sense filtrar, de primera pressió en fred, a uns 25ºC. En definitiva, la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre de Juncosa de les Garrigues etiqueta el seu oli amb la marca Les Cabanes, Or verd i EcoCabanes sota el control de qualitat de la DOP Les Garrigues. Gràcies a tenir un producte tan òptim es va decidir fer-li una fira, i aquest any arriba al novembre els dies 23 i 24, la 13a edició de la fira de l’oli i productes artesans de Juncosa. Durant tot el cap de setmana s’apropen més d’un miler de persones per conèixer d’una manera curosa el món oleic. A la jornada s’acostuma a vendre una gran quantitat d’oli, cosa que motiva als seus creadors a voler seguir cada any innovant i apostant per aquest esdeveniment. A més, per donar-li un extra d’entusiasme i d’atractiu turístic, a part de l’oli, s’or-

ganitza una agenda d’activitats variada, en què l’oli n’és el protagonista. Com per exemple, l’esmorzar popular on es deixa tastar l’oli novell, tallers varis, les visites guiades al molí de la Cooperativa, entre altres. També s’hi pot trobar tot un grapat de parades d’artesania on poder adquirir algun producte típic del poble o de les Garrigues. Aquesta fira està organitzada per la Cooperativa Agrícola Sant Isidre i Secció de Crèdit de Juncosa SCCL i l’Ajuntament de Juncosa, juntament amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i de diferents associacions i entitats municipals. No t’ho pensis més i guarda’t el cap de setmana del 23 i 24 de novembre per visitar Juncosa Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

Telèfon 973 128 010 cooperativa@olilescabanes.com olilescabanes.com

75


Solsonès

Alt Camp

www.masrossell.cat

la Noguera

Al mig de la natura pots ser tu mateix. Estirar-te sobre verd i contemplar el cel.

Un allotjament rural situat al municipi d’El Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp.

En l’immillorable entorn del llac de Sant Llorenç de Montgai, s’hi troba el restaurant El Mirador.

Ctra. Pont d'Espia a Coll de Jou, L-401 25286 CAMBRILS ( Lleida ) Reserves: 973 481 443

Carretera C-37, km-21’9 43810 El Pla de Santa María (TGN) Reserves: 620 960 024

Passeig del Segre, 19 · 25613 Sant Llorenç de Montgai (LLEIDA) Reserves: 973 420 003

www.hostalvalldaneu.com Una cuina avantguardista que treballa amb la combinació de gustos i textures

C/ Sant Joan, 22 CASAFORT - 43887 NULLES (Tarragona) 43201 REUS info@fcrestaurant.cat Tel. 676 93 98 59

T. 977 945 142 www.fcrestaurant.cat quintaforca@gmail.com

C/ Major, 46 · 25580 · ESTERRI D'ÀNEU ( Lleida ) RESERVES: 973 626 097 · 973 626 292 hostal@hostalvalldaneu.com


brou de

pollastre tradicional

Elaborat a partir de la recepta familiar, fet amb ingredients naturals.

Bu s

secció de

®

br

s ou

a lo a l euu q

No necessita refrigeració

SALSES FRUITS, S&P, SL. Ctra. de Cabra, s/n - 43811 Figuerola del Camp - Tel. 977 63 13 33 - www.fruitssp.com


E

l Celler Carviresa és el resultat de la fusió de tres famílies vinícoles. Totes tres tenen una llarga història dedicada a l’elaboració i comercialització dels vins. A partir del raïm de collita pròpia i del de viticultors de la zona, els vins Carviresa han destacat sempre per la seva qualitat, gust i aroma, i de seguida es van fer un lloc al mercat. L’origen del celler data del 1870 i avui dia, al capdavant de la societat, hi trobem els nets dels precursos de dos de les tres famílies inicials, que segueixen amb una gran visió empresarial i de futur. Els vins Carviresa provenen d’una terra ideal per al cultiu de vinya: la Vall del Corb. En aquesta localització, les vinyes i conreus es troben entre els 200 i 400 metres d’altitud, en un terreny calcari i uniforme. Va ser aquí

78

on es cultivà per primera vegada a Catalunya les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay i on es van adoptar les tècniques californianes de vinificació. Envoltats de pedres centenàries, el celler ens destapa anys i anys de tradició i passió pel vi. Les bótes de roure, de torrats forts, emmagatzemen el vi blanc, i les de torrats mitjans o lleugers, el vi negre, que permetran una acció més atrevida de la fusta sobre el producte final.

