TURISME CATALUNYA nº94 Octubre 2022

Page 1

OCTUBRE 2022 / 94
Revista turística amb distribució mensual en quioscos, biblioteques i Oficines de Turisme de Catalunya
CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com Tel. 667 560 225 Publicació associada a info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635 Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71 Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Producció i Redacció Chiara Di Nolfo, Maribel Chucamani i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Darío Mejón i Sergi Terés media@magazinepublicacions.com 56 28 44 10 10 Andorra Solsonès 28 Segrià 32 Noguera 38 Pallars Jussà 44 Garrigues 48 50 Tar ragonè s 54 Alt Camp Maresme 56 58 Cerdanya 60 Baix Empordà 66 Gironès

ACatalunya,

la tardor canvia tant els paisatges de muntanya com els de platja i interior, per això és tan enriquidor organitzar una excursió. Gaudir de la natura i viatjar es pot fer tot l’any, però fer-ho a la tardor, té un encant especial. I és que aquest canvi d’estació convida a realitzar activitats en companyia, com plegar bolets o celebrar la castanyada. En aquesta edició, ens endinsem a descobrir la gastronomia, el paisatge i les tradicions més significatives d’aquests últims mesos de l’any al nostre territori. Ens acompanyes?

Obrim l’edició amb un especial Andorra, sempre és un bon lloc on escapar-se i perdre’s, sobretot a Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria, i Encamp. Al Solsonès s’hi celebra la Fira de la Terra del 21 al 23 d’octubre, a Solsona, donant la benvinguda a la tardor i als productes de temporada amb el mercat del bolet i el boletaire, el mercat ecològic i artesà i la Solsobirra Fest. T’ho perdràs? Tot seguit, passem al Segrià, en concret a Almacelles, al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, on podem visitar-hi dues exposicions de pintura de dos artistes Lleidatans. Un altre poble d’aquesta mateixa comarca que ens obre les portes és Vilanova de la Barca, el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià. A la Plana d’Urgell fem una ruta pel poble de Miralcamp i, a la Noguera, és hora de celebrar la històrica Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià. Tampoc ens podem perdre la Fira del Codony a Tremp el cap de setmana de Tots Sants, per gaudir de la millor gastronomia i artesania pallaresa. Seguim amb la 28a Mostra Gastronòmica de les Garrigues que se celebrarà del 5 de novembre al 18 de desembre, i es promourà la cuina local aprofitant l’arribada de l’oli nou amb experiències oleoturístiques úniques. I per acabar aquesta ruta gastronòmica del territori, a Arenys de Mar el producte estrella és el calamar, que pren el protagonisme aquesta tardor.

Altafulla ens convida a conèixer les seves propostes culturals al centre de La Violeta, i Puigcerdà a visitar la Fira del Cavall el 5 i 6 de novembre. Els restaurants de Palafrugell, Llafranc i Tamariu preparen els fogons per elaborar un dels plats típics de la zona, el “Niu”, l’has tastat mai?

Gaudeix d'aquesta edicó, i recorda, no cal marxar lluny de casa per gaudir d’una experiència renovadora!

Província de Tarragona

04
Província de Lleida Província de Barcelona Província de Girona Principat d'Andorra Ribagorça Monttsi s à B Baix Ebre Terrra Al ta Se Segr g ià Gaarrriggue u s Noogu g era Pla d’Urgell Urge g ll l Segaarrrra So S lsson l Al A t Ur Urge g ll Altta iba b go g rça Va V l d’ d Ar Aran a Pa P llar a s Jussà Pr P iorat Bai a x Camp p Connca c de e Ba Barb r erà Alt lt C Caamp p Ta T rr rragon o ès s rragonès Baaix i Peneedè d nedès An Ri R bera a d’Ebrbre AnP Paalllaars So S bi b rà

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Conca de Barberà (Montblanc)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Val d'Aran (Vielha)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Andorra (Andorra la Vella)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

05
Barcelonès Ripo
olllèès
Bages Beerguedà Os O ona Maaressm esm Garrot o xa A t Empoorddà Baix Emmpoordrdà Pl Pla de l’’Es E tany y Gi Giroronnès onès ix dèès d Al t Pene n dès Bai a x L Llob o reegat t at Valllès s Oc O ci c denttal al B
Barc
Vallèès s Orientaal An A oi o a Ga G rraf a Mo M ianès Ando d rra rdannya Ceya C r Se S lvva

Aquesta tardor, gaudeix de

es fagedes són boscos espectaculars d’arbres de faig, els més evocadors dels paisatges forestals muntanyencs de clima humit, freqüents al Montseny, al sistema Transversal, als Prepirineus més humits i a la baixa Val d’Aran. I què tenen les fagedes que creen tanta atracció? Potser la bellesa dels seus colors, sobretot a la tardor

La llum crepuscular que entra per les fulles ofereixen un espectacle visual màgic, ideal per passejar-hi en companyia o amb els més petits de casa, i fer-los descobrir tot el que hi viu i creix al sotabosc: castanyes, salamandres, rossinyols i nabius. Segurament ja en coneixes, però en aquesta edició et presentem les més majestuoses de cada província.

Continua a la pàg. 09

Al límit entre les comarques d’Osona i la Garrotxa hi trobem la Serralada Transversal, que té com a punt culminant el cim del Puigsacalm. Al voltant d’aquesta muntanya hi trobem diverses fagedes, però potser la més impressionant és la Grevolosa, al terme municipal de Sant Pere Torelló. Compta amb arbres monumentals de més de tres-cents anys, alguns dels troncs sobrepassen el metre de diàmetre i d’altres tenen més de 40 metres d’alçada. Hi ha diferents rutes per visita a la fageda, ja sigui de senderisme o fent una agradable excursió ideal per anar amb nens. El bosc està inclòs dins de l’Espai d’Interès Natural serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Actualment, l’accés és més fàcil i ràpid amb la nova carretera que uneix Vic i Olot.

La Fageda d’en Jordà, una de les 28 reserves naturals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, creix sobre una colada de lava del volcà Croscat, que s’estén pels municipis de Santa Pau, Olot i les Preses. És segurament la fageda amb més renom a Catalunya. De fet, és un cas excepcional, ja que està situada a tan sols uns 550 metres per sobre el nivell del mar, i en un terreny força pla, a diferència d’altres fagedes catalanes. Dos elements que han contribuït a la seva fama són, primerament, el poema de Joan Maragall “La fageda d’en Jordà”, arran del qual hi ha un monòlit homenatjant a l’autor. En segon lloc, dintre del bosc es troba la cooperativa i fundació La Fageda, que cerca la integració social, a través de l’elaboració de productes làctics, i a més ofereix visites i activitats destinades a donar a conèixer el seu projecte i l’entorn on es troba. Una altra singularitat desconeguda és que es tracta de l’únic lloc de Catalunya on s’ha documentat la presència de nòctul gegant, el ratpenat més gros d’Europa, amb una envergadura d’ales que pot arribar als 46 cm.

07

La Fageda de Conangles és una fageda mixta de fajos i avets propis de vessants obacs, frescos i humits d’alta muntanya. Està situada a la boca sud del túnel de Vielha, i s’estén pel vessant oest del tuc de Contesa i el barranc de Besiberri, a cavall entre la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça. Com que es caracteritza per la convivència entre aquests dos tipus d’arbre, ofereix un espectacle paisatgístic en mosaic de gran bellesa. És una de les zones més plujoses del Pirineu i, per tant, és una fageda molt humida i ombrívola. El torrent del Besiberri la travessa, formant cascades que aporten moviment i diversió a l’excursió. La ruta pot començar des del Refugi de Conangles i pujant fins a l’estany de Besiberri, a gairebé 2.000 metres d’altitud.

És la fageda més meridional de tota Europa, amb 50 hectàrees d’extensió, a la comarca del Montsià i a l’interior del Parc Natural dels Ports

És popular perquè, a part de la seva bellesa paisatgística, compta amb dos arbres monumentals: el Faig Pare i el Pi Gros El Faig pare destaca per la seva amplada formes curioses de les seves arrels, amb 4 metres de diàmetre i amb una edat aproximada de dos-cents cinquanta anys. El per la seva gran alçada, 33 metres set-cents anys d’antiguitat! Si t’animes a descobrir la fageda, des de l’Àrea de lleure de la Fou, començarà la teva aventura.

9
A la tardor, les fagedes regalen els paisatges més especials per la seva gran varietat de colors, aprofita per descobrirles i recórrer Catalunya d’una manera diferent
Ve de la pàg. 07 Informació extreta de https://bibliotecavirtual.diba.cat/es/turisme/fagedes 09

L a parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans, en origen separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC. De l’època medieval sabem que hi havia petits nuclis habitats: Engordany, els Vilars, el Fener i Engolasters. Eren comunitats ramaderes i pageses. A poc a poc, van anar apareixent petits artesans, com els dedicats al treball de la llana: els paraires, que van aprofitar les aigües termals per rentar-les i tenyir-les. Això va significar l’aparició i la concentració d’una rudimentària indústria de llana al nucli d’Escaldes. Però el gran canvi es va produir cap als anys 30 del segle XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra

SA). Escaldes-Engordany va anar creixent ràpidament, en un principi lligada a l’ús de l’aigua calenta i els primers hotels balnearis i, posteriorment, amb l’increment del turisme comercial. Va aconseguir la seva independència política i administrativa amb la creació de la parròquia d’EscaldesEngordany el 14 de juny de 1978. Un dels grans valors naturals d’Escaldes-Engordany és la vall del Madriu, d’unes 4.247 ha d’extensió, on l’aigua també és un element fonamental.

Aquesta vall té un gran interès, no només pel seu patrimoni natural (vegetació i fauna), sinó també pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l’època medieval (bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca...). Per aquest motiu, va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

10

Senderisme en família: El circuit de les Fonts d’Engolasters

Aquest recorregut permet des cobrir els elements d’un dels pa ratges naturals més coneguts de la parròquia a través dels sentits: l’olfacte i l’oïda. Es tracta d’un tram de 1.200 metres de dificultat baixa. Es pot fer a peu i, al llarg del recorregut, hi trobareu llocs de repòs, un mira dor amb vistes espectaculars sobre la vall, vies d’escalada i, al final del camí, un berenador. A més, aquest recorre gut ha estat adaptat per a invidents i persones amb deficiència visual.

L’itinerari “La poció de la Bruixa Quela”

Aquest itinerari situat al circuit de les Fonts d’Engolasters inicia els més joves al senderisme a través de di versos jocs i activitats sota la temà

tica del fantàstic món de les bruixes Quela, l’última bruixa coneguda a Escaldes-Engordany, és la protago nista d’aquesta aventura, on la recerca de la poció de la felicitat serà tot un repte per als aspirants a convertir-se en bruixots. Un valor afegit dels petits senders màgics de Macarulla és que els elements de joc i les sorpreses “ama gades” han estat ideats i dissenyats per artistes i artesans locals amb mate rials nobles i respectuosos amb el medi natural integrats plenament al paisatge.

Turisme familiar

Troba el Tamarro: Les Caldes

Heu sentit mai a parlar dels tamarros?

