Marta Sanahuja, Chiara Di Nolfo i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Disseny Gràfic i Maquetació
Darío Mejón i Sergi Terés media@magazinepublicacions.com
Dipòsit legal: L 177-2017
ISSN (Edició impresa): 2604-9627
ISSN (Edició online): 2604-9635
Publicació associada a
Amb el suport de
ACatalunya, la tardor canvia tant els paisatges de muntanya com els de platja i interior, per això és tan enriquidor organitzar una excursió. Gaudir de la natura i viatjar es pot fer tot l’any, però fer-ho a la tardor, té un encant especial. I és que aquest canvi d’estació convida a realitzar activitats en companyia, com plegar bolets o celebrar la castanyada. En aquesta edició, ens endinsem a descobrir la gastronomia, el paisatge i les tradicions més significatives d’aquests últims mesos de l’any al nostre territori. Ens acompanyes?
Va V l d’ d Ar Aran a
Altta iba b go g rçça Riba
Ribagorça
Obrim l’edició amb un especial Andorra, sempre és un bon lloc on escapar-se i perdre’s, sobretot a Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria, i Encamp. Al Solsonès s’hi celebra la Fira de la Terra del 21 al 23 d’octubre, a Solsona, donant la benvinguda a la tardor i als productes de temporada amb el mercat del bolet i el boletaire, el mercat ecològic i artesà i la Solsobirra Fest. T’ho perdràs? Tot seguit, passem al Segrià, en concret a Almacelles, al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, on podem visitar-hi dues exposicions de pintura de dos artistes Lleidatans. Un altre poble d’aquesta mateixa comarca que ens obre les portes és Vilanova de la Barca, el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià. A la Plana d’Urgell fem una ruta pel poble de Miralcamp i, a la Noguera, és hora de celebrar la històrica Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià. Tampoc ens podem perdre la Fira del Codony a Tremp el cap de setmana de Tots Sants, per gaudir de la millor gastronomia i artesania pallaresa. Seguim amb la 28a Mostra Gastronòmica de les Garrigues que se celebrarà del 5 de novembre al 18 de desembre, i es promourà la cuina local aprofitant l’arribada de l’oli nou amb experiències oleoturístiques úniques. I per acabar aquesta ruta gastronòmica del territori, a Arenys de Mar el producte estrella és el calamar, que pren el protagonisme aquesta tardor.
Altafulla ens convida a conèixer les seves propostes culturals al centre de La Violeta, i Puigcerdà a visitar la Fira del Cavall el 5 i 6 de novembre. Els restaurants de Palafrugell, Llafranc i Tamariu preparen els fogons per elaborar un dels plats típics de la zona, el “Niu”, l’has tastat mai?
Gaudeix d'aquesta edicó, i recorda, no cal marxar lluny de casa per gaudir d’una experiència renovadora!
Terrra Al ta
Pa P llar a s Jussà
Se Segr g ià
Noogu g era Pla d’Urgell
Gaarrriggue u s
Pr P iorat
Ri R bera a d’Ebrbre
Monttsi s à B Baix Ebre
Urge g ll l
An P Paalllaars So S bi b rà
Connca c de e Ba Barb r erà Alt t l
Bai a x Camp p
Província de Tarragona
Província de Lleida
Província de Barcelona
Província de Girona
Principat d'Andorra
Ando d rra
onès
rdannya ya Ce C r
Ripoolllèès
Beerguedà
Os O ona
Garrot o xa
An A oi o a
Bages
Pl Pla de l’’Es E tany y
Gi Giroronnès
A t Empoorddà Baix Emmpoordrdà
Se S lvva
ix dèès d Al t
Vallèès s Orientaal
Valllès s Oc O ci c denttal al
Pene n dès Bai a x L Llob o reegat t at
Ga G rraf a Mo M ianès
Alt Camp (Valls)
Baix Camp (Reus)
Baix Ebre (Tortosa)
Baix Penedès (El Vendrell)
Conca de Barberà (Montblanc)
Montsià (Amposta)
Priorat (Falset)
Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)
Tarragonès (Tarragona)
Terra Alta (Gandesa)
Maaressm esm
Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.
B Barc
Barcelonès
Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.
Alta Ribargorça (Pont de Suert)
Alt Urgell (La Seu d'Urgell)
Cerdanya (Puigcerdà)
Garrigues (Les Borges Blanques)
Noguera (Balaguer)
Pallars Jussà (Tremp)
Pallars Sobirà (Sort)
Pla d'Urgell (Mollerussa)
Segarra (Cervera)
Segrià (Lleida)
Solsonès (Solsona)
Urgell (Tàrrega)
Val d'Aran (Vielha)
Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)
Anoia (Igualada)
Bages (Manresa)
Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)
Barcelonès (Barcelona)
Berguedà (Berga)
Garraf (Vilanova i la Geltrú)
Maresme (Mataró)
Moianès (Moià)
Osona (Vic)
Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)
Vallès Oriental (Granollers)
Andorra (Andorra la Vella)
Alt Empordà (Figueres)
Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)
Cerdanya (Puigcerdà)
Garrotxa (Olot)
Gironès (Girona)
Pla de l'Estany (Banyoles)
Ripollès (Ripoll)
Selva (Sta. Coloma de Farners)
Aquesta tardor, gaudeix de
Continua a la pàg. 09
Al límit entre les comarques d’Osona i la Garrotxa hi trobem la Serralada Transversal, que té com a punt culminant el cim del Puigsacalm. Al voltant d’aquesta muntanya hi trobem diverses fagedes, però potser la més impressionant és la Grevolosa, al terme municipal de Sant Pere Torelló. Compta amb arbres monumentals de més de tres-cents anys, alguns dels troncs sobrepassen el metre de diàmetre i d’altres tenen més de 40 metres d’alçada. Hi ha diferents rutes per visita a la fageda, ja sigui de senderisme o fent una agradable excursió ideal per anar amb nens. El bosc està inclòs dins de l’Espai d’Interès Natural serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Actualment, l’accés és més fàcil i ràpid amb la nova carretera que uneix Vic i Olot.
es fagedes són boscos espectaculars d’arbres de faig, els més evocadors dels paisatges forestals muntanyencs de clima humit, freqüents al Montseny, al sistema Transversal, als Prepirineus més humits i a la baixa Val d’Aran. I què tenen les fagedes que creen tanta atracció? Potser la bellesa dels seus colors, sobretot a la tardor
La llum crepuscular que entra per les fulles ofereixen un espectacle visual màgic, ideal per passejar-hi en companyia o amb els més petits de casa, i fer-los descobrir tot el que hi viu i creix al sotabosc: castanyes, salamandres, rossinyols i nabius. Segurament ja en coneixes, però en aquesta edició et presentem les més majestuoses de cada província.
La Fageda d’en Jordà, una de les 28 reserves naturals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, creix sobre una colada de lava del volcà Croscat, que s’estén pels municipis de Santa Pau, Olot i les Preses. És segurament la fageda amb més renom a Catalunya. De fet, és un cas excepcional, ja que està situada a tan sols uns 550 metres per sobre el nivell del mar, i en un terreny força pla, a diferència d’altres fagedes catalanes. Dos elements que han contribuït a la seva fama són, primerament, el poema de Joan Maragall “La fageda d’en Jordà”, arran del qual hi ha un monòlit homenatjant a l’autor. En segon lloc, dintre del bosc es troba la cooperativa i fundació La Fageda, que cerca la integració social, a través de l’elaboració de productes làctics, i a més ofereix visites i activitats destinades a donar a conèixer el seu projecte i l’entorn on es troba. Una altra singularitat desconeguda és que es tracta de l’únic lloc de Catalunya on s’ha documentat la presència de nòctul gegant, el ratpenat més gros d’Europa, amb una envergadura d’ales que pot arribar als 46 cm.
La Fageda de Conangles és una fageda mixta de fajos i avets propis de vessants obacs, frescos i humits d’alta muntanya. Està situada a la boca sud del túnel de Vielha, i s’estén pel vessant oest del tuc de Contesa i el barranc de Besiberri, a cavall entre la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça. Com que es caracteritza per la convivència entre aquests dos tipus d’arbre, ofereix un espectacle paisatgístic en mosaic de gran bellesa. És una de les zones més plujoses del Pirineu i, per tant, és una fageda molt humida i ombrívola. El torrent del Besiberri la travessa, formant cascades que aporten moviment i diversió a l’excursió. La ruta pot començar des del Refugi de Conangles i pujant fins a l’estany de Besiberri, a gairebé 2.000 metres d’altitud.
Ve de la pàg. 07
És la fageda més meridional de tota Europa, amb 50 hectàrees d’extensió, a la comarca del Montsià i a l’interior del Parc Natural dels Ports
És popular perquè, a part de la seva bellesa paisatgística, compta amb dos arbres monumentals: el Faig Pare i el Pi Gros
El Faig pare destaca per la seva amplada formes curioses de les seves arrels, amb 4 metres de diàmetre i amb una edat aproximada de dos-cents cinquanta anys. El per la seva gran alçada, 33 metres set-cents anys d’antiguitat! Si t’animes a descobrir la fageda, des de l’Àrea de lleure de la Fou, començarà la teva aventura.
A la tardor, les fagedes regalen els paisatges més especials per la seva gran varietat de colors, aprofita per descobrirles i recórrer Catalunya d’una manera diferent
La parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans, en origen separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC. De l’època medieval sabem que hi havia petits nuclis habitats: Engordany, els Vilars, el Fener i Engolasters. Eren comunitats ramaderes i pageses. A poc a poc, van anar apareixent petits artesans, com els dedicats al treball de la llana: els paraires, que van aprofitar les aigües termals per rentar-les i tenyir-les. Això va significar l’aparició i la concentració d’una rudimentària indústria de llana al nucli d’Escaldes. Però el gran canvi es va produir cap als anys 30 del segle XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra
SA). Escaldes-Engordany va anar creixent ràpidament, en un principi lligada a l’ús de l’aigua calenta i els primers hotels balnearis i, posteriorment, amb l’increment del turisme comercial. Va aconseguir la seva independència política i administrativa amb la creació de la parròquia d’EscaldesEngordany el 14 de juny de 1978. Un dels grans valors naturals d’Escaldes-Engordany és la vall del Madriu, d’unes 4.247 ha d’extensió, on l’aigua també és un element fonamental. Aquesta vall té un gran interès, no només pel seu patrimoni natural (vegetació i fauna), sinó també pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l’època medieval (bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca...). Per aquest motiu, va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.
Senderisme en família:
El circuit de les Fonts d’Engolasters
Aquest recorregut permet descobrir els elements d’un dels paratges naturals més coneguts de la parròquia a través dels sentits: l’olfacte i l’oïda. Es tracta d’un tram de 1.200 metres de dificultat baixa. Es pot fer a peu i, al llarg del recorregut, hi trobareu llocs de repòs, un mirador amb vistes espectaculars sobre la vall, vies d’escalada i, al final del camí, un berenador. A més, aquest recorregut ha estat adaptat per a invidents i persones amb deficiència visual.
