TURISME CATALUNYA nº76 Abril 2021

FEBRER ABRIL 2021 • N.76 N.74

Imatge portada: VILAFRANCA TERRA DE VINS I VINYES Cedida per AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

La Capital del Vi

VIU EL GARRAF

Sigues el seu protagonista

VILANOVA DE BELLPUIG La tradició de les caramelles

PORQUERES

On tot té un sentit lliure

BANYOLES

Coneix el travertí

No és un impost a la teva furgo

És un impost al CO2 per preservar les excursions a la muntanya Tots els que tenim vehicle tenim un compromís amb el medi ambient.

Amb l’impost al CO2 fomentarem la mobilitat sostenible, l’energia renovable i la preservació del medi natural. Gràcies a aquesta nova mesura, millorarem la salut de les persones i lluitarem contra l’emergència climàtica.

Informa-te’n a impostco2.gencat.cat

#SeguimGaudint

ABRIL

E

l mes d’abril és especial perquè els catalans i catalanes celebrem la diada de Sant Jordi. Aquesta festivitat ve d’una llegenda què diu: a la vila de Montblanc hi havia un drac terrible que causava estralls entre homes i bèsties. Davant d’aquesta situació, els vilatans van voler posar-hi remei, i per calmar el drac triaven a l’atzar un habitant i el donaven al monstre perquè el devorés. Un bon dia va ser el torn de la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si el cavaller Jordi no hagués aparegut per enfrontar-se al drac i matar-lo. La llegenda també diu que, de la sang del drac en va néixer un roser de flors vermelles.

Catalunya, va adquirir la llegenda com una festa, dedicant aquest dia a Sant Jordi, patró de Catalunya. Amb els anys, ha adquirit un to reivindicatiu de la cultura catalana, fins a tal punt que, durant el dia, s’organitzen diferents actes entorn a la diada. Els elements centrals de la celebració són la cultura i l’amor –representats amb el llibre i la rosa.

Ja hem dit en moltes ocasions que som enamorats de Catalunya per tot el seu turisme, però també ho som per la seva història i llegendes. Ens agrada celebrar-ho tot, i segur que aquest dia serà especial a la redacció. Vosaltres com ho celebrareu? Ens ho podeu explicar al nostre instagram: @turismeacatalunya. T’esperem perquè ens etiquetis a les fotografies d’aquest dia i així veure com viviu la diada de Sant Jordi. Serà un plaer compartir-lo amb vosaltres estimats/des lectors/res

el SEGRIÀ

10

DE L'URGELL

14

la SEGARRA

16

el TARRAGONÈS

20

BAIX CAMP

22

el PLA

el

BARBERÀ

24

la SELVA

26

DE L'ESTANY

32

OSONA

38

el GARRAF

40

el MARESME

46

ALT PENEDÈS

52

la CONCA

el PLA

l'

Amb la col·laboració de

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71 Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Redacció Marta Sanahuja i Chiara Di Nolfo produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Web media@magazinepublicacions.com Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635 Publicació associada a

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225 Per a la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició (dia 15 de cada mes). Passada aquesta data, si no s’ha rebut material nou, l’editorial procedirà a repetir el mateix del mes anterior.

Aquesta publicació no es responsabilitza de les opinions alienes a l’editorial i que apareixen en textos, reportatges, dissenys i treballs gràfics realitzats i firmats per terceres persones. Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

03

la V la Val all d d’ d’Aran Aran Ar

A l’abril, aigües mil i al maig, cada dia un raig

Pallars Pallla Pa arrs Sobirà S bi So b rà à

Alta Alta ltta Rib Ribagorça iba ba b ago gorç ça

ls refranys que més caracteritzen aquests mesos, ens acompanyen a recórrer, un cop més, els indrets més bonics de Catalunya. Aquesta edició vol endinsar-se en un especial Garraf, un indret mediterrani on descobrir els diferents municipis que el conformen, cada un més encantador que l’altre. Podem veure algunes de les Terres de Ponent, com Torres de Segre, Torrefeta i Florejacs, Vilanova de Bellpuig i la seva tradició de les caramelles. I si baixem cap a la Costa Daurada, Altafulla i Hospitalet de l’Infant et rebran, una vegada més, amb els braços oberts per fer-te enamorar de les terres tarragonines. A l’interior, a la Conca de Barberà, hi trobem l’encant especial de la Vall del Corb. Continuem parlant de la meravellosa Costa Brava, amb uns dels seus indrets més idíl·lics, és a dir, Tossa de Mar i Arenys de Mar amb seu el nou itinerari viu, que ressegueix els edificis més emblemàtics del municipi explicats per personatges virtuals molt especials. Si ens endinsem a l’interior, ens topem amb el poble de Centelles i la tradició de la Ratafia. Aprofita i descobreix com s’elabora aquest licor tan típic de les Terres Catalanes. La comarca de la Selva ens regala indrets com Sant Hilari Sacalm, la capital de les Guilleries on despertar tots els sentits! Per acabar, Banyoles vol que coneguis el travertí, una roca que forma part de molts carrers i edificis de la ciutat. I si us ve de gust fer un vinet a Vilafranca del Penedès hem d’anar. Aquesta ciutat et convida a tastar el fruit de les seves vinyes. Una vegada més, infinitat de propostes perquè els nostres dies lliures estiguin replets d’oportunitats per omplir-los d’experiències

l’Al l’ l’Alt Alt Urgel Urrge U gel P Pa Pallars lllar ars Ju Jussà uss ssà

e So Sols Solso ols so la Noguera Nog o ue era a

la la Segarra Se ega arrra

Pla Pla a d’Urgell d’Ur d’ Urge g ll ge l’Urgell l’’Ur Urge gell ge ll

Segrià Segr Se g ià à les les Garrigues Garr Ga rrig igue ig ue es

C Conca on o nca a de de B Ba Barberà arb be errà A Al Altt Ca C Camp amp

P Pr Priorat iora io ratt ra

Terra Terr Te rrra Alta Alta

Ribera R be Ri bera ra a d’Ebre d’E ’Ebr brre b

B Baix aix ai x Camp C Ca amp mp

T Ta Tarragonès rrag rr agon onès on

Província de Tarragona

Baix Baix Ebre Ebr bre e

Província de Lleida Província de Barcelona Província de Girona Principat d'Andorra

04

Monttsi Montsià Mont sà

Ba Bai ai Pene Pe ne e

tradicional Andorra

vinícola

floral Cerdanya C rrdan Ce danya a

lll

Alt Al lt Empordà Empo Em po pord ordà rd dà

el Ripollès Rip pol ollè llè lès s la Garrotxa Ga Garr arr r ottxa Be Berguedà erg rgue u dà ue à

el e o ès on onès è

natural

Pla Pl a de de l’Estany l’’E Es stta sta any y

Osona O on Os ona a

Gironès G Gi ro onès

B Baix aix ai x Empo Em Empordà mpo ord r à

la la Selva Sel ev va a Moianès Mo M oia ianè nès nè s

Bage Ba Bages ges ge s

Val Vallès allè lè ès Or Oriental Orie ient ie n al nt al V Vallès alllè lès s Occi Oc Occidental c de ci dent nttal a

Anoia A oi An oa

A Al Altt Pene Pe Penedès n dè ne dès s

i ix edès edè dès

B Baix aix ai aix L Ll Llobregat lob obre ega gatt

Maresm Ma are resm esm sme

arc Barc Barcelonès B

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Garraf G rr Ga rraf a af

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues (Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

La Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Baix Penedès (El Vendrell)

L'Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

La Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

El Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

El Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

La Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Mataró)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

L'Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Montsià (Amposta)

La Val d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)

Andorra (Andorra la Vella)

05

Descobreix algunes de les valls amb més encant de Catalunya VALL DE LORD

ón molts els atractius que defineixen Catalunya, ja sigui parlant de ciutats i pobles, muntanyes i rius, de monuments i escultures, així com de valls. El territori català compta amb diverses valls, però en aquesta ocasió, parlarem de les més representatives de cada província. Endinsa’t a descobrir-les amb nosaltres!

VALL DE LORD És terra d’història, on cada racó explica un bocí del seu trajecte que forma el passat i el present d’aquesta vall.

Connectar amb la natura i el silenci és inevitable quan visitem la Vall de Lord, al Solsonès. Es troba envoltada per Sant Llorenç de Morunys, La Coma i la Pedra i Guixers, tres pobles amb molt d’encant que omplen la vall de màgia, on gaudir plenament de l’essència dels Pirineus. Entre els atractius, el gran canyó és la imatge més icònica de la vall, que commemora les guerres carlines, el qual es veu des del cim de la Mola de Lord, on s’hi troba el Santuari de Lord, un espai ple d’història que ha viscut guerres i que segueix en peu.

VALL D’EN BAS Un indret que els garrotxins i garrotxines gaudeixen dia rere dia i que aporta benestar només trepitjar-lo. Es tracta d’una vall envoltada de paisatges idíl·lics, formada per boscos, prats i muntanyes, coneguda antigament com a terra de remences. Conserva una gran història entre tot el seu patrimoni, com la masia on va néixer el capdavanter dels pagesos, Francesc de Verntallat. Entre altres particularitats, la gastronomia, amb tots els gustos que us podeu imaginar, és una

VALL D’EN BAS

06

bona representació del pas del temps de la Vall. Vine a reviure la història, i visita dos dels pobles que la formen, la vila del Mallol i Hostalets de Bas, declarats conjunts històrics-artístics.

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

VALL DEL RIU DE TENES El tresor del Vallès Oriental, una vall que adopta el nom del riu que passa. Un indret on la natura t’atrapa i pots sentir com la calma abunda i et relaxa, mentre escoltes el soroll de l’aigua que raja dels salts d’aigua. En aquest indret trobaràs una infinitat de petites cascades, fent-la un lloc ideal on poder somniar despert.

La vall del riu Tenes és coronada pel monestir Sant Miquel del Fai que presideix la vall d’una manera acompanyada, on tot cobra vida i et fa sentir immers en tranquil·litat. D’altra banda, pots trobar les coves naturals de la zona, o més ben dit, les balmes, que complementen el curs alt del riu Tenes, les quals t’enlluernaran amb les joies que la natura ha creat amb el transcurs del temps.

VALL DEL RIU TENES

VALL DEL SILENCI Al cor de la comarca del Priorat, molt a prop de les muntanyes de Prades, envoltada d’ermites, s’hi troba la vall del Silenci, anomenada així perquè la seva tradició eremita convida a la meditació. Una zona rural plena d’encant, amb infinitat de camins que pugen i baixen, travessen la vall i et duen a altres petites viles. Aquesta vall ens permet gaudir de tots els racons de la serra del Montsant, a més del patrimoni arquitectònic. Acompanya’ns així a un indret tranquil i idoni per reflexionar, respirar aire pur i carregar les piles

No cal enfilar-se a dalt d’un cim per observar la bellesa de la nostra

terra, des de les valls de

Catalunya també podem gaudir de paisatges idíl·lics sorprenents

VALL DEL SILENCI

07

08

Els licors artesanals, les coques dolces, els cocs, cereals, farines i carns ecològiques, les patates, les ametlles i nous, la mel i melmelades, vins i iogurts només poden ser de la Segarra.