Carviresa ofereix molt més que vi: assesorament sommelier, consultes sobre maridatge, tastos a domicili, cursos i jornades, lots i ampolles personalitzades i experts al servei del client D.O Costers del Segre i D.O Cava des del 1998, l’equip Carviresa no ha parat d’innovar. L’última aposta ha estat la inauguració de l’Agrobotiga i de la plataforma online, que posa a disposició dels clients un ampli ventall de productes vinícoles i d’alimentació. L’Agrobotiga, que es troba tant a Tàrrega com a Barcelona, destaca per vàries raons: és un establiment únic a la regió, ofereix una àmplia varietat de vins caves i ver-

muts, tant de la zona com d’arreu del país i de l’estranger, i una gran gamma de licors, aperitius i productes d’alimentació prèmium. L’equip que hi treballa és també un dels seus punts forts, ja que fa un assessorament personalitzat al client, tot aconsellant-lo sobre els millors productes alimentaris que es poden trobar avui dia al mercat. Tres paraules defineixen el treball i la línia d’actuació d’aquest gran celler: passió, sinceritat i inspiració. Segons ells és tot el que cal per fer un bon vi. Això i la voluntat de millorar constantment, per suposat. El celler ja fa anys que va ampliar les seves instal·lacions amb nous cellers a Verdú i nous magatzems a Tàrrega. A banda, també han millorat els serveis que posen a disposició del client i la gamma de productes que ofereixen a l’Agrobotiga i a la botiga online, com per exemple, un assortit d’olis de collita pròpia que juntament amb el vi fan de Carviresa una empresa total que abarca camps molt diferents.


Tres paraules defineixen el treball i la línia d’actuació d’aquest

Nascuda l’any 1870, Carviresa ha apostat sempre pels productes de qualitat i per la millora constant en el procés de producció i comercialització dels seus productes Així doncs, Carviresa ofereix molt més que vins. Adreçats a aquells que són autèntics sommeliers però també a aquell qui descobreix el món del vi per primera vegada, el celler posa a la disposició de tothom qui hi estigui interessat: assesorament sommelier, consultes sobre maridatge, tastos a domicili, cursos i jornades, lots i ampolles personalitzades i experts al servei del client. L’ empresa també dedica molts esforços a la investigació i recerca, i a encetar nous projectes, com per exemple, experiències enoturístiques que surten del circuit normal que organitzen altres cellers. En aquest sentit, un dels projectes més ambiciosos i emocionants en el qual el celler s’endinsa, és la mescla de vi, natura i equitació. Una aproximació ben diferent a la cultura del vi que troba en el paisatge de l’Urgell un marc incomparable on passar una estona genial amb família i amics. No és casualitat que els vins Carviresa siguin tan apreciats. D’una gran tasca a la vinya, mimant i cuidant els ceps i fidels al mètode tradicional de la gravetat que permet que el raïm arribi sencer a la seva fermentació, es creen noves propostes de caràcter atrevit, definit i original. Entre els vins que té al mercat el celler destaquen els joves i atrevits Sot Neral, Pocapena, Lo Traguet de Sant Eloi i Taratot. I pel que fa als olis: Molí de Sant Martí, d’oliva verge extra, neix de la millor collita i és actualment el seu oli més reconegut

gran celler: passió, sinceritat i inspiració

L'agrobotiga

Visita la nostra botiga online:

www.carviresa.com Av. Tarragona, s/n · 25300 TÀRREGA (Lleida) Tel. 973 310 732 C/ Rocafort, 9 · 08015 BARCELONA Tel. 931 067 627

carviresa@carviresa.com carviresa@carviresa.com


S

A

CS DEL CAVALL AMI

A LC A R R Ã&#x20AC; S


DIMARTS,

15 d'Octubre

JORNADES GASTRONÒMIQUES DE L'ARROSEJAT, fins el 20 d'octubre a l'Ametlla de Mar.

