Page 1

JULIOL 2019 • N.55

SANT CARLES DE LA RÀPITA Muscleres l’Avi Agustí

LLUÇANÈS

On el temps s’atura

MAS PRAT DE CASTELLAR

El luxe de la Garrotxa

ALBERT GUZMÁN

La cuina integradora

MUSEU MOTO BASELLA Passió per les dues rodes

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya


2


el BAIX

LLOBREGAT 08

el VALLÈS

É

s juliol i ja és oficialment temps de vacances. Aquest és un mes que es viu entre l’aigua i la fresca, evitant el sol tan com sigui possible, i les vesprades i nits s’aprofiten per sortir i passejar. Surts al carrer i veus casa teva, la ciutat o poble diferent. Les llums, els colors i l’ambient han canviat. La gent està relaxada i aprofita el temps lliure que té per passar-lo amb la família i amics. S’han acabat les obligacions del curs (extraescolars per als nens, activitats pels adults...). Ara és temps de dedicar-lo a tu i als teus. I de quina millor manera que anant de vacances? Segurament que aquest estiu ja tinguis reservats alguns dies. I si no, a través d’aquestes pàgines tens l’oportunitat de descobrir nous indrets del nostre territori. Et proposem varies opcions perquè t’enamoris d’un petit poblet costaner o redescobreixis alguna comarca que fa temps que no visites. Que et submergeixis en una aventura d’últim moment que et transporti cap a un altre lloc, on poder descansar i retrobar-te. I per què no? Tu decideixes. Aquest és el teu mes de llibertat per escollir, descobrir i retrobar-te. I això ja és molt dir!

Regala’t un juliol que recordis. Un juliol dedicat al teu benestar i al de la teva família i amics, ja que quan arribi el final de l’estiu et quedaran aquests moments per recordar. Aprofita!

el MARESME

14

el BAGES

16

OSONA 20 la GARROTXA l’ ALT

30

EMPORDÀ 32 el RIPOLLÈS

36

la SELVA

38

les GARRIGUES

40

l' URGELL

46

Des de TURISME desitgem que viatgis amb els cinc sentits i que es converteixi per a tu en una experiència vital. Conèixer altres indrets no és un parèntesi que fem al llarg de la nostra vida, ha de formar part d’ella, i per tant, els moments que vivim fora de casa no poden quedar-ne al marge. Fulleja, llegeix i enamora’t del teu país. Una terra amb la gran sort de tenir a tocar la platja i la muntanya. Tant és on visquis, sempre tindràs a prop un lloc o altre per gaudir al màxim. Només cal que et preguntis: On vaig? I amb qui? La decisió és teva però sobretot, surt de casa. Viatjar no només ens obre la perspectiva i ens descobreix un nou indret, també és l’oportunitat perfecta per conèixer gent, una altra manera de fer i aprendre a través de la vivència de cada moment. Quan tornis a casa ja no seràs el mateix i amb les piles carregades tindràs l’energia necessària per tornar amb més força!

ORIENTAL 10

l' ALT

URGELL 48

el SOLSONÈS el PALLARS

SOBIRÀ 52

el TARRAGONÈS el BAIX la RIBERA

54

CAMP 60 D'EBRE 66

el BAIX

EBRE 70

el MONTSIÀ la CONCA

50

72

DE BARBERÀ 82

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com Fotografia: Musclera de “L’Avi Agustí” Cedida per: La Ràpita.

Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

Tel. 667 560 225 Aquesta publicació no es responsabilitza de les opiniones alienes a l’editorial i que apareixen en textos, reportatges, dissenys i treballs gràfics realitzats i firmats per terceres persones. Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

03


La Val d’Aran

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

l juliol és un dels mesos més apreciats de l’any. Al bell mig de l’estiu ens obre les portes perquè descobrim una mica més el nostre territori. Des de Turisme de Catalunya t’ho posem fàcil. Aquí hi trobaràs tot el que busques: poblets tranquils de muntanya, L’Alt Urge platges llargues i de sorra fina que s’omplen de gent i oci, ciutats encisadores on poder passejar-te i conèixer els secrets més recòndits del seu patrimoni arquitectònic i històric... Per començar, aquest mes creiem oportú presentar-te les costes de Catalunya, ja que gran Pallars Jussà part d’aquesta edició es mou entre les magnífiques platges del nostre país perquè sabem que aquest any t’enamoraran. A més a més, t’adjuntem tot de consells perquè tinguis en compte la sostenibilitat i el medi ambient. Aquest mes és cabdal perquè practiquis l’ecoturisEl S me. Només cal que t’ho proposis! El viatge de juliol comença a la província de Barcelona, i en concret, a Castelldefels, sinònim de turisme familiar juntament amb Mataró. Tant una com l’altra tenen La Noguera nombroses platges on l’oci, la cultura i la festa són les protagonistes. De la mateixa província, Santa Maria de Palautordera és la teva opció d’interior i muntanya. Als peus del Montseny, el poble ens descobreix magLa nífiques places, carrers, parcs i la gastronomia típica del poble. Per Segarra acabar-ho d’adobar, viatgem una mica més al nord, al Lluçanès. Aquest Pla mes hem cregut oportú mostrar-te’l en tota la seva esplendor, enmig d’Urgell de festes locals i tradicions. En concret, et mostrem els pobles de Sant Feliu Sasserra, Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Prats l’Urgell Segrià de Lluçanès. A Girona, l’Alt Empordà i el Ripollès et transporten a Llançà, poble reconegut de la Costa Brava, i a Ogassa, poble miner per excel·lència. Les Garrigues Conca de Com ja saps, el juliol i l’agost són mesos de festes majors en moltes Barberà poblacions arreu del país. Des de Turisme de Catalunya li volem donar la importància que es mereixen i entre aquestes pàgines t’encoratgem a visitar les localitats més festives, perquè conèixer un poble de Alt Camp Ba festa és coneixe’l de debò. Aquest és el cas de Caldes de Malavella, Priorat Pen Pratdip i Tivissa. Tarragonès Passant per Lleida fem parada a Les Garrigues, en concret, a Baix Camp Bovera i Juncosa, terres d’oli i ametllers. Per la província ens Terra Alta desplacem a Solsona i el Pallars Sobirà. L’una és el paradigRibera ma de ciutat historicocultural i l’altra és una de les comarques d’Ebre cabdals de l’Alt Pirineu, la més gran i menys poblada de Catalunya, on la natura llueix amb tot el seu esplendor. A Tarragona, festivals com l’Altacústic ens carreguen les piles i Roda de Berà, l’Hospitalet de l’Infant i Vall de Llors ens mosBaix Ebre tren l’encant de la Costa Daurada. La Galera i Pratdip, poProvíncia de Tarragona bles d’interior, són els de les tradicions i el misteri. Província de Lleida Per últim, de les Terres de l’Ebre et mostrem les singuProvíncia de Barcelona laritats de l’Ampolla i les muscleres de Sant Carles de la Montsià Ràpita, úniques en tot el món Província de Girona

04


ANDORRA

La Cerdanya El Ripollès

ell

Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

Solsonès Osona

Gironès

Baix Empordà

La Selva Bages

Moianès Vallès Oriental

Anoia

aix nedès

Alt Penedès

e

sm

re Ma

Ba rce lon ès

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Garraf

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues (Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Baix Penedès (El Vendrell)

Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Mataró)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Montsià (Amposta)

Val d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)


atalunya és un país de platges que compta amb meravelloses opcions per gaudir-les. En concret, el litoral català consta de 826,5 km que s’extenen des del Cap Falcó Nord fins al riu Sènia Sud. Si prenem de referència tot el territori català, les platges només l’ocupen en un 0,1%, però són uns 70 municipis els que es troben a la costa. A Catalunya tenim molts tipus de platges amb morfologies de costes molt diferents i aquestes s’agrupen en quatre costes principals: la Costa Brava, la Costa Daurada, la Costa Barcelona i les Terres de l’Ebre. La Costa Brava, situada al nord de Catalunya, tendeix a ser rocosa i abrupta, amb penya-segats, platges i cales de difícil accés. Entre el mar i la muntanya, aquest indret és perfecte pels apassionats del medi ambient i la natura, per la quantitat de flora i fauna que hi ha i pels seus paisatges impressionants. En canvi, si el que prefereixes és gaudir de platges urbanes i pinedes, la Costa Daurada és la teva opció. A diferència

06

de la costa brava les platges són obertes, arenoses i rectilínies, i tenen a l’abast equipaments i instal·lacions perquè només t’hagis de preocupar de passar-t’ho bé. La Costa Barcelona, en canvi, destaca pels més de 100 km de litoral que té. En aquesta costa trobem localitats emblemàtiques del modernisme com Sitges o Mataró, i platges i espais naturals magnífics i molt recomanables de visitar. Per últim, les platges del Delta de l’Ebre i la costa de les Terres d’Ebre es caracteritzen per la seva llargada i són ideals per gaudir del sol i el mar. Així doncs, si el que busques és relaxar-te en platges familiars i tranquil·les envoltades de natura, les vacances d’estiu les has de passar a l’Ebre. Totes quatre costes tenen un gran reclam nacionalment i internacionalment per la seva bellesa, varietat de paisatges i clima. Com pots veure, segons les teves preferències a l’hora d’estiuejar a Catalunya pots trobar fàcilment la teva platja ideal. El nostre terrirori les té totes!

El litoral català és reconegut nacionalment i internacionalment per la seva bellesa, varietat de paisatges i clima I d’on ve aquesta passió per la platja catalana? A meitats del segle XIX la costa catalana comença ha ser un reclam turístic important, però no és fins als anys 60 que la gent es comença a desplaçar per conèixer les platges i els llocs costaners de la resta del país. Durant aquest període comença el boom turístic i en conceqüència, la urbanització sense massa control de gran part del litoral. I avui dia? Continua la massificació d’habitatges a la zona costanera? Tot i que hi ha un control més exhaustiu de la construcció que fa uns anys, el litoral es segueix urbanitzant poc a poc i cada vegada són menys els indrets de la costa catalana que es poden con-


siderar naturals. Actualment, el més comú és que els nuclis de població costaners estiguin totalment edificats i que tinguin a les afores urbanitzacions disperses. Protegir un territori verge és força complicat: si no s’ha emparat legalment abans, és molt difícil canviar la legislació per protegir-lo després. A més, aturar un projecte urbanístic que s’ha posat en marxa és gairebé impossible pels costos d'indemnització, innassumibles la majoria de vegades pels municipis. Tot i així, avui dia hi ha un ampli concens social per tal de protegir les platges i zones que encara són verges, i en general, cada vegada més s’aposta per formes alternatives de turisme que donin prioritat a la natura, la cultura i el patrimoni. És aquest canvi de mentalitat, tant per part de la població com del sector turístic, el que ha fet que aquests darrers anys es tingui més en compte l’impacte mediambiental del turisme. Malgrat tot, encara queda molt camí per recórrer. El nostre ecosistema és fràgil i vulnerable i cal cuidar-lo.

Platges sostenibles Sensibilització i conscienciació és el necessari per establir canvis a curt i llarg termini. Cuidar de les nostres platges i lluitar contra el canvi climàtic és una prioritat que només es pot aconseguir a partir de la implicació de tots: l’administració, com a facilitadora

Camí de ronda de S’Agaró

d’informació sobre l’estat de les platges i com protegir-les, i la població, que ha d’implementar les mesures que es proposen i promoure-les entre familiars i amics perquè hi hagi resultats visibles. El nostre comportament i mode de vida influeix clarament en els ecosistemes litorals, per això cal gaudir de manera segura i responsable de les nostres platges.

Cal preservar les platges de Catalunya si volem que les futures generacions les puguin gaudir tal i com ho fem nosaltres Abans d’anar-te’n de vacances, informa’t de l’estat de les platges! A l’hora d’escollir una una platja on estiuejar, la qualitat i localització de la costa és important però també ho són les instal·lacions i equipaments que conté, els accessos, l’oci i els aspectes mediambientals. Per això, cada vegada més, els municipis costaners procuren satisfer totes aquestes demandes, tant importants per la zona, la població i els estiuejants. La millor manera de saber l’estat de les platges a Catalunya aquest 2019 és a

través de PlatgesCat, plataforma que ha creat l’Agència Catalana de l’Aigua perquè tinguis tota la informació referent a les platges abans d’anar-te’n de vacances (qualitat de l’aigua, bandera de seguretat, presència de meduses...) i els serveis de què disposen (equipaments...). Les millors platges per visitar aquest any, segons els vots dels estiuejants a l’aplicatiu, són: la Platja del Garraf (Casetes del Garraf), la Platja de Portlligat de Cadaqués i la Platja Sant Sebastià de Barcelona. A què esperes per visitar-les?

La Bandera Blava i els Senders Blaus La Bandera Blava és un distintiu que reconeix les millors platges i ports esportius. El que més es valora és la qualitat de l’aigua, de la sorra i si la platja té accessos fàcils i segurs. Aquest 2019 Catalunya compta amb 120 banderes blaves repartides per tot el país. En concret, el jurat d’aquest any ha distingit 97 platges: 28 de la demarcació de Girona, 26 de Barcelona, 32 de Tarragona i 11 de les Terres de l’Ebre. Pel que fa als Senders Blaus, aquest any els reconeguts són: el camí de ronda de la platja de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols, el camí de ronda de Calonge, el camí de ronda de S’Agaró a Castell-Platja d’Aro, i per últim, la ruta de la marxa de les platges, a Lloret de Mar

Ruta de la marxa de les platges de Lloret de Mar

Camí de ronda de Calonge

07


el BAIX

U

LLOBREGAT

n indret únic obert al mar que compta amb 300 dies de sol a l’any, on el seu clima mediterrani és molt particular d’aquesta zona costera. Per curiositats com aquesta fan que cada any, Castelldefels sigui escollit per milers de persones per passar les vacances, dels quals molts tornen per passar-hi tota la vida. Castelldefels és una ciutat privilegiada que té infinitats de propostes per gaudir al màxim de les teves vacances en família. Castelldefels és gaudir de la platja, de la gastronomia, del turisme familiar, de l’esport i de l’oci cultural i musical.

08

Només cal que estiguis disposat a gaudir. Ens segueixes coneixent? T'expliquem perquè Castelldefels és tan especial. Tot és ben fàcil, per una banda les seves platges es caracteritzen d’una manera molt especial, i és que la platja de Castelldefels és una llarga làmina de 5 km de sorra fina situada a uns 18 km al sud de la ciutat de Barcelona, entre el delta del riu Llobregat i el massís calcari del Parc Natural del Garraf. Un entorn envejable molt sensorial per gaudir al màxim de la natura. L’entorn marítim està composat per 500.000 m2, els quals estan repartits entre la platja de la Pineda, la platja de les Lluminetes i la platja del Apeadero les quals fan d’una platja de bandera per practicar esports aquàtics, realitzar activitats amb nens, banyar-se a les aigües tranquil·les del Mediterrani, prendre el sol o passejar plàcidament. Compten amb diferents serveis, com per exemple les guinguetes, ludoteques, gandules, tendals i para-sols, instal·lacions esportives, escoles de vela i activitats nàutiques, entre molts altres serveis bàsics per completar-les de manera ideal, també compten amb el servei de wifi gratuït.

Totes han rebut diferents distintius de qualitat, i és que el 2006 la platja de Castelldefels va obtenir diferents certificacions de Qualitat i guardons. Disposant actualment de les següents: • UNE ISO 9001:2015. • Sistemes de Gestió de Qualitat UNE ISO 13009:2016. • Bandera Blava a les platges de Lluminetes, la Pineda i Baixador. • Adhesió al compromís BIOSPHERE (certificació de Turisme Sostenible). • Banderes Ecoplatges.

Castelldefels és de tot l’any, però a l’estiu presenta una bellesa molt especial que el fan un lloc de turisme de referència D’altra banda, et proposem que t’escapis al renovat passeig marítim, aquest espai té una àmplia oferta d’oci, restaurants on degustar un menjar amb vistes al mar o gaudir de la nit en un bon ambient i bona música essent així un referent del lleure i la gastronomia de la costa de Barcelona. Castelldefels és fantàstic per totes les propostes familiars que presenta, de tal ma-


nera que puguis passar uns dies diferents i educatius essent sempre la diversió el punt més important, amb la teva família. Per aquest motiu, des del 2015 Castelldefels compta amb el segell de Turisme Familiar atorgat per la Generalitat de Catalunya. Avantatges del segell de Turisme Familiar (DTF) (Serveis especialment pensats per gaudir en família): • Polseres identificatives. • Habitacions familiars o directament comunicades. • Piscines infantils amb seguretat. • Disponibilitat de bressols. • Clubs infantils a la platja. • Oferta de restauració adaptada. • Zones públiques d’oci i de jocs. • Ampli programa d’animació, serveis i activitats per a nens i nenes. No obstant, la gastronomia diversa i de qualitat no passa desapercebuda i forma part dels atractius d’aquesta població. Trobaràs diferents propostes, des de les més sofisticades amb la cuina d’autor fins a la gastronomia més tradicional catalana. Castelldefels presenta una gran varietat de suggeriments per acontentar al paladar més exigent, essent un plaer irresistible. Castelldefels posseeix el bon clima del mediterrani, el qual permet menjar davall del sol casi tots els dies de l’any, ja sigui en una terrassa al centre de la ciutat o a primera línia de mar en un dels diversos restaurants de la zona marítima. Durant tot l’any, a Castelldefels se celebren esdeveniments i iniciatives de gastronomia com la famosa Ruta de la Tapa. Aquesta ciutat disposa d’espais habilitats per poder practicar esport a l’aire lliure i que completen a la perfecció l’  oferta turística d’aquesta zona. Els punts estratègics per practicar esport es divideixen entre els 5 quilòmetres de platja i el Parc Natural del Garraf. El Parc Natural del Garraf té un dels paisatges plens de caràcter, bellesa i és molt gratificant pels amants de la muntanya, convertint-se en un lloc ideal per a la realització d’excursions, ciclisme i escalada. Castelldefels és la destinació preferida per a surfistes, windsurfites i kitesurfistes, ja que tenen el Canal Olímpic amb les seves 43 hectàrees

que permeten la possibilitat de practicar modalitats com el wakeboard, waterski, piragüisme, rem o golf entre moltes altres activitats, mentre que el Club Nàutic i el Club Marítim ofereixen les especialitats de windsurf, vela, surf, paddle surf i catamarà. L’ estiu no passa desapercebut per a Castelldefels, ja que presenta un programa d’activitats i festes perquè els dies i les nits siguin d’allò més entretingudes. Com cada any presenten la Nit Entre Palmeres que dura tot l’estiu, on s’organitzen actuacions musicals de balls, concerts i peces teatrals a partir de les 22h a la plaça de les Palmeres de manera gratuïta que fan que les nits siguin molt especials i màgiques musicalment. Un altra activitat és viure la cultura cinematogràfica d’una manera “refrescant”, ja que s’organitza el cine a l’aire lliure destinat als petits de la casa amb la projecció de pel·lícules de manera de gratuïta.