El Segrià és conegut, sobretot, per tenir fruita dolça com la pera, poma, préssec, pruna, nectarina..., festucs i ametlles, i raïm. Pel que fa a productes elaborats ens podem enriquir menjant caragols a la llauna, plats elaborat amb caça menor, olla barrejada, magdalenes, els típics Granados, el panadó de carabassa i el vi.

Si voleu sorprendre als vostres comensals no dubteu en fer una truita de patates, amb les patates de muntanya de Cambrils i d’Odèn, d’adquirir tòfones i bolets d’aquesta zona, a més acompanyeu l’àpat amb llonganissa i fuet del Solsonès, bull blanc i negre i no deixeu de provar el pa de trumfo, una elaboració pròpia de la comarca.

L’Urgell és de panadons, cassola de tros, coc, albades de Tàrrega, torrons i xocolata, cerveses artesanes, conserves naturals...

La Val d’Aran és, sens dubte, la comarca que llueix d’idioma particular i de varietats gastronòmiques úniques com el cassís; un licor de groselles; aigua de nodes; licor de nous, els tronquitos del Pirineu, anditos, cueta i bolh. Si no saps de què parlem, visiteu-los i descobriu per vosaltres mateixos aquestes delícies

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

col i trumfes amb suc de rosta, freginat, formatge d'ovella, xolís o el mostillo, entre altres delícies ben típiques de la zona.

A la Cerdanya els hi agrada oferir un bon assortiment d’embotits o de cerdans, un trinxat o un acompanyament a base de ceps, rovellons, fredolics, cramalloles o de naps i patata ecològica. I acabar un àpat amb un iogurt i/o mató amb melmelada artesana.

Anar a menjar a les Garrigues és delectar-se d’una bona llesca de pa de ronyó amb oli d’oliva extra verge, una coca de recapte, d’olives arbequines, ametlles garrapinyades, mel, vi i cava i li donen un toc característic a la cuina, amb el safrà.

La Noguera comparteix delícies amb les Garrigues i amb l’Alt Urgell, ja que compten amb les fantàstiques tòfones, coca de recapte, panadons, formatge, ametlles garrapinyades, vi i oli.

Els Pallars, tant el Jussà com el Sobirà, són dos comarques que comparteixen molt però a la vegada es distingeixen perquè al Jussà és típic menjar civet d’isard, escudella barrejada, estofat de senglar, coca d’enciam, allioli de codony, brossat, ratafia o vi de nous. En canvi, al Pallars Sobirà et trobaràs la sopa de pastor o de fesols i el farcit de carnaval, espectaculars patés i carns de caça, plats que et sorprendran gratament. A més, d’altres com els iogurts.

El Pla d’Urgell és una comarca esclatant de sabors tradicionals, amb la seva cassola de tros, els caragols a la llauna, els vinagres, orelletes i coques de recaptes. Se’ns fa la boca aigua només de pensar-ho. A més, els seus terrenys s’omplen de poma i pera, nous, herbes medicinals i aromàtiques, tot un autèntic plaer lleidatà.

Imatges © ARA LLEIDA

roductes de la terra elaborats per pagesos, artesans i restauradors amb tota la saviesa i el cor. Una gastronomia amb caràcter propi, on delectar-vos amb els productes d’aquestes terres esculpides per l’home, pas a pas, als Pirineus i les Terres de Lleida.

Les Terres de Lleida gaudeixen d'una cuina autòctona rica, variada i marcada per contrastos, en què el ressorgiment de nous cuiners es combina amb una tradició d'arrels mil·lenàries. La cuina tradicional lleidatana es fon amb la nova cuina moderna, és a dir, els aromes de tota la vida amb tocs de modernitat.

Tot els productes gaudeixen dels distintius de qualitat que els permet ser distingits amb facilitat. En aquest article parlarem què identifica cada comarca: L'Alt Urgell és conegut per tenir en exclusiva tòfones, xicoies, bolets varis, herbes remeieres i aigua, així com les denominacions d’origen protegit del formatge de vaca, mantega i vedella dels pirineus (IGP), entre altres.

L’Alta Ribagorça es destaca, també, per tenir una gran varietat de bolets, essent una zona estimada pels amants dels ceps, rossinyols, moixerons... Si o si, has de provar la girella, l’escudella, el palpís de corder, el civet de senglar i d’isard,

el SEGRIÀ

a vila i municipi del sector de ponent del Segrià et convida a conèixer el seu patrimoni rural i tradicional envoltat de natura i arrels històriques. Acompanya’ns a fer una petita ruta pels seus carres i a descobrir l’Espai Natural que l’acompanya, la Reserva Natural d’Utxesa.

Per poder començar a captar l’essència de Torres de Segre és obligatòria una visita al Museu de l’Evolució, o també anomenat el Molí de Torres, que esdevé una de les construccions que representen el patrimoni cultural del poble. Aquest antic molí fariner del municipi conté una mostra de més de mil peces de diferents èpoques que donen una visió global de l’evolució dels nostres avantpassats.

Aquesta primera visita et posarà en context abans de descobrir altres elements històrics que no deixen indiferent a ningú, com l’església parroquial de la Mare de Déu Assumpta, una construcció d’estil neoclàssic amb influència barroca declarada bé cultural d’interès local.

10 10

TORRES DE SEGRE VOL QUE CONEGUIS EL SEU PATRIMONI HISTÒRIC, RURAL I TRADICIONAL Malgrat la gran destrucció que va patir l’edifici durant la guerra civil, degut principalment a què Torres de Segre es trobava l’any 1938 en primera línia del front de guerra, l’església té prou valors arquitectònics com perquè el municipi vetlli per la seva conservació.

Com a últim indret per visitar, t’aconsellem un passeig entre camps de presseguer fins a arribar al Santuari de l’Ermita de la Mare de Déu de Carrasumada, situada a l’extrem occidental de la Serra de Carrassumada i marcant el límit meridional del Pla de Lleida.

Des d’aquest indret pots gaudir d’unes vistes increïbles de la major part de la comarca i visitar l’ermita que amaga molts anys d’història.

sa ia d’Utxe Vista aèr

nt/J.Clar l de Pone ra tu a N is - Espa

Volem que descobreixis els dos espais naturals que envolten aquest municipi: la Reserva Natural d’Utxesa i una part de l’Aiguabarreig Segre-Cinca.

Ambdós espais aporten una gran varietat d’espècies de flora i fauna a la zona del Baix Segrià, on Torres de Segre comparteix els seus grans atractius naturals organitzant activitats i rutes.

Aquests espais estan units per la ruta anomenada Camí Natural, Riu Segre i Embassament d’Utxesa, la qual forma l’eix vertebrador per l’ús públic i turístic de l’indret.

ianes

La Reserva Natural d’Utxesa és un dels espais de la Catalunya interior que presenta un major interès ecoturístic i ornitològic per la seva gran qualitat i barreja d’ecosistemes. TDSNaTur és la marca que representa a la Regidoria de Medi Ambient i Promoció Turística de Torres de Segre, mitjançant la qual s’organitzen activitats lúdiques, formatives, d’educació ambiental i/o sensibilització social adreçada a tota mena de col·lectius, fent èmfasis en escoles, instituts i universitats. T’ofereixen diferents activitats organitzades o per lliure, com per exemple les rutes en bicicleta, molt aconsellable per fer en família i gaudir de les magnífiques vistes. I per observar tot l’ecosistema del pantà, t’aconsellem pujar al Mirador del Molí, situat al damunt d’un turonet que domina bona part de l’entorn.

NO ET PERDIS L’EMBASSAMENT D’UTXESA, UN DELS ESPAIS DE LA CATALUNYA INTERIOR AMB MAJOR INTERÈS ORNITOLÒGIC Així doncs vine a Torres de Segre i descobreix tota la riquesa que el seu patrimoni natural i cultural tenen per oferir-te. Sent el ponent en estat pur!

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE TORRES DE SEGRE Telèfon 973 796 005 utxesa@utxesa.org www.torressegre.cat

11

RACONS DE CATALUNYA CAPTANT MOMENTS DE PAU AL PANTÀ D'UTXESA (el Segrià)

el PLA

DE L'URGELL

I la tradició de les caramelles

V

ilanova de Bellpuig podríem definir-lo com un poble actiu, reconegut per estar sempre en constant renovació. Des de l’Ajuntament s’encarreguen de mantenir en bon estat tot el municipi perquè els seus vilatans i vilatanes se sentin orgullosos del seu poble.

A més, treballen per mantenir les tradicions ben vives, sobretot, les caramelles.

El poble de Vilanova de Bellpuig es va començar a formar al voltant de l’església parroquial de Sant Pere l’Apòstol, que destaca per l’austeritat de la façana i també pel retaule de la Mare de Déu del Lliri, del segle XV, que es converteix en un imprescindible en la visita, juntament amb l’Ajuntament.

Aquest conegut antigament com Ca l’Apotecari, es tracta d’un conjunt heterogeni que aplega elements ben

14

propis d’edificis civils d’època moderna (XVI-XVIII). A aquests dos, els acompanyen altres edificis d’interès, que podreu descobrir mentre camineu pels carrers conjunts, que es convertirà en un passeig pel passat medieval del poble.

Situats al Pla de l’Urgell, amb gairebé 1.200 habitants, es caracteritzen per tenir un relleu pla amb presència de regadiu afavorit per l’existència del canal Urgell, però també de camps de fruiters i cereals complementats per la ramaderia.

Aquestes característiques li donen una orografia gratificant on s’han creat rutes de senderisme i per fer en bicicleta, on els aficionats a caminar i pedalar per la natura gaudeixen al màxim de l’entorn que els acompanya. D’altra banda, quan visiteu Vilanova de Bellpuig ho fem amb els cinc sentits activats, sobretot, el del

gust, per poder degustar les seves especialitats gastronòmiques, on destaquen els caragols i la carn.

El projecte “Viladona de Vilanova de Bellpuig”, és una proposta que vol ser l’evolució del popular concert de l’Estelada, que esperen poder realitzar aquest any

Tota una manifestació folklòrica que reviu cada any, el diumenge de Pasqua, per omplir de música i colors els carrers de Vilanova de Bellpuig

Sempre s’han considerat actius en tots els sentits, així com també innovadors, creatius i lluitadors pels drets. Per tal de reivindicar-se van crear el projecte Viladona de Vilanova de Bellpuig, una proposta que vol ser l’evolució del popular concert de l’Estelada. D’altra banda, s’ha dut a terme el projecte del mural realitzat per l’artista Lily Brick, que ha estat finançat per l’àrea de la Dona del Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Es tracta d’una obra de grans dimensions pintada a la façana de l’edifici annex a l’església, que vol ser un homenatge a les tradicions de Vilanova de Bellpuig, personificat en la figura de l’activista local Pilar Torrades, que durant molts anys ha mantingut la flama de la cultura popular local. També hi ha representada la imatge de les sardanes i caramelles, una tradició molt arrelada al poble, que va capturar el fotògraf Marc Rovira.

Vilanova de Bellpuig, però, són reconeguts per les caramelles, ja que fa exactament 44 anys que ballen sense aturar-se. I no, no és cap càstig diví ni res per l’estil, sinó tot al contrari.

L’Agrupació Sardanista del municipi,

en la seva modalitat d’esbart dansaire, ha organitzat durant tots aquests anys els balls tradicionals de Caramelles. Un patrimoni antic que ve de la Catalunya vella i que els ha arribat a través de la complicitat entre generacions.Tota una manifestació folklòrica que reviu cada any per omplir de música i colors els carrers de Vilanova de Bellpuig, i que el municipi ha celebrat i ha sabut mantenir viva com pocs ho han sabut fer, entre salts, passes endavant, enrere i mitges voltes, que conformen, en definitiva, un espectacle digne de veure. Tot un diàleg festiu entre el passat i el present. Són més de 100 persones de totes les edats, dels tres anys, fills dels primers dansaires, als més veterans, alguns d’ells, de més de 40, que s’hi aboquen, any rere any.

Molts viuen al municipi, però d’altres hi van expressament per aquestes dates (i també durant els dies anteriors en què es practiquen els assajos pel gran dia) al municipi malgrat que, ja no hi visquin, per complir amb aquesta tradició única i arrelada a la vila.

L’Agrupació Sardanista de Vilanova de Bellpuig, en la seva modalitat d’esbart dansaire, ha organitzat durant tots aquests anys els balls tradicionals de Caramelles Visitar Vilanova de Bellpuig és obrir les portes a la creativitat i a l’enginy, deixa’t encisar pel paisatge típic del Pla d’Urgell i viu la tradició de les Caramelles

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE VILANOVA DE BELLPUIG Telèfon 973 324 000 ajuntament@vilanovabellpuig.ddl.net

www.vilanovabellpuig.cat

la SEGARRA

terra de castells i llegendes

l nord-oest de la Segarra hi trobem el municipi de Torrefeta i Florejacs, format per 16 petites poblacions encantadores on observar i gaudir de les panoràmiques dels seus camps de conreu, els boscos, la vegetació i els colors que conformen les diferents estacions de l’any a la geografia del paisatge.

Panoràmica de

GRANOLLERS

foto de Jaume Moya

De camí a La Peixera de

SEDÓ

Les poblacions que formen Torrefeta i Florejacs són: Palou, Castellmeià, Cases de la Serra, Granollers, El Far, Riber, Sedó, El Llor, Bellveí, Torrefeta, Gra, Sant Martí de la Morana, La Morana, Selvanera, Florejacs i Les Sitges. Totes i cadascuna d’elles són la viva representació de la Segarra, llocs ideals per fer-hi rutes a peu o en cotxe, circuits BTT, senderisme i marxes, com la coneguda marxa dels Castells, un itinerari de 51 quilòmetres que transcorre per diferents municipis amb patrimoni històric i arquitectònic extraordinari, com el de Torrefeta i Florejacs.

Aquest municipi el conformen nombrosos castells i fortificacions de gran interès, caracteritzats per la seva espectacularitat, grandesa i magnitud de dimensions. Un dels castells que hi destaca és el castell de Bellveí, on s’hi ha trobat un dels objectes més curiosos de tot el terme, una costella de balena de gairebé 3 metres! Es desconeix la procedència i l’època, però hi ha diverses teories, tant místiques com

16

El Castell de

LES SITGES

racionals que expliquen aquesta curiosa presència tan lluny del mar.

Un altre edifici espectacular és el castell de les Sitges, que conserva un aspecte genuïnament medieval gràcies a la sòlida torre d’homenatge del segle XIII, amb més de 20 metres d’alçada i envoltada per una muralla. Un dels llocs més atractius d’aquest castell és la terrassa de la torre, on els dies clars es pot gaudir d’una magnífica panoràmica de la Segarra, així com de diversos castells veïns i contemporanis a les Sitges. A tocar d’aquí hi trobem la població de Florejacs que, a més de presumir de castell, també gaudeix de la seva atmosfera harmònica i florida del seu passat medieval durant els dies de primavera, quan el poble fa honor al seu nom. També compta amb una llegenda relacionada amb les flors, com ho és la llegenda de la Dama de Florejacs, en la que s’explica que el fantasma d’una dama apareix pel castell passejant silenciosa amb una flor a la mà, que representava les seves enamorades víctimes.

Panoràmica de

CASTELLMEIÀ foto de Jaume Moya

17

La Peixera de

SEDÓ

Església de Sant Jaume de

BELLVEÍ

18

A banda de castells i llegendes, també s’hi poden trobar rutes com la de Torrefeta a la majestuosa peixera de Sedó, on poder observar elements patrimonials de gran interès com poden ser els portals que tancaven la vila closa, així com casals d’un gran valor arquitectònic i sobretot, la importància de l’aigua i el seu aprofitament en un territori on aquesta és un bé escàs. La part nord de Torrefeta i Florejacs forma part de la Vall del Llobregós, una terra única pel que fa a paisatge, fauna i flora en el qual us podreu endinsar a través de diferents rutes, descobreix aquestes i tantes altres que s’adapten als gustos de qualsevol que ve a fer turisme a la Segarra, no et deixaran indiferent!

Així doncs, prova a descobrir aquests racons plens d’història d’un municipi medieval en plena harmonia amb el paisatge segarrenc que l’envolta

Església de Sant Amanç de

TORREFETA

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

Panoràmica de

FLOREJACS

Panoràmica de

FLOREJACS

AJUNTAMENT DE TORREFETA I FLOREJACS Tel 973 520 184 ajuntament@torrefeta.ddl.net www.torrefeta.ddl.net

19 19

Text cedit per l’AJUNTAMENT DE ALTAFULLA

el TARRAGONÈS

se situa com la destinació més

Les dades d’estudi han sigut sobre les característiques de la demanda turística que han obtingut les diferents modalitats d’allotjament, que han rebut un 4,4 sobre 5 de puntuació sobre satisfacció general

20

visitada pels turistes de la Costa Daurada durant l'estiu passat

A

ixí ho recull l’estudi sobre les característiques de la demanda turística que han rebut les diferents modalitats d’allotjament, hotel, càmping i establiments de turisme rural– de la marca Costa Daurada.

Altafulla s’ha situat com la destinació més visitada entre els turistes de la Costa Daurada durant l'estiu passat, amb una freqüència del 18,6%. A aquesta l’han seguit Tarragona (17,9%) i Cambrils (14,4%).

Aquestes dades es desprenen de l’estudi sobre les característiques de la demanda turística que han rebut les diferents modalitats d’allotjament – hotel, càmping i establiments de turisme rural– de la marca Costa Daurada, elaborat per Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya i encarregat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

La regidora de Turisme, Natalia Sanz, ha expressat la seva satisfacció per aquests resultats, i ha recordat la importància de posar en valor els recursos que es tenen, seguir amb el treball públic-privat, i “continuar fent feina per Altafulla com a destí segur obrint-se a les noves tecnologies, a la innovació des de la sostenibilitat, i impulsar noves maneres de treballar per afegir valor a l’experiència de visitar Altafulla”.

De l’estudi també es desprèn que en una escala de l’1 al 5, el grau de satisfacció general, per terme mig, que han manifestat els turistes entrevistats ha estat d’un 4,4, una dècima per sobre de l’estiu de 2019.

Pel que fa a la valoració de cada un dels aspectes de la destinació, l’amabilitat de la gent i els serveis d’allotjament han estat els més ben valorats, amb una puntuació mitjana de 4,4 punts sobre 5.

També es confirma que pràcticament tots els turistes recomanarien i repetirien la visita a la destinació

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

Es confirma que pràcticament tots els turistes recomanarien i repetirien la visita a la destinació

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat © Rafael López Monné

© Rafael López Monné

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors destaca per les seves platges, el seu patrimoni històric i natural i l’àmplia oferta d’activitats que ofereix

M

ar i muntanya. Els que trien l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors com a destinació turística, no han d’enfrontar-se al dilema d’escollir entre el mar i la muntanya perquè aquest indret fusiona els dos elements. Destaca per les seves platges tranquil·les de sorra fina i aigües transparents, ideals per a les famílies, i un paisatge ric en contrastos.

Aquest fet permet oferir una àmplia varietat de propostes per descobrir un entorn amb un alt valor natural i també històric, situat a la Costa Daurada. En aquest sentit, ofereix experiències com les visites al patrimoni de l’Hospital gòtic fundat per l’infant Pere d’Aragó l’any 1344, al Centre d’Interpretació de l’oli de Vandellòs i al Poblat Hifrensa (l’última colònia industrial de Catalunya) i al poble medieval de Castelló, entre d’altres.

Per als que prefereixen alternatives d’oci més lligades a l’esport, les opcions també són múltiples: activitats nàutiques com caiac, pàdel surf, vela, banana,

22

snorkel, etc., així com esports a la sorra, com voleibol i futbol. I molt a prop de les platges, es poden recórrer un bon nombre de senders de diferents dificultats i distàncies, a peu o amb bicicleta.

municipi, amb diversos graus de dificultat (fàcil, mitjana i alta). Estan adreçats a tots els públics, de manera que permeten fer des de sortides familiars fins a sortides de nivell expert.

I és que l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors té una xarxa de camins i pistes forestals d’uns 180 km. Per aprofitar aquesta extensa xarxa, durant els últims anys, s’han creat diverses rutes, algunes una mica més exigents i pensades per a persones que volen fer esport i d’altres que tenen un caràcter més familiar i lúdic.

Perquè tothom conegui aquests itineraris, hi ha disponibles uns fullets desplegables que contenen un mapa de les rutes, una breu descripció amb una fotografia de cadascuna d’aquestes, a més recomanacions per als ciclistes. D’altra banda, al llarg de les diverses rutes i davant dels punts d’informació, hi ha panells amb codis QR, d’aquesta manera els usuaris es poden descarregar tota la informació directament al seu smartphone.

Aquests camins transcorren per indrets que permeten als caminants gaudir d’unes vistes espectaculars, com ara panoràmiques de la costa i de les muntanyes litorals, paisatges protagonitzats pels característics marges de pedra seca de la zona, pels barrancs de la part més plana de les muntanyes o per l’espai natural protegit del Torn.

Els que prefereixen fer rutes amb BTT, tenen al seu abast vuit itineraris que transcorren per a tots els pobles del

I per aquells que simplement volen relaxar-se, els hi recomanem estirar-se sobre la sorra de qualsevol de les quatre platges del municipi: la de l’Arenal, la de la Punta del Riu, la del Torn o la de l’Almadrava, les quals compten amb el certificat de qualitat ambiental EMAS i la Bandera Ecoplayas; les tres primeres, a més, llueixen la Bandera Blava

Imatges cedides per TURISME L’HOSPITALET DE L’INFANT I LA VALL DE LLORS

CAMP

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

el BAIX

la CONCA

DE BARBERÀ

Ens trobem entre les comarques de la Conca de Barberà, l’Urgell i la Segarra unides i banyades pel riu Corb

U

Una vall per descobrir n indret on els colors de les estacions marquen el pas del temps. A les seves terres, domesticades per l’home des de fa temps, hi creixen ametllers, oliveres, vinyes i cereals. Als marges les roselles, el timó i l’herba de Sant Joan.

Boscos d’alzina, roure i pi completen el tapís. La història l’expliquen les parets de pedra seca, les torres, les cabanes, els vells molins, les esglésies i els castells.

24

Viu la Vall Sembla que es tracti d'un indret on regni la quietud i el silenci, però la Vall del Corb és escenari d'activitat comercial i de lleure. Actualment, la crisi sanitària ha afectat la dinamització del territori, però aquest batega amb força des de cada poble, cada casa i cada negoci.

L'Associació de la Vall del Corb ha creat una web (www.valldelcorb.cat) on es proposen diversos itineraris i activitats segons els interessos dels visitants; activitats per la canalla, pels amants de l'art i la història, pels aficionats a la gastronomia i l’enoturisme, els descobridors de racons bonics... En aquesta web, també es pot trobar informació de restaurants, allotjaments, artesans i productors del territori.

A la Vall del Corb es poden dur a terme nombroses activitats: senderisme, btt, rutes gastronòmiques i vitivinícoles, visites guiades per alguns dels pobles de la Vall, descobriment d'espais i edificis d'interès històric i paisatgístic, etc. Per exemple, els amants de la gastronomia no es poden perdre els exquisits formatges o els forns de pa artesà que es troben en molts dels pobles de la vall i tampoc poden deixar de provar l'oli dels diferents molins de la zona. Els més golosos gaudiran amb la mel i la cervesa artesana.

Els amants del vi és obligatori que visitin els cellers del grup Vins Corb que també formen part de l'associació; i, els més atrevits, tastin el vi de nous.

Però, si el que us agrada és la història i els monuments, és necessària la visita al Monestir de Santa Maria de Vallbona

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

un territori viu

La Vall del Corb, per als que la coneixen des de la infantesa, és un lloc privilegiat, una mena de paradís de l’encantament i de la delícia immorible.

Josep Vallverdú

de les Monges, al Santuari del Tallat a Rocallaura o passejar pel centre històric de Santa Coloma de Queralt o pels carrers de Guimerà. I tot això, sense perdre l'oportunitat de visitar l'Ecomuseu de Belianes o el Centre d'Interpretació del Rector de Vallfogona de Riucorb. I els que vulguin viatjar per relaxar-se, tenen l’oportunitat de fer-ho al Balneari de Vallfogona de Riucorb i gaudir de les seves aigües termals. Per últim, cap als mesos d'estiu, és interessant conèixer de primera mà l'Agrupació de Productors i Productores d'All de Belltall i tastar aquesta varietat tan típica del nostre territori i molt apreciada a les millors cuines.

A la web de la vall, també hi ha una agenda d’activitats que conté totes les propostes culturals dels pobles de la zona per aprofitar encara més l’estada. Periòdicament, s’organitzen tasts de vins, visites guiades pels diferents pobles, jornades tècniques, cinema rural, l’experiència de senderisme-gastronòmic TrosFood…, entre moltes altres activitats. La Vall del Corb és viva i, a través de la web, es convida al visitant a gaudir-la al màxim

Sembla que es tracti d'un indret on regni la quietud i el silenci, però la Vall del Corb és escenari d'activitat comercial i de lleure

Per a més informació: AGRUPACIÓ VALL DEL CORB hola@lavalldelcorb.cat www.valldelcorb.cat

la SELVA

La postal del cap de

a postal del cap de Tossa, amb les seves muralles, és una de les fotografies més repetides del litoral català. La bellesa pictòrica del paisatge, font d’inspiració d’artistes i escenari de pel·lícules de Hollywood, ha fet que passin desapercebuts altres atractius, tant els culturals i històrics com els del seu entorn natural.

Tossa de Mar... i de muntanya Tossa és l’únic municipi de la Costa Brava que disposa de mar i muntanya alhora. La vila queda protegida dins d’una vall que acaba amb la seva badia, però a les seves esquenes hi trobem l’espai natural protegit del Massís de Cadiretes o d’Ardenya que arriba a 520m d’altitud.

El GR92 - Sender de la Mediterrània -

Tossa ofereix les millors essències de la Costa Brava: mar i muntanya amb un paisatge únic i una història que inspira art i cultura

26

creua el municipi oferint una diversitat de paisatge alpí i de bosc mediterrani que s’acaba fusionant amb el camí de ronda, on s’imposen la força dels penya-segats i la bellesa més silvestre de la Costa Brava.

Els senders i rutes senyalitzades del municipi que s’endinsen dins del Massís, permetent que cadascú les gaudeixi al seu ritme, sigui a peu o en bicicleta de muntanya.

Vila marinera, històrica i gastronòmica La Vila Vella, amb les muralles a tocar de mar, el barri de Sa Roqueta, amb cases edificades sobre la roca mare, la vil·la romana dels Ametllers (s. I a.de C. fins a s.VI d.de C.), una de les explotacions agrícoles més importants de l’antiga Tàrraco romana, i la resta de la vila, amb testimonis de l’època dels indians, conformen un conjunt d’un gran interès històric i cultural, que es pot visitar tot l’any.

Tossa disposa del distintiu de “Vila Marinera”. Els carrers amaguen racons plens de mediterraneïtat, amb façanes

Tossa, amb les seves muralles, és una de les fotografies més repetides del litoral català antigues, roba estesa i flors a les finestres.

Passejar-hi és un plaer per als sentits i una experiència plena d’autenticitat.

Per reblar l’estada a Tossa cal saber gaudir també de la seva gastronomia.

S’hi poden trobar una bona varietat de restaurants de nivell, especialitzats en cuina marinera, cuina catalana, cuina creativa i cuina tradicional tossenca.

Destaca el “Cim i Tomba”, el plat típic dels pescadors de Tossa, i una excel·lent cuina de peix.

Retroba’t amb Tossa Poden haver canviat moltes coses al litoral català, però Tossa segueix oferint les millors essències de la Costa Brava: mar i muntanya, un paisatge únic amb una història que inspira art i cultura, tradicions arrelades, gastronomia i hospitalitat mediterrània. Sempre és plaent retrobar-se de nou amb el “paradís blau” i descobrir-ne tots els seus secrets

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

Tossa de Mar és reconeguda mundialment com una de les icones de la Costa Brava. Però, malgrat aquesta popularitat, pocs coneixen tots els tresors que amaga.

TOSSA DE MAR Oficina Municipal de Turisme www.infotossa.com

ant Hilari Sacalm és la capital de les Guilleries, un feréstec i encara poc conegut massís entre la comarca de la Selva i Osona. Els nostres boscos són un paratge natural que no deixa indiferent a ningú i que regala meravellosos instants i sensacions a tothom que el visita. Aquest estiu, us convidem a despertar tots els vostres sentits al cor de les Guilleries!

A la capital de les Guilleries

ant Hilari Sacalm és la capital de les Guilleries, un feréstec i encara poc conegut massís entre la comarca de la Selva i Osona. Els nostres boscos són un paratge natural que no deixa indiferent a ningú i que regala meravellosos instants i sensacions a tothom que el visita. Aquest estiu, us convidem a despertar tots els vostres sentits al cor de les Guilleries!

Si voleu seduir la vostra vista, us proposem observar les meravelloses vistes panoràmiques que hi ha des de diferents indrets del nostre municipi o apreciar i distingir les diferents tonalitats que adquireixen els nostres frondosos i idíl·lics boscos durant aquesta època de l’any.

Igualment, si voleu despertar l’olfacte, podeu respirar l’aire pur i refrescant que ens envolta, percebre l’olor d’humitat i frescor tan característica del nostre entorn o apreciar els aromes que desprenen les plantes remeieres i les flors dels boscos de les Guilleries.

Per potenciar el sentit de l’oïda, no hi ha millor forma que escoltar com el silenci es trenca amb el murmuri de les fulles mogudes pel vent. Gaudireu d’un concert dirigit pel cant dels ocells i dels moviments de la fauna que habita en els nostres boscos o sentireu la força que té l’aigua en moviment en qualsevol dels salts d’aigua del municipi.

28

Els boscos de les Guilleries són un paratge natural que no deixa indiferent a ningú i que regala meravellosos instants i sensacions a tothom que el visita

Sant Hilari Sacalm és un indret únic i privilegiat on despertar tots els vostres sentits

Tanmateix, per recobrar el tacte, podeu refrescar-vos tot tocant l’aigua freda que brolla de les més de cent fonts que hi ha al municipi, acariciar l’escorça d’un arbre o sentir el contacte amb les fulles del nostre entorn.

Per últim, per gaudir com mai del vostre gust, us podeu deixar delectar per una gran varietat de sabors tot degustant els diferents productes locals que s’elaboren al poble o tastar la gran varietat de plats de la nostra gastronomia en els diferents restaurants i bars de la vila.

En general, Sant Hilari Sacalm és un indret únic i privilegiat on despertar tots els vostres sentits i recuperar sensacions que us permetran connectar de nou amb la natura i amb vosaltres mateixos Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

Les Guilleries Km0.cat Turisme: tel. 972 869 686 www.santhilari.cat

a comarca de la Selva està constituïda per 26 municipis amb una bellesa particular, on l’aigua ha deixat una petjada. En aquesta ocasió ens endinsem a Maçanet de la Selva, una població de gairebé 7.000 habitants que treballa diàriament per cuidar cada racó perquè no perdi l’encant ni la màgia d'aquest municipi de caràcter gironí.

Maçanet de la Selva es troba situat al bell mig d’un antic llac d’entre 2 i 9 milions d’anys, essent les restes de l’actual estany de Sils. Aquest llac va deixar lloc, quan es va assecar, als pics dels turons volcànics de Maçanet, on s’instal·laren els primers pobladors de la zona. És testimoni de les petjades deixades pels avantpassats els romans, els nobles i senyors de l’Edat Mitjana que construïren magnífiques cases fortificades que avui podem seguir gaudint si recorrem els seus carrers.

Una població que viu, sobretot, de la indústria on l’acompanya camps de cultiu essent així, una combinació excel·lent per donar-li aquella espurna de vitalitat al municipi.

30

A Maçanet de la Selva El Taller d’Història de Maçanet, juntament amb el suport de l’Ajuntament, s’ha treballat per tenir una casa-museu dins la capella de St. Jordi, al complex arqueològic del

Maçanet de la Selva està ubicat en un emplaçament simbòlic per la comarca, al bell mig d’un antic llac

Castell de Torcafelló. L’exposició mostra diversos materials relacionats amb la confecció d’esclops i espardenyes, dues indústries molt lligades a la nostra vila.

L’Ajuntament va restaurar dues màquines que s’utilitzaven per a la seva fabricació i ara formen part d’aquesta exposició, i així tenir un record actiu d’una de les indústries artesanals més importants del passat de Maçanet. Reserva la teva visita al 607 080 289.

Fes una mica de senderisme per la zona i escapa’t a visitar el poblat ibèric de Montbarbat o el Pont del dimoni, les vistes són meravelloses i, de ben segur, en guardaràs un bon record d’aquests raconets de Maçanet de la Selva. També arriba’t a veure el Pou de glaç de Buscastell, les torres de defensa com la de Cartellà o de Marata i la telegrafia òptica.

Mentre fas senderisme pel territori de Maçanet t’adonaràs que t’envolta un subsòl granífic, uns boscos amb base autòctona de l’alzinar i en petites proporcions s’hi afegeixen el roure, el surto, el pi pinyoner, el pi marítim, el pi insigne i l’eucaliptus, entre molts

© Ruben Garcia

altres arbustos, arbres i matolls. Tot perfilat, de manera exultant, per una gran varietat de fauna, on t’acompanyaran diferents tipus d’aus a la teva ruta de senderisme.

A part dels llocs i rutes ja comentades, la més famosa per excel·lència és la que arriba al Castell de Torcafelló, edifici declarat Bé Cultural d’Interès Natural. Es troba al cim de la muntanya Sant Jordi i està format per la capella de Sant Jordi i les restes del Castell Medieval de Torcafelló. El conjunt va ser objecte d’una restauració i rehabilitació realitzades pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva, gràcies al qual avui s’ha convertit en una de les visites imprescindibles de la vila.

Diferents espais arquitectònics formen l’entorn del municipi donant-li una entitat molt característica Un dels actes festius més importants de Maçanet és la Festa del Roser, la festa petita de la vila, però que es rep amb les mateixes ganes que la Festa Major. Dins

d’aquesta festa s’organitza la Fira del Pagès i l’Artesania, que té lloc a la plaça de l’església i els seus carrers pròxims. Durant un parell de dies es poden trobar parades d’artesania, mostres d’oficis, balls tradicionals, fotografia, jocs tradicionals, concerts, tallers i molt més. Aquest any, per motius de la Covid-19 aquesta fira s’ha hagut d’adaptar a les normatives de seguretat i es converteix en un mercat, però tot i així, us convidem a venir a fer un passeig pel nostre mercat de la pagesia.

Així doncs, no et perdis cap detall dels seus edificis, carrers i festes, quan hi siguis et sentiràs tant còmode que segur que et voldràs quedar a dormir o menjar. Hi ha un llistat llarg d’allotjaments, bars i restaurants a la pàgina web de l’ajuntament on t’informen de tot el que pots trobar Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE MAÇANET DE LA SELVA Telèfon 972 85 80 05 info@massanetdelaselva.cat www.massanetdelaselva.cat

Aquest 1 i 2 de maig visita

El Mercat de la Pagesia i l’Artesania

© Can Ribas

el PLA

DE L'ESTANY

© Sílvia Poch

Banyoles es fa estrany pensar que sota els nostres peus hi circula aigua procedent de l’Alta Garrotxa, a 20 quilòmetres de dis­ tància, que va desfent les roques calcàries i els guixos que formen el subsòl en un viatge que pot durar fins

32

© Sílvia Poch

a onze me­sos. Fa centenars de milers d’anys que la pressió d’aquesta aigua enfonsa el terreny càrstic per crear coves o dolines, on acaba apareixent un estanyol –o tot un Estany!– si hi ha un punt de surgència d’aigua (sota l’Estany, se n’han trobat fins a tretze!).

Si mirem a terra, també podrem veurehi una altra mostra d’aquestes roques

calcàries vives: el travertí, o pedra de Banyoles, format per l’acumulació de capes de calç que va dipositant l’aigua que brolla del sistema càrs­tic.

El travertí és un material dòcil però ferm, que abunda en estat natural vora i dins l’Estany, però també a carrers i edificis del centre de la ciutat.

I és que, el travertí, s’ha fet servir des de temps remots per construir a Banyoles. Ja al segle IX, els primers monjos del monestir de Sant Esteve van utilitzar travertí per construir els recs i desguassar l’Estany cap al riu Terri, per així asse­car els aiguamolls i aprofitar-ne l’aigua. Els usos d’aquests canals d’aigua han anat variant:

Reportatge maquetat per MGZ PUBLICACIONS

© Sílvia Poch

© Aerimatge Girona

© Harold Abellan

El travertí és un material dòcil però ferm, que abunda en estat natural vora i dins l’Estany, però també a carrers i edificis del centre de la ciutat

agrícola –amb uns horts urbans i periurbans que encara es treballen incansablement–, industrial –molins fariners, drapers, paperers, farga d’aram– i domèstic –ai­ gua de boca, rec, neteja. Precisament, aquest darrer ús va donar lloc a un altre element arquitectònic característic de Banyoles, els rentadors públics i privats, dels quals es con­ serva una seixantena al llarg dels recs, que discorren ara en part soterrats i en part visibles, canalitzats en travertí, entre­mig d’hortes i parcs o flanquejant carrers

Descobreix molt més al centre de Banyoles!

© Harold Abellan

Més informació a l’Oficina de Turisme Passeig Darder – pesquera núm. 10 17820 Banyoles

Tel. 972 58 34 70 WhatsApp 690 853 395 turisme@ajbanyoles.org de.banyoles.cat

Text i imatges cedides per AJUNTAMENT DE BANYOLES

© Sílvia Poch

RACONS DE CATALUNYA GAVINES NEDANT A L'ESTANY DE BANYOLES (el Pla de l'Estany) © Fotografia de XAVI BONET MARTINEZ (@boonwell)

E

l municipi de Por. queres s’estén per un entramat que combina zona urbana i zona rústica en un entorn natural idíl·lic. Ens endinsem en algunes de les parts més peculiars que li donen significat a aquest indret. Una d’elles és l’església de Santa Maria, tota una joia del romànic del segle XII. Entre les seves singularitats destaca l’esvelt campanar d’espadanya, el qual queda emmarcat per l’espessor de fons dels boscos sobre l’estany.

Un dels racons més particulars del municipi són les Estunes, on trobareu baumes i esquerdes de travertí, roures i alzines esponeroses, la bella llegenda de les Goges, el silenci tallant i l’ombra fresca, les heures enfiladisses i els cants dels ocells que conviden a una passejada tranquil·la i plena de la pau del lloc.

On la llibertat pren protagonisme és al Bosc de Can Ginebreda, un bosc d’escultures eròtiques, el tercer bosc d’escultures més important d’Europa. Un espai de quaranta mil metres quadrats on es pot gaudir de l’art d’una manera fresca i natural, gràcies al seu ideòleg i creador Xicu Cabanyes.

Al municipi de Porqueres trobem l’església de Santa Maria, una joia del romànic que data del segle XII 36

El món artista segueix actiu amb l’estudi-taller del cartellista Carles Fontserè, artista amb una trajectòria intensa i variada que va triar Porqueres com a residència i espai de creació.

L’indret és com una càpsula del temps, ja que s’ha mantingut tal com la parella el tenia mentre hi treballava. Un altre lloc bonic de visitar és el Baixador de Mata, on recordar aquell tren de vagons “cosits i apedaçats” que ens va enllaçar amb Girona des de 1926 fins a 1956 tot cantant la seva cançó.

La natura sempre deixa petjada d’alguna manera, en aquest cas amb El Dolmen, on s’hi troba una mostra d’art megalític.

Es tracta d’un dolmen del tipus galeria catalana, per la seva tipologia s’ha situat entre finals del IV i inicis del III mil· lenni aC, durant el calcolític i l'edat del bronze. En aquest mateix lloc, s’hi van descobrir també alguns estris de cacera i altres de conreu que permetien suposar l’assentament d’una població agrícola de caçadors en aquesta zona.

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

On tot té un sentit lliure

Si t’atreu el senderisme, una bona proposta és la Ruta de Can Morgat i Puig Clarà, es tracta d’una de les rutes, amb sortida des de l’església de Santa Maria, que permet descobrir alguns estanyols i les llacunes de Can Morgat (el mas enfilat al turó, ens recorda la llegenda que dona una explicació tradicional a l’origen de l’estany), així com les diferents espècies d’aus i altres animals que hi viuen. Seguidament, direcció al Puig Clarà un mirador on es pot gaudir d’una impressionant vista panoràmica de les llacunes i camps de conreu, de l’Estany de Banyoles i la ciutat, així com de bona part de la plana de l’Empordà.

Pel nord i cap a ponent, les muntanyes de la Garrotxa i del Pirineu Oriental i els cims més propers de la Serralada Transversal amb la serra i l’ermita de Sant Patllari en un primer pla.

Aquests són alguns dels punts d’interès del municipi, us animem a venir a Porqueres a gaudir d’una excel·lent estada en algun dels nostres allotjaments turístics: Cases de colònies, habitacions d’ús turístic, allotjaments rurals, cases de pagès, càmping o hotel i així, conèixer de ben a prop l’entorn privilegiat del que gaudim

Gaudeix d’una estada plaent dormint a alguns dels seus allotjaments turístics, n’hi ha per a tots els gustos i necessitats dels hostes

On la llibertat pren protagonisme és al Bosc de Can Ginebreda, un bosc d’escultures eròtiques, el tercer bosc d’escultures més important d’Europa Per a més informació: AJUNTAMENT DE PORQUERES C/ Rubió i Ors, 1-7 17834 PORQUERES (Girona) Telèfon 972 57 01 02 secretaria@porqueres.cat

37

OSONA La tradició de la Ratafia

ntre els centellencs hi ha una llarga tradició al voltant de l’elaboració casolana del licor màgic anomenat ratafia. És una beguda tradicional de les terres catalanes i forma part del seu imaginari. La llegenda diu que, el nom prové del llatí “rata fiat” (queda firmat), i que amb aquest licor es feia un brindis amb el qual s’asse-

El producte final busca un equilibri entre les propietats digestives i un deliciós sabor, serveix per

nyalava la ratificació dels acords, i també de les propietats remeieres. Un costum molt arrelat al poble i és per això que, l’Ajuntament de Centelles organitza cada any la Fira de la Ratafia, en aquesta ocasió se celebra la dotzena edició i tindrà lloc el cap de setmana del 5 i 6 de juny.

Saps d’on prové? Els monjos van descobrir i utilitzar l’alcohol per extreure i conservar les propietats de les herbes medicinals, de fet, la majoria de licors que tenim avui en dia van començar a ser elaborats als convents i monestirs d’arreu Europa. A partir del segle XVIII, es començà a elaborar a les masies, popularitzant-se com a digestiu i amb receptes que, actualment, formen part de l’herència familiar que passen de generació en generació com un preuat tresor.

convidar les visites i ELABORACIÓ: familiars i fer tertúlies al voltant d’una taula

Nous verdes 38

Aquesta beguda es prepara, meticulosament, a base de nous verdes, que és l’ingredient principal, aiguardent o alcohol, i es barreja amb diferents herbes aromàtiques i medicinals collides a l’entorn, les quals formen part del pai-

Herbes aromàtiques i medicinals

satge de cada lloc. La ratafia, normalment, té entre 25 i 29 graus i és un licor d’herbes on l’extracció dels aromes es fa per maceració i no per destil·lació.

El mètode d’elaboració dels licors per maceració és considerat com popular o d’àmbit rural davant la destil·lació, que és un sistema que té un procés més tecnològic i per tant, les ratafies serien les adaptacions populars dels licors d’herbes per destil·lació.

TRADICIÓ:

En la preparació de la ratafia a Centelles hi intervé un toc màgic i està vinculada, tradicionalment, al calendari santoral.

En aquesta línia, la seva elaboració comença per Sant Joan que és quan es recullen les nous tendres i les herbes aromàtiques i medicinals. El refranyer popular ja diu que “les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any”. Aquest refrany té una explicació científica perquè és en aquesta època quan moltes plantes tenen els seus principis actius en el punt més àlgid. Un cop recollits tots els components, es lliguen en manats i

RATAFIA

per obtenir un millor equilibri entre l’aparença, l’olor i el gust.

Cada persona que elabora ratafia adapta els ingredients i el calendari al seu propi gust. Per tant, cada licor és diferent i encara que es repeteixi la mateixa recepta any rere any, el sabor també pot variar, ja que les plantes es troben sotmeses als canvis meteorològics.

LA FIRA:

es deixen assecar de cap per avall per ajudar a fer baixar les seves essències aromàtiques. I per Sant Pere es fiquen en una garrafa, en la proporció adequada, juntament amb l’aiguardent o l’anís.

Es barreja tot, es deixa quaranta dies, a sol i a serena, i es va sacsejant regularment. Amb aquest sistema s’exposen els diferents elements a canvis de temperatura, on es dona lloc una mena de destil· lació. Llavors, el dia de la Mare de Déu d’agost es filtra i es guarda la ratafia en ampolles de vidre. La seva degustació pot començar per Tots Sants encara que s’aconsella que sigui a partir de Nadal

La Fira de la Ratafia de Centelles és un espai pensat pels amants de la ratafia i per aquells que encara no la coneixen, però que tenen ganes d’aprendre i endinsar-se en el món d’aquest licor. Es vol difondre la seva cultura: com es prepara, com es pren i les seves aplicacions culinàries. Es vol estimular al mateix temps la curiositat per la ratafia amb activitats diverses que impliquen l’observació i l’experimentació.

L’acte amb més rellevància és el clàssic concurs de la ratafia de Centelles, que va començar l’any 2009 i que cada any ha anat sumant participants. Aquest esdeveniment va enfocat a qualsevol persona que vulgui presentar la seva pròpia ratafia casolana elaborada amb mètodes artesanals, la qual serà jutjada per professionals i persones amb experiència en el sector que s’encarregaran de decidir quina és la millor fórmula.

Les ratafies es podran entregar del 3 al 31 de maig a diferents punts de Centelles i també de fora i, el cap de setmana de la fira, es seleccionarà les 3 ratafies guanyadores i la millor local. Els criteris per a la selecció de cadascun seran: la vista, formada pel seu color, densitat i filtratge; l’olfacte, el seu aroma intens i les seves notes de perfum; per últim, el gust, el més important i el que dicta l’harmonia entre sabors de la terra.

La gent a través d’aquest licor vol sentir-se a prop de la natura, capturar dintre l’ampolla l’essència del paisatge que els envolta i connectar amb el seu entorn identitari reconèixer les diverses plantes aromàtiques, com realitzar una ratafia a casa o la visita a un jardí d’herbes per tal de conèixer i identificar les diverses plantes que s’utilitzen en la seva elaboració.

La realització d’aquestes activitats està condicionada a la situació sanitària existent en les dates de la fira.

La ratafia s’ha de mirar, olorar i assaborir lentament per extreure’n les tradicions i les experiències de l’artesà.

Endinsa’t a descobrir aquest licor, així com la seva història, el paisatge i la cultura de la gent de Centelles

Durant la fira també descobriràs totes les parades de ratafia de diferents productors catalans, així com una gran varietat de xerrades i tallers de gust per

Text i imatges cedits per l’Ajuntament de Centelles

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE CENTELLES Telèfon 938 810 375 www.centelles.cat

el GARRAF

El Mediterrani i tu, protagonistes d'aquesta història 40

Sitges

Si t’agrada la gastronomia, no et perdis les Novenes de Cuina marinera del Garraf, unes jornades gastronòmiques que compten amb diferents restaurants de la comarca de cuina marinera i vins del massís del Garraf

E

l Garraf és tot un indret per descobrir, amb la seva gran bellesa mediterrània. A pocs quilòmetres de Barcelona, et trobaràs amb una comarca definida per vinyes, un mar que dibuixa un litoral tortuós i un paisatge terra endins replet de natura, cultura, festes, tradicions i sabors. Endinsa’t a descobrir aquesta comarca meravellosa que, de ben segur, t’encantarà!

Cada un dels municipis que conforma el Garraf té un encant especial. Per començar, Canyelles és la simbiosi perfecta entre natura i història, un poble pintoresc amb un nucli antic dominat per un castell i una església, envoltat d’espais naturals protegits, com ho són el Parc d’Olèrdola i el del Garraf, un entorn forestal que separa les platges de les vinyes a la plana del Penedès.

També trobem el municipi de Cubelles, una vila costanera situada a la part més occidental de la comarca, que convida a passar una estona pel seu extens passeig marítim. El seu nucli antic i les rutes pel seu patrimoni històric són dos dels grans atractius turístics amb els quals compta Cubelles. D’altra banda, al cor del Parc Natural del Garraf, hi ha Olivella, un municipi envoltat de boscos, vinyes i un nucli antic situat a dalt d’un petit turonet, des d’on observar tot l’encant natural del Garraf. Situat al bell mig del parc hi ha el Palau Novella, seu d’un temple budista d’estil modernista, que és tota una joia per descobrir. No podem deixar d’anomenar Sant Pere de Ribes, on també hi predomina el conreu de la vinya, juntament amb el ric i nombrós patrimoni arquitectònic de masies, cases d’indians i palauets, restaurants i cellers. I tornant de nou a la costa, ens topem amb Vilanova i la Geltrú, la capital de la comarca de tradició marinera, on podràs gaudir de més de 7 km de platges, poc massificades que es converteixen en un espai únic, on també poder practicar esports d’aigua i que la seva oferta de serveis és ben extensa. I per últim, Sitges, una ciutat destacada pel turisme internacional, així com centre privilegiat de congressos, convencions i esdeveniments culturals. Que t’espera perquè t’impregnis de

l’olor de mar, mentre fas turisme, menges en algun establiment, passeges entre els seus carrerons i t’endinses en el seu patrimoni històric.

A continuació aprofundirem més amb les qualitats del Garraf, ja que aquesta comarca és molt més.

Garraf gastronòmic El Garraf ha sigut sempre terra de productes d’àmbit culinari d’origen mariner. El segell “Garraf Gastronòmic” dona caràcter a plats tant coneguts com el xató, l’amanida per excel·lència de la Ruta del Xató, feta d’escarola i bacallà amb una salsa a base d’ametlles i nyores, que cada municipi del Garraf prepara amb el seu toc personal. Altres plats com la sípia a la bruta, l’all cremat, les gambes de Vilanova, els arrossos i els rossejats, només són una petita part de la identitat gastronòmica del Garraf. Grans restaurants de cuina marinera amb una extensa oferta gastronòmica t’esperen perquè delectis els seus plats acompanyats dels millors vins del massís del Garraf. Les varietats de vins tenen una singular personalitat dins de la Denominació d’Origen del Penedès. Els viticultors de la zona produeixen uns excel·lents vins i caves a partir de diverses varietats de raïm blanc i raïm negre, gràcies al clima mediterrani i la composició calcària del massís. Vins que sempre pots descobrir a la gran oferta enoturística de la zona i els seus cellers singulars i històrics. El Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges és un exemple d’arquitectura i centre d’activitat vinícola singulars.

Fes una visita als cellers del Garraf

Continua a la pàgina 42

Fer turisme per la comarca del Garraf és fer-ho amb el cinc sentits, les opcions són variades i adaptades tant per als amants dels esports, de la natura, del patrimoni històric com cultural. Sempre tindràs alguna cosa a fer. I no ens podem oblidar de l’oferta en allotjaments. Entre hotels, cases rurals que compleixen amb totes les comoditats, oferint bones vistes, tranquil·litat i encant. Però, també destaquem els càmpings, com per exemple el Garrofer de Sitges o el Vilanova Park, aquest és un dels més ben valorats i premiats d’Europa, on poder passar uns dies diferents en família. És una opció ideal i divertida per fer amb els petits de casa i que s’ho passin genial.

L’oferta turística és extensa, però si vols realitzar activitats a la natura, pots optar per conèixer la masia la Fassina, les seves melmelades i altres tallers, o la Fundació Miranda amb cavalls en llibertat L’ entorn natural privilegiat del Parc Natural del Garraf regala milers d’activitats i rutes fantàstiques per a tots els nivells, així com passejos infinits pels nuclis antics dels municipis i postes de sol a les llargues platges, que van des de Cubelles fins a Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Moltes empreses compten amb el Segell Biosphere de sostenibilitat turística, que garanteix el benestar i l’equilibri sociocultural i mediambiental de turistes i ciutadans, que a la vegada també es preocupa de totes les mesures de seguretat davant la Covid-19. T’animem a recórrer els senders i rutes, a més de practicar activitats esportives de mar i muntanya, com per exemple el trailrunning, caiac, pitch&putt i golf. I si prefereixes la vessant més cultural, el Garraf compta amb una xarxa de museus, tots molt interessants, però el del Ferrocarril a Vilanova i la Geltrúm, és ideal per passar-hi un bon dia amb els més petits de casa. També

podeu fer una visita a les obres de Goya i del modernisme català, les trobaràs als museus de Sitges o a la Biblioteca Museu Victor Balaguer o visitar exposicions com la de Charlie Rivel a Cubelles, ideal per a famílies.

No obstant, la música i l’art han sigut un símbol important per al Garraf i, al llarg de l’any, han organitzat diferents esdeveniments al seu voltant, tot i que actualment s’han vist alterats a causa de la Covid-19. Això si, no han volgut perdre el seu encant i, seguint amb totes les mesures de seguretat, celebraran 15 festivals fins al desembre, amb actuacions de circ, arts escèniques, música, novel·la negra, vida saludable i festivals de renom, com per exemple Fes+Chapeau de circ, Jardins Terramar, El Tingladu, Nuwa Reggae, Son Solers, Feel Chill. T’ho perdràs?

Com bé hem dit, l’oferta de turisme i oci és extensa i molt variada, si tens pensat passar un cap de setmana, ja sigui amb la parella, grup d’amics o família per la comarca, et recomanem que consultis el web www.garrafturisme.cat o les webs municipals per completar la teva estada. No ho dubtis i Viu el Garraf!

