TURISME CATALUNYA nº93 SETEMBRE 2022 by MAGAZINE Publicaciones

Revista turística amb distribució mensual en quioscos, biblioteques i Oficines de Turisme de Catalunya SETEMBRE 2022 / 93 ESPAI CRÀTER, més enllà dels volcans SEVA i la Festa del bolet IGNASIANA BTT, l’aventura del pelegrí SANT SACALMHILARI i la Fira de les Guilleries

VISITA GUIADA RUTA GASTRONÒMICA TASTETS I HISTÒRIES DEL MERCAT PALAFRUGELLDE24/08/2022 21 /09/2022 9.30 -11.30 H Preu: 20 € pers. Visita & 3 degustacions Inscripcions www.sandrabisbe.cat

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com Tel. 667 560 225 Publicació associada www.magazinepublicacions.cominfo@magazinepublicacions.coma Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635 Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71 Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Producció i Redacció Chiara Di Nolfo i Maribel Chucamani Dept.produccio@magazinepublicacions.comDissenyGràficiMaquetació Darío Mejón i Sergi Terés media@magazinepublicacions.com 52

Terrra Al ta Se S gr g ià à Gaarrrigues Noogu g era Pla a d’Urge g ll Urge g ll l Segaarra Sol o so s l Al A t Ur Urge g ll Altta iba b go g rça Va V l d’ d Ar Aran a Pa P lllarars s Juuss s à Pr P iorat Baiaix Ca C mp Cononca a de e Ba Barbbererà Al A t Ca Camp Ta T r rrragon o ès Baaix i Pe P ne nedès An Ri R bera a d’Ebrbre P Paallllaars Soobibirà à

Província de Barcelona

Si ets un amant de les rutes amb bicicleta, anima’t a apuntar-te a la 2a edició de l’Ignasiana BTT de Manresa, un recorregut d’aproximadament 115 quilòmetres que ressegueix les tres últimes etapes del Camí Ignasià. I per acabar, una petita ruta per les esglésies històriques d’Encamp, nosaltres et donem tots els detalls.

Aquesta tardor, suma’t amb nosaltres i descobreix Catalunya, pas a pas!

Ribagorça Ebre

Província de Tarragona

Província de Lleida

Província de Girona

etembre ja és aquí i molts de nosaltres tornem de les vacances per reprendre els horaris de la vida quotidiana. També torna la brisa fresca, la tardor i molts atractius turístics arreu de Catalunya que no ens podem perdre. Aprofitem aquesta nova estació de l’any per recórrer el territori, perquè encara que l’estiu s’hagi acabat, ens esperen moltes altres aventures.

Comencem visitant el Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí amb més de cinc mil metres quadrats d’exposició permanent per conèixer com era la vida del món rural a Catalunya quan hi treballaven els nostres avis. També fem un passeig per les platges de Calafell, Creixell i l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, que encara es poden gaudir amb la primera frescor de la tardor, on el mar es fa muntanya. Altafulla ens espera amb un programa cultural únic amb l’esdeveniment La Violeta, diferents espectacles de l’escena catalana d’octubre a desembre. La comarca del Pla d’Urgell ens dona la benvinguda amb Bellvís i Miralcamp, que ens obren les portes per mostrar-nos el seu patrimoni històric medieval i racons que val la pena conèixer de prop. El Pallars Sobirà ens captiva amb la seva natura radical i, Sort, ens presenta diferents propostes per gaudir del municipi durant els pròxims mesos de tardor i hivern.

Una altra de les comarques protagonistes d’aquest mes és la Segarra, la qual ens presenta cinc propostes per gaudir de la tardor al territori: concurs de carbasses, experiències entre vinyes, pícnics a la vora de la riera... Fulleja i veuràs! A l’encantadora Noguera ens espera la Baronia de Rialb i la seva agenda d’actes perquè no et perdis cap activitat. La terra volcànica de la Garrotxa també hi és present, amb la vila de Montagut i Oix, que ens convida a descobrir totes les seves tradicions més arrelades, i l’Espai Cràter, un centre que ens mostra l’origen de la vida: els volcans. I si et ve de gust gaudir de la bona música, a Palafrugell s’hi celebra el Festival de Jazz de la Costa Brava del 5 al 12 d’octubre, i el Festival RE, el cap de setmana del 21 d’octubre. Si vols gaudir una mica més de la fresca apropa't a Puigcerdà, allí descobriràs més a fons el campanar de la vila, també pots escollir Riudarenes on hi ha una història captivadora. A Susqueda ens espera el Castell de Fornils i la Sala de Columnes, que acull diferents peces del fons històric de l’embassament i la construcció de la presa, i al Berguedà, Castellar de n’Hug, per descobrir tot el municipi. Sant Hilari Sacalm celebra la Fira de les Guilleries i a Tossa de Mar, la campanya gastronòmica del Cim i Tomba, un plat tradicional mariner. Naturalment, amb la tardor comença la Fira del Bolet de Seva, un esdeveniment anual que acull milers de visitants de tot arreu, nosaltres hi serem!

Principat d'Andorra

Monttsi s à B Baix

Garrotxa (Olot)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Andorra (Andorra la Vella)

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles apareixenqueen aquesta edició de la revista.

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Berguedà (Berga)

Pallars Sobirà (Sort)

Aquesta és la llegenda mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Anoia (Igualada)

Montsià (Amposta)

Gironès (Girona)

Bages (Manresa)

Alt Camp (Valls)

Priorat (Falset)

Tarragonès (Tarragona)

Solsonès (Solsona)

Val d'Aran (Vielha)

Moianès (Moià)

Noguera (Balaguer)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Puigcerdà)

Barcelonès rdan Ri Ripoolllèès Bages Beerguedà Os O ona Maresm s esm Gaarrrrot o xa x A t Empoorddà Baix Emmpoordrdà Pl Pla de l’’Es E tany y Gi G roonnès sonè n s ix x neès edè d nedès Al t Pene n dès Bai a x L Llob o reegat t at Valllès s Oc O ci c denttal al B Barc Vallèès s Orientaal An A oi o a Ga G rraf a Mo M ianès Ando d rra danya Ceya C r Se S lvva

Terra Alta (Gandesa)

Vallès Oriental (Granollers)

Baix Camp (Reus)

Barcelonès (Barcelona)

Alt Empordà (Figueres)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Pallars Jussà (Tremp)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Baix Ebre (Tortosa)

Cerdanya (Puigcerdà)

Baix Penedès (El Vendrell)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Ripollès (Ripoll)

Urgell (Tàrrega)

Maresme (Mataró)

Segrià (Lleida)

Conca de Barberà (Montblanc)

Osona (Vic)

Segarra (Cervera)

es catedrals són un indicador perceptible i material del patrimoni cultural i històric d’una ciutat, visitar-les i conèixerles des de prop pot convertir-se en una experiència fascinant. En aquesta edició de la revista, volem fer un repàs de les catedrals històriques més representatives de cada capital de província, endinsar-nos a descobrir tot el que hi ha darrere, els moviments artístics i religiosos que van fer possible la construcció d’aquests temples. Ens acompanyes?

a catedral de la Santa Creu i San ta Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona que, avui en dia, és la seu actual de l’arquebisbat de Barce lona. La seva advocació principal és la Santa Creu, també està dedicada a Santa Eulàlia, la patrona de ciutat comtal. Pre cedentment, a Barcelona varen existir una església paleocristiana que, degut al seu deteriorament, va ser substituïda per la catedral romànica al segle X, que posteriorment, l’any 1298, va ser recons truïda en estil gòtic, conservant alguns elements romànics. Aquesta reconstruc ció va finalitzar l’any 1339 i s’ha conser vat fins a l’actualitat.

terior i en les dependències del claustre.

El claustre és de planta quadrangular i consta de quatre galeries d’arcs ogi vals separats amb pilars. Al centre del claustre hi ha un jardí amb palmeres, magnòlies, un taronger i un brollador

catedral de Catalunya

s troba en el punt més alt de la ciutat, al capdamunt dels 90 es glaons que aporten espectacu laritat a l’exterior del monument. La construcció de l’actual seu catedralícia de l’Obispat de Girona es va dur a ter me entre els segles XI i XVIII, posseïnt la nau gòtica més ampla del món, tot i que combina diferents estils en els seus elements: el romànic en el claustre i la torre, el barroc en la façana i els rose tons i l’estil gòtic en la nau i el pòrtic.

• Tapís de la Creació: un tapís del segle XI o XII en molt bon estat de conservació on s’hi representen varies escenes bíbliques, símbols, al·legories i història sacra.

• Vitrall de la descoberta: el vitrall figuratiu més antic de Catalunya trobat l’any 2019 durant la restauració d’un retaule que el va tapar durant cinc segles.

Us recomanem visitar la pàgina web de catedraldegirona.cat, des de la qual es pot realitzar una visita a 360º de l’interior de la nau i dues visites virtuals en 3D del campanar i de l’orgue, amb vídeos explicatius i detallats

• Beatus de Girona: un manuscrit datat de l’any 975, format per 284 pàgines escrites a mà en lletra visigòtica pels monjos Emeterius i En, aquesta última considerada l’artista femenina documentada més antiga.

Compta amb elements patrimonials únics i de gran valor.

• Figura de Sant Carlemany: l’autèntica estàtua pièce de resistance del culte de l’emperador, la seva expressió visual més paradigmàtica i definitiva.

L a ciutat de Lleida compta amb dues catedrals: la Seu Vella i la Catedral Nova. Actualment, la Catedral Nova és la seu del Bisbat de Lleida i està situada al bell mig de la ciutat, just davant de l’antic Hospital de Santa Maria. La catedral es va co mençar a construir l’any 1761 i la cons trucció es va finalitzar l’any 1781, amb la finalitat de substituir la Seu Vella, quan va ser ordenada la seva destrucció d’aquesta per part de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola. Final ment, aquesta ordre no es va executar per la defunció del monarca i per això, segueix en peu. Malgrat de no comptar amb més de dos segles, la catedral ha patit una sèrie de fatalitats, principal ment incendis i saquejos. És un edifici d’estil barroc amb tendència al classi cisme academicista. Acull la imatge de la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya, i també la Verge del Blau, que segons la llegenda, rep aquest nom per la taca que té a la front aparentment sorgida per culpa del seu escultor. En canvi, la Seu Vella de Lleida és l’antiga catedral de la ciutat i definida com a una de les millors produccions artís tiques de l’arquitectura catalana del segle XIII i de l’arquitectura medieval europea. Un dels indrets més destacats de la catedral és el claustre, assenyalat com un dels més grans de l’arquitec tura gòtica, i el seu campanar de sei xanta metres d’altura i 238 escales de caragol, que s’han de pujar per poder observar una vista panoràmica mera vellosa de la ciutat

el nostre menjar i el nostre futur és fent un cop d’ull al nostre pas sat i tornar a aprendre el valor de l’esforç, la paciència o, senzilla ment, el que costa fer que un en ciam creixi sa. La visita al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí és ideal perquè petits i grans descobreixin tot això i més, en un dels museus més moderns del nostre país.

extensió, a la Mediterrània - abans de la revolució industrial , com és en l’actualitat i com podria ser en el futur, convertint-lo en un museu etnològic de referència.

Amb més de 5.000 metres qua drats, el Museu de la Vida Rural compta amb una extensa expo sició permanent que permet conèixer com era la vida al món ru ral a Catalunya - i per

A més, compta amb un gran hort-jardí etnobotànic totalment integrat en un espai lúdic i edu catiu , dedicat a la preservació del medi i dels recursos naturals, dels quals depèn la nostra supervivèn cia . Complementant la temàtica del museu, aquest espai es pre senta com una sala a l’aire lliure que conserva aquell saber fer que forma part de la nostra cultura i que ha de perviure en les nostres societats.

orts urbans, menjar orgànic, sostenible, km 0, ecològic, bio... Cada dia inventem noves etiquetes per anomenar allò que els nostres avis ja sabien fa 100 anys. Per això, potser la millor ma nera d’entendre cap a on va la nos tra agricultura,

No t’ho perdis i vine a descobrir el Museu de la Vida Rural, el centre cultural de la memòria, la refle xió i la transformació sostenible des del món rural

Des

Per a més informació: Tel. 977 870 576 Ctra. de Montblanc, 35 43440 L’Espluga de Francolí www.museuvidarural.cat

El Museu actua com a centre cul tural , amb una àmplia progra mació d’activitats per a tots els públics i exposicions temporals, organitzant grans esdeveniments com ara el Festival d’Educació per la Sostenibilitat o el Festival de Poesia RUSC.

queconeixementdelensaporta el passat, contribuïm a imaginar entorns de futur sosteniblesméson la cultura i socialdeelementsesdevinguinl’educaciócentralstransformació 11

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, on el mar es fa muntanya

On el mar es fon amb la muntanya

Pocs llocs concentren els atractius del mar i la muntanya com l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, una destina ció situada a la frontera entre la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, molt ben comunicada, que destaca per les seves platges tranquil·les i envoltades de natura, ideals per a les famílies.

A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, les platges i cales estan envoltades de natura i les aigües són transparents

nal, a la part nord, és una plat ja urbana i, a la part sud, és una platja natural amb dunes plenes de vegetació, un bosc de pi blanc i un petit aiguamoll amb joncs. La Platja de la Punta del Riu està al costat del port esportiu de l’Hospitalet i de la de sembocadura del riu Llastres, un bon exemple de zona humida mediterrània.

La Platja de l’Almadrava passeig marítim, des d’on es poden contemplar les pintoresques ca ses blanques del nucli que té el mateix nom.

El municipi disposa, a més, de tres cales que ressalten pel seu entorn natural verge: la cala Justell, la cala Bea i la cala de la cova del Llop Marí. Unes ca les espectaculars que s’ubiquen a l’espai natural protegit de la Rojala-Platja del Torn.