Juliol i agost és per viure’l a Castelldefels, perquè les ofertes lúdiques estan presents tant de dia com de nit, i dirigides per a tots els públics. Aquests dies calorosos estan pensats per passar-los en una ciutat plena d’oci i espais per gaudir al màxim

Plaça de l’Església, 1 08860 Castelldefels (BCN) Tel. 93 665 11 50 www.castelldefels.org


el VALLÈS

10

ORIENTAL


l’est del Vallès Oriental on hi predomina una temperatura ideal durant tot l’any hi ha Santa Maria de Palautordera, una població que compta amb una comunicació esplèndida, perquè no hi hagi excuses per no visitar-los. Santa Maria de Palautordera, situat a la solana del massís del Montseny, és un indret conegut per la seva riquesa forestal que gaudeix d’un ampli terme municipal eminentment boscós, amb alzines, pins, boscos de ribera... i és que donar-hi una volta és beneficiar-se de la seva bona salut ambiental i territorial. Amb una gran riquesa paisatgística el municipi compta amb el “Camí del Montseny”, situat a les portes del Parc Natural del Montseny, espai protegit i declarat a l’any 1978 per la UNESCO (Reserva de la Biosfera del programa MAB). Fer un recorregut per Palau és deixar-se seduir per un gran patrimoni arquitectònic però també per tot el seu bon tarannà. L’origen del poble se li anomena Sagrega i és la part més antiga envoltada per la plaça de Santa Maria, la plaça de les Olles i el carrer del peix, on des d’allí s’hi contempla algunes de les gàrgoles de l’església parroquial. Tot visitant el centre del poble ens topem amb l’Església Parroquial Santa Maria i ens adonem que és un edifici gòtic tardà i que va suposar un canvi per a la població. La plaça de la vila ha patit canvis de nom al llarg de la seva història, però la seva funció actualment és ser el centre del mercat dels dissabtes, oberta als carrers que l’envolten per donar vida a la resta del municipi. Mentre passeges pel municipi és ideal passar pel Carrer Major i el Passeig del Remei per prendre alguna cosa o comprar productes típics de la zona. I és que els de Palautordera mengen bé, i això és gràcies al ventall de comerços que a dia d’avui encara es dediquen a mantenir els seus productes comestibles d’elaboració pròpia i la confecció de productes artesanals, representats en embotits i carns i de pa i pastissos. L’Àrea de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera per tal de promocionar els productes artesans de Palau, va crear l’eti-

12

queta distintiva del Producte Artesà i de Qualitat. Amb aquesta etiqueta es vol incentivar la creació de producte artesà de Palau, a més d’estimular la compra de productes palauencs, sobretot de cara als visitants de proximitat. És tan bo el que fan a Palau què, el col·lectiu de forners i pastissers van crear un producte típic que els identifiqués “La Coca de Palau”. En definitiva, la gastronomia de Palau és única que convida a voler degustar-la, per aquest motiu hi ha un gran assortiment d’establiments de cuina tradicional catalana de qualitat arrelada a la terra, de gran tradició i basada en productes mediterranis.

Més enllà de la gastronomia, Santa Maria de Palautordera és un indret ple de vida, de natura i d’espais, com el Parc dels Jardinets, també anomenat Safareig Municipal, o el Parc del Reguissol on hi ha l’auditori que s’hi celebren concerts i tot tipus d’activitats d’estiu. Un altre espai és el Parc de l’Arboretum “L’Arbreda del Montseny”, la iniciativa per posar a l’abast de tothom el coneixement i la comprensió del medi natural del Montseny i, en especial, de les espècies forestals més representatives, on s’hi recull una mostra d’unes 80 espècies llenyoses que hi ha al massís del Montseny. I és que les zones verdes i de lleure representen el municipi, on


us hi sentireu molt de gust, un lloc ideal és el Parc Pau Casals. Aquest disposa d’un espai amb jocs infantils perquè els adults descansin i els nens i les nenes s’ho passin bé. Palautordera també és conegut pel seu Pont Trencat, la silueta mostra que és un pont d’estil pregòtic del segle XV. En ell hi travessa el riu Tordera i separa els municipis de Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni. Aquest pont durant la Guerra del Francès va patir algunes conseqüències, per aquest motiu el 2005 va ser restaurat i se li donà un aire més modern. Aquesta reforma ha obtingut diferents premis d’arquitectura nacionals i internacionals.

Compten amb un gran atractiu turístic basat en diferents rutes senyalitzades per tot el municipi que atrau tant a nouvinguts com als del poble. Defineixen nou itineraris diferents pels entorns naturals de Montseny, on poder fer salut tot passejant o fent cicloturisme i coneixent la història entre boscos, arbres i arbredes de gran interès. Com la zona del riu sec, la font dels enamorats o de Sant Josep... I és que Santa Maria de Palautordera està repleta de vida física, així com també de vida sensorial perquè quan estiguis allí et sentis la mar de bé

Ajuntament de Santa Maria de Palautordera Plaça de la Vila, 1 Tel. 93 847 96 20 ajuntament@smpalautordera.cat


2 KM DE PLATGES

el MARESME

Mataró connecta amb l’estiu

A

la riba del Mediterrani l’estiu transforma les ciutats. Els dies es desperten aviat, s’allarguen i les nits conviden a gaudir-les relaxadament. Les platges, els mercats, els carrers, els comerços i les terrasses s’omplen de vida a totes hores. Són mesos de revetlles, Festes Majors i activitats culturals a l’aire lliure. Mataró fa estiu relaxant-se a la platja; passejant i comprant pel centre; descobrint el seu patrimoni i gaudint d’un degoteig d’activitats culturals amb el punt àlgid de Les Santes, la Festa Major de la ciutat. El Front Marítim amb les platges, el Passeig i el Port de Mataró és l’espai ideal per gaudir del sol, per passejar, fer esport o practicar una de les nombroses activitats nàutiques que s’ofereixen durant tot l’any. Al passeig marítim i al Port hi ha una àmplia oferta gastronòmica per a tots els gustos, de guinguetes a restaurants, on poder fer un aperitiu, unes tapes o menjar ràpid, així com també plats mediterranis cuinats amb productes ecològics o amb peix i marisc. Darrere les palmeres del passeig s’amaga una ciutat que ha sabut conservar el patrimoni i mostrar-se orgullosa de la seva història. Molt a prop de l’estació de tren hi ha la Nau Gaudí, la primera obra del genial arquitecte de Reus. Una passejada

14

pel centre permet observar els vestigis de la Iluro romana, la ciutat barroca i les nombroses obres de Puig Cadafalch. Aquest entorn predisposa a passar una estona de compres gràcies a la oferta comercial, moderna i de qualitat, que es complementa amb l’autenticitat dels mercats tradicionals i de restaurants per a tots els gustos i butxaques. Mataró també és cultura i festa. A principis de juliol se celebra el Fiorgue, Festival Internacional d’Orgue, que s’ha consolidat com un dels principals esdeveniments musicals d’àmbit internacional dedicat a aquest instrument. Uns dies més tard, els Capgrossos de Mataró celebren una diada castellera a la Plaça de Santa Anna. Però, el que es viu més intensament són Les Santes, la darrera setmana de juliol. Cinc dies de gegants, pólvora, foc, música, teatre, espectacles infantils... que sumen més d’un centenar d’actes. No és casualitat que sigui Festa Patrimonial d’Interès Nacional i inclosa en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i considerada una de les millors del país. Quan els dies són més curts, les darreres nits d’agost i les primeres de setembre acullen el Tast de Jazz, una programació de concerts de formacions jazzístiques destacades en els panorames nacional i internacional

Platja de Ponent Situada al costat del port, és una platja amb un entorn menys urbà ideal per practicar-hi tot tipus d’esports. I a només 50 metres de l’estació de Renfe.

Platja del Varador La platja més emblemàtica per la seva proximitat al centre urbà. Disposa de zones d’esbarjo per als més petits i d’instal·lacions per practicar voleibol, bàsquet i futbol. Els seus serveis estan certificats per la Q de qualitat turística, que atorga l’Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE).

Platja del Callao S’ubica davant d’un passeig ideal per caminar, fer esport i amb una oferta gastronòmica molt variada. També disposa de la certificació Q de qualitat turística.

Platja de Sant Simó Si el que vols és descansar en un ambient menys urbà i més tranquil, la platja de Sant Simó és la millor opció. Amb un quilòmetre d’extensió -una part, de caràcter naturista-, és la platja que està més allunyada de la ciutat.


www.visitmataro.cat

@vineamataro @visit_mataro


el BAGES

S

ant Feliu Sasserra, capital històrica del Lluçanès, ha vist passar més de mil anys d’història. L’ església apareix datada per primera vegada l’any 946. Els habitants del Lluçanès, amb la idea de dependre del poder reial i no de la baronia, intentaren aconseguir convertir-se en una sotsvegueria. L’any 1449, la reina Maria va concedir una primera sotsvegueria que tenia com a centres Perafita i Sant Feliu Sasserra. Quan l’any 1611 s’aconsegueix la sotsvegueria del Lluçanès, la Cúria s’estableix a Sant Feliu Sasserra, en aquell moment l’única vila del Lluçanès. Després vindrien temps de repressió i d’esforços dels santfeliuencs per recuperar la vila incendiada pels borbònics i fer-ne un lloc de feina i de vida. La indústria, especialment la tèxtil, i l’agricultura han estat la base de la prosperitat de la vila. Avui Sant Feliu Sasserra és un indret que ofereix tranquil·litat, natura i qualitat de vida. Un lloc ideal per a viure.

La Fira de les bruixes

Sant Feliu Sasserra, municipi de la Catalunya interior, situat en la intersecció de tres comarques: el Bages, el Berguedà i Osona, forma part de la comarca natural

Sant Feliu està immers en un triangle màgic de la Catalunya Central amb vèrtex a tres muntanyes, relacionades també amb el misteri i la màgia; el Pedraforca, el

16

del Lluçanès, però pertany administrativament al Bages. El territori de 23,14 km2, té com a eix principal la riera del Relat. Sant Feliu és un poble petit i, potser per això, un poble cohesionat, festiu i participatiu. Hi ha festes i tradicions profundament arrelades com la dansa del Treure Ball i la Fira de les Bruixes, que en els darrers anys es presenta com l’evolució de l’anterior Fira de Tots Sants.

La dansa del treure ball La dansa del treure ball es balla a Sant Feliu per la Festa Major (2a setmana de setembre), la Festa de Sant Pere Almató i la Festa de la gent gran. La dansa actual, una dansa senyorial, segons Josep Maria Vilarmau i Cabanes va ésser introduïda a Sant Feliu Sasserra cap a l’any 1885 per algun traginer, mercader o rodamon que l’aprengué al Pirineu.

Montseny i Montserrat. Les llegendes, les històries de les dones d’aigua, les remeieres, els caçadors de bruixes, abracen la cultura popular de molts dels nostres pobles. Des de fa més de vint anys, i en substitució d’una altra fira de Tots Sants, celebrem la Fira de les Bruixes. Es fa el dia 1 de novembre. Al nucli antic s’hi poden trobar més d’un centenar de parades d’artesania, herbes remeieres, esoterisme i bruixes. Existeix la possibilitat de


Per què té èxit aquesta festa? Un dels motius és que, traslladats al segle XVII, ens mostra uns enfrontaments entre diverses forces: 1) La lluita entre humans i figures sobrenaturals representades aquestes últimes pel dimoni que domina i posseeix les bruixes, les reuneix en certs indrets i les converteix en amants i col·laboradores. Aquests fets són representats al samaniat, on el boc rep el vassallatge de les bruixes. 2) Un enfrontament social on les classes benestants volen apaivagar els conflictes amb les classes treballadores. Si cal, uns agents com el Tarragó permetran acusar de bruixeria tots aquells que poden revoltar-se contra el sistema. 3) Una lluita per la preeminència municipal. Els nuclis importants són els que tenen el poder. Una de les màximes representacions del poder és ser seu d’una vegueria o una sotsvegueria. comprar-hi algun objecte sorprenent o de mirar que t’encertin el futur per mitjà de les cartes. La fira també és cultura ja que t’aproxima a un món màgic per a alguns i real per a d’altres. Forma part, també, de la fira la representació teatral del suplici de les bruixes a la plaça de l’Església i la sentència al Serrat de les Forques. Durant tot el dia es representen diferents escenes relacionades amb aquesta història. La representació també inclou diverses danses, amb música de Marcel Casellas.

El Centre d’Interpretació de la Bruixeria ens aproxima a la realitat de la bruixeria al Lluçanès del segle XVII. L’objectiu és fer arribar aquesta temàtica no només per la Fira de les Bruixes, sinó al llarg de l’any.

Un muntatge audiovisual ens transporta al judici d’una bruixa, Caterina Trenca, el procés de la qual, igual que els d’altres bruixes lluçaneses es conserven a la Biblioteca Menéndez i Pelayo de Santander. Avui les actes del judici de les bruixes del Lluçanès (més de tres-centes pàgines) constitueixen el conjunt documental més complet dels que s’han conservat sobre bruixeria a Catalunya i un dels més interessants d’Europa

Visites recomanades: • Antiga Sotsvegueria del Lluçanès (edifici Actual de l’Ajuntament). • Centre d’Interpretació de la Bruixeria. • Biblioteca Sant Pere Almató. • Serrat de les Forques. • Església parroquial. • Nucli antic. • Recorregut històric per la vila. Explicació dels principals edificis per mitjà de codis QR. • Itinerari a la Font de la Corda. • Capella de Santa Magdalena. • Itinerari des de Sant Feliu fins al Serrat Llobater. • Itinerari des de Sant Feliu Sasserra fins a la Balma de Pastorelles. • Itinerari Cruïlla del Pujalt.

A Catalunya la caça de Bruixes va afectar unes 400 persones, el noranta per cent de les quals eren dones i entre 1618 i 1648, a Sant Feliu Sasserra es van processar vinti-tres dones, i almenys sis d’elles van ser executades.

Ajuntament de Sant Feliu Sasserra Plaça Major, 1 · 08274 Sant Feliu Sasserra (BCN) Tel. 93 881 90 11

www.santfeliusasserra.cat 17


Entre les especialitats destaquen els guisats com els callos, la cua de bou i el melós de vedella. Tot i així, hi podem trobar de tot: des d’arrossos i pop a la parmentier fins deliciosos postres casolans centrat de pollastre. També ofereixen un ampli ventall de plats creatius, com el pop a la brasa amb parmentier i crema de sobrassada i altres plats de temporada. Tot i així al Restaurant Comas hi trobareu de tot. Des d’arrossos fins a postres l bar restaurant Comas es troba a Sant Feliu Sasserra i ofereix plats típics de la cuina catalana en un entorn familiar molt acollidor. En un indret immillorable com és el poble de Sant Feliu de Sasserra, la cuina del Lluçanès es materialitza en aquest restaurant amb vistes al Pirineu. L’interior del restaurant, agradable i bonic, acull a tots aquells visitants i habitants del poble amb ganes de gaudir de la millor cuina a un preu mòdic. Al restaurant podreu gaudir dels productes autèntics que ofereix la comarca i de magnífiques postres casolanes. A més, de dilluns a diumenge sempre hi trobareu un menú disponible, ja sigui el menú del dia o el menú del cap de setmana. Entre les especialitats de la casa destaquen els guisats: la cua de bou, el melós de vedella a baixa temperatura, els callos, el caneló de pollastre amb beixamel de ceps i el rostit con-

18


El restaurant Comas elabora el menú oficial de la Fira de les Bruixes, el 31 d’octubre i l’1 de novembre

elaboradíssims per llepar-se’n els dits! Només cal que t’hi atansis i demanis el que et faci més goig. Amb un tracte familiar i hospitalari, tot el servei t’atendrà des del moment que obris la porta i la tradicionalitat i la calidesa de l’ambient farà que et sentis com a casa. A banda, el Restaurant Comas és l’oficial de la Fira de les Bruixes i en crea el menú durant els dies de festa. No és d’estranyar que la fira l’hagi triat, ja que la quantitat de visitats que arriben al poble el cap de setmana de la castanyada necessiten conèixer el bo i millor del poble a banda de gaudir de les tradicions i el patrimoni de Sant Feliu. Per tant, si pels volts de la castanyada fas una escapada a Sant Feliu, a banda de gaudir de la fira podràs assaborir els plats típics del Lluçanès al restaurant més representatiu del poble. Conèixer un nou racó de Catalunya com el Lluçanès s’ha de fer amb els cinc sentits, per això el Restaurant Comas posa la cirereta del pastís si desitges conèixer aquest indret envoltat de natura i patrimoni

Per a més informació i reserves: Pl. Major, 11 · 08274 Sant Feliu Sassera (BCN)

Tel. 673 95 67 77 comasrestaurant@gmail.com

El restaurant, d’entorn familiar i acollidor, ofereix els plats típics de la cuina catalana 19


OSONA

n poble que deixa empremta per tot aquell qui hi passa, tot coneixent el patrimoni arquitectònic, els costums, les llegendes, les tradicions vives, el caràcter i la forma de viure del Lluçanès. Un territori d’història i vida. En qualsevol carreró de Sant Boi de Lluçanès, si mirem amunt, es deixa entreveure L’Església de Sant Boi, un edifici de grans dimensions de planta rectangular està formada per molts detalls que la fan molt singular com el rellotge de sol, tot un conjunt de retaules i barrocs, dels quals 8 són originals datats entre el s.XVII i XIX. Un altre distintiu són les cantoneres de pedra treballada. Una església plena de particularitats per observar, contemplar i de ben segur, voldràs fotografiar per guardar de record. Com a patrimoni arquitectònic l’acompanya, dalt del turó, l’Església Romànica de Sant Salvador de Bellver que fa de mirador per poder sentir l’aire fresc dels camps de Sant Boi

20

de Lluçanès. També tenen la capella de Sant Miquel de Gallifa que consta del s.XI, tot un monument històric que encara es conserva a dia d’avui. És típic passar pels camps de Sant Boi de Lluçanès i veure com pasturen les vaques, i és que la història ha deixat la seva petjada en el paisatge. Amb el treball diari dels seus habitants han aconseguit mantenir un nivell paisatgístic meravellós deixant una imatge digna de fotografiar. Mentre passegeu descobrireu molts paratges que segurament no heu detectat a simple vista per google maps. Un panorama eminentment agrari amb formes i colors que canvien al ritme de les estacions.