Cubelles

La majoria de les activitats que realitzis estaran representades per l’essència pura de la natura del Parc Natural del Garraf o pel meravellós blau del mar Mediterrani. Sempre estaràs acompanyat per elements saludables i que reconforten i t’ajuden a desconnectar de la rutina i connectar amb tu mateix

Per a més informació:

www.garrafturisme.cat

42

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Comença a la pàgina 41

Olivella

Sant

Pere de Ribes

Vilanova i la Geltrú

Canyelles

RACONS DE CATALUNYA VISTA AÈRIA DEL PARC DEL GARRAF A SANT PERE DE RIBES (el Garraf) © Imatge cedida per TURISME GARRAF

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. El daurador - 1710.

Erasme Vinyals, daurador de Barcelona, l’any 1710 està enllestint la dauració del retaule que Pau Costa va fer per a Santa Maria d’Arenys.

mb una vida de més de 400 anys, Arenys de Mar té una gran quantitat de patrimoni cultural per descobrir.

El pas del temps ha deixat a la vila un gran nombre d'edificis històrics i personatges que val la pena conèixer. Per aquesta descoberta s’ha creat un itinerari que ressegueix 10 edificis rellevants de la població, i en cadascun d’ells, un personatge especial ens explicarà la seva pròpia història i la de l’edifici on es troba. Només cal que, amb el nostre mòbil, activem un vídeo a partir del codi QR que trobarem a la façana i d’aquesta manera, poder escoltar la seva crònica.

EL CONVENT DE LES CLARISSES. El masover - 1970.

El masover de les germanes clarisses d’Arenys de Mar, ens acosta a aquest edifici.

L'EDIFICI XIFRÉ.

L'indià - 1856.

El mateix Josep Xifré i Casas, indià que féu fortuna a Cuba, ens explica la història d’aquest edifici des del seu mateix mausoleu.

CAN JUNCOSA. El setciències - 2012.

A l´actual biblioteca, un home de lletres ens endinsa en la història de Can Juncosa, llar de la família que fins ben entrat el s.

XX regentava "Chocolates Juncosa".

Si us animeu, aquests són els edificis que podreu visitar:

L'AJUNTAMENT. L'hostalera - 1750.

A final del s. XVII, una hostalera ens rep per explicar-nos què hi passa al seu hostal i a la vila d´Arenys de Mar.

EL MERCAT MUNICIPAL. La peixatera - 2020.

Les parades del peix marquen el punt central d’aquest mercat. La vitalitat que desprèn la peixatera que ens atén, ens acosta a la tradició pesquera arenyenca.

EL MAS TAXONERA DE LES DOEDES. La pagesa - 1590.

Una de les filles del Mas Taxonera de les Doedes ens explica els inicis d’Arenys de Mar com a població des d´aquest mas del segle XVI.

46

EL CALISAY. La treballadora - 1955.

A les portes de la destil·leria Calisay, una de les treballadores ens descobreix la família Mollfulleda, l’obra de Cèsar Martinell i les interioritats de la història del licor.

EL MUSEU D'ARENYS. L'empresària - 1910.

La fundadora i empresària de "la Fábrica de blondas y encajes Castells", ens convida a conèixer de prop qui són les puntaires i de quina manera van marcar la història d’Arenys de Mar.

CAN RAMIS. El noble - 1802.

En Jaume Ramis i Milans ens espera a les portes de la que fou casa seva a començament del s. XIX. Històries de comerciants esdevinguts nobles i de com un rei va hostatjar-se en aquesta casa

Si veniu a fer l’itinerari, us recomanem que: Veniu a l’Oficina de Turisme a recollir el plànol de l’Itinerari Viu. Per consultar horaris d’obertura: 937 957 039 / turisme@arenysdemar.cat Comprovar la bateria del mòbil o tauleta, així com les dades mòbils per navegar.

Barret i aigua en cas que faci sol!

Itinerari inclusiu amb la llengua catalana de signes.

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

el MARESME

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Reviu el patrimoni de la vila marinera de la mà dels seus personatges

Captura els QR i viu petites històries

https://arenysdemar.cat/itinerariviu

RACONS DE CATALUNYA VISTA AÈRIA D'ARENYS DE MAR I EL SEU PORT (el Maresme)

ituació privilegiada entre mar i muntanya, és aquí on trobem Sant Andreu de Llavaneres, un poble que et proposa diferents indrets per gaudir plenament de l’essència del Maresme. Una població que conviu perfectament amb els contrastos de les estacions que marquen el pas del temps i l’encant especial de les seves tradicions i cultura. Segueix-nos en aquesta lectura per descobrir tot el que té per oferir-te.

El seu ric patrimoni cultural purament modernista, converteix aquest poble en una petita joia del Maresme, que convida a fer una passejada pel seu barri marítim i el nucli urbà, observant des de ben a prop, tots els seus edificis modernistes i noucentistes que donen personalitat al poble. La casa Ca l’Alfaro és un dels exemples d’aquesta arquitectura, actualment de propietat municipal, s’hi celebren alguns dels actes festius de la població, ja que es troba envoltada d’un gran jardí dissenyat per l’antic propietari i l’artista Benet Mercadé. Des d’aquí, pots enfilar-te en una petita ruta al Turó d’en Cassany, des del qual es forma un bell mirador sobre la població i, on molts apassionats de la fotografia, aprofiten per emmarcar els seus records. Tornant al nucli urbà, podem observar totes les cases d’antic estiueig de la burgesia barcelonina, que destaquen per les seves motllures i detalls de caire neogòtic, així com colors que contrasten amb el paisatge. Alguns dels exemples d’aquest caire artístic són: Can Farnés, la Torre de Sot, ca l’Utzet o la Torre Gran, aquesta última situada damunt d’un petit turó i convertit en un

50

hotel de luxe, l’Hotel del Parque. Els arquitectes d’aquest estil són coneguts per la construcció d’altres obres importants catalanes, com Gaietà Buïgas i Monravà, autor entre d’altres, del monument a Colom a Barcelona i del balneari Vichy Català a Caldes de Malavella, arquitecte també de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.

Tothom qui vulgui descobrir el caire cultural i històric de la vila, ha de visitar l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, un indret a destacar i on hi recomanem una visita, per observar el magnífic retaule major de finals del s. XVI i diverses obres de l’artista modernista Lluís Masriera. L’església antiga, edificada a dalt d’un turó del municipi, fou temple parroquial de la població fins al 1836, un edifici d’estil gòtic tardà amb una bonica portalada i un campanar de planta quadrada.

Fou construïda pel prestigiós mestre de cases Pere Blai (pare), que va treballar, entre altres obres, a la fortificació de Barcelona i a l’església de Sant Just i Sant Pastor. Des d’aquest punt, hi ha dues opcions de ruta, baixar cap al centre urbà per la riera de la Vall, d’on observar belles masies del poble, o pujar fins al Turó de Llorita, on hi trobarem les ruïnes de l’antiga ermita.

Aquesta opció de ruta, permet gaudir d’unes vistes excepcionals de l’horitzó que trenca amb la mar a mesura que es recorre el camí. I si prefereixes seguir descobrint indrets del seu entorn, pots arribar a les ruïnes del Molí d’en

Aquesta vila et sorprendrà, ja que compta amb infinitat d’indrets amb encant, que satisfan totes les expectatives d’un turista amb ganes de voltar Cabot, un lloc de gran valor històric en un espai natural on es conserva la vegetació típica de ribera i diverses espècies d’ocells i insectes. Una altra ruta interessant és la que, des de la Font de Llorita i a través de diversos camins forestals, ens porta al turó de l’Oriola, on trobem el poblat neolític dels Rocs de Sant Magí. Es tracta d’un jaciment format per grups de blocs granítics de magnitud considerable, recolzats els uns sobre els altres, que constitueixen petites coves i passadissos.

Sant Andreu de Llavaneres no només presumeix d’història mil·lenària i cultura, també és un plaer fer-hi esport, ja que compta amb instal·lacions de disciplines com el golf i el port esportiu.

Fotografies d’ajllavaneres.cat

Tot plegat, en un entorn privilegiat, tant per la combinació de muntanya com pel clima, que afavoreix la pràctica esportiva a l’aire lliure tot l’any.

A més, la seva oferta gastronòmica és fruit de molts anys de tradició i esforç, amb l’existència de productes autòctons d’alta qualitat com els Pèsols de Llavaneres, que creen plats amb identitat pròpia i que durant el mes d’abril, hi celebren la Festa del Pèsol. Un altre element típic també ho és la Coca, de pasta de full farcida de crema i que es pot trobar tot l’any a les pastisseries i restaurants del municipi, així com les pomes farcides. Durant el mes de novembre, coincidint amb la

Festa Major d’Hivern, s’organitza la Festa gastronòmica de la Coca de Llavaneres, en la qual es poden tastar tots aquests plats protagonistes i emblemàtics. Així doncs, no t’esperis més i vine a descobrir Sant Andreu de Llavaneres amb nosaltres!

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LLAVANERES Telèfon 93 702 36 00

ajllavaneres.cat

51

l’ ALT

PENEDÈS

La Capital del Vi

ilafranca del Penedès, una ciutat rural. No és una contradicció, és una realitat: és ciutat pel nombre d’habitants i serveis, i rural perquè té impregnat en el seu ADN, el paisatge que li és característic, la vinya i un dels productes que se’n deriva, el vi, atorgant així el sobrenom de la vila, la Capital del Vi. Visitar Vilafranca del Penedès és entrar en el món de l’enoturisme i molt més. Parlem d’un lloc on tota la família, grans i petits, tenen el seu lloc. Trobem patrimoni material i immaterial; història i actualitat; cultura i comerç; gastronomia i festes; fires i camins; esport i lleure; tranquil·litat i relax; aire lliure i poc massificat. En definitiva, un grapat de binomis per escollir i viure’ls. Amb la lenta tornada a la normalitat, tothom trobarà en aquesta vila que treballa per la sostenibilitat, alguns elements que la fan una referència per visitar-la i gaudir-la.

Està envoltada de camins i rutes destinades a aquelles persones que els hi agrada l’activitat física o simplement gaudir del camí, de la natura. De diferents distàncies i dificultats, onze passejades surten de Vilafranca i ens porten a edificis històrics i a paratges naturals de gran bellesa. El Camí del Vi, un passeig de quasi quatre

52

quilòmetres entre la part urbana i la part rural amb diferents estacions i que reflecteixen la relació entre la vinya, el vi i la vila, amb el joc de les estacions per divertir-se pel camí.

Ja sigui caminant, corrent o en bicicleta, podràs recórrer aquestes rutes i camins i, a la vegada, conèixer altres recorreguts que van més enllà de la vila com el Penedès 360 o el Miravinya La ciutat va iniciar el seu recorregut cap el segle XII i en aquest camí ha proporcionat un llegat en forma d’edificis de diferents èpoques: esglésies, palaus, cases pairals... una bona manera de conèixer aquests orígens és fer la visita guiada medieval. D’aquella època, una de les construccions més representatives de Vilafranca del Penedès és la basílica de Santa Maria, primer edifici parroquial de Catalunya edificat en estil gòtic, situada en un dels racons més autèntics i bonics de la vila. D’aquí no pots deixar de visitar la cripta, on trobareu una joia modernista en forma d’escultura realitzada pel Josep Llimona (el Gaudí de l’escultura).