Són éssers entremaliats de llegenda que s’amaguen per Andorra, protec tors dels boscos i la natura. Cada un

L’existència d’aigua calenta a Escaldes ja era coneguda en l’antiguitat i va afavorir l’aparició d’artesans que l’aprofitaven per rentar la llana i inici ar així una indústria tèxtil: els paraires. D’aquesta manera, també es va poten ciar la creació d’un nucli d’habitatges, el que ara coneixem com «el barri», a l’entorn de les fonts d’aigua calenta. A la segona meitat de segle XX, l’Admi nistració pública va decidir aprofitar aquest recurs natural per establir una xarxa de distribució que abastés la zona urbana, construint-hi fonts públiques. Una d’elles és el Roc del Metge, una font d’aigua termal que brolla entre 68 ºC i 71ºC. El nom d’aquesta font d’aigua ter mal es deu a un metge francès que va comprar el Roc al Comú d’Escaldes-En gordany per fer-hi un xalet. Després de comprovar la dificultat de desmuntar el Roc, va abandonar el projecte i, el 1953, el Comú d’Escaldes-Engordany va tor nar a comprar el Roc del Metge, i des d’aleshores es coneix amb aquest nom. Així mateix, des de l’any 1950, aparei xen els hotels balneari, un reclam per als turistes, que aprofiten la seva visita a la parròquia per gaudir d’aquestes aigües tan beneficioses. Caldea Cen tre Termolúdic és fruit de la voluntat d’utilitzar la riquesa de les aigües ter mals del territori amb una filosofia di ferent de la dels tradicionals balnearis: el termoludisme. El concepte és total ment innovador i fuig de l’ús terapèutic de les aigües termals. El termoludisme és la utilització de les propietats i els

beneficis de l’aigua termal per descan sar, recuperar la vitalitat i el benestar L’aigua a diferents temperatures procura una veritable gimnàstica tonificant per al cos i les aigües termals ajuden al ree quilibri psíquic.

Escaldes-Engordany és l’indret on con flueixen el riu Valira d’Orient, el riu Madriu i el riu Valira del Nord, per tant, els ponts són un element central a la parròquia per enllaçar diferents in drets i comunicar els veïns. Un d’ells és el Pont d’Engordany, un pont de pedra tosca d’arcada de mig punt de tradició romànica sobre el Valira d’Orient. Una riuada se’l va endur l’any 1772, i quan es va reconstruir uns anys després, es va desplaçar una mica quan es va reestruc turar la plaça Santa Anna. Aquest pont era l’únic punt d’accés a Engordany, la zona més rural de la parròquia mentre Escaldes era la més urbana

12
L’aigua termal d’Escaldes-Engordany és sulfurosa, sòdica i rica en sofre i pertany al grup d’aigües termals més càlides d’Europa (70 °C). Utilitzada de forma natural, el seu termalisme i la seva mineralitat procuren una acció antiàlgica, cicatritzant, descongestionant i antial·lèrgica

Escaldes-Engordany ofereix

un món de compres amb un gran ventall de pos sibilitats: comerços espe cialitzats i botigues modernes que ofereixen les primeres marques inter nacionals i on el client és el veritable centre d’atenció. Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pi rineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa. Disposen d’un règim fiscal privilegiat que permet de gaudir de preus competitius i en què la relació qualitat-preu és un segell d’identitat del comerç del país.

Vivand: un espai comercial a l’aire lliure

L’avinguda Carlemany, un dels princi pals eixos comercials d’Andorra, s’ha transformat en una zona per a vianants anomenada Vivand, que agrupa més de 200 comerços, restaurants i hotels. Un espai de comerç, oci i cultura on gaudir d’una gran zona comercial a l’aire lliure. Comerç de qualitat basat en la como ditat, el tracte familiar i marques reco negudes internacionalment.

El comerç a la Part Alta

A la Part Alta de la vila es troba el nu cli antic, on es concentren una sèrie de botigues, establiments hotelers i de restauració que conserven l’esperit del comerç de barri. Els comerços més arrelats, les botigues més singu lars i especialitzades amb un segell més personal i proper

Compres

Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pirineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa
13

RACONS

D’ANDORRA Castell de focs artificials de fi de Festa Major d’Escaldes-Engordany

Museus

Combinar compres i cultura és possible, ja que tres es pais museístics importants del país es troben en aques ta zona: el  Museu Carmen Thyssen Andorra, l’Espai Caldes i el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE).

Museu Carmen Thyssen Andorra

És una galeria de visita obligada pels amants del millor art, especialment de la pintura dels segles XIX i XX. Està ubicat a la planta baixa de l’històric Ho tel Valira, un edifici catalogat com a Bé Immoble pel Principat i un dels millors exemples de l’arquitectura de granit del país. Les exposicions del museu mos tren algunes de les millors obres de la col·lecció privada de Carmen Thyssen.

Centre d’Art d’EscaldesEngordany (CAEE)

El CAEE és un espai cultural gestionat pel Comú d’Escaldes-Engordany, for mat per dues col·leccions permanents; les escultures de Josep Viladomat i les maquetes d’art romànic, a més d’una sala d’exposicions.

Té com seu un dels edificis històrics de la parròquia: l’antic cinema i ga ratge Valira. Aquest edifici és un dels exemples més importants del patrimo ni cultural d’Escaldes-Engordany per ser un testimoni de la vida social de la parròquia i a nivell arquitectònic per ser un dels primers exemples constru ïts segons les premisses de l’anomenada Arquitectura de granit.

Espai Caldes

Contrastant amb la resta d’elements d’estil romànic que l’envolta, l’Espai Caldes és una edificació més avant guardista i un centre multidisciplinari i versàtil que ofereix l’opció de combi nar exposicions de cultura i d’oci. Per a la seva construcció s’han fet servir materials de ceràmica amorfa com el vidre, seguint una estructura amb línies més rectes i modernes, aconseguint així potenciar el contrast entre l’arquitec tura medieval i la contemporània. Al seu interior acull una de les sales d’ex posicions més grans d’Andorra: gau deix d’un sostre ampli i de més de 400 metres quadrats d’amplada, permetent que fins i tot les estructures més “gran dioses” hi tinguin cabuda

16
Pont de la Tosca Parc de la mola, 6 · AD700 ESCALDES-ENGORDANY +376 890 890 comu@e-e.ad www.e-e.ad + informació:

RACONS D’ANDORRA Senderisme per la Vall del Madriu

19

Encamp el pas de la casa Encamp el pas de la casa

El municipi situat al cor del Principat d’Andorra, és a només 10 quilòmetres de la capital i, no obstant això, s’allunya del bullici i el soroll de la ciutat. Des d’on neix part del riu Valira i a 1.266 metres d’al titud, hi trobem un paisatge pirinenc impressionant, envoltat de cims i bos cos que adopten colors i formes dife rents segons l’època de l’any. Encamp és el lloc ideal per desconnectar i gau dir de la natura en estat pur. La seva privilegiada localització a peu de pis tes d’esquí, converteixen aquest muni cipi – o parròquia, tal com els andor rans ho defineixen – en un atractiu i nucli esportiu molt important. Els seus senders naturals, els llacs cristal·lins i els diferents itineraris culturals que marquen la història d’Encamp, et con viden a descobrir tots els seus encants.

El seu Funicamp és la porta d’accés a la riquesa històrica i natural del seu entorn pirinenc que l’envolta, i que a l’hivern, el situa a només 15 minuts les pistes d’esquí. A l’estiu, és el punt de sortida de múltiples rutes a peu i excursions amb guies per descobrir el paisatge, fer senderisme o pescar en família.

Encamp està format per la po blació de Pas de la Casa, a 17 quilòmetres del nucli i consi derat com un dels millors eixos comercials del país que fa frontera entre Andor ra i França, a 2.050 metres d’altitud. El fet d’estar a peu de pista de l’estació de Grandvalira – el domini esquiable més gran dels Pirineus - ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern, disposant d’un Centre Esportiu que ofereix una gran oferta de serveis per estades esportives d’equips d’elit, a més del seu circuit d’aigua on relaxar-se després de l’esquí.

Però si tornem a l’epicentre de la pobla ció, hi trobarem 4 nuclis antics: Vila, la Mosquera, les Bons i el Tremat, cadascun més encantador. Les Bons acull un conjunt medieval format per una torre de defensa anomenada “La Torre dels Moros” i l’església de Sant Romà del segle XII, que conservava di ferents pintures romàniques originals

ara exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. La Mosquera es troba a l’altra riba del riu Valira i on s’hi troben edificis interessants com ho és el Museu Etnogràfic de la Casa de Crist, que ofe reix l’oportunitat de poder veure com era la vida en una casa humil andorrana durant el segle XIX. També s’hi destaca el Museu Nacional de l’Automòbil, que mostra una narrativa evolutiva dels mè todes de transport durant la història. Encamp no té res a envejar d’altres des tinacions de muntanya, un altre dels atractius que disposa són les rutes de senderisme i BTT en plena muntanya, com el camí de les Pardines, que comp ta amb un jardí botànic i amb la recons trucció d’una antiga carbonera.

Cultura i turisme actiu de natura són els principals reclams d’aquesta destinació tan atractiva per visitar en família
20
És ideal per visitar l’estany d’Engolas Descobreix un entorn indòmit i genuí on gaudir de la bellesa de la natura en estat pur Per a més informació: OFICINA DE TURISME D’ENCAMP Telèfon 376 731 000 376 641 000

RACONS

D’ANDORRA Estany de les Abelletes d’ Encamp fotografia de @chiaradinolfo

Sant Julià de Lòria és la parròquia de la cultura. El 2004 la UNESCO va decla rar patrimoni mundial de la humanitat la vall del Madriu-Pe rafita-Claror, una part de la qual és dins els límits geogràfics lauredians. A més, acull tres universitats: la seu central de la Universitat d’Andorra, la Universitat Carlemany i la Univer sitat Europea. Aquestes universitats s'han unit per crear l’Associació Sant Julià de Lòria Campus Universitari (ACU), que aposta perquè la població esdevingui un paraigües universitari i un motor per impulsar empreses i talents en àmbits relacionats amb la ciència i la tecnolo gia. Al comú també hi ha presència d’instituci ons d’estudis superiors com el Ministeri d’edu cació, Institut d’Estudis Andorrans, el Centre de formació

professional, l’Escola d’aviació... I la presència d’aquestes institucions influ eix de forma important en l’economia i la cultura de la parròquia.

El Centre Cultural i de Congressos Lauredià, és un macro-complex amb dos audito ris, una biblioteca, varis espais i sales d’exposicions i quatre escoles artísti ques. Amb més de 6000 metres qua drats d’instal·lacions, el Centre permet tot tipus d’activitats culturals, tu rístiques, comercials o socials i acull múltiples activitats orientades a l’art,

l’artesania i la cultura popular. L’espai més important és l’Auditori Claror, nucli central del Centre. Acull dues temporades de teatre anuals i una Temporada d’Òpera, entre d’altres es deveniments escènics. Al vestíbul s’hi dona lloc a tota mena d’exposicions ar tístiques o de treballs artesanals d’artis tes locals o forans. Al Centre hi trobem l’escola d’art, amb alumnes de totes les edats, en diferents disciplines, amb l’es pai Sergi Mas, on s’imparteix el taller de talla tradicional de fusta. És també la seu de totes les entitats sòcio-culturals que dediquen la seva tasca a la difusió, la docència i la recerca.