L’itinerari “La poció de la Bruixa Quela”
Aquest itinerari situat al circuit de les Fonts d’Engolasters inicia els més joves al senderisme a través de diversos jocs i activitats sota la temà-
tica del fantàstic món de les bruixes
Quela, l’última bruixa coneguda a Escaldes-Engordany, és la protago nista d’aquesta aventura, on la recerca de la poció de la felicitat serà tot un repte per als aspirants a convertir-se en bruixots. Un valor afegit dels petits senders màgics de Macarulla és que els elements de joc i les sorpreses “ama gades” han estat ideats i dissenyats per artistes i artesans locals amb mate rials nobles i respectuosos amb el medi natural integrats plenament al paisatge.
Turisme familiar
Troba el Tamarro: Les Caldes
Heu sentit mai a parlar dels tamarros? Són éssers entremaliats de llegenda que s’amaguen per Andorra, protectors dels boscos i la natura. Cada un
L’existència d’aigua calenta a Escaldes ja era coneguda en l’antiguitat i va afavorir l’aparició d’artesans que l’aprofitaven per rentar la llana i iniciar així una indústria tèxtil: els paraires. D’aquesta manera, també es va potenciar la creació d’un nucli d’habitatges, el que ara coneixem com «el barri», a l’entorn de les fonts d’aigua calenta. A la segona meitat de segle XX, l’Administració pública va decidir aprofitar aquest recurs natural per establir una xarxa de distribució que abastés la zona urbana, construint-hi fonts públiques. Una d’elles és el Roc del Metge, una font d’aigua termal que brolla entre 68 ºC i 71ºC. El nom d’aquesta font d’aigua termal es deu a un metge francès que va comprar el Roc al Comú d’Escaldes-Engordany per fer-hi un xalet. Després de comprovar la dificultat de desmuntar el Roc, va abandonar el projecte i, el 1953, el Comú d’Escaldes-Engordany va tornar a comprar el Roc del Metge, i des d’aleshores es coneix amb aquest nom. Així mateix, des de l’any 1950, apareixen els hotels balneari, un reclam per als turistes, que aprofiten la seva visita a la parròquia per gaudir d’aquestes aigües tan beneficioses. Caldea Centre Termolúdic és fruit de la voluntat d’utilitzar la riquesa de les aigües termals del territori amb una filosofia diferent de la dels tradicionals balnearis: el termoludisme. El concepte és totalment innovador i fuig de l’ús terapèutic de les aigües termals. El termoludisme és la utilització de les propietats i els
beneficis de l’aigua termal per descansar, recuperar la vitalitat i el benestar L’aigua a diferents temperatures procura una veritable gimnàstica tonificant per al cos i les aigües termals ajuden al reequilibri psíquic.
Escaldes-Engordany és l’indret on conflueixen el riu Valira d’Orient, el riu Madriu i el riu Valira del Nord, per tant, els ponts són un element central a la parròquia per enllaçar diferents indrets i comunicar els veïns. Un d’ells és el Pont d’Engordany, un pont de pedra tosca d’arcada de mig punt de tradició romànica sobre el Valira d’Orient. Una riuada se’l va endur l’any 1772, i quan es va reconstruir uns anys després, es va desplaçar una mica quan es va reestructurar la plaça Santa Anna. Aquest pont era l’únic punt d’accés a Engordany, la zona més rural de la parròquia mentre Escaldes era la més urbana
L’aigua termal
d’Escaldes-Engordany és sulfurosa, sòdica i rica en sofre i pertany al grup d’aigües termals més càlides d’Europa (70 °C).
Utilitzada de forma natural, el seu termalisme i la seva mineralitat procuren una acció antiàlgica, cicatritzant, descongestionant i antial·lèrgica
Compres
Escaldes-Engordany ofereix un món de compres amb un gran ventall de possibilitats: comerços especialitzats i botigues modernes que ofereixen les primeres marques internacionals i on el client és el veritable centre d’atenció. Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pirineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa. Disposen d’un règim fiscal privilegiat que permet de gaudir de preus competitius i en què la relació qualitat-preu és un segell d’identitat del comerç del país.
Vivand: un espai comercial a l’aire lliure
L’avinguda Carlemany, un dels principals eixos comercials d’Andorra, s’ha transformat en una zona per a vianants anomenada Vivand, que agrupa més de 200 comerços, restaurants i hotels. Un espai de comerç, oci i cultura on gaudir d’una gran zona comercial a l’aire lliure. Comerç de qualitat basat en la comoditat, el tracte familiar i marques reconegudes internacionalment.
El comerç a la Part Alta
A la Part Alta de la vila es troba el nucli antic, on es concentren una sèrie de botigues, establiments hotelers i de restauració que conserven l’esperit del comerç de barri. Els comerços més arrelats, les botigues més singulars i especialitzades amb un segell més personal i proper
Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pirineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el
Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa
RACONS D’ANDORRA
Castell de focs artificials
de fi de Festa Major d’
Escaldes-Engordany
Museus
Combinar compres i cultura és possible, ja que tres espais museístics importants del país es troben en aquesta zona: el Museu Carmen Thyssen Andorra, l’Espai Caldes i el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE).
Museu Carmen Thyssen Andorra
És una galeria de visita obligada pels amants del millor art, especialment de la pintura dels segles XIX i XX. Està ubicat a la planta baixa de l’històric Hotel Valira, un edifici catalogat com a Bé Immoble pel Principat i un dels millors exemples de l’arquitectura de granit del país. Les exposicions del museu mostren algunes de les millors obres de la col·lecció privada de Carmen Thyssen.
Centre d’Art d’EscaldesEngordany (CAEE)
El CAEE és un espai cultural gestionat pel Comú d’Escaldes-Engordany, format per dues col·leccions permanents; les escultures de Josep Viladomat i les maquetes d’art romànic, a més d’una sala d’exposicions.
Té com seu un dels edificis històrics de la parròquia: l’antic cinema i garatge Valira. Aquest edifici és un dels exemples més importants del patrimoni cultural d’Escaldes-Engordany per ser un testimoni de la vida social de la parròquia i a nivell arquitectònic per ser un dels primers exemples construïts segons les premisses de l’anomenada Arquitectura de granit.
Espai Caldes
Contrastant amb la resta d’elements d’estil romànic que l’envolta, l’Espai Caldes és una edificació més avantguardista i un centre multidisciplinari i versàtil que ofereix l’opció de combinar exposicions de cultura i d’oci. Per a la seva construcció s’han fet servir materials de ceràmica amorfa com el vidre, seguint una estructura amb línies més rectes i modernes, aconseguint així potenciar el contrast entre l’arquitectura medieval i la contemporània. Al seu interior acull una de les sales d’exposicions més grans d’Andorra: gaudeix d’un sostre ampli i de més de 400 metres quadrats d’amplada, permetent que fins i tot les estructures més “grandioses” hi tinguin cabuda
RACONS D’ANDORRA
Senderisme per
la Vall del Madriu
Encamp el pas de la casa Encamp el pas de la casa
El municipi situat al cor del Principat d’Andorra, és a només 10 quilòmetres de la capital i, no obstant això, s’allunya del bullici i el soroll de la ciutat. Des d’on neix part del riu Valira i a 1.266 metres d’altitud, hi trobem un paisatge pirinenc impressionant, envoltat de cims i boscos que adopten colors i formes diferents segons l’època de l’any. Encamp és el lloc ideal per desconnectar i gaudir de la natura en estat pur. La seva privilegiada localització a peu de pistes d’esquí, converteixen aquest municipi – o parròquia, tal com els andorrans ho defineixen – en un atractiu i nucli esportiu molt important. Els seus senders naturals, els llacs cristal·lins i els diferents itineraris culturals que marquen la història d’Encamp, et conviden a descobrir tots els seus encants.
El seu Funicamp és la porta d’accés a la riquesa històrica i natural del seu entorn pirinenc que l’envolta, i que a l’hivern, el situa a només 15 minuts les pistes d’esquí. A l’estiu, és el punt de sortida de múltiples rutes a peu i excursions amb guies per descobrir el paisatge, fer senderisme o pescar en família.
Cultura i turisme actiu de natura
són els principals reclams d’aquesta destinació tan atractiva per visitar en família
Encamp està format per la població de Pas de la Casa, a 17 quilòmetres del nucli i considerat com un dels millors eixos comercials del país que fa frontera entre Andorra i França, a 2.050 metres d’altitud. El fet d’estar a peu de pista de l’estació de Grandvalira – el domini esquiable més gran dels Pirineus - ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern, disposant d’un Centre Esportiu que ofereix una gran oferta de serveis per estades esportives d’equips d’elit, a més del seu circuit d’aigua on relaxar-se després de l’esquí.
Però si tornem a l’epicentre de la població, hi trobarem 4 nuclis antics: Vila, la Mosquera, les Bons i el Tremat, cadascun més encantador. Les Bons acull un conjunt medieval format per una torre de defensa anomenada “La Torre dels Moros” i l’església de Sant Romà del segle XII, que conservava diferents pintures romàniques originals
ara exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. La Mosquera es troba a l’altra riba del riu Valira i on s’hi troben edificis interessants com ho és el Museu Etnogràfic de la Casa de Crist, que ofereix l’oportunitat de poder veure com era la vida en una casa humil andorrana durant el segle XIX. També s’hi destaca el Museu Nacional de l’Automòbil, que mostra una narrativa evolutiva dels mètodes de transport durant la història.
Encamp no té res a envejar d’altres destinacions de muntanya, un altre dels atractius que disposa són les rutes de senderisme i BTT en plena muntanya, com el camí de les Pardines, que compta amb un jardí botànic i amb la reconstrucció d’una antiga carbonera.
Descobreix un entorn indòmit i genuí on gaudir de la bellesa de la natura en estat pur
És ideal per visitar l’estany d’Engolas-
Per a més informació:
RACONS D’ANDORRA
Estany de les Abelletes
d’ Encamp
fotografia de @chiaradinolfo
Sant Julià de Lòria combina la natura i el descans amb una àmplia
oferta esportiva, lúdica, cultural i d’esdeveniments diversos.
Sant Julià de Lòria és la parròquia de la cultura. El 2004 la UNESCO va declarar patrimoni mundial de la humanitat la vall del Madriu-Perafita-Claror, una part de la qual és dins els límits geogràfics lauredians. A més, acull tres universitats: la seu central de la Universitat d’Andorra, la Universitat Carlemany i la Universitat Europea. Aquestes universitats s'han unit per crear l’Associació Sant Julià de Lòria Campus Universitari (ACU), que aposta perquè la població esdevingui un paraigües universitari i un motor per impulsar empreses i talents en àmbits relacionats amb la ciència i la tecnologia. Al comú també hi ha presència d’institucions d’estudis superiors com el Ministeri d’educació, Institut d’Estudis Andorrans, el Centre de formació
professional, l’Escola d’aviació... I la presència d’aquestes institucions influeix de forma important en l’economia i la cultura de la parròquia.