Ni tampoc el campanar, una construcció amb visita pròpia tots els dissabtes entre juny i octubre mentre el sol es pon, que permet conèixer la seva història i admirar les magnífiques vistes des del mirador del campanar. El corrent arquitectònic i artístic modernista de la vila, és ben visible encara avui en els seus edificis, que es poden conèixer millor seguint la ruta modernista o participant en les visites guiades teatralitzades. Un altra manera de saber-ne més, és durant “l’Obrim Vilafranca”, que se celebra a finals de setembre i que consisteix en l’accés lliure a espais i habitatges que habitualment no estan a disposició del visitant.

Actes populars que omplen els carrers i les places de la població, esdevenint una festa viva de tots i per a tots A més del patrimoni material, Vilafranca del Penedès és important pel patrimoni immaterial destacant la seva Festa Major, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional i que se celebra entre el 29 d’agost i el 2 de setembre. El que fa única aquesta festa és el riquíssim patrimoni folklòric constituït pel gran nombre de balls, la música de les gralles i l’arreladíssima tradició castellera, aquesta última declarada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, que queda palesa amb les tres colles que existeixen: els Castellers de Vilafranca, els Xicots de Vilafranca i la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca.

A Vilafranca del Penedès es barreja la tradició amb la modernitat, amb esdeveniments que se celebren durant l’any

Ves de botigues, passeja i assabentat de tot a través de les seves senyals intel·ligents, troba tot el que necessites, tot un ventall de propostes i possibilitats per visitar la Capital del Vi

com la Fira del Gall al desembre. Aquesta aglutina, el cap de setmana més a prop de les vacances nadalenques, milers de visitants, i té ja més de 350 anys d’història. Destaca per tres eixos: la compra de l’aviram viu, la degustació gastronòmica i el tast dels vins negres de la DO Penedès.

Un altre exemple de tradició posada al dia és el mercat dels dissabtes, un costum quasi mil·lenari que es caracteritza per omplir de parades el centre de la vila; olors, colors, gustos i producte Km 0. El vi és un altre factor de l’ADN de Vilafranca del Penedès que no s’ha de deixar de copsar en una visita a la vila. Aquí es troba el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vinseum, un lloc on viure i experimentar el món del vi, sense oblidar de visitar els cellers o les enoteques, així com els diferents tastos que s’organitzen durant l’any i que esperem reprendre aviat un cop rebaixat el nivell de restriccions per la pandèmia. I com no podem viatjar sense menjar, pots gaudir de la gastronomia local amb productes de proximitat com hortalisses, verdures i fruita, el ja comentat Gall del Penedès, el xató, el vi DO Penedès i unes catànies com a postres.

Però si ets més de tapes, segueix pel centre de la vila el “Bar a Vins”, una manera de descobrir el centre històric, la restauració local i els vins de la DO Penedès. Si vols allotjar-te, ho podràs fer en els hotels, apartaments turístics, l’alberg municipal o les cases rurals al voltant de la vila, o venir a visitar-la amb autocaravana, ja que disposa d’un espai específic amb capacitat per a 19 autocaravanes amb tot tipus de serveis per una estada plaent

Segueix-nos a:

Vilafranca Ve de Gust!

53

RACONS DE CATALUNYA PANORÀMICA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS AMB EL MONUMENT ALS CASTELLERS I LA BASÍLICA DE SANTA MARIA (l'Alt Penedès)

Anuncia’t a

publicitat @ magazine publicaciones.com

667 560 225

LA FUSTERIA DEL CASAT el Pallars Jussà

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

C/ Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida ) Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

CIRCUIT 55-84 la Noguera

CAL GABARRA

Berguedà el Berguedà

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardiant.

Totalment reformades, es caracteritzen per seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

Polígon 505, parcela 58 25139 Menàrguens ( Lleida ) Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i es accepta animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

Carrer Únic s/n 25594 RONÍ ( Lleida ) Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

CASA FARRÉ

EL MOLÍ DE LA LLAVINA

MAS EL GÜELL

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

l'Alta Ribagorça

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí.

Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars.

Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.

Carrer únic s/n 25526 CARDET ( Lleida ) Reserves: 629 792 476

www.hostalvalldaneu.com

C/ Major, 46 · 25580 · ESTERRI D'ÀNEU ( Lleida ) RESERVES: 973 626 097 · 973 626 292 hostal@hostalvalldaneu.com

56

CASA MACIÀ el Pallars Jussà

Osona

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona ) Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

TALLER JOSEP BUSQUETS l'Alt Camp

Un indret emblemàtic a Valls, un espai creat per comprendre l’obra de l’artista i escultor de la ciutat, Josep Busquets. Vine a fer un recorregut per veure els 50 anys de la seva obra i les seves col·leccions més importants. Cal demanar visita concertada tant per a grups com individuals. Descobreix-lo.

Avinguda de les Comarques, 11 43800 VALLS ( Tarragona ) Reserves: 676 235 891 www.tallerjosepbusquets.com

Carrer Masoveria, 3 08673 Viver i Serrateix ( BCN) Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com

Osona

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular.

Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( BARCELONA ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com

LA TORRE DE DALT Pla de l’Estany

Gran masia rural situada a Camós, a 5 km de Banyoles (i el seu estany) i a 15 km de Girona ciutat. Molt bon accés i rodejada de natura i tranquil·litat. Amb tots els serveis per passar uns dies en un lloc únic.

Mas la Torre s/n 17834 CAMÓS ( Girona ) Reserves: 972 571 179 / 628 735 999 www.latorrededalt.com

visitem MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA el Garraf

Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador ·info@fcrestaurant.cat 43880 El Vendrell Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.fcrestaurant.cat www.paucasals.org

MUSEUS

ECOMUSEU - FARINERA Alt Empordà

Vine a gaudir del món dels viatges en tren al Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú. En les seves històriques edificacions i diferents espais, podreu viure experiències úniques en família i descobrir una valuosa col·lecció de 25 locomotores de vapor i d’altres vehícles històrics. Benvinguts a “La Casa dels Trens”!

La Farinera és una fàbrica de farines que conserva tota la maquinària, datada de final del segle XIX i inicis del XX. Endinseu-vos en el recorregut que us portarà d’un pis a l’altre, tot seguint el complex viatge del gra de blat. Us proposen moltes activitats, tallers i visites guiades!

Pl. Eduard Maristany s/n 08800 Vilanova i la Geltrú ( BCN ) Tel. 938 158 491 www.museudelferrocarril.org

C/ Sant Francesc, 5-7 17486 CASTELLÓ D’EMPÚRIES Informació: 972 250 512 www.ecomuseu-farinera.org

VISITES SHOW-COOKING TALLERS

Tel. 972 600 424 infomuseu@palamos.cat

Moll pesquer, s/n · 17230 PALAMÓS

info@fcrestaurant.cat C/ Major, 43-47 · 17700 La Jonquera Tel. 972 556 533

info@museuexili.cat www.museuexili.cat www.fcrestaurant.cat

Anuncia’t a

publicitat@magazinepublicaciones.com

www.museucoloniavidal.org Carretera C-16, km.78 Pl. Puríssima, s/n info@fcrestaurant.cat 08692 PUIG-REIG

Tel. 93 829 04 58

museu@museucoloniavidal.org www.fcrestaurant.cat

El portal de TURISME de referència www.turismeacatalunya.cat 57

TEATRE ‘LA CABRA, O QUI ÉS SYLVIA?’ El 16 d’abril

Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa (Baix Ebre)

13ª MOSTRA INTERNACIONAL DE JAZZ & BLUES DE CAMBRILS

ACTIVITAT FAMILIAR ‘HI HAVIA UNA VEGADA… UN TRENCADÍS!’ El 24 i 25 d’abril

La Pedrera – Casa Milà (Barcelonès)

31è FESTIVAL DE JAZZ DE GRANOLLERS

Del 10 d’abril al 8 de maig

Fins al 30 d’abril

Cambrils (Baix Camp)

Casino de Granollers (Vallès Oriental)

26è BERNASANTS Fins al 30 d’abril

Diverses poblacions

FESTIVAL DE FLORS I VIOLES 1 i 2 de maig

Palafrugell (Baix Empordà)

TEATRE FAMILIAR “EN PATUFET (I ELS SEUS PARES)” El 17 d’abril

Teatre Principal de Valls (Alt Camp)

MITJA MARATÓ DE CAMBRILS El 18 d’abril

Cambrils (Baix Camp)

DIADA DE SANT JORDI El 23 d’abril

A tot Catalunya

LUMÍNIC FESTIVAL Fins al 2 de maig

Sant Cugat del Vallès i Barcelona (Barcelonès i Vallès Occidental)

ACTIVITATS ‘EL QUE DIUEN LES PEDRES’ Fins al 8 de maig

Antic Molí Cesar Martinell (Montsià)

12ª EDICIÓ DE CARA AMON El 15 de maig

El Salancar de Barruera (Alta Ribagorça)

JAZZ TARDOR. XXVII FESTIVAL DE JAZZ DE LLEIDA Fins al 22 de maig

Diversos espais de Lleida (Segrià)

PROMOCIONA GRATUÏTAMENT EL TEU ESDEVENIMENT A L’AGENDA Els esdeveniments publicats en aquesta pàgina es poden veure alterats per la situació sanitària causada per la Covid-19. De totes maneres, si voleu que apareguin les vostres propostes de manera gratuïta cada mes, només cal que contacteu amb nosaltres mitjançant els telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222, a través del portal web www.turismeacatalunya.cat/comparteix-el-teu-esdeveniment o el correu turisme@magazinepublicacions.com

Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

BAGES

LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

ALT EMPORDÀ

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

ALTA RIBAGORÇA

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 402

CASTELLÓ D'EMPÚRIES Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 640

EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

ANOIA

L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855 MAÇANET DE CABRENYS Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

ROSES Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636

BAIX CAMP

SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 Tel. 972 300 228 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BARCELONÈS

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 Tel. 972 624 520

BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

59

Oficines de Turisme de Catalunya BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

GARRIGUES

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658

TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

BERGUEDÀ

LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

GARROTXA

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÒSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220 MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38 PALAFOLLS Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

MONTSIÀ

PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

VALL D'EN BAS Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

GIRONÈS

LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 744 624

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

LA SÈNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n Tel. 973 622 008

NOGUERA

PLA DE L’ESTANY

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 Tel. 972 583 470

BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

PLA D’URGELL

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

FALSET Pl. La Quartera, 1· Tel. 977 831 023

PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542

RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

ULLDEMOLINS Pl. de l’Esglèsia, 1· Tel. 977 561 546

61

Oficines de Turisme de Catalunya RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Balmes, 3 · Cervera · Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

TARRAGONÈS

HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Tel. 972 864 565 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 ALTAFULLA Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426 LA PINEDA - VILASECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGRIÀ

VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

TERRA ALTA

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SOLSONÈS

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

URGELL

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

RIPOLLÈS

SELVA

SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SETCASES Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

1 any (12 exemplars) www.turismeacatalunya.cat/subscripcions IVA + Despeses d’enviament inclosos en el preu.

62

**El subscriptor rebrà la revista durant la primera quinzena del mes.

.