Un distintiu característic és que se l’anomena Sant Boi poble de fonts, ja que el municipi compta amb 4 fonts emblemàtiques. S’anomenen Font de la Presa, la dels Plàtans, La Talaia i la Prada, a aquesta última diuen que mai l’han vist eixuta. A més, gaudeixen de tenir una aigua de gran qualitat i frescor que baixa de la muntanya i gràcies a aquestes fonts la gent pot delectar-se’n. Res crida més l’atenció que el menjar i si és distintiu i característic d’una zona concreta millor. Al Lluçanès en general ho saben molt bé, però encara ho saben més els forners de Sant Boi de Lluçanès. Tot ve pel retorn del pa de forment, un pa elaborat amb una varietat de cereal antiga que va desaparèixer i que han fet tornar amb molta força, gràcies a la implicació dels pagesos i forners de la comarca. El pa de forment se’l descriu com més aromàtic i gustós, amb menys gluten i per tant, més assimilable pel sistema digestiu. Els veïns de Sant Boi de Lluçanès ens ajuden a tornar als orígens, per


aquest motiu fan una ruta per conèixer en detall el procés per a l’elaboració del pa de forment. També compten amb la coca de Sant Boi de Lluçanès. Dins el món gastronòmic, la ramaderia de Sant Boi de Lluçanès permet gaudir d’una excel·lent carn i, en els seus boscos, s’hi troben una gran varietat de bolets que completen un bon plat. En definitiva, la gastronomia marca la població de ben a prop, gràcies a tot el bestiar ramader i els fruits del camp que la completen a la perfecció. I gràcies als beneficis que dona diàriament la seva terra, llueixen un imponent roure anomenat Roure de la Senyora. Es tracta d’un arbre catalogat

com a monumental des del 30 d’agost del 1988, ja que posseeix unes mides admirables: el seu tronc mesura més de 4 metres de perímetre, supera els 15 m d’alçada i la seva capçada té un diàmetre d’uns 30m. Els historiadors creuen que té uns 500 anys. Fer-li una fotografia es gairebé obligat. Si us atureu una estona a contemplar-lo us adonareu de les seva grandària i n’entendreu la paràbola de “ser fort com un roure”. En definitiva, un poble ple de racons per emmarcar, llocs molt propis d’un poble amb història. Sant Boi de Lluçanès es troba a l’altiplà de la comarca regalant espais on poder quedar-se

aturat una bona estona, estar tranquil amb la natura i sentir el sol de ben a prop

Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès Passeig Lluçanès, 8 08589 Sant Boi de Lluçanès (BCN)

Tel. 93 857 82 41

santboidellucanes.cat

21


22


RACONS DE CATALUNYA VISTA PANORÀMICA DE SANT BOI DEL LLUÇANÈS ( Osona ) Autor de la fotografia: Josep Martínez Castro 23


SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS, ON EL TEMPS S’ATURA

A 860 metres d’altitud, en un altiplà on abunden les pastures, boscúries de piroig i rouredes, Sant Agustí de Lluçanès apareix del no-res i ens transporta a segles passats, on l’economia es basava en la ramaderia i l’agricultura, i els paisatges i la vida tranquil·la eren el pa de cada dia. Visitar Sant Agustí és viure la natura i la tradició agrícola i ramadera de primera mà. No et perdis aquest magnífic paratge, que situat en un lloc perfecte permet admirar el Pirineu (el Pedraforca), el Montseny i el prelitoral tan sols situant-nos una mica més amunt, a la Serralada dels Munts, punt de referència a la localitat. 24


Així doncs, Sant Agustí de Lluçanès és el poble de l’activitat ramadera i agrícola per excel·lència, però no és només això, molts visitants arriben a la localitat per saciar el seu esperit aventurer, ja que hi ha una gran quantitat d’itineraris per les contrades del poble. També és el lloc perfecte pels boletaires i aquells que busquen fer una escapada rural en un lloc bonic i interessant

Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès Carrer Alou, 6 · 08586 SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS (Barcelona) Tel. 93 852 70 01 st.agusti@diba.cat

Avui dia Sant Agustí segueix basant la seva activitat econòmica en tot allò que la terra i el bestiar li dona. De fet, dels 101 habitants que hi ha al poble, la gran majoria es dedica a la pagesia i la ramaderia, i anualment se celebra en aquest petit poblet, una de les fires agrícoles més importants del Lluçanès i de la comarca d’Osona: la Fira Ramadera de l’Hostal del Vilar. Aquesta fira, celebrada el 28 de setembre, fou una de les fires més importants de Catalunya a camp obert dels últims 100 anys i actualment se’n desconeix el seu orígen. El que sí se sap, però, és que el poble era cruïlla de camins ramaders i que la seva situació, entre el pla i la muntanya, era l’ideal perquè els grans ramats transhumans del bestiar de llana fessin una parada abans de tornar cap a casa. Venien de les altes pastures del Pirineu i a Sant Agustí trobaven repòs i ferratge per seguir el seu camí. Aquesta trobada de ramats formava un espectacle meravellós enmig de la natura i era l’oportunitat perfecta per ramaders i pagesos de comprar i vendre els seus productes i animals. En algunes ocasions, fins i tot s’arreglava algun casament de la pagesia local. Als anys 70, la fira es recupera però l’activitat transhumant minva molt. En comparació amb l’esplendor de segles passats, són comptats els ramats que hi participen i la fira esdevé un testimoni del què havia sigut. Tot i així, a finals dels anys 80 tornà a ser la més important del Lluçanès gràcies a l’impuls dels veïns i veïnes de Sant Boi i Sant Agustí. A la fira s’exposa maquinària agrícola, bestiar, parades de productes artesanals i d’antiguitat i comerç divers. També es duen a terme activitats relacionades amb el món de la pagesia i es fa una mostra d’oficis artesans per a tots els públics. Pel que fa a professionals de l’agricultura i la ramaderia es fan jornades tècniques de varietats antigues de blat i demostracions de l’activitat agrària. El llibre “La fira ramadera de l’Hostal del Vilar” de Pere Mestre i Boix fa un repàs de la història d’aquesta fira i n’explica els trets més destacables i la importància que va tenir per la població i el territori del Lluçanès.


26


RACONS DE CATALUNYA CAMÍ CAP A SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS ( Osona ) Fotografia cedida pel Consorci del Lluçanès 27


PRATS DE LLUÇANÈS no és un municipi com qualsevol altre. Ubicat a la comarca natural del Lluçanès, és d’aquells tipus de pobles que no paren en tot l’any. Es nota que la tradició que tenen al darrere dona per a molt, per això la posen de manifest i la fan conèixer sempre que poden organitzant activitats i fires que fan amb molt d’afecte de cara als seus habitants i veïns, però també per la gent de fora.

El dissabte 27 de juliol, coincidint amb

els actes de celebració de la centenària Fira de Sant Jaume, se celebra la quarta edició del TastaQmarca. La gastronomia del Lluçanès és la gran protagonista de la reconvertida Mostra Gastronòmica del Lluçanès i la festa permet degustar especialitats de diferents establiments de la comarca, a preus d’entre 1 i 4 euros, fins ben entrada la mitjanit. D’entre tots els tasts del Lluçanès s’escull el millor a votació popular. La mostra se celebra la vigília de la Fira de Sant Jaume i aquest any s’espera molta participació, tal i com els darrers anys, en què més d’un miler de persones va passejar-se pel municipi tot degustant tastets, gaudint d’actuacions musicals i assaborint la gastronomia inigualable del Lluçanès, on destaca el xai i el porc, com a elements principals de la seva cuina, però també els bolets i els productes de l’hort, que donen personalitat a la cuina lluçanesa. Altres anys, el TastaQmarca ha ofert tapes molt elaborades que de ben segur que aquest any encara ens sorprendran més.

28

Com es pot veure, cada any l’aposta d’aquests tastets és més i més elaborada sense deixar de banda l’esperit tradicional que posa de manifest la gastronomia del Lluçanès. N’hi ha per tots els gustos i es divideixen en entrants, primers i segons plats i postres, de manera que podem sopar de gust com ho faríem a casa nostra, però gaudint de la música i l’art de carrer en viu. Així doncs, la jornada permet donar a conèixer les empreses i establiments de la zona a l’aire lliure i és la porta d’entrada de la Fira de Sant Jaume.

El diumenge 28 de juliol, els protago-

nistes són la cultura, el territori i la tradició. L’origen de la Fira de Sant Jaume, que avui dia ja està ben consolidada, es remunta al temps en què els veïns de la zona es retrobaven i venien, compraven i intercanviaven productes. Actualment, en canvi, la Fira de Sant Jaume de Prats de Lluçanès no perd la seva essència, ja que és una mostra genial per passejar-se pels llocs de venta artesans, tastar els seus productes i comprar-los, però es reinventa amb múltiples activitats que cada any s’actualitzen i modernitzen per fer passar als visitats un dia de Fira inigualable. Tradició i modernitat conviden a descobrir el fantàstic municipi de Prats de Lluçanès. A més a més, organitzada conjuntament per la Unió de Botiguers i Comerciants i l’Ajuntament de Prats de

Lluçanès, aquesta fira agrupa l’activitat comercial del municipi amb la festivitat al carrer, i això fa que encara puguem gaudir més dels dies 27 i 28 de juliol. Les activitats que s’organitzen són adreçades a públics molt diferents, trobem activitats pels més petits però també pels més grans i a la fira hi ha de tot: mercat del rebost, firaires, espectacles, xerrades, exposicions, comerç, ball de bastons, etc. Prats de Lluçanès és terra de fires. Durant l’any també són remarcables la Fira de Santa Llúcia, per nadal, i la Fira Tocats del Bolet, que es duu a terme quan comença la tardor. Tot i així, la de Sant Jaume, és aquella que es fa més agradable pel clima de la comarca al juliol i perquè comença al tard i invita als visitants a gaudir de la fresca amb la família i els amics

A la Fira de Sant Jaume els protagonistes són la cultura, el territori i la tradició, i hi podem trobar de tot: mercat, espectacles, xerrades, exposicions i tot el folklore típic de Prats de Lluçanès.


El TastaQmarca és el plat fort de l'últim cap de setmana de juliol i la millor ocasió per gaudir dels atractius gastronòmics i paisatgístics del Lluçanès! El bo i millor del territori en petits tastets acompanyats de música en directe i bon ambient! Que no t’ho expliquin! Passa un cap de setmana inigualable a Prats de Lluçanès!

OFICINA DE TURISME: Passeig del Lluçanès, s/n (Cal Bach) 08513 • Prats de Lluçanès (BCN) Tel. 93 856 01 00 • turisme@pratsdellucanes.cat Obert: De dilluns a divendres de 8 a 15h Dissabte, diumenge i festius de 10 a 14h

www.pratsdellucanes.cat


la GARROTXA

L

a Masia Prat de Castellar s’edifica enmig de la natura on antigament hi havia Castellar de la Muntanya, una parròquia de l’Alta Garrotxa. Aquest lloc idíl·lic ens aporta benestar i és perfecte per desconnectar de les nostres obligacions i del dia a dia. En una localització perfecta, a 20 minuts de cotxe d’Olot i 45 minuts de Girona, ens trobem en un allotjament rural que combina tradició i modernitat.

A tocar del Mas trobem el Pic del Canigó, el Cim de Bassegoda, el Pic de les Bruixes i la Mare de Déu del Mont. Fins i tot podem arribar a veure la Costa Brava quan el cel està serè. Aquesta casa rural és ideal per qualsevol tipus d’escapada: romàntica, familiar, amb amics o tot sols, ja que la finca, amb jardins, prats i boscos és perfecta per descansar i gaudir del paisatge mentre prenem alguna cosa o ens refresquem a la piscina. A més, si del que tenim ganes és de moure’ns una mica i fer alguna activitat, allotjar-nos al Mas Prat de Castellar ens permet fer senderisme, uns 28 itineraris es troben per la zona, tours en Segway, rutes en bicicleta, a cavall o inclús en globus aerostàtic! La comarca està plena d’oportunitats per descobrir-la. Només cal que triïs la que prefereixes! El Mas és el paradigma de la relaxació i el benestar enmig de muntanyes. L’hotel té salons amb vistes panoràmiques i també és reconegut pel seu restaurant on la cuina és excel·lent. Basada en

30

productes de la Garrotxa també compta amb bar i cafeteria. Assaborir els productes de la zona mai havia estat tan fàcil i luxuriós com a la Masia Prat de Castellar, ja que els paisatges bucòlics afavoreixen els petits tastos i el descans plaent en aquest indret de la Garrotxa.

La relaxació és emblema del Mas, i per això compta amb l’Spa Cave Experience, que ens ofereix bany Jueu, piscina d’aigua freda, piscina jacuzzi d’aigua calenta i Sauna Finlandesa. Tot per a que et prenguis un descans i recuperis energies per tornar a la teva rutina amb més força. Les habitacions, fetes amb encant i amor, són ideals perquè les nits que hi passis tinguis un so reparador, enmig del silenci de la natura i amb totes les comoditats que la Masia Prat de Castellar aporta.


Un dels grans encants de la Garrotxa, com tothom sap, són els 40 volcans que hi ha a la zona, que donen el caràcter tan especial que té aquest paisatge únic a Catalunya. Les magnífiques edificacions que hi ha a la comarca són un altre punt a favor de la localització d’aquest Mas històric. A prop de Besalú, Castellfollit de la Roca, Olot i Santa Pau, la Masia és perfecta per visitar l’arquitectura més remarcable de Girona. A més a més, a la vora també trobem la ruta de les 15 esglésies romàniques i l’antiga via romana. El Mas Prat de Castellar ofereix sis packs per sis experiències diferents: el pack romàntic, el de tast de vins i formatges, el pack relax, i tres més d’activitats. Cadascun d’ells està adreçat a un perfil diferent de persona i la tria d’un o altre dependrà de com vulguis passar les vacances aquest estiu. Ja saps, si vols viure una experiència única enmig de paisatges que et deixen sense alè, vine al Mas de Prat de Castellar. Ells ho preparen tot perquè durant la teva estada només t’hagis de preocupar de passar-t’ho bé. Respira tranquil·litat, connecta amb la natura i retroba’t a tu mateix tot gaudint d’aquesta experiència que de ben segur repetiràs!

El Mas Prat de Castellar ens permet fer senderisme, tours en Segway, rutes en bicicleta, a cavall o inclús en globus aerostàtic Camí Castellar de la Muntanya, km 5,5 17813 Vall de Bianya (GIR) Informació i Reserves Tel. 872 204 033 reserves@masprat.com

www.masprat.com


l’ ALT

EMPORDÀ

s molt probable que quan us parlen de la Costa Brava us vingui al pensament un record bonic i plaent, i és que aquesta zona té un encant excepcional. Entre tots els municipis Llançà és d’aquelles destinacions perfectes per anar amb la família, amics, parella o, fins i tot, sols. Un lloc per desconnectar de veritat; sentir les onades en la seva perfecta concordança; tenir unes vistes colpidores des d’algun turó on contemplar la fusió dels seus espais naturals, el Parc Natural del Cap de Creus i el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.

Per a que l’estada sigui ben completa, el municipi posa al teu abast una àmplia infraestructura de serveis, amb allotjaments, comerços, restaurants i una infinitat d’activitats a l’aire lliure, tot envoltat d’un paratge únic.

C. Camprodon, 16 -18 17490 Llançà 972 38 08 55 turisme@llanca.cat www.visitllanca.cat

32

Llançà es troba immers en una perfecta combinació paisatgística de 7 km d’extensió de litoral. Un municipi que posseeix altres elements significatius de la cultura catalana, els quals van des del megalític a restes significatives de l’arquitectura preromànica. Un dels indrets de referència és l’important Museu de l’Aquarel·la – Fundació Martínez Lozano. Ja sigui una escapada de cap de setmana o unes bones vacances, Llançà t’oferirà un grapat d’experiències, visites guiades i propostes turístiques que et permetran endinsar-te fins l’últim racó, la Mar Amunt. En definitiva, la tranquil·litat i la desconnexió que ofereix Llançà permet viure el territori a flor de pell, respirar l’ambient més pur de la natura, així com complementar l’experiència amb un oci pensat per a tots els gustos i així gaudir de la veritable població. Des del municipi es treballa diàriament per posar en valor el patrimoni així com tots els recursos per sentir la costa de ben a prop.

Perdre’t uns dies per indrets com aquest et deixen carregar les piles per continuar la resta de dies. O si el que busques és la inspiració i la creativitat aquí t’espera una població que de ben segur et farà trobar. Pocs llocs et garanteixen fer aflorar els sentiments, de sentir amor per les petites coses i deixar volar la imaginació com ho fa Llançà. Un indret on de ben segur trobareu el vostre espai i algun raconet amagat on us permetreu el luxe de relaxar-vos de veritat

L’ Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya ha certificat que l’aigua de Llançà compleix amb les màximes condicions, tant en el seu estat com en la seva prevenció. A banda de brindar unes vistes úniques, les platges del Cau de Llop, la de Grifeu, la del Port i de la Farella, són ideals per banyars’hi i aprofitar els beneficis d’aquestes aigües.


34


RACONS DE CATALUNYA VISTA PANORÀMICA DE LA COSTA DE LLANÇÀ ( Alt Empordà ) 35


el RIPOLLÈS

l bell mig de la comarca del Ripollès s’hi troba Ogassa, un poble conegut arreu de Catalunya per les seves explotacions mineres de carbó, les quals han deixat un gran llegat al municipi. Aquestes mines s’explotaren entre finals del segle XVII i el 1967 i foren les responsables de l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 188, a fi de traslladar ràpidament el carbó a Orgassa el 1761. A partir de llavors, es treballa a petita escala, en diversos meners. Un altre factor econòmic que va ajudar a créixer Ogassa van ser les indústries cimenteres de Balaguer i Benet. Les coves i les balmes també formen part de tot el seu atractiu i criden als amants de la natura, ja que s’hi crea una vegetació exuberant. Així com també, nombroses torrents, on hi frueix una gran abundància d’aigua i estan representats en diferents fonts que es troben emplaçades en varis espais del municipi.