Festes i tradicions

En les èpoques més càlides, els carrers de la parròquia són l’escenari d’espec tacles i música en directe, mentre que durant tot l’any diversos recintes acullen fires i congressos de temàtica diferent, com ara la Vila Medieval, el Canòlich Music Festival o la Trobada de Microproductors de vi.

Sant Julià de Lòria combina la natura i el descans amb una àmplia oferta esportiva, lúdica, cultural i d’esdeveniments diversos.
24

Els esdeveniments esportius in ternacionals també són un refe rent de l’oferta de la parròquia, que ja si han celebrat diverses edicions del Campionat del món de trial, de la Volta a Ca talunya i una etapa de la Volta Ciclista a Espanya.

Patrimoni material

El romànic també té un vestigi important en diferents indrets de la parròquia, amb esglésies i cons truccions magnífiques d’aquesta època de la història, com ara l’es glésia de Sant Serni de Nagol.

El departament de Turisme i Co merç del Comú ofereix, a més, un important paquet de visites guiades per conèixer en pro funditat indrets emblemàtics de la parròquia, com el nucli antic o el santuari de la Mare de Déu de Canòlich

Tot plegat es completa amb diversos establiments hotelers, comerços i una oferta gastronòmica més que notable Tel. +(376) 871 700 www.santjulia.ad

RACONS D'ANDORRA Església de Sant Serni de Nagol

la tardor, Solsona entra pels sentits, tant pels colors del seu entorn de camps i bos cos, com pels intensos sabors dels bo lets amb què obsequia la comarca del Solsonès, dels productes de qualitat que s’hi poden trobar i de les Jorna des Gastronòmiques de Tardor dels seus restaurants, que enguany arriben a la dissetena edició. Per fer-ne un tast,

Tot a punt per a la Fira de la Terra del Solsonès: productes ecològics i de qualitat i bona gastronomia

una ocasió excel·lent és la SolsoTer ra, la Fira de la Terra del Solsonès, la segona edició de la qual se celebra rà el cap de setmana del 22 i 23 d’oc tubre dins el recinte emmurallat de la ciutat.

Des de l’any passat, La Fira del Bolet i el Boletaire i L’Ecològica s’han fusio nat sota el paraigua de la SolsoTerra, un certamen que té el bolet com a al·li cient estrella, però que també potencia els productes ecològics i artesans de la zona, a més de sensibilitzar sobre els boscos i l’alimentació saludable.

Així, durant tot el dissabte 22 i el diumenge 23 al matí, la plaça Major de Solsona acull el mer cat del bolet i el boletaire, men tre que la plaça de la Catedral i el carrer de Sant Miquel són ocupats per parades d’artesania i productes ecològics. Paral·lela

ment, s’organitzen xerrades tècniques i divulgatives i tallers diversos associats als sectors econòmics vinculats a l’àm bit rural i la muntanya i l’alimentació. Així mateix, el públic és convidat a tas tets de productes del territori.

PetitsFotografia

foto de©

28

El mercat del bolet es complementa, a més, amb activitats paral·leles, com una sortida per anar a buscar bolets per a una exposició, el dissabte a primera hora, i una altra sortida micològica a la finca Monegal diumenge durant tot el matí, per a la qual cal reservar pla ça prèviament (serveis@ctfc.cat). No desaprofiteu l’ocasió, que els experts del Centre de Ciència i Tecnologia Fores tal de Catalunya, ubicat a Solsona, au guren una temporada excel·lent!

Del bosc a taula: Aquests dies es do narà el tret de sortida a les Jorna des Gastronòmiques de Tardor, que s’allargaran fins al 21 de novembre. Establiments del Gremi d’Hostaleria del Solsonès ofereixen originals menús micològics per llepar-se’n els dits.

Més informació a: www.hostaleriadelsolsones.com

Festival de la cervesa artesana

Un altre dels ingredients més reeixits de la Solso Terra és el Sosbirra Fest, el festival de la cervesa ar tesana, ubicat a la plaça del Consell Comarcal. En la seva quarta edició, hi parti cipen quatre cerveseries ca talanes, que comparteixen es pai amb un espai gastronòmic i s’amenitzen durant tot el cap de setmana amb nombroses actuaci ons musicals en directe. Tots aquells que prenguin part en la votació de la millor cervesa podran guanyar un cap de setmana per a dues persones al fla mant Hotel Japonès Puigpinós.

A banda d’això, si d’un públic no s’obliden mai les fires solsonines és del familiar. En aquest sentit, tant dissabte com diumenge la plaça de Palau serà l’escenari de jocs infan tils d’habilitats i enginy fabricats amb materials reutilitzats i jocs de fusta de gran format

Tota la informació de la SolsoTerra es pot trobar a: www.firadesolsona.com

Per a més informació: solsonaturisme@ajsolsona.cat Tlf: 973482310 +info a la web: www.solsonaturisme.com
foto de© PetitsFotografia foto de ©Òscar Rodbag

Se celebrarà del 21 al 23 d’octubre amb mercats, tastets, sortides, tallers, xerrades i actuacions, reivindicant els bolets i els productes ecològics i artesans del Solsonès

Certamen que neix de la unió de l’Ecològica i la Fira del Bolet del Solsonès

un passat històric molt present

Al nord-est de la comarca del Segrià hi trobem Vilanova de la Barca, un municipi amb un ric passat i vestigis històrics que cal descobrir i admirar. És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.

L’origen del municipi es troba en el desaparegut Castell-Pa gès, una fortificació del segle III que, després de passar per mans sarraïnes durant l’ocupació islàmica de la penínsu la Ibèrica, va ser atorgat a Berenguer de Grañana pel comte de Barcelona. Du rant l’edat mitjana, el lloc va ser repoblat i conegut com Vilanova de Castell-Pagès fins ja entrat el segle XVII, quan va canvi ar a Vilanova de la Barca. L’apel·latiu “de la barca” es refereix a la barca amb la qual es creuava el riu Segre, l’origen de la qual es remunta a 1212, quan els templers la van instal·lar per unir les dues riberes del riu com a pas franc.

Un dels capítols més importants de la història del municipi és el que corres pon a la Guerra Civil espanyola, quan va jugar un paper important en el Front del Segre. Del poble antic ja gairebé no en queda res, ja que més d’un 75% del poble va ser destruït durant aquesta guerra. El poble original era una vila closa amb tres portals d’accés, tres car rers importants i la plaça de l’església.

L’església vella dedicada a Santa Maria queda com a record del que va ser, ja que l’església parroquial actual és la de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc i es troba a l’actual Plaça Major on comparteix importància amb l’edifi ci de l’Ajuntament. L’església vella però, s’ha restaurat respectant tots els ele ments arquitectònics originals, com la capçalera oriental, alguns fragments de les naus i la façana.

L’Ermita de la Mare de Déu de Mont serrat de Vilanova de la Barca fou construïda als anys 40 després de la

Guerra Civil espanyola juntament amb la construcció de nombrosos habitat ges. Un l’altre punt històric de la guerra és el tanc soviètic T-26 recuperat del fons del Segre el 1986, que avui tro bem a la Plaça de la Pau. A la partida de les Coves, al sud-oest del poble, es pot veure una necròpolis formada per diverses tombes que van ser excavades a les roques durant l’alta edat mitjana. Un dels trets característics de Vila nova de la Barca són els seus boscos fluvials. Sortint del poble, i seguint els camins per arribar al riu Segre, aigües amunt, arribarem al Sot del Fuster, un espai fluvial format per àlbers i sal zes que deixa bocabadat a qualsevol. El bosc i els prats humits de ribera constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esde venen un lloc de pas i de referència per als ocells migratoris vinculats a l’ai gua. Si vols conèixer el municipi, no ho dubtis, visita’l!

32
És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre
Ajuntament de Vilanova de la Barca Plaça Major, 4, Tel. 973 190 005 ajuntament@vilanovabarca.cat www.vilanovadelabarca.cat Església vella dedicada a Santa Maria Ermita de la Mare de Déu de Montserrat Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció Tanc soviètic T-26 de la Guerra Civil Espanyola

Exposició d’aquarel·les i olis al

Museu d’Arquitectura i Urbanisme JOSEP MAS DORDAL

Professionalment dedicat a l’arquitec tura, format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) on la formació tècnica estava complemen tada pel dibuix, s’inicia a l’adolescència en l’art amb l’Ernest Ibáñez i Leandre Cristòfol, també per la composició i l’es tructuració dels espais, colors i mate rials, que havíem d’aplicar, en la mesura de lo possible, a unes obres dedicades al servei i utilitat pública. Obres complexes i condicionades per qüestions que la pintura no planteja amb les mateixes implicacions i responsabilitats. Jubilat, l’aquarel·la l’hi ha ofert l’oportunitat de practicar aquests aprenentatges amb més llibertat. Amb Robert Martí aprèn com expressar, a la seva manera, el que diu estimar, admirar o valorar.

“Aquestes aquarel·les són una mostra d’esti macions personals. Sensacions emotives en vers l’amistat, la família, el pas del temps, la mort, els records, els llocs o l’amor, que valoro per sobre de moltes consideracions acceptades com políticament correctes o intel·lectual ment dominants.

Pot una aquarel·la expressar el sentiments de l’esser humà? Aquesta és la meva preten sió. Avui, però, sovint es premia la pintura que provoca sensacions visuals que impac ten l’espectador per la força o subtilesa de la seva composició, color, textura o dimensions, que al no endinsar-se en els sentiments que apassionen l’home i l’ajuden a seguir vivint, queda reduïda a un atractiu objecte decora tiu. Entre les que, a part de les citades, està el treball acurat, fet sense l’orgull, de vegades groller, d’alguns improvisats aspirants a artis tes genials.

L’aquarel·la és sofisticada, difícil i està injus tament valorada. Desitjaria aportar un gra de sorra al seu reconeixement, en uns mo ments que a l’art se li presenten nous camins impensables fins fa poc. En el meu recorregut breu, intens però, he fet 4 exposicions col·lec tives amb altres arquitectes i 3 individuals. La pandèmia va suspendre les previstes. Aques tes són pintures d’estudi pel confinament. Temps poc favorable per sortir a pintar, però sí per reflexionar.”

Opinió d’en Robert Martí Ripoll, (aquarel·lista)

L’obra de Josep Ma Mora és el resultat de la incansable recerca de l’excel·lència. El que fa un artista autèntic és la meticulositat i l’objectiu, moltes vegades inabastable, d’aconseguir una bona obra. Josep Ma Mora es caracteritza per una constant i profunda preocupació per captar de forma fidel la realitat. Per aconseguir aquest fi, sustenta l’obra en un dibuix acuradíssim orientat, gairebé obsessivament, a l’execució perfecta del detall i a la plasmació del fet genuí com a forma d’expressar-se.

