TURISME CATALUNYA nº70 Setembre 2020

OCTUBRE 2020 • N.70

SANT POL DE MAR

TORROJA DEL PRIORAT

MAS BLANCH I JOVÉ

VIRGINIAS

Essència pura del Mediterrani

Vins amb personalitat

Elements amb trajectòria

Un dolç per a cada moment

LLOBREGAT

14

el MARESME

16

OSONA

24

ORIENTAL

30

ANOIA

34

EMPORDÀ

36

SELVA

38

URGELL

46

l'URGELL

50

les GARRIGUES

56

el TARRAGONÈS

60

el BAIX

de sobte, un matí diferent. L’aire fresc a la cara ens ha fet adonar-nos que, finalment, ha arribat la tardor. I en ella, els cellers en plena verema i el cel tancant el dia amb una llum diferent, que destil·la notes més dolces i amables, digne de ser pintat a l’oli. Els boscos comencen a transformar-se, tot deixant una gamma cromàtica esclatant, què convida a ser fotografiada.

A l’octubre els dies s’escurcen i les ganes de cargolar-se al sofà amb una manta i una xocolata calenta augmenten notablement. Però, el cap de setmana té moltes hores i el podem aprofitar de mil maneres possibles. Hi ha temps per a tot.

A la nova edició de TURISME Catalunya trobareu petites festes adaptades a la nova normalitat, provocada per la Covid-19. Ara més que mai és moment de donar vida als pobles i ciutats de Catalunya, de moure la nostra economia comprant als establiments d’aquí, on l’artesania és la reina de les prestatgeries. És hora d'anar als restaurants a menjar la gastronomia típica de cada indret. Fer un tast de vi, d’aquells que denoten tocs de la terra, que assaboreixes ben a gust, mentre xerres amb amics/gues. O assentar-se a degustar una tapeta deliciosa cuinada amb un bon oli, que li dona el punt clau a la recepta. En fi, que us hem de dir si Catalunya compta amb productors de vins i olis que són envejats a moltes parts del món.

Continuem amb el desig de caminant pels carrers i carrerons dels municipis, de pujar a la muntanya i gaudir de paisatges que encomanen felicitat. I seguim amb aquelles ganes d’exprimir els dies de festa i sentir que estem vius quan arribem a casa i descansem, ben arrupits, com us dèiem abans, al sofà

Quin plaer fer turisme per Catalunya!

el VALLÈS

l’ el BAIX

la l'ALT

l' ALT

CAMP

62

el BAIX

CAMP

64

el PRIORAT

66

ANDORRA 68

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71 Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Redacció Marta Sanahuja i Chiara Di Nolfo produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Web media@magazinepublicacions.com Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

Tel. 667 560 225 Per a la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició (dia 15 de cada mes). Passada aquesta data, si no s’ha rebut material nou, l’editorial procedirà a repetir el mateix del mes anterior.

Aquesta publicació no es responsabilitza de les opinions alienes a l’editorial i que apareixen en textos, reportatges, dissenys i treballs gràfics realitzats i firmats per terceres persones. Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

03

la V la Val all d d’ d’Aran Aran Ar Pallars Pallla Pa arrs Sobirà S bi So b rà à

Alta Alta ltta Rib Ribagorça iba ba b ago gorç ça

E

ns trobem en una època de l’any estimada per a molts, ja que aquest canvi de clima convida a realitzar activitats en companyia com és plegar bolets o celebrar la castanyada. Els paisatges es tenyeixen de colors ataronjats i marrons, les pluges es fan més constants i l’ambient s’omple de màgia. T’animem a gaudir d'aquesta època de l’any amb una l’Alt Urgel l’A l’ l’Alt Urge Ur gell ge petita escapada a algun dels indrets que et proposem, perquè no cal marxar lluny de casa per gaudir d’una experiència renovadora. Pots escollir entre diferents maneres P Pa Pallars lllar ars Ju Jussà uss ssà de gaudir de la terra, tant culturalment com gastronòmicament, t’animes? Tasta els productes dels restaurants del Col·lectiu Sabors de l’Horta del Baix Llobregat o llepa’t els dits amb els productes de temporada de Palamós durant aquest mes d’octubre. Si t’agraden els formatges, no pots perdre’t la Fira de Sant Ermegol, e aquest cop organitzada perquè puguis gaudir-la des de casa. I un vinet per So Sols Solso ols so acompanyar? El Celler de Mas Blanch i Jové ha creat pels paladars més exigents els vins amb més personalitat, que juntament amb els torrons la Noguera Nog o ue era a d’Agramunt, et faran viure una experiència culinària única. La tardor és ideal per escapar-te en família i fer gaudir els més petits amb tallers i activitats com la que t’ofereix Arenys de Mar i la seva Àudiogimcana familiar o visitar la muntanya dels nens a la Pobla de Claramunt. Si el que prefereixes és moure les la la cames i respirar aire fresc, t’aconsellem provar a realitzar Pla Pla l Segarra Se ega garr rrra les excursions que han dissenyat per aquesta època de d’Urgell d Ur d’ Urge gell l ll l’any Calldetenes, Altafulla i Sant Hilari de Sacalm, o provar de fer les rutes senderistes d’Hospitalet de l’Infant. l’Urgell l’Ur l’ Urrge gell ll Segrià Segr Se g ià à Si vols sentir l’essència cultural, t’animem a assistir a l’esdeveniment medieval de l’any a Sant Pere de Vilamajor i de pas, visitar l’encantador poble del Montseny. Per acabar C Conca on nca c de de les les Garrigues Garr Ga rrig rr igue ig ue es d’arrodonir aquesta experiència, també et donem l’opció de sentir l'essència mediterrània als pobles de Cabrils, B Ba Barberà r er rb erà à Sant Pol de Mar i Tossa de Mar, voltar pels seus carrers i A Al Alt ltt assaborir de principi a fi de tot el que Catalunya té per C Ca Camp a mp p oferir-te aquest mes

Ba Bai ai Pene Pe ne e

Pr P Priorat rio iora ra rat at

Terra Terr Te rrra Alta Alta

Ribera R be Ri bera ra a d’Ebre d’E ’Ebr brre b

B Baix aix ai x Camp C Ca amp mp

T Ta Tarragonès rrag rr agon onès on

Província de Tarragona

Baix Baix Ebre Ebr bre e

Província de Lleida Província de Barcelona Província de Girona Principat d'Andorra

04

Monttsi Montsià Mont sà

Festiva Andorra

Acollidora

Gastronòmica Cerdanya C rrd Ce rdan danya a

lll

Alt Al lt Empordà Empo Em po pord ordà rd dà

el Ripollès Rip pol ollè llè lès s la Garrotxa Garr Ga arr r ottxa Be Berguedà erg rgue u dà ue à

el e o ès on onès è

cultural

Plla Pla P a de l’Estany l’ ’Es E tany ta any y

Osona O on Os ona a

Gironès G Gi ro onès

B Baix aix ai x Em Empordà mpo orrd dà

la la Selva Sel ev va a Moianès Mo M oia ianè nès nè s

Bage Ba Bages ges ge s

Val Vallès allè lè ès Or Oriental Orie ient ie n al nt al V Vallès alllè lès s Occi Oc Occidental c de ci dent nttal a

Anoia A oi An oa

Altt Al Pene Pe Penedès n dè ne dès s

i ix edès edè dès

B Baix aix ai aix L Ll Llobregat lob obre ega gatt

Maresm Ma are resm esm sme

arc Barc Barcelonès B

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Garraf G rr Ga rraf a af

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues (Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

La Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Baix Penedès (El Vendrell)

L'Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

La Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

El Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

El Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

La Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Mataró)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

L'Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Montsià (Amposta)

La Val d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)

Andorra (Andorra la Vella)

05

© Xavier Bonet - @boonwell

olts indrets de Catalunya han sigut escenaris de diferents produccions audiovisuals i musicals, demostrant així un cop més tots els racons i la bellesa que aquesta terra demostra. Pel·lícules, series i vídeos musicals han agafat d’exemple escenaris arquitectònics i paisatgístics catalans per dur a terme les seves produccions. T’esmentem els indrets que han servit d’inspiració per a que ho tinguis present el dia que els visitis, segur que augmenta la il·lusió.

SÈRIE “GAME OF THRONES” Un dels escenaris d’aquesta famosa sèrie mundialment coneguda ha sigut Girona i els seus edificis emblemàtics com la Catedral, ja que la seva particularitat de disposar de la segona nau gòtica més ampla del món, la fa un indret especial per ambientacions de l’Edat Mitjana. També hi apareixen el Carrer de Braavos per la seva estètica antiga de pedra i el Carrer Ferran el Catòlic, situat en ple barri vell. Et recomanem visitar la pàgina web de l’Hotel Sultonia de Girona (www.hotelsultoniagirona.com), ja que s’hi pot contemplar l’abans i el després de les fotografies dels indrets on es roda la sèrie.

PEL·LÍCULA “El Practicante” El director català Carles Torras ha volgut posar d’escenari el Pont Vell de Lleida i l’Avinguda Garrigues en una de les escenes de l’actor Mario Casas, per representar una ciutat gal·lesa. Aquesta pel·lícula està disponible a Netflix, et recomanem fer-li una ullada!

Continua a la pàg. 09 06

Oficina de Turisme de Vic Pl. del Pes. EdiďŹ ci de l’Ajuntament 08500 Vic. Tel. (34) 93 886 20 91 turisme@vic.cat

www.victurisme.cat

Vic, ciutat a la mesura humana

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Comença a la pàg. 06

PEL·LÍCULA “THE MACHINIST” La pel·lícula dirigida per Brad Anderson l’any 2004 comença mostrant Barcelona capital, el nucli industrial de Sant Adrià de Besòs pel seu paisatge de fàbriques i naus industrials del qual va servir com a decorat privilegiat de l’escena.

Aquesta història d’intriga psicològica està protagonitzada per Christian Bale i es va filmar, principalment, a polígons de Badalona i Sant Adrià, i la seqüència final va tenir com a escenari la platja que uneix ambdues localitats.

ARA QUE JA SAPS D’ON PROVENEN ELS ESCENARIS D’AQUESTES PRODUCCIONS, JA NO TORNARÀS A VEURE-LES AMB ELS MATEIXOS ULLS

SÈRIE “La catedral del Mar”

Aquesta mini sèrie televisiva de la novel·la de Ildefonso Falcones i ambientada al segle XIV, ha guanyat el premi Gaudí a la XII gala dels premis de la Acadèmia del Cinema Català. El nom d’aquesta sèrie ve per la Basílica barcelonesa de Santa María del Mar i parla de la seva construcció. També s’esdevé als carrers del Barri Gòtic de Barcelona. Podràs veure la sèrie a la plataforma Netflix!

Per acabar, Catalunya no només ha acollit pel·lícules i sèries, sinò que també ha sigut protagonista en diferents vídeos musicals actuals, com per exemple el videoclip de la cançó de Felix Jaehn – Ain’t Nobody (Loves Me Better) gravat a Barcelona, o la cançó del grup U2 – Vertigo, gravat al Delta de l’Ebre. Catalunya no deixa mai de sorprendre!

09 09

Mirades contemporànies

al Museu Nacional.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya ens parla de la nostra història a través de l’extraordinària col·lecció que conserva i exposa. Pintures, pintures murals, escultures, arts decoratives, dibuixos, gravats, peces de numismàtica i un important fons bibliogràfic donen fe, amb un discurs continuat, de la nostra petjada des de l’edat mitjana fins als nostres dies.

Enguany, el Museu Nacional fa un pas més enllà i convida artistes contemporanis a proposar noves mirades sobre la col·lecció, plantejant noves formes de construcció del passat i relacionant-se encara més amb el territori.

NO ET POTS PERDRE Àbside del Burgal i Àbside d’Àneu (Pallars Sobirà), Àbside de la Seu d’Urgell i Frontal dels Apòstols (l’Alt Urgell), Àbsis laterals de Pedret, Frontal d’avià i Mare de Deu de Gósol (El Berguedà), Altar de Tavèrnoles (Osona), Majestat Batlló (la Garrotxa), Capitells de Camarasa (La Noguera), Pintures de Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça)

Una extraordinària col·lecció al Museu Nacional d’Art de Catalunya

10

A les mateixes sales de la col· lecció d’art romànic trobem l’exposició SON. Empremtes de les Valls d’Àneu. Una intervenció d’Oriol Vilapuig on aquest artista contemporani dona visibilitat als imaginaris dels segles XI i XII disseminats per les esglésies de les Valls d’Àneu.