36

A Ogassa hi ha una extensa orografia que permet al visitant adorar les muntanyes amb els seus respectius cims i gaudir de diversos punts emblemàtics com la Serra Cavallera o la Taga (2035m), entre altres de menys alçada com el puig de Coma d’Olla o el Pla de les Pasteres o la Portella d’Ogassa. També compten amb la muntanya de Sant Amand (1854m), un punt de referència per a molts curiosos, un cop allí, no dubteu de visitar El Balcó del Ripollès que permet gaudir de l’aire fresc de les muntanyes i sobretot, de la tranquil·litat i les vistes que brinda aquest cim. El municipi té, en el subsòl, materials petris formats en diversos períodes geològics, essent així pels aficionats a la geologia, Ogassa el seu paradís. Els hi espera la gènesi del carbó vinculada totalment amb els fòssils, i aquesta població n’està repleta. Un municipi complet on poder fascinar-se de cims, fòssils i itineraris a resseguir per tot el seu territori ogassenc.

Com també de tot el seu patrimoni arquitectònic, on hi destaca la capella de Santa Bàrbara (1881-1882), la qual fou edificada pels miners perquè els protegís de la feixuga tasca minera. Per últim, anomenar La Mina Dolça, definida com la mina de carbó més ben conservada fins als nostres dies, la qual consta a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es va recuperar per tal de mostrar als més curiosos com era l’interior d’una mina. Així doncs, si tens curiositat per conèixer una població dedicada a la mineria conjugat amb un atractiu paisatge, reserva una cita i visita’ls

Ajuntament d’Ogassa Avda. de les Mines, 13 17861 OGASSA (Girona) Tel. 972 720 380

ogassa@correugi.cat


MUSEU MINER

Ogassa

Endinsa’t en un recorregut per la història de les mines i submergeix-te en un viatge al passat

Descobreix la vida minera del poble d’Ogassa

Et sorprendrà!

Avinguda de les Mines 17861 Ogassa (Girona) Tel. 676 052 372 / 972 720 380


la SELVA

a Festa Major de Caldes de Malavella és sempre tot un esdeveniment i una de les més concorregudes de la comarca de la Selva. Les activitats que el municipi ha preparat aquest any són múltiples. Tot està organitzat perquè t’ho passis d’allò més bé al poble termal per excel·lència. La Festa Major d’aquest any comença el cap de setmana del 27 i 28 de juliol i acaba el dimarts 6 d’agost. Vuit dies sencers per gaudir de la cultura, la festa i les tradicions populars. Espais, places i carrers s’omplen de joia i alegria. T’ho perdràs? El dia de Festa Major de Caldes de Malavella és el 3 d’agost, per Sant Esteve màrtir, patró de la Parròquia de Caldes i del poble, i el municipi aprofita aquesta data tan especial per posar a l’abast de la població tot d’activitats infantils, cercaviles, tallers, audicions, correfocs, concerts, sopars populars, balls, matinades, teatres, misses, exposicions... Només cal que treguis a la llum el teu costat més creatiu i fester, l’Ajuntament, les associacions i les entitats de Caldes posen la resta. D’entre totes les activitats que es duran a terme aquest dies de juliol i agost destaquen els concursos de pintura, la 27a Marxa Popular a St. Maurici, els concerts

Aquest any hi haurà activitats infantils, cercaviles, tallers, correfocs, concerts, sopars populars, balls, teatre, misses i exposicions

La Festa Major de Caldes de Malavella és una de les més concorregudes de la Selva

de Koers, Dr. Prats, Bocamolls i les nits de ball a càrrec de l’Orquestra Maravella i el Grup Nou Trànsit. Alguns esdeveniments es repeteixen cada any i són tota una tradició al poble, com: el correfoc i l’espectacle pirotècnic, la cercavila i la cercavileta, la cantada d’havaneres, el concert i el gran sopar de festa major, etc. La Festa Major de Caldes està adreçada a un públic molt divers però sobretot familiar, ja que hi ha moltes activitats amb voluntat d’acollir famílies senceres i fomentar les relacions intergeneracionals. Per exemple, aquest any la programació de les festes posa a la disposició dels més petits un Supertobogan, el Bati-aigua escuma i la Festa Aquàtica i d’Inflables a la piscina municipal. Pel que fa a les activitats culturals, els dos primers dies de festa major i l’últim es representen dos obres de teatre: “La Cage o Gàbia de boges”, del Grup Carisma Teatre i M’esperaràs?, comèdia romàntica de Carles Alberola interpretat pel Taller de Teatre de Figueres. Com a novetat, aquest any es farà el dissabte 27 de juliol el 1er Torneig de futbol Vichy Catalán de modalitat de futbol 7. Queden pocs dies per poder gaudir d’aquesta Festa Major inigualable. Informa’t de la programació d’aquest any i apunta’t a les activitats que et facin més goig. Tens tota una setmana plena d’esdeveniments per gaudir a la teva disposició

del 27 de juliol fins al 6 d’agost


les GARRIGUES

S

i l’ olivera és el cultiu més predominant de la zona de Les Garrigues i l’element que va portar la prosperitat als seus pobles, la cabana és la seva construcció rural més emblemàtica. D’aquí que n’hi hagi més d’un miler catalogades. Quan el pagès no podia anar i venir de casa al camp cada dia i havia de passar dies sencers treballant a la vinya o l’oliverar, la cabana de volta era la solució.

Es tractava de construccions molt senzilles, de pedra seca, amb una sola planta i cobertes per una volta de pedra. La distribució era senzilla, amb un lloc per dormir, foc de xemeneia, menjadora per a l’animal de càrrega, abeurador i uns compartiments a les parets que feien la funció d’armaris. S’ubicaven en el lloc més arrecerat de la finca i sovint, a tocar d’un pi que feia ombra a l’estiu...

En definitiva, les cabanes han esdevingut un exemple de construcció austera, ferma, sòlida i integrada al paisatge, que ha perdurat fins als nostres dies. Per això, la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Juncosa ha volgut establir un vincle entre aquesta autenticitat i el seu oli verge extra, que precisament comercialitza amb la marca “Les Cabanes” i es pot comprar a la seva agrobotiga de la Plaça Major.

Més informació:

Tel. 973 128 010 www.olilescabanes.com

Es tracta d’un itinerari guiat de 55 Km., que inclou la visita a diverses construccions de pedra seca distribuïdes en quatre municipis de la comarca de les Garrigues: les Borges Blanques, l’Albi, Vinaixa i Castelldans. El trajecte permet visitar fins a 9 cabanes de volta, algunes de les més representatives del miler que s’han inventariat a la comarca. També es donen a conèixer altres elements de pedra, alguns d’ells destinats a recollir l’aigua de la pluja. La ruta s’inicia a Castelldans, on es poden veure una cabana i una bassa de recollida d’aigua, i continua cap a les Borges Blanques, on hi ha tres cabanes

Cabana Isidre Mas de Vinaixa © Consell Comarcal de Les Garrigues 40


i una cogulla. La següent destinació és Vinaixa, amb tres cabanes més i un aljub per emmagatzematge d’aigua. A l’Albi, amb la visita a dues edificacions més, es posa fi al recorregut. Tot el trajecte està senyalitzat per facilitar la trobada de les cabanes i, a la pagina web de Turisme de les Garrigues www.turismegarrigues.com, es dona informació de cadascuna de les construccions i les coordenades GPS.

Més informació:

Recorregut total de la ruta: 55km

Ensenyança, 6-8

Temps aproximat: 3 hores (en cotxe de poble a poble)

www.terrall.es

Aprofiteu la ruta per tastar els olis d’oliva verge extra dels seus pobles!

LES BORGES L’ALBI

BLANQUES

Cooperativa Agrícola de l’Albi:

Cooperativa La Borgenca: Disposa d’un moderna botiga on comprar, entre d’altres productes, el seu oli, “La Borgenca”, 100% arbequina procedent exclusivament de les finques dels socis. També la seva pròpia fruita, principalment peres i pomes, tot i que també tenen préssecs, nectarines i prunes.

Fundada l´any 1919, és una cooperativa obra de Cèsar Martinell. A la seva agrobotiga trobareu, a més de l’oli verge extra, productes com vins i licors, pastisseria artesana, mel...

VINAIXA Cooperativa Camp de Vinaixa:

Més informació:

La situació geogràfica del terme municipal potencia la qualitat de l’oli per l’altitud dels camps, el mur protector de les serralades i el clima amb més humitat a l’albada. Abans de la collita de l’oliva, però, és temps d’ametlla... Tot això i molt més, ho trobareu a la seva agrobotiga.

Avinguda Mossèn Anton, 1

www.agricolaalbi.es

Passeig del Terrall s/n

www.laborgenca.cat Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques: El Terrall de Sant Isidre és un nou concepte de degustació i comerç on, a banda d’adquirir productes de la cooperativa i d’altres de la zona, els podreu degustar en format tapes o racions al recentment creat espai gastronòmic.

Més informació:

Més informació: Plaça dels Arbres, 3

cooperativadevinaixa.cat

La difusió d’aquesta informació s’emmarca en el projecte Singulars promogut per Economia Social i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i compta amb el finançament del Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social.

41


a proximitat a les terres tarragonines li confereix un aspecte diferent al de la resta de poblacions de les Garrigues. Bovera emergeix de la Vall Major, la qual està situada a la dreta del riu de la Cana tot formant el límit entre les terres de la Ribera d’Ebre i les de Lleida.

Resseguint els carrerons de Bovera ens topem amb la plaça del poble, aquesta presenta una silueta repleta de detalls ornamentals i decoratius que la fan molt atractiva. En aquest emplaçament, antigament, hi hagué la bassa del poble, essent així un espai emblemàtic per al municipi.

Quan arribes per primera vegada a un lloc, t’agrada saber i sentir allò que regna en la població. Bovera és un poble petit on hi domina l’Església Parroquial de Sant Josep que recorda en l’actualitat a un temple barroc, tot i que pertany a la transició del romànic al gòtic. Al març s'hi celebra un festa en honor a Sant Josep. Aquesta església llueix un espectacular campanar, el qual va ser restaurat l’any 2004, on s’hi van arranjar les campanes antigues i es van instal·lar d’altres noves, les quals es batejaren amb els noms de Maria, Josefa, Teresa i Nativitat. Compten amb un portal romànic del segle XIII, on abans hi havia la casa rectoral.

Cada indret, cada poble, cada ciutat presenta les seves particularitats més destacables així com les curiositats que els diferencien de la resta. En aquest cas, al terme de Bovera hi consta el Mas del Senyor, què és un latifundi de l’antic llinatge dels Gustà Bondia, i allí s’hi troba l’extensió més gran i, a la vegada vella, d’olivera, la qual té centenars d’anys. Per ferse’n una idea cal visitar-la i de ben segur la voldràs fotografiar.

42

Així doncs, l’oliva és present en tots els seus camps, deixant una imatge encisadora d’oliveres, els arbres tant presents a la comarca de les Garrigues. Gràcies a la bondat de les oli-

veres neix la Cooperativa del Camp de Bovera on allí s’hi elabora l’oli Or del Terme amb sistema continu. Visitar aquest espai et permetrà contemplar un lloc únic on poder comprar i degustar l’oli boverenc, ja que compten amb tres molins que elaboren un exquisit oli. Segueix descobrint Bovera amb la Casa de la Vila, de nova construcció, o l’edifici del Centre Cívic i Social, on s’hi realitzen les diferents activitats culturals del poble.


L’ entorn de Bovera està carregat de llocs dignes de ser visitats, com les serres de la Vall Major, on allí obtindreu unes magnífiques vistes de la serra del Montsant, la serra de Llaberia i, fins i tot, dels Ports de Beseit. No t’oblidis d’agafar la càmera, et farà falta per emportar-te un record digital d’aquest indret esclatant. Siguis curiós i passeja, ja sigui amb bicicleta o a peu, per l’entorn de Bovera tot realitzant les rutes marcades que et permetran endinsar-te en els elements més significatius del seu patrimoni. Compten amb l’Associació Trenca, que és una entitat sense ànim de lucre. Es va constituir l’any 1998, amb finalitat de canalitzar esforços de persones que tenen l’interès comú de preservar i millorar el patrimoni natural. El nom de l’associació és el nom català d’un ocell en perill d’extinció a la península ibèrica: la trenca. Entre les diferents activitats que organitzen al llarg de l’any, algunes són la recuperació de les diverses construccions de pedra seca, oliveres mil·lenàries o espècies vegetals autòctones on també hi han introduït un ramat d’ases. A més, sovint organitzen cursos d’educació ambiental on pot participar-hi tothom. Durant el recorregut es van passant per camins i antics pas d’animals, tot gaudint de magnífiques vistes de la vall de Bovera i de la vall de l’Ebre. Així com ens trobarem amb els tres aljubs de Bovera. Per una banda, l’aljub del Melchor, l’aljub del Severino i finalment, l’aljub Amado, tots tres restaurats. Entre els diferents emblemes patrimonials i de gran inte-

rès que presenta Bovera no ens podem descuidar de fer una visita al pou de l’Hort, on veurem els sistema que s’utilitzava antigament per extreure aigua, a més, d’un forn completament restaurat dedicat a l’obtenció d’oli de ginebre. Aquest oli, espès, fosc i molt amarg, s’obtenia tant dels ginebrons com del tronc (més habitual i amb millors propietats). S’utilitzava com a sudorífic, depuratiu i en la ramaderia es feia servir per curar gairebé qualsevol mal del bestiar, des de ferides i llagues fins a treure ronya. Així doncs, tan si hi vas amb el teu cotxe d’excursió, com si hi vas de pas amb la teva autocaravana tens l’opció d’allotjar-te a la seva àrea de servei habilitada perquè pugueu gaudir d’una estada perfecta. Són molts els motius pels quals us convidem a que visiteu aquesta població amb el seu encant rural tan particular. Així doncs, agafa la motxilla i fes una ruta entre el seu paisatge oliver. Els seu veïnat sempre està disposat a organitzar algun esdeveniment, festa o fira per donar vida al poble i que tothom s’ho passi bé i, sobretot, que torni

Ajuntament de Bovera C/ Major, 20-22 25178 BOVERA (Lleida)

Tel. 973 13 31 39 ajuntament@bovera.ddl.net

bovera.ddl.net

43


Al bell mig del món oltes vegades quan organitzem una sortida o uns dies de desconnexió acostumem a cercar els paratges habituals que ens fan seguir a la zona de confort. Però, poc a poc cal descobrir Catalunya i anar a buscar aquells indrets més incògnits però igual, o més, atractius que la resta. El poble de Juncosa, aturonat entre dues valls afluents que formen la riera de Juncosa o Vall Major, situat a una altitud de 575 metres i amb un terme de 76,58 km2, hi viuen més de 400 habitants i es troba a l’extrem meridional de la comarca de les Garrigues, als contraforts de la serra de la Llena. Aquesta terra es veu vorejada per olivers i ametllers i l’acompanya la ramaderia amb bestiar boví d’engreix.

Juncosa situada al sud de les

Juncosa va ser la primera població de Catalunya en tenir un imponent i ric patrimoni rural de pedra seca inventariat. És tan ingent aquesta riquesa que en tot el terme podem trobar 114 balmes murades, 84 cabanes de volta, 119 masos i 116 construccions relacionades amb l’aigua. S’han fet distincions entre les diferents representacions, les quals són les cabanes adossades del Reboll, la cabana del Blanco, la balma del Nogueret i diferents aljubs repartits per tot el territori de Juncosa que són una delícia pels amants de les construccions de pedra seca.

les encarregades de donar a l’oli d’oliva verge extra Les Cabanes unes característiques especials impossibles de trobar en cap altra zona del món. Les cabanes de volta han tingut molt de significat per aquesta població, si visites la cooperativa ho coneixeràs en detall.

Una població serena però a la vegada activa, on sembla que el temps s’hagi aturat però on tots hi voldríem passar més temps. Una terra especial, de clima sec, terra aspra i dura, pedra seca, i vida austera, de bancals costeruts i de paisatges modelats per la mà de l’home. Les dificultats climatològiques i les seves condicions de terreny fan una zona idònia per al conreu de l’olivera arbequina. Admira el paisatge juncosenc i envolta’t d’ oliveres, les quals són

44

Garrigues i posada damunt d’un turó, on hi domina una vall oberta i lluminosa

No us podeu descuidar la visita a l’Església Parroquial de la Nativitat de Nostra Senyora (construïda entre els segles XVIII i XIX recentment restaurada), amb façana i torre d’estil neoclàssic i un interior barroc de tres naus. El retaule és una rèplica de l’original i les pintures evangelistes de la cúpula daten de la restauració de 1992.

dentment, d’un porxo amb un arc de mig punt una mica rebaixat que arrenca d’un petit sòcol i un habitacle superior de dos pisos. No passeu de llarg i pareu-vos a observar-lo, i trobareu petits detalls i una llegenda escrita a la pedra. Altres espais com l’ermita de Sant Joan, el Castell de la Vall de Reig i la Sisquella queden més apartats del poble però completen a la perfecció tot el seu repertori arquitectònic.

També pots donar-li un cop d’ulls als porxos, ja que van ser la porta d’accés a la fortificació del segle XIX i que avui són coneguts com el barri del Castell. Així com els antics rentadors que encara se’n conserva una bona part. Recorrent el poble ens adonarem que estem envoltats de meravelles, com el porxo del mig Església Parroquial de la que es tracta, eviNativitat de Nostra Senyora


Art rural al mig del poble

Monument al “Mig del Món”

Plaça dels Porxos

El Porxo del Mig Aneu-hi, la natura que els abrassa us farà viure la terra garriguenca en plena esplendor. D’altra banda, trobareu diferents cases pairals que acompanyen el municipi, les quals reben el nom de Casa Piñol, Casa Pubill, Casa Gomis. La zona esportiva està dedicada plenament a les activitats d’oci, a més Juncosa compta amb una de les millors vies d’escalada, les quals atrauen a molts visitants al municipi per gaudir de l’esport i, a la vegada, per poder trobar i observar peces úniques com eines de sílex del neolític.