En aquest paisatge ric en contrastos es poden viure experiències de tot tipus: fer activitats nàutiques com anar amb caiac, paddle surf, vela, rutes subma rines... Recórrer un bon nombre de senders de diferents dificultats i distàn cies, a peu o amb bicicleta; estirar-se sobre la sorra de qualsevol de les plat ges del municipi, amples i gens massi ficades; i banyar-se a les seves aigües Hitransparents.haquatreplatges per escollir: la Plat ja del Torn és una platja naturista de re nom internacional, que forma part d’un espai d’interès natural; la Platja de l’Are

©foto de Rafael López

BATERIES DE LA PITRASSA

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT

Tel.

MOLÍ DE L’OLI DECAVANDELLÒSLATORRE

Gaudeix patrimonidelesplatges,lescalesilesvisitesguiadesalhistòriciculturaldelavila.Noetdeixaràindiferent!

turisme@vandellos-hospitalet.cat 977 823 328

HOSPITAL DEL COLL DE BALAGUER

Com podeu comprovar, les platges i cales de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors són un lloc ideal per gaudir en família per la tranquil·litat dels seus arenals poc massificats, les múltiples opcions d’oci a l’aire lliure i l’entorn natural que les emmarca.

D’altra banda, també és molt recoma nable participar en les visites guiades al patrimoni històric i cultural que s’ofereixen a l’estiu: a l’Hospital del Coll de Balaguer, fundat l’any 1344 i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional; al Petit Museu Antonio Bonet Castella na, al Molí de l’oli de Vandellòs, a les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer i a l’Hospitalet de l’Infant vist des del mar amb un recorregut en barca que ens permet gaudir d’unes panoràmiques úniques del litoral del municipi.

Un paisatge ric en contrastos que combina la pura essència de la muntanya amb la refrescant brisa marina de les seves platges

E n família, en parella, amb amics o amb qui tu vulguis... Aquest acollidor municipi està situat al cor de la comarca del Baix Penedès, punt de benvinguda a la Costa Daurada, considerada com un dels referents internacionals més im portants del món turístic. Ibers i romans, àrabs i senyors feudals, tots ells formen part de la història de Calafell. Porta oberta al Mediterrani, Calafell barreja la riquesa

Il·lusiona't a Calafell

del seu patrimoni històric amb el po derós atractiu de cinc quilòmetres de platges de fina sorra daurada, amb el certificat de gestió mediambiental UNE-EN ISO14001:2004 i el recent certificat EMAS atorgat per la Unió Europea.

Trobareu activitats a realitzar per a grans com a petits: espectacles infantils, balls, gastronòmiques, cinemes, golf, minigolf, infantil, centres esportius, activitats nàutiques i un llarg

La Ciutadella Ibèrica, el Museu Casa Barral, el Bot Salvavides, l’església de Sant Miquel, la Confraria de Pes cadors o el Castell de la Santa Creu són alguns dels testimonis de la histò ria que ens fan de guia a través del temps fins avui, on conviuen la música, l’esport, la mar i una bona taula amb el gust mariner de “l’arros sejat” o el tradicional del xató. No podem oblidar que Calafell gaudeix de la Certificació de Platja en Família atorgada per la Generalitat de Cata lunya, cosa que signifi ca que disposem d’una oferta d’allotjaments i restauració adaptada a les necessitats de les famílies i d’una gran varietat de propostes d’oci i entrete niment.

Gaudir del seu ambiciós calendari de festes i activitats que tenen lloc al llarg de tot l’any i un sense fi d’experiències que transformaran tots els teus mo ments en oportunitats. A què esperes per venir? Il·lusiona’t a Calafell

Trobareu activitats a realitzar tant x per a grans com a petits: espectacles x infantils, balls, festes gastronòmiques, x cinemes, golf, minigolf, club infantil, x centres esportius, activitats nàutiques x i un llarg etcètera x

v i s i t . c a l a f e l l . c a t

està a punt d’esdevenir referent cultural del Baix Gaià i no defuig d’aquesta responsabilitat acostant espectacles amb una molt bona acollida per part del públic que ja ha tingut l’ocasió de gaudir-ne en les seves gires. Es pretén que la cultura sigui protagonista d’aquest territori i que tots els seus habitants en puguin gaudir sense haver de fer grans desplaçaments.

Programació:

Una comèdia musical sobre l’ús coherent del mòbil entre els nens i les nenes basada en una versió lliure del clàssic de Lewis Carroll.

Al novembre és protagonista el Baix Gaià: el dia 5 és el torn de Trampes de Zorros de l’actor i dramaturg del Baix Gaià, Joan Maria Vidal, i el dia 13, el concert Viaggio in Italia de la Coral Santa Rosalia de Torredembarra. Finalment, el dijous 24 un espectacle a cavall entre drama i comèdia, El Llarg dinar de Nadal de Thornton Wilder amb Bruna Cusi, premi Butaca 2015 com a millor espectacle de petit format, és una reflexió sobre la vida i la mort, la família, i la tragèdia eterna i quotidiana del pas del temps.

I arribem al desembre amb 5 propostes que no us deixaran indiferents: el dia 3 una nit de blues del bo, amb Agustí Mas Blues Explosion & Kitflus, teclista de Serrat, com a convidat de luxe + Silver Bluesers. El dia 9 de desembre ens visita Jose Corbacho amb la seva obra Ante todo mucha calma, on es mostra molt més lliure, irreverent i gamberro que mai. Vuitanta minuts d’espectacle en

La Violeta presenta la programació del darrer trimestre de l’any que combina primeres espases de l’escena catalana i propostes del territori

què el principal objectiu és fer riure al públic sense parar. El dia 10 és el torn de l’espectacle més destinat als infants i a les famílies amb l’obra de teatre Alícia al país de les meravelles (o dels mòbils), de Marta Buchaca.

S’estrena la programació amb el concert de Maria Arnal i Marcel Bagés el dia 1 d’octubre. Un espectacle íntim, amb una proposta única gairebé per escollits. El seguirà el dia 8 d’octubre el concert de Carles Cases, qui va ser director musical de Lluís Llach i amb qui va oferir vuitcents concerts. I com a darrer espectacle d’octubre, l’obra de teatre Ovelles, de Carmen Marfà i Yago Alonso, amb els actors Gemma Martínez, Biel Duran i Albert Triola com a protagonistes. Una trepidant comèdia carregada d’emoció i sorpresa de la Sala Flyhard.

I el dia 17 un concert que necessita poques presentacions, ens arriba Joan Miquel Oliver amb una col·lecció de cançons píxels congelats s’alternen amb imatges pertorbadores i la melancolia més elegant.

Les entrades ja es poden adquirir amb la plataforma infoticketing a través del espectacleawww.lavioleta.sacatuentrada.esweb:preusentre10i20€,ialgungratuït 21

Ara sí, arriba l’hora de la veritat. Al Casal-Auditori la Violeta d’Altafulla comença l’espectacle! Ja està disponible la programació dels espectacles que es podran veure d’octubre a desembre S’ha preparat una oferta d’espectacles que combina primeres espases de l’escena catalana com propostes del nostre territori més proper amb un denominador comú: la Laqualitat.Violeta

Tancarà la programació el Concert de Nadal de l’Escola de Música d’Altafulla que després de la pandèmia reprèn aquest concert tan emotiu per a les famílies

Vista panoràmica de Creixell i el seu campanar

Creixell és conegut per la seva mera vellosa zona costera, disposa de dues magnífiques platges de sorra blanca i aigües poc profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos qui lometres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que com parteix amb Torredembarra i Roda de Berà, es formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.

ma hi ha el Club Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada on hi fan activitats diürnes i nocturnes per di namitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs i creixellenques.

es destinacions de platja sembla que no més siguin per a l’es tiu, però poblacions com Creixell ens confirmen el contra ri. Les tardes de passeig per les zones costeres mentre gaudim del temps de tardor conviden a explorar tots els se crets d’aquesta població.

Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Es troba situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barce lona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conversa encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’Interès Natural.

La platja i el seu entorn són dos espais catalogats com zones naturals que cal preservar i cuidar

vals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Es glésia de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar obra de l’ar quitecte Jujol, restaurat fa quatre anys.

Tota la zona de la platja del Gorg està considerada un espai d’Interès Natural Protegit, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat. Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bo nica sensació d’estar en un paratge na tural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Creixell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona. Cal saber que, el Gorg for ma part de l’Espai Protegit dels Mun tanyans de Torredembarra i la platja ha

A la platja de Creixell hi ha unes antigues cases de pescadors conegu des històricament com les Botigues de Mar i, ara, compartides amb les de nova construcció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona maríti

Creixell té un nucli històric ple d’en cant, ben conservat i amb ric patrimo ni arquitectònic considerats bens cul turals d’Interès Nacional; se’n destaca el seu Castell, les tres torres medie

El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església si que són visitables.

són la sargantana cua-llarga, la sargan tana comuna i la sargantana cua-roja; aquesta última considerada un dels rèptils més amenaçats de Catalunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada característica d’aquest ambient particular.

Finestra d'estil gòtic de Ca la Miquelina

El Castell de Creixell

Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et

estat guardonada el 2018 amb la certifi cació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La plat ja de Creixell és una àrea d’importants valors botànics, que acull algunes espè cies i comunitats relictuals. Hi són re presentades diverses zones psammòfi les (són aquelles vegetacions adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continen tals) i halòfiles (són els organismes ve getals o microbians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una pressió osmòtica important) de litoral. Les característiques ecolò giques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de mol tes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol ca mallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar. Quan a l’herpetofauna és especial ment interessant la presència de di verses espècies meridionals com ho

Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’en torn històric de Creixell on hi ha tot un seguit de rutes que es poden fer pel ter me municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zo nes de bosc. Us parlem d’alguns exem ples perquè us pugueu fer la idea del que podeu trobar a Creixell.

Instantània del mirador de Creixell

Creixell compta amb una flora i fauna autóctones a la platja del Gorg

També pots escollir la ruta per la part costera i sentir la brisa del mar men tre camines, una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Mun tanyans on podràs veure el Port Romà i les zones de marismes i dunes dels Muntanyans i Creixell. Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Crei xell fins a Altafulla, tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i cansar-te amb aquell plaer final. Si con sultes la seva pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar-te de to tes les rutes, les seves festes, conjunt arquitectònic i molt més. Tot i que us aconsellem que hi aneu en persona, no us n’arrepentireu

Panoràmica de la Rambla de les Moreres

fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oliveres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra.

El passat de Bellvís va ser testimoni de molts saquejos durant la guerra del Segadors i la guerra de Succes sió, i al segle XIX, sofrí les conseqüències de la Guerra del Francès, per la seva proximitat a la ciutat de Lleida. Però el que ha deixat una empremta important tant en la història com en la vida dels bellvisencs i bellvisenques és el Canal d’Urgell. L’enginyer Domingo Cardenal va ser l’artífex de la construcció d’aquest canal l’any 1862, l’obra hidràulica més important de l’època. Gràcies al Canal d’Urgell, l’aigua començà a arribar als camps que antigament eren de secà, convertint-se avui en dia en arbres fruiters que donen un producte exquisit. Un altre factor que va contribuir al desenvolupament econòmic del poble fins als anys 50 va ser el Carrilet, un trenet projectat per a transportar la remolatxa a la Sucrera de Menàrguens i que, més endavant, també va comen çar a portar passatgers, un fet molt avantatjós en aquells temps en què hi havia pocs mitjans de transport. Més endavant el Carrilet va desaparèixer, ja que el cultiu de la remolatxa va decaure, però el seu nom, actualment, dona forma a la revista bimensual del poble, que porta a casa de tots les notícies, les anècdotes, les fotografies, les festes, les tradicions i tot allò que dona nom i vida a Bellvís.

Cal Calvet

Tossal de les Sogues

l municipi de Bellvís està situat al nord-oest de la comarca del Pla d’Urgell, tot i que fins l’any 1988 a pertanyer a la comarca de la Noguera. Aquest petit poble agrari ha sabut, des d’un inici, trobar l’equilibri entre el món rural i la societat moderna que l’envolta, celebrant amb orgull la seva història, el patrimoni i les tradicions T’animes a descobrir-lo?

Una tradició que ha passat de generació en generació i que sens dubte forma part i dona sentit a una part de la història de Bellvís, és l’aparició de la Mare de Déu de les Sogues el 26 d’octubre de l’any 1190. Des de llavors, la història entre el pagès de Sidamon Joan Amorós i l’aparició de la Mare de Déu de les Sogues, avui patrona del Pla d’Urgell i del municipi, passa de pares a fills i és coneguda per petits i grans. En el lloc on se li va aparèixer es va construir un santuari i s’hi va alçar una capella coneguda per a tothom amb el nom de Miracle, on acudien els habitants del Pla d’Urgell i d’altres indrets buscant remei per la sequera i malalties.

Al Carrer Major, al costat de la plaça de l’església, s’ubiquen les cases més antigues del poble, entre les quals Cal Borràs, Cal Bufalà, i Cal Calvet a la Plaça Catalunya, monuments del municipi inclosos en

podria haver estat

nom

Prop del Miracle, al camí de Bala guer, li construïren el Santuari, i tot l’Urgell hi treballà. El Santuari, però, després de la desamortització dels convents de l’any 1835, va quedar desert. Els anys passaren i l’abando nament va ser notable fins que l’octu bre del 1977, un grup de voluntaris van decidir tornar a recuperar aquella història soterrada i, a poc a poc i fins al dia d’avui, el Patronat del Casal de la Mare de Déu de les Sogues vetlla per la conservació d’un lloc emblemàtic com és el Tossal de les Sogues i obre les portes a tothom.