Els seus temes preferits són els intimistes, els que parlen dels seus essers estimats i els ur bans, aquells que sempre tenen la presència de l’arquitectura com a teló de fons i com a generadora de bellesa. En Josep Ma Mora, té un tercer subjecte creatiu menys desenvolu pat, però per mi ric en concepte i en forma: el de vida a la ciutat. La seva mirada artística destria amb mestratge retalls de quotidiani

tat i els insufla ànima i una història que posa en relació les persones que hi apareixen, amb el mobiliari de la ciutat i amb els edificis que emmarquen places i carrers. En aquest tema creatiu el detallisme hi és present, com a tret de caràcter de la seva visió artística, però al mateix temps apareixen significats nous que repten l’observador a connectar amb milers d’històries anònimes que con figuren el nostre dia a dia

Josep Ma Mora (Lleida,1942) Autoretrat
34

Amb els arquitectes lleidatans Josep M. Mora i Salvador Costa

“Crec fermament que tot Arquitecte duu un pintor en la seva ànima, el qual, dissortadament, la dedicació i exigència que la seva professió no permeten exterioritzar gairebé mai. Com qualsevol altre company (al menys de la meva època) no he estat aliè a aquesta vocació, a la que no li vaig donar ales sinó molt a prop de la jubilació, robant-li temps al temps, i que, malgrat la meva voluntat, no ha pogut ser tot el que m’hagués agradat. Avui, aprofitant la gentilesa del Museu d’Arquitectura i Urbanisme d’Almacelles, presento, en una de les seves magnífiques sales, una petita mostra del treball d’aquests darrers anys.

Opinió de Felicidad Martín Ibáñez, (pintora)

Retrat de Felicidad Martín Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) on la formació tòrica incloïa tècniques de dibuix artístic i tècnic, tinta xinesa, aquarel·la natura, sistemes geomètrics de representació, història de l’art i ele ments de composició, professor auxiliar a l’ETSAB a la càtedra de Geometria descriptiva i en l’exercici priva de l’ar quitectura del 1968 fins al 2016. Fomat en dibuix artístic a les acadèmies Cots (Lleida) i Rosell (Barcelona) es forma en tècniques pictòriques amb Josep Guillén, Josep Pujol i Rafa Borlansa, des de 1998 compta amb un total de b Ha formant part de diversos jurats a Lleida, Aitona, Sanahuja i Bellpuig.

L’he dividida en tres temàtiques. Amb la primera, rendeixo un petit homenatge a la meva família, retratant la meva dona i alguns dels molts nets. La segona, intenta captar aspectes del dur mon de la migració africana, no exempt moltes vegades d’un innegable aspecte cromàtic. I, finalment, unes imatges, ni pintoresques ni nostàlgiques, de la Lleida antiga que he viscut professionalment en episodis poc atractius, i que són les d’un centre històric degradat, abandonat a la seva sort i endarrerit en la seva reconstrucció, i que ja gairebé són memòria històrica.

El meu agraïment a l’Alfredo Camps i l’Albert Balada, que m’han donat la possibilitat de poder exposar a Almacelles, en la que també ha viscut part de la meva vida professional, i a la meva dona, Feli Martín Ibáñez, també pintora i companya en aquesta aventura.”

Salvador Costa posa molta passió i entusiasme en allò que emprèn, en aquest cas la Pintura, i ho conec bé perquè aquesta disciplina artística la vam emprendre junts cap al 2000 sota la tutela del mestre Josep Guillén.

La passió pel dibuix el va portar a estudiar la carrera d’arquitectura, carrera que en aquell moment era molt exigent en aquesta matèria, imprescindible per poder ingressar-hi. És on hi va augmentar els seus coneixements de representació gràfica, especialment la Perspectiva, en la seva època de docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Per fi, després d’una intensa i gelosa vida professional, ha trobat temps per a gaudir de la seva passió, i, com a testimoni proper de la seva obra, destacaria el seu dibuix impecable unit a una gran puresa del color, que cultiva amb exigència

Per a més informació: C/ Pitàgores, 2 25100 ALMACELLES (Lleida) Tel. 973 742 001 mau@almacelles.cat www.museualmacelles.cat
Salvador Costa
(Lleida,1942)

Miralcamp es troba situat a dalt d’un turó del pla d’Ur gell, anomenat la Serra, des d’on es pot divisar tota la plana d’Urgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població. La pri mera informació documentada de la torre de Miralcamp és del segle XII, després de la reconquesta cristina de Lleida per part de Ramón Berenguer. Acompanya’ns a descobrir aquest poble històric i singular que, de ben segur, et deixarà bocabadat.

Comencem al nucli antic, a l’Esglé sia de Sant Miquel, presidint el turó on s’aixeca el municipi. L’església d’origen gòtic, també anomenada Catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i monumental de la co marca, presenta una planta de creu llatina i un interior que gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc únic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts. A la plaça Major del poble, just al davant de l’església, podem obser var-hi la casa més antiga de la po blació, actualment en restauració, construïda sobre les muralles anti gues de la vila.

Seguim la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva antiguitat i per ser l’única de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Ca talunya, forma part de tot el com plex del Molí d’Oli. Aquest edifici fou propietat dels ducs de Medina celi, introductors de l’oliva arbe

quina en les contrades de Les Gar rigues, importada des de Palestina el 1761. Els avantpassat de l’actual família propietària van adquirir el molí fa uns 120 anys i fins al 2007 s’hi elaborà oli d’oliva Extra Verge de forma artesanal. Durant tot l’any es pot concertar hora per visitar-lo. Al carrer de la Creu, molt a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajun tament, hi trobem la Cooperativa Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on s’hi reflecteix l’esperit agrícola de Miralcamp fins a l’actua litat. És el lloc ideal per adquirir tot tipus de productes autòctons de les comarques lleidatanes de denomi nació d’origen: vins, vinagre, oli, ametlles...

L'economia del municipi és princi palment agrària, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una excursió per l’entorn rural i natural de Miralcamp, ens conduirà a descobrir l’embassament de la Bòbila i l’Alzinera del Quelàs, una alzina amalgamada d’història, llegenda i tradició, i re coneguda com l'ésser més vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrera da “real”, la que antigament unia Saragossa i Barcelona, un punt de parada i via de comunicació d’antics vianants ferradura. Diu la llegenda que, al 1800, sota l’ombra de l’alzine

natural de més

600 anys d’antiguitat,

tota una aventura. Vine a Miralcamp!

ra, va descansar-hi la heroica Agustina d’Ara gó. Descobrir aquest majestuós monument
de
serà
un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població AJUNTAMENT DE MIRALCAMP ajuntament@miralcamp.cat T. 973 601 701 www.miralcamp.cat Per a més informació: 36
Visita el Molí d’Oli centenari i la seva xemeneia de vapor, l’única conservada de tota la comarca

Artesa de Segre, situat al Prepirineu i al nord-est de la ciutat de Lleida, es ca racteritza per ser un des tí turístic ideal per tots aquells que busquen gaudir de la tranquil·litat en entorn natural únic, on descobrir la tradició històrica representada per es glésies, ermites i castells. És als peus de la serra prepirinenca del Montsec, en un indret geològic peculiar, envolta da per aquesta serralada, pel Castellot i pel riu Segre. És el segon municipi més gran de la comarca de la Noguera i l’onzè més gran de tota Catalunya i a la vegada, la ciutat més petita del territori català. Això és perquè el municipi ha via de quedar cobert per les aigües d’un pantà que s’havia de construir a Salgar i l’única solució perquè això no passés era nomenar Artesa com a ciutat, ja que segons la llei, una ciutat no es podia negar sota l’aigua.

Recórrer el nucli antic, actualment re habilitat, és l’oportunitat per conèixer tota aquesta història i els principals ele ments arquitectònics de la ciutat, com la plaça de l’Ajuntament, la Granja, els rentadors, la Pla

ça Major, o l’església de l’Assumpció i el Museu del Montsec, que conté una extensa col·lecció de troballes arqueo lògiques del terme municipal. Un cop al centre del poble, és d’obligada visita pujar al castell popularment anomenat “lo Castellot”, un indret caracteritzat per ser un símbol emblemàtic dels artesencs i artesenques, ja que un cop el veus, saps que ets a casa. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser punt de vigilància durant la Guerra Civil i des d’on, ara, s’hi gaudeixen d’unes vis tes panoràmiques espectaculars de la ciutat i rodalies.

Artesa de Segre té un gran nombre de nuclis de població, en concret 21, ca dascun amb atractius que mereixen ser visitats. A Seró hi trobem l’Espai Transmissor del Túmul Megalític, on hi conserven restes escultòriques en tre les quals trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d’alçada global estimada, l’es tàtua-menhir més alta d’Europa de gai rebé 5.000 anys d’antiguitat, única per la seva decoració antropomòrfica a Cata lunya i la Península Ibèrica. La troballa

constitueix un referent en l’estudi de les manifestacions funeràries del neolític fi nal i del calcolític català i forma part dels monuments més importants de la Pre història europea. L’any 2013, després de 6 anys del descobriment, es creà aquest Espai Transmissor, centre d’interpre tació del conjunt megal·lític, un edifici polivalent creat per l’arquitecte Toni Gi ronès que va ser guardonat amb el premi FAD 2013 d’arquitectura.

A prop de Seró, hi trobem Tudela de Segre on trobem l’Escola Suboficial Re publicana de la Guerra Civil de Tude la de Segre, coneguda com “la capella Sixtina de l’exercit republicà” pels seus murals de pintures de gran valor. Un al tre indret d’interès és el Santuari de Sal gar, engorjat entre el puig d’Antona i la Serra de Salgar, es troba en un congost espectacular ple de coves i balmes, un

Artesa de Segre posa a disposició dels seus visitants un pàrquing de caravanes on poder-hi estacionar 24 hores amb tots els serveis, a més d’una zona habilitada anomenada “La Palanca” sense límit d’estada la perfecta unió
entre patrimoni i natura
Vista aèria del Castell de Montmagastre
38

dels indrets més bells de la Noguera. En un inici era un santuari marià en el qual es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu que es va perdre el 1936. Es considerava que aquesta imatge tenia poders miraculosos i sovint es treia en processó quan hi havia sequera.

Però si el que vols és gaudir d’una ex cursió per un entorn natural inconfu sible, et recomanem visitar el castell de Montmagastre, situat al centre geo gràfic del municipi. S’hi destaca el seu turó per haver-se trobat un conjunt important de restes històriques on abans hi havia un castell medieval, el lloc ideal per fer-hi una passejada du rant un dia assolellat, on fins hi tot s’hi pot veure a l’horitzó, el perfil de les muntanyes de Montserrat. Per últim, i no menys important, és interessant visitar els Trulls de Vernet, construc

cions en forma cúbica fetes de pedra i fang on s’hi conservava el vi pel seu procés de vinificació, caracteritzades per la seva impermeabilitat i protecció de la pluja o la boira tan característica de la zona.