Finalment dir que a Juncosa, a la plaça del poble hi té enclavada la pedra que escenifica la dita popular “Juncosa és al mig del món”. La seva representació és al clotet que hi ha al carrer davall del porxo de la plaça de l’Església, i s’explica que Déu va clavar-hi la punta del compàs per dibuixar el món. I des de llavors, se li anomena "Juncosa al mig del món". Curiositats com aquestes motiven a voler donar la volta a Catalunya i continuar observant com la vida i les petjades humanes han marcat cada indret, com Juncosa

Ajuntament de Juncosa Plaça Major, 6 25165 JUNCOSA (Lleida)

Dipòsit d’aigua

Ermita de Sant Joan

Tel. 973 128 004 ajuntament@juncosa.cat

www.juncosa.ddl.net 45


l’ URGELL

Al pa, pa i al vi... l celler Analec és un petit celler familiar situat a la població de Nalec, a la comarca de l’Urgell. Analec era com s’anomenava la població a l’edat mitjana, per això la família va decidir posar-li aquest nom. Els vins i escumosos que sorgeixen d’aquestes vinyes —amb un passat molt lligat a la producció de raïm— són ben especials. El terreny on es troben és calcari i argilós i està situat a la falda del riu Corb. Aquesta terra de l’Urgell es troba sovint emboirada i d’aquí en resulten aquests productes que tenen un aroma i una qualitat sovint difícil de catalogar. És assaborint-los amb els cinc sentits que podem donar fe de la singularitat d’aquesta zona i de les vinyes que hi ha. Aquest any 2019 Analec ha estat guardonat amb la medalla d’or i d’argent al concurs de vins i caves GIROVÍ ‘19 Sort Abril de 2016 La Romiguera de 2015

Xavier i Salvador Figuerola i Mulet són els enòlegs i copropietaris i juntament amb tota la seva família i el seu equip procuren preservar l’entorn perquè la terra on conreen la vinya continui conservant les seves propietats químiques i físiques. De fet, totes les seves vinyes són ecològiques i formen part de la D.O. Costers del Segre. La primera elaboració es va dur a terme el 2006 i amb només 13 anys (hi ha cellers amb molts més anys d’història) ja ha estat guardonat diverses vegades. Aquest any, per exemple, l’escumós Sort Abril de 2016 es va emportar la medalla d’or i La Romiguera de 2015 la medalla d’argent del GIROVÍ ‘19, concurs de vins i caves de Catalunya que se celebra cada any.

Amb esperit innovador i amb la voluntat de no perdre la tradició, Analec ha aconseguit crear vins i escumosos d’una qualitat, gust i aroma excepcionals 46


Amb esperit innovador però amb la voluntat de no perdre mai la tradició vinícola, aquesta família ha aconseguit portar la pràctica enològica un pas més enllà i això es nota en cada petit detall dels seus productes, fets amb amor i amb molta passió, la clau del seu èxit.

Aquest terreny vinícola es diferencia d’altres perquè està format per ceps joves i vells i perquè el període de maduració que segueixen és llarg i lent. Aquestes dos característiques, que s’adapten al creixement de la planta i a les particularitats de l’entorn, són un must en el conreu de vinya actual, ja que com s’ha pogut veure els darrers anys, com més autèntic és el cultiu del raïm, més gustós serà després el vi i el cava. El celler Analec compta amb 6 varietats diferents de vinya distribuïdes entre les 30 hectàrees de conreu que tenen: sirà, macabeu, parellada, trepat, ull de llebre i cabernet sauvignon, i exporten bona part de la seva producció. La venda de vins i escumosos la fan directa a la seva explotació però també compten amb diferents distribuïdors per tal que puguem trobar fàcilment els seus productes en botigues i restaurants

Ca

El celler d’Analec forma part de la Ruta del Vi de Lleida i a banda dels vins guardonats aquest any, en té molts d’altres que són insígnia de la casa, com la col·lecció La Creu Negre, La Creu Rosat i La Creu Blanc o el Cinèria Dolç i els escumosos: Brut Nature, Rosat Brut i el Reserva Especial Gualech. Tots ells són perfectes per acompanyar qualsevol àpat, ja que pel seu gust i aroma ressalten el sabor de primers, segons plats i postres.

sa

f u at r r A

T’agradaria degustar els vins i caves Analec? El celler ofereix la possibilitat de descobrir l’explotació amb una visita guiada i fer un tast dels seus productes. I si ho vols, també et pots allotjar a la seva casa rural, Casa Arrufat, un indret ideal on descansar i relaxar-te amb magnífiques vistes a les vinyes, per viure de primera mà el conreu vinícola.

Celler Carretera, s/n 25341 NALEC (Lleida)

Tel. 973 303 190 639 353 295


l’ ALT

URGELL

E

El museu dona a conèixer la història de la motocicleta, en promou els seus valors i fomenta el seu ús responsable

El Museu també compta amb el taller original de Mario Soler, l’ideador de tot plegat. Soler, que va centrar la seva vida a la motocicleta, va ser l’impulsor

d’aquest projecte que va iniciar la primera meitat del segle XX, i el seu taller va ser transportat peça a peça des de Bassella perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com treballava. Actualment, la Fundació privada Museu Moto Mario Soler és l’encarregada de gestionar el museu i la seva col·lecció de més de 190 motocicletes. La Fundació és una entitat sense ànim de lucre i propietat de la família Soler, que vol promoure i difondre els valors lligats a la motocicleta i la seva història, tot fomentant el seu ús responsable i cívic.

l Museu Moto Bassella és un dels millors de tota Europa. A mig camí d’Andorra, a la comarca de l’Alt Urgell, el Museu obre les portes a tot aquell apassionat del motor i de les dos rodes. Amb una exposició permanent i una altra de temporal, el museu cada any acull visitants nacionals i internacionals. Un viatge al llarg del segle XX, des dels inicis de la motocicleta fins a l’actualitat, és el recorregut que fa el museu per explicar-nos no només l’evolució de la motocicleta, sinó com aquesta ha anat sempre lligada als canvis socials, econòmics i tecnològics de la societat.

48

L’ exposició permanent 100 anys d’història de la moto conté els primers models del segle XX, tota una col·lecció de models de competició i acompanya aquestes motos amb un repàs per la història de la motocicleta que de ben segur et sorprendrà. Pel que fa a l’exposició temporal, 50 anys de Cota, el tipus de motocicleta que s’exposa és la d’aquest típic model de trial. El museu ja porta moltes exposicions fetes des de la seva inauguració l’any 2002. Les últimes han estat: La moto catalana avui, La moto. Societat, indústria i competició i Scooters, un segle de motos urbanes.


El Museu Moto Bassella ha sigut el primer museu de Catalunya i de tota Espanya dedicat exclusivament a la història i cultura de la moto. A banda de les col·leccions, el museu també dona l’oportunitat als visitants de fer tallers, esdeveniments privats, activitats familiars... adaptant-se així a les necessitats del visitant i a les seves demandes. Per exemple, per grups estudiantils, el museu organitza tallers educatius, activitats d’educació viària, i fins i tot, visites tècniques per a estudiants de mecànica, enginyeria o disseny industrial.

El Museu Moto Bassella no et deixarà indiferent. Amb més de 190 motocicletes i més de 1000 metres quadrats d’exposició és un referent a nivell nacional i internacional Conjuntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, el museu ha posat a l’abast dels motards la possibilitat de recórrer les Terres de Lleida i

‘Mototurisme Ara Lleida’ posa a l’abast dels aficionats de la moto rutes de gran atractiu pel Pirineu i les Terres de Lleida del Pirineu a partir del projecte ‘Mototurisme Ara Lleida’, i també organitza altres sortides moteres mítiques per a un públic més ampli: la Motoclàssica Barcelona i el Rally dels Museus. Aquesta última es tracta d’una trobada de motos i cotxes antics i clàssics per carreteres secundàries de Lleida que permet conèixer indrets desconeguts i paisatges de gran atractiu. No et perdis l’oportunitat de visitar el Museu Moto Bassella. Tant si ets un aficionat del motor com si no ho ets el museu t’encantarà, ja que la història de la moto és també la nostra, i és una magnífica ocasió de gaudir amb família o amics d’aquesta col·lecció única al món

Dilluns - Diumenge de 10:00 a 18:00 (Dimecres tancat)

Ctra. C-14 km. 134 25289 Bassella (LLEIDA)

Tel: 973 462 731 info@museumoto.com www.museumoto.com


el SOLSONÈS

Víctor Pallarès ©

A

nar al Solsonès és garantir una sortida excel·lent, ja sigui pel paisatge com per l’aire pur de muntanya que s’hi respira. Fer una excursió a Solsona és fer-ho en gran. Tan és així, que als seus vilatans i vilatanes els hi encanta rebre nouvinguts a la seva terra. Durant l’any organitzen diferents festes que s’han convertit en llegenda per a tots els catalans i catalanes, així com també s’encarreguen de fer visites guiades en els seus paratges

50

més significatius. Entre totes les festes, segurament recordeu Solsona pel carnaval, que ha estat declarat Festa d’Interès Turístic Nacional. Aquest juliol i agost podràs gaudir de la XVII Solsona dona la nota amb desenes d’activitats per poder sentir la música de ben a prop. Entre els diferents actes podràs assistir al 3r concurs de l’Associació del mètode Suzuki de Catalunya. O participar en el 38è cicle de concerts d’estiu. I és que els caps de setmana de juliol s’omplen d’actuacions diverses que estan adaptades per a tots els públics, com les sardanes, les revetlles d’estiu o l’AIMS FESTIVAL 2019 en què

la música clàssica, interpretada per joves talents procedents d’arreu del món, omple diferents escenaris de Solsona. La majoria d’aquestes activitats són gratuïtes per als menors de 15 anys. Només et queda donar-li al play i que comencin a remoure els sentits amb la música. Una vegada siguis allí aprofita per passar-hi un cap de setmana i reserva unes visites guiades pels espais més emblemàtics del nucli antic del municipi. Podeu consultar la informació a la seva pàgina web. A continuació, us detallem algunes opcions que teniu al vostre abast i que poden ser del vostre interès. Fer una ruta per Solsona Monumental és l’oportunitat de recorre els punts més rellevants de la part històrica i medieval de la població, on passeu pels carrers i places majors, per les fonts i


espai és El Quarto dels Gegants, t’animem a què els visitis aquest estiu amb la família, podràs veure tots els gegants de la ciutat i també els de Carnaval.

cases senyorials, la catedral i els claustres. Així doncs, millor que ho vegis i no que t’ho expliquin. Un altre espai emblemàtic és el Pou de Gel, que presenta una estructura de planta circular coberta amb una cúpula, que servia per emmagatzemar el gel obtingut del riu Negre o del forat de la Bòfia. Visitar-lo és fascinant per totes les característiques històriques, que representen les funcions que va tenir el pou en un passat. Un símbol històric i arquitectònic és el campanar de la catedral. Ja en coneixes la seva història? Gràcies a la col·laboració entre Solsona Experience i el capítol catedralici ja pots conèixer els detalls sobre la construcció de la torre i gaudir d’una panoràmica d’alçada. Un altre Petits Fotografia ©

Aquests mesos calorosos arriba els dissabtes el Tasta Solsona, una proposta que amalgama la descoberta del patrimoni del nucli històric solsoní amb els sabors que s’amaguen en els comerços més antics, especialment els d’artesania i producció agroalimentària local. La visita acaba amb un tast de productes del territori. Aquest estiu també pots apuntar-te a les Rutes nocturnes teatralitzades pel centre històric, els dijous i divendres a les 21h a partir del 25 de juliol i fins al 30 d’agost. Pots consultar la seva agenda i assabentar-te de totes les festes, fires i esdeveniments varis que es duran a terme tota la temporada d’estiu. Ja l’has consultat? Són moltes les activitats que donaran vida a la població solsonina aquest estiu, només cal que estiguis disposat a passar-ho bé i voler conèixer les seves particularitats. Volen que t’ho passis bé, tan si ets del poble com si ets de fora vila. Aquest any Solsona ha obtingut la marca Ciutat amb caràcter pel seu potencial historicocultural. Li ha atorgat la Generalitat de Catalunya per mitjà de l’Agència Catalana de Turisme, i és que Solsona és el segon municipi de Lleida i el tercer de Catalunya Central amb aquest distintiu que promou el turisme cultural. Aquesta marca té com a objectiu posar en valor el patrimoni urbà de Catalunya. En definitiva, Solsona és una població nascuda en l’entorn d’un castell i d’un monestir, a la qual el rei Felip II va atorgar el títol de ciutat, què aquest any se’n commemora el 425è aniversari. Avui en dia, si passegem per aquest municipi ens permetrà ficar-nos a la pell del què va ser aquesta ciutat i contemplar la calma i la riquesa del patrimoni històric cultural dels segles passats. L’entorn de Solsona, anomenat el Vinyet, conserva el mosaic antic de boscos, camps, cases de pagès i parets de pedra. Pots gaudir de rutes saludables senyalitzades i bidireccionals que et permetran descobrir racons i paratges singulars, adaptades per a tots els públics. + info al web:

www.solsonaturisme.com

Víctor Pallarès ©

No pots marxar de Solsona sense jugar a buscar els caps de biga, els sentinelles de Solsona, observa’ls bé amaguen detalls. Esbrina’ls. Tan sols cal que facis un passeig pel centre històric de Solsona i t’adonaràs que algú t’observa, són els ulls esbatanats que us espien des de les alçades, la majoria són personatges amb cares grotesques. Pots realitzar un recorregut i trobar-les totes. Estan per tots els racons, mira cap al cel i les trobaràs

AJUNTAMENT DE SOLSONA C/ del Castell, 20 25280 SOLSONA 973 48 23 10

solsonaturisme@ajsolsona.cat


el PALLARS

SOBIRÀ

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Reserva Natural de Boumort, la Reserva Natural Parcial de la Noguera Pallaresa-Collegats i molts altres espais de gran valor són bona prova de la importància natural d’aquest indret. Així doncs, la protecció d’aquesta regió és cabdal per la conservació de les espècies que hi viuen i perquè tant nosaltres com futures generacions puguem gaudir-les molt temps més.

L’Alt Pirineu entre valls i muntanyes, un paradís rural es muntanyes són un emblema dels països on es troben. A Catalunya són símbol els cims del Pirineu i en concret, la comarca del Pallars Sobirà compta amb la més alta de tot el país: La Pica d’Estats. Les muntanyes d’aquesta comarca són admirades, però és a les seves valls que la vida pren força i els paisatges deixen de ser gelats i feréstecs per acollir la flora i fauna característica dels indrets d’alta muntanya. Apreciades per excurcionistes i amants de la natura, les valls són ideals per comprendre la vida d’una altra manera, més oberta i connectada amb l’entorn. Al Pallars Sobirà hi trobem diferents valls que són travessades de nord a sud pel riu Noguera Pallaresa: la vall d’Àneu, la vall de Cardós, la vall Ferrera, la vall d’Àssua, la vall de Siarb... Totes elles tenen un caràcter especial però comparteixen un únic paisatge de gran valor ecològic que és apreciat nacional i internacionalment. En aquestes valls trobem arbres, arbustos, matolls i flors que formen els tan característics prats de dall i boscos de ribera, —i alzines, roures, pins, boscos d’avet i faigs— segons la zona. Així doncs, el Pallars Sobirà és la comarca amb menys habitants però la més gran del país, per això és el pulmó verd més gran de Catalunya i moltes espècies amenaçades segueixen pervivint aquí.

52

El paisatge del Pallars Sobirà és d’un gran valor ecològic, per això les Reserves i els Parcs Naturals de l’Alt Pirineu protegeixen la vegetació i els animals que hi viuen La fauna salvatge s’estén per aquestes valls com en altres indrets del món encara verges. Concretament, a les valls del Pallars Sobirà hi podem trobar espècies com la perdiu blanca, l’ermini, l’izard, el picot o el gall fer, entre d’altres. Per tant, per totes les característiques que aplega aquesta comarca, no és d’estranyar que els primers pobladors de la prehistòria s’hi instalessin, ni que molt més recentment, l’any 920, es creés un comptat que duraria 500 anys, el més longeu de tota Catalunya. Aquesta és una terra de gent pionera i valenta que ha sabut traure partit de tot el que la comarca té.

Durant el segle XX, les centrals hidroelèctriques són el motor de la regió i tot i que del 1960 a 1980 molta gent emigra, a partir dels 90 tot això canvia. Sobretot aquests darrers anys, el reclam dels paisatges i la vida autèntica i tranquil·la a l’Alt Pirineu ha fet que la gent s’hi torni a instal·lar i que el turisme esdevingui un element clau de l’economia pallaresa. Els esports d’aventura, les estacions d’esquí, l’ecoturisme i el turisme rural s’han convertit en imprescindibles, però tot i així, la tradició es conserva amb la ramaderia, l’agricultura i l’explotació forestal. L’impuls per tirar endavant i donar a conèixer arreu tot allò increïble que conté aquesta comarca continua. I tu? Ja l’has descoberta? Si totes aquestes característiques t’han deixat bocabadat, el patrimoni històric i arquitectural acabarà de sorprendre’t més. L’església romànica de Santa Maria de Ribera de Cardós i els ponts romànics de Cassibrós i de la Mare de Déu del Pont en són uns bons exemples. A més a més, els visitants trobaran tot el necessari als pobles de les valls perquè l’estança al Pallars Sobirà sigui memorable. Visitar aquesta comarca d’alta muntanya, tant si és sol o acompanyat, és retrobar-se amb el bo i millor de la nostra terra. El Pallars Sobirà t’espera perquè vegis de primera mà un dels paisatges més ben conservats de Catalunya. Pobles de pedra, pissara i fusta i una història mil·lenària fan d’aquest indret la combinació idònia entre natura i tradició


On podreu respirar aire pur i relaxar-vos en un entorn ple d’aventures i ...

ACTIVITATS PER A TOTHOM!

VALLS DE L’ALT

Turisme Pallars Sobirà C / Camí Cabanera s/n · 25560 SORT Tel: +34 973 621 002

Autor imatge: photoset.es

Aquest estiu escapa’t a les valls de l’Alt Pirineu i sent l’autenticitat del Pallars Sobirà!