JORNADES GASTRONÒMIQUES DELS CALAMARENYS, fins el 31 d'octubre a Arenys de Mar.

JORNADES GASTRONÒMIQUES DE L'ARRÒS D'AMPOSTA, fins el 30 d'octubre a Amposta.

DISSABTE, 19 d'Octubre CLICKÀNIA, del 19 al 20 d'octubre a Montblanc. VILA DEL LLIBRE, del 19 al 20 d'octubre a Cervera. FIRA DE LA LLET, del 19 al 20 d'octubre a Vilobí d'Onyar. FIRA DE SANTA TERESA, del 19 al 20 d'octubre a Esterri d'Aneu. FIRA DE LA CERVESA ARTESANA, del 19 al 20 d'octubre a les Borges Blanques.

FIRA DE SANT ERMENGOL, del 19 al 20 d'octubre a la Seu d'Urgell.

DIJOUS, 17 d'Octubre FESTA MAJOR DE BANYOLES, del 17 al 20 d'octubre a Banyoles. FESTIVALLS L'ALT PIRINEU,del 17 al 20 d'octubre a la Coma de Burg.

DIVENDRES, 18 d'Octubre APLEC DE SANT MARTÍ DE SANTA PAU, del 18 al 20 d'octubre a Santa Pau.

FIRA DE SANT LLUC, del 18 al 20 d'octubre a Olot. FIRA DE LA BIOMASSA, del 18 al 20 d'octubre a Vic. RALLYRACC CATALUNYA COSTA DAURADA, del 18 al 27 d'octubre a Salou.

12a FIRA DEL BOLET, del 19 al 20 d'octubre a Solsona. RUTA LITERÀRIA RAMON MUNTANER, a Peralada. QUE SAPS DELS BOLETS? - EXCURSIÓ AL PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I L'ESTANY DE SANRT MAURICI, a la Vall de Boí. FIRA DEL BANDOLER, del 19 al 20 d'octubre a Corbera de Llobregat. LA VOLTA #30 - BIOCONSTRUCCIÓ I SOSTENIBILITAT, a Girona. FESTA DEL MODERNISME, del 19 al 20 d'octubre a Santa Coloma de Cervelló.

DIUMENGE, 20 d'Octubre FIRA DEL BOLET I EL BOLETAIRE, del 20 al 21 d'octubre a Solsona. FIRA DE LA NOU, a Montesquiu.

SCAN TARRAGONA - FESTIVAL INTERNACIONAL DE FOTOGRAFIA, del 18 d'octubre al 9 de desembre a Tarragona. GANXOTAPES TARDOR, del 18 d'octubre al 17 de novembre a Sant Feliu de Guíxols.

82


RECORREGUT ORNITOLÒGIC - LO ROGET, a Ascó. 13a FIRA DE LA POMA, a Ullà.

DILLUNS, 21 d'Octubre SALOUWEEN I CASTANYADA, del 21 d'octubre al 3 de novembre a Salou.

FIRA DE SANTA ÚRSULA, del 21 al 27 d'octubre a Valls.

FIRA DE TARDOR, del 26 al 27 d'octubre a Tírvia. FIRA ARTESANA I FESTIVAL CLOWNIC, del 26 al 27 d'octubre a Torrelles de Foix.

FIRA DE LA COCA I EL MATÓ, del 26 al 27 d'octubre a Monistrol del Montsant.

FIRA DE LA POMA I TEMPLERS A BARBENS, del 26 al 27 d'octubre a Girona.