El Centre Cultural i de Congressos Lauredià, és un macro-complex amb dos auditoris, una biblioteca, varis espais i sales d’exposicions i quatre escoles artístiques. Amb més de 6000 metres quadrats d’instal·lacions, el Centre permet tot tipus d’activitats culturals, turístiques, comercials o socials i acull múltiples activitats orientades a l’art,
l’artesania i la cultura popular. L’espai més important és l’Auditori Claror, nucli central del Centre. Acull dues temporades de teatre anuals i una Temporada d’Òpera, entre d’altres esdeveniments escènics. Al vestíbul s’hi dona lloc a tota mena d’exposicions artístiques o de treballs artesanals d’artistes locals o forans. Al Centre hi trobem l’escola d’art, amb alumnes de totes les edats, en diferents disciplines, amb l’espai Sergi Mas, on s’imparteix el taller de talla tradicional de fusta. És també la seu de totes les entitats sòcio-culturals que dediquen la seva tasca a la difusió, la docència i la recerca.
Festes i tradicions
En les èpoques més càlides, els carrers de la parròquia són l’escenari d’espectacles i música en directe, mentre que durant tot l’any diversos recintes acullen fires i congressos de temàtica diferent, com ara la Vila Medieval, el Canòlich Music Festival o la Trobada de Microproductors de vi.
Els esdeveniments esportius internacionals també són un referent de l’oferta de la parròquia, que ja si han celebrat diverses edicions del Campionat del món de trial, de la Volta a Catalunya i una etapa de la Volta Ciclista a Espanya.
Patrimoni material
El romànic també té un vestigi important en diferents indrets de la parròquia, amb esglésies i construccions magnífiques d’aquesta època de la història, com ara l’església de Sant Serni de Nagol.
El departament de Turisme i Comerç del Comú ofereix, a més, un important paquet de visites guiades per conèixer en profunditat indrets emblemàtics de la parròquia, com el nucli antic o el santuari de la Mare de Déu de Canòlich
RACONS D'ANDORRA
Església de Sant Serni de Nagol
la tardor, Solsona entra pels sentits, tant pels colors del seu entorn de camps i boscos, com pels intensos sabors dels bolets amb què obsequia la comarca del Solsonès, dels productes de qualitat que s’hi poden trobar i de les Jornades Gastronòmiques de Tardor dels seus restaurants, que enguany arriben a la dissetena edició. Per fer-ne un tast,
Tot a punt per a la Fira de la Terra del Solsonès: productes ecològics i de qualitat i bona gastronomia
una ocasió excel·lent és la SolsoTerra, la Fira de la Terra del Solsonès, la segona edició de la qual se celebrarà el cap de setmana del 22 i 23 d’octubre dins el recinte emmurallat de la ciutat.
Des de l’any passat, La Fira del Bolet i el Boletaire i L’Ecològica s’han fusio nat sota el paraigua de la SolsoTerra, un certamen que té el bolet com a al·li cient estrella, però que també potencia els productes ecològics i artesans de la zona, a més de sensibilitzar sobre els boscos i l’alimentació saludable.
Així, durant tot el dissabte 22 i el diumenge 23 al matí, la plaça Major de Solsona acull el mercat del bolet i el boletaire, mentre que la plaça de la Catedral i el carrer de Sant Miquel són ocupats per parades d’artesania i productes ecològics. Paral·lela-
ment, s’organitzen xerrades tècniques i divulgatives i tallers diversos associats als sectors econòmics vinculats a l’àmbit rural i la muntanya i l’alimentació. Així mateix, el públic és convidat a tastets de productes del territori.
El mercat del bolet es complementa, a més, amb activitats paral·leles, com una sortida per anar a buscar bolets per a una exposició, el dissabte a primera hora, i una altra sortida micològica a la finca Monegal diumenge durant tot el matí, per a la qual cal reservar plaça prèviament (serveis@ctfc.cat). No desaprofiteu l’ocasió, que els experts del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, ubicat a Solsona, auguren una temporada excel·lent!
Del bosc a taula: Aquests dies es donarà el tret de sortida a les Jornades Gastronòmiques de Tardor, que s’allargaran fins al 21 de novembre. Establiments del Gremi d’Hostaleria del Solsonès ofereixen originals menús micològics per llepar-se’n els dits.
Més informació a: www.hostaleriadelsolsones.com
Festival de la cervesa artesana
Un altre dels ingredients més reeixits de la SolsoTerra és el Sosbirra Fest, el festival de la cervesa artesana, ubicat a la plaça del Consell Comarcal. En la seva quarta edició, hi participen quatre cerveseries catalanes, que comparteixen espai amb un espai gastronòmic i s’amenitzen durant tot el cap de setmana amb nombroses actuaci ons musicals en directe. Tots aquells que prenguin part en la votació de la millor cervesa podran guanyar un cap de setmana per a dues persones al fla mant Hotel Japonès Puigpinós.
A banda d’això, si d’un públic no s’obliden mai les fires solsonines és del familiar. En aquest sentit, tant dissabte com diumenge la plaça de Palau serà l’escenari de jocs infantils d’habilitats i enginy fabricats amb materials reutilitzats i jocs de fusta de gran format
Tota la informació de la SolsoTerra es pot trobar a: www.firadesolsona.com
Certamen que neix de la unió de l’Ecològica i la Fira del Bolet del Solsonès
Se celebrarà del 21 al 23 d’octubre amb mercats, tastets, sortides, tallers, xerrades i actuacions, reivindicant els bolets i els productes ecològics i artesans del Solsonès
un passat històric molt present
L’origen del municipi es troba en el desaparegut Castell-Pagès, una fortificació del segle III que, després de passar per mans sarraïnes durant l’ocupació islàmica de la península Ibèrica, va ser atorgat a Berenguer de Grañana pel comte de Barcelona. Durant l’edat mitjana, el lloc va ser repoblat i conegut com Vilanova de Castell-Pagès fins ja entrat el segle XVII, quan va canviar a Vilanova de la Barca. L’apel·latiu “de la barca” es refereix a la barca amb la qual es creuava el riu Segre, l’origen de la qual es remunta a 1212, quan els templers la van instal·lar per unir les dues riberes del riu com a pas franc.
Un dels capítols més importants de la història del municipi és el que correspon a la Guerra Civil espanyola, quan va jugar un paper important en el Front del Segre. Del poble antic ja gairebé no en queda res, ja que més d’un 75% del poble va ser destruït durant aquesta guerra. El poble original era una vila closa amb tres portals d’accés, tres carrers importants i la plaça de l’església.
L’església vella dedicada a Santa Maria queda com a record del que va ser, ja que l’església parroquial actual és la de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc i es troba a l’actual Plaça Major on comparteix importància amb l’edifici de l’Ajuntament. L’església vella però, s’ha restaurat respectant tots els elements arquitectònics originals, com la capçalera oriental, alguns fragments de les naus i la façana.
És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre
L’Ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Vilanova de la Barca fou construïda als anys 40 després de la
Al nord-est de la comarca del Segrià hi trobem Vilanova de la Barca, un municipi amb un ric passat i vestigis històrics que cal descobrir i admirar. És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.
Guerra Civil espanyola juntament amb la construcció de nombrosos habitatges. Un l’altre punt històric de la guerra és el tanc soviètic T-26 recuperat del fons del Segre el 1986, que avui trobem a la Plaça de la Pau. A la partida de les Coves, al sud-oest del poble, es pot veure una necròpolis formada per diverses tombes que van ser excavades a les roques durant l’alta edat mitjana.
Un dels trets característics de Vilanova de la Barca són els seus boscos fluvials. Sortint del poble, i seguint els camins per arribar al riu Segre, aigües amunt, arribarem al Sot del Fuster, un espai fluvial format per àlbers i salzes que deixa bocabadat a qualsevol. El bosc i els prats humits de ribera constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esdevenen un lloc de pas i de referència per als ocells migratoris vinculats a l’aigua. Si vols conèixer el municipi, no ho dubtis, visita’l!
Tanc soviètic T-26 de la Guerra Civil Espanyola
Exposició d’aquarel·les i olis al
Museu d’Arquitectura i Urbanisme JOSEP MAS DORDAL
Josep Ma Mora (Lleida,1942)
Professionalment dedicat a l’arquitectura, format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) on la formació tècnica estava complementada pel dibuix, s’inicia a l’adolescència en l’art amb l’Ernest Ibáñez i Leandre Cristòfol, també per la composició i l’estructuració dels espais, colors i materials, que havíem d’aplicar, en la mesura de lo possible, a unes obres dedicades al servei i utilitat pública. Obres complexes i condicionades per qüestions que la pintura no planteja amb les mateixes implicacions i responsabilitats. Jubilat, l’aquarel·la l’hi ha ofert l’oportunitat de practicar aquests aprenentatges amb més llibertat. Amb Robert Martí aprèn com expressar, a la seva manera, el que diu estimar, admirar o valorar.
“Aquestes aquarel·les són una mostra d’estimacions personals. Sensacions emotives envers l’amistat, la família, el pas del temps, la mort, els records, els llocs o l’amor, que valoro per sobre de moltes consideracions acceptades com políticament correctes o intel·lectualment dominants.
Pot una aquarel·la expressar el sentiments de l’esser humà? Aquesta és la meva pretensió. Avui, però, sovint es premia la pintura que provoca sensacions visuals que impacten l’espectador per la força o subtilesa de la seva composició, color, textura o dimensions, que al no endinsar-se en els sentiments que apassionen l’home i l’ajuden a seguir vivint, queda reduïda a un atractiu objecte decoratiu. Entre les que, a part de les citades, està el treball acurat, fet sense l’orgull, de vegades groller, d’alguns improvisats aspirants a artistes genials.
L’aquarel·la és sofisticada, difícil i està injustament valorada. Desitjaria aportar un gra de sorra al seu reconeixement, en uns moments que a l’art se li presenten nous camins impensables fins fa poc. En el meu recorregut breu, intens però, he fet 4 exposicions col·lectives amb altres arquitectes i 3 individuals. La pandèmia va suspendre les previstes. Aquestes són pintures d’estudi pel confinament. Temps poc favorable per sortir a pintar, però sí per reflexionar.”
Opinió d’en
Robert Martí Ripoll, (aquarel·lista)
L’obra de Josep Ma Mora és el resultat de la incansable recerca de l’excel·lència. El que fa un artista autèntic és la meticulositat i l’objectiu, moltes vegades inabastable, d’aconseguir una bona obra. Josep Ma Mora es caracteritza per una constant i profunda preocupació per captar de forma fidel la realitat. Per aconseguir aquest fi, sustenta l’obra en un dibuix acuradíssim orientat, gairebé obsessivament, a l’execució perfecta del detall i a la plasmació del fet genuí com a forma d’expressar-se.
Els seus temes preferits són els intimistes, els que parlen dels seus essers estimats i els urbans, aquells que sempre tenen la presència de l’arquitectura com a teló de fons i com a generadora de bellesa. En Josep Ma Mora, té un tercer subjecte creatiu menys desenvolupat, però per mi ric en concepte i en forma: el de vida a la ciutat. La seva mirada artística destria amb mestratge retalls de quotidiani-
tat i els insufla ànima i una història que posa en relació les persones que hi apareixen, amb el mobiliari de la ciutat i amb els edificis que emmarquen places i carrers. En aquest tema creatiu el detallisme hi és present, com a tret de caràcter de la seva visió artística, però al mateix temps apareixen significats nous que repten l’observador a connectar amb milers d’històries anònimes que configuren el nostre dia a dia
Autoretrat
Amb els arquitectes lleidatans Josep M. Mora i Salvador Costa
Salvador Costa (Lleida,1942)
Retrat de Felicidad Martín
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) on la formació tòrica incloïa tècniques de dibuix artístic i tècnic, tinta xinesa, aquarel·la natura, sistemes geomètrics de representació, història de l’art i elements de composició, professor auxiliar a l’ETSAB a la càtedra de Geometria descriptiva i en l’exercici priva de l’arquitectura del 1968 fins al 2016. Fomat en dibuix artístic a les acadèmies Cots (Lleida) i Rosell (Barcelona) es forma en tècniques pictòriques amb Josep Guillén, Josep Pujol i Rafa Borlansa, des de 1998 compta amb un total de b Ha formant part de diversos jurats a Lleida, Aitona, Sanahuja i Bellpuig.
“Crec fermament que tot Arquitecte duu un pintor en la seva ànima, el qual, dissortadament, la dedicació i exigència que la seva professió no permeten exterioritzar gairebé mai. Com qualsevol altre company (al menys de la meva època) no he estat aliè a aquesta vocació, a la que no li vaig donar ales sinó molt a prop de la jubilació, robant-li temps al temps, i que, malgrat la meva voluntat, no ha pogut ser tot el que m’hagués agradat.
Avui, aprofitant la gentilesa del Museu d’Arquitectura i Urbanisme d’Almacelles, presento, en una de les seves magnífiques sales, una petita mostra del treball d’aquests darrers anys.
L’he dividida en tres temàtiques. Amb la primera, rendeixo un petit homenatge a la meva família, retratant la meva dona i alguns dels molts nets. La segona, intenta captar aspectes del dur mon de la migració africana, no exempt moltes vegades d’un innegable aspecte cromàtic. I, finalment, unes imatges, ni pintoresques ni nostàlgiques, de la Lleida antiga que he viscut professionalment en episodis poc atractius, i que són les d’un centre històric degradat, abandonat a la seva sort i endarrerit en la seva reconstrucció, i que ja gairebé són memòria històrica.
El meu agraïment a l’Alfredo Camps i l’Albert Balada, que m’han donat la possibilitat de poder exposar a Almacelles, en la que també ha viscut part de la meva vida professional, i a la meva dona, Feli Martín Ibáñez, també pintora i companya en aquesta aventura.”
Opinió de Felicidad Martín Ibáñez, (pintora)
Salvador Costa posa molta passió i entusiasme en allò que emprèn, en aquest cas la Pintura, i ho conec bé perquè aquesta disciplina artística la vam emprendre junts cap al 2000 sota la tutela del mestre Josep Guillén.
La passió pel dibuix el va portar a estudiar la carrera d’arquitectura, carrera que en aquell moment era molt exigent en aquesta matèria, imprescindible per poder ingressar-hi. És on hi va augmentar els seus coneixements de representació gràfica, especialment la Perspectiva, en la seva època de docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Per fi, després d’una intensa i gelosa vida professional, ha trobat temps per a gaudir de la seva passió, i, com a testimoni proper de la seva obra, destacaria el seu dibuix impecable unit a una gran puresa del color, que cultiva amb exigència
un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població
Miralcamp es troba situat a dalt d’un turó del pla d’Urgell, anomenat la Serra, des d’on es pot divisar tota la plana d’Urgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població. La primera informació documentada de la torre de Miralcamp és del segle XII, després de la reconquesta cristina de Lleida per part de Ramón Berenguer.
Acompanya’ns a descobrir aquest poble històric i singular que, de ben segur, et deixarà bocabadat.
Comencem al nucli antic, a l’Església de Sant Miquel, presidint el turó on s’aixeca el municipi. L’església d’origen gòtic, també anomenada Catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i monumental de la comarca, presenta una planta de creu llatina i un interior que gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc únic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts.
A la plaça Major del poble, just al davant de l’església, podem observar-hi la casa més antiga de la població, actualment en restauració, construïda sobre les muralles antigues de la vila.
Seguim la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva antiguitat i per ser l’única de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Catalunya, forma part de tot el complex del Molí d’Oli. Aquest edifici fou propietat dels ducs de Medinaceli, introductors de l’oliva arbe-
quina en les contrades de Les Garrigues, importada des de Palestina el 1761. Els avantpassat de l’actual família propietària van adquirir el molí fa uns 120 anys i fins al 2007 s’hi elaborà oli d’oliva Extra Verge de forma artesanal. Durant tot l’any es pot concertar hora per visitar-lo. Al carrer de la Creu, molt a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajuntament, hi trobem la Cooperativa Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on s’hi reflecteix l’esperit agrícola de Miralcamp fins a l’actualitat. És el lloc ideal per adquirir tot tipus de productes autòctons de les comarques lleidatanes de denominació d’origen: vins, vinagre, oli, ametlles...
L'economia del municipi és principalment agrària, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una excursió per l’entorn rural i natural de Miralcamp, ens conduirà a descobrir l’embassament de la Bòbila i l’Alzinera del Quelàs, una alzina amalgamada d’història, llegenda i tradició, i reconeguda com l'ésser més vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrera da “real”, la que antigament unia Saragossa i Barcelona, un punt de parada i via de comunicació d’antics vianants ferradura. Diu la llegenda que, al 1800, sota l’ombra de l’alzine-
ra, va descansar-hi la heroica Agustina d’Aragó. Descobrir aquest majestuós monument natural de més de 600 anys d’antiguitat, serà tota una aventura. Vine a Miralcamp!
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE MIRALCAMP ajuntament@miralcamp.cat
T. 973 601 701 www.miralcamp.cat
Visita el Molí d’Oli centenari i la seva xemeneia de vapor, l’única conservada de tota la comarca
la perfecta unió entre patrimoni i natura
Artesa de Segre, situat al Prepirineu i al nord-est de la ciutat de Lleida, es caracteritza per ser un destí turístic ideal per tots aquells que busquen gaudir de la tranquil·litat en entorn natural únic, on descobrir la tradició històrica representada per esglésies, ermites i castells. És als peus de la serra prepirinenca del Montsec, en un indret geològic peculiar, envoltada per aquesta serralada, pel Castellot i pel riu Segre. És el segon municipi més gran de la comarca de la Noguera i l’onzè més gran de tota Catalunya i a la vegada, la ciutat més petita del territori català. Això és perquè el municipi havia de quedar cobert per les aigües d’un pantà que s’havia de construir a Salgar i l’única solució perquè això no passés era nomenar Artesa com a ciutat, ja que segons la llei, una ciutat no es podia negar sota l’aigua.
Recórrer el nucli antic, actualment rehabilitat, és l’oportunitat per conèixer tota aquesta història i els principals elements arquitectònics de la ciutat, com la plaça de l’Ajuntament, la Granja, els rentadors, la Pla-
ça Major, o l’església de l’Assumpció i el Museu del Montsec, que conté una extensa col·lecció de troballes arqueològiques del terme municipal. Un cop al centre del poble, és d’obligada visita pujar al castell popularment anomenat “lo Castellot”, un indret caracteritzat per ser un símbol emblemàtic dels artesencs i artesenques, ja que un cop el veus, saps que ets a casa. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser punt de vigilància durant la Guerra Civil i des d’on, ara, s’hi gaudeixen d’unes vistes panoràmiques espectaculars de la ciutat i rodalies.
Artesa de Segre té un gran nombre de nuclis de població, en concret 21, cadascun amb atractius que mereixen ser visitats. A Seró hi trobem l’Espai Transmissor del Túmul Megalític, on hi conserven restes escultòriques entre les quals trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d’alçada global estimada, l’estàtua-menhir més alta d’Europa de gairebé 5.000 anys d’antiguitat, única per la seva decoració antropomòrfica a Catalunya i la Península Ibèrica. La troballa
Artesa de Segre posa a disposició dels seus visitants un pàrquing de caravanes on poder-hi estacionar 24 hores amb tots els serveis, a més d’una zona habilitada anomenada
“La Palanca” sense límit d’estada
Vista aèria del Castell de Montmagastre
constitueix un referent en l’estudi de les manifestacions funeràries del neolític final i del calcolític català i forma part dels monuments més importants de la Prehistòria europea. L’any 2013, després de 6 anys del descobriment, es creà aquest Espai Transmissor, centre d’interpretació del conjunt megal·lític, un edifici polivalent creat per l’arquitecte Toni Gironès que va ser guardonat amb el premi FAD 2013 d’arquitectura.
A prop de Seró, hi trobem Tudela de Segre on trobem l’Escola Suboficial Republicana de la Guerra Civil de Tudela de Segre, coneguda com “la capella Sixtina de l’exercit republicà” pels seus murals de pintures de gran valor. Un altre indret d’interès és el Santuari de Salgar, engorjat entre el puig d’Antona i la Serra de Salgar, es troba en un congost espectacular ple de coves i balmes, un
dels indrets més bells de la Noguera. En un inici era un santuari marià en el qual es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu que es va perdre el 1936. Es considerava que aquesta imatge tenia poders miraculosos i sovint es treia en processó quan hi havia sequera.
Però si el que vols és gaudir d’una excursió per un entorn natural inconfusible, et recomanem visitar el castell de Montmagastre, situat al centre geogràfic del municipi. S’hi destaca el seu turó per haver-se trobat un conjunt important de restes històriques on abans hi havia un castell medieval, el lloc ideal per fer-hi una passejada durant un dia assolellat, on fins hi tot s’hi pot veure a l’horitzó, el perfil de les muntanyes de Montserrat. Per últim, i no menys important, és interessant visitar els Trulls de Vernet, construc-
Hi ha molts indrets a Artesa de Segre on poder gaudir de vistes panoràmiques espectaculars, com el Castell de Montmagastre, “Lo Castellot”, el mirador dels Voltors i el cim del puig d’Antona amb el Castell de Malagastre. Pugem?
cions en forma cúbica fetes de pedra i fang on s’hi conservava el vi pel seu procés de vinificació, caracteritzades per la seva impermeabilitat i protecció de la pluja o la boira tan característica de la zona.
Artesa de Segre es caracteritzat pel seu gran nombre de productors locals i artesans, tant és així que els diumenges s’hi celebra el mercat de proximitat “Tot d’Aquí”, on poder descobrir totes les produccions locals d’aquesta petita ciutat. Un exemple que s’hi pot trobar és el formatge del nucli de Clua, una elaboració artesana amb una llarga trajectòria a les seves espatlles, on la producció es fa de manera rudimentària i amb la matèria primera de tota la vida. O per exemple el vi de la vall de Baldomar, de DO Costers del Segre i caracteritzat per la singularitat geogràfica i climàtica de les seves vinyes
La notícia més antiga de la fira de Vilanova de Meià data, segons Albert Benet, de l’any 1374 quan el rei Pere III el Cerimoniós, senyor jurisdiccional de la vila, concedí a la Universitat i particulars de Vilanova de Meià el privilegi de poder celebrar una fira el dia de Sant Martí, deu dies abans i deu dies després, com solien celebrar-la per Santa Llúcia.
Concedí també la salvaguarda de tots els homes que hi acudien amb els seus béns. Per aquesta raó es coneixia com la Fira de Sant Martí. El rei concedia també a la gent de Vilanova l’exempció de pagar per passar el riu Segre amb la barca de Vernet, alhora que prometia no separar mai més Vilanova de la corona, amb l’explícita prohibició d’infeudar-la. Només cal recordar que a principis d’aquell segle, l’any 1312, Vilanova de Meià i totes les possessions que els Cervera, senyors de Meià, tenien a la Coma havien passat a ser propietat del rei Jaume II i que aquest els havia concedit una carta de poblament. D’aquest període de prosperitat i creixement de la vila data l’acabament de l’església de Sant Salvador amb la seva portalada gòtica (porta Baix) l’any 1327. En una data molt propera a la concessió d’aquesta fira coneixem la demografia que tenia
Vilanova de Meià. Segons el fogatjament de 1378 estudiat per Esther Redondo, a Vilanova hi havia 99 focs, o cases habitades, que equivalia a unes 445 persones; la població més importants d’un entorn de més de 30 quilòmetres.
El Mercat de les perdius
La Fira de Sant Martí s’havia convertit en una de les festes més importants del poble i això va durar fins ben entrats als anys quaranta del segle passat. Antigament, en aquestes dates es comercialitzaven una gran quantitat de productes del camp (cereals, nous, ametlles, llegums, mel, llana, porcs, aviram...) i la gent comprava roba i calçat de cara l’hivern. Però, el que més renom havia donat a la fira era el Mercat de les perdius. La gent de la vila i veïnat solien caçar a l’estiu, mentre segaven, perdiuetes de les llocades que voltaven pels sembrats. Les feien créixer, generalment la mainada, caçant-los llagostes. Als pobles de la Vall de Barcedana (Matassolana, Sant Martí, Sant
Cristòfol i Sant Miquel), algunes dones criaven aquestes perdius amb llocades, com pollets. Les acostumaven a treure a pasturar, i amb un senyal les feien tornar cap a casa a joquer. La vigília de Sant Martí les dones perdiuaires baixaven cap a Vilanova per l’Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades, per portar-les a fira. Al peu de la plaça de la Creu, tocant a la Font de Caps, hi ha el monument que Vilanova va dedicar el 1984 en record d’aquestes dones que amb el seu ofici tan exòtic havien donat a conèixer arreu la nostra vila. El Mercat de les perdius començava el dia 10 de novembre per la tarda i es realitzava a la plaça de Creu i pel camí de l’era del Duro, que havia estat el camí principal que pujava cap al Pas Nou i Bon Repòs, abans de construir la carretera. Acudien molts compradors de perdius, generalment caçadors que tenien vedats per poder-les-hi aviar. Venien de llocs tan distants com Mallorca, Aragó o Navarra, i també del país. La perdiu més preuada era, i és, la perdiu roja; però sobretot es valoraven molt els perdigots que fossin bons cantaires ja que eren venuts com a reclams. El dia més important de la fira era l’11 de novembre i aquesta ocupava molts indrets de la vila on es mercadejaven altres productes: els venedors de porcs se situaven al carrer del Coll del Castell i a l’actual carrer de les Escoles. Els que venien ametlles i nous es posaven al camí dels Estiradors.
Vilanova es converteix de nou per un dia en el centre comercial de la Coma de Meià i en el lloc de trobada de centenars de persones vingudes dels indrets més
allunyats del país el dia 13 DE NOVEMBRE
Els marxants feien les seves parades al portal d’Ajós. El nombre de persones que visitaven Vilanova aquests dies era molt gran, els mitjans de comunicació lents i precaris, per això totes les cases del poble tenien gent allotjada. Una diversió pròpia del dia de Sant Martí era el Ball de Fira, que començava a les dotze del migdia perquè hi poguessin participar els firaires. La Fira de Sant Martí, que tan renom i prestigi havia donat a Vilanova, es va anar esllanguint en la dècada de 1950 i començaments dels 60, sense arribar mai a desaparèixer del tot.
La Fira de la Perdiu
L’any 1968 l’Ajuntament de Vilanova, va decidir revifar de nou la Fira de Sant Martí i dins d’aquesta el Mercat de la Perdiu, nom amb que es va promocionar durant molts anys. L’èxit de gent ja era notable tot i escaure’s entre setmana, per això el 1974 fou el primer any en què va deixar de celebrar-se la fira el dia de Sant Martí, passant definitivament a fer-se el segon diumenge de novembre. A partir d’aleshores l’èxit d’expositors i de públic està assegurat per poc que acompanyi el temps. El 1984 va suposar una fita important per Vilanova. A partir d’aquell any es va passar a denominar oficialment FIRA DE LA PERDIU, i va tenir com a convidat especial la màxima autoritat de Catalunya, el president de la Generalitat Una de les activitats més importants que se celebren és el concurs de perdius en que hi participen tots els expositors que venen a la fira. Un jurat presidit pel president de la Federació de Caça de les terres de Lleida concedeix un seguit
de premis als millors exemplars, als millors perdigots i a les millors parelles, així com el de constància a la Fira i a l’expositor més jove. Aquest concurs, que es va crear amb la recuperació i nova promoció de la fira, té com a finalitat incentivar una mica més la participació dels criadors de perdius en el certamen, a part de la venda dels exemplars exposats o dels que tenen a casa, de les quals aquestes que porten aquí només en són una mostra
Text escrit per: Ramon Bernaus i Santacreus
Per a més informació: AJUNTAMENT DE VILANOVA DE MEIÀ Telèfon 973 415 005 ajuntament@vilanovameia.cat www.vilanovameia.cat
El poble d’Algerri i el seu terme municipal, tal i com els coneixem avui, tenen a les seves espatlles segles d’histò-
construcció que s’utilitzava per em-
magatzemar vi, un líquid força preuat en aquest territori. O l’església de Nostra Senyora de la Purificació edificada el 1772 i d’estil barroc. També compten amb una altra església, la Sant Urbà de la Figuera, es tracta d’un edifici que en els seus murs hi constaten la diversitat de fases constructives, com la barroca. Una altra construcció monumental és la font de baix del segle XVIII d’estil barroc que recull l’aigua de la Font del Tossal per destinar-la a rentar llana, abeurar bestiar i regar horts.
No et queda d’altra, si vols veure meravelles com aquestes camina per Algerri i copsat de totes elles, així com també de la seva gastronomia. Com agrícoles i ramaders compten horts, ametllers, oliveres, vinyes i camps de cereals. Per aquest motiu els plats típics d’Algerri són la coca de
recapte, els caragols cuinats de mil maneres, els panadons de Setmana Santa o unes senzilles sopes escaldades o bullides. Es tracta de gastronomia de secà que els representa al 100% perquè tot ve de la terra, aquella que cultiven i cuiden amb delicadesa i que els proporciona aliments saludables.
D’altra banda, no ens podem oblidar que gaudeixen de l’or líquid més ben valorat, l’oli d’oliva verge extra que ha sigut guardonat varies vegades per la Fira de Borges. Algerri el podríem descriure gastronòmicament com “el poble amb el gust d’abans”. Quina delícia acompanyar uns caragols amb una llesca de pa sucada amb el deliciós oli d’Algerri!
El paisatge d’Algerri és merament agrícola i ramader que li dibuixen una bellesa molt particular depenent de l’època de l’any
Els Trullets
Castell d’Algerri
Algerri, com a poble amb molta història, gaudeix d’una gran riquesa de tradicions i llegendes. També s’hi celebren diverses festes, algunes d’elles fortament arrelades en la història del poble. Les principals són les dues Festes Majors. La Festa Major d’Hi vern se celebra en honor a la Can delària i Sant Blai (2 i 3 de febrer), mentre que la Festa Major d’Estiu honora a Sant Bartomeu (24 d’agost). Dins d’aquest actes podem destacar concerts, ballades de sardanes, cine ma a la fresca i balls.
Només queda donar-vos la benvinguda a Algerri. Ara tot el que visquis entre els seus carrers i parets forma part de tu. Ells i elles t’esperen per acompanyar-te en aquesta visita turística
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Per a més informació:
AJUNTAMENT D’ALGERRI
Telèfon 973 426 013
www.algerri.ddl.net
El cap de setmana de Tots Sants, Tremp es guarneix per celebrar una nova edició de la seva emblemàtica Fira del Codony.
La cita és el dissabte 29 d’octubre i les activitats complementàries s’allarguen tot el cap de setmana. Trempolines i visitants tindran una nova oportunitat de gaudir de la millor gastronomia i artesania pallaresa a l’entorn del centre històric de la ciutat de Tremp.
La plaça Capdevila acollirà parades de productes agroalimentaris de proximitat, que van des dels embotits fins a l’oli d’oliva verge extra, passant per melmelades, fruita seca i productes de pastisseria. La peculi aritat de la fira és la sorprenent mostra d’elaboracions que incorporen el codony Els tastaolletes descobriran no només múl tiples versions de codonyat, sinó també pastissos, cerveses o licors, entre altres, amb el codony com a ingredient principal.
A més, té un paper destacat a la fira el tradicional allioli de codony una menja sorprenent, saborosa i plena de nutrients d’alt valor. El trobarem a l’esmorzar popular, com a acompanyament de les torrades
Orfebreria, llana, cosmètica natural o ceràmica, totes les especialitats tenen cabuda en aquest espai.
amb llonganissa, així com als tallers que ofereix el mestre xarcuter i col·laborador de la fira, Jaume Badia (Casa Badia xarcuters).
També hi haurà un espai on aficionats i amants de la cuina podran presentar les seves receptes d’allioli de codony que se sotmetran a votació popular per escollir, un any més, el millor allioli de l’any!
Les parades d’artesania son un altre dels punts forts de la Fira del Codony de Tremp. Un bon nombre d’artesans del Pallars i d’altres indrets de Catalunya s’apleguen tot al llarg del Passeig del Pare Manyanet per donar a conèixer el seu treball únic.
A part de tot això, la fira comptarà amb una programació complementària que inclou espectacles de màgia i cercavila amb el Gegants de Tremp i la colla de grallers, així com propostes per a joves i grans organitzades amb la col·laboració d’entitats locals. Destaca, en aquest sentit, el 6a Correbars Encodonya’t o la 5a Trobada d’intercanvi de plaques de cava.
Enguany, el recinte firal acollirà també un espai dedicat a la 1a edició de la Fira d’Esports de Muntanya de Tremp, que promou l’associació Lo Podall. A més d’estands d’exposició de diferents marques especialitzades, el públic interessat tindrà disponible un programa de guiatges per testar bikes i ebikes, per les rutes marcades per l’entitat; i els acompanyants més petits podran gaudir d’un circuit de BTT a la ma-
Per fer un cap de setmana rodó al Pallars, CORDEVI el festival gastronòmic del , del que forma part la Fira del Co, ofereix per al diumenge 30 d’oc, una activitat per a públic familiar als estanys de Basturs: “Pastor per un dia amb el ramat de Casa més informació i les entrades, es poden adquirir a través www.festivalcordevi.cat La fira comptarà amb una programació complementària que inclou espectacles de màgia i cercavila amb el Gegants de Tremp i la colla de grallers, així com propostes per a joves i grans
Aquest any la Mostra Gastronòmica arribarà al vint-i-vuitè any consecutiu. Durant aquest anys, l’objectiu del Consell Comarcal ha estat promoure i donar a conèixer la cuina de la nostra terra i els restaurants que l’elaboren.
La Mostra Gastronòmica és fruit del treball de participació i de l’esforç dels restauradors de la nostra comarca, que ens delecten amb uns plats cuinats amb il·lusió i professionalitat amb el propòsit que tots els qui els tastem puguem sentir les aromes de les Garrigues.
Com cada any, se celebra des de principis de novembre a mitjans de desembre. La Mostra Gastronòmica es realitza en aquestes dates per aprofitar l’arribada de l’oli nou, ja que al mes d’octubre-novembre es comença a collir a la comarca.
Un cop acabat l'esdeveniment, entre tots els comensals de cada restaurant que han omplert la butlleta, es sorteja un lot de productes de la comarca (oli, vi, fruita seca, mel...).
Restaurants participants en aquesta XXVIII edició:
• Restaurant Ca la Margarida de l’Albi
• Restaurant La Placeta d’Arbeca
• Restaurant Cal Ferran de Bellaguarda
• Restaurant Hostal Benet de les Borges Blanques
• Restaurant Masia les Garrigues de les Borges Blanques
• Restaurant Els Fogons de la Carme de Cervià de les Garrigues
• Restaurant El Drac dels Omellons
• Restaurant Mon’s la Llena de la Pobla de Cérvoles
• Restaurant Bar Sol de Vinaixa
Proposem als comensals de la Mostra descobrir la comarca visitant:
• Experiències oleoturístiques amb diversos productors i artesans del territori
• Les pintures del Conjunt Rupetres de la Roca dels Moros del Cogul, patrimoni de la humanitat.
• La Fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, amb el seu fossar, les seves torres, els carrers
• Castells de la comarca, com el de l’Albi, la Floresta, l’Espluga Calba i Arbeca.
• Construccions de pedra seca. Ruta de les cabanes de volta, ruta dels forns de calç...
• I durant els mesos d’octubre i novembre podreu gaudir de la XXIIa Mostra de Teatre Còmic Amateur de les Garrigues en diversos municipis.
Les destinacions de platja sembla que només siguin per a l’estiu, però poblacions com Creixell ens confirmen el contrari. Les tardes de passeig per les zones costeres mentre gaudim del temps de tardor conviden a explorar tots els secrets d’aquesta població.
Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Es troba situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conversa encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’Interès Natural.
Creixell té un nucli històric ple d’encant, ben conservat i amb ric patrimoni arquitectònic considerats bens culturals d’Interès Nacional; se’n destaca el seu Castell, les tres torres medievals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar obra de l’arquitecte Jujol, restaurat fa quatre anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església si que són visitables.
Creixell és conegut per la seva meravellosa zona costera, disposa de dues magnífiques platges de sorra blanca i aigües poc
profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos quilometres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, es formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.
A la platja de Creixell hi ha unes antigues cases de pescadors conegudes històricament com les Botigues de Mar i, ara, compartides amb les de nova construcció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona marítima hi ha el Club Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada on hi fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs i creixellenques.
La platja i el seu entorn són dos espais catalogats com zones naturals que cal preservar i cuidar
Tota la zona de la platja del Gorg està considerada un espai d’Interès Natural Protegit, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat. Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bonica sensació d’estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Creixell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona. Cal saber que, el Gorg forma part de l’Espai Protegit dels Muntanyans de Torredembarra i la platja ha estat guardonada el 2018 amb la Creixell compta amb una flora i fauna autòctones a la platja del Gorg
Creixell
Instantània del Mirador de
certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La platja de Creixell és una àrea d’importants valors botànics, que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són representades diverses zones psammòfiles (són aquelles vegetacions adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals) i halòfiles (són els organismes vegetals o microbians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una pressió osmòtica important) de litoral. Les característiques ecològiques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de moltes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar.
Quan a l’herpetofauna és especialment interessant la presència de diverses espècies meridionals com ho són la sargantana cua-llarga, la sargantana comuna i la sargantana cua-roja; aquesta última considerada un dels rèptils més amenaçats de Catalunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada característica d’aquest ambient particular.
Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’entorn històric de Creixell on hi ha tot un
municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zones de bosc. Us parlem d’alguns exemples perquè us pugueu fer la idea del que podeu trobar a Creixell.
Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oliveres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra.
Elcastellde
També pots escollir la ruta per la part costera i sentir la brisa del mar mentre camines, una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Muntanyans on podràs veure el Port Romà i les zones de marismes i dunes dels Muntanyans i Creixell. Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Creixell fins a Altafulla, tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i cansar-te amb aquell plaer final. Si consultes la seva pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar-te de totes les rutes, les seves festes, conjunt arquitectònic i molt més. Tot i que us aconsellem que hi aneu en persona, no us Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació:
La Violeta, el centre cultural de referència d’Altafulla i la comarca, ofereix durant el mes de novembre les següents propostes:
Trampes de Zorros de Joan Maria Vidal
05/11/2022, 20:00H - PREU: 10€
L’actor i dramaturg baixgaianenc Joan Maria Vidal pujarà a l’escenari de la Violeta per presentar a casa seva, una nova obra que ell mateix ha escrit: Trampes de zorros.
Aquesta és la historia d’un escriptor es retira a un refugi enmig de la muntanya per acabar el seu següent llibre. Tot i haver quedat aïllat per una forta nevada, contra tota lògica, s’adona que no està sol; comparteix el refugi amb 4 persones més, que no pot veure i que una d’elles els vol matar. Per resoldre aquest misteri haurà d’entendre qui l’està sabotejant i, d’aquesta manera, poder escapar de la trampa.
‘Trampes de zorros’ es tracta d’un thriller amb tocs d’humor, que suposa un repte d’interpretació per Vidal, qui actua com a únic actor dalt l’escenari, dirigit per Mònica Pérez.
Coral Santa Rosalia de Torredembarra - Viaggio in Italia
13/11/2022, 18:00H - PREU: 10€
Un grup de turistes catalans viatgen a Itàlia a través de la música de Rossini, Donizettii Mozart. Acompanyats al piano per Jordi Soler, viuran una bonica història d’amor on el gelat italià tot ho cura.
Els protagonistes són en Tànit Bono (Mezzosoprano), Carles Prat (Tenor), Joan Maria Vidal (Actor), Jordi Soler (Piano), Natàlia Casasús i Jordi Boltà (Direcció).
Llarg dinar de Nadal de Thornton Wilder amb Bruna Cusi
24/11/2022, 19:00H - PREU: 17€
Premi Butaca 2015 Millor espectacle de petit format
El llarg dinar de Nadal és un espectacle que proposa un joc teatral singular. Un fantàstic text que juga de manera molt particular amb el pas del temps. Amb un original mecanisme de concentració i acceleració, l’espectador veurà com passen per davant dels seus ulls quatre generacions d’una mateixa família, a través de 90 dinars de Nadal, en poc més de 60 minuts de funció i sense cap tall.
A cavall entre drama i comèdia, El llarg dinar de Nadal és una reflexió sobre la vida i la mort, la família, i la tragèdia eterna i quotidiana del pas del temps.
D’origen històric, el brou de pollastre
ajuda a regenerar-te, aportant un seguit de nutrients beneficiosos pel teu cos
Beneficis d’un
principal de les cases de pobres fins que Enric IV declarà que sol es consideraria feliç el dia que a cada casa francesa es fes brou de pollastre o gallina. El va seguir Napoleó III, que va participar en la creació d’establiments especials anomenats Buillons on sols s’hi servia brou, i que encara s’hi conserva algun a París. Sigui d’on sigui, actualment el brou de pollastre és un essencial en la nostra dieta, i més durant les èpoques de fred.
bon brou de pollastre
Des de petits, la majoria de pares ens han aconsellat i preparat brous els dies de malestar. Això és perquè el brou és de fàcil digestió i ajuda a calmar el dolor de les articulacions, ja que el component dels ossos de pollastre contenen compostos com la condroïtina i glucosamina que són beneficiosos pel nostre cos. Gràcies a la seva gran composició d’aigua, t’ajuda a mantenir-te hidratat i conté minerals com calci i magnesi que mantenen els ossos forts.
Brou de pollastre de Salses Fruits, S&P
Creada fa 24 anys, l’èxit de Salses Fruits, S&P rau en l’esforç i la constància diària d’oferir els millors productes de mercat i proximitat, de producció artesanal i basada en matèries de primeríssima qualitat. El bou de pollastre que elaboren és el de tota la vida, el casolà. Aigua, pollastre, ossos de porc i verdures com api, patates, pastanaga, ceba, porro i un toc de sal, son els que formen aquest aliment tant gustós i beneficiós per a tothom, sense conservants ni colorants. Utilitza’l pel beure’l sol o per preparar deliciosos plats d’arròs o escudella, t’animes?
Text i disseny realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Amb l’arribada de la tardor i el fred, ve de gust un bon brou de pollastre calent i regenerador, que t’escalfi el cos des de dins. És l’època ideal per sentir-se a la taula acompanyat d’un àpat com aquest i gaudir del seu gust suau i a la vegada, saborós.
Història del brou
És l’àpat imprescindible
ara que arriba el fred, i Salses Frutis, S&P t’ofereix el de millor qualitat
Aquest aliment té el seu origen al Paleolític, ja que el descobriment de posar una peça de carn o verdures en aigua bullint i comprovar que allò tenia gust, va suposar un canvi històric, ja que comportava un menor desgast de les mandíbules i amb això una millora de la capacitat cranial Però des del punt de vista gastronòmic, el brou de pollastre sorgeix a França al segle XV, on socialment es considerava l’aliment
Elaborat a partir de la recepta familiar, fet amb ingredients aturals.
LES JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CALAMAR
Aquest any arriba la 27a edició de les Jornades Gastronòmiques Calamarenys, dedicades al calamar d’Arenys, que del 15 d’octubre al 15 de novembre permetrà degustar una gran quantitat de propostes culinàries als restaurants arenyencs amb el calamar pescat a Arenys de Mar com a protagonista, sigui en plats principals o com acompanyament destacat.
Durant aquests dies Arenys de Mar esdevé la capital gastronòmica del Maresme, posant en valor un producte de mar i de temporada. Oferim un tast de la nostra cultura marinera i tradició culinària, així com un aliment de proximitat: el calamar que es pesca al nostre litoral. Gracies a la col·laboració dels nostres restauradors, el calamar és el protagonista durant tot el mes de les nostres cuines, i en especial durant la mostra, el 21 d’octubre. A més a més, s’ofereix tota una sèrie d’activitats, com itineraris de natura, coneixement de l’activitat portuària, degustació de tapes al mercat, contes i divulgació científica. Fins i tot podreu participar en una subhasta de peix al Calisay.
El Calamarenys és la culminació del calendari gastronòmic a Arenys, comptem amb uns establiments de primer nivell, així com un sector pesquer que ens permet gaudir de peix i marisc fresc i d’una qualitat excepcional. Tots ells han fet possible que la gastronomia d’Arenys de Mar sigui considerada com un important atractiu turístic i una de les millors targetes de presentació.
Sens dubte l’aposta pel turisme gastronòmic contribueix a diversificar les propostes d’oci i atracció de visitants, però és també un element dinamitzador de la nostra economia local. A més, permet que els visitants coneguin més els productes de Km 0 i tastin la nostra oferta de restauració, de manera que entre totes i tots generem oportunitats per al futur. És per això que refermem el nostre compromís amb els sectors econòmics que el fan possible i els agraïm que any rere any ens ofereixin el millor d’ells mateixos
Us convidem a venir i fer gaudir els vostres sentits!
Per a més informació:
OFICINA DE TURISME D’ARENYS DE MAR Tel. 93 795 70 39 www.visitarenys.cat
Dissabte 15 d’octubre a les 10h Una passejada pel patrimoni natural del Port d’Arenys, a càrrec del biòleg Enric Badosa. Un recorregut per conèixer la fauna i la flora típica que s’amaga al llarg del port d’Arenys, així com les arts de pesca que els pescadors utilitzen per pescar.
Dijous 20 d’octubre a les 18h L’hora del conte especial Calamarenys.
Lloc: Sala d’Actes de la Biblioteca.
Divendres 21 d’octubre a les 20h Mostra Gastronòmica del Calam arenys. Vine i tasta en format de tapa alguns dels plats amb el calamar d’Arenys i que elaboraran, per a aquesta mostra, restaurants d’Arenys de Mar. Música en directe. Lloc: Llotja Vella del Port d’Arenys. Compra de tiquets el mateix dia a partir de les 20 h.
Diumenge 23 d’octubre a les 11.00h Ruta de descoberta del Port d’Arenys, a càrrec de l’entitat de divulgació del patrimoni mariner El Moll. Serà un recorregut per la història del Port d’Arenys fins la drassana tradicional del Moll i la zona d’esbarjo del Port d’Arenys
Divendres 28 d’octubre a les 20h Calamarenys al mercat. Jornada gastronòmica al Mercat Municipal, on paradistes i restauradors de la vila oferiran tapes, dolços, vi, cava i cervesa a preus populars.
Diumenge 30 d’octubre les 11.00h Arenys, el mar i l’estiueig, a càrrec d’en Joan Miquel Llodrà, guia habilitat per la Generalitat de Catalunya. La visita, que finalitza al Museu d’Arenys de Mar, fusiona el paper del mar, que confereix a la vila d’Arenys alguns dels episodis més fascinants de la seva historia, amb una pràctica social relacionada amb la salut i que van viure les poblacions de l’entorn de Barcelona.
Dissabte 5 de novembre a les 09.30h Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar, a càrrec del biòleg i guia de natura Pere Alzina. L’itinerari ens portarà a conèixer la geologia, flora, fauna i usos humans de l’entorn natural més pròxim, els rials i les hortes, els camps de sequer i les bosquines. ***Cal dur calçat adequat, aigua i un petit refrigeri (recomanable) i sense gossos.
Dissabte 12 de novembre a les 11.30h Subhasta del peix a càrrec de Josep Masdeu i Martí Cadellans. Aquesta activitat pretén reproduir la manera com se subhastava anys enrere el peix. Es tracta de posar les espècies en cistelles de vímet i el venedor canta els preus fins que algú compri. Lloc: Pati del Calisay
Totes les visites guiades són gratuïtes. Les places són limitades.
Cal fer reserva prèvia a: turisme@arenysdemar.cat o al telèfon 937957039
Puigcerdà té una llarga tradició de fires i mercats. Concretament, després de la repoblació de la Vila pel rei Alfons I l’any 1177, ja al juny de 1182 es va establir la fira. Aquesta es va crear amb caràcter perpetu i anual, posant els firaires sota la protecció reial. Aquest privilegi fou confirmat repetidament pels monarques successors.
El Concurs i la Fira de Cavalls, esdevé la mostra de bestiar equí més important del país i aquest any arriba a la 41a edició
Fruit segurament del volum comercial assolit i de la necessitat d’expansió, l’infant Jaume de Mallorca concedí, el maig de 1270, permís per celebrar una segona fira per Tots Sants, que ha perdurat fins els nostres dies.
equí més important del país amb una xifra al voltant del miler de caps de bestiar. El tradicional Concurs de Cavalls, que aquest any arriba a la 41a edició, tindrà lloc el matí del dissabte 5 de novembre.
Sens dubte, l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya i els ramaders de la comarca són els protagonistes d’aquest certamen, que es complementa amb les diferents parades de la fira multisectorial dels dies 5 i 6 de novembre i que estaran ubicades, al centre de la Vila i als carrers a l’entorn de l’estany.
L’emblema de la fira és el Concurs i la Fira de Cavalls, la mostra de bestiar
La fira l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà amb el suport de l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya, el Consell Comarcal de la Cerdanya, la Diputació de Girona, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, el Departament d’Agricultura i la seva oficina comarcal, “la Caixa”, Cadí i diversos ajuntaments, entitats, empreses i particulars de la comarca
Per a més informació:
PUIGCERDÀ TURISME
Telèfon 972 880 542 www.puigcerdaturisme.cat
PLAER GASTRONÒMIC
DEL 14 D’OCTUBRE A L’11 DE DESEMBRE DE 2022, gaudeix de l’Es Niu a Palafrugell.
El “niu” és un plat típicament Palafrugellenc, en els seus orígens era un plat de quaresma i per tant no s’hi posava carn. Es feia amb tripa de bacallà, ou dur, peixopalo i patata. Amb el temps es va anar enriquint, els pescadors van afegir-hi calamar, sèpia i els surers el van completar amb aviram de cacera i fins i tot salsitxes. El niu és per tant un plat que ha anat evolucionant amb el temps, i que permet amb una base semblant moltes variacions.
RESTAURANTS PARTICIPANTS
PALAFRUGELL
L’ARC
C. del Consell, 13-15
Tel. 972 30 34 19
LA XICRA
C. de Sant Antoni, 17 (c. Estret)
Tel. 972 30 56 30
www.restaurantlaxicra.com
PA I RAÏM
C. de Torres i Jonama, 56 Tel. 972 44 72 78 www.pairaim.com
XADÓ
Av. de les Corts Catalanes, 12
Tel. 972 30 44 28 www.restaurantxado.com
XUP XUP
Pl. de l’Església, 6
Tel. 972 97 87 87
www.xupxupalafrugell.com
LLAFRANC
HOTEL CASAMAR
C. del Nero, 3
Tel. 972 30 01 04
www.hotelcasamar.net
SA TEULA
C. de Carudo, 12
Tel. 872 98 85 89
www.hostalsateula.com
TAMARIU
ES PORTIÓ
C. Bellavista, 22
Tel. 972 62 02 28
www.hotelhostalillo.com
MENÚ
ENTRANT: VERMUT + 3 TAPES ES NIU
POSTRES DE RECUIT
VINS DEL CELLER ESPELT AIGUA I CAFÈ
PREU: A PARTIR DE 40 €
Circuit d’activitats repensades a Palafrugell
El RE_Palafrugell neix a iniciativa de l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell amb l’objectiu de crear un espai de reflexió a través d’activitats d’oci i també en l’àmbit professional, des d’on es posi en valor un territori compromès amb el nou paradigma socioeconòmic. Amb aquest objectiu RE_Palafrugell és un esdeveniment que recull dues vessants, una adreçada a professionals (RE_Arquitectura) en general (RE_Viu).
RE_Arquitectura
La temàtica d’aquest primer any anirà a l’entorn de l’arquitectura sostenible. S’aprofita la inauguració del nou auditori dels jardins de Cap Roig, en la construcció del qual s’han tingut en compte, per exemple, criteris de baix impacte visual, geotèrmia, etc. Amb la implicació del COAC, s’ha pensat un programa en què es parlarà de materials, estructures, sistemes i exemples d’edificacions que tenen en compte l’entorn, el baix impacte, la RE_utilització criteris de sostenibilitat aplicables a l’arquitectura.
RE_Viu
Presenta un seguit d’iniciatives mitjançant activitats diverses i RE_pensades per mostrar alternatives de fer turisme al municipi de Palafrugell tenint en compte criteris de sostenibilitat no només ecològica i mediambiental, sinó també consciència de la salut mitjançant l’alimentació o activitats a l’aire lliure, així com un consum més responsable i productes de proximitat i de temporada. Us convidem a visitar el web re.palafrugell.cat per veure el programa i inscriure-us a la jornada RE_Arquitectura de divendres 21 d’octubre, així com per consultar les activitats que s’ofereixen dissabte 22 i diumenge 23 dins el context del RE_Viu i escollir les que més us interessen.