Artesa de Segre es caracteritzat pel seu gran nombre de productors locals i ar tesans, tant és així que els diumenges s’hi celebra el mercat de proximitat “Tot d’Aquí”, on poder descobrir totes les produccions locals d’aquesta petita ciutat. Un exemple que s’hi pot trobar és el formatge del nucli de Clua, una elaboració artesana amb una llarga tra jectòria a les seves espatlles, on la pro ducció es fa de manera rudimentària i amb la matèria primera de tota la vida. O per exemple el vi de la vall de Bal domar, de DO Costers del Segre i ca racteritzat per la singularitat geogràfica i climàtica de les seves vinyes

©foto de @jowye8 1
Vista
aèria d’
ANTONA amb vistes
a
SALGAR ©foto de @jowye8
1
Hi ha molts indrets a Artesa de Segre on poder gaudir de vistes panoràmiques espectaculars, com el Castell de Montmagastre, “Lo Castellot”, el mirador dels Voltors i el cim del puig d’Antona amb el Castell de Malagastre. Pugem?
AJUNTAMENT D’ARTESA DE SEGRE Telèfon 973 400 013 ajuntament@artesadesegre.cat www.artesadesegre.cat Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació:

FIRA DE LA PERDIU DE VILANOVA DE MEIÀ

Els orígens de la Fira de Sant Martí

La notícia més antiga de la fira de Vilanova de Meià data, segons Al bert Benet, de l’any 1374 quan el rei Pere III el Cerimoniós, senyor juris diccional de la vila, concedí a la Uni versitat i particulars de Vilanova de Meià el privilegi de poder celebrar una fira el dia de Sant Martí, deu dies abans i deu dies després, com solien celebrar-la per Santa Llúcia.

Concedí també la salvaguarda de tots els homes que hi acudien amb els seus béns. Per aquesta raó es conei xia com la Fira de Sant Martí. El rei concedia també a la gent de Vilanova l’exempció de pagar per passar el riu Segre amb la barca de Vernet, alho ra que prometia no separar mai més Vilanova de la corona, amb l’explíci ta prohibició d’infeudar-la. Només cal recordar que a principis d’aquell segle, l’any 1312, Vilanova de Meià i totes les possessions que els Cerve ra, senyors de Meià, tenien a la Coma ha vien passat a ser pro pietat del rei Jaume II i que aquest els havia concedit una carta de poblament. D’aquest període de prosperi tat i creixement de la vila data l’acaba ment de l’església de Sant Salvador amb la seva portalada gòtica (porta Baix) l’any 1327. En una data molt propera a la concessió d’aques ta fira coneixem la demografia que tenia

Vilanova de Meià. Segons el fogat jament de 1378 estudiat per Esther Redondo, a Vilanova hi havia 99 focs, o cases habitades, que equivalia a unes 445 persones; la població més importants d’un entorn de més de 30 quilòmetres.

El Mercat de les perdius

La Fira de Sant Martí s’havia con vertit en una de les festes més im portants del poble i això va durar fins ben entrats als anys quaranta del segle passat. Antigament, en aquestes dates es comercialitzaven una gran quantitat de productes del camp (cereals, nous, ametlles, llegums, mel, llana, porcs, aviram...) i la gent comprava roba i calçat de cara l’hivern. Però, el que més re nom havia donat a la fira era el Mercat de les perdius. La gent de la vila i veïnat solien caçar a l’es tiu, mentre segaven, per diuetes de les llocades que voltaven pels sembrats. Les feien créixer, general ment la maina da, caçant-los llagostes. Als pobles de la Vall de Barcedana (Matassolana, Sant Martí, Sant

L A
40

Cristòfol i Sant Miquel), algunes do nes criaven aquestes perdius amb llo cades, com pollets. Les acostumaven a treure a pasturar, i amb un senyal les feien tornar cap a casa a joquer. La vigília de Sant Martí les dones per diuaires baixaven cap a Vilanova per l’Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades, per portar-les a fira. Al peu de la plaça de la Creu, to cant a la Font de Caps, hi ha el monu ment que Vilanova va dedicar el 1984 en record d’aquestes dones que amb el seu ofici tan exòtic havien donat a conèixer arreu la nostra vila. El Mer cat de les perdius començava el dia 10 de novembre per la tarda i es realit zava a la plaça de Creu i pel camí de l’era del Duro, que havia estat el camí principal que pujava cap al Pas Nou i Bon Repòs, abans de construir la car retera. Acudien molts compradors de perdius, generalment caçadors que tenien vedats per poder-les-hi avi ar. Venien de llocs tan distants com Mallorca, Aragó o Navarra, i també del país. La perdiu més preuada era, i és, la perdiu roja; però sobretot es valoraven molt els perdigots que fos sin bons cantaires ja que eren venuts com a reclams. El dia més impor tant de la fira era l’11 de novembre i aquesta ocupava molts indrets de la vila on es mercadejaven altres pro ductes: els venedors de porcs se situ aven al carrer del Coll del Castell i a l’actual carrer de les Escoles. Els que venien ametlles i nous es posaven al camí dels Estiradors.

Els marxants feien les seves parades al portal d’Ajós. El nombre de persones que visitaven Vilanova aquests dies era molt gran, els mitjans de comuni cació lents i precaris, per això totes les cases del poble tenien gent allotjada. Una diversió pròpia del dia de Sant Martí era el Ball de Fira, que comen çava a les dotze del migdia perquè hi poguessin participar els firaires. La Fira de Sant Martí, que tan renom i prestigi havia donat a Vilanova, es va anar esllanguint en la dècada de 1950 i començaments dels 60, sense arribar mai a desaparèixer del tot.

La Fira de la Perdiu

L’any 1968 l’Ajuntament de Vilanova, va decidir revifar de nou la Fira de Sant Martí i dins d’aquesta el Mercat de la Perdiu, nom amb que es va pro mocionar durant molts anys. L’èxit de gent ja era notable tot i escaure’s entre setmana, per això el 1974 fou el primer any en què va deixar de celebrar-se la fira el dia de Sant Mar tí, passant definitivament a fer-se el segon diumenge de novembre. A partir d’aleshores l’èxit d’expositors i de públic està assegurat per poc que acompanyi el temps. El 1984 va supo sar una fita important per Vilanova. A partir d’aquell any es va passar a denominar oficialment FIRA DE LA PERDIU, i va tenir com a convidat especial la màxima autoritat de Cata lunya, el president de la Generalitat Una de les activitats més importants que se celebren és el concurs de per dius en que hi participen tots els ex positors que venen a la fira. Un jurat presidit pel president de la Fe deració de Caça de les terres de Lleida concedeix un seguit

de premis als millors exemplars, als millors perdigots i a les millors parelles, així com el de constància a la Fira i a l’expositor més jove. Aquest concurs, que es va crear amb la recuperació i nova promoció de la fira, té com a finalitat incentivar una mica més la participació dels criadors de perdius en el certamen, a part de la venda dels exemplars exposats o dels que tenen a casa, de les quals aquestes que porten aquí només en són una mostra

Text escrit per: Ramon Bernaus i Santacreus Per a més informació: AJUNTAMENT DE VILANOVA DE MEIÀ Telèfon 973 415 005 ajuntament@vilanovameia.cat www.vilanovameia.cat
Vilanova es converteix de nou per un dia en el centre comercial de la Coma de Meià i en el lloc de trobada de centenars de persones vingudes dels indrets més allunyats del país el dia
13 DE NOVEMBRE

E l poble d’Algerri i el seu ter me municipal, tal i com els coneixem avui, tenen a les seves espatlles segles d’histò

magatzemar vi, un líquid força pre uat en aquest territori. O l’església de Nostra Senyora de la Purificació edificada el 1772 i d’estil barroc. Tam bé compten amb una altra església, la Sant Urbà de la Figuera, es tracta d’un edifici que en els seus murs hi constaten la diversitat de fases cons tructives, com la barroca. Una altra construcció monumental és la font de baix del segle XVIII d’estil barroc que recull l’aigua de la Font del Tossal per destinar-la a rentar llana, abeurar bestiar i regar horts.

recapte, els caragols cuinats de mil mane res, els panadons de Setmana Santa o unes senzilles sopes escalda des o bullides. Es tracta de gastronomia de secà que els representa al 100% perquè tot ve de la terra, aque lla que cultiven i cuiden amb deli cadesa i que els proporciona aliments saludables.

construcció que s’utilitzava per em

No et queda d’altra, si vols veure me ravelles com aquestes camina per Al gerri i copsat de totes elles, així com també de la seva gastronomia. Com agrícoles i ramaders compten horts, ametllers, oliveres, vinyes i camps de cereals. Per aquest motiu els plats típics d’Algerri són la coca de

D’altra banda, no ens podem oblidar que gaudeixen de l’or líquid més ben valorat, l’oli d’oliva verge extra que ha sigut guardonat varies vegades per la Fira de Borges. Algerri el podríem descriure gastronòmicament com “el poble amb el gust d’abans”. Quina delí cia acompanyar uns caragols amb una llesca de pa sucada amb el deliciós oli d’Algerri!

42

Els Trullets

Castell d’Algerri

Algerri, com a poble amb molta història, gau deix d’una gran riquesa de tradicions i llegen des. També s’hi celebren diverses festes, algunes d’elles fortament arrelades en la història del poble. Les principals són les dues Festes Majors. La Festa Major d’Hi vern se celebra en honor a la Can delària i Sant Blai (2 i 3 de febrer), mentre que la Festa Major d’Estiu honora a Sant Bartomeu (24 d’agost). Dins d’aquest actes podem destacar concerts, ballades de sardanes, cine ma a la fresca i balls. Només queda donar-vos la benvinguda a Algerri. Ara tot el que visquis entre els seus carrers i parets forma part de tu. Ells i elles t’esperen per acompanyar-te en aquesta visita turística

Església de Nostra Senyora de la Purificació
El paisatge d’Algerri és merament agrícola i ramader que li dibuixen una bellesa molt particular depenent de l’època de l’any
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT D’ALGERRI Telèfon 973 426 013 www.algerri.ddl.net

E l cap de setmana de Tots Sants, Tremp es guarneix per celebrar una nova edició de la seva emblemàtica Fira del Codony.

La cita és el dissabte 29 d’octubre i les activitats complementàries s’allarguen tot el cap de setmana. Trempolines i visitants tindran una nova oportunitat de gaudir de la millor gastronomia i artesania palla resa a l’entorn del centre històric de la ciu tat de Tremp.

La plaça Capdevila acollirà parades de productes agroalimentaris de proximitat, que van des dels embotits fins a l’oli d’oliva verge extra, passant per melmelades, fruita seca i productes de pastisseria. La peculi aritat de la fira és la sorprenent mostra d’elaboracions que incorporen el codony Els tastaolletes descobriran no només múl tiples versions de codonyat, sinó també pastissos, cerveses o licors, entre altres, amb el codony com a ingredient principal.

A més, té un paper destacat a la fira el tradicional allioli de codony una menja sorprenent, saborosa i plena de nutrients d’alt valor. El trobarem a l’esmorzar popular, com a acompanyament de les torrades

amb llonganissa, així com als tallers que ofereix el mestre xarcuter i col·laborador de la fira, Jaume Badia (Casa Badia xar cuters).

També hi haurà un espai on aficionats i amants de la cuina podran presentar les se ves receptes d’allioli de codony que se sot metran a votació popular per escollir, un any més, el millor allioli de l’any!

Les parades d’artesania son un altre dels punts forts de la Fira del Codony de Tremp. Un bon nombre d’artesans del Pallars i d’altres indrets de Catalunya s’apleguen tot al llarg del Passeig del Pare Manyanet per donar a conèixer el seu tre ball únic.

Orfebreria, llana, cosmètica natural o cerà mica, totes les especialitats tenen cabuda en aquest espai.