FESTA DE LA TARDOR I FIRA MEDIEVAL, del 26 al 27 d'octubre a Sant Esteve de Palautordera.

FESTA DEL VI, del 26 al 27 d'octubre a Lleida.

DIMARTS, 22 d'Octubre MUNICIPALIA, del 22 al 24 d'octubre a Lleida. FIRA INNOCAMPING, del 22 al 24 d'octubre a Lleida.

DIJOUS, 24 d'Octubre QUINTO TAPA, del 24 d'octubre al 10 de novembre a Cornellà.

DIVENDRES, 25 d'Octubre L'ENRAMADA - MOSTRA ENOGASTRONÒMICA, del 25 al 26 d'octubre a l'Arboç.

FIRA DE LA CASTANYA, del 25 al 27 d'octubre a Viladrau. JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA CUINA DEL BOLET, del 25 al 27 d'octubre al Maresme.

AUTOTARDOR - FIRA DE L'AUTOMÒBIL,

SALÓ DE FAMÍLIES NOMBROSES DE CATALUNYA, del 26 al 27 d'octubre a Barcelona.

DIUMENGE, 27 d'Octubre XVII BOLETUS - FIRA DEL BOLET, a Isona i Conca de Dellà. L'ENRAMADA - MOSTRA ENOGASTRONÒMICA, del 25 al 26 d'octubre a l'Arboç.

FIRA DE LA GIRELLA, a Pont de Suert.

DIMARTS, 29 d'Octubre FIRA DE MOSTRES, del 29 d'octubre al 3 de novembre a Girona.

del 25 al 27 d'octubre a Mollerussa.

DISSABTE, 26 d'Octubre FESTA DE LA RATAFIA DE L'ANOIA, a Igualada. FESTIVAL D'ACRÒBATES, del 26 al 29 d'Octubre a l'Hospitalet de Llobregat.

FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA I INDUSTRIAL, del 26 al 27 d'octubre a Móra la Nova.

DIJOUS, 31 d'Octubre FIRA DE LES BRUIXES, a Viladrau i Sant Feliu Sasserra. SALÓ DEL MANGA, del 31 d'octubre al 3 de novembre a Barcelona. PINTORROCK, del 31 d'octubre al 2 de novembre al Morell. HORRORFOREST, del 31 d'octubre al 2 de novembre a Torroella de Fluvià.

85


La nostra agenda està a la disposició de tots els Ajuntaments i Oficines de Turisme de Catalunya per a que puguin promocionar les seves fires, festes i esdeveniments. Voleu que apareguin de forma gratuïta cada mes? Només cal que contacteu amb nosaltres mitjançant els telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222 o a través del portal web www.turismeacatalunya.cat/comparteix-el-teu-esdeveniment/

DIVENDRES, 1 de Novembre FIRA DE LA TORRADA, a Sant Salvador de Guardiola.

DISSABTE, 2 de Novembre 18a FIRA DEL CODONY, a Tremp.

DIVENDRES, 8 de Novembre FIRA DEL CIRC, del 8 al 10 de novembre a Sant Martí de Talarn. FUNIFIRA, del 8 al 10 de novembre a Gelida. EXPOMINER, del 8 al 10 de novembre a Barcelona. 38a EDICIÓ DEL FESTIVAL DE CINEMA DE TERROR, del 8 al 17 de novembre a Molins de Rei.

DISSABTE, 9 de Novembre FIRA DE PUIGCERDÀ, del 9 al 10 de novembre a Puigcerdà.

XVI MERCAT DE LA TRUMFA, a Vilallonga de Ter. FIRA DE TOTS SANTS, a Vilaller. FIRA DE LA TARDOR I FESTA DEL FABIOL, del 2 al 3 de novembre a Arbúcies.

FIRA DEL MOST DE LA RÀPITA, del 2 al 10 de novembre a Santa Margarida i els Monjos.

27a EDICIÓ DE VILAMAGORE MEDIEVAL, del 2 al 3 de novembre a Sant Pere de Vilamajor.

DIUMENGE, 3 de Novembre SALOUWIND, a Salou. 3a CURSA - LA PRIMERA PREMSADA, a la Granadella.

DIMECRES, 6 de Novembre

FIRA DE LA TARDOR, del 9 al 10 de novembre a Mataró i Sort. FIRA DENUVIS, del 9 al 10 de novembre a Lleida. FIRA DE LA CONSERVA, del 9 al 10 de novembre a Bellpuig.

DIUMENGE, 10 de Novembre DIADA CASTELLERA, a Sant Vicenç dels Horts. FIRA D'EN ROCAGUINARDA, a Olost. FIRA DE LA PERDIU, a Vilanova de Meià. V JORNADES DE LA CUINA DEL SENGLAR, a Montseny. VISITA A L'ECOMUSEU-FARINERA, a Castelló d'Empúries.

REC.020 EXPERIMENTAL STORES, del 6 al 9 de novembre a Igualada.

DIJOUS, 7 de Novembre FIRAOCASIÓ, del 7 al 9 de novembre a Mataró.

DIVENDRES, 15 de Novembre FESTIVAL CÀNTUT, del 15 al 17 de novembre a Cassà de la Selva. CERVISIA LLEIDA, del 15 al 17 de novembre a Lleida. CURTÀNEU, del 15 al 17 de novembre a la Vall d'Àneu.

86


26 · 27 octubre / 2 · 3 novembre // 2019

passatge del terror de manresa

ç l a B l e d r e arr

al C

DISSABTE de 18 a 22 h DIUMENGE de 18 a 22 h

Més informació i venda d’entrades:

www.manresaturisme.cat carrerdelbalc@ajmanresa.cat Carrer del Balç · 93 872 14 66

· 5€ · Col·laboren:


Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

BAGES

LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 50

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 522

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 370 030

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

ALTA RIBAGORÇA

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

VALLS C/ de la Cort, 61 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353

CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 005

EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Tel. 972 450 802

ANOIA

FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 68 30

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155

VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

ALT PENEDÈS

CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 818 12 54

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

90

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 Tel. 972 300 128 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 636 161 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 672 462 426

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BARCELONÈS

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 Tel. 972 624 520

BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34


Neix el portal web Turisme Catalunya sota una il.lusionant iniciativa per tal de promoure el turisme de proximitat


Oficines de Turisme de Catalunya BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

GARRIGUES

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658

TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

BERGUEDÀ

LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

GARROTXA

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÒSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220 MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 10 · Tel. 93 893 55 55

92

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38 PALAFOLLS Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

MONTSIÀ

PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

VALL D'EN BAS Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

GIRONÈS

LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 744 624

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

LA SÈNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n Tel. 973 622 008

NOGUERA

PLA DE L’ESTANY

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 Tel. 972 583 470

BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

PLA D’URGELL

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

FALSET Pl. La Quartera, 1· Tel. 977 831 023

PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542

RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

ULLDEMOLINS Pl. de l’Esglèsia, 1· Tel. 977 561 546


Oficines de Turisme de Catalunya RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Balmes, 3 · Cervera · Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

TARRAGONÈS

HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Tel. 972 864 565 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 LA PINEDA - VILASECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tel. 977 250 795

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGRIÀ

VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

TERRA ALTA

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SOLSONÈS

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

RIPOLLÈS

SELVA

SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SETCASES Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI C/Major, 53 · Tel. 93 867 01 71

1 any (12 exemplars) www.turismeacatalunya.cat/subscripcions IVA + Despeses d’enviament inclosos en el preu.

**El subscriptor rebrà la revista durant la segona quinzena del mes.


Profile for MAGAZINE Publicaciones

TURISME CATALUNYA nº58 Octubre 2019  

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya.

TURISME CATALUNYA nº58 Octubre 2019  

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya.

Advertisement