AJUNTAMENT DE BELLVÍS ajuntament@bellvis.cat T. 973 565 www.bellvis.cat000 Per a més informació: El

l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El més conegut és l’edifici de Cal Bufalà, de l’any 1726, que segons explica la llegenda, els malfactors de l’època que toques sin el picaporta de la casa d’aquests senyors, tenia dret a un judici just, ja que la família Bufalà tenia una prer rogativa reial que li permetia donar asil a tots aquests fugitius de la jus tícia i donar-los un judici just. Cada any durant el mes de juliol, el munici pi celebra una festa popular al vol tant d’aquesta llegenda que permet atreure turisme i divulgar la història del municipi: Els Firals. I si t’has quedat amb ganes de saber-ne més, visita Bellvís! T’animem a assistir el 26 d’octubre, quan s’hi celebra la Festa Major que ret homenatge a la Mare de Déu de les Sogues topònim Bellvís prové del llatí “bellu visu”, que significa bella vista, un que donat

per alguns dels conqueridors catalans quanenvaïdesaquestesreconquerirenterrespelsàrabsdesdel’any711

en les contrades de Les Garrigues, importada des de Palestina el 1761. Els avantpassats de l’actual família propietària van adquirir el molí fa uns 120 anys i fins al 2007 s’hi ela borà Oli d’Oliva Verge Extra, de forma artesanal. Durant tot l’any es pot concertar hora per visitar-lo.

sar-hi la heroica Agus tina d’Aragó. Descobrir aquest majestuós mo nument natural de més de 600 anys d’antigui tat serà tota una aventu ra. Vine a Miralcamp! un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població AJUNTAMENT DE MIRALCAMP ajuntament@miralcamp.cat T. 973 601 www.miralcamp.cat701 Per a més informació:

A la plaça Major del poble, just al davant de l’església, podem obser var-hi la casa més antiga de la po blació, actualment en restauració, construïda sobre les muralles anti gues de la vila.

Al carrer de la Creu, molt a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajun tament, hi trobem la Cooperativa Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on s’hi reflexa l’esperit agrícola de Miralcamp fins a l’actu alitat. És el lloc ideal per adquirir tot tipus de productes autòctons de les comarques lleidatanes de denomi nació d’origen: vins, vinagres, olis, ametlles...

L'economia del municipi és princi palment agrària, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una excursió per l’entorn rural i natu ral de Miralcamp us conduirà a descobrir l’embassament de la Bòbila i l’Alzinera del Quelàs, una alzina amalgamada d’història, llegenda i tradició, i re coneguda com l'ésser més vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrerada “real”, la que antigament unia Saragossa i Bar celona, un punt de parada i via de comunicació d’antics vianants fer radura. Diu la llegenda que, al 1800, sota l’ombra de l’alzinera, va descan

iralcamp es troba situat a dalt d’un turó del pla d’Ur gell, anomenat la Serra, des d’on es pot divisar tota la plana d’Urgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població. La pri mera informació documentada de la torre de Miralcamp és del segle XII, després de la reconquesta cristiana de Lleida per part de Ramón Be renguer. Acompanya’ns a descobrir aquest poble històric i singular que, de ben segur, et deixarà bocabadat. Comencem al nucli antic, a l’esglé sia de Sant Miquel, que presideix el turó on s’aixeca el municipi. L’es glésia d’origen gòtic, també anome nada Catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i monumental de la comarca, presenta una planta de creu llatina i un interior que gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc únic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts.

Seguint la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva anti guitat i per ser l’única de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Catalu nya, forma part de tot el complex del Molí d’Oli. Aquest edifici fou propietat dels ducs de Medinaceli, introductors de l’oliva arbequina

Visita el Molí d’Oli centenari i la seva xemeneia de vapor, totaconservadal’únicadelacomarca

turisme.pallarssobira.cat GAUDEIX DE LA GASTRONOMIA I PASSEJA ENTRE ELS COLORS D’UN ENTORN ÚNIC VIU L’ESPECTACLE DE LA FAUNA SALVATGE ENVOLTADA DE PARCS NATURALS

Photoset

foto de © Ana Meneses

Sort, capital de la comarca del Pa llars Sobirà, situat al bell mig de l’Alt Pirineu, obre les portes a tothom qui vulgui gaudir d’un territori autèntic amb nombrosos atractius culturals, naturals, històrics i gastronòmics, també durant la tardor i l’hivern.

Del 21 al 23 d’octubre, us oferim un cap de setmana ideal per als amants del sen derisme amb la segona edició del Senderi, festival de senderisme de Sort, la Vall d’Àssua i el Batlliu, durant el qual podreu participar de diverses activitats relaciona des amb la natura i altres temàtiques: art, gastronomia, literatura, observació de fau na, observació d’estels, orientació… Una oportunitat única per fer un tast de les millors propostes de senderisme, acompa nyats dels millors guiatges, per a diferents Enguanypúblics. destaquem: un recorregut pel Circuit d’orientació “Lo Piquerot” que us permetrà treure l’exploradora que por teu dins; la Jornada tècnica per a guies, sobre els primers excursionistes i el món dels ratpenats; un recorregut urbà per descobrir Llegendes i bestioles noctur nes; l’ascensió al cim del Montsent de Pallars, l’imponent “sentinella” de la Vall d’Àssua; aprendre a recuperar murs de pedra seca i a “fer comú”; observació dels estels i constel·lacions des de La Vall d’Àssua; l’itinerari literari de Les Veus del

foto de © Toni Grases

L’objectiu de “Lo Llumener” és convertir els llibres en objectes quotidians i com panys de vida i jocs dels infants. Durant la passada edició, els nens i nenes van compartir les seves propostes de temàtica per a l’edició següent: el mar, la natura, els bombers, la màgia, la cuina, Harry Potter o els gats són algunes de les 30 temàtiques recollides. Entre totes, l’Univers va ser la més aclamada. Enguany doncs, tenim el repte de donar forma a aquesta proposta nascuda dels infants i ho hem fet amb un programa que s’iniciarà a les 11:30h amb un “Passeig interestel·lar al carrer Major” de Sort, i finalitzarà amb l’espectacle adult “Càndida”, al teatre-cinema de Sort.

Festival Senderi

Durant la jornada haurem pogut gaudir de 14 activitats, en 7 espais diferents. Per a més informació i reserva d’entrades, vi sita la web www.lollumener.cat.

Lo Llumener, Festival pirinenc de literatures infantils

Hi havia una vegada un poble de muntanya il·luminat per la literatura, ple d’espectacles, contes, tallers, exposicions, una petita Fira de Contes i Àlbums Il·lustrats... Vine!

I si voleu continuar gaudint d’aquesta des tinació de conte durant tot l’any, al ventall de contes infantils en pallarès de Cambu leta, “Cantallops”, “Un dia amb l’Àssua”, “Lo Padrí James, Camí de la Llibertat”…, s’hi han sumat “La Llegenda de Torena” i més recentment “L’Entrellat dels estanys encantats” que ha estat traduït al caste llà, el francès i l’anglès. “L’Entrellat dels estanys encantats” compta també amb un quadern didàctic recomanat per a nois/es de 8 a 12 anys. Així doncs, podeu gaudir dels contes des de qualsevol poble o ciutat i venir a descobrir els paratges dels seus personatges: la Pirene, la Quimeta, lo Ma nelet, l’Àssua, la Gina…

A començaments d’octubre, el dissabte dia 8, podrem gaudir de “Lo Llumener”, Fes tival pirinenc de literatures infantils i ju venils que enguany compleix la 7a edició, dedicada ni més ni menys que a L’UNI VERS, un univers de contes i fantasia que omplirà la vila.

foto de © Pepe Camps 31

Sobirà

La protagonista de la fira és l’Ovella Xis queta, una raça d’ovella autòctona catala na que s’ubica majoritàriament al Pirineu Lleidatà. El diumenge se celebren la Mos

Pamano que us descobrirà els racons més emblemàtics que van inspirar la famosa novel·la convertida en minisèrie (recoma nem haver llegit la novel·la o vist la mi nisèrie); el Taller familiar de la natura a l’art, a través de l’art contemporani de San ti Moix, a l’església de Seurí; experimentar l’ofici de traginer, caminant amb rucs (activitat recomanada també per a perso nes amb diversitat funcional, que puguin caminar 1 h 30 m).

Per finalitzar amb la Festa dels “Banuts”, un dinar popular de cuina de caça. Per a més informació i reserves, visita https:// senderi.sort.cat/. Senderi forma part dels Festivals de Senderisme dels Pirineus junt amb 12 festivals més de totes les comar ques del Pirineu i pre-Pirineu català.

Fira de Tardor

Durant tot l’any podeu seguir gaudint de nombroses rutes per Sort, la Vall d’Àssua i el Batlliu, un paradís del senderisme. Per gaudir-les en plenitud i amb la màxima se guretat és recomanable contactar amb els establiments d’activitats.

tra i el Concurs Nacional d’Ovella Xisqueta en el marc de les quals els ramaders fan una exhibició de costums de l’ofici de pastor tot par ticipant en el Concurs del Ganxo. Finalment, en aques ta edició tornarem a gaudir de la Gastrofira amb una mostra de cervesa artesana de proximi tat, un espai de tast i degustació amb productes de la zona, amenit zat per actuacions musicals. També gaudirem de diverses activitats d’ani mació per a tots els públics.

Però si en comptes de lliscar per la neu el que t’agrada és trepitjar-la, les raquetes de neu són l’opció ideal perquè gaudeixis de la natura al teu ritme. I si ho fas en companyia d’un guia, et sorprendran els racons màgics que amaga el bosc a l’hi vern.

Cultura i gastronomia

a més informació: AJUNTAMENT DE SORT Tel.

Esquiar al Pallars

El primer cap de setmana de novembre se celebra la Fira de la Tardor que té els seus orígens als voltants de l’any 1380, quan el Rei Pere III El Cerimoniós la va autoritzar. Inicialment de caràcter ramader i dedica da a la compravenda de bestiar, amb el pas del temps i la introducció dels transports i la maquinària, aquest aspecte s’ha anat modificant i ha donat pas a una fira mul tisectorial en la qual el visitant pot trobar des de maquinària agrícola i vehicles fins a un mercat artesanal de productes de proximitat, essent l’objectiu principal de la Fira mostrar els productes i tradicions pallareses i també de sectors productius de la indústria, el comerç i els serveis relacio nats amb el municipi de Sort i la comarca del Pallars Sobirà.

Per 973 620 010

Per acabar, el municipi et convida a visitar altres espais culturals com la Presó-Museu Camí de la Llibertat, el Museu dels Pas tors de la Vall d’Àssua, l’església de Sant Víctor de Seurí, el Retaule gòtic de l’es glésia d’Enviny, i tastar la millor gastro nomia pallaresa gràcies a la seva varietat de restaurants, un amb estrella Michelin, tot descobrint els productes locals com els formatges, vins, embotits i carns, dignes del millor paladar

I si t’agrada la neu, el Pallars Sobirà és la teva destinació. Agafa el teu equip i vine a viure la neu a qualsevol de les estacions d’esquí on, a més del tradicional esquí alpí, podràs gaudir fent esquí nòrdic, snowbo ard, freestyle o esquí de muntanya. Si vens en família, les estacions d’esquí també te nen zones infantils preparades perquè els més petits gaudeixin de la neu.

foto de © motiva.cat IDAPA

GR 170 Vall del Llobregós

l setembre canviem d’estació, entrem a la tardor. L’esclat dels tons marrons, grocs, ocres i vermells ens il·luminen la vista i ens fa voler estar més en contacte amb la natura. A la Segarra cada esta ció de l’any és una nova etapa on viure experiències diferents, tenir noves sen sacions, gaudir de les bones vibracions de la natura i de la gent que ens espera, sempre, amb els braços oberts.

En aquest petit poble del mu nicipi de Torrefeta i Flore jacs, el dia de la fira, s’hi pot trobar tot tipus d’ac tivitats lúdiques, cultu rals, tallers...gastronòmiques,iactivitatspelsméspetits!

Us presentem cinc propostes que us deixaran el millor dels records i seran el motiu perfecte per repetir, una vega da i una altra.

A la vall del Cercavins, al sud de la Se garra, hi trobareu la ruta del mateix nom. Es tracta d’un sender de 13 qui lòmetres de recorregut que passa per un territori planer en què s’alternen clapes de bosc amb conreus de cereal, ametllers, oliveres i vinya.

TorredeVallferosa

Concurs de c

A l’Ametlla de Segarra, just a meitat del recorregut, el Celler Comalats ela bora vins ecològics amb DO Costers del Segre, subzona Vall del Corb, i ofereix experiències adaptades a qui els visiten com passejades entre vinyes, visita al celler, degustació de vins i esmorzars i dinars entre vinyes.

Al llarg del recorregut hi trobareu obagues de bosc de pi i roure alter nats amb clapes de camps de con reu. Del patrimoni arquitectònic destaquen la torre de Vallferosa, el nucli antic de Torà i Sant Mi quel de Fontanet.

El primer diumenge d’octubre se celebra el Concurs de Carbasses de Sedó i la fira artesanal que porta per nom Mostra de la Terra de productes gastronòmics i artesanals de Km0.

Us proposem conèixer i gaudir la Se garra al ritme que marquen les vostres cames. És així, amb calma, com arri ben les descobertes i les emocions com les que trobareu si us endinseu pel GR 170 a la Vall del Llobregós, un recorregut de gran riquesa paisat gística, natural i cultural. Es tracta d’un sender de 65 quilòmetres que inclou cinc municipis segarrencs (Torà, Ivor ra, Massoteres i Biosca), a més del mu nicipi de Pinós, al Solsonès.

L’orografia del terreny permet fer el recorregut a peu i en bicicleta.