El projecte es desplega en tres elements: les empremtes, vuitanta papers que s’exposen en un habitacle dins les sales de la Col·lecció d’Art Romànic; les esferes, un vast muntatge visual, i un atles en forma de llibre d’artista. A partir del frottage, una tècnica de calca que permet que les imatges apareguin per contacte, Vilapuig extrau les empremtes de les formes de la natura, les esquerdes i marques ancestrals, els terres de

L’artista Oriol Vilapuig fa visible les formes de la natura, el territori i l’art medieval còdols i les petjades d’animals per traslladar-nos a l’essència de les Valls d’Àneu.

Us animem doncs a anar al Museu Nacional. Descobrireu un gran espai obert i agradable, un lloc on us donaran una visió global de la nostra cultura i el nostre territori amb un discurs continuat i on apreciareu la vàlua d’una col·lecció de nivell internacional.

I us recomanem tanmateix recórrer aquells indrets de Catalunya on es van gestar les manifestacions artístiques per separat. Les mateixes valls, pobles i esglésies també us parlaran de la vida de les obres. Ja veureu, si tanqueu el cercle, en gaudireu doblement

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

L’

art no té sentit si no està relacionat amb les persones, amb un territori i la seva història.

RACONS DE CATALUNYA VISTA AÈRIA DE MANRESA AMB EL PONT VELL DE PROTAGONISTA (el Bages)

LLOBREGAT

E

l Baix Llobregat conserva els seus orígens agrícoles oferint una extensa gamma de productes de temporada que ens permetran gaudir en cada moment dels sabors més intensos. Cireres, calçots, espàrrecs o carxofes, així com el premiat pollastre de la raça Prat – distingit per la Unió Europea –, són alguns exemples dels ingredients que caracteritzen la gastronomia comarcal. Tots aquests productes frescos i de proximitat són els que ofereixen els Restaurants del Col·lectiu Sabors de l’Horta del Baix Llobregat i que obtenen gràcies al Parc Agrari.

Aquests deliciosos productes propers i de temporada, configuren un catàleg de plats que fan d’aquesta cuina un signe distintiu de qualitat.

On degustar?

Les planes del delta i de la Vall Baixa del Llobregat han estat tradicionalment productores d’una variada gamma d’hortalisses i fruites per la bondat del seu clima i l’esforç dels pagesos que les cultiven. Aquestes zones agrícoles

14

conformen avui dia el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Ofereixen productes variats segons cada estació de l’any, com per exemple, porros, carxofes, faves, figues i caquis durant la temporada de tardor-hivern i tomàquets, carabassons, cogombres, maduixes i préssecs a la temporada de primavera-estiu. Totes aquestes fruites i hortalisses són aprofitades per experts cuiners de la comarca, que combinades i transformades, satisfan el bon gust dels nostres visitants. Així doncs, els Sabors de l’Horta del Baix Llobregat recull la tradició del cultiu i l’art de la cuina en uns plats arrelats a la terra i al lloc on s’elaboren. Mig centenar de restaurants de la comarca participen al col·lectiu Sabors de l’Horta 2020 i t’animem a provar els seus plats cuinats amb Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat.

On comprar?

Als mercats de pagès trobareu fruites i verdures fresques, de qualitat i properes.

Algunes d’elles són de producció ecològica i totes duen el segell de qualitat

Més informació a:

turismebaixllobregat.com/ saborsdelhorta

Producte Fresc del Parc Agrari. Els trobareu a Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Santa Coloma de Cervelló, Parc de Torreblanca, El Prat de Llobregat i Esplugues de Llobregat.

Són moltes les raons per consumir productes frescos i de qualitat, vine al Baix Llobregat a descobrir-les!

Els restaurants de la comarca ofereixen la possibilitat de degustar plats, ja sigui en l’estil més tradicional o en la vessant més creativa de la cuina, en què algun d’aquests productes identificats com a Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat, n’és el protagonista

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

el BAIX

el MARESME

A

quest mes de novembre Arenys de Mar us proposa una visita en família tot recorrent bonics racons d’Arenys de Mar a partir d’una àudiogimcana divertida i entretinguda per descobrir la vila d’Arenys: la seva història, la seva vinculació amb el mar i els oficis tradicionals de la població.

Us avancem un petit resum d’aquesta aventura: La Rosina és una arenyenca xerraire i divertida que ens explicarà la història del tresor del pirata Puntafí, també ens ajudarà a seguir el mapa del tresor mentre ens parlarà de la història d’Arenys de Mar i la seva vinculació amb el mar i els oficis tradicionals de la vila.

Famílies sereu prou perspicaces per descobrir quin va ser el veritable tresor d’en Puntafí?

Per trobar-lo, us caldrà seguir el mapa del tresor i escoltar les pistes que us anirà donant la Rosina a través d’una àudiogravació. Un podcast i un mapa del tresor adreçat a les famílies més exploradores i intrèpides!

La Rosina us explicarà la història d’Arenys de Mar i la seva vinculació amb el mar i els oficis tradicionals de la vila El punt de sortida serà a la plaça de l’Ajuntament, caldrà que recolliu a l’Oficina de Turisme el Mapa del Tresor d’en Puntafí.

(Horari Oficina de Turisme Arenys de Mar: de novembre a juny de dimarts a dissabte de 10 a 14)

Per poder fer l’àudiogimcana us caldrà el mòbil i també uns auriculars per poder seguir les indicacions dels àudios, els quals es podran descarregar a partir del mes de novembre des de la pàgina web: www.visitarenys.com Aquesta aventura està adreçada a famílies amb infants d’edats compreses entre 8 i 12 anys

Demana informació de l’àudiogimcana a l’Oficina de Turisme, Riera Bisbe Pol, 8 De dimarts a dissabte de 10 a 14h

Tel. 937957039 turisme@arenysdemar.cat

16

Us proposem unes rutes noves per conèixer les històries que hi ha darrere els objectes que es troben al Museu d’Arenys de Mar, una nova manera de veure les diferents col·leccions del Museu Mollfulleda de Mineralogia i del Museu Marès de la Punta, podrem saber perquè fem servir els minerals, com d’important és el mar en la història de la nostra ciutat o qui va ser Francesca Bonnemaison.

L’Art, el mar, la moda, la indústria, els minerals i les dones són els fils conductors de les sis rutes temàtiques que ofereix el Museu d’Arenys de Mar. Amb l’ajuda d’un telèfon o tauleta mòbil amb lector QR, es podrà connectar a la xarxa wifi gratuïta que ofereix l’equipament, el visitant triarà quina de les rutes vol fer i la seguirà amb l’ajuda d’un targeta i un codi de colors. Bona ruta!

Demana la informació a l’entrada del Museu i tria la teva opció. C/ Església, 43. De dimarts a dissabte de 10h a 13h.

Diumenges i festius d’11h a 13h

Tel. 93 792 44 44

www.museu.arenysdemar.cat

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

Rutes al teu aire

nible Dispo de ir a part re b m e nov

Àudiogimcana familiar per descobrir la vila marinera i la història del Tresor d’en Puntafí www.visitarenys.cat

ituat a la comarca del Maresme, Sant Pol de Mar és un exemple d’autèntic poble mediterrani. Els seus carrerons estrets, les cases blanques esglaonades i la costa retallada per les platges de sorra neta i granulada fan sentir a qualsevol que el trepitja, l’es-

sència mediterrània. El seu caràcter mariner es reflexa en l’arquitectura, les platges, la gastronomia i les fires i festes populars. És un poble que convida a desconnectar i a gaudir de tots els seus indrets característics que fan d’aquesta vila, un lloc especial.

Un paisatge construÏt entre mar i penya-segats El poble deu el seu origen al Monestir de Sant Pau, que esdevingué un important centre cultural durant l’època medieval amb Scriptorium i Biblioteca, on el prior de Sant

18

Pau, era l’encarregat de comprar els llibres del rei. Amb el pas dels anys, i amb l’arribada del tren, aquesta vila ha anat guanyant reconeixement per la seva agricultura diversificada i un important sector pesquer, fins a convertir-se en vila d’estiueig per moltes famílies que busquen tranquil·litat, pau i platges paradisíaques.

A causa de la seva orografia particular, la costa de Sant Pol està formada per diverses platges, la majoria petites cales rocoses que la fan diferent de la resta de pobles del Maresme. Banyades pel Mediterrani, semblen dibuixades per una mar que pentina la sorra neta i gruixuda, i el millor lloc per observar tota aquesta bellesa és l’ Avinguda Doctor Furest o La Punta. També t’aconsellem visitar els reclams arquitectònics més importants del poble, com ho són els edificis de les Escoles Públiques i el colorista Can

Imatges cedides per AJUNTAMENT DE SANT POL DE MAR Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

l’essència pura del poble mediterrani

Planiol, aquest últim destacat per la seva façana de rajoles blanques, blaves i vermelles. Un altre indret que no pots perdre’t és el conjunt escultòric i l'antiga torre de defensa d’estil gòtic tardà de l’església de Sant Jaume, juntament amb el Museu de Pintura de Sant Pol, que conté obres d’artistes coneguts com Ramon Casas, Joan Miró i Perejaume, entre d’altres.

SAnT POl ha sigut la llar de diferents personatges il·lustres: Modest Furest i Roca, fundador de Vichy Catalán o Carme Ruscalleda, cuinera de reconeguda fama internacional i promotora de la gastronomia catalana i maresMenca

Si vens a Sant Pol de Mar, has de saber que la seva oferta gastronòmica uneix el producte de proximitat i la cuina de mercat, és el lloc ideal per assaborir la cuina marinera. Durant la primavera se celebren diferents fires relacionades amb la gastronomia, com la Festa de la Maduixa o la Mostra Gastronòmica on poder conèixer i degustar l’oferta dels restaurants i dels artesans gastronòmics de la vila.

De cara a l’estiu, se celebren altres festes com la Festa Major de Sant Jaume, el Festival d’Havaneres o la sardinada popular. Tot un conjunt de celebracions que donen personalitat a aquest poble mariner amb reconeixement de Vila Marinera per l’ACT. Així doncs, t’animem a passejar pels seus carrerons observant-ne la bellesa marinera, descobrir la seva cultura i gaudir de la gastronomia d’aquesta terra de Mar i de Munt Per a més informació: AJUNTAMENT DE SANT POL DE MAR Telèfon 93 760 04 51 www.santpol.cat

19

encant de Cabrils és únic. Situat a la comarca del Maresme, podem considerar-lo un poble privilegiat, ja que es troba abraçat per la Serralada Litoral i per la costa. Aquesta situació geogràfica ideal, regala al poble un entorn natural i paisatgístic que combina la rica biodiversitat de flora i fauna pròpia d’un clima mediterrani.

Un indret ple de contrastos i tresors amagats, la unió entre modernitat i tradició.

Passejant pels seus carrers s’hi ensuma el caliu dels elements quotidians de sempre, aquesta vila conté molts elements històrics que deixen bocabadat a qualsevol que la visita, sobretot de l’època romànica i gòtica. Hi destaquen diferents masies de les quals, en un passat, eren torres de defensa i les seves estructures arquitectòniques altes i imponents, donen un toc senyorial i luxós al poble de Cabrils. Hi destaquem Ca n’Amat i Torre de Can Vehils, declarades Béns Culturals d’Interès Nacional, i també Can Carbonell que es troba inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i a prop del qual hi trobem restes d’una vil·la romana.

20

El símbol més rellevant del municipi és l’església de la Santa Creu del segle XVIII, ja que arrel de la seva construcció, el sentiment de poble va crèixer i es va iniciar el procès d’independència de Vilassar de Dalt. Al seu interior s’hi destaca el seu orgue, salvat de ser cremat durant la Guerra Civil i la seva façana d’estil barroc. I per acabar de completar el teu viatge, et reL’Arborètum de Catalunya, comanem un passeig pel Centre Cívic “La Fàbrica” on acabaràs de reunir tots rutes diverses, itineraris els coneixements i detalls culturals, arsaludables, un important tístics i històrics de la vila.

patrimoni arquitectònic i cultural, allotjaments amb encant i una rica

gastronomia mediterrània amb molta personalitat són només alguns exemples que Cabrils té per oferir-te

No podem prescindir de parlar d’allò més destacat i del que presumeix el poble amb orgull, el seu entorn. Segur que coneixes la Creu del Montcabrer, un lloc ideal per arribar-hi fent una ruta a peu entre la vegetació màgica de Cabrils.

Aquest mirador de la Serralada Litoral us regala unes vistes espectaculars del Castell del Burriac, de la comarca, del Mediterrani, així com del Montseny, el Montnegre i de Barcelona capital.

Cabrils està catalogada com una de les principals viles gastronòmiques de Catalunya El poble et convida a realitzar la ruta dels rellotges de sol, una ruta que mostra una vuitena de peces interessants del centre urbà d’un patrimoni astronòmic, matemàtic i històric singular que val la pena conèixer. Sabies què un d’ells s’atribueix la seva autoria a Salvador Dalí? Tota la informació sobre la ruta i altres com la ruta de les fonts, la trobaràs a la web de l’Ajuntament de Cabrils. A més, t’animem a descobrir l’Arborètum de Catalunya, un espai natural on estan representats tots els ecosistemes de la flora catalana, des d’alta muntanya fins al bosc de ribera; dedicat a projectes de conservació d’espècies on s’hi poden fer visites lliures o guiades. A més, aquesta reserva natural disposa d’una àrea de pícnic amb taules per a tots aquells que vulguin acabar d’arrodonir una estada completa.

Cabrils és un municipi ric en festes populars i tradicions que compten amb la implicació dels veïns i veïnes de la

vila. Hi destaquem el patrimoni immaterial de la diada de les Catifes de flors per celebrar el Corpus i el floriment de la primavera, conjuntament amb el patrimoni material com els 7 Gegants de Cabrils (4 gegants (els nous i els vells), 2 gegantons de les escoles i 1 gegantonet, el Patufet) i la Bèstia de Foc, anomenada Brolla és una representació d’un senglar de fibra de vidre que viu a les muntanyes del poble i dinamitzada per la colla dels diables del poble durant les dues festes majors de l’any.

Cabrils és una capsa de sorpreses on s’hi respira qualitat de vida en autèntic estat pur. Està catalogada com una de les principals viles gastronòmiques de Catalunya i on cada any, en el marc de la Festa Major de Santa Helena de Cabrils se celebra la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils que aplega els amants de la gastronomia del Maresme i de tota Catalunya. Esperem amb ganes l’edició de l’any vinent i mentrestant, deixem que gaudeixis del poble, ja que us deixarà un bon gust de boca en tots els sentits Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE CABRILS Telèfon 937 539 660 www.cabrils.cat

21

RACONS DE CATALUNYA EMBASSAMENT DE SAU VIST DES DELS CINGLES DE TAVERTET (Osona)

OSONA

i ferents fires i activitats es duen a terme al llarg de l’any que complementen el mercat dels diumenges, els comerços i els productes d’aquest municipi tan especial de la comarca d’Osona.

Hi ha més de dos cents comerços i serveis, alguns d’ells amb més de cinquanta anys de funcionament. Cada diumenge el mercat, amb les seves parades i comerços, omple de vida i colors Centelles donant valor al negoci local i productes artesans.

De caràcter festiu definiríem Centelles, gràcies als diferents esdeveniments reconeguts arreu del territori, entre ells la Festa del Pi declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya; el Cau de Bruixes, festa màgica, esotèrica, lúdica i cultural entorn de la tradició de les bruixes sàvies, que se celebra quinze dies abans del Carnaval o una setmana abans del Carnaval de Centelles; i la peculiar Fira de la Tòfona amb activitats i tallers al voltant del preuat fong negre, que se celebra el cap de setmana abans de les festivitats nadalenques.

Referenciada per primera vegada l’any 898 i protagonista dels principals esdeveniments del país, Centelles també és màgia pel seu entorn natural. Situada a la vall del riu Congost, a l’oest de la vila, una serralada s’erigeix per damunt dels turons. En aquesta s’hi troba el cim del Puigsagordi amb una de les vies de pujada reconeguda arreu pels amants de l’escalada; la Via Ferrada, ja que té el pont nepalí més llarg d’Europa i permet gaudir del contacte amb la natura i també d’un preciós paisatge, que va des dels cingles de Bertí fins al pla de la Calma, el turó de Tagamanent, el Montseny i la plana de Vic. A l’entorn de Centelles hi ha la Sauva Negra, un altre dels espais singular del municipi.

Un espai on poder conèixer la natura més pura és la Fageda de Centelles que acull faigs centenaris, alzines, pinedes als solells i boscos subterranis, joncedes i prats mesòfils. Aquest patrimoni natural és ideal per a tothom qui vulgui connectar amb la natura i explorar l’entorn. D’altra banda, Centelles disposa d’àrea d’autocaravanes, situada al carrer de Can Minguet, a la cantonada amb el camí de la Llavina.

Les propostes culturals en aquesta vila són molt variades, gràcies a l’entorn natural i paisatgístic, essent una proposta

Centelles compta amb un paisatge molt particular, que pots conèixer si et proposes alguna de les seves rutes senyalitzades pel seu territori natural 24

Centelles és màgica per molts motius, ja sigui per les reconegudes festivitats com per tot el patrimoni cultural representat al voltant del seu entorn molt interessant les rutes senyalitzades, on poder conèixer la història, tarannà i patrimoni de Centelles. Com l’itinerari de la ruta Camí de la Costa i el Cerdà, el qual ressegueix el rerepaís de pagès de Centelles. Dominada per l’alterós Puigsagordi i la cinglera de les Baumes Corcades, la Costa és el grandiós escenari que emmarca la vila de Centelles per la banda de ponent. En aquest sector muntanyenc es troben nombroses masies, algunes de les quals són continuadores dels primerencs assentaments medievals dels segles IX i X. El nucli de Centelles conserva les traces de la vila emmurallada que fou, a partir del segle XIV, la capital política i econòmica de la Baronia i, després, Comtat de Centelles. La Ruta Vila Comtal és l’empremta d’aquell període, conservant tant la forma urbana com els carrers principals que creuaven la vila, els edificis més emblemàtics, els detalls decoratius de portals i façanes, etc.

Centelles fou, des de finals del segle XIX, una destinació privilegiada d’estiueig. La frescor del seu clima i les modernes comunicacions, com la carretera de Ribes a mitjans del segle XIX, i sobretot el tren, l’any 1875, van propiciar la construcció de residències estiuenques. A la mateixa època va créixer l’activitat industrial que ha deixat valuoses empremtes arquitectòniques que es poden visualitzar amb la Ruta Vila modernista i d’estiueig.

Aquest octubre no et pots perdre la ruta Terra de Bruixes. Els llibres d’història expliquen que al segle XVII una dona de Seva va ser penjada al pla de les Forques i una altra dona, anomenada na Payrona, va morir a les presons dels comtes de Centelles mentre complia condemna. El pont de les Bruixes, el Cercle de les bruixes o la pujada pel vessant de l’antic turó de Bellesguard s’hi troben les forques i costells que simbolitzaven el domini jurisdiccional dels comtes de Centelles i també on s’hi executaven les bruixes, aquests espais recorden els llocs freqüentats per les fetilleres.

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE CENTELLES Telèfon 938 810 375 www.centelles.cat

Pel que fa al patrimoni històric i arquitectural, Centelles té com a emblema El Portal, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El portal és el punt d’entrada i sortida pel nord de la vila emmurallada. A principis del segle XX, aquest era l’únic dels tres portals del recinte emmurallat del segle XVI que es conserva i va ser restaurat dues vegades al llarg de la seva història. Altres punts referenciats són La Capella de Jesús, d’estil gòtic i influències renaixentistes, la Capella de Socós, Can Domingo, la Sagrera o la plaça Major, així com també el safareig del Serrat, l’escola Ildefons Cerdà, que porta el nom d’una de les personalitats més emblemàtiques de la vila o la font Grossa. O podeu fer la passejada poètica pel nucli de la vila amb 14 parades on escoltar una lectura poètica de Josep Esteve

25

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

La Ruta dels Molins està integrada pel molí de la Llavina, un dels molins medievals més ben conservats de Catalunya, a més del molí de l’Estrada i el molí del Rosell. Des de l’edat mitjana, les aigües del terme de Centelles han estat referenciades en documents escrits entre els segles IX i X, així com els vestigis de materials i fonts més o menys monumentals, rescloses i sèquies, espai de regadiu, molins, etc.

C

alldetenes, conegut com un dels pobles més petits i encantadors de la comarca d’Osona, es troba a dos quilòmetres de la capital de Vic. Envoltat de diferents turons, s’hi destaca el turó de Sant Marc de 580 metres d’alçada, considerat un dels millors miradors de la Plana de Vic. Un indret especial que cal trepitjar.

La Ruta de Molins Fariners de Calldetenes, inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d’un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastaren anys enrere els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut El terme comprèn, a banda del poble de Calldetenes, el petit agrupament de Sant Martí de Riudeperes i una sèrie de masos que hi ha repartits per la zona.

Calldetenes és el nom actual del municipi, establert des de l’any 1965,

28

quan substituí al de Sant Martí de Riudeperes. El poble, al límit entre els termes de Santa Eugènia de Berga i Vic, ha evolucionat al llarg del temps, donant pas a una vila molt acollidora.

Si fem una volta pel centre històric, podrem observar que el poble es va començar a formar al voltant de l’antiga església de Sant Martí de Riudeperes i no és fins a finals del segle XVI que es comença a habitar la resta del municipi. A partir d’aquell moment, hostals i cases es van anar consolidant fins al segle XVIII, quan va esdevenir-se un augment espectacular de la població. Aquest fet va donar peu a construir-se una església independent de la de Sant Martí de Riudeperes: l’església de la Mare de Déu de la Mercè. Al segle XIX Calldetenes no va patir cap canvi substancial fins l’última quarta part de segle, quan començà a prendre més força la part urbana que la rural. Amb l’esclat de la Guerra Civil, el poble quedà paralitzat fins la dècada dels anys 90, quan es recuperà completament.

Tot i així, actualment el centre històric destaca per tots els seus llocs d’interès visitables, com la Casa Parroquial, l’Ermita de Sant Marc, l’església de la Mercè, la Plaça Vella, el Molí de Calvaria, la Plaça Onze de Setembre i Sant Tomàs de Riudeperes. Són un bon exemple de tot el patrimoni cultural que es pot trobar al poble. Un dels llocs més emblemàtics i el centre neuràlgic del poble és la Plaça Vella, visitar-la és la millor manera de copsar l’ambient del municipi i de conèixer tot els elements arquitectònics destacables que hi ha a la vora, com l’església, l’ajuntament, les escoles i el mercat, entre altres. És el Casal Parroquial juntament amb l’església i la Plaça Vella un dels conjunts amb més vida de Calldetenes. En concret, l’església de la Mercè és un dels edificis del nucli urbà més antics que es conserva. De construcció senzilla, destaca el campanar i l’interior, d’estil barroc i neoclàssic.

Per altra banda, Sant Tomàs de Riudeperes és una petita església romànica emblema del poble que consta d’un

claustre de dos pisos. Fundada per la família Riudeperes, és d’estil renaixentista i gòtic tardà i una de les poques que es conserven a Catalunya amb aquestes característiques.

Al llarg del segle ha patit nombroses modificacions i està declarada Bé d’Interès Local des del 1986. L’Ajuntament de Calldetenes la va declarar Bé d’Interès Públic i és possible que sigui declarada en un futur Bé Cultural d’Interès Nacional.

Si visites Calldetenes, no pots perdre’t les diferents rutes que proposen, com per exemple la ruta que enllaça els diferents elements i restes què configuren l’antic aeròdrom de la Guerra Civil, un espai de gran valor cultural i històric de la comarca d’Osona. També et proposem realitzar la Ruta de Sant Marc o la ruta del Romànic, per acabar de completar aquesta experiència turística, i La Ruta de Molis Fariners. Apropa’t a Calldetenes i viu el poble amb els teus propis ulls

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE CALLDETENES Telèfon 93 863 105 www.castelldetenes.cat

el VALLÈS

U

ORIENTAL

n nou itinerari per l’entorn de la vila, apte per a tots els públics, on tot fent un passeig podreu visitar i conèixer tots els elements culturals, naturals, arquitectònics i paisatgístics que Montseny us ofereix. Racons amb encant, arbres centenaris, fonts, megàlits, col·leccions úniques, curiositats, fotografies antigues de la vila... Us en fem cinc cèntims.

L'inici de la passejada és a la plaça de la Vila, envoltada de plàtans centenaris, amb unes vistes precioses a vessant SE de La Calma, que donen amplitud i serenor. Una imatge de la plaça, als voltants dels anys 50, ens permetrà fer la comparació de l’abans i l’ara. Des de la plaça es veu l'església de Sant Julià de Montseny, on la tecnologia i ornamentació del campanar porta a datar-lo aproximadament a mitjans del s. XI, es tracta d'una construcció romànica d'estil llombard, tot i que es va construir sobre unes estructures existents anteriors

30

a aquesta època. Cal destacar la inclinació d'aquest campanar, 3.35º (la famosa Torre de Pisa té una inclinació de 3.97º), tot i que la seva poca alçada, uns 13.6 metres, no fa tan palesa aquesta particularitat. L'església és força posterior, hi ha documentats dos moments amb una forta activitat constructora, un l'any 1767, que se suposa que correspon a la construcció bàsica de l'edifici actual i l'altre l'any 1872, quan es torna a modificar i queda tal com el veiem ara. A la façana, hi ha una fornícula feta amb pedra tallada, on es pot llegir la data "28 de Mars de 1767" i que conté una imatge de la Verge. Avui dia, la façana és a pedra vista, aquest no és l'aspecte que tenia quan es va fer, sinó que estava completament arrebossada i emblanquinada.

Als jardins de l'església, hi trobem un boix molt especial, el port arbustiu característic d'aquesta espècie, no és ni de bon tros el que presenta aquest exemplar, ben bé un arbre. És l'únic boix declarat monumental a Catalunya (1990) i se li atribueixen uns 500 anys. L'any 1970, el botànic Pius Font i Quer el va voler traslladar al pati de la Universitat de Barcelona, però els veïns i veïnes no van voler de cap manera.

Un passeig pel poble de Montseny és reconfortant, ple de salut i vida Continuant carrer amunt, trobarem la benzinera on, antigament, hi havia el safareig, una foto ubicada a la font del Pujol ens portarà enrere en el temps.

Acabant ja la pujada, a la nostra dreta veurem una imponent alzina, un exemplar centenari que custodia la casa del Pujol. Seguirem el camí de baixada i les vistes de la vall de la Tordera ens faran aturar. Veurem des d'aquí els pobles de Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i la serralada litoral. Tot baixant, podrem fer una comparació dels canvis d’usos del sòl que ha patit el paisatge, les feixes cultivades que ara ja són bosc, la diferència de densitat d'arbres fruit de l'abandonament de les feines silvícoles com el carboneig, un ofici molt arrelat en aquestes muntanyes.

Tot baixant, arribarem fins una bifurcació i allà prendrem el camí que enfila a la nostra dreta, que ens portarà de seguida al Casal de Cultura, on hi ha dues exposicions permanents. Per una banda, "Les esquelles d'en Jaume", una exposició amb prop d’un miler d’esquelles, de totes formes, mides i sons, les quals va donar al poble de Montseny en Jaume Traveria abans de morir. I d'altra banda, una exposició que fa un recorregut cronològic, des de les primeres restes humanes fins el dia d'avui, "El Parc Natural del Montseny: Un diàleg entre

l'home i el territori". Seguirem pujant tot passant per l'escola Puig Drau, fins a trobar un faristol que ens mostra el relleu del Pla de La Calma amb els punts més alts, els torrents així com els masos més importants d'aquesta vessant.

De tornada cap a la plaça l’itinerari es desvia tot just després de Can Codina i Can Codina Xic, pel camí que enfila a la dreta. Tornem a passar prop de l’església, aquest cop però, des d’una altra perspectiva, i una mica més enllà, un parell d’oms ens marquen el camí fins a trobar les indicacions de l'estela megalítica. Baixarem unes escales i passejarem pel camí de la font del Gatell o dels enamorats, que ens mena fins al mirador de l'Estela. L'Estela de La Calma, la Sitja del Llop, l'Estela megalítica, amb més de 1.000 kg de pes, la seva significació i datació és incerta, però alguns estudiosos la situen cap a finals del neolític (2.500 a.C). L’estela es va trobar al Pla de la Calma, al paratge conegut com la Sitja del Llop, a 1.300 metres d’altitud i dins del terme municipal de Montseny, és la resta prehistòrica situada a major alçada del massís. El monòlit es trobava tombat i formant part d’una cabana de pastor, anomenada Cabana d’en Ramon, a la finca del Molar. Testimoni dels primers ramaders establerts al Montseny, està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Del mirador agafarem el corriol que baixa a la nostra esquerra i que ens portarà fins a la carretera principal. En aquest punt recordarem un moment curiós de la història de Montseny. El 1952 el director de cinema Val Guest gravà una pel· lícula, titulada Penny Princess (La

princesa del penique) amb els intèrprets Dirk Bogarde i Yolanda Donlan com a protagonistes principals.

Encara s'hi veuen les restes de la garita que representava la frontera.

Un tret curiós: l’any 1952, el director de cinema Val Guest gravà la pel·lícula, Penny Princess i molts extres són veïns i veïnes de Montseny

Va ser la primera producció britànica que es va rodar a Espanya, molts dels extres són veïns i veïnes de Montseny. Des d'aquest punt baixarem pel voral de la carretera fins a trobar l'entrada del poble amb la Creu de Terme i d'aquí cap al punt d'inici, a la plaça de la Vila. Durant tot el recorregut trobarem diferents arbres destacables com el boix, el xiprer, l'om, el lledoner, el til·ler, l'alzina, l'olivera, el roure... amb la seva placa botànica, i unes il· lustracions precioses elaborades per la veïna Cinta Riera La previsió és que a mitjans del 2021 ja estigui l'itinerari llest i senyalitzat, així que us convidem a gaudir d'aquesta proposta diferent, per fer salut, natura, i passar una bona estona tot descobrint racons i curiositats del poble de Montseny.

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE MONTSENY Telèfon 938 473 003 www.montseny.cat

P D’ULL

FEM UN CO

AL PASSAT

31

SANT PERE DE VILAMAJOR

Aquest novembre viu l’esdeveniment medieval de l’any

Què dir sobre el Vilamagore Medieval un any com aquest?

Quan al gener vam començar a preparar l’edició d’enguany del Vilamagore, cap de nosaltres sospitàvem el que ens venia a sobre, la Covid-19, ens va agafar per sorpresa, i ens va deixar totalment trasbalsats. Però Vilamagore Medieval no és un simple esdeveniment medieval, on gaudir una bona estona, és la força de tot un poble, que s’uneix i implica durant molts mesos, per tornar al segle XI i poder viure per un moment allò que van viure els nostres avantpassats.

32

E

l primer cap de setmana de novembre és quan es veu el resultat de tot aquest esforç fet per tots els voluntaris i professionals que participen en aquest gran festival.

Vilamagore Medieval no és només veure parades de mercat o un espectacle, és molt més, és una experiència totalment immersiva (molt més que unes ulleres 3D).

Tothom és benvingut a aquest festival, on la música, el teatre, les danses, la màgia, l’animació al carrer, el cants, les espases i les fletxes omplen els carrers de Sant Pere de Vilamajor. Per a nosaltres, els nens també tenen molta importància, és per això que hi ha activitats per als més menuts, un circuit on posar a prova el seu esperit i atraccions on s’ho passaran d’allò més bé.

© J.R. Garcia

Imatges cedides per VILAMAGORE MEDIEVAL

El Vilamagore Medieval és una experiència on la música, el teatre, les danses, la màgia, l’animació al carrer, els cants, les espases i fletxes omplen els carrers de Sant Pere de Vilamajor

+ info:

www.vilamagoremedieval.cat A Vilamagore Medieval volem explicar-te una mica d’història de Sant Pere de Vilamajor, i per això el millor és seguir les diferents escenes de la obra de teatre basades en la novel·la Confidències d’una reina de Teresa Sagrera (Columna Edicions), que posen en context alguns dels espectacles que podreu veure durant el cap de setmana. Enguany, per posar-hi una mica més de realisme tindrem la pesta dintre del nostre recinte, però no us preocupeu, no us afectarà pas a vosaltres. De fet el més important per a nosaltres és garantir la seguretat de totes i tots.

Per explicar-te la història del municipi hi ha representacions d’escenes de la novel·la “Confidències d’una reina” Per la nostra part, posarem tot el nostre cor i ànima, fent l’impossible i encara una mica més per aconseguir que, durant 2 dies gaudiu d’allò més, oferint-vos una experiència engrescadora i de màxima qualitat © Antonio Luque

© J.R. Garcia

Us convidem a viure una experiència feta per més de 300 voluntaris que hi posen tota la seva ànima i il·lusió durant molts mesos, per fer-vos gaudir d’allò més i que us engrescaran amb les seves animacions i espectacles.

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR Telèfon 938 450 008 www.vilamajor.cat

© JL BuadesPhoto

© J.R. Garcia

l’ ANOIA

U

n indret de l’Anoia on s’hi conserva un dels deu millors castells de Catalunya. La Pobla de Claramunt va ser durant segles un lloc de pas per comerciants i traginers, cosa que va afavorir la indústria paperera i per això encara s’hi conserven alguns molins que donen un toc distintiu al poble. Hi trobaràs moltes rutes per realitzar i veure aquests molins tant característics de la zona.

El municipi et convida a perdre’t per la frondositat dels seus paratges naturals de clima mediterrani, boscos de pins i extensions de conreus, a més de visitar els encants del nucli de la Pobla de Claramunt. La primera parada obligatòria ha de ser al Castell de Claramunt, el principal atractiu arquitectònic i turístic del municipi que conserva 11 segles d’història i des d’on us

34

convidem a que sigueu vosaltres mateixos els que descobriu les vistes. Es troba situat al cim d’un turó i envoltat d’una muralla perfectament conservada, la fortalesa destaca per ser part del Patrimoni de la Generalitat i haver rebut el premi “Catalunya Nostra”.

Hi ha tres factors que caracteritzen la Pobla de Claramunt: el castell, la natura i els molins Els carrerons deixen entreveure l’encant del poble, amb les cases de tota la vida que llueixen sempre un color especial, però quan plou el que tenen és un olor particular que impregna l’ànima. Quan feu el recorregut pel municipi podeu veure, entre altres també,

l’església parroquial de la Mare de Déu de la Llet, d’estil neoclàssic, situada a la zona del nucli antic. A dins hi trobareu a l’altar major la talla romànica de la Mare de Déu de la Llet, patrona del poble, que data del segle XIII. El centre històric del municipi té els edificis més emblemàtics que escriuen la història del poblatans i poblatanes, on avui en dia encara s’hi conserva l’Ajuntament Vell que acull l’equipament juvenil Cau Jove.

També la Casa de Cal Marí, més coneguda com Cal Coca, en la qual es poden contemplar uns finestrals renaixentistes i que va ser la casa pairal de la família Coca, pagesos i paperers entre els segles XIII i XVIII. Si resseguiu pels carrerons del nucli antic hi trobareu l’antic safareig públic. I al mig del centre històric la plaça de les Tres Fonts essent una

de les més emblemàtiques del poble, ja que al seu voltant es van edificar les primeres cases després de la riuada de 1344 que va arrasar la Pobla Vella, primer nucli de població del municipi.

Altres llocs d’interès són el parc del Mil·lenari, el Pedró de Sant Procopi, la plaça dels països catalans i la Masia de Can Galán, situada al barri homònim, on hi podem trobar l’arxiu fotogràfic i un gran equipament municipal de Ludoteca.

La natura sempre té preparada alguna sorpresa per aquell curiós que li agrada visitar l’entorn de muntanya i vegetació.

A la Pobla de Claramunt trobem el clima mediterrani composat per boscos

de pins i extensions de conreus. Hi ha diferent paratges naturals per conèixer com la Font Natural de can Solà, on la gent hi va a buscar aigua, o fer una caminada per la muntanya de la Llobreia o la muntanya dels Mollons que és un dels entorns naturals més característics del terme municipal poblatà. A més, hi ha una ruta preparada per als més petits.

L’ oportunitat ideal perquè els petits i petites de casa interactuïn amb la natura, que juguin i apreciïn tot el que l’entorn natural els ofereix és apropant-se a la Muntanya dels Nens, ubicada al camí de pujada al castell de Claramunt. Una zona plena de cabanes emprades amb troncs i branques, un lloc on descansar,

La muntanya dels nens és l’espai ideal on poder jugar i aprendre sobre les curiositats de la natura

menjar, celebrar un aniversari i, a la vegada, descobrir la botànica del camí del castell. També es pot visitar la barraca típica dels pagesos de la zona (pedra seca, planta circular i coberta vegetal).

Hi ha una zona de caragols gegants, on s’hi amaguen fòssils incrustats a la roca, una zona per grimpar...i molt més. Us convidem a que deixeu que els nens investiguin i s’ho passin bé entre ells mentre toquen, busquen, oloren i la ment es torna creativa. Els petits i petites recordaran l’estada a la Pobla de Claramunt com un indret on s’ho han passat bé i voldran tornar, segur!

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT Telèfon 938 086 075

35

el BAIX

EMPORDÀ

No us podeu perdre el 3 d’octubre 1A FIRA DELS MILLORS VERMUTS CATALANS

Aquest octubre ve carregat de sorpreses per tot aquell qui hi viu o per qui els visita, amb el Palamós Gastronòmic, la primera fira dels millors vermuts catalans, l’ONADAnce i el pescaturisme.

VOLS SABER QUÈ T’ESPERA A PALAMÓS AQUEST OCTUBRE? Caps de setmana amb activitats i experiències enogastronòmiques.

Podràs escollir entre 20 restaurants que ofereixen productes km0 i de temporada, per fer la ruta de les tapes i platets.

PLACES LIMITADES CADA TALLER: 10€

Venda d’entrada a: TASTOS.VADEVI.CAT Participa al tast d’Olis Brugarol, una activitat especial per als paladars més selectes. Aquesta experiència té lloc en un mas típic de les Gavarres, el Mas Salvà, serà de la mà d’en Patricio, que és qui cuida les oliveres i qui produeix el seu preuat oli.

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

alamós és especial pel patrimoni i per tota la seva diversitat de comerç i autèntica gastronomia. Pots escollir entre descobrir el llegat històric dels primers pobladors de la Costa Brava o passejar pel seu nucli antic, mentre assaboreixes els millors plats als restaurants i tavernes de Palamós, amb la fusió de la terra i el mar.

Tasta els vermuts guanyadors dels Premis Vinari i fes un taller de vermuts amb Ester Bachs.

Al migdia, gaudeix de les actuacions musicals de Lastlivin’souls amb versions de soul, blues i rock.

Al vespre, jazz instrumental a càrrec de Gení Bou Hammond Trio.

Entre els esdeveniments hi trobareu actuacions de showcookings, música al carrer, pescaturisme, camí de mar o tragos d’història, dansa al festival ONADAnce, ruta en bicicleta amb tast de productes i molt més

Si teniu curiositat per saber-ne més, consulteu la pàgina web de visitpalamos.cat

36

37

la SELVA

La postal del cap de

a postal del cap de Tossa, amb les seves muralles, és una de les fotografies més repetides del litoral català. La bellesa pictòrica del paisatge, font d’inspiració d’artistes i escenari de pel·lícules de Hollywood, ha fet que passin desapercebuts altres atractius, tant els culturals i històrics com els del seu entorn natural.

Tossa de Mar... i de muntanya Tossa, és l’únic municipi de la Costa Brava que disposa de mar i muntanya alhora. La vila queda protegida dins d’una vall que acaba amb la seva badia, però a les seves esquenes hi trobem l’espai natural protegit del Massís de Cadiretes o d’Ardenya que arriba a 520m d’altitud.

El GR92 - Sender de la Mediterrània -

Tossa ofereix les millors essències de la Costa Brava: mar i muntanya amb un paisatge únic i una història que inspira art i cultura

38

creua el municipi oferint una diversitat de paisatge alpí i de bosc mediterrani que s’acaba fusionant amb el camí de ronda, on s’imposen la força dels penya-segats i la bellesa més silvestre de la Costa Brava.

Els senders i rutes senyalitzades del municipi que s’endinsen dins del Massís, permetent que cadascú les gaudeixi al seu ritme, sigui a peu o en bicicleta de muntanya.

Vila marinera, històrica i gastronòmica La Vila Vella, amb les muralles a tocar de mar, el barri de Sa Roqueta, amb cases edificades sobre la roca mare, la vil·la romana dels Ametllers (s. I a.de C. fins a s.VI d.de C.), una de les explotacions agrícoles més importants de l’antiga Tàrraco romana, i la resta de la vila, amb testimonis de l’època dels indians, conformen un conjunt d’un gran interès històric i cultural, que es pot visitar tot l’any.

Tossa disposa del distintiu de “Vila Marinera”. Els carrers amaguen racons plens de mediterraneïtat, amb façanes

Tossa, amb les seves muralles, és una de les fotografies més repetides del litoral català antigues, roba estesa i flors a les finestres.

Passejar-hi és un plaer per als sentits i una experiència plena d’autenticitat.

Per reblar l’estada a Tossa cal saber gaudir també de la seva gastronomia.

S’hi poden trobar una bona varietat de restaurants de nivell, especialitzats en cuina marinera, cuina catalana, cuina creativa i cuina tradicional tossenca.

Destaca el “Cim i Tomba”, el plat típic dels pescadors de Tossa, i una excel·lent cuina de peix.

Retroba’t amb Tossa Poden haver canviat moltes coses al litoral català, però Tossa segueix oferint les millors essències de la Costa Brava: mar i muntanya, un paisatge únic amb una història que inspira art i cultura, tradicions arrelades, gastronomia i hospitalitat mediterrània. Sempre és plaent retrobar-se de nou amb el “paradís blau” i descobrir-ne tots els seus secrets

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

Tossa de Mar és reconeguda mundialment com una de les icones de la Costa Brava. Però malgrat aquesta popularitat pocs coneixen tots els tresors que amaga.

TOSSA DE MAR Oficina Municipal de Turisme www.infotossa.com

Un passeig per

Aprofita aquesta tardor per fer les 10 rutes que hi ha senyalitzades i així respirar aire pur, conèixer la zona i sentir la tranquil·litat ant Hilari Sacalm és la capital de les Guilleries, el km0 d’un feréstec i -encara- poc conegut territori a tocar del Montseny. Un indret que regala amb generositat innumerables fruits, experiències i moments únics a totes aquelles persones que el trepitgen.

Un dels moments més bonics i especials per visitar-lo és la tardor, una estació que emplena els boscos de les Guilleries de colors i sensacions, que han estat i segueixen sent la inspiració de poetes, pintors i fotògrafs.

40

Per tal de gaudir d’una experiència única, recomanem fer alguna de les 10 rutes que hi ha senyalitzades per fer a peu o amb BTT pel municipi i així respirar aire pur, conèixer la zona i sentir la tranquil·litat i el silenci que només es trenca amb el soroll de trepitjar les primeres fulles que comencen a caure dels arbres.

Destaquem la ruta dels Boscos d’en Serrallonga, un camí que passa per boscos molt frondosos i molt característics de les Guilleries on, per alguns moments, us podreu posar en la pell d’en Serrallonga, un dels bandolers més coneguts de l’estat Espanyol. O la Ruta dels Carboners, un camí que s’ha senyalitzat enguany que passa per diferents punts d’interès com la Roca Foradada, els salts de Mas Clavé i la Gorga de la Plana on l’aigua hi és present en tot el recorregut.

Igualment, aquesta època de l’any és ideal per recollir i degustar alguns productes de la terra molt preuats en aquesta zona com els bolets que gràcies a la humitat i frondositat dels nostres boscos se’n poden trobar més de 700 espècies. O les castanyes que es poden trobar en les diferents perxades, algunes d’elles molt properes al centre del poble. Aquests fruits i altres productes locals com les nous, formatges, pa i dolços també es poden comprar als diferents comerços del municipi o provar als restaurants per gaudir de la gastronomia local de les Guilleries

“Si vols gaudir d’instants únics, desconnectar i viure noves sensacions, aquesta tardor, respira Sant Hilari.”

Reportatge maquetat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

Les Guilleries Km0.cat Turisme: tel. 972 869 686 www.santhilari.cat

RACONS DE CATALUNYA EL FRONDÓS BOSC ES REFLECTEIX EN L’AIGUA DEL RIU TER (la Selva) Fotografia cedida per l' AJUNTAMENT DE LA CELLERA DE TER

Cada any, més de 4.000 pescadors de diferents països gaudeixen de la pesca de la truita, sense mort, al pas del Ter per aquest municipi

La perfecta combinació de natura, cultura, història i tradició

L

a Cellera de Ter és un municipi envoltat d’un entorn envejable. Situat a la comarca de la Selva, té una extensió de 14,63 quilòmetres i es troba a l’extrem nord-est de la Serralada Prelitoral Catalana. La meitat del seu terme forma part de la carena oriental del massís de les Guilleries i l’altra voreja el riu Ter i la riera d’Osor, unes característiques que li permeten disposar d’una plana fèrtil i d’extenses zones de vegetació forestal.

L’orografia d’aquesta vila fa que hi predomini l’alzina i el castanyer, amb el seus característics fruits de tardor, així com una gran diversitat d’espècies de bolets. Per tot plegat, la Cellera de Ter esdevé un lloc ideal per fer-hi una escapada en aquesta època de l’any i viure la natura aprofitant alguna de les rutes de senderisme o BTT que creuen el municipi: el camí de Sant Jaume, la ruta Pirinexus, la ruta del Ter o la Via Verda Olot-Girona.

44

A la zona del Pasteral s’hi pot trobar una curiosa falguera, la Pellaea Calomelanos, descoberta a principis del segle XX pel doctor Joaquim Codina, i que durant molt de temps, es va considerar que era exclusiva d’aquest indret Els vestigis més antics de la Cellera de Ter daten del 6.500 aC i es localitzen a les coves del Pasteral, utilitzades com a llocs d’inhumació durant el neolític, prop de les quals es troben també les restes del poblat ibèric de Colldegria.

El nucli urbà sorgeix al voltant de l’església parroquial de Santa Maria de Sales, ja documentada el 833 i afectada profundament pels terratrèmols de l’any 1427 i la guerra civil. Aquest temple és un dels elements històrics més importants i característics del poble.

Un altre element inconfusible és vent de Colldegria, que bufa d’octubre a maig, normalment de bon matí, i fa que les temperatures no baixin per sota dels zero graus. És evident que la Cellera ofereix moltes opcions de visita i lleure. Continua llegint perquè te n’expliquem més!

Et convidem a fer un cop d’ull als punts més interessants de la vila, com les ribes del Ter, un gran parc fluvial on hi s’hi troba una de les zones de

pesca de truita més importants d’Europa. D’altra banda, el poblat ibèric i la necròpolis neolítica de les coves del Pasteral (de propera obertura al públic), constitueixen un espai únic al territori a nivell geològic, arqueològic i ecològic, especialment gràcies a la important colònia de ratpenats que hi habita. Així mateix, no deixeu de visitar la petita ermita romànica dels Sants Just i Pastor, al bell mig del bosc de can Lloret, ben connectada per diferents rutes; així com el mercat setmanal dels dijous.

Durant l’any, la Cellera de Ter acull diferents esdeveniments festius amb una gran tradició i arrelament, com la Matança del Porc, a primers de març; les festes del Roser de la Cellera, el quart diumenge d’abril; les festes del Roser del Pasteral, el segon cap de setmana de maig; l’Aplec de Puigdefrou, l’1 de maig; o el Fogueró de Sant Joan, la nit del 23 de juny. Al mes de juliol té lloc també la fira de la cervesa artesana Vadebirres, i al novembre, la Fira de Luthiers omple la vila de música i artesania musical. L’any es clou amb el concert Solstici Rock, la nit del 25 de desembre.

Així doncs, tan sols ens queda convidar-te a gaudir de tot el que la Cellera de Ter té per oferir-te: natura, cultura, història i tradició Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LA CELLERA DE TER Telèfon 972 421 902 www.lacelleradeter.cat

La Cellera de Ter, porta oriental d’entrada a les Guilleries, disposa de nombroses rutes familiars i de senderisme per gaudir al màxim d’aquest entorn privilegiat

l’ ALT

URGELL

A

questa fira mil·lenària et convida a gaudir dels productes alimentaris artesans de proximitat del territori de l’Alt Urgell, i aquest any s’adapta a les mesures sanitàries per la Covid-19 per oferir-te la millor experiència possible de manera segura.

Documentada com la fira més antiga de la Península Ibèrica, actualment és referent en tot el país i un aparador de productes de qualitat, un revulsiu econòmic per la Seu d’Urgell. Durant tots aquest anys, diferents artesans del Pirineu han estat oferint més de 150 varietats de formatges per a que visquis una experiència gastronòmica plena, i aquest any, te’ls porten a casa teva.

A causa de la crisi sanitària, els artesans del Pirineu t’ofereixen el servei de venda on-line i/o servei a domicili complementat amb una Aula de Tast Online, un canal YouTube propi que oferirà de manera permanent, tastos guiats, tallers d’elaboració de formatges i tallers de cuina amb formatge.

46

Es començarà amb 5 propostes que es podran visualitzar a partir del dia 16 d’octubre i consultar els formatges de cada tast, fitxes, propostes de maridatge i informació dels punts de venda.

S’està contemplant la possibilitat d’organitzar una Mostra de formatges artesans a l’àrea sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, així com de productes de proximitat de l’Alt Urgell i la Cerdanya de manera presencial els dies 17 i 18 d’octubre. Tot això sempre que la situació sanitària ho permeti i es pugui garantir la seguretat

Tota la informació la trobaràs a les xarxes socials i a la web de www.firasantermengol.cat, anima’t a contribuir i gaudir d’aquesta experiència!

El cap de setmana del 16 al 18 d’octubre, se celebra la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, un esdeveniment multitudinari que en aquesta edició, no perd l’oportunitat de realitzar-se de manera virtual i respectant totes les mesures de seguretat

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

FIRA DE FORMATGES La millor fira de formatges ARTESANS DEL PIRINEU de la Seu d’Urgell

RACONS DE CATALUNYA PANORÀMICA DE LA SEU D'URGELL AMB LA SERRA DEL CADÍ DE FONS (l'Alt Urgell)

l’ URGELL

Agramunt L'indret del torró i la xocolata a la pedra

50

El Torró d’Agramunt és fruit d’una acurada barreja d’avellanes o ametlles, mel, sucre, pa d’àngel i clares d’ou. El punt de cocció exacte defineix els matisos d’un agermanament harmoniós dels seus ingredients en el seu punt. Això li dona a la massa un lleuger color marró, daurat; tot embolcallat amb pa d’àngel, abans que la massa es refredi. La duresa ha de ser fràgil, perquè es trenqui sense quasi esforç i doni a la boca sensació cruixent, fonent-se al mateix temps.

La sensació al gust és d’una suau dolçor, que no embafa.

d’Agramunt

L

a cita més antiga documentada fins el dia d’avui que parla de l’elaboració del Torró d’Agramunt data de 1741, en unes cartes d’una de les famílies nobles de la vila, la família Siscar. En aquestes cartes es descriu diferents oficis que hi havia a la vila en aquell moment, entre ells el de torronaire, el qual resulta ser l’ofici més nombrós, amb un total de set torronaires. Aquest fet ens demostra que l’activitat torronaire a la vila era molt important. Tot i la manca de documents l’activitat torronaire durant el segle XVII ja constituïa una tradició de la vila d’Agramunt, la qual es va mantenir durant els anys posteriors fins que al s. XIX, el torró ja es coneixia amb el nom de Torró d’Agramunt. Durant els segles XIX i XX va obtenir un gran reconeixement i prestigi gràcies a l’assistència dels torronaires a fires, aplecs, mercats... i sobretot a les parades que aquests obrien per Nadal a Barcelona.

Els torronaires de Xixona també assistien a la fira de Nadal de Barcelona i ben aviat va sorgir rivalitat entre ells. La importància i la popularitat dels torronaires agramuntins va arribar, fins i tot, al món de la literatura. Consta que al 1872 en la publicació de l’obra de teatre “la Dida” de Serafí Pitarra, la protagonista és filla d’Agramunt i d’ofici torronaire.

Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra d’Agramunt L'inici de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra es remunta a l'any 1988 quan a iniciativa del Foment Pro-Mercat d'Agramunt i Comarca es va organitzar un mercat dedicat al torró. La bona acollida va incentivar els organitzadors a obrir la participació a altres sectors i el 12 d'octubre de l'any següent es va celebrar la primera Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Actualment és un punt de referència dins el calendari firal i s’ha convertit en un referent en el món del dolç. Se n’han celebrat 31a edicions.

La Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra ha tingut com a objectius consolidar i potenciar el torró i la xocolata a la pedra com a referents gastronòmics de la vila d’Agramunt i convertir-se en el punt

52

de trobada del món dolç. A més, de ser un espai d'intercanvi de coneixements, d'afirmació sectorial, de mostra culinària i de promoció turística del territori i dels productes de proximitat. Els assoliments queden palesos en el nombre d’expositors que, any rere any, participen en el certamen, així com en els milers de visitants que rep en cada edició.

La voluntat de posar en valor els torrons i els productes de proximitat ha dut a la Fira a crear espais específics de demostració i degustació, com són l’Aula del Gust, on pastissers reconeguts i cuiners mediàtics demostren el seu talent davant dels fogons, i l’Aula del Tast, pensada per a què els expositors del sector agroalimentari puguin fer demostracions i tastos guiats dels seus productes. Unes aules on la cuina i els productes km0 són els grans protagonistes. Per l’Aula del Gust han passat noms reconeguts com Oriol Balagué, Albert Adrià,

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Història del Torró

Albert Marimon, Miquel Guarro, Pep Nogué, Joel Castanyé, Marc Ribas, Jordi Cruz, Pol Contreras o Laura Martín, entre molts d’altres.

El visitant pot veure i assaborir la tradicional cuita del torró, un procés artesanal que segueix fidel al llegat de les generacions de torronaires agramuntins. Unes demostracions que es complementen amb el joc de Lo Catxo, una mena de rifa amb la qual, antigament, els torronaires d’Agramunt repartien torrons i distreien el públic, entre altres activitats. La Fira no s’oblida dels més petits, de manera que a través de tallers de postres poden aprendre a apreciar els productes de proximitat i el gust per la cuina i gaudir i fer-se seva la fira.

Una fira que, tot i l’aposta per la innovació, tant en els formats com en

les noves propostes que, any rere any, presenten els torronaires d’Agramunt, no perd de vista els seus orígens. De fet, tant l’acte d’inauguració, que se celebra a la plaça del Torronaire, com la cloenda, amb l’entrega del Torronaire d’Honor a una persona o entitat que ha contribuït a la projecció del Torró d’Agramunt, són el fil d’unió amb aquesta tradició, que ha situat la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra i Agramunt en el mapa del sector firal i agroalimentari català Per a més informació: AJUNTAMENT D’AGRAMUNT Telèfon 973 390 057 ajuntament@agramunt.cat www.agramunt.cat

Actualment, la presència de torrons en fires, botigues, supermercats i grans superfícies comercials ha estat un mitjà de reconeixement molt important del Torró d’Agramunt, conjuntament amb els distintius atorgats per la Generalitat de Catalunya i la CEE, com l’IGP Torró d’Agramunt.

Cinc marques agramuntines de torrons tenen la IGP, parlem amb els propietaris:

Torrons Fèlix “Com a mestre torroner selecciono personalment tots els ingredients d'aquests torrons que són de primera qualitat. Tots els nostres torrons estan elaborats amb ametlles marcona, avellanes de la varietat negreta del Camp de Tarragona i la mel seleccionada de taronger del Perelló”.

Torrons Roig “La Família Roig, arrelada al municipi de la Vila d'Agramunt, Mestres Torronaires des dels seus orígens (un treball de generacions ininterrompudes des de 1922), seguim fidels a l’elaboració artesana i tradicional dels nostres torrons, els quals són fruit d'un acurat procés d’elaboració utilitzant els millors ingredients de la nostra terra; ametlla, avellana i mel. El resultat és un torró de producció limitada i d'una altíssima qualitat”.

Torrons Vicens “Torrons Vicens és una empresa familiar amb una llarga tradició torronaire. La família Vicens va ser fidel a l’elaboració artesanal del torró durant més de dos segles, especialment del Torró d’Agramunt. Els seus orígens es troben documentats per primera vegada al 1741, on aquest producte apareix anomenat a les cartes de les famílies nobles, però és sabut que aquesta és una tradició de la vila que ve de molt lluny. L’activitat torronaire, juntament amb l’agricultura, han estat des de sempre els motors econòmics d’aquest territori. L’any 2000 els empresaris Àngel Velasco i el seu fill Àngel Velasco Herrero assumeixen la direcció de la firma i des d’aleshores el creixement de la marca ha estat continuat a base de qualitat, innovació i servei”.

Torrons l’Agramuntina “Segueix la tradició des de 1775 oferint torrons i una gran varietat de productes, garantint-ne sempre la seva màxima qualitat. Al típic Torró d’Agramunt, se li sumen altres dolços, melmelades i carquinyolis, les neules i els torrons de crema, o bé els trufats de xocolata amb marca Q així com el típic xocolata a la pedra agramuntí elaborats amb ingredients naturals i de primera qualitat. Més innovadores són altres receptes, com ara el torró d’avellana cruixent banyat amb xocolata, torró de xocolata a la menta, o el torró de praliné amb un cruixent de crocant per damunt.

Torrons i especialitats artesanes per gaudir-ne tot l’any”.

Torrons Angel & Lluch “Àngel Lluch va fundar l’empresa Torrons i Xocolata A.Lluch dedicada a la fabricació de torró i xocolata, tenint com a principal producte el Torró d’Agramunt. Tots els ingredients dels nostres torrons i xocolates han estat escollits cuidadosament entre les cooperatives agrícoles de confiança, per poder garantir la màxima qualitat de tots els productes que oferim. A Torrons Àngel&Lluch seleccionem el millor cacau crioll per elaborar les nostres xocolates.

La nostra àmplia varietat de sabors ofereix la possibilitat de gaudir d’aquest producte a qualsevol hora del dia. En l’actualitat, l’empresa forma part del Grup Torrons Vicens”.

L’

obrador de Virginias fa més de 80 anys que treballa diàriament per oferir delícies dolces, en forma de torró i xocolata. La seva gran experiència en el mercat del torró els ha permès tenir una trajectòria reconeguda arreu del país, tenint el lideratge amb els torrons sense sucres afegits.

Virginias olora a xocolata, maduixes, ametlles però també a innovació, creació i, a la vegada, tradició. Els caps pensants de l’empresa sempre intenten reinventar-se any rere any, per aquest motiu l’assortiment de torrons i xocolates és ben extensa. En cap moment obliden els gustos clàssics com els torrons tous o cruixents, tan representatius, però també tenen els sabors més exòtics com el trufat al limoncello. I és que a Virginias ho tenen clar fer dolços delicats i exclusius, productes

54

per assaborir cada dia o per ocasions especials on sorprendre al convidat.

El poble d’Agramunt olora a dolç i és perquè se’l coneix com a poble torronaire. Per aquest motiu, el 2019 Virginias va obrir el Taller de Virginias, amb la intenció de ser un espai on trobar, degustar i descobrir tot el que s’amaga darrere d’un torró i convertir-se en un gran amant dels dolços de Virginias.

El secret dels torrons Virginias és l’acurada selecció de cada ingredient, que passa un control de qualitat exhaustiu per garantir un resultat excel·lent, que marqui la diferència entre la competència i

Els torrons Virginias sempre ens transporten a un àpat inoblidable compartit amb la família

El Xocolata Ruby i el Croqué de Virginias guardonats el 2019 pel Superior Taste Award

Virginias és una marca pionera en la producció de torrons i xocolates Desenes de torrons i xocolates t’esperen perquè els vagis tastant durant tot l’any.

Pots descobrir tots els detalls i productes de Virginias a la seva botiga online www.virginias.es/tienda i si vols fer un bon regal, pots escollir un assortiment de productes Virginias Fusión, els més innovadors de la gamma, a més, inclou proposta de maridatges

I és que els torrons són aquells postres que sempre venen de gust, sobretot si són Virginias.

Avinguda Agustí Ros 2ºB Agramunt (Lleida)

www.virginias.es

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

ser un producte únic. Aquest treball acurat els ha permès ser guardonats, el passat 2019, pel Superior Taste Award amb el torró de Xocolata Ruby i el Croqué de Virginias. Dos torrons que quan els degustes et transporten al cel dels sabors, i amb un trosset no en tindràs prou. Com bé hem dit, Virginias sempre intenta sorprendre al paladar més exquisit, tant és així que el 2019 la companyia es va reinventar de la mà d’Acrimont Foods per portar al consumidor dolços que combinen la tradició amb l’alta cuina. Si t’agrada provar sabors nous, has de tastar el postre ABaC

by Jordi Cruz, es tracta d’una xocolata airejada amb ametlles salades i mel caramel·litzada, o el cremós de vainilla de Madagascar i nous de macadàmia, dos incorporacions que tenen uns gustos esclatants.

les GARRIGUES

ls pobles petits tenen un aroma especial que desprèn serenitat, on tan sols fent una passejada pels seus carrers et reconforten i et desperten la creativitat, fins i tot, a aquell més despistat. Aquestes particularitats les adquireix, d’una manera fantàstica, la Pobla de Cérvoles, un poble a tocar de la Serra la Llena, al sud-est de les Garrigues.

A la Pobla de Cérvoles el temps s’atura, on la manera de viure dels seus vilatans i vilatanes és tranquil, gràcies al confort que dona la natura de secà.

Oliveres, ametllers, vinyes i cereals són la imatge més real del que significa formar part d’aquest oasis botànic. Una barreja de muntanyes, valls i planes segons el costat en que t’ho miris, ja que és l’únic municipi de la comarca considerat de muntanya. En aquesta ocasió descobrim en detall aquest petit municipi, que obre les portes a tot aquell curiós que vulgui tenir una estada plaent.

56

Una vegada arribeu us podeu allotjar a la Casa Rural Cal Pastor, on gaudireu de comoditat i el més important de tot, us sentireu com a casa. Una vegada estigueu instal·lats, hagueu respirat aire pur i contemplat les vistes, podeu començar a assaborir els indrets més representatius que han deixat una bonica història a la Pobla de Cérvoles.

Els dos edificis que sempre marquen, l’església i l’ermita, la primera dedicada a la Mare de Déu de la Jonquera, d’estil neoclàssic del segle XVIII. Per altra banda, l’ermita, del segle XVIII, dedicada a Sant Miquel, on a dins hi trobareu un retaule gòtic. L’edifici de l’Ajuntament, que antigament era el

molí, va ser rehabilitat per l’arquitecte Daniel Gelabert Fontova. I si us arribeu a la Cooperativa del Camp Sant Isidre Llaurador, us trobareu amb la única cooperativa de Les Garrigues que elabora oli de manera tradicional. No obstant, a l’edifici de l’ajuntament hi ha emplaçat l’Ecomuseu de l’oli, on hi consta tota la història de l’olivera i tots els aspectes relacionats amb el procés de l’oli. A més, hi ha dos elements significatius, la mola i la premsa. A més, davant de l’edifici hi ha un monument erigit en memòria de Josep Espasa i Anguera, fill distingit de la Pobla

Un poble petit ple d’encant per fer dels teus dies de desconnexió, una escapada plaent

de Cérvoles i fundador de l’Enciclopèdia Espasa. Aquesta escultura fou realitzada el 1996 per Miguel Àngel González. A més, podeu visitar el parc botànic Arborètum de les Garrigues Dr. Barberà, una ruta formada per un jardí botànic a partir d’arbres i arbustos del terme.

El vi ha sigut i és un element important per al municipi, ja que compten amb dos cellers que elaboren diàriament uns vins excel·lents. Estem parlant del celler Cérvoles, el qual fou el somni dels vins de muntanya de Tomàs Cusiné; i Mas Blanch i Jove, que elabora els anomenats Saó i és, a més, la vinya dels artistes.

Els indrets més naturals dels que compta la Pobla de Cérvoles són diversos i per a tots els gustos, us podeu apropar als barrancs de les Auredes, el de Sant Joan o del Toll dels Pops o descobrir la cova de la Pesta, la Cova d’en Llorenç, la Cova d’en Palau o la Collada de la Cova dels Fesols. Entre molts altres itineraris perfectes per fer en bicicleta o a peu i gaudir dels terrenys de conreu i d’alguna espècie animal o floral ben digne d’aquest poble garriguenc.

Els seus vilatans i vilatanes tenen ben endinsat l’esperit de poble, i se senten orgullosos de formar part de la Pobla de Cérvoles. Les seves arrels estan marcades pel vi i l’oli, per la vida tranquil·la i, sobretot, per poder respirar l’aire pur

de la Serra la Llena. Les petites i petits que creixen entre aquestes particularitats ho fan amb valors i personalitat, cuidant de la natura i de tot el que ens envolta. I qui hi viu, sap que tot el que li ofereix la Pobla de Cérvoles no ho farà cap altre indret, on sembla ser que el temps s’aturi i s’activin els cinc sentits plenament

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CÉRVOLES Telèfon 973 175 152 ajuntament@ poblacervoles.cat www.poblacervoles.cat

La Pobla de Cérvoles és l’únic poble considerat de muntanya de la comarca de les Garrigues

na manera d’assaborir la terra és bevent un dels vins que preparen a Mas Blanch i Jové. El vi que fa parlar, indubtablement, dels seus orígens, de la terra treballada de manera ecològica i de muntanya. El vi procedeix de les seves pròpies 17 hectàrees de vinya, que veremen a mà en el punt òptim de maduració.

La delicadesa d’aquests vins els hi ve originada per la seva ubicació, centrada totalment a la subzona de les Garrigues, a 700 m sobre el nivell del mar, a la Pobla de Cérvoles; l’únic poble considerat de muntanya de la seva comarca. A més, formen part de la DO Costers del Segre. La manera ecològica de cultivar la vinya amb energies 99% renovables i lliures d’herbicides i pesticides, permet obtenir uns vins personals i elegants en un terreny argilós-calcari on la producció no supera els 3.500 kg per hectàrea, regalant així la màxima concentració de sucres i polifenols.

El celler Mas Blanch i Jové és amor per les arrels dels seus avis, pagesos apassionats per la terra, que era com la seva religió

58 58

Podríem definir els seus vins com petites obres d’art destinades a produir plaer al paladar més exigent. Cultiven únicament les seves varietats que són, principalment, la garnatxa negra, blanca i el macabeu.

També produeixen varietats com el cabernet sauvignon o l'ull de llebre entre d’altres. La seva principal gamma anomenada Saó parla de terra, amb un significat definit per maduresa, perfecció i grau d’humitat òptim que expressa el millor del lloc que els ha vist néixer. La segona gamma s’anomena Troballa i la defineixen uns vins agosarats i especials, elaborats amb fermentació espontània i que posseeixen una rusticitat captivadora.

El celler està integrat amb l’entorn, gràcies al seu recobriment de pedres i plantes del mateix terreny, recreant un subsòl imaginari que recorda la pròpia muntanya. Amor, respecte i inspiració és el que transmet tot el conjunt de Mas Blanch i Jové. Somniadors innats i de

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Vins amb personalitat per al paladar més exigent

LA VINYA DELS ARTISTES ÉS UNA VINYA ECOLÒGICA TRANSFORMADA EN UNA SALA D’EXPOSICIONS OBERTA A TOTHOM

ment creativa que sempre tenen algun projecte o idea entre mans. Una d’elles es va fer realitat La Vinya dels Artistes, una iniciativa de l’artista Guinovart qui ha volgut apostar per les Garrigues com a escenari d’un projecte únic, un museu a l’aire lliure.

La Vinya dels Artistes tracta d’un recorregut de 2 km amb diferents obres repartides pel territori, on cada artista escollit ha interpretat la vinya a la seva manera, tot integrant l’obra amb el paisatge. Quan fas el recorregut trobaràs obres més subtils i d’altres més cridaneres. Pots escollir fer la ruta amb un guia o sense, si tries fer-la per lliure pots descarregar-te l’aplicació Mas Blanch i Jové i en ella trobaràs totes les explicacions de les obres i artistes. A més, pel camí hi ha col·locats conills vermells que marquen el recorregut.

Des de la seva inauguració, a l’any 2009, molts artistes de diferents àmbits han passat per La Vinya dels Artistes, ja que és el marc perfecte per a recitals de poesia, pintures a l’aire lliure, màgia, pallassos, òpera, música de tot tipus, dansa, titelles gegants, bombolles de sabó, teatre… essent una idea enginyosa d’enllaçar vi i art. Però, també realitzen diferents activitats com tallers de ioga entre vinyes, tast de UN BON ÀPAT vins, esmorzars entre natura, tallers d’escultura... i és que durant HA D’ANAR l’any organitzen diferents actes ACOMPANYAT i esdeveniments, tant al celler D’UN BON VI, I SI ÉS com a les vinyes, tot i que aquest any a causa de la Covid-19, les AMB INSÍGNIA planificacions són amb poc mar- MAS BLANCH I JOVÉ, ge de temps, però sempre garanMILLOR! tint la màxima seguretat.

El seu respecte per la natura, les vinyes i l’entorn els ha dut a crear vins amb insígnia i ser reconeguts arreu del territori.

Mas Blanch i Jové t’espera per fer un brindis i explicar-te en detall l’origen dels seus vins

Pol. 9, Parc. 129, Paratge Llinar 25471 La Pobla de Cérvoles (LLEI) Tel. 627 559 832 / 627 559 830 Mob. 973 050 018 info@masblanchijove.com www.masblanchijove.com

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

el TARRAGONÈS

Forma part de la ruta circular ‘Grand Tour’

els nou itineraris, el municipi d’Altafulla completa l’itinerari 6 que abraça les comarques del Vallès Occidental, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès, Tarragonès i el Baix Camp.

Altafulla és una de les destinacions turístiques itinerants que forma part de la ruta circular ‘Grand Tour de Catalunya’, que ha impulsat el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de Turisme (ACT).

Aquest mes de setembre s’ha dut a terme el llançament d’aquest producte en el mercat català i, a la resta de mercats prioritaris, serà a principis de l’any vinent.

Es tracta d’una ruta circular per conèixer els seus principals atractius patrimonials i naturals en vehicle, per descobrir i gaudir de Catalunya de nord a sud i d’est a oest en diferents dies.

Aquesta proposta inclou punts de visita de tipus cultural, natural i enogastronòmic que un no pot deixar de visitar si es desplaça a la destinació. Alhora, s’aprofiten aquests atractius per promocionar experiències menys conegudes però igualment interessants.

En total, el Grand Tour de Catalunya ofereix més de 400 propostes d’activitats repartides al llarg de 2.000 quilòmetres de ruta que cadascú podrà fer al seu ritme.

La ruta circular ‘Grand Tour’ permet descobrir i gaudir de Catalunya en diferents dies i conèixer els seus principals atractius patrimonials i naturals

60

Itinerari 6: Terrassa - Reus Altafulla és un dels set municipis a visitar en l’itinerari 6 que abraça les comarques del Vallès Occidental, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès, Tarragonès i el Baix Camp. Concretament, la visita a Altafulla és la posterior a la de Vilafranca del Penedès i l’anterior a la de Tarragona.

S’hi destaca el castell de Montserrat, molt ben restaurat, la Vila Closa amb les restes de muralla, portals, torres, merlets, l’església de St. Martí, els carrers, les placetes i les raconades que en fan un conjunt medieval harmoniós i captivador; el Passeig de Botigues de Mar, que provenen dels magatzems dels pescadors del segle XVIII, i la Vil·la romana dels Munts, jaciment notable de Catalunya declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. La regidora de Turisme de l’Ajuntament d’Altafulla, Natalia Sanz, remarcat que “és un projecte que encaixa perfectament amb la idea del turisme de proximitat que aquest estiu hem viscut, però alhora també promou el coneixement del territori, potencia els productes de proximitat i el respecte pel medi ambient”.

Natalia Sanz recorda que “Altafulla se sent molt identificada amb aquesta proposta perquè representa el model turístic sostenible que volem pel futur de la nostra vila: un turisme divers i de qualitat, apte per descobrir la nostra destinació durant tot l’any”

l’ ALT

CAMP

D’origen històric, el brou de pollastre ajuda a regenerar-te, aportant un seguit de nutrients beneficiosos pel teu cos

de les cases de pobres fins que Enric IV declarà que sol es consideraria feliç el dia que a cada casa francesa es fes brou de pollastre o gallina. El va seguir Napoleó III, que va participar en la creació d’establiments especials anomenats Buillons on sols s’hi servia brou, i que encara s’hi conserva algun a París. Sigui d’on sigui, actualment el brou de pollastre és un essencial en la nostra dieta, i més durant les èpoques de fred.

Beneficis d’un bon brou de pollastre

Brou de pollastre de Salses Fruits, S&P Creada fa 24 anys, l’èxit de Salses Fruits, S&P rau en l’esforç i la constància diària d’oferir els millors productes de mercat i proximitat, de producció artesanal i basada en matèries de primeríssima qualitat. El bou de pollastre que elaboren és el de tota la vida, el casolà. Aigua, pollastre, ossos de porc i verdures com api, patates, pastanaga, ceba, porro i un toc de sal, son els que formen aquest aliment tant gustós i beneficiós per a tothom, sense conservants ni colorants. Utilitza’l pel beure’l sol o per preparar deliciosos plats d’arròs o escudella, t’animes?

A

mb l’arribada de la tardor i el fred, ve de gust un bon brou de pollastre calent i regenerador, que t’escalfi el cos des de dins. És l’època ideal per sentir-se a la taula acompanyat d’un àpat com aquest i gaudir del seu gust suau i a la vegada, saborós.

Història del brou

És l’àpat imprescindible ara que arriba el fred, i Salses Frutis, S&P t’ofereix el de millor qualitat

Aquest aliment té el seu origen al Paleolític, ja que el descobriment de posar una peça de carn o verdures en aigua bullint i comprovar que allò tenia gust, va suposar un canvi històric, ja que comportava un menor desgast de les mandíbules i amb això una millora de la capacitat cranial. Però des del punt de vista gastronòmic, el brou de pollastre sorgeix a França al segle XV, on socialment es considerava l’aliment principal

62

Text i disseny realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Des de petits, la majoria de pares ens han aconsellat i preparat brous els dies de malestar. Això és perquè el brou és de fàcil digestió i ajuda a calmar el dolor de les articulacions, ja que el component dels ossos de pollastre contenen compostos com la condroïtina i glucosamina que són beneficiosos pel nostre cos. Gràcies a la seva gran composició d’aigua, t’ajuda a mantenir-te hidratat i conté minerals com calci i magnesi que mantenen els ossos forts.

brou de

pollastre tradicional

Elaborat a partir de la recepta familiar, fet amb ingredients naturals.

Bu s

secció de

®

br

s ou

a lo a l euu q

No necessita refrigeració

SALSES FRUITS, S&P, SL. Ctra. de Cabra, s/n - 43811 Figuerola del Camp - Tel. 977 63 13 33 - www.fruitssp.com

M

ar o muntanya? A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors ningú no s’ha de veure obligat a triar entre una opció i una altra, perquè fusiona ambdós elements. La combinació de mar i muntanya obre un ampli ventall de possibilitats per fer activitats a l’aire lliure o, simplement, gaudir dels paisatges del municipi. En aquesta època de l’any, en què els passejos i les excursions venen més de gust, recórrer els seus senders i camins és una experiència molt recomanable.

A més de les seves platges i el seu patrimoni històric i cultural, la destinació destaca per la seva proposta senderista. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors té una xarxa de camins i pistes forestals d’uns 180 km. Per aprofitar aquesta extensa xarxa, s’han creat en els últims anys diverses rutes, algunes una mica més exigents i pensades per a persones que volen fer esport i d’altres que tenen un caràcter més familiar i lúdic.

Aquest és el cas, per exemple, del sender

64

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

litoral del Jonquet, que un any més ha tornat a rebre el guardó de Sender Blau.

Aquests camins transcorren per indrets que permeten als caminants gaudir d’unes vistes espectaculars, com ara panoràmiques de la costa i les muntanyes litorals, paisatges protagonitzats pels característics marges de pedra seca de la zona; o pels barrancs de la part més plana de les muntanyes; o per l’espai natural protegit del Torn...

El municipi destaca per la seva proposta senderista, amb una gran xarxa de camins i pistes forestals d’uns 180 km, essent tot un destí clau per a qui li agrada caminar L’Ajuntament va editar l’any passat, amb la col·laboració de Centre Excursionista Serres de Mestral i de l’editorial Piolet, un plànol amb 14 rutes. Són itineraris de diferents dificultats i distàncies, que

permeten accedir a atractius turístics com la zona rocosa de la Mola de la Viuda, el poble abandonat de Remullà, el Coll de Presó des d’on es veu el poble de Vandellòs; les vistes del mar, del Delta de l’Ebre i del Camp de Tarragona en general que es poden admirar des de la Mola de Nadell a l’Hospitalet de l’Infant, les formacions rocoses del Barranc de Llèria… Cadascun dels recorreguts inclou un codi QR, perquè us els pugueu descarregar i seguir-los amb el telèfon mòbil o amb un dispositiu GPS. Aquest plànol està disponible als punts d’informació turística del municipi; i en l’aplicació web de Wikiloc també es poden trobar diversos itineraris georeferenciats.

Per a més informació, podeu contactar amb l’Oficina de Turisme, a través del telèfon (977 82 33 28), del correu electrònic (turisme@vandellos-hospitalet.cat) i ara també a través del Whatsapp (podeu enviar missatges al 674 249 628)

Imatges cedides per TURISME L’HOSPITALET DE L’INFANT I LA VALL DE LLORS

CAMP

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

el BAIX

el PRIORAT

On cada element té una llarga trajectòria

robem el poble dalt d’un turó de llicorella, on ja al segle X-XI s’havia aixecat la torre musulmana (al carrer Major) coneguda com Torre Roja, de la qual avui en queden ben poques restes, i de la qual el seu nom en derivaria a l’actual. És fàcil de poder deduir que la seva situació privilegiada fou escollida per la seva funció de talaia, descrita per ser una torre des d’on es pot observar el camp, la mar... i donar avís del que s’hi descobreix.

66

La seva plaça i els seus carrers rostos conserven empedrats amb pedres blavenques només subjectades amb la pressió de les altres pedres, resultat de la feina ben feta i diligent dels seus habitants per conservar de l’erosió l’escassa terra del seu sòl. A la plaça, l’església neoclàssica de Sant Miquel datada el 1767, amb tres naus sense creuer ni cúpula, conserva l’orgue construït el 1800 pel llenguadocià Joan Pere Cavaillé, és una peça important, ja que només se’n coneixen dos més de la seva construcció, però en un estat més precari. El Cicle d’Orgues de Catalunya inclou cada estiu un concert en aquesta església. L’edifici es completa amb un magnífic rosetó modernista.

Les singularitats de Torroja del Priorat li donen l’exclusivitat de conservar, encara, l’orgue construït el 1800 pel llenguadocià Joan Pere Cavaillé Pels carrers podem observar cases pairals, entre les quals cal destacar Cal Marimon, Cal Vall i Cal Compte, davant l’església. No podem deixar passar una visita al carrer de l’Era i el seu llarg balcó forjat del 1800. Al carrer Balandra hi trobem un celler datat del s.XVI, amb

Autor: Joan Capdevila © Turisme Priorat

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Autor: Joan Capdevila © Turisme Priorat

la volta de palmera típica del Cister, edifici on, a més, els frares centralitzaren les delmes del Priorat. Actualment, continua fent la funció de celler, i s’hi conserva la primera premsa del país que va funcionar amb electricitat. Una altra curiositat és la porta i la reixa de l’antiga presó, que encara s’hi poden observar.

La vida de pagès ha permès a Torroja del Priorat tenir el Museu Joan Pàmies, el qual posseeix una col·lecció particular molt interessant d’eines del camp i estris per a l’elaboració del vi.

Per visitar-lo cal trucar al 606 915 783.

Fora del poble trobem el Mas d’en Bruno, construcció dels s. XIII que sempre va tenir una estreta relació amb els cartoixans.

Val la pena visitar algun dels cellers de la població, així com també caminar pel GR-174 fins a Gratallops i la Vilella Alta o bé cap a Porrera i Poboleda.

Podeu ampliar la informació de les rutes a la pàgina web de Turisme Priorat, així com també, tenir més detalls dels seus encants: www.turismepriorat.org

A Torroja del Priorat hi trobaràs l’encant i la serenitat d’un poble petit, on el so dels ocells i de com transcorre l’aigua del riu Siurana és present a cada pas. Et recomanem, que com a mínim, hi passis unes hores, t’agradarà Torroja del Priorat!

Per a més informació:

El Museu Joan Pàmies posseeix una col·lecció particular molt interessant d’eines del camp i estris per a l’elaboració del vi

AJUNTAMENT DE TORROJA DEL PRIORAT Telèfon 977 839 217 aj.torroja@altanet.org torroja.altanet.org

RACONS DE CATALUNYA PANORÀMICA DEL LLAC D'ENGOLASTERS SITUAT A LA PARRÒQUIA D'ENCAMP (Andorra)

visitem

MUSEUS

MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA el Garraf

Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador ·info@fcrestaurant.cat 43880 El Vendrell Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.fcrestaurant.cat www.paucasals.org

ECOMUSEU - FARINERA Alt Empordà

Vine a gaudir del món dels viatges en tren al Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú. En les seves històriques edificacions i diferents espais, podreu viure experiències úniques en família i descobrir una valuosa col·lecció de 25 locomotores de vapor i d’altres vehícles històrics. Benvinguts a “La Casa dels Trens”!

La Farinera és una fàbrica de farines que conserva tota la maquinària, datada de final del segle XIX i inicis del XX. Endinseu-vos en el recorregut que us portarà d’un pis a l’altre, tot seguint el complex viatge del gra de blat. Us proposen moltes activitats, tallers i visites guiades!

Pl. Eduard Maristany s/n 08800 Vilanova i la Geltrú ( BCN ) Tel. 938 158 491 www.museudelferrocarril.org

C/ Sant Francesc, 5-7 17486 CASTELLÓ D’EMPÚRIES Informació: 972 250 512 www.ecomuseu-farinera.org

VISITES SHOW-COOKING TALLERS

Tel. 972 600 424 infomuseu@palamos.cat

Moll pesquer, s/n · 17230 PALAMÓS

info@fcrestaurant.cat C/ Major, 43-47 · 17700 La Jonquera Tel. 972 556 533

info@museuexili.cat www.museuexili.cat www.fcrestaurant.cat

Anuncia’t a

publicitat@magazinepublicaciones.com

www.museucoloniavidal.org Carretera C-16, km.78 Pl. Puríssima, s/n info@fcrestaurant.cat 08692 PUIG-REIG

Tel. 93 829 04 58

70

museu@museucoloniavidal.org www.fcrestaurant.cat

El portal de TURISME de referència www.turismeacatalunya.cat

71

Anuncia’t a

publicitat @ magazine publicaciones.com

667 560 225

LA FUSTERIA DEL CASAT el Pallars Jussà

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

C/ Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida ) Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

CIRCUIT 55-84 la Noguera

CAL GABARRA

Berguedà el Berguedà

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardiant.

Totalment reformades, es caracteritzen per seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

Polígon 505, parcela 58 25139 Menàrguens ( Lleida ) Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i es accepta animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

Carrer Únic s/n 25594 RONÍ ( Lleida ) Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

CASA FARRÉ

EL MOLÍ DE LA LLAVINA

MAS EL GÜELL

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

l'Alta Ribagorça

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí.

Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars.

Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.

Carrer únic s/n 25526 CARDET ( Lleida ) Reserves: 629 792 476

www.hostalvalldaneu.com

C/ Major, 46 · 25580 · ESTERRI D'ÀNEU ( Lleida ) RESERVES: 973 626 097 · 973 626 292 hostal@hostalvalldaneu.com

72

CASA MACIÀ el Pallars Jussà

Osona

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona ) Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

TALLER JOSEP BUSQUETS l'Alt Camp

Un indret emblemàtic a Valls, un espai creat per comprendre l’obra de l’artista i escultor de la ciutat, Josep Busquets. Vine a fer un recorregut per veure els 50 anys de la seva obra i les seves col·leccions més importants. Cal demanar visita concertada tant per a grups com individuals. Descobreix-lo.

Avinguda de les Comarques, 11 43800 VALLS ( Tarragona ) Reserves: 676 235 891 www.tallerjosepbusquets.com

Carrer Masoveria, 3 08673 Viver i Serrateix ( BCN) Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com

Osona

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular.

Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( BARCELONA ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com

LA TORRE DE DALT Pla de l’Estany

Gran masia rural situada a Camós, a 5 km de Banyoles (i el seu estany) i a 15 km de Girona ciutat. Molt bon accés i rodejada de natura i tranquil·litat. Amb tots els serveis per passar uns dies en un lloc únic.

Mas la Torre s/n 17834 CAMÓS ( Girona ) Reserves: 972 571 179 / 628 735 999 www.latorrededalt.com

Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

BAGES

LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 50

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 522

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 370 030

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

ALTA RIBAGORÇA

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353

CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 005

EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233 EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155 L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603 LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855 MAÇANET DE CABRENYS Pl. de la vila · Tel. 872 202 645 PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 818 12 54

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85 CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33 OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66 LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 68 30

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 Tel. 972 300 128 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 636 161 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 672 462 426

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BARCELONÈS

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 Tel. 972 624 520

BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

75 75

Oficines de Turisme de Catalunya BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

GARRIGUES

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658

TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

BERGUEDÀ

LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

GARROTXA

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÒSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220 MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38 PALAFOLLS Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

MONTSIÀ

PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

VALL D'EN BAS Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

GIRONÈS

LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 744 624

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

LA SÈNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n Tel. 973 622 008

NOGUERA

PLA DE L’ESTANY

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 Tel. 972 583 470

BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

PLA D’URGELL

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

FALSET Pl. La Quartera, 1· Tel. 977 831 023

PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542

RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

ULLDEMOLINS Pl. de l’Esglèsia, 1· Tel. 977 561 546

77

Oficines de Turisme de Catalunya RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Balmes, 3 · Cervera · Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

TARRAGONÈS

HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Tel. 972 864 565 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 LA PINEDA - VILASECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGRIÀ

VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

TERRA ALTA

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SOLSONÈS

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

URGELL

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

RIPOLLÈS

SELVA

SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SETCASES Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

1 any (12 exemplars) www.turismeacatalunya.cat/subscripcions IVA + Despeses d’enviament inclosos en el preu.

79

**El subscriptor rebrà la revista durant la primera quinzena del mes.

Avinguda AgustĂ­ Ros 2ÂşB Agramunt (Lleida)

www.virginias.es