Per a més informació: OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELL
Tel. 972 30 02 28 - www.visitpalafrugell.cat
Petit poble disseminat que compta amb nombrosos veïnats; Can Bosc, Can Canyet, Can Dionís, Can Falgueres, La Bruguera i Ferreries. El que crida l’atenció és la natura que l’envolta, que des de lluny ja saps que el poble, et transmetrà pau. Girona i l’enamora també és manifesta en aquest municipi del Gironès, i són varies les raons per les quals podríem dir que Campllong és naturalment magnífic. Així ja ens ho demostrava el seu primer nom, Campolongum ( primera cita que se’n coneix de l’any 899), el significat d’aquest topònim vindria a ser que forma part de camps de gran amplitud i longitud. La història passa per tothom i sempre deixa empremta, i en aquesta ocasió si són varies les cases que s’aposenten al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze, documentada el 1362, tot i que l’edifici que podem veure avui en dia és del segle XVI i XVII. Entre les edificacions de gran interès també hi trobem la Torre Llupiana que es manté en bon estat, es tracta d’una estructura fortificada, amb un bonic patí i garites. La Rectoria del s. XVIII presenta l’aspecte de la típica masia restaurada recentment, on actualment, hi ha les dependències municipals i evi-
Campllong es troba molt ben situat a un pas del mar i una altre de la muntanya, que acull diferents encants vinguts pel paisatge, les festes i tradicions i sobretot, allò que ens agrada la gastronomia que els beneeix amb una cuina tradicional casolana.
En els seus camps és fàcil contemplar que es dediquen al sector agrícola i compten amb explotacions agràries dedicades al bestiar boví, porcí i aviram. El fet d’estar emplaçats en un lloc com aquest, ha permès a Joaquim Albertí crear la fàbrica d’embotits que comercialitza amb la marca
La Selva. Els heu provat? Tota una delícia, com tots els plats que compten amb algun ingredient de Campllong.
Tot el territori paisatgístic i la natura tan particular amb la que compten els proporciona molts indrets a voler ser descoberts. Així és que tenen diferents rutes per poder fer senderisme i conèixer Campllong i la magnífica comarca del Gironès. Si consultes la pàgina Gironès, Terra de passeig trobaràs algunes rutes per poder fer tant a peu com en bicicleta. Només cal que preparis l’excursió i omplis la motxilla, la resta se n’encarrega la natura de Campllong, la que de ben segur et sorprendrà.
Tot i ser un petit nucli rural, de masies i cases dispersades pel territori, els seus vilatans i vilatanes s’esforcen constantment per mantenir la seva identitat i donar-li projecció de futur.
Cada any preparen fires i festes perquè es mantingui ben viu el municipi i que, qui els visiti s’emporti un bon record d’ells i vulguin tornar
Són varies les cases que s’aposenten al voltant de l’església parroquial de Sant
Quirze, documentada el 1362, tot i que l’edifici que podem veure avui en dia és del segle XVI i XVII
55è FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA del 6 al 16 d’octubre a Sitges (Garraf)
22è FESTIVAL NACIONAL DE POESIA del 13 al 28 d’octubre a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
JORNADES GASTRONÒMIQUES “ES NIU”
del 14 d’octubre a l’11 de desembre a Palafrugell (Baix Empordà)
28a FIRA DE FORMATGES ARTESANS DEL PIRINEU del 14 al 16 d’octubre a la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
OKTOBERFEST del 14 al 15 d’octubre a Calafell (Baix Penedès)
10è FESTIVAL PROTESTA del 14 al 22 d’octubre a Vic (Osona)
FIRA DE SANT LLUC del 15 al 16 d’octubre a Olot (Garrotxa)
27es JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CALAMAR del 15 d’octubre al 15 de novembre a Arenys de Mar (Maresme)
III MENJA’T SOSES “ELS SABORS DE PONENT”
el 15 d’octubre a Soses (Segrià)
XXI FESTIVAL ESCENA del 20 al 23 d’octubre a Poblenou (Barcelonès)
VI JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL
el 21 i 22 d’octubre a Berga (Berguedà)
RE_PALAFRUGELL del 21 al 23 d’octubre a Palafrugell (Baix Empordà)
XIII JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA GARROFA
del 21 d’octubre al 6 de novembre a Altafulla (Tarragonès)
17 JORNADES GASTRONÒMIQUES DE TARDOR
del 21 d’octubre al 20 de novembre a Solsona (Solsonès)
FIRA ECO GRA el 22 d’octubre a Granollers (Vallès Oriental)
XX TROBADA GEGANTERA el 22 d’octubre a Seròs (Segrià)
FIRA DE LA TERRA DEL SOLSONÈS
el 22 i 23 d’octubre a Solsona (Solsonès)
7a FIRA DEL VI I DEL CAVA el 23 d’octubre a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)
10 a FIRA DE LA NOU el 23 d’octubre a Montesquiu (Osona)
FIRA DEL CODONY el 29 d’octubre a Tremp (Pallars Jussà)
FIRA DE LA LLENEGA el 30 d’octubre a Cardona (Bages)
JORNADES GASTRONÒMIQUES DELS FIDEUS ROSSOS
del 4 al 20 de novembre a Cambrils (Baix Camp)
del 15 al 16 d’octubre a Sant Hilari Sacalm (Selva)
Ve de la pàg. 69
FIRA DE PUIGCERDÀ I 41è CONCURS DE CAVALLS del 5 al 6 de novembre a Puigcerdà (Cerdanya)
FESTA DE L’OLI NOU el 6 de novembre a Cambrils (Baix Camp)
28a MOSTRA GASTRONÒMICA DE LES GARRIGUES del 5 de novembre al 18 de desembre en diferents restaurants de la comarca de les Garrigues
QUINZE VINT-I-DOS, DIÀLEGS CREATIUS ENTRE DISCIPLINES ARTÍSTIQUES del 12 al 26 de novembre a Manresa (Bages)
XVIII FIRA MEDIEVAL D’OFICIS A SÚRIA del 13 al 14 de novembre a Súria (Bages)
FESTIVAL CÀNTUT del 18 al 20 de novembre a Cassà de la Selva (Gironès)
€
FIRA DE LA PERDIU el 13 de novembre a Vilanova de Meià (Noguera)
LA FUSTERIA DEL CASAT el Pallars Jussà
Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!
C / Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida )
Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com
CIRCUIT 55-84 la Noguera
Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!
El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.
C / Únic s/n
25526 CARDET ( Lleida )
Reserves: 629 792 476
CASA MACIÀ
el Pallars Jussà
Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i es accepta animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!
C / Únic s/n
25594 RONÍ ( Lleida )
Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com
EL MOLÍ DE LA LLAVINA Osona
El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.
Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )
Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com
CAL GABARRA el Berguedà
Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardiant. Totalment reformades, es caracteritzen per seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!
C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona)
Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com
MAS EL GÜELL
Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular. Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com
CASA FARRÉ l'Alta Ribagorça
Osona
visitem MUSEUS
info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat
Descobreix el nou centre de volcans, ciència i societat a Olot, la Garrotxa.
Reserva la teva entrada a espaicrater.com @espai_crater
VIATGE AL CENTRE DE LA VIDA
ALT CAMP
OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP
Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560
NULLES
C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622
VALLS
C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530
ALT EMPORDÀ
OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ
C/ Nou, 48 - 2n · Figueres
Tel. 972 514 431
CADAQUÉS
C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233
EMPURIA BRAVA
Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802
FIGUERES
Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155
L'ESCALA
Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603
LLANÇÀ
C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855
MAÇANET DE CABRENYS
Pl. de la vila · Tel. 872 202 645
PERALADA
Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA
C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122
ROSES
Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636
SANT PERE PESCADOR
Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535
VILABERTRAN
C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902
ALT PENEDÈS
SANT SADURNÍ D'ANOIA
C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88
SUBIRATS
Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 817 01 60
ALT URGELL
OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL
Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112
COLL DE NARGÓ
Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048
LA SEU D'URGELL
C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511
OLIANA
Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339
ORGANYÀ
Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002
TUIXENT
Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030
ALTA RIBAGORÇA
OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA
Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert Tel. 973 690 402
Oficines de Turisme
EL PONT DE SUERT
Av. Victoriano Muñoz, 22
Tel. 973 690 640
OFICINA DE LA VALL DE BOÍ
Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera
Tel. 973 694 000
ANOIA
OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA
Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada
Tel. 93 805 15 85
CALAF
Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33
OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA
Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66
LA LLACUNA
C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63
BAIX CAMP
OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP
C/ Dr. ferran, 8 · Reus
Tel. 977 327 155
CAMBRILS
Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307
CAPAFONTS
C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04
LA SELVA DEL CAMP
Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630
L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS
C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328
MONT-ROIG DEL CAMP
CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468
PRADES
C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302
REUS
Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670
BAGES
OFICINA DE TURISME DEL BAGES
Muralla de St. Domenèch, 24
Manresa · Tel. 93 693 03 96
CARDONA
Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98
MANRESA
Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90
MONTSERRAT
Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01
SÚRIA
C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84
RAJADELL
Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54
BAIX EBRE
OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE
C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308
L'AMETLLA DE MAR
Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477
L'AMPOLLA
Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011
BENIFALLET
C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331
OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA
C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627
EL PERELLÓ
C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021
DELTEBRE - RIUMAR
C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309
ROQUETES
Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511
OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE
Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa)
· Tortosa · Tel. 977 449 648
BAIX EMPORDÀ
OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ
C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310
BEGUR
Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520
CALONGE - SANT ANTONI
Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge
Tel. 972 661 714
L' ESTARTIT
Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910
LA BISBAL DE L'EMPORDÀ
C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria)
Tel. 972 645 500
PALAFRUGELL
Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228
PALAMÓS
Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550
PALS
C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380
PLATJA D'ARÓ
Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179
SANT FELIU DE GUÍXOLS
Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051
TORROELLA DE MONTGRÍ
C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180
BAIX LLOBREGAT
OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT
Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00
CASTELLDEFELS
C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27
COLLBATÓ
Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07
VALLIRANA
C/Major, 612 · Tel. 936 832 262
BAIX PENEDÈS
OFICINA DEL BAIX PENEDÈS
Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171
L'ARBOÇ
C/Major 37 · Tel. 977 167 725
CALAFELL
C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA
Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010
CUNIT
C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777
VENDRELL
Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292
BARCELONÈS
AEROPORT EL PRAT (T1)
Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704
BADALONA
C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90
BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME
Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA
Pl.Catalunya, 17 soterrani
Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - AMADEU BAGUES
Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - PALAU MOJA
C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994
BARCELONA - PALAU ROBERT
Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91
SANT ADRIÀ DE BESÒS
C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777
BERGUEDÀ
OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ
C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00
BAGÀ
C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099
CASTELLAR DE N'HUG
Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77
GÒSOL
Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055
LA POBLA DE LILLET
Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541