A part de tot això, la fira comptarà amb una programació complementària que inclou espectacles de màgia i cercavila amb el Ge gants de Tremp i la colla de grallers, així com propostes per a joves i grans organit zades amb la col·laboració d’entitats locals. Destaca, en aquest sentit, el 6a Correbars Encodonya’t o la 5a Trobada d’intercanvi de plaques de cava.

Enguany, el recinte firal acollirà també un espai dedicat a la 1a edició de la Fira d’Esports de Muntanya de Tremp, que promou l’associació Lo Podall. A més d’es tands d’exposició de diferents marques especialitzades, el públic interessat tindrà disponible un programa de guiatges per testar bikes i ebikes, per les rutes marcades per l’entitat; i els acompanyants més petits podran gaudir d’un circuit de BTT a la ma

Per fer un cap de setmana rodó al Pallars, CORDEVI el festival gastronòmic del , del que forma part la Fira del Co , ofereix per al diumenge 30 d’oc , una activitat per a públic fami liar als estanys de Basturs: “Pastor per un dia amb el ramat de Casa més informació i les en trades, es poden adquirir a través www.festivalcordevi.cat

La fira comptarà amb una programació complementària que inclou espectacles de màgia i cercavila amb el Gegants de Tremp i la colla de grallers, així com propostes per a joves i grans organitzades amb la col·laboració d’entitats locals
45

a Tremp

RACONS DE CATALUNYA Parades gastronòmiques

Aquest any la Mostra Gastronòmica arribarà al vint-i-vuitè any consecu tiu. Durant aquest anys, l’objectiu del Consell Comarcal ha estat promoure i donar a conèixer la cuina de la nostra terra i els restaurants que l’elaboren.

La Mostra Gastronòmica és fruit del treball de participació i de l’esforç dels restaura dors de la nostra comarca, que ens delec ten amb uns plats cuinats amb il·lusió i professionalitat amb el propòsit que tots els qui els tastem puguem sentir les aro mes de les Garrigues.

Com cada any, se celebra des de principis de novembre a mitjans de desembre. La Mostra Gastronòmica es realitza en aques tes dates per aprofitar l’arribada de l’oli nou, ja que al mes d’octubre-novembre es comença a collir a la comarca.

Un cop acabat l'esdeveniment, entre tots els comensals de cada restaurant que han omplert la butlleta, es sorteja un lot de productes de la comarca (oli, vi, fruita seca, mel...).

Restaurants participants en aquesta XXVIII edició:

• Restaurant Ca la Margarida de l’Albi

• Restaurant La Placeta d’Arbeca

• Restaurant Cal Ferran de Bellaguarda

• Restaurant Hostal Benet de les Borges Blanques

• Restaurant Masia les Garrigues de les Borges Blanques

• Restaurant Els Fogons de la Carme de Cervià de les Garrigues

• Restaurant El Drac dels Omellons

• Restaurant Mon’s la Llena de la Pobla de Cérvoles

• Restaurant Bar Sol de Vinaixa

Proposem als comensals de la Mostra descobrir la comarca visitant:

• Experiències oleoturístiques amb diversos productors i artesans del territori

• Les pintures del Conjunt Rupetres de la Roca dels Moros del Cogul, patrimoni de la humanitat.

• La Fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, amb el seu fossar, les seves torres, els carrers

• Castells de la comarca, com el de l’Albi, la Floresta, l’Espluga Calba i Arbeca.

• Construccions de pedra seca. Ruta de les cabanes de volta, ruta dels forns de calç...

• I durant els mesos d’octubre i novembre podreu gaudir de la XXIIa Mostra de Teatre Còmic Amateur de les Garrigues en diversos municipis.

GAUDIU DELS COLORS I EMOCIONS DE LES GARRIGUES!

Podeu consultar tota aquesta informació a les webs www.ccgarrigues.com www.turismegarrigues.com
49

L es destinacions de platja sembla que només siguin per a l’estiu, però poblacions com Creixell ens confirmen el contrari. Les tardes de passeig per les zones costeres mentre gaudim del temps de tardor conviden a ex plorar tots els secrets d’aquesta població. Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més orien tal de la Costa Daurada. Es troba situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conversa encara les tradicionals dunes amb flora i fauna au tòctones i està catalogada com Espai d’In terès Natural.

Creixell té un nucli històric ple d’en cant, ben conservat i amb ric patrimoni arquitectònic considerats bens culturals d’Interès Nacional; se’n destaca el seu Castell, les tres torres medievals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Església de Sant Jau me i el coronament modernista del cam panar obra de l’arquitecte Jujol, restaurat fa quatre anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església si que són visitables.

Creixell és conegut per la seva meravello sa zona costera, disposa de dues magnífi ques platges de sorra blanca i aigües poc

profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos quilometres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembar ra i Roda de Berà, es formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.

A la platja de Creixell hi ha unes anti gues cases de pescadors conegudes his tòricament com les Botigues de Mar i, ara, compartides amb les de nova cons trucció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona marítima hi ha el Club Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de tempo rada on hi fan activitats diürnes i noctur nes per dinamitzar les vacances d’estiue jants i creixellencs i creixellenques.

Tota la zona de la platja del Gorg està con siderada un espai d’Interès Natural Prote git, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat. Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bonica sensació d’estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Crei xell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona. Cal saber que, el Gorg forma part de l’Espai Protegit dels Muntanyans de Torredembarra i la platja ha estat guardonada el 2018 amb la Creixell compta amb una flora i fauna autòctones a la platja del Gorg

Instantània del Mirador de Creixell

La platja i el seu entorn són dos espais catalogats com zones naturals que cal preservar i cuidar
50

certificació de Platja Verge de les comar ques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La platja de Creixell és una àrea d’importants valors botànics, que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són represen tades diverses zones psammòfiles (són aquelles vegetacions adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals) i ha lòfiles (són els organismes vegetals o mi crobians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una pressió osmòtica important) de litoral. Les ca racterístiques ecològiques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de moltes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar. Quan a l’herpetofauna és especialment interessant la presència de diverses es pècies meridionals com ho són la sargan tana cua-llarga, la sargantana comuna i la sargantana cua-roja; aquesta última con siderada un dels rèptils més amenaçats de Catalunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada característica d’aquest ambient particular.

Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’en torn històric de Creixell on hi ha tot un

municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zones de bosc. Us parlem d’alguns exemples perquè us pugueu fer la idea del que podeu trobar a Creixell.

Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oli veres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra.

Elcastellde

També pots escollir la ruta per la part costera i sentir la brisa del mar mentre camines, una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Muntanyans on podràs veure el Port Romà i les zones de marismes i dunes dels Muntanyans i Creixell. Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Creixell fins a Altafulla, tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i cansar-te amb aquell plaer final. Si consultes la seva pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar-te de totes les rutes, les seves festes, conjunt arquitectònic i molt més. Tot i que us aconsellem que hi aneu en persona, no us

Reportatge
realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació: Telèfon 977 138 272 infocreixell@creixell.cat www.turismedecreixell.cat

Violeta,

cultural de referència d’Altafulla

comarca, ofereix durant el mes de novembre les següents propostes:

de Zorros de Joan Maria Vidal

20:00H - PREU:

L’actor i dramaturg baixgaianenc Joan Maria Vidal pujarà a l’escenari de la Violeta per presentar a casa seva, una nova obra que ell mateix ha escrit: Trampes de zorros.

Aquesta és la historia d’un escriptor es retira a un refugi enmig de la muntanya per acabar el seu següent llibre. Tot i haver quedat aïllat per una forta nevada, contra tota lògica, s’adona que no està sol; comparteix el refugi amb 4 persones més, que no pot veure i que una d’elles els vol matar. Per resoldre aquest misteri haurà d’entendre qui l’està sabotejant i, d’aquesta manera, poder escapar de la trampa.

‘Trampes de zorros’ es tracta d’un thriller amb tocs d’humor, que suposa un repte d’interpretació per Vidal, qui actua com a únic actor dalt l’escenari, dirigit per Mònica Pérez.

Coral Santa Rosalia de Torredembarra - Viaggio in Italia

Llarg dinar de Nadal de Thornton Wilder amb Bruna Cusi

19:00H - PREU: 17€

Premi Butaca 2015 Millor espectacle de petit format

El

La
el centre
i la
Trampes
05/11/2022,
10€
24/11/2022,
llarg dinar de Nadal és un espectacle que proposa un joc teatral singular. Un fantàstic text que juga de manera molt particular amb el pas del temps. Amb un original mecanisme de concentració i acceleració, l’espectador veurà com passen per davant dels seus ulls quatre generacions d’una mateixa família, a través de 90 dinars de Nadal, en poc més de 60 minuts de funció i sense cap tall. A cavall entre drama i comèdia, El llarg dinar de Nadal és una reflexió sobre la vida i la mort, la família, i la tragèdia eterna i quotidiana del pas del temps. 13/11/2022, 18:00H - PREU: 10€ Un grup de turistes catalans viatgen a Itàlia a través de la música de Rossini, Donizettii Mozart. Acompanyats al piano per Jordi Soler, viuran una bonica història d’amor on el gelat italià tot ho cura. Els protagonistes són en Tànit Bono (Mezzosoprano), Carles Prat
(Tenor), Joan Maria Vidal (Actor), Jordi Soler (Piano),
Natàlia
Casasús
i
Jordi Boltà
(Direcció).

A mb l’arribada de la tardor i el fred, ve de gust un bon brou de pollastre calent i regenerador, que t’escalfi el cos des de dins. És l’època ideal per sentir-se a la taula acompanyat d’un àpat com aquest i gaudir del seu gust suau i a la vegada, saborós.

Història del brou

Aquest aliment té el seu origen al Paleolític, ja que el descobriment de posar una peça de carn o verdures en aigua bullint i comprovar que allò tenia gust, va suposar un canvi històric, ja que comportava un menor desgast de les mandíbules i amb això una millora de la capacitat cranial

Però des del punt de vista gastronòmic, el brou de pollastre sorgeix a França al segle XV, on socialment es considerava l’aliment

principal de les cases de pobres fins que Enric IV declarà que sol es consideraria feliç el dia que a cada casa francesa es fes brou de pollastre o gallina. El va se guir Napoleó III, que va participar en la creació d’establiments especials anome nats Buillons on sols s’hi servia brou, i que encara s’hi conserva algun a París. Sigui d’on sigui, actualment el brou de pollastre és un essencial en la nostra dieta, i més durant les èpoques de fred.

Beneficis d’un bon brou de pollastre

Des de petits, la majoria de pares ens han aconsellat i preparat brous els dies de malestar. Això és perquè el brou és de fà cil digestió i ajuda a calmar el dolor de les articulacions, ja que el component dels ossos de pollastre contenen compostos com la condroïtina i glucosamina que són beneficiosos pel nostre cos. Gràcies a la seva gran composició d’aigua, t’ajuda a mantenir-te hidratat i conté minerals com calci i magnesi que mantenen els ossos forts.

Brou de pollastre de Salses Fruits, S&P

Creada fa 24 anys, l’èxit de Salses Fruits, S&P rau en l’esforç i la constància diària d’oferir els millors productes de mercat i proximitat, de producció artesanal i basada en matèries de primeríssima qualitat. El bou de pollastre que elaboren és el de tota la vida, el casolà. Aigua, pollastre, ossos de porc i verdures com api, patates, pasta naga, ceba, porro i un toc de sal, son els que formen aquest aliment tant gustós i beneficiós per a tothom, sense conser vants ni colorants. Utilitza’l pel beure’l sol o per preparar de liciosos plats d’arròs o escudella, t’animes?

És l’àpat imprescindible ara que arriba el fred, i Salses Frutis, S&P t’ofereix el de millor qualitat
D’origen històric, el brou de pollastre ajuda a regenerar-te, aportant un seguit de nutrients beneficiosos pel teu cos
Text i disseny realitzat per MGZ P UBLICACIONS
54

de pollastre

Elaborat a partir de la recepta familiar, fet amb ingredients aturals. tradicional brou
iguerola del Camp - Tel. 97 7 63 13 33 - www.fruitssp.com Busqueu-lo a la secciódebrous No necessita refrigeració ®

LES JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CALAMAR

Aquest any arriba la 27a edició de les Jornades Gastronòmiques Ca lamarenys, dedicades al calamar d’Arenys, que del 15 d’octubre al 15 de novembre permetrà degustar una gran quantitat de propostes culinàries als restaurants arenyencs amb el calamar pescat a Arenys de Mar com a prota gonista, sigui en plats principals o com acompanyament destacat.

Durant aquests dies Arenys de Mar esde vé la capital gastronòmica del Maresme, posant en valor un producte de mar i de temporada. Oferim un tast de la nostra cultura marinera i tradició culinària, així com un aliment de proximitat: el calamar que es pesca al nostre litoral. Gracies a la col·laboració dels nostres restauradors, el calamar és el protagonista durant tot el mes de les nostres cuines, i en especial durant la mostra, el 21 d’octubre. A més a més, s’ofereix tota una sèrie d’activitats, com itineraris de natura, coneixement de l’activitat portuària, degustació de tapes al mercat, contes i divulgació cien tífica. Fins i tot podreu participar en una subhasta de peix al Calisay.

El Calamarenys és la culminació del ca lendari gastronòmic a Arenys, comptem amb uns establiments de primer nivell, així com un sector pesquer que ens per met gaudir de peix i marisc fresc i d’una qualitat excepcional. Tots ells han fet possible que la gastronomia d’Arenys de Mar sigui considerada com un important atractiu turístic i una de les millors targe tes de presentació.

Sens dubte l’aposta pel turisme gastro nòmic contribueix a diversificar les pro postes d’oci i atracció de visitants, però és també un element dinamitzador de la nostra economia local. A més, permet que els visitants coneguin més els productes de Km 0 i tastin la nostra oferta de res tauració, de manera que entre totes i tots generem oportunitats per al futur. És per això que refermem el nostre compromís amb els sectors econòmics que el fan pos sible i els agraïm que any rere any ens ofe reixin el millor d’ells mateixos

Us convidem a venir i fer gaudir els vostres sentits!

PROGRAMA D’ACTIVITATS

Dissabte 15 d’octubre a les 10h Una passejada pel patrimoni natural del Port d’Arenys, a càrrec del biòleg En ric Badosa. Un recorregut per conèixer la fau na i la flora típica que s’amaga al llarg del port d’Arenys, així com les arts de pesca que els pes cadors utilitzen per pescar.

Dijous 20 d’octubre a les 18h L’hora del conte especial Calama renys. Lloc: Sala d’Actes de la Biblioteca.

Divendres 21 d’octubre a les 20h Mostra Gastronòmica del Calam arenys. Vine i tasta en format de tapa al guns dels plats amb el calamar d’Arenys i que elaboraran, per a aquesta mostra, restaurants d’Arenys de Mar. Música en directe. Lloc: Llot ja Vella del Port d’Arenys. Compra de tiquets el mateix dia a partir de les 20 h.

Diumenge 23 d’octubre a les 11.00h Ruta de descoberta del Port d’Arenys, a càrrec de l’entitat de divulgació del patrimoni mariner El Moll. Serà un recorregut per la histò ria del Port d’Arenys fins la drassana tradicional del Moll i la zona d’esbarjo del Port d’Arenys

Divendres 28 d’octubre a les 20h Calamarenys al mercat. Jornada gastro nòmica al Mercat Municipal, on paradistes i restauradors de la vila oferiran tapes, dolços, vi, cava i cervesa a preus populars.

Diumenge 30 d’octubre les 11.00h Arenys, el mar i l’estiueig, a càrrec d’en Joan Miquel Llodrà, guia habilitat per la Ge neralitat de Catalunya. La visita, que finalitza al Museu d’Arenys de Mar, fusiona el paper del mar, que confereix a la vila d’Arenys alguns dels episodis més fascinants de la seva histo ria, amb una pràctica social relacionada amb la salut i que van viure les poblacions de l’entorn de Barcelona.

TURISME

Per a més informació: OFICINA

Tel.

www.visitarenys.cat

Dissabte 5 de novembre a les 09.30h Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar, a càrrec del biòleg i guia de natura Pere Alzina. L’itinerari ens portarà a conèixer la geologia, flora, fauna i usos humans de l’en torn natural més pròxim, els rials i les hortes, els camps de sequer i les bosquines. ***Cal dur calçat adequat, aigua i un petit refrigeri (reco manable) i sense gossos.

Dissabte 12 de novembre a les 11.30h Subhasta del peix a càrrec de Josep Mas deu i Martí Cadellans. Aquesta activitat pretén reproduir la manera com se subhastava anys enrere el peix. Es tracta de posar les espècies en cistelles de vímet i el venedor canta els preus fins que algú compri. Lloc: Pati del Calisay

Totes les visites guiades són gratuïtes. Les places són limitades.

Cal fer reserva prèvia a: turisme@arenysdemar.cat o al telèfon 937957039

DE
D’ARENYS DE MAR
93 795 70 39
57

Puigcerdà té una llarga tradi ció de fires i mercats. Con cretament, després de la re població de la Vila pel rei Al fons I l’any 1177, ja al juny de 1182 es va establir la fira. Aquesta es va crear amb caràcter perpetu i anual, posant els firaires sota la protecció reial. Aquest privilegi fou confirmat repetidament pels monarques successors.

El Concurs i la Fira de Cavalls, esdevé la mostra de bestiar equí més important del país i aquest any arriba a la 41a edició

Fruit segurament del volum comerci al assolit i de la necessitat d’expansió, l’infant Jaume de Mallorca concedí, el maig de 1270, permís per celebrar una segona fira per Tots Sants, que ha per durat fins els nostres dies. L’emblema de la fira és el Concurs i la Fira de Cavalls, la mostra de bestiar

equí més important del país amb una xifra al voltant del miler de caps de bes tiar. El tradicional Concurs de Cavalls, que aquest any arriba a la 41a edició, tindrà lloc el matí del dissabte 5 de novembre.

Sens dubte, l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya i els ramaders de la comarca són els protagonistes d’aquest certamen, que es comple menta amb les diferents parades de la fira multisectorial dels dies 5 i 6 de novembre i que estaran ubicades, al centre de la Vila i als carrers a l’en torn de l’estany.

La fira l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà amb el suport de l’Associa ció de Criadors de Cavalls de la Cerda nya, el Consell Comarcal de la Cerda nya, la Diputació de Girona, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, el Departament d’Agricultura i la seva oficina comar cal, “la Caixa”, Cadí i diversos ajunta ments, entitats, empreses i particulars de la comarca

Per a més informació: PUIGCERDÀ TURISME Telèfon 972 880 542 www.puigcerdaturisme.cat 59

PLAER GASTRONÒMIC

DEL 14 D’OCTUBRE A L’11 DE DESEMBRE DE 2022, gaudeix de l’Es Niu a Palafrugell.

El “niu” és un plat típicament Palafrugellenc, en els seus orígens era un plat de quaresma i per tant no s’hi posava carn. Es feia amb tripa de bacallà, ou dur, peixopalo i patata. Amb el temps es va anar enriquint, els pescadors van afegir-hi calamar, sèpia i els surers el van completar amb aviram de cacera i fins i tot salsitxes. El niu és per tant un plat que ha anat evolucionant amb el temps, i que permet amb una base semblant moltes variacions.

RESTAURANTS PARTICIPANTS

PALAFRUGELL

L’ARC

C. del Consell, 13-15 Tel. 972 30 34 19

LA XICRA

C. de Sant Antoni, 17 (c. Estret) Tel. 972 30 56 30 www.restaurantlaxicra.com

PA I RAÏM

C. de Torres i Jonama, 56 Tel. 972 44 72 78 www.pairaim.com

XADÓ

Av. de les Corts Catalanes, 12 Tel. 972 30 44 28 www.restaurantxado.com

XUP XUP Pl. de l’Església, 6 Tel. 972 97 87 87 www.xupxupalafrugell.com

LLAFRANC

HOTEL CASAMAR

C. del Nero, 3 Tel. 972 30 01 04 www.hotelcasamar.net

SA TEULA C. de Carudo, 12 Tel. 872 98 85 89 www.hostalsateula.com

TAMARIU

ES PORTIÓ

C. Bellavista, 22 Tel. 972 62 02 28 www.hotelhostalillo.com

MENÚ

300

ENTRANT: VERMUT + 3 TAPES ES NIU POSTRES DE RECUIT VINS DEL CELLER ESPELT AIGUA I CAFÈ PREU: A PARTIR DE 40 € Organitza: IPEP  Patrocina: Vins i Licors Grau – Celler Espelt Col·laboren: Fundació Josep Pla – Fundació Vila Casas – Museu del Suro de Catalunya Per a més informació, visiteu www.visitpalafrugell.cat al al telèfon 972
228. 61

Circuit d’activitats repensades a Palafrugell

El RE_Palafrugell neix a iniciativa de l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell amb l’objectiu de crear un espai de reflexió a través d’activitats d’oci i també en l’àmbit professional, des d’on es posi en valor un territori compromès amb el nou paradigma socioeconòmic. Amb aquest objectiu RE_Palafrugell és un esdeveniment que recull dues vessants, una adreçada a professionals (RE_Arquitectura) en general (RE_Viu).

RE_Arquitectura

La temàtica d’aquest primer any anirà a l’entorn de l’arquitectura sostenible. S’aprofita la inauguració del nou auditori dels jardins de Cap Roig, en la construcció del qual s’han tingut en compte, per exemple, criteris de baix impacte visual, geotèrmia, etc. Amb la implicació del COAC, s’ha pensat un programa en què es parlarà de materials, estructures, sistemes i exemples d’edificacions que tenen en compte l’entorn, el baix impacte, la RE_utilització criteris de sostenibilitat aplicables a l’arquitectura.

RE_Viu

Presenta un seguit d’iniciatives mitjançant activitats diverses i RE_pensades per mostrar alternatives de fer turisme al municipi de Palafrugell tenint en compte criteris de sostenibilitat no només ecològica i mediambiental, sinó també consciència de la salut mitjançant l’alimentació o activitats a l’aire lliure, així com un consum més responsable i productes de proximitat i de temporada.

Us convidem a visitar el web re.palafrugell.cat per veure el programa i inscriure-us a la jornada RE_Arquitectura de divendres 21 d’octubre, així com per consultar les activitats que s’ofereixen dissabte 22 i diumenge 23 dins el context del RE_Viu i escollir les que més us interessen.