Experiències entre vinyes

Concurs de carbasses i Mostra de la Terra a Sedó

carbasses Fontdel’Esta ny, Guissona

i patrimoni CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA Tel. 973 531 comunicacio@segarra.cat300 www.ccsegarra.cat Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació:

Pícnic tranquil a la vora d’una riera

Festival de música del Castell de Concabella

Una programació atractiva i de quali tat, amb gran nom de l’escena catalana on es conjumina veterania, joventut i passió per la música.

Al nord de la comarca de la Segarra, al terme de Sanaüja, trobem una petita àrea de lleure on podrem dinar de píc nic. És l’anomenada Font de Ferro, al costat de la riera de Sanaüja.

El castell de Concabella, en aquesta població de la Segarra, al municipi de Plans de Sió, cada tardor acull tres con certs de música de cambra que satis fan els oients més exigents.

El conjunt és molt acollidor i ben om brejat; el formen la font, un salt d’aigua amb el seu petit gorg i la zona d’esbarjo amb taules, bancs i gronxadors per la mainada. El seu nom li ve donat pel sulfat ferrós que dona el peculiar gust de ferro a l’aigua que brolla de la font.

Guissona és anomenada el Doll de la Segarra, un territori on el subsòl té les capes freàtiques d’aigua molt a prop, per aquest motiu, un dels llocs més agradables per fer un pícnic són les Fonts de l’Estany, existents ja en època romana per donar aigua a l’antiga ciutat de Iesso, tant a les cases com als horts.

Músics de renom internacional es donen cita els mesos d’octubre i no vembre en el marc incomparable d’aquest castell

En aquests dos indrets de la Segarra podrem gaudir d’arbres, colors, fulles, olor d’humitat... gaudir de la tar dor, palpar-la, sentir-la.

Gaudeix de la comarca de la Segarra amb cinc propostes que combinen esport, música, gastronomia

a gastronomia de la No guera es nodreix dels mi llors productes de l’hor ta, el bosc, les vinyes i les oliveres, acompanyats per les millors carns procedents de la caça, de les pastures, les granges i dels corrals. Per això, i més que a qualsevol altra terra, podràs assaborir productes com l’oli, la mel, els torrons, el formatge, la “coca de recapte”, els caragols “a la llauna” i un llarg etcètera, acom panyats de vins de gran exquisidesa dels cellers del Castell del Remei, Artesa de Segre, Baldomar, Algerri... i deleitar-vos amb la més saborosa i tradicional cuina identificada amb el paisatge de la nostra terra

amb gairebétu...ho tenim tot!

La Noguerai la seva gastronomia

Al vespre, l’escriptor Josep Espunyes (Creu de Sant Jordi 2022), presentà el seu llibre “Municipi de Pe ramola: Història i històries”. El programa d’actes finalitzà amb una cantada d’havaneres amb el grup Cavall Bernat. L’actuació fou acompanyada de rom cremat per a tots els assistents que varen omplir tot l’espai de l’antic claustre del monestir. Un cop més, el nombre d’amics assistents al Monestir de Gualter, omplí de gom a gom els actes celebrats al llarg de tota la jornada. Gràcies a tots per la vostra assistència, entusiasme i suport que ens impulsen a continuar duent a terme la nostra tasca de conservació i difusió del patrimoni de Gualter i de la Baronia de Rialb

St Pere de Ribes de Valeri Farràs

l passat 23 de juliol vam celebrar la 28a Tro bada Cultural al Monestir de Santa Maria de Gualter. La jornada va començar amb una visita guiada al monestir a 2/4 d’1 del migdia. A partir de 2/4 de 7 de la tarda tin gué lloc l’obertura de l’acte per part de les autoritats comptant amb la presència del president del Consell Comarcal Sr. Jaume Plensa i alcaldes de les pobla cions veïnes. Posteriorment, s’inaugurà l’exposició de pintures de Valeri Farràs de l’Estany. Seguida ment, mossèn Bonifaci, als seus noranta anys, oficià la Missa a l’església de Santa Maria de Gualter amb l’acompanyament del grup Joe Psalmist & The Gos pel Train i posterior concert, dins dels actes del Fes tival Itinera dedicat als micropobles

l’Eestany de Valeri Farràs

Cantada d’havaneres amb el grup Cavall Bernat

Actes culturals 23 de juliol

Mossèn Bonifaci oficià la Missa a l’església de Santa Maria de Gualter

Josep Espunyes presentà el seu llibre “Municipi de Peramola: Història i històries”

AGENDA D’ACTIVITATS A LA BARONIA DE RIALB • 24 DE SETEMBRE, Festa Major de Vilaplana. • 2 D’OCTUBRE, Festa Major del Puig. • 8 I 9 D’OCTUBRE, Jornades Europees del Patrimoni. • 12 D’OCTUBRE, Ruta/Sortida del Romànic a la Baronia de Rialb. • 19 DE NOVEMBRE, Trobada de la Rosa a Pallerols. • 6 DE DESEMBRE, Ruta/Sortida del Romànic a la Baronia de Rialb. Oficina de Turisme de la Baronia de Rialb Montestir, 1 Gualter - 25747 Tel. (+34) 973 46 02 34 ( Lleida ) ajuntament@baroniarialb.cat www.baroniarialb.cat

Concert de Joe Psalmist & The Gospel Train al Festival Itinera

moni natural i paisatgístic, el qual dona l’ oportunitat de realitzar diverses rutes per tal de descobrir-lo.

Pel que fa a la cultura i l’ arquitectura, el municipi compta amb un viu testimoni de la història, amb troballes de peces i elements antics de gran valor. A més, les esglésies romàniques, castells, torres i ponts que hi ha repartits pel municipi transmeten un llegat excepcional digne d’ admirar, tant per visitants com per als propis vilatans de la zona. Els diversos masos i masies, a més, denoten la perso nalitat d’ una terra i cultura catalanes, dei xant entreveure una història viva, plena de tradició i distinció.

El seu calendari d’activitats, també ex tens i amb actes per a totes les edats, in clou excursions, festes majors, aplecs, entre les quals hi destaquen el Combat de Corrandes a Montagut i l’ activitat de Trepitja Garrotxa.

40 l nord de la comarca de la Garrotxa, topem amb l’ únic municipi de la comarca que limita amb frontera francesa, el segon més extens i un dels més grans de les comarques gironines.

Combat de Corrandes a Montagut

Ens trobem al terme de Montagut i Oix, format per un terreny muntanyós i envoltat de la natura que personalitza la zona. El terme, localitzat concretament a l’alta vall del Fluvià, a l’ Alta Garrotxa, és el municipi que més extensió aporta dins l’ Espai d’In terès Nacional de l’ Alta Garrotxa i abarca també una petita part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Així doncs, es tracta d’ un indret enmig de la natura, on respirar l’aire més pur de la terra i els arbres i on gaudir relaxat dels dos nuclis de pobla ció, Montagut i Oix.

El Combat de Corrandes, que té lloc a la primavera, és un dels actes que pren més rellevància dins la comarca de la Garrot xa i està caracteritzat com uns dels més

El terme municipal presenta nombrosos veïnats, tant Montagut, situat en una gran plana elevada entre el Llierca i el Fluvià, com Oix, envoltat de muntanyes fins l’ Alta Gar rotxa, en una petita plana allargassada pro per de la riera d’ Oix.

El municipi disposa d’ equipaments i una situació privilegiada, així com també una agenda activa d’ activitats turístiques i fes tes que li atribueixen la seva pròpia perso nalitat. És extens i variat, amb un ric patri

Trepitja Garrotxa, 22 i 23 d’octubre

Una altra de les activitats força reconeguda dins el marc del Combat de Corrandes és la Calçotada popular de la Garrotxa, que ja comp ta amb 22 edicions i que se celebra al nucli de Montagut. Es tracta, doncs, d’ una de les calçotades amb més participació que s’ organitzen a la comarca.

importants i consolidats del territori. Es tracta d’ una jornada festiva dedicada al món de les corrandes i on se celebra un combat entre cantadors vinguts d’ arreu de Catalunya. Diversos actes culturals, exhibicions, jocs tradicionals o cercaviles són algunes de les activi tats que formen l’ ordre del dia de la festa, la qual té una gran partici pació popular.

41 1r diumenge de març: Excursió matinal per Montagut Primavera: Combat de Corrandes 1r diumenge de maig: Festa Major de Montagut Diumenge de Pentecosta (Pasqua Granada): Aplec de Sant Aniol d’Aguja 23 de juny: Rebuda de la flama del Canigó i revetlla de Sant Joan Últim dissabte de juny: Festa de Sant Pere a Montagut 16 de juliol: Festa del barri del Cós i Fluvià

Es tracta d’ una Ultra Trail Solidària a Oix, a l’ Alta Garrotxa, organit zada pel Centre Excursionista d’ Olot i la qual tindrà lloc el 13 i 14 d’ octubre. Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch. Les diverses rutes i curses, dividides en tres proves: l’ Ultra, el Trail i la Cur sa més curta, s’organitzen de forma que permeten descobrir camins i corriols de la zona, fent de l’activitat tota una experiència única

Cap de setmana més proper a Sant Llorenç: Festa Major d’Oix 4t diumenge d’agost: Aplec de la Devesa 26 de setembre: Homenatge a la Vellesa de Montagut i Oix Octubre: Trepitja Garrotxa 1r dissabte de desembre: Aplec de Santa Bàrbara de Pruneres Desembre: Marató de TV3 i Cagatió a Montagut i Quines populars Ajuntament de Montagut i Oix Av. Escoles, 6 · 17855 MONTAGUT (GRN) Tel. 972 287 804 ajuntament@montagut-oix.cat Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació:

Un edifici de nova construcció, que també forma part de l’experiència

Com a espai socioeducatiu, Espai Cràter es compromet a obrir-se a les persones i col·lectius de la ciutat, a ser part activa del seu desenvolupament i a crear una proposta educativa

Els arquitectes Toni Casamor i Anna Codina són els autors de l’edifici, pen sat perquè també formi part de l’ex periència del visitant: està semisoter rat i dins d’un volcà.

L’Espai Cràter compta amb quatre sales diferenciades: la Cambra acull l’exposició permanent sobre vulcanolo gia; la Sala Magma, amb una capacitat per a 110 persones, és ideal per a esde veniments culturals i d’empresa; l’Aula Bufador és l’espai on es desenvolupen les activitats educatives i els tallers fa miliars, i la Zona sísmica, a la primera planta, és la zona de treball i punt de documentació. Els accessos i recorre guts de l’edifici són aptes per a tothom i els lavabos són inclusius.

Activitats experiencialseducativesperaescolesifamílies

inclusiva i de valor. Així, ha desenvo lupat un Projecte Socioeducatiu amb la UdG i les empreses d’educació ambien tal del territori, que ha posat les bases de la guia d’activitats educatives. Espai Cràter ofereix tretze activitats educatives integradores, per als dife rents nivells educatius que permeten a l’alumnat conèixer i estimar el món que l’envolta i aprendre a tenir-ne cura. Tant les propostes per als cen tres educatius com les familiars del cap de setmana estan pensades per generar una vivència positiva, esti mular la curiositat i assolir el conei xement a través de l’observació, l’ex periència i l’experimentació. L’objectiu és despertar l’esperit científic i de recer ca en l’alumnat.

La visita es pot fer de forma lliure o amb els comentaris dels guies especialitzats d’Espai Cràter. I per completar l’experiència volcànica, als visitants també els oferim una visita guiada al volcà Montsacopa d’Olot, situat a dos minuts a peu d’Espai Cràter. La programació de totes les visites es pot consultar al espaicrater.comweb

l passat mes de març va obrir les portes Espai Cràter, el centre de referència a Catalunya en volcans, ciència i societat. Impulsat per l’Ajuntament d’Olot, compta amb una innovadora i interactiva exposició sobre vulcanologia i geografia humana, comissariada pel prestigiós vulcanòleg i director de Geociències Barcelona – CSIC, el Dr. Joan Martí Molist; executada per Indissoluble i dirigida pel director del centre, Xevi Collell.

A la superfície, cobreix l’edifici un gran parc urbà de pas entre el volcà Mont sacopa i el centre de la ciutat, on se situa principalment l’eix comercial i la restauració. D’acord amb la filosofia del projecte, d’abordar els reptes globals que afecten a nivell local , Espai Cràter és un edifici sostenible, que utilitza majoritàriament energia geotèrmia. Disposa de fins a 17 pous de 100 m de fondària i no consumeix cap energia fòssil per al seu funcionament.

La mostra explica els volcans de la Garrotxa i del món, així com la particular relació entre els volcans i el seu entorn. Ho fa de manera interactiva i mitjançant diversos llenguatges expositius: audiovisuals, experiències immersives, fotografies, realitat augmentada o videomapping. També compta amb una maqueta de 15 m2 que explica la formació de la Garrotxa, així com propostes de ludificació i un gran talús de greda, que ens permet descobrir que estem a l’interior del volcà Puig del Roser.

Per a aquesta tardor, ja hi ha programada una nova edició de la Setmana de la Vulca nologia, que comptarà amb conferències sobre l’erupció de La Palma, un any després, i sobre altres vol cans del món així com una camina da amb vulcanòlegs, entre d’altres.

Un punt de trobada per a la comunitat educativa, social i científica

Exposicions, audiovi suals, debats, tallers… Espai Cràter dissenya una programació on la diversitat de propos tes, formes de parti cipació i llenguatges són els eixos per arri bar a tota la comuni tat. Tot un compromís amb la creació i la pro moció de la sociocultura des de l’espai públic.

Per a més informació podeu consultar la pàgina web espaicrater.com o als perfils d’Instagram i Twitter (@espai_crater)

Una programació per a tota la comunitat

Com espai científic, Espai Cràter vol erigir-se un referent nacio nal i internacional en l’àmbit de la vulcanologia, teixint aliances amb centres educatius, institu cions i entitats per tal d’impulsar projectes i activitats. El primer pas ha estat la signatura d’un conveni amb el CSIC, que li permet accedir a l’espai científic més important de l’Estat i poder ser part activa de projectes de recerca i impacte internacionals de gran envergadura.

Espai Cràter és un projecte contempo rani que treballa de forma innovadora, experiencial i participativa per abordar els reptes globals que afecten a nivell local. Un equipament de territori que genera valor a la comarca de la Gar rotxa, desenvolupant la sostenibilitat econòmica, social i ecològica. Espai Cràter dona la benvinguda a les idees que ajuden a preservar el nostre paisat ge, a comprendre el món i a crear una societat millor

Recerca, coneixement i desenvolupament

Per a aquesta tardor, Espai Cràter ha programat dos nous tallers familiars, dirigits a infants d’entre 4 i 12 anys, que es poden consultar i reservar a la pàgina web del centre.

Més de 30.000 visitants en cinc mesos

El passat 16 d’agost, Espai Cràter va rebre la visitant número 30.000. Una xifra que arriba només cinc mesos després de l’obertu ra del centre. Aquest estiu, una mitjana de 170 perso nes han visitat diàriament el centre de referència en volcans, ciència i societat, i en moltes ocasions les visites guiades i els tallers familiars han penjat el cartell de “complet”.

n any més la comarca del Ripo llès serà present als FESTIVALS DE SENDERISME DELS PI RINEUS, un projecte de co operació territorial nascut en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran i que celebra ja la seva setena edició. Les comar ques que formem part de la xarxa de senders Itinerànnia (Ripollès-Garrot xa-Alt Empordà) seguim formant part d'aquesta iniciativa per quart any con Ensecutiu.elmarc de la promoció que es re alitza des de RIPOLLÈS TURISME, l’Agència de Desenvolupament del Ripollès juntament amb la Xarxa de Senders Itinerànnia han organitzat una nova edició del RIPOLLÈS DIS COVERY WALKING, una acció per donar a conèixer la comarca a través d'excursions guiades a la natura.

Participar al festival de senderisme és una oportunitat excel·lent per gaudir de la muntanya a un altre ritme, acom panyats de guies interpretadors locals que estimen el territori i que ens ani ran descobrint el patrimoni natural i cultural del Ripollès.

Activitats divendres, 30 de setembre de 2022

El divendres es donarà el tret de sortida al festival de senderis me del Ripollès amb dues acti vitats que tindran lloc a la tar da. La primera consisteix en un petit recorregut a la zona de l'Espluga de Gombrèn per escoltar la brama del cérvol. La segona, una visita guiada per descobrir la història de la vila de Ripoll a través de notí cies extretes de setmanaris i re vistes històriques.

El segon dia del festival Ripollès Disco very Walking arriba farcit d’activitats. Al matí tindrà lloc una ruta senderista que ofereix la possibilitat d’iniciar-se i practicar la marxa nòrdica pels vol tants de Ribes de Freser; una ascensió al Taga amb sortida des de l'ermita de Sant Martí d'Ogassa; una activitat a Campdevànol amb circuit d'orientació i una excursió pel conegut Torrent de la Cabana; i una excursió per Planoles que ressegueix el recorregut de la clàs sica cursa "Batega del Bac".

El Ripollès Discovery Walking se celebra novament a la tardor, els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octu bre. Un programa ben atractiu amb 12 activitats distribuïdes per tota la comarca de diferents nivells de dificultat perquè tothom hi tin gui cabuda: circuits d’orientació, ex cursions de vertigen, nòrdic walking, ascensió a cims, per boscos i corriols, al costat de gorgs i salts d’aigua, per observar la flora i la fauna de la zona, per conèixer el patrimoni militar, per gaudir de l’espectacle sonor de la brama del cérvol, per viure l’experiència emo cionant de creuar la frontera de forma furtiva i moltes coses més! Totes les ac tivitats inclouen un “kit del senderista” amb producte del Ripollès

Activitats dissabte, 1 d’octubre de 2022

Vine al festival de senderisme del Ripollès i viu la teva història al Pirineu

Pel mateix dissabte a la tarda s’han pro gramat dues sortides per descobrir el passat històric de la comarca del Ripo llès des de dues vessants ben diferents. La primera de les activitats tindrà lloc

Arriba la 4ª edició del RIPOLLÈS DISCOVERY WALKING

30 de setembre, 1 i 2 d’octubre de 2022

a Campdevànol i ens portarà a conèi xer el patrimoni industrial vinculat al ferro i a l'aigua. La segona és una ex cursió nocturna, per viure en primera persona l'experiència dels exiliats que creuaren la frontera buscant la lli bertat.

nes construccions de pedra seca; i pels més atrevits, la via ferrada Roca de la Creu de Ribes de Freser Per a més informació: Telèfon 972 704 turisme@ripollesdesenvolupament.com499 www.ripollesturisme.cat www.ripollesdicoverywalking.cat

A la pàgina corresponentlaseguir.excursionss’hiwww.ripollesdiscoverywalking.catwebpottrobareldetalldetoteslesilesrecomanacionsaIgualments’hipotrealitzarinscripcióal’activitatielpagament.

Activitats diumenge, 2 d’octubre de 2022

I per cloure l'edició d'en guany del festival de sen derisme Ripollès Discovery Walking: una caminada a Toses pels més matiners, per veure com desperta la flora i la fauna de la zona; una sortida de descoberta del patrimoni mi litar de Camprodon; un itinerari per gaudir dels boscos i gorgs del Torrent de la Masica de Vallfogona de Ripollès i per conèixer les restes d'algu

Senderisme al Ripollès

RACONS DE CATALUNYA

48 AMB EL SUPORT DE: COL·LABOREN:ORGANITZA: VABRATACOSJAZZVALTIFES28 www.palafrugellcultura.cat PALAFRUGELL 05 -12/OCT_202205/OCTJAZZ& BIBLIOTECA: TAULA RODONA CINEMA I JAZZ JAZZ06/10& KIDS: PAUER KIDS JAZZ07/OCT& L’ENERGIA08/OCTACORDESCINEMA:YDESACUERDOSBIGBANDICOMBOS DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE PALAFRUGELL JAZZ & YOUNG: HÖNK QUARTET JAZZFUNK09/OCTSTATION&YOUNG: LE PINK ZIGANE ONES I ARENES–PEPE RIVERO i ÁNGELA CERVANTES STEFFEN MORRISON ELS11/OCTCOLORS DE DUKE ELLINGTON: MARCEL TOMÀS & GIRONA JAZZ PROJECT LLUÍS12/OCTCOLOMA & HIS MUSICAL TROUPE OFF FESTIVAL 25 DE SETEMBRE 01 I 02 D’OCTUBRE

L’esglésiagòtic.

l 1936, als inicis de la Guerra Civil espanyola, sota el comandament de la CNT-FAI es va dur a terme l’enderrocament de l’església par roquial de Santa Maria. Desmantellada a pic i pala, només en va restar el seu cam panar, que avui dia presideix la plaça que porta el nom de l’edifici desaparegut. El conjunt es va començar a construir cap al 1177; per aquesta raó s’hi van integrar certs elements romànics, tot i que es po dria considerar, majoritàriament, d’estil

És, en un dels pilars de la base, on s’obre una porta que dona pas a una escala de cargol, també de granit, que ens permet l’accés al primer pis. Allí hi trobem els dos ulls de bou, que s’obren cap a la pla ça i l’hospital, i les dues arcades laterals. Aquesta escala marca, perfectament, el tram més antic i ens indica, alhora, on hi ha el canvi de construcció, ja que al fi nal –després de pujar uns quants graons més- resta tapiada una antiga làpida fune rària que assenyala l’acabament de la part més antiga. I és precisament aquest tall

llosat fet de planxes de bronze acabat en punxa i rematat amb una agulla dau rada. Observant el campanar actual, ens adonem, ràpidament, que té dues etapes de construcció. Per un costat, la base quadrada, que arriba fins al primer pis, formada per quatre ferms pilars revestits de blocs de granit ben caironats. D’aquí en amunt, forma una figura octagonal on les parets de les diverses cares estan ben lligades amb arestes de granit. I, al cap damunt, una terrassa relativament ampla que permet gaudir d’una extra ordinària panoràmica de la vall cere tana. És molt aconsellable visitar-la, tot i l’esforç de pujar els esglaons circulars del primer tram i els nous, més còmodes, fins a les campanes.

El campanar, únic vestigi de l’antic com plex arquitectònic, destaca per damunt dels llosats de les cases i sempre ha estat un símbol de la vila de Puigcerdà. Actu alment, té una alçada de 35 metres fins a damunt de la barana que el culmina, però se sap que a l’antiguitat constava d’un

tenia tres naus. D’ample ocupa va gairebé tota la plaça, deixant, a banda i banda, un carrer estret. Encara avui dia, podem observar, a ambdós costats del campanar, l’arrencament d’un dels arcs de creueria que anaven cap a les naus laterals. De llargària, amb la rectoria que hi havia afegida, arribava fins a prop del magnífic plataner que divideix aquesta plaça de la dels Herois.

de l’escala el que ens indica que originà riament el campanar s’aixecava quadrat, a semblança d’algunes representacions dibuixades en llibres notarials del segle XIII de Puigcerdà. Segons algun autor, part d’aquests dibuixos són representatius

actualment exposada al Museu Cerdà. La dècada del 1940 està dedicada als puigcer danesos morts durant la Guerra Civil espa Lanyola.portalada donava pas a la nau central de l’església i, per tant, podem interpretar que era la principal. Tot i això, va tenir més ús la lateral, que donava de front al carrer major. D’aquesta, també feta de la mateixa pedra que l’anterior, se’n conserva una arquivolta a la porta petita de l’església de Sant Domènec. També hi ha el fris que feia funcions de capi tell, on es poden contemplar caps d’animals semblants a gats.

El campanar ha tingut diverses funcions, principalment de caràcter religiós i social. En primer lloc, feia la tasca que li era prò pia de campanar fent els tocs de campana en les diverses funcions religioses, i també per a anunciar la mort del papa, del monarca o dels bisbes. De la mateixa manera, tocava per avisar de foc amb la campana gran, fet que va substituir-se per la sirena i que encara avui està en funcionament. També ha servit, fins fa poc, per a tocar les hores del rellotge antic, ara modernitzat. Cal esmentar que el primer rellotge va ser instal·lat el 1415, i es va canviar, després de molts arranjaments, el 1610. El darrer, avui sense funcionar, data del segle XIX.

Finalment, la darrera funció que realitza és la turística; a la seva base trobem l’ofi cina de turisme, cal destacar el seu mira dor on hi han unes vistes espectaculars de la comarca i els focs d’artifici que se celebren el dia 8 de setembre amb motiu de la festa dedicada a la Mare de Déu de la Sagristia, patrona de Puigcerdà

©Foto de emili&photographer

Una funció més esporàdica, però no menys necessària, va ser la de lloc de vigilància en períodes de guerra; també s’utilitzava com a defensa mitjançant els tiradors situats en el campanar. L’excavació arqueològica de 2013 ha deixat al descobert el mur nord de la nau i tres contraforts de la primera església, ro

Text de Sebastià Bosom i Isern

mànica, de la fi del S.XII i l’inici del S.XIII. Un altre fet important és la localització del fossat, associat al tancament defensiu de la vila des del S.XII. A més, a l’interior d’una de les criptes, hi ha l’arcada del pont a tra vés del qual es passava al fossat i s’accedia al portal nord de la muralla, que connectava amb la vila i el call jueu.

de l’església de Santa Maria, fet que apunta la possibilitat d’un campanar central i dues torres més baixes a cada una de les naus la terals. No obstant, una descripció de Puig cerdà de 1603 manifesta l’existència d’un sol campanar i corrobora la seva forma i accés: El canvi de construcció cap a la forma octa gonal segurament no va ser fruit d’un capri ci, sinó que devia respondre a una necessitat arran del mal estat del campanar, ja que al llarg del temps va patir molts tropells com ara llamps o incendis. Sembla que la darrera reforma estructural es va iniciar el 1737 i va finalitzar, per complet, el 1776. A més a més, gràcies a una inscripció situada damunt de la barana que corona el campanar, així com per la documentació existent, podem saber que aquesta part va ser restaurada el 1887. La darrera reforma, la de les escales de fer ro interiors i la cúpula superior, és actual. El campanar actuava com a l’atri d’entrada a l’església i el terra estava empedrat amb làpi des sepulcrals. S’hi obria una de les portes de l’església, la portalada de la qual encara podem observar. La formen cinc arquivol tes on es combinen les motllures rodones i pentagonals que se sostenen per columnes culminades amb capitells decorats amb mo tius vegetals, entre els quals hi podem des cobrir pinyes. Tota la portalada està feta de l’anomenat “marbre d’Isòvol”. Al seu costat, destaca un baix relleu que representa un tra giner amb el seu animal. Al centre d’aquesta planta baixa, s’hi podia observar una creu on, a més de diversos sants, es representa la Mare de Déu de la Sagristia i un combinat de les armes de Puigcerdà i la Cerdanya,

Per a més informació: PUIGCERDÀ TURISME Telèfon 972 880 542 www.puigcerdaturisme.cat

Per altra banda, d’acord amb Anna Augé, autora de l’informe d’excavació arqueolò gica, l’edifici situat al nord-est del Castell, per les seves característiques arquitectò niques s’ha considerat que forma part del recinte sobirà del castell. Aquest sector es troba distribuït en dues plantes, una gran cambra a la planta inferior amb coberta de volta de mig punt i, a sobre, una segona sala que gairebé no conserva part del seu perímetre mural, però que ha mantingut les restes del paviment adossat a les parets. Contemplem així que la sala noble del cas tell, espai de representació dels senyors, s’hauria situat en aquest edifici i que va es tar en ús entre els segles XII i XV.

Per altra banda, la zona occidental del castell estableix els límits externs i la distribució interna: un pati distribuïdor i dues estances separades vinculades a la producció. El primer àmbit correspon a un espai de magatzem pavimentat amb opus signinum i parets revestides amb calç per garantir un bon aïllament. El segon àmbit, situat al nord-oest, s’ha identificat com l’obrador on s’hauria mòlt el blat. Apunta que el mecanisme de fun cionament hauria estat el molí fariner de sang, mogut per tracció animal.

Atès a l’estat precari i amb l’objectiu de mi llorar la seva conservació, l’Ajuntament de Susqueda va executar les Obres de Con solidació del Castell de Fornils durant els mesos de maig a juny del 2020 i de de sembre del 2020 al març del 2021. Aquest projecte va ser patrocinat pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i per l’Ajuntament de Susqueda.

l castell de Fornils o del Roure és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) situat en un petit turó de 582 metres a la vall de Fornils. Du rant el segle XI només hi havia una torre defensiva, però entre els segles XII i XIII el castell es va ampliar degut a la divisió del castell de Fàbregues en dues parts: For nils i Rupit.

Finalment, cal dir que es creu que el cas tell va estar en ple funcionament entre els segles XI-XV, però que va ser abandonat durant el segle XV. Un dels fets podria ha ver sigut el terratrèmol de l’any 1427, que va sacsejar el territori.

CASTELL DE FORNILS

A través d’aquestes obres de consolidació i les diferents actuacions arqueològiques s’ha pogut conèixer el castell amb més profunditat; les seves característiques constructives, els seus usos i la seva evolu ció

Entrehistòrica.lesdiferents parts que compo nen el castell, cal destacar la Torre de l’Homenatge, situada a la part central nord del castell, tot i que en cara no s’ha excavat a nivell de fona mentació, tot apunta a que, la Torre, d’aproximadament 10 metres d’al çada, va ser la primera edifi cació del Castell de Fornils.

• Octubre: dies 1, 2, 15, 16, 29 i 30.

• Novembre: dies 12, 13, 26 i 27.

Les entrades es poden comprar a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Susque da www.susqueda.cat o a la pàgina web d’entrapolis www.entrapolis.com

• Desembre: dies 10 i 11.

Visitar la sala de les possiblecolumnesnomésésdoscapsdesetmanaalmes RESTAURANTS • Restaurant Santuari del Far: Ctra. del Santuari del far s/n Tel: 972 19 01 69 www.santuaridelfar.com • Restaurant Coll de Condreu: Ctra. Comarcal de Vic a Olot, km Tel:38,5972 44 43 19 www.colldecondreu.com Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més SUSQUEDAAJUNTAMENTinformació:DE Telèfon 972 190 188 www.susqueda.cat

any 2018, coincidint amb la com memoració del 50è aniversari de la Presa de Susqueda, l’Ajuntament de Susqueda, juntament amb En desa, l’Ajuntament d’Osor, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci del Ter van inaugurar una exposició a la Sala de les Columnes de la Presa de Susqueda. L’exposició que va acollir la Sala de les Columnes va tenir tan d’èxit que aquest any 2022 s’ha tornat a signar un conveni perquè els ciutadans puguin visitar-la de nou.

Això és degut a que la part su perior d’alguns murs mostren moviments propis de sismes. Malgrat tota la recerca feta fins a dia d’avui, encara resten mol tes actuacions per fer, motiu pel qual l’Ajuntament de Susque da, durant els pròxims mesos, iniciarà les següents fases de les obres de consolidació del Cas tell de Fornils.

Com que hi ha un aforament limitat de 25 persones a la vegada, s’hi pot accedir a les 10h, a les 11h, a les 12h o a les 13h, essent obligatòria la compra d’entrades prèvia ment a l’accés.

SALA DE LES COLUMNES

L’

• Setembre: dies 3, 4, 17 i 18.

La Sala de les Columnes, ubicada al mar ge de la presa, acull diferents peces del fons històric d’Endesa i panells exposi tius que combinen informació i dades d’interès: de l’embassament, de la cons trucció de la presa, dels aprofitaments hidroelèctrics i del riu Ter així com la seva fauna i flora.

Els pobles de les Guilleries que parti cipen en la fira, a part de Sant Hilari, són Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Espinelves, Viladrau, Sant Sadurní d’Osormort, la Cellera de Ter i Sant Julià de Vilatorta.

Si vols passar un fantàstic cap de set mana per conèixer a fons les Guilleries, no et perdis la gran fira que tindrà lloc a la capital d’aquesta subcomarca. Apun ta-ho a l’agenda: 15 i 16 d’octubre!

orna la Fira Guilleries a Sant Hi lari el cap de setmana del 15 i 16 d’octubre. La fira t’ensenyarà tots els encants de les Guilleries: els pobles, les tradicions, la gastronomia i els productes locals. Les parades s’es camparan al llarg dels carrers del nucli antic, des de la plaça Gravalosa fins a la plaça Jacint Verdaguer. Vine i podràs gaudir amb activitats familiars com, per exemple, jocs gegants de fusta o tallers de planter.

Passejant pel poble, aniràs descobrint tots els espais de la fira on destaca el mercat de productors locals amb més de dotze propostes de Sant Hilari i al tres municipis de les Guilleries. Es po drà adquirir productes de proximitat com per exemple maduixes, formatge, pa, dolços, peces de torneria, cerve ses, ratafia, cremes, ungüents, roba... També hi haurà una zona de mercat d’artesans d’arreu de Catalunya.

En un dels espais podràs assistir a les demostracions d’oficis com el de ciste ller o el de ceramista, i el Centre Artesà de la Torneria ensenyarà com es treba lla la fusta. Dissabte al vespre s’oferiran tastets de productes de les Guilleries i les propostes d’oci s’ampliaran amb l’espectacle infantil Atrapahits dels Atrapasomnis o el concert de música en directe amb Leyla i Atenea Carter.

La fira t’ensenyarà tots els encants de les Guilleries: els pobles, les tradicions, la gastronomia i els productes locals

La cinquena edició de Fira Guilleries es viurà intensament i coincideix amb l’estrena d’una entrada renovada a Sant Hilari que precisament reforça el gran valor de les Guilleries. Des de fa poques setmanes, l’espai de rebuda al municipi és un reflex de la diversitat paisatgísti ca del territori amb una zona de bosc mediterrani, amb alzines i arboços, i una altra de bosc més humit, amb frei xes, faigs i avellaners. Tampoc hi falta la referència a l’aigua amb una gran font que, a través d’un circuit tancat amb set raigs, dona la benvinguda a tothom que entra a Sant Hilari.

L’espai de rebuda al municipi és un reflex de la diversitat paisatgística del territori, amb una zona de bosc mediterrani i un altra de bosc humit Les Guilleries Km0.cat Tel. 972 869 686 oficinadeturisme@santhilari.catwww.santhilari.cat

Copa de cava i tastet d’oli de la nostra comarca amb pa de blat sarraí Entrants per compartir: Tastet d’amanida rus sa amb duo de croquetes (pernil ibèric i gamba de Blanes), gambeta de vidre estrellada, carpaccio de gamba de Blanes i tàrtar de tonyina vermella de la Costa Brava sobre llit de guacamole.

38,75€ - Mínim 2 persones www.restaurantminerva.es

Postres a escollir de la casa Begudes: Aigua i vi blanc Secrets de mar.

Plat principal: Cim i tomba Postres a escollir de la carta

Begudes: Aigua i vi blanc o rosat DO Empordà.

Plat principal: Cim i tomba de bacallà Postres a escollir: Crema catalana o Pastís de la casa o Profiterols o Sorbet o Gelat.

11- TURSIA

CAMPANYA GASTRONÒMICA DE LA CUINA DEL CIM I TOMBA

Entrants: Gaspatxo de préssec i maduixa amb anguila fumada, i Musclos a la brasa.

Plat principal: Cim i tomba de rap. Postres a escollir de la carta

Tels. 972 340 548 - 630 126 755

Begudes: Aigua i vi Perelada.

Plat principal: Cim i Tomba de rap i lluç. Postres de la casa a escollir: Pastís de la Casa o Mató de Monja o Biscuit amb xocolata calenta.

Postres a escollir: Xuixo de crema amb xocola ta calenta o Copa de macedònia amb gelat o Tuli pa de mascarpone amb fruits vermells.

Tastet de mar amb: Tàrtar de tonyina, garota farcida, gambes a la planxa i amanida de verat i patata.

Postres a escollir: Crema catalana o Sorbet de llimona o Pastís de formatge.

3- CAN PINI - C/ Portal, 12

Pica-pica amb: Tàrtar de salmó i navalles, clo ïsses i escopinyes a la planxa.

Begudes: Aigua i vi DO Empordà o refresc. 44,50€ www.restauranttursia.com

Plat principal: Cim i tomba 2.0. Postres a escollir de la carta Begudes: Menú amb maridatge de vins.

52,00€ - Mínim 2 persones www.castellvelltossa.com consultas@castellvelltossa.com

Tel. 972 341 030

9- MINERVA

www.samuralla.com samurallatossa@hotmail

Plat principal: Cim i tomba de rap. Postres a escollir de la carta Begudes: Aigua, vi DO Empordà.

2- CAN CARLUS - C/ Portal, 20

Pica-pica amb: Cebiche de llagostins, croquetes i musclos a la provençal.

5- EL PETIT - C/Portal, 19 Tel. 622 725 043

Pica-Pica amb: Pop a la gallega, gambeta salta da i cloïsses a la marinera.

Entrants a escollir: Pasta de full al forn amb pebrot i albergínia a la flama, sobrassada ibè rica banyada amb mel i aire de farigola o Es camarlans petits saltats.

13- VICTORIA - Passeig de Mar, 23-25

7- MESTRE D’AIXA C/La Guardia, 23 Tel. 972 340 068

Tels. 972 340 166 - 606 990 126

Plat principal: Cim i tomba de turbot. Postres: Sorbet de mango.

Aperitiu de la casa

39,00€ - Mínim 2 persones www.restaurantvictor.net restaurantvictor@hotmail.com

Begudes: Aigua i vi DO Empordà, refresc o cer vesa. 38,00€

45,00€ moratielmarias@hotmail.com

Aperitiu i Copa de cava de benvinguda Entrants a escollir: Tataki de salmó fumat al nostre estil o Llagostins al whisky.

Begudes: Aigua i vi Només DO Empordà blanc o negre.

Postres a escollir: Gelat de mojito o Carpaccio de pinya amb gelat de coco o Crema catalana. Begudes: Aigua i vi Cigonyes DO Empordà. 38,00€

www.hrvictoriatossa.com info@hrvictoriatossa

12- VICTOR - Av. de la Palma, 17 Tels. 972 342 431 - 677 215 332

Copa de cava de benvinguda

Oficina de Turisme @tossaturisme RESTAURANTS I ELS SEUS MENÚS

Plat principal a escollir: Cim i tomba de rap o Cim i tomba de bacallà.

Plat principal: Cim i tomba de rap i turbot.

Entrants a escollir: Calamarsets fregits o Gam bes de Palamós a la planxa o Carpaccio de pop. Plat principal a escollir: Cim i tomba de rap amb cloïsses o Cim i tomba de bacallà.

Pica-pica: Tàrtar de salmó, calamars a la roma na, gambeta de Blanes i pastís d’escórpora grati nat.

49,00€ - Mínim 2 persones www.canpini.com

Entrants a escollir: Cloïsses a la marinera o Musclos de roca al vapor o Tàrtar d’escalivada amb salmó fumat o Calamars a la romana.

Tel. 972 340 297

10- SA MURALLA - C/ Portal, 16 Tel. 972 341 128

Begudes: Aigua i vi Calònia DO Empordà blanc, rosat o negre o Cava Brut Nature Reserva Lacrima Baccus.

Plat principal a escollir: Cim i tomba de tur bot o Cim i tomba de rap o Cim i tomba de peix del dia.

39,00€

Av. St. Raimon de Penyafort, 7 Tel. 972 340 939

1- BAHIA - Passeig de Mar, 18 Tel. 972 340 322

Tel. 606 022 147

Plat principal: Cim i tomba de rap. Postres a escollir: Tiramisú o Brownie de xo colata amb nous o Sorbet de mojito o Macedònia de fruita natural.

4- CASTELL VELL - AbatVilaOliva,1Vella

35,00€ sabarcatossa@hotmail.com

C/ Barcelona, 3, Edifici Sa Carbonera Tel. 972 341 500

36,00€ - Mínim 2 persones www.cancarlustossa.es cancarlus2021@gmail.com

Begudes: Aigua i vi DO Empordà.

6- L’AJUSTADA - C/Nou, 13

60,00€ - Mínim 2 persones elpetitrestaurant@gmail.com

Plat principal a escollir: Cim i tomba de rap i turbot o Cim i tomba de bacallà.

Entrants: Aperitiu de la casa, amanida de boní tol marinat.

www.mestredaixa.net pizzeria@mestredaixa.net

Begudes: Aigua y vi Calònia DO Empordà blanc, negre o rosat.

52,00€ - Mínim 2 persones www.restaurantbahiatossa.com bahitossa@hotmail.com restaurantbahiatossa@gmail.com

Pica-pica amb: Coca torrada amb tomata i anxo ves de Tossa, calamarsets amb ceba i un toc de juli vert, i cloïsses a la marinera a l’estil de na Camil·la.

Postres a escollir: Pastís de formatge amb fruits vermells o Sorbet de la casa.

8- SA BARCA - C/ del Mar, 2-4 Tel. 972 340 389

Begudes: Aigua i vi DO Empordà

astellar de n’Hug és un indret que va ser qualificat l’any 1984 com un dels pobles més bonics d’Es panya. El respecte que el poble ha demostrat al llarg de la seva història per l’arquitectura popular, amb pedra, fusta i teules, ha generat un dels pobles més bonics de Catalunya i passejar pels seus carrers és tot un descobriment. Envoltat pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, és un petit poble d’estil típic muntanyenc amb carrers i carrerons empedrats, cases de pedra i fusta que s’han man tingut al llarg del temps, ideal per visitar qualsevol època de l’any. Les seves tres esglésies romàniques són una petita joia que cal visitar. En primer lloc, l'esglé sia de Santa Maria de n’Hug situada al nucli del centre antic, documentada per primer cop al segle X, a l’acta de consa gració de la Seu d’Urgell. El campanar és l’element més destacat que es manté

Castellar de n’Hug conserva seu característic torre pisos

de la construcció medieval, junt amb la porta d’entrada amb forjat medieval i la gran finestra amb arc de mig punt. En canvi, l’església de Sant Vicenç de Rus està situada en una zona mun tanyosa aïllada, envoltada de prats i boscos. El seu exterior conserva la de coració del primer romànic i les seves pintures murals romàniques del segle XII són còpies de les originals, conser vades al Museu diocesà de Solsona. La tercera església és la de Sant Joan de Cornudell, situada sobre un penya-se gat imponent i d’una sola nau allargada amb volta de canó reforçada i arcs torals de grans dimensions. Els prats d’alta muntanya i els boscos guarden gelosos la vida d’isards i cérvols, guineus, fa gines, porcs senglars, teixons i rapinyai res en ple vol. Però, no podeu marxar d’aquesta vila sense haver tastat dos dels seus productes gastronòmics més

campanar: una

típics: el fuet i el croissant gegant, així com tampoc podeu deixar de gaudir de la bona gastronomia dels restaurants del poble, amb cuina tradicional catala na de muntanya.

El nucli urbà d’aquest poble s’aplega al voltant de Sta. Maria de n’Hug, del segle XI, que

de quatre

Des de la part baixa del poble, al costat de l’aparcament, surt un camí curt i ben senyalitzat que us conduirà fins aquestes fonts, on veureu brollar l’aigua entre la roca calcària i la vegetació, sota els cingles del poble.

Les fonts del Llobregat, un dels símbols de Castellar de n’Hug

El tren del Ciment

El traçat recorre l’antiga línia de ferrocarril que enllaçava la Fàbrica de Ciment Asland de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà. Actualment, el recorregut té 4 parades: Museu del Ciment de Castellar de n’Hug, Jardins Artigas, La Pobla de Lillet centre i afores de La Pobla de Lillet.

El Museu del Pastor

El Museu del Ciment

Emplaçat en un entorn natural singular, s’alça espectacular la modernista Fàbrica de Ciment Asland, avui reconvertida en museu. La fàbrica va estar operativa des de l’any 1904 fins a l’any 1975. Es tracta del primer conjunt industrial cimenter de Catalunya. Actualment, el Museu del Ciment forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Situat a la part alta del poble, a la plaça del Castell, trobareu el Museu del Pastor, que representa un centre de documentació sobre l’ofici del pastor amb informació sobre aquest antic ofici, així com un conjunt d’objectes antics, com ara estris, guarniments pels animals i utensilis dels pastors.

Si visiteu Castellar de n’Hug, tampoc us podeu perdre: No podeu marxar del poble sense haver tastat dos dels seus productes gastronòmics més típics: el fuet i el croissant gegant, o sense haver visitat el Museu del Ciment! Reportatge dissenyat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació: Ajuntament de Castellar de n’Hug Telèfon 938 25 70 77 www.ajcastellardenhug.cat www.museuciment.cat

Els emblemàticsgaudeixinorgullososdeorganitzadorslafestaestandepoderrebrevisitantsquedelsboletsdelseuterritori,aixícomdelsespaisdelavila.

eva és una població que s’es tén als peus del Montseny a la comarca d’Osona, format per dos sectors. Llueix una imat ge natural, envoltada de grans boscos i una climatologia humida, les pluges freqüents en són protagonistes. Aquest fet dona lloc a que hi hagi una gran quantitat de bolets, essent un atractiu per molts boletaires i amants de la natura. I és que Seva gaudeix de và ries riqueses, però la més important és la qualitat de la seva índole natural, la qual fa que les excursions i activitats a l’aire lliure, com la ruta dels molins, prenguin un important protagonisme al Quanmunicipi.arriba l’octubre, la temporada de bolets comença, i amb ella el municipi celebra la Festa del Bolet, amb l’objec tiu de potenciar la tradició boletaire. L’esdeveniment té lloc al centre històric de la vila, format per cases tradicionals, algunes d’elles de pedra i carrerons es trets. D’aquesta manera, a més de gau dir de la fira, també es tindrà l’oportuni tat de conèixer i endinsar-se en la petita localitat plena d’encant i pròpia de la Catalunya Central. La festa és coneguda pel seu caire artesanal, popular i gas tronòmic. S’hi viu un tarannà divers on podràs ser present al concurs de recerca de bolets, xerrades, degustacions, activi tats i actuacions pensades per a tots els públics. A més de totes les parades de productes autòctons i artesanals del po ble i es reparteixen unes 2.000 racions de bolets en diverses degustacions. Així doncs, el món micològic envolta tot el marc temàtic de la festa que, any rere any, va augmentant el nombre d’assis tents de diversos indrets de Catalunya. A més, en cada edició de la Festa del Bolet s’hi afegeixen noves propostes i activitats per tal de sumar-hi un atractiu extra, com per exemple l’adhesió al 6è Concurs de Receptes de la Biosfera del Montseny (+ info: www.parcs.diba.cat).

Així doncs, apunta’t la data, el 9 d’octubre el municipi t’espera amb els braços oberts perquè gaudeixis de totes les activitats de la jornada, així com de la cercavila i el concurs de pes de cistelles celebraciólligadasempredeL’arribadalatardorvaalade la

Anima’t a visitar Seva, no només durant la fira, també per conèixer la seva història. El munici pi fou una antiga sagrega dels segles XII al XV i, a dia d’avui, encara guar da una disposició centrada entorn de l’Església Parroquial de Santa Maria, envoltada per cases antigues orna des de finestrals de l’època. El terme compta amb antigues masies de no table valor arquitectònic, entre molts altres atractius que permeten viure l’essència de la vida rural.

Festa del Bolet, una de les ambgastronòmiquespropostesmésrenomde la comarca d’Osona.

62 STIGUALADAPANADELLACERVERAVERDÚPAUDELA GUÀRDIA MANRESAOLLERMARGANELLDELMAS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS WWW.MANRESA2022.CAT OFICINA DE TURISME DE DISSABTEMANRESA24SETEMBRE2022 2a edició CONSULTAINSCRIPCIONSAPARTIRDE40€Etvolsquedaradormir?ELSPACKSTURÍSTICS!manresa2022.cat MODALITAT LLARGA VERDÚ - MANRESA 115 km MODALITAT CURTA IGUALADA - MANRESA 50 km btt / gravel / ebike Amb la col·laboració especial de:Direcció executiva:Un projecte de: Amb el suport de:Amb la col·laboració de:

Per poder viure aquesta aventura singular en bicicleta, que travessa 19 municipis i 4 comarques, es po den consultar les diferents opcions disponibles i inscriure's als webs manresa2022.cat i runedia.es. El termini d'inscripció finalitza el 19 de Lasetembre.Ignasiana BTT forma part de l'eix Esport de Manresa 2022, un projecte que conté més de 40 accions i 100 acti vitats distribuïdes en set eixos temàtics: Espiritualitat i Pensament; De Manresa al Món; Educació; Cultura i Art; Músi ca i Festa; Joventut, i Esport. Manresa 2022 commemora els 500 anys de l'arribada d'Ignasi de Loiola a Man resa, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. Ignasi va estar-se prop d'un any a la ciutat, s'hi va inspirar per a escriure els 'Exercicis Espirituals' i hi va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús.

l dissabte 24 de setem bre el Camí Ignasià serà l'escenari de la 2a edició de la Ignasiana BTT. Es tracta d'un itinerari en BTT, gravel o e-bike, autoguiat en GPS i d'apro ximadament 115 quilòmetres, que ressegueix les tres últimes etapes del Camí Ignasià, de Verdú a Manresa, passant per Cervera, Montmaneu, Igualada, el Bruc, Marganell i la falda de Montserrat. És una vivèn cia esportiva que porta els ciclistes a conèixer en primera persona les co marques que travessa. El trac ha estat especialment dissenyat per a adequar el recorregut per a bicicleta de mun tanya, gravel o e-bike, i així evitar trams de carretera o zones perilloses per als ciclistes. La ruta es pot com pletar en un sol dia, si s'està avesat a anar amb bicicleta i fer llargs recorre guts, ja que acumula 2.158 m de des nivell pujant i 2.371 m baixant.

El recorregut finalitza a les portes de la Cova de Manresa, on Ignasi fa gairebé 500 anys arribava després de deixar enrere el seu passat militar, ca minant cap a una nova opció de vida.

La Ignasiana BTT és una prova no competitiva, esportiva i turística al mateix temps, per a fruir tranquil lament tot fent un turisme slow. Per aquest motiu, enguany s'han organit zat paquets turístics complementaris amb allotjament a Manresa o a Verdú i amb la inclusió d'experiències enoturístiques.

La metmundial)ciómemoracom(derelleuperreivindicar i potenciar el llegat patrimonial de Man resa i consolidar el seu paper com a final del Camí Ignasià

realitzatReportatgeper MGZ P UBLICACIONS Més informació i contacte: TURISME DE MANRESA Tel. 938 78 40 90 www.manresaturisme.cat 63

Amb la Ignasiana BTT se segueixen aquestes petjades d'Ignasi, revivint la seva experiència i gaudint dels pai satges que van captivar-lo, així com descobrint les ciutats que van acom panyar i inspirar aquest personatge de relleu mundial en el seu pelegrinatge.

Amb la Ignasiana BTT se segueixen les petjades d'Ignasi de Loiola, revivint la seva experiència i gaudint dels paisatges que van captivar-lo

L'edició de 2022 incorpora una se gona modalitat més curta, de 50 km, amb sortida des d'Igualada i arribada a Manresa, amb 1.060 m de desnivell

pujant i 1.169 m baixant. Les dues modalitats – 115 km i 50 km – inclo uen diferents opcions d'inscripció, amb accés a avituallaments, assistèn cia sanitària, bossa obsequi, dorsal, mallot oficial i, també, transport opci onal al punt d'inici.

Paradís, 10 · 08002 Barcelona Tel. 669 54 45 91 escola@cec.cat www.cec.cat

•

Cursos d’excursionisme en alta muntanya, orientació, cartografia, primers auxilis, meteorologia, nivologia i allaus, marxa nòrdica, botànica, fotografia de paisatge, raquetes de neu, esquí (de muntanya, nòrdic i alpí), alpinisme, barranquisme, escalada i molt més. DE MUNTANYA

ESCOLA DE MUNTANYA DEL CEC

GANES

? FORMA’T AMB L’ESCOLA DE MUNTANYA DEL CEC I GAUDEIX-NE AMB SEGURETAT

67 L’església parroquial d’Encamp d’origen romànic té el campanar més alt d’Andorra: 23 metres dividits en tres pisos amb finestres geminades. A la coberta hi ha una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca, on també encara s'hi conserva la porxada més antiga del Principat i un dels pocs comunidors que encara es mantenen en peu al país. A l’interior de l’església podem destacar la magnífica pila baptismal romànica i tres bonics retaules barrocs del 1620, 1689 i 1701, respectivament. Les reixes de les antigues fargues andorranes i els vitralls contemporanis no us deixaran indiferents!

Està adscrita al nucli de població de Vila i datada del segle XIII, gràcies al frontal d’altar romànic que es va trobar al seu interior, l’única mostra de pintura romànica sobre fusta que existeix a Andorra. Actualment s’hi pot veure la seva reproducció, l’original va ingressar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 1992. L’església és d’estil romànic, de planta senzilla i campanar “d’espardenya”, amb una campana gòtica.

És una església de planta rectangular i d’estructura molt senzilla, parcialment excavada a la roca i de datació encara incerta. Conserva al seu interior un bonic retaule del segle XVI dedicat a Sant Miquel Arcàngel i a Sant Joan Baptista, patrons del poble de la Mosquera, situat a l’altar major. A banda del magnífic retaule, trobarem decorant la volta i les parets unes pintures murals romàniques de l’any 1860 que representen la Transfiguració de Crist a la muntanya del Tabor. Un petit detall pels més observadors, fixeu-vos-hi bé en les Taules de la Llei que porta Moisés, us endureu una sorpresa!

És l’edifici més emblemàtic i conegut del conjunt monumental de les Bons. És una església d’origen romànic i consagrada del 23 de gener del 1164. Conserva un campanar d’espadanya amb dues campanes de tradició gòtica. El porxo dona aixopluc a qui puja fins el temple, podent gaudir d’una magnífica panoràmica de la vall d’Encamp. Es considera una de les poques mostres d’escultura monumental conservades a Andorra. L’interior del temple el trobareu decorat per murs i la volta de canó, pintures gòtiques en tons ocres, i l’absis amb una reproducció de les pintures murals romàniques que foren arrencades durant els anys 20 del segle passat i transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Adscrita a la parroquial d’Encamp, l’església de Sant Marc i Santa Maria era en origen una edificació aïllada a l’entorn de la qual es va construir el nou cementiri d’Encamp l’any 1936. De planta romànica, reformada en diverses ocasions, conserva al seu interior les restes d’un mausoleu romà dels segles III-IV de la nostra era.

Aquesta església està ubicada al Bosc de les Llaus, perfectament integrada dins del paisatge. Va ser inaugurada el 1999 i el seu interior és auster, amb un altar de pedra i petits vidres de colors. És interessant visitar el seu entorn i el mirador del Bos de les Llaus, a pocs metres de l’església, on gaudir d’una espectacular vista de la vall d’Encamp.

69 • 20a CAMPANYA GASTRONÒMICA DE LA CUINA DEL CIM I TOMBA de l’1 al 30 de setembre a Tossa de Mar (Selva) • FESTES DE SANTA TECLA del 12 al 25 de setembre a Tarragona (Tarragonès) • MERCAT DE LA MÚSICA VIVA del 14 al 17 de setembre a Vic (Osona) • CAMPIONAT D’ESPANYA DE PARAPENT del 15 al 19 de setembre a Vilaller (Alta Ribagorça) • SWEET ALOHA COSTA BRAVA del 16 al 18 de setembre a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) • ULISSES FEST 2022 del 16 al 18 de setembre a Premià de Dalt (Maresme) • XVIII FIRA DE L’AMETLLA del 16 al 18 de setembre a Vilagrassa (Urgell) • XXVII EXPOCLÀSSIC el 17 i 18 de setembre a Mollerussa (Pla d’Urgell) • JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES el 17 de setembre a Igualada (Anoia) • FESTIVAL DE SENDERISME DEL SOLSONÈS el 17 i 18 de setembre a Solsona (Solsonès) • FIRA DE LA FIGA el 17 i 18 de setembre a Alguaire (Segrià) • TROBADA DE PUNTAIRES el 18 de setembre a Salàs de Pallars (Pallars Jussà) • RANXOGRAVEL el 18 de setembre a Ponts (Noguera) • TASTETS I HISTÒRIES DEL MERCAT el 21 de setembre a Palafrugell (Baix Empordà) • FESTES DE LA MERCÈ del 23 al 26 de setembre a Barcelona (Barcelonès) • 69a EDICIÓ DE FIRANOIA del 23 al 25 de setembre a Igualada (Anoia) • SEA OTTER EUROPE BIKE SHOW del 23 al 25 de setembre a Girona (Gironès) • XXI FIRA DEL BESTIAR el 24 de setembre a Barruera (Alta Ribagorça) • FIRA EUROPEA DEL FORMATGE el 24 i 25 de setembre a Ripoll (Ripollès) • XIX FIRA DEL CAÇADOR el 25 de setembre a Tàrrega (Urgell) • OFF FESTIVAL JAZZ COSTA BRAVA del 25 de setembre al 2 d’octubre a Palafrugell (Baix Empordà) • GASTRO WINE & MUSIC el 25 de setembre a Salou (Tarragonès) • JORNADA DE L’ESPORT FEMENÍ el 25 de setembre a Girona (Gironès) • XXI CONCURS DE PINTURA RÀPIDA el 25 de setembre a Mollerussa (Pla d’Urgell) Segueix a la pàg.71

No hi donis més voltes Vine a L’illa. És el pla perfecte, obrim els diumenges de 12 h a 20 h. Gaudeix de les nostres botigues, restaurants i activitats. A més, et convidem al cinema amb Cinesa i podràs entrar en el sorteig d’una targeta regal de 150 euros.* *Informa’t al nostre web i al punt d’informació. 1 HORA DEPÀRQUINGGRATIS

45€ • FESTES DE LA TARDOR DE LLEIDA del 29 de setembre a l’1 d’octubre a Lleida (Segrià) • FESTA DE LA VEREMA DEL BAGES l’1 i 2 d’octubre a Artés (Bages) • TASTA EL CAMÍ IGNASIÀ el 7 d’octubre a Manresa (Bages) • CAVATAST A SANT SADURNÍ D’ANOIA del 7 al 9 d’octubre (Alt Penedès) • JORNADES MODERNISTES del 7 al 9 d’octubre a la Garriga (Vallès Oriental) • APLEC DE LA SARDANA del 7 al 9 d’octubre a Tossa de Mar (Selva) • IOGA AL VOLCÀ MONTSACOPA el 15 d’octubre a Olot (Garrotxa) • FESTIVAL ESCENA del 20 al 23 d’octubre a Poblenou (Barcelonès) • 7è FESTAST – FESTA ALIMENÀRIA DE LES TERRES DE L’EBRE del 21 al 25 d’octubre a Tortosa (Baix Ebre) • JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL el 21 i 22 d’octubre a Berga (Berguedà) Segueix de la pàg.69

l'Alta Ribagorça

Un complex situat al centre del Ber guedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardiant. Totalment reformades, es caracteritzen per seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!C Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona)

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monu mental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qua litat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular.

Reserves: 630 894 www.lafusteriadelcasat.com344

www.elguell.com109

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )

) Reserves: 625 244 www.circuito55-84.com652 CIRCUIT 55-84 la Noguera

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.C / Únic s/n 25526 CARDET ( Lleida ) Reserves: 629 792 476

Reserves: 609 463 www.casamacia.com966

www.calgabarra.com412

CAL GABARRA el Berguedà

Polígon 505, parcela 58 25139 MENÀRGUENS ( Lleida

LA FUSTERIA DEL CASAT el Pallars Jussà

MAS EL GÜELL Osona

EL MOLÍ DE LA LLAVINA Osona

Reserves: 937 447

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona )

Reserves: 656 926

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comodi tat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comodi tats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

CASA FARRÉ

CASA MACIÀ

C / Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida )

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on des cansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essèn cia. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatit zada i es accepta animals de compa nyia. Regala’t uns dies de felicitat! C / Únic s/n 25594 RONÍ ( Lleida )

el Pallars Jussà

Reserves: 938 811 www.molidelallavina.com695

74 info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat C/ Major, 43-47 · 17700 La Jonquera Tel. 972 556 533 info@museuexili.cat www.museuexili.cat info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador · 43880 El Vendrell Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.paucasals.org visitem MUSEUS MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA Garraf info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat www.museucoloniavidal.org Carretera C-16, km.78 Pl. Puríssima, s/n 08692 PUIG-REIG Tel. 93 829 04 58 museu@museucoloniavidal.org ECOMUSEUFARINERA Alt Empordà Tel. 972 600 424 infomuseu@palamos.cat Moll pesquer, s/n · 17230 PALAMÓS VISITESTALLERSSHOW-COOKING Anuncia’t a El portal de TURISME de referència www.turismeacatalunya.cat publicitat@magazinepublicaciones.com

PLATJA D'ARÓ

CALONGE - SANT ANTONI

C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

SITGES

LA POBLA DE LILLET

Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ALT OFICINAURGELLDETURISME DE L'ALT URGELL

DEL BAIX CAMP

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88

TUIXENT

PALAFRUGELL

OFICINABERGUEDÀDETURISME DEL BERGUEDÀ

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÒSOL

L'ESCALA

CAMBRILS

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220 MONTBLANC

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

Monestir Poblet centre recepció Passeig

BEGUR

Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51

C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BAIX OFICINAEMPORDÀDETURISME DEL BAIX EMPORDÀ

ROSES

CALAF

CARDONA

Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636

Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17

Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

SÚRIA

VENDRELL

Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

LA LLACUNA

C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155

ORGANYÀ

PERALADA

EL PERELLÓ

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

SANT ADRIÀ DE BESÒS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541

OFICINACERDANYADETURISME DE LA CERDANYA

ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385

BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

PALS

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665

EL PORT DE LA SELVA

OFICINABAGES

MONTSERRAT

CASTELLDEFELS

ARBECA

PRADES

Blanques · Tel. 973 142 658

L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

EMPURIA BRAVA

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

BAIX EBRE

LA GRANADELLA

Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

EL PONT DE SUERT

ALTA OFICINARIBAGORÇADETURISMEDE

NULLES

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

CALAFELL

BARCELONA - AMADEU BAGUES

AEROPORTBARCELONÈSELPRAT (T1)

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

VILANOVA I LA GELTRÚ

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802

C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

SUBIRATS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

L' ESTARTIT

VILABERTRAN

C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840

VIMBODÍ I POBLET

Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714

COLLBATÓ

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

PUIGCERDÀ

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

L'ALTA RIBAGORÇA

Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

PALAMÓS

CUBELLESGARRAF

Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00

Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

ALT SANTPENEDÈSSADURNÍ D'ANOIA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

COLL DE NARGÓ

Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542 CONCA DE BARBERÀ

FIGUERES

BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges

Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

LA SELVA DEL CAMP

BAIX

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE

BENIFALLET C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331

C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

TORROELLA DE MONTGRÍ

Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

MANRESA

C/Major, 612 · Tel. 936 832 262 BAIX OFICINAPENEDÈSDELBAIX PENEDÈS

ALT OFICINACAMPDE

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

CASTELLAR DE N'HUG

VALLS

ALT OFICINAEMPORDÀDETURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 817 01 60

LA SEU D'URGELL

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

LLÍVIA

C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

Oficines de Turisme

C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

OFICINAGARRIGUESDETURISME DE LES GARRIGUES

LLANÇÀ

DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96

C/Major 37 · Tel. 977 167 725

Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

TURISME L'ALT CAMP

OFICINAANOIA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

BAIX OFICINACAMPDETURISME

L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511

OFICINALLOBREGATDETURISME DEL BAIX LLOBREGAT

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021

ROQUETES

C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00

C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

CADAQUÉS

OLIANA

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

MAÇANET DE CABRENYS

CAPAFONTS

L'AMPOLLA

C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

SANTA COLOMA DE QUERALT

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99

SANT PERE PESCADOR

Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert Tel. 973 690 402

BADALONA

C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

Av. Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 640

BAGÀ

C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

COMA-RUGA

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141

VALLIRANA

C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313

ARBÚCIES

Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

OFICINAURGELLDE TURISME DE L’URGELL

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

OFICINAPRIORATDE TURISME DEL PRIORAT Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442 GUISSONA

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

Oficines de Turisme

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

CALELLA

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

LLAVORSÍ

SANTA SUSANNA

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

VERDÚ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

VALLBONA DE LES MONGES

ME DE LA VALL D’ARAN

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

OLOT

PINEDA DE MAR

C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

Pl. de l’Esglèsia, 2 · Tel. 977 561 546

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477 BLANES

Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

AGRAMUNT

NAUT ARAN - SALARDÚ

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

PALAFOLLS

Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

DE LA GARROTXA

LLORET DE MAR

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT JOAN DE LES ABADESSES

LA SÈNIA

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TERRA

CERVERA

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

PRESES

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

MAÇANET DE LA SELVA

VALLÈS OCCIDENTAL

MASNOU

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

OFICINASOLSONÈSDETURISME

ASCÓ

COMARCAL DE TURIS

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00 RUPIT I PRUIT

MARGALEF

TERRASSA

OFICINAGIRONÈSDE

C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157

VALL OFICINAD’ARANGENERAU

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

PRATS DE LLUÇANÈS

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANT POL DE MAR

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

LA GALERA

BESALÚ

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró · Tel. 93 744 16 16

ULLDECONA

OFICINASELVA

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

OFICINAMONTSIÀDE TURISME DEL MONTSIÀ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE BANYOLESL’ESTANY

C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103 HOSTALRIC

SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

MATARÓ

SANT JOAN LES FONTS

TURISME DEL GIRONÈS

SETCASES

MANLLEU

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

OFICINATARRAGONÈSDETURISME DE

Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348 CALDES DE MALAVELLA

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00

C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

OF.SEGARRADETURISME DE LA SEGARRA

ULLDEMOLINS

C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

VIELHA

C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

ARENYS DE MAR

LA BARONIA DE RIALB

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

VALL D'EN BAS

Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

OFICINAGARROTXADETURISME

CATALUNYA A TARRAGONA

Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA

RIBERA D’EBRE

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

RIBES

SALOU

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

DE TURISME DE LA SELVA

TARRAGONA

BÒSSOST

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

PALLARS JUSSÀ

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

PALLARS SOBIRÀ

Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

OFICINAOSONA DE TURISME D'OSONA

ALTAFULLA

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

AMPOSTA

TOSSA DE MAR

CALDES DE MONTBUI

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

BELLPUIG

LA ROCA VILLAGE

PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

DEL SOLSONÈS

CAMPRODÓNRIPOLLÈS

Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

SANT CARLES DE LA RÀPITA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

DEL MARESME

SANT CELONI

LLAGOSTERA

Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

ALCANAR

ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

ALELLA

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470 PLA OFICINAD’URGELLDETURISME DEL PLA D’URGELL

Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

LA VALL DE LORD

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

MALGRAT DE MAR

OFICINAMOIANÈSDE

SANT HILARI DE SACALM

LA PINEDA - VILASECA

Av. Catalunya · Tel. 977420 910

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

ARTIES

Areà de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542

OFICINAMARESMEDETURISME

LES

VALLÈS GRANOLLERSORIENTAL

OFICINASEGRIÀDE

LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

CALDES D'ESTRAC

CANET DE MAR

TURISME DEL MOIÀ

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

BALAGUER

OFICINANOGUERADE

VILOBÍ D’ONYAR

GANDESAALTA

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL

TAVÈRNOLES

42º 11’ 06.9” N 2º 29’ 08.4” E ELS VOLCANS SÓN L’ORIGEN DE LA VIDA. VINE A CONÈIXER ELS TEUS AVANTPASSATS. VIATGE ALDECENTRELAVIDA Descobreix el nou centre de volcans, ciència i societat a Olot, la Garrotxa. Reserva la teva entrada a espaicrater.com@espai_crater

TURISME CATALUNYA nº93 SETEMBRE 2022

Articles inside

Bages

Osona

Berguedà

Cerdanya

Ripollès

Segarra

Pallars Sobirà

Pla d'Urgell

Tarragonès

Noguera

Garrotxa

Baix Penedès

Conca de Barberà