PIRINEU

Web: turisme.pallarssobira.cat Facebook: @ PallarsSobira.tourism Twitter: @ visitpallars Instagram: @ pallarssobiratourism


el TARRAGONÈS

A

rriba la 6a edició de l’Altacústic, el Festival de Música Independent d’Altafulla. Els dies 18, 19 i 20 de juliol tretze grups actuaran en aquest reconegut certamen, dels quals el 50% són del Camp de Tarragona. El Festival es duu a terme al meravellós nucli antic d’Altafulla: Vila Closa. Aquesta zona emmurallada del municipi acompanya a la perfecció el reconegut festival de Tarragona i s’espera que aquest any es superin els 8000 espectadors de darreres edicions. L’entrada és lliure en tots els concerts i els 13 grups que actuaran són: Fito Luri, Susannes, Joan Reig (Els Pets), Elena Volpini, Anaïs Vila & Pantaleó, Steve Smyth, TMN, Espaldamaceta, Marta Knight, Donallop, Marialluïsa, Kids From Mars i Ramón Aragall. Hi haurà un total de tres escenaris repartits per Vila Closa: l’Escenari Església, l’Escenari del Pou i la Placeta. Aquest any destaquen l’australià Steve Smyth tocant en exclusiva el seu dar-

rer treball que publicarà a la tardor i Ramón Aragall, que també debutarà presentant el seu últim disc Kamikaze. Formacions joves també són presents al festival com Kids from Mars i Marta Knight. Tots dos actuaran els dissabte 20 de juliol acompanyats de Donallop, Marialluïsa i Ramón Aragall. En aquesta edició l’organització del Festival instal·larà un punt lila destinat a assessorar i donar informació i atenció a qualsevol persona que vegui o pateixi una agressió masclista, i també es repartiran braçalets personalitzats per l’Altacústic amb el lema “Només sí és sí”. Aquestes accions, que ja es duen a terme en altres festivals, pretenen que el certamen sigui el més segur possible i aquesta és la primera vegada que s’instaura un punt lila al festival i al municipi. Que el 50% dels grups siguin del Camp de Tarragona no és una casualitat. Aquesta ha estat una de les grans apostes de l’any, ja que es vol fomentar les bandes i grups locals emergents al territori. Al certamen, que va comen-

çar el 2014 a Altafulla, s’han pogut escoltar veus d’artistes de renom del panorama musical com Judit Nedderman, Joan Colomo i el Petit de Cal Eril, i aquest any no serà menys. Els artistes que hi participen són tots ben coneguts entre la música indie. Aquest i molts altres motius han fet que l’Altacústic, amb un recorregut de tan sols sis edicions, ja s’estigui creant un públic fidel que cada any augmenta més. Així que ja ho saps, si t’agrada la bona música i vols gaudir-la en un lloc inigualable com la Vila Closa d’Altafulla no dubtis més i vine a gaudir del més pur indie a l’Altacústic! El municipi t’espera amb els braços oberts per veure el bo i millor de l’escena indie emergent del Camp de Tarragona i del món

La meitat dels grups que actuen són del Camp de Tarragona i s’espera que es superin els 8.000 espectadors de darreres edicions

DONALLOP FITO LURI ANAÏS VILA & PANTALEÓ

ESPALDAMACETA KIDS FROM MARS

JOAN REIG

MARTA KNIGHT

STEVE SMYTH

SUSANNES

RAMÓN ARAGALL

TMN

MARIALLUÏSA


A55


Un indret amb platges de sorra fina, envoltat de boscos i acompanyat per la llum màgica del capvespre. Recorrem els carrers de Roda de Berà, a la comarca del Tarragonès, i descobrim racons plens d’història i personalitat que aporten un gran valor en aquest idíl·lic indret al costat del Mar Mediterrani.


El clima mediterrani i la qualitat de les platges fan d'aquest municipi un lloc captivador

oda de Berà és un petit poblet d’aquells que inspiren artistes a escriure un poema o pintar un quadre. Sempre amb un esperit modernista i capdavanter, compta amb un patrimoni històric i cultural que molts pobles voldrien. Per començar, aquest municipi d’uns 7.000 habitants té l’arc de Berà, –edificació que data del segle I aC i que l’any 2000 va ser reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial juntament amb el conjunt monumental de Tarraco– i també conserva altres elements arquitectònics que no es remunten a l’època romana però sí a l’edat mitjana i als segles XVI i XVII, en època renaixentista i també posterior.

58

El Cucurull, per exemple, és una de les edificacions de la Roda de Berà medieval. Aquesta torre situada a la muntanya dels Molins, un lloc ideal per anar d’excurció, és també mirador de tot el litoral tarragoní i diversos estudiosos constaten que és un vestigi de l’antic castell de Roda. Per apreciar la regió des d’una altra perspectiva, Roda de Berà també ens ofereix el Mirador Pujol de la Morella. Amb una panoràmica de tot el terme municipal, el Mirador es troba al nord del nucli urbà i damunt d’un turó que ens permet enmirallar-nos amb tot el paisatge de la Costa Daurada. D’altra banda, l’Ermita Mare de Déu de Berà i l’Església de Sant Bartomeu, fets de maçoneria i pedra polida, donen fe del pas del renaixement per aquest

poblet costaner, i el Castell de Berà i la Capella Mas Carreras, d’estil modernista, demostren com aquesta població ha estat sempre avantguardista en matèria cultural i d’arquitectura. Del segle XVIII, en canvi, trobem els Molins Fariners, construïts per iniciativa de Francesc March, senyor en aquella època de Creixell, Roda i Berà. Per visitar-los també hi ha un petit recorregut que ens descobrirà els paisatges costaners més autèntics de la zona. Aquests són alguns dels indrets que descobriràs en aquest municipi, però n’hi ha molts més! Amb tan sols una superfície de 16,5 Km2, Roda de Berà té un patrimoni únic. Referent de la comarca del Tarragonès, és també reconegut per les


Aquest és un dels municipis de la Costa Daurada que aglutinen més castells, esglésies i edificis històrics d’estils i èpoques diferents

seves platges, rodejades de penya-segats i de sorra blanca i fina, i pel seu Passeig Marítim i Camí de Ronda. Les platges més concorregudes són la Platja Llarga, la Platja de la Punta d’en Guineu, la Platja de la Pallisseta i la Platja Costa Durada. Totes elles destaquen pel sistema de gestió ambiental que utilitza el municipi, que fa que hagin sigut reconegudes amb guardons de prestigi com el Certificat europeu EMAS III, el Sistema de Gestió ambiental ISO 14001 o les Banderes blaves. Roda de Berà dona molta importància a l’estat de les seves platges. De fet, són un dels atractius principals per estiuejar al municipi i tot gràcies a la preservació del medi ambient i del seu ecosistema dunar “Els Maladers”.

I si el que vols és passejar-te per un “Poble espanyol” com els d’abans i traslladar-te a una altra època, a Roda de Berà tens l’oportunitat de visitar Roc de St. Gaietà, un conjunt de casetes i apartaments que es troben a primera línia de mar, al costat del Museu de la Ràdio. Aquest poble típic de pescadors es va acabar d’edificar l’any 1972 i les seves reixes i portes de ferro forjat, pilars i façanes el fan encantador. Fins i tot els marcs de les finestres van ser traslladats d’antigues masies del segle passat. Aquest poble, a la Punta d’en Guineu, és de revista, i el lloc ideal per passejar a qualsevol hora del dia. Aquest estiu no et faltaran motius per visitar Roda de Berà. De fet, és el poble costaner de la Costa Daurada per

excel·lència. Gràcies a la seva bona situació, a 20 minuts de tarragona, hi trobaràs serveis a l’abast perquè no et falti de res durant la teva estància. Vine i gaudeix de l’esperit mediterràni, el de la Tarraco de l’època romana que ha arribat fins als nostres dies

C/ Joan Carles I, 15 43883 Roda de Berà (TGN) Tel. 977 657 009 www.rodadebera.cat


el BAIX

CAMP


Pratdip és misteri Aquest poble situat a la comarca del Baix Camp, a les muntanyes de la Costa Daurada, és especial. Tot ell respira màgia i tradició. Com si fos sortit d’un quadre expressionista, a l’estil Edvard Munch, carrers, muntanyes, roques i corriols conserven un ambient enigmàtic, impenetrable. Endinsar-nos a Pratdip és conèixer un indret on el temps no ha passat: el centre històric, l’Església de Santa Marina, la Torre del Castell o les Arcades de Cal Sisa són una mostra de l’especial atmosfera que caracteritza el poble. De fet, no només a l’interior del poble es respira aquest aire particular, la Serralada de Llaberia què conforma el territori amb els seus magnífics paisatges és una de les més salvatges i desconegudes de tot Catalunya. D’aquí que encara avui dia es conegui la llegenda dels Dips, els gossos llop que segons la gent del poble es veuen, de tant en tant, per aquestes muntanyes. Així doncs, Pratdip és un poble llegendari. La tranquil·litat i l’harmonia regna a les muntanyes i al municipi, i això fa que sigui tan apreciat pels visitants. A més a més, el senderisme, l’escalada, la BTT o l’hípica són algunes de les moltes activitats que ofereix Pratdip, ja que té una àmplia xarxa de camins i corriols, i les parets de roca de la Serralada de Llaberia –esquerpes i amb nombroses vies– són ideals per a tot tipus de nivells d’escalada, des de principiants fins a nivells avançats o tècnics. L’indret, per tant, és perfecte pels amants de la muntanya i l’excurcionisme. Ara bé, si el que prefereixes és fer un turisme més tranquil i relaxat, el poble ofereix visites guiades pel centre històric, visites al Centre d’Interpretació de la Serra de Llaberia – on es pot trobar tot tipus d’informació turística de la zona–, o al Santuari de Santa Marina, a les Torres de la Muralla i al Castell de Pratdip. El poble de ben segur que et cautivarà. Els paisatges, l'ambient i el tarannà de la seva gent fan d’aquest poble una visita obligada del Baix Camp

Pratdip és un dels pobles més misteriosos i enigmàtics de Catalunya. El centre històric, l’Església de Santa Marina, la Torre del Castell o les Arcades de Cal Sisa demostren la singularitat d’aquest poble que, des de l’època medieval, desperta la curiositat de visitants i excursionistes. El municipi es troba a la Serralada de Llaberia, un lloc perfecte per practicar l’escalada, fer senderisme i BTT.

61


quest any s’han organitzat moltes activitats per commemorar el dia de la patrona del poble. Són quatre els dies dedicats a celebrar la festa major, de dijous 18 fins al diumenge 21 de juliol, i les activitats més destacables són la sardinada popular, seguida de l’actuació del Mag Lari, la nit del dijous 18 de juliol, el correfoc pels carrers del poble i la Nit Jove amb els grups: La Terrasseta de Preixens i Band the Cool, divendres 19, i el Parc Infantil, els Inflables d’Aigua i el Supertobogan el matí de dissabte a la piscina municipal. El dissabte 20 de juliol destaca també la II Cagada del Ruc al Prat, l’original concurs que ja es fa en més d’un poble de la contrada i que consisteix en deixar anar un ruc i esperar que faci la primera deposició. Qui encerta on l’ha fet, guanya la rifa que s’ha fet prèviament. Aquest curiós certamen precedeix el concert de tarda de l’Orquestra Europa i el ball de nit que dinamitzarà la mateixa orquestra. A la Matinada, la Xaranga amb Suquet Calero posarà fi a la última nit de festa i el dia següent, les sardanes, la Santa Missa a l’Ermita de Santa Marina i el Ballet acrobàtic Flip Flap protagonitzaran un dia més tranquil però que posarà el colofó d’aquesta esperada festivitat. La festa està assegurada i està encarada a satisfer les necessitats de tot tipus de públic, des dels més petits fins als més grans. Conèixer un poble per festa major és coneixe’l de debò i Pratdip no et deixarà indiferent. El seu patrimoni natural, humà i fantàstic combina a la perfecció amb el silenci i l’ambient pur i màgic que existeix al poble des de l’època medieval. Després de visitar-lo, no voldràs tornar a casa!

62

Del 18 al 21 de juliol és Festa Major a Pratdip i el municipi organitza múltiples activitats: correfocs, màgia, xaranga, concerts... Aquest és el mes ideal per visitar-lo i assaborir tot el que Pratdip et pot oferir


E

stiuejar a l’Hospitalet de l’Infant i Vall de Llors, de 102km2 repartits entre la plana litoral i la serralada prelitoral, és una experiència integral, ja que entre la platja i la muntanya, el terme acull una oferta variada d’activitats enmig d’un paisatge únic i encisador. Les platges de l’Hospitalet de l’Infant i Vall de Llors, d’aigües tranquil·les, naturals i transparents, són reconegudes amb el certificat ecoplayas i el de qualitat ambiental EMAS (acrònim de l’anglès Eco-Management and Audit Scheme, sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals), i destaquen per ser un lloc ideal on relaxar-se, desconnectar i practicar esports (voleibol, futbol, activitats nàutiques, senderisme...). En total n’hi ha quatre: la de l’Arenal, la de la Punta del Riu, la del Torn i la de l’Almadrava. Les tres primeres són reconegudes amb la Bandera Blava, i totes recullen les característiques de la Costa Daurada –sorra fina, platges llargues i aigua transparent–. Trets que fan que cada any milers i milers de persones visitin aquestes platges. La platja de l’Arenal, per exemple, amb 1.800 m de longitud, és la més gran i la que es troba més aprop del nucli de l'Hospitalet de l'Infant. Aquesta és una

platja ampla amb dos parts ben diferenciades: la banda nord –de fàcil accés i amb una gran oferta d’activitats– és ideal per les famílies amb nens petits per la seva poca fondària, en canvi, la banda sud és una platja amb dunes de vegetació mediterrània, bosc de pi blanc i un petit aiguamoll amb joncs, perfecta per aquells que volen nedar i prendre el sol envoltats de natura. L'Arenal i la Punta de Riu és on es practiquen la majoria d’activitats nàutiques. De fet, davant de la platja de l'Arenal, prop del camp de futbol, s’hi troba la Base Nàutica, i allí és on es pot reservar: caiac, vela lleugera, BTT, paddlesurf, winsdurf... A més a més, també ofereixen servei de ludoteca. Només cal que t’hi atansis i preguntis. Ells t’ensenyaran tot el ventall de possibilitats que les platges del municipi ofereixen. Entre el Port de l'Hospitalet i la desembocadura del riu Llastres, i de només 600 m de llargada i 70 m d’amplada, la més petita de totes, la Punta del Riu, connecta el municipi amb Mont-roig del Camp i des de la passarel·la de fusta que creua la desembocadura del riu s’hi pot observar el canyissar, el tamarius i el jonc, i peixos com el fartet, actualment en perill d’extinció.

El Torn, en canvi, és una platja naturista coneguda internacionalment i forma part de La Rojala-Platja, espai d’interès natural. Aquesta és la que es troba més lluny del nucli de l'Hospitalet de l'Infant i té una extensió de 1.600 metres. Per les seves aigües transparents i el seu valor paisatgístic, amb dunes, màquies, alguers i pinedes, és un espai idoni per la pràctica del nudisme i la contemplació de la natura. Per últim, l’Almadrava és la que es troba al nucli del poble que porta el mateix nom. Formada per casetes blanques, es caracteritza per la tranquil·litat de la platja i per la seva situació, al costat de la localitat i d’un agradable passeig marítim. Com es pot veure, les quatre platges acullen perfils de gent ben diferent. Per això, l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és tan reconegut i apreciat pels amants de la platja i la natura. I tu? Amb quina et quedes? L’ Arenal, la Punta del Riu, el Torn o l’Almadrava?

Les platges de l’Hospitalet de l’Infant i Vall de Llors tenen diferents certificats de qualitat ambiental i de serveis i destaquen per ser un lloc ideal on relaxar-se, desconnectar i practicar esports

64


UNA TERRA DE RIU

E

l riu Ebre travessa tota la la Ribera d’Ebre i ha estat sempre de molta importància cultural, social i natural. Antigament, el riu era una part important de l’economia de la comarca: canal de comunicació de persones, mercaderies i cultures. És a meitat del segle XX, però, que amb els canvis socials i econòmics, el riu deixa de ser la font econòmica principal. Tot i així, no deixa mai de ser d’importància, ja que no només dona nom a la comarca sinó que la caracteritza i és un dels seus símbols.

Els darrers anys, la comarca de la Ribera d’Ebre aprofita aquest riu carregat d’història per donar-li l’embranzida turística que es mereix. Avui dia podem gaudir-lo de maneres molt diferents: passejant pel Camí de Sirga, que el voreja, o bé desplaçant-nos en caiac, en piragua, a travès de creuers turístics amb llaüt (l’embarcació tradicional de les Terres de l’Ebre), o a partir de vaixells amb motor o vaixells residència. La manera que escollim per desplaçar-nos dependrà del tipus de turisme que preferim. Si el que ens agrada és el turisme actiu, travessar el riu de nord a sud amb caiac o piragua serà una experiència inoblidable que satisfarà les nostres ganes d’aventura. En canvi, si el que volem és gaudir d’unes vacances tranquil·les, un passeig amb vaixell ens permetrà relaxar-nos i simplement gaudir dels bells paisatges que ens envolten. Ara bé, si la teva passió és la pesca, les estades en vaixell residència et permetran conèixer el pantà de Riba-roja d’Ebre o de Flix tot practicant el teu esport preferit. Per últim, combinar descens amb piragua i caminar o córrer també és possible. Diverses empreses de la Ribera s’adapten a les necessitats de les persones i grups que visiten la demarcació. Només cal que triïs!

A la Ribera d’Ebre “el riu és vida” i és lloc de trobada, frontera i unió d’aquesta històrica regió

El riu Ebre al seu pas per Miravet

66

Així doncs, la millor manera de conèixer la Ribera d’Ebre és a partir del riu, ja que ens permet descobrir el seu patrimoni arqueològic, natural, històric i cultural només aixecant la vista. Són molts els pobles de ribera que es veuen des del riu: Miravet, Garcia, Ascó, Flix, Móra d’Ebre... de manera que fer un passeig en barca és una opció ideal per gaudir dels paisatges fluvials i trobar-nos amb els pobles més autèntics de la comarca, els que han nascut arran de l’aigua. D’altra banda, si t'agrada caminar o la bici, la Ribera d’Ebre també es pot descobrir pel Camí de Sirga, el també anomenat Camí natural de l’Ebre o GR-99. Aquest camí, que comença a Cantàbria i acaba a la desembocadura del riu, a les Terres de l’Ebre, consta de 1150 km dividits en 59 trams. A la Ribera d’Ebre li corresponen tres: el 37, 38 i 39. El Camí de Sirga, anomenat així pels sirgadors que antigament anaven riu amunt amb els llaguts, permet descobrir gran part de la comarca a ritme pausat i plaent, des d’un altre punt de vista. De fet, a la Ribera d’Ebre és on es conserva millor aquest camí que recorre 40 km de l’interior del territori. Sobretot, el tram que transcorre la zona d’Ascó és un dels que té més ressò pel seu paisatge fluvial, a tocar de l’Ebre i entre muntanyes. És destacable també en aquest tros del camí l’espectacular Pas de l’Ase, on només amb un cop d’ull prenem consciència de la importància del riu i de la seva relació amb la població i el paisatge de la Ribera d’Ebre


trets identitaris de les festes de Sant Jaume de

La població de la Ribera d’Ebre treu les seves tradicions al carrer del 19 al 28 de juliol

L’

estiu és sinònim de festa major en la majoria dels nostres pobles. En el cas de Tivissa, a la Ribera d’Ebre, el dia de Sant Jaume està subratllat amb color roig al calendari festiu del municipi. Enguany, les festes tivissanes se celebraran del 19 al 28 de juliol i aglutinaran, com ja és costum, un seguit d’activitats perquè les puguin gaudir petits i grans.