Per a més informació:

PALAFRUGELL Tel. 972 30 02 28 - www.visitpalafrugell.cat

OFICINA DE TURISME

63
DE

El Mercat de Palafrugell et porta la comanda a casa!

mercatpalafrugellwww.ipep.cat

Petit poble disseminat que compta amb nombrosos veïnats; Can Bosc, Can Canyet, Can Dionís, Can Falgueres, La Bruguera i Ferreries. El que crida l’atenció és la natura que l’envolta, que des de lluny ja saps que el poble, et transmetrà pau. Gi rona i l’enamora també és manifesta en aquest municipi del Gironès, i són varies les raons per les quals podríem dir que Campllong és natu ralment magnífic. Així ja ens ho demostrava el seu primer nom, Campolongum ( primera cita que se’n coneix de l’any 899), el significat d’aquest topònim vindria a ser que forma part de camps de gran amplitud i longitud. La història passa per tothom i sempre deixa empremta, i en aquesta ocasió si són varies les cases que s’aposenten al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze, documentada el 1362, tot i que l’edifici que po dem veure avui en dia és del segle XVI i XVII. Entre les edificacions de gran interès també hi trobem la Torre Llupiana que es manté en bon estat, es tracta d’una estructura fortificada, amb un bonic patí i garites. La Rectoria del s. XVIII presenta l’aspecte de la típica masia restaurada recentment, on actualment, hi ha les dependèn cies municipals i evi

Campllong es troba molt ben situat a un pas del mar i una altre de la muntanya, que acull diferents encants vinguts pel paisatge, les fes tes i tradicions i sobretot, allò que ens agrada la gastronomia que els beneeix amb una cuina tradicional casolana.

En els seus camps és fàcil contemplar que es de diquen al sector agrícola i compten amb explo tacions agràries dedicades al bestiar boví, porcí i aviram. El fet d’estar emplaçats en un lloc com aquest, ha permès a Joaquim Albertí crear la fà brica d’embotits que comercialitza amb la marca La Selva. Els heu provat? Tota una delícia, com tots els plats que compten amb algun ingredient de Campllong.

Tot el territori paisatgístic i la natura tan par ticular amb la que compten els proporciona molts indrets a voler ser descoberts. Així és que tenen diferents rutes per poder fer senderisme i conèixer Campllong i la magnífica comarca del Gironès. Si consultes la pàgina Gironès, Terra de passeig trobaràs algunes rutes per poder fer tant a peu com en bicicleta. Només cal que pre paris l’excursió i omplis la motxilla, la resta se n’encarrega la natura de Campllong, la que de ben segur et sorprendrà.

Tot i ser un petit nucli rural, de masies i cases dispersades pel territori, els seus vilatans i vi latanes s’esforcen constantment per mantenir la seva identitat i donar-li projecció de futur. Cada any preparen fires i festes perquè es man tingui ben viu el municipi i que, qui els visiti s’emporti un bon record d’ells i vulguin tornar

Són varies les cases que s’aposenten al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze, documentada el 1362, tot i que l’edifici que podem veure avui en dia és del segle XVI
i XVII 66
Campllong és una terra de passeig que convida a conèixer, ja sigui a peu o en bicicleta per descobrir tota la seva riquesa ©fotodeitinerarisiparcsdesalut Per a més informació: AJ. DE CAMPLLONG Telèfon 972 461 504 www.campllong.cat Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS 67
55è FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA del 6 al 16 d’octubre a Sitges (Garraf) 22è FESTIVAL NACIONAL DE POESIA del 13 al 28 d’octubre a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) JORNADES GASTRONÒMIQUES “ES NIU” del 14 d’octubre a l’11 de desembre a Palafrugell (Baix Empordà) 28a FIRA DE FORMATGES ARTESANS DEL PIRINEU del 14 al 16 d’octubre a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) OKTOBERFEST del 14 al 15 d’octubre a Calafell (Baix Penedès) 10è FESTIVAL PROTESTA del 14 al 22 d’octubre a Vic (Osona) FIRA DE SANT LLUC del 15 al 16 d’octubre a Olot (Garrotxa) 27es JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CALAMAR del 15 d’octubre al 15 de novembre a Arenys de Mar (Maresme) del 15 al 16 d’octubre a Sant Hilari Sacalm (Selva) III MENJA’T SOSES “ELS SABORS DE PONENT” el 15 d’octubre a Soses (Segrià) XXI FESTIVAL ESCENA del 20 al 23 d’octubre a Poblenou (Barcelonès) VI JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL el 21 i 22 d’octubre a Berga (Berguedà) RE_PALAFRUGELL del 21 al 23 d’octubre a Palafrugell (Baix Empordà) XIII JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA GARROFA del 21 d’octubre al 6 de novembre a Altafulla (Tarragonès) 17 JORNADES GASTRONÒMIQUES DE TARDOR del 21 d’octubre al 20 de novembre a Solsona (Solsonès) FIRA ECO GRA el 22 d’octubre a Granollers (Vallès Oriental) XX TROBADA GEGANTERA el 22 d’octubre a Seròs (Segrià) FIRA DE LA TERRA DEL SOLSONÈS el 22 i 23 d’octubre a Solsona (Solsonès) 7a FIRA DEL VI I DEL CAVA el 23 d’octubre a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) 10 a FIRA DE LA NOU el 23 d’octubre a Montesquiu (Osona) FIRA DEL CODONY el 29 d’octubre a Tremp (Pallars Jussà) FIRA DE LA LLENEGA el 30 d’octubre a Cardona (Bages) JORNADES GASTRONÒMIQUES DELS FIDEUS ROSSOS del 4 al 20 de novembre a Cambrils (Baix Camp) Segueix a la pàg.71
Ve de la pàg. 69 45€ FIRA DE PUIGCERDÀ I 41è CONCURS DE CAVALLS del 5 al 6 de novembre a Puigcerdà (Cerdanya) FESTA DE L’OLI NOU el 6 de novembre a Cambrils (Baix Camp) 28a MOSTRA GASTRONÒMICA DE LES GARRIGUES del 5 de novembre al 18 de desembre en diferents restaurants de la comarca de les Garrigues QUINZE VINT-I-DOS, DIÀLEGS CREATIUS ENTRE DISCIPLINES ARTÍSTIQUES del 12 al 26 de novembre a Manresa (Bages) XVIII FIRA MEDIEVAL D’OFICIS A SÚRIA del 13 al 14 de novembre a Súria (Bages) FIRA DE LA PERDIU el 13 de novembre a Vilanova de Meià (Noguera) FESTIVAL CÀNTUT del 18 al 20 de novembre a Cassà de la Selva (Gironès)

LA FUSTERIA DEL CASAT el Pallars Jussà

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles! Polígon 505, parcela 58 25139 MENÀRGUENS ( Lleida ) Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

CASA FARRÉ

l'Alta Ribagorça

CASA MACIÀ

el Pallars Jussà

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comodi tat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comodi tats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix! C / Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida ) Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.

C / Únic s/n 25526 CARDET ( Lleida ) Reserves: 629 792 476

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on des cansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essèn cia. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatit zada i es accepta animals de compa nyia. Regala’t uns dies de felicitat! C / Únic s/n

25594 RONÍ ( Lleida )

Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

EL MOLÍ DE LA LLAVINA

Osona

CAL GABARRA

Berguedà

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )

Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

Un complex situat al centre del Ber guedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardiant. Totalment reformades, es caracteritzen per seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona) Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com

MAS EL GÜELL

Osona

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monu mental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qua litat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular. Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com

72
CIRCUIT 55-84 la Noguera
el
74 info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat C/ Major, 43-47 · 17700 La Jonquera Tel. 972 556 533 info@museuexili.cat www.museuexili.cat info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador · 43880 El Vendrell Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.paucasals.org visitem MUSEUS MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA Garraf info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat www.museucoloniavidal.org Carretera C-16, km.78 Pl. Puríssima, s/n 08692 PUIG-REIG Tel. 93 829 04 58 museu@museucoloniavidal.org ECOMUSEU FARINERA Alt Empordà Tel. 972 600 424 infomuseu@palamos.cat Moll pesquer, s/n · 17230 PALAMÓS VISITES TALLERS SHOW-COOKING Anuncia’t a El portal de TURISME de referència www.turismeacatalunya.cat publicitat@magazinepublicaciones.com
42º 11’ 06.9” N 2º 29’ 08.4” E ELS VOLCANS SÓN L’ORIGEN DE LA VIDA. VINE A CONÈIXER ELS TEUS AVANTPASSATS. VIATGE AL CENTRE DE LA VIDA Descobreix el nou centre de volcans, ciència i societat a Olot, la Garrotxa. Reserva la teva entrada a espaicrater.com @espai_crater

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES

C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS

C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

CADAQUÉS

C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

EMPURIA BRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802

FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

LLANÇÀ

C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840

EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

ROSES Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88

SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99

VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

TUIXENT

Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert Tel. 973 690 402

Oficines de Turisme

EL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

CALAF

Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

PRADES

C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302 REUS

Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA

Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA

C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA

Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011

BENIFALLET C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES

Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

PALAMÓS

Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

PALS

C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00

CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27

COLLBATÓ

Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

VALLIRANA

C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ

C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL

C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141

COMA-RUGA

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010

CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777

VENDRELL

Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ

C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÒSOL

Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665

ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385

LLÍVIA

C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313

PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF

CUBELLES

Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00

SITGES

Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17

Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges

Blanques · Tel. 973 142 658

ARBECA

C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

LA GRANADELLA

Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

76
@tossaturisme Oficina de Turisme www.infotossa.com Tel. +34 972 340 108 www.visittossa.com

GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

BESALÚ

C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT

C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

PRESES

Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró · Tel. 93 744 16 16

ALELLA

C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAFOLLS

Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

Oficines de Turisme

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÈNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

VIC

Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91

SEVA

C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997 PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Areà de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Esglèsia, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES

C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

BLANES

Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC

C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODÓN

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES

Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE

RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILASECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU

Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

TARRAGONA

C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA

Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

VALLBONA DE LES MONGES

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURIS ME DE LA VALL D’ARAN

PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BÒSSOST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157

LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ

Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

VIELHA

C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

QUINZE VINT-I-DOS diàlegs creatius entre disciplines artístiqUes 5a edició TRANSFORMACIÓ # 1 MÚSICA · DANSA · TEATRE · CIRC CELESTE ALÍAS · DAN ARISA · MARC ENE · ARIADNA GUITART LAURA ISANTA · ANNA LARRAÑAGA · DANI LEDESMA · JOAN MAS TÀTELS PÉREZ · NÀDIA PESARRODONA · VIVIANA SALISI 12/11/22 19 H · CLAUSTRE DEL MUSEU DE MANRESA TRANSFORMACIÓ # 2 CIRC · PINTURA · MÚSICA MARINA BENÍTES · LOURDES FISA · LAIA MASRAMON 19/11/22 19 H · ESPAI MANRESA 1522 TRANSFORMACIÓ # 3 MÚSICA · DANSA DAVID MARTELL · GUILLEM RIPOLL · MARTA VALERO 26/11/22 19 H · ESPAI MANRESA 1522 Amb la col·laboració de: Amb el suport de: Amb la col·laboració especial de:Direcció executiva:Un projecte de: QUINZE VINT-I-DOS està organitzat per: Col·labora: Entrades a www.manresa2022.cat

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.