L’estiu a Tivissa és un no parar: la Festa Major, del 19 al 28 de juliol, les Nits a la Baranova, el 2 i 4 d’agost, la Nit Lírica, la Nit Escènica i la resta de caps de setmana d’agost formen el programa d’esdeveniments d’aquest esperat estiu 68

Un dels actes que donen personalitat a aquests dies de festa i que no entén d’edats és la ballada de la Dansa de Tivissa. Juntament amb el Correfoc, va ser declarada Manifestació de Caire Cultural i Tradicional d’Interès Etnològic per la comarca de la Ribera d’Ebre fa un parell d’anys. Malgrat que es va deixar de ballar pels volts del 1950, van ser els mateixos veïns els que la van recuperar per tornar a portar els seus compassos pels carrers de la vila. Antigament, es ballava per la festa de la Vuitada, dedicada al Santíssim Sagrament i que se celebrava a tots els barris de la població com a continuació de la Diada de Corpus. Actualment, és un dels esdeveniments més esperats de les festes de Sant Jaume. Aquest mes de juliol, el dia 27, és

el de la cita que tenen els tivissans per agafar-se de les mans i tornar a moure el cargol de la Dansa per tots els carrers guiats pels caps de colla de cada barri. La plaça de la Baranova tornarà a ser punt d’inici i final d’aquest acte tan especial que es clou amb el ball de la Jota. Les tradicions culturals que es perpetuen en el calendari festiu de Tivissa mantenen el també tradicional correfoc de la vila. Poques hores després que finalitzin els ritmes musicals de la Dansa de Tivissa, n’agafaran el relleu el ressò dels tambors que, mentre els llums s’apaguen, donaran peu a la sortida de les espurnes i el fum dels diables. La pólvora anirà, un any més, a càrrec dels Diables de Sant Andreu, que ja porten més de vint anys portant la màgia del foc als carrers del municipi amb el clam tradicional del “No passaran! No peten!”. Els carrers estrets, els porxos d’entrada a la localitat i el gran nombre de petites places que sorgeixen a cada pas fan que la gran quantitat de foc i petards que intervenen en aquest correfoc, el converteixi en un recorregut ple de sorpreses i diversió que s’ha de gaudir amb seny.


Les activitats esportives també tenen el seu paper destacat durant aquests dies de festa. N’és un bon exemple la celebració de la tradicional cursa popular del municipi, que celebra aquest any el quarantè aniversari. De caire no competitiu, enguany tindrà lloc el dia 28 a les set de la tarda, darrera jornada festiva. Per tenir un record de l’efemèride, es pintarà un mural commemoratiu dels quaranta anys d’una cursa que aplega sempre un bon nombre de participants que volen posar a prova la seva resistència després d’haver encadenat totes les activitats festives del municipi iniciades el dia 19 amb una caminada solidària per recollir diners per a la investigació contra el càncer. El campionat de natació, la tirada de petanca i la pedalada popular, el penúltim dia de festa major, també es troben en la programació festiva i s’espera

que un any més la seva participació sigui elevada. Pel que fa a les activitats no esportives, destaquen totes les activitats adreçades al públic infantil: animacions, festa de l’escuma, tobogan d’aigua... Les sardanes, la Santa Missa i l’Homenatge als avis, actes que se celebren cada any, acaben d’arrodonir aquesta festa tan esperada de la comarca de la Ribera d’Ebre.

Un any més la reconeguda soprano, Sara Blanch, torna a casa per mostrar la seva versatilitat vocal i interpretativa a Les Nits a la Baranova

Passada la festa major, Tivissa acull un any més Les Nits a la Baranova, nits on la música lírica és la protagonista. El divendres 2 d’agost i diumenge 4, a les deu de la nit i les vuit del vespre, respectivament, es duu a terme l’esdeveniment i aquest any, seguint amb la línia d’anys anteriors, Sara Blanch serà la convidada d’honor. La soprano líricolleugera, Premi Òpera Jove 2017 a la jove promesa femenina catalana, retorna a casa per mostrar un cop més la seva versatilitat vocal i interpretativa. L’acompanyaran David Alegret (tenor), Josep Buforn (pianista) i Júlia Sesé (directora del cor The Beauty Fools, que també cantaran)

www.turismetivissa.com C. Foig, 3 · 43746 TIVISSA (Tarragona)

Tel. 977 417 551 turisme@tivissa.cat foto de Jordi Santicana ©


el BAIX

EBRE

Tot el que busques vora mar ho trobaràs a

L’

Ampolla és el primer poble del Delta de l’Ebre. Amb un passat molt lligat al mar i a la costa i en una zona geogràfica immillorable, segueix l’activitat econòmica que fa segles sustenta la seva població: la pesca i l’agricultura. A banda de ser una tradició i un mode de vida, és el gran reclam d’aquesta autèntica terra del Baix Ebre. Per tant, ens trobem davant d’un poble costaner on la gastronomia és una part fonamental de la seva història i que compta i posa en valor els millors productes de la costa del Delta de l’Ebre: les ostres, la fideuada, l’arròs negre, el marisc i el suquet de peix, les principals delicatessen d’aquesta regió costanera.

L’aposta de l’Ampolla per l’ecoturisme ha posat en valor tot el seu patrimoni cultural i natural Amb uns paisatges fabulosos únics al litoral català, les platges formen una part molt important de l’Ampolla. Aquestes són apreciades per la seva morfologia i qualitat, però també perquè a diferència d’altres, les de l’Ampolla són llargues i molt tranquil·les.

Les aglomeracions que pateixen altres municipis de la costa, a l’Ampolla no arriben a produïr-se, i si ets dels qui els hi agrada el sol, el mar, un passeig al vespre i nedar tranquil·lament, només escoltant la remor del mar, l’Ampolla és el lloc on has d’estiuejar.

Aquesta població costanera és una de les menys massificades del Delta, per això les seves platges i cales són de gran qualitat i han rebut diversos reconeixements els darrers anys La ruta dels penya-segats et guiarà per les platges més autèntiques de la zona i segons les teves preferències podràs triar si quedar-te en una petita cala o en una platja quilomètrica. Aquest poble costaner ho té tot. A més a més, l’Ampolla és un dels pocs indrets de Catalunya què les seves platges han estat guardonades per la seva qualitat, tant de l’aigua com paisatgística, ja que és un poble que defensa l’ecoturisme per damunt de tot, i això li ha valgut tots aquests reconeixements que tantes platges voldrien. Així doncs, fomentar el turisme sostenible, tot respectant la natura, ha sigut la gran aposta d’aquest poble conegut pel seu gran patrimoni natural. La majestuosa Bassa de les Olles de l’Ampolla n’és un bon exemple, ja que és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l’Ebre i enceta aquest escenari tan privilegiat.

70

Entre arrossars i dunes, i comunicada directament amb la Badia del Fangar, la Bassa de les Olles també és una de les desembocadures més antigues de l’Ebre i és aquí on es pot observar una important població d’aus aquàtiques: els flamencs, ànecs collverds, agrons blancs, blauets i camallargues, entre d’altres. A més d’això, l’Ampolla es troba en una de les localitzacions més fascinants del Delta, la terra s’endinsa cap a l’interior i el mar pren rellevància tot formant una gran bassa amb forma d’ampulla (prové del llatí i significa àmfora), d’aquí el seu nom. Aquesta població marinera ha anat creixent considerablement els darrers anys al voltant de la Badia del Fangar i actualment és un dels racons de platja més valorats del Delta. Aquest any l’Ampolla ha estat seleccionada per la pàgina web de turisme 101 lugares increíbles com un dels 30 pobles més bonics de la costa Mediterrània. La web ha destacat la connexió del municipi amb el mar, la poca massificació del poble, el grau de conservació de les seves platges i cales i el seu patrimoni cultural i natural.

L’Ampolla ha estat seleccionada com un dels 30 pobles més bonics de la costa Mediterrània Per tots aquests motius i per la seva inigualable gent, acollidora i simpàtica, aquest és un poble que vols descobrir i que no pots passar un estiu més sense conèixer


el MONTSIÀ

municipi també posa a la disposició dels més petits activitats i tallers de manualitats. stàs pensant en anar-te’n a la platja aquest juliol? Sant Carles de la Ràpita és la teva destinació. Amb les típiques platges llargues i de sorra fina de les Terres de l’Ebre, Sant Carles celebra un estiu de primera amb moltes activitats perquè no t’avorreixis en cap moment. Entre les programades per aquest mes destaquen el pilates, el chiwalk o el chirun, perquè segueixis en forma i compensis els excessos d’estiu tot gaudint de la platja en tota la seva esplendor. En concret, el chiwalk i el chirun combinen caminar o córrer des d’una perspectiva encarada a evitar lesions i a emfatitzar la biomecànica correcta de l’esport en qüestió. L’activitat és genial per a principiants però també pels que tenen un nivell avançat i volen perfeccionar la seva tècnica i trobar el plaer en caminar o córrer de manera idònia. A banda de les activitats esportives, Sant Carles de la Ràpita proposa tallers, exposicions, projecció de pel·lícules i fins i tot cantades d’havaneres i festes! La cultura en aquest poble costaner és una prioritat i és tot un reclam en aquest mes de juliol. El

Les festes de la Mare de Déu del Carme i les festes majors de Sant Jaume posen el colofó al juliol, tot dinamitzant ciutadans i visitants perquè l’estiu a Sant Carles sigui per no oblidar-lo. De cara a l’Agost, la dansa pren protagonisme i s’organitzen balls de moda de dilluns a divendres i concretament, el dia 2 l’escola de dansa Esther Roselló fa una exhibició oberta a tothom a la plaça del Cóc. Altres activitats com el pilates, la zumba o el chiwalk i el chirun segueixen perquè avancis la teva pràctica i et converteixis en tot un expert. Pel que fa a les activitats infantils, el cinema a la fresca, les manualitats, contes infantils i tallers varis són l’oportunitat perfecta perquè els més petits gaudeixin plegats aprenent i jugant. La programació també oferta amb inscripció prèvia el Nòrdic walking amb lluna plena al Trabucador. Una oportunitat única de fer esport i turisme acompanyat de la lluna plena i el caliu d’un dels espais més bonics de les Terres de l’Ebre, el Trabucador, un braç de terra de sis quilòmetres que s’endinsa al mar. T’ho perdràs? A banda, la Ruta teatralitzada dels orígens

Sant Carles de la Ràpita ofereix un ampli ventall d’activitats per a tots els gustos aquest estiu: pilates, chiwalk, chirun o Nòrdic walking t’ajudaran a seguir en forma mentre estiueges 72

de La Ràpita ens mostrarà els monuments i carrers més destacables de Sant Carles i el Delta Chamber Music Festival i el Festival Food and Fashion seran els hits de l’agost. I si és la primera vegada que vas a La Ràpita... segur que sentiràs a parlar de les muscleres. A la badia dels Alfacs, un dels ports naturals més grans d’Europa, els musclos troben el seu lloc ideal. El municipi prepara diferents rutes per la badia: amb taxi marítim, embarcació a motor, golondrina... perquè arribis a la destinació i puguis degustar els millors musclos de les Terres de l’Ebre. El paratge, al mig del mar, et deixarà sense paraules. Les muscleres són un dels símbols de Sant Carles de la Ràpita i una parada obligatòria per tots aquells amants dels fruits de mar i de la gastronomia del Delta de l’Ebre. Les visites a les muscle-


Al juliol les festes de la Mare de Déu del Carme i les de Sant Jaume dinamitzen la comarca i els seus ciutadans, i a l’agost és el torn dels festivals

res ofereixen la possibilitat de degustar musclos acompanyats d’una copa de cava i un paisatge inigualable. Tant si vas sol com acompanyat, aquesta és una experiència que et farà sentir com mai i que repetiràs segur.

Ara bé, si el que prefereixes és visitar el Parc Natural del Delta de l’Ebre o fer una excursió en veler, Sant Carles s’adapta a les teves necessitats. Dins del poble les opcions també són múltiples: visites culConeixes les muscleres? turals per veure el patrimoni històric i artístic, el Museu de la Enmig del mar, envoltats Mar de l’Ebre, etc.

d’aigua cristal·lina, ens

La calor ja és aquí i el que ve més de gust és estar a la platja, trobem amb un dels en concret a una platja com la productes típics de Sant de Sant Carles de la Ràpita, on amants de les activitats nàutiCarles, els musclos ques, de la Badia dels Alfacs i del Delta de l’Ebre trobaran el seu lloc ideal i se sentiran com a casa. Així doncs, només cal que visitis el municipi! Una vegada estiguis a La Ràpita tria l’activitat que desitgis i passa-t’ho com mai al destí per excel·lència de les Terres de l’Ebre. Fes estiu! Fes Sant Carles de la Ràpita! 

Informació i reserves:

Oficina de Turisme i Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita Tel. 977 744 624 / 977 10 10 10

turisme.larapita.cat / enlarapita.com

73


RACONS DE CATALUNYA MUSCLERA DE SANT CARLES DE LA RÀPITA ( el Montsià )


L’

Avi Agustí, fundat l’any 1984, és un símbol al Delta de l’Ebre. L’empresa es dedica a la cria i venta de musclos i ostres d’alta qualitat des de fa més de 30 anys. Els productes que comercialitza l’Avi Agustí són ecològics, frescos i saludables i són un referent gastronòmic no només a l’Ebre, sinó a la resta del món. L’entitat va introduïr la producció d’ostres l’any 1990 i és el pioner de l’ostra enllaunada. L’Avi Agustí té la producció d’ostres i musclos enmig del Mar Mediterrani, on el mar es confon amb el cel i el visitant pot gaudir del producte fresc però també de l’idíl·lic paisatge del Delta de l’Ebre.

76

“La caseta”, ubicada en un lloc magnífic, es va iniciar el 2003 i va ser guardonada el 2016, juntament amb tota l’entitat l’Avi Agustí, com a millor experiència turística per “l’impuls pioner del turisme aqüícola de les muscleres de la Badia dels Afalacs, del Delta de l’Ebre i de Sant Carles de la Ràpita”. Aquest reconeixement mostra com és d’especial la zona turística de les muscleres, que ben diferenciada de qualsevol altre tipus de turisme, aconsegueix any rere any donar a conèixer el cultiu d’ostres i musclos entre la gent del país i de l’estranger.

L’entitat no només dinamitza turísticament la zona del Delta, sinó que n’augmenta el seu valor, sobretot a partir de les degustacions de productes d’alta qualitat in situ a “la caseta”. La climatologia de la zona i l’especial localització on es troba l’empresa, al Delta, on l’aigua dolça de l’Ebre es barreja amb l’aigua salada del Mar Mediterrani, fa que tant musclos com ostres tinguin unes característiques naturals excepcionals.

Aquesta emprenedora empresa, nascuda el 1984, ha aportat al mercat musclos i ostres ecològics, frescos i saludables


L’empresa i “la caseta” de l’Avi Agustí s’ha consolidat els darrers anys com un referent al món de la gastronomia i del turisme La varietat d’ostra que cria l’Avi Agustí és cassostrea gigas i és fumada i preparada amb un procés completament natural per al seu consum directe. A més a més, l’entitat dona molta importància a l’elaboració, que tot i ser purament tradicional, és estudiada i valorada per tal de què els últims avenços puguin afavorir la seva producció i comercialització. Per aquest motiu, el procés de cria de l’Avi Agustí és diferent de la resta de productors de musclos i ostres. Una de les característiques més destacables és que les ostres no es dipositen en bosses perquè creixin juntes, sinó que s’agrupen de tres en tres i són separades entre elles per tal què es desenvolupin de manera òptima. Aquest fet garanteix que el creixement i l’alimentació del fruit de mar sigui l’ideal. L’entorn és un altre punt a favor de l’elaboració dels musclos i ostres de l’Avi Agustí, ja que són criats dins del

Parc Natural i la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. El respecte a la terra i el mar manté vives les tradicions i viceversa, i la desembocadura de l’Ebre, una de les zones humides més importants del litoral mediterrani, és única i excepcional per la cria d’aquestes espècies. Conèixer les muscleres de l’Avi Agustí és una de les millor maneres de conèixer les Terres de l’Ebre i una experiència que en pocs racons de món podràs gaudir. I ara que és estiu és la millor època de l’any per conèixer-les

Ctra Poble Nou, Km3 · 43540 SANT CARLES DE LA RÀPITA (TGN) T. 659 223 910 info@aviagusti.com www.aviagusti.com


Menja i beu, que la vida és breu

menjar al restaurant Albert Guzmán.

Viu, somriu i estima. Et rep una pissarra amb aquest lema abans d’entrar, que sense adonar-te’n et farà treure el primer somriure. Ens arriba un olor agradable per a tots els sentits que convida a entrar. A una distància considerable ja perceps que serà tota una experiència gastronòmica

78

El local presenta una lluminositat mediterrània i un toc subtil de modernitat que evoquen comoditat. Llegint la carta ens adonem que la cuina d’Albert Guzmán és peculiar on aprofita al màxim la tradició marinera de Sant Carles de la Ràpita. De la senzillesa a allò més sublim, podríem definir-ho com la cuina de sempre integrada amb les receptes de tot el món. Tant és així que el xef ho especifica com una proposta gastronòmica fresca amb producte del territori, marisc, arrossos, tonyina amb fumats, tatakis, curris, ver-

dures... i fins i tot carn. L’Albert intenta elaborar els plats segons el peix de temporada o que hi ha a la llotja essent sempre una nova oportunitat per sorprendre. La família del xef sempre s’ha dedicat a la cuina, i ell, des dels 6 anys que es mou entre plats i olles i en aquesta iniciativa personal l’ajuda la seva mare que encara remena alguna cassola i prepara receptes. I si cal, també opina. El xef ho té clar, si menges bé, has de beure bé. Per aquest motiu, té una carta de vins on hi predomina un celler natural de les Terres de l’Ebre, ja que el producte de proximitat preval davant de tot. Aposten per cellers de confiança que treballen la terra amb cura i afecte, i vetllen per tenir un producte


Cada plat està treballat en detall, amb unes elaboracions on es nota l’autoria del xef només tocar a taula

de qualitat. Tot i que no renuncien a cap bon vi de qualsevol part del món. En definitiva, busquen vins amb un caràcter especial perquè puguis completar la jornada gastronòmica amb una puntuació de 10.

una amabilitat desbordant, consells en plats i begudes i sempre, un somriure esclatant que farà la jornada agradable i de desconnexió.

Els que els han visitat i els que han repetit, tenen clar que els primers plats deixen un sabor al paladar espectacular però ens donen un consell, deixar un lloc pels postres i que no marxis d’allí sense fer-ho. Perquè, siguis llaminer o no, t’encantaran.

Al local l’acompanya un entorn immillorable, Sant Carles de Ràpita. Una població on s’hi amaguen els millors secrets culinaris. I és que aquest territori proveeix els millors productes per a la cuina, l’arròs, el vi, l’oli, peix, marisc, fruita, verdures... tot un plaer per a un bon xef. L’Albert ho exprimeix al màxim i per això, l’èxit de les seves receptes.

Més enllà de la carta i la decoració, el servei té un dels papers més importants perquè repeteixis. El Restaurant Albert Guzmán treballa diàriament per oferir una atenció excel·lent. Aquí hi trobaràs

Reserva un dia de les teves vacances per visitar-los i comprovar per tu mateix tot el que et diem, segur que en sortiràs encantat. Parlaràs d’aquesta experiència als teus amics i familiars

Carrer Sant Isidre, 255 · 43540 Sant Carles de la Ràpita (TGN)

Tel. 661 102 672 reserves@albertguzman.com

79


a Galera és un poble de la comarca del Montsià amb molta història. Alguns autors comenten que el seu origen podria ser romà. Tot i així, aquest presupòEl que és ben cert és que la Torre de la Galera ja va ser citada el 1178 i que el poble es va construir posteriorment, a l’any 1320, durant l’estada del rei Jaume II a Sant Mateu del Maestrat, que s’ordena crear la població La Pobla de la Galera sota la jurisdicció de Tortosa. són la Torre medieval de La Galera i la Casa de la Vila. Per la seva antiguitat però també pel bon estat amb la qual es conserva, aquesta torre va ser durant molt temps torre de guaita i ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. A més a més, la construcció, que va ser sufragada per la Vila de Tortosa, va ser reformada i reconvertida en Església Parroquial dedicada a Sant Llorenç el municipi, tot i que molt més recent, és la Casa de la Vila, construïda el 1906.

80

Així doncs, aquest poble es remunta a l’epoca medieval i l’any 2003 La Galera va complir 700 anys. El terme on està ubicat és travessat pel barranc de la Galera –que neix als vessants meridionals del massís de Caro i desemboca a l’Ebre, a l’alçada de Tortosa, davant de Camp-redó– i està situat en un lloc exemplar, entre la serralada dels Ports de Beseit i la petita alineació de la serra de Godall. L’economia de La Galera es basa en l’agricultura, en concret, en el cultiu d’olivera, que ha esdevingut els últims anys en el conreu més important de la zona. Anteriorment, la vinya tenia molt pes però actualment aquesta ha estat substituïda per arbres fruiters, com ara els presseguers i els tarongers, que creen un paisatge d’interior amb molt color a la primavera i l’estiu. L’activitat ramadera és també remarcable juntament amb la indústria del ferro, un altre pilar de l’economia del municipi. La Galera és una població petita però amb molts serveis i recursos, i durant l’any compten amb diverses celebracions i festes. Destaquen La Fesolada Popular, el 19 de març, per Sant Josep, i la Festa Major de Sant Llorenç, el 10 d’agost, seguida pel dia 11, Sant Ponç, copatró del municipi.

Amb una tradició terrissera extrordinària, La Galera organitza anualment la Fira Internacional de la Ceràmica i la Terrissa Durant aquests dies d’agost el poble s’omple d’alegria i joia i els carrers acullen visitants d’altres pobles de la coels habitants de La Galera aquests dos dies d’estiu tan especials. Per les festes l’Ajuntament organitza cercaviles, actes religiosos i culturals, activitats esportives, jocs infantils, ball, etc. El poble és reconegut, a banda de les dates esmentades, per la seva Fira Internacional de la Ceràmica i la Terrissa. La tradició terrissera de La Galera ve de lluny: des del segle XVIII diversos terrissers d’arreu es van instal·lar en aquest poble i la seva pràcFira aplega terrissers i ceramistes de Catalunya, Portugal i de la resta de l’Estat Espanyol, i cada edició es dedicada a conèixer la ceràmica d’un país estranger i el d’una comunitat


autònoma. Durant la Fira també es fan demostracions del treball de terrisser, tallers amb fang, etc. Actualment, el municipi compta amb el Museu Terracota, l’anomenat Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, que es troba a la planta baixa de la Casa de la Vila i va ser inaugurat l’agost de 2004. En aquest s’hi troba explicat tot el procés tradicional de la terrissa, la història dels canterers galerencs i les diferents tipologies de terrissa que es fabriquen. Per tant, el centre és de caràcter didàctic i trasllada de manera inigualable l’immens valor artístic, etnològic, històric i emocional del procés d’elaboració artesà de les peces de terrissa. El Museu també destina una sala a exposicions temporals amb mostres de pintura, fotografia, escultura, ceràmica... i una altra sala polivalent on s’hi troba la part audiovisual i es duen a terme la part pràctica de les visites escolars i pedagògiques. Des del 2010, el Museu acull també l’Oficina de Turisme.

A l’agost el poble està de festa. Sant Llorenç i Sant Ponç són patró i copatró d’aquest històric municipi, i els carrers acullen cercaviles, jocs infantils i activitats vàries A banda de la Fira, el Premi Biennal de Terrissa i Ceràmica de La Galera,

convocada per l’Ajuntament, ajuda a que la seva pràctica i tradició segueixi pervivint fins als nostres dies. La Galera no és un poble com qualsevol altre. Parlem d’un municipi d’uns 700 habitants que acull una Fira Internacional i que compta amb una llarga història lligada a la terracota. A banda de les zones i edificis esmentats anteriorment, el municipi organitza visites guiades al Centre d’Interpretació i a

altres punts d’interès turístic del poble, com: la Torre de La Galera, el Pont del barranc de La Galera, L’Ermita i Povet de Sant Vicent, i la Terrisseria J. Cortiella Ajuntament de La Galera C/Sant Llorenç, 36 43515 La Galera Montsià (Tarragona) www.galera.cat

81


la CONCA

DE BARBERÀ

ocalitzat en l’espai d’un antic celler de l’Espluga de Francolí, VidBertus destaca per la seva personalitat. Buscant la singularitat i la perfecta expressió de cada un dels seus raïms, el celler vol donar valor a les varietats típiques i autòctones de la terra, oferint una selecció de productes d’alta qualitat i exclusivitat. La intenció del celler és reivindicar i reinterpretar dues varietats tradicionals de la Denominació d’Origen Conca de Barberà: la Parellada i el Trepat; acompanyar-lo amb la introducció del raïm mediterrani per excel·lència: la Garnatxa; i el creixement d’un raïm insòlit i gairebé exclusiu: el Monastrell.

82

En el celler, tenen devoció pel Trepat, el qual forma la base exclusiva del seu rosat, T de Trepat, així com també la part fonamental del seu negre més jove, el Cup3. Aquest any incorporen la novetat del trepat 100% (trepat negre, fermentat en bóta), que rep el nom d’Intrèpid. Pel que fa a la Parellada, base del vi Ude2,

VidBertus busca la singularitat i la perfecta expressió de cada un dels seus vins, a partir d’una viticultura acurada, de rendiments baixos i intensa maduració.

consta d’un raïm present en abundància i tradicional de la comarca, amb un conreu adequat i una supervisió constant. A més, la mediterraneïtat que identifica a Vidbertus dona lloc a les dues varietats: la Garnatxa Negra i el Monastrell, originals també de la comarca, menys presents i que connecten amb el passat.


Per últim, el Merlot és una altra de les varietats que es conrea a les vinyes, d’origen atlàntic i amb una base de color i estructura per als seus vins. VidBertus treballa a partir d’una viticultura acurada, de rendiments baixos i intensa maduració. A partir d’això, doncs, hi sorgeix la personalitat i la qualitat dels raïms de la zona, amb vins de gran pes i concentració, sempre amb la màxima harmonia i elegància. El conreu de la vinya segueix les pautes de l’agricultura ecològica, sense utilitzar cap tipus d’herbicides ni adobs químics, promocionant així un producte final que afavoreix el desenvolupament d’un ric ecosistema. Aquesta mateixa vinya creix sota una cobertura natural d’herbes silvestres amb l’objectiu de mantenir el sòl actiu.

El terreny es construeix a partir d’un vigor i una producció equilibrada a les vinyes, amb l’obtenció de raïms d’alta qualitat i vins de gran singularitat.

Inscrit a la Denominació d’Origen Conca de Barberà, el celler té com a principal objectiu reivindicar les varietats típiques i autòctones de la terra. Aquests terrenys del celler, situats a més de 500 metres d’alçada, estan envoltats de cereals i bosquines de pi blanc i socoll, amb marinades fresques i una temperatura moderada. Aquestes característiques, aporten un vigor i una producció equilibrada a les vinyes, amb l’obtenció de raïms de bona maduració i vins de notable concentració i singularitat. El Celler VidBertus, inscrit a la Denominació d’Origen Conca de Barberà, busca sempre l’excepcionalitat i la diferenciació emmarcat dins el típic clima continental-mediterrani propi. Per tot això i molt més, descobreix tot un món vinícola de referència a Celler VidBertus on t’esperen uns vins únics, elaborats amb el màxim rigor i sensibilitat

C/ Anselm Clavé, 13 43440 L’Espluga de Francolí · Tarragona Tel. 626 330 511 www.vidbertus.com

VidBertus ofereix una gran selecció de vins exclusius, únic i elaborats amb el màxim rigor i sensibilitat.

VidBertus dona principal valor a la proximitat dels seus vins, aprofitant al màxim els béns que aporta la terra on es troben les seves vinyes.


Casa de turisme rural · Masriudoms (Vandellós)

www.campinglabordadelpubill.com Ctra.de Tavascan, km 9,5 • 25570 RIBERA DE CARDÓS ( Lleida ) Fax 973 623 280 info@campinglabordadelpubill.com

Telèfon:

www.hostalvalldaneu.com Una cuina avantguardista que treballa amb la combinació de gustos i textures

C/ Major, 46 · 25580 · ESTERRI D'ÀNEU ( Lleida ) RESERVES: 973 626 097 · 973 626 292 hostal@hostalvalldaneu.com

17489 EL PORT DE LA SELVA Girona, Alt Empordà Tel. 972 194 233

84

C/ Sant Joan, 22 CASAFORT - 43887 NULLES (Tarragona) 43201 REUS info@fcrestaurant.cat Tel. 676 93 98 59

T. 977 945 142 www.fcrestaurant.cat quintaforca@gmail.com


Per mĂŠs informaciĂł, podeu consultar el portal web www.turismeacatalunya.cat

reservas.rocallaura@ocahotels.es

C. Afores s/n, 25269 ROCALLAURA (Lleida) Tel. 973 33 06 32

No Sense La Meva Mascota

85


DIVENDRES, 12 de Juliol

FESTA DEL ROSER, del 19 al 22 de juliol a Puigcerdà.

FESTES DE LA BARONIA DE PINÓS, del 12 al 21 de juliol a Bagà.

FESTA DE LES FALLES, a Taüll.

DILLUNS, 15 de Juliol 56è RAL·LI INTERNACIONAL DE LA NOGUERA PALLARESA, del 15 al 21 de juliol a Sort.

DIMARTS, 16 de Juliol EXPOSICIÓ PAISATGES, del 16 al 27 de juliol a Begur.

DIMECRES, 17 de Juliol 6a SONS DEL CAMÍ, del 17 al 26 de juliol a Manresa.

DIJOUS, 18 de Juliol SÓNAR 2019, del 18 al 20 de juliol a Barcelona. MÚSICS EN RESIDÈNCIA, del 18 al 24 de juliol a Alella.

EXPOTAKU TARRAGONA 2019, del 19 al 21 de juliol a Tarragona. FESTA PIRATA, del 19 al 21 de juliol a Cubelles.

DISSABTE, 20 de Juliol XIII MERCAT ROMÀ - LA FI DE LA REPÚBLICA, a Guissona. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE S'AGARÓ, del 20 de juliol al 21 de setembre a S'Agaró.

XXVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE CARILLÓ, del 20 al 28 de juliol a Barcelona.

33è APLEC A LA VORA DEL MAR, a l'Hospitalet de l'Infant. XXIII ANOIA FOLK 2019, a la Pobla de Claramunt. L'APLEC DEL ROMESCO, a Santa Coloma de Queralt.

DIUMENGE, 21 de Juliol

6è ALTACÚSTIC, del 18 al 20 de juliol a Altafulla.

FIRA TURISMAR, del 21 al 24 de juliol a Coma-ruga.

FESTES DE SANTA MARINA, del 18 al 21 de juliol a Pratdip.

XVII FIRALLONGA, a Vilallonga de Ter.

DILLUNS, 22 de Juliol FESTA DEL TOMÀQUET DEL BAGES, del 22 de juliol al 31 d'agost a Manresa.

DIVENDRES, 19 de Juliol 76è APLEC DE LA SARDANA A MANLLEU, a Manlleu. EXPOTAKU TARRAGONA 2019, del 19 al 21 de juliol a Tarragona.


La nostra agenda està a la disposició de tots els Ajuntaments i Oficines de Turisme de Catalunya per a que puguin promocionar les seves fires, festes i esdeveniments. Voleu que apareguin de forma gratuïta cada mes? Només cal que contacteu amb nosaltres mitjançant els telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222 o a través del portal web www.turismeacatalunya.cat/comparteix-el-teu-esdeveniment/

DIJOUS, 25 de Juliol ESBAIOLA'T, del 25 al 28 de juliol a Esterri d'Àneu. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CAMBRILS,

DISSABTE, 3 d'Agost ULTRA TRAIL VALLS D'ÀNEU, del 3 al 4 d'agost a Esterri d'Àneu.

del 25 de juliol al 11 d'agost a Cambrils.

DIUMENGE, 4 d'Agost JAZZ FESTIVAL L'ESTARTIT, del 25 al 27 de juliol a l'Estartit. TERRA IBÈRICA, FESTIVAL DE RECREACIÓ HISTÒRICA,

FESTA DEL CÀNTIR, a Argentona. IN-FCTA. III FESTIVAL DE CINEMA A LA TERRA ALTA,

del 25 al 28 de juliol a Calafell.

del 4 al 10 d'agost a Bot.

DIVENDRES, 26 de Juliol

DIMECRES, 7 d'Agost

FESTIVAL ROCA FORADADA, del 26 de juliol al 24 d'agost a Torredembarra.

MAGICFEST BARCELONA, del 26 al 28 de juliol a l'Hospitalet de Llobregat.

LXVII FESTIVAL DE MÚSICA PAU CASALS, del 26 de juliol al 13 d'agost a Prada de Conflent.

DISSABTE, 27 de Juliol

NITS DAURADES, del 7 al 15 d'agost a Salou.

DIVENDRES, 9 d'Agost FESTIUET 2019, el 9 i 10 d'agost a la platja de Coma-ruga.

DISSABTE, 10 d'Agost 29ª FIRA D’ART DE SALÀS, el 10 i 11 d'agost a Salàs de Pallars.

FESTA MAJOR DE CALDES DE MALAVELLA, del 27 de juliol al 6 d'agost a Caldes de Malavella.

DIJOUS, 15 d'Agost TASTAQMARCA, del 27 al 28 de juliol a Prats de Lluçanès.

DIVENDRES, 2 d'Agost XXXIX FESTIVAL DE TORROELLA DE MONTGRÍ, del 2 al 22 d'agost a Torroella de Montgrí.

CANTADA D'HAVANERES AMB ELS CREMATS, a Platja d'Aro. FIRA D’ARTISTES I ARTESANS A LES VALLS D’ÀNEU, a Esterri d'Àneu.

CONCERT DE SANTA MARIA, a l'Albi. FESTA DE SANT MAGÍ, del 15 al 19 d'agost a Cervera.


Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

BAGES

LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 50

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 522

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 370 030

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

ALTA RIBAGORÇA

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

VALLS C/ de la Cort, 61 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353

CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 005

EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Tel. 972 450 802

ANOIA

FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 68 30

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155

VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

ALT PENEDÈS

CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 818 12 54

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

90

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 Tel. 972 300 128 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 636 161 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 672 462 426

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BARCELONÈS

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 Tel. 972 624 520

BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34


Oficines de Turisme de Catalunya BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

GARRIGUES

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658

TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

BERGUEDÀ

LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

GARROTXA

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÒSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ de les Fonts, 10 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220 MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 10 · Tel. 93 893 55 55

92

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38 PALAFOLLS Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

MONTSIÀ

PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

VALL D'EN BAS Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

GIRONÈS

LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 744 624

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

LA SÈNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n Tel. 973 622 008

NOGUERA

PLA DE L’ESTANY

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 Tel. 972 583 470

BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

PLA D’URGELL

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

FALSET Pl. La Quartera, 1· Tel. 977 831 023

PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542

RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

ULLDEMOLINS Pl. de l’Esglèsia, 1· Tel. 977 561 546


Oficines de Turisme de Catalunya RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Campucines, 21 Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Balmes, 3 · Cervera · Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 480 103

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

TARRAGONÈS

HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Tel. 972 864 565 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 LA PINEDA - VILASECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tel. 977 250 795

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGRIÀ

VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

TERRA ALTA

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SOLSONÈS

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

RIPOLLÈS

SELVA

SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SETCASES Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI C/Major, 53 · Tel. 93 867 01 71

1 any (12 exemplars) www.magazinepublicaciones.com/subscripcions IVA + Despeses d’enviament inclosos en el preu.


Profile for MAGAZINE Publicaciones

TURISME CATALUNYA nº55 Juliol 2019  

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya.

TURISME CATALUNYA nº55 Juliol 2019  

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya.