TURISME CATALUNYA nº107 Novembre 2023 by MAGAZINE Publicaciones

NOV-DES 2023 / 107

FGC TURISME

Novetats en les estacions de muntanya

L’HOSPITALET DE L’INFANT Visita el Pessebre dels Estels

RIBERA D’EBRE Viu una terra de riu

MANRESA

Vine a la Fira de Santa Llúcia

Revista turística amb distribució mensual en quioscos, biblioteques i Oficines de Turisme de Catalunya

SUMARI: Segarra 13 Segrià 20 Alta Ribagorça 22 Garrigues 26 Urgell 30 Tarragonès 32 Baix Camp 34 Montsià 38 Ribera d’Ebre 43 Maresme 44 Bages 47 Osona 50 Garrotxa 52 Ripollès 54 Cerdanya 60 Gironès 62 Andorra 65

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

ada a

Publicació associ

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Coordinació Ivan Belilles i Darío Mejón Dept. Redacció Ivan Belilles produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Web Sergi Terés media@magazinepublicacions.com Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

Vall d’A d’ d’Aran Arra A an n

l’edició de novembre de Turisme Catalunya i Andorra pas a pas us convidem a viure i gaudir de tots els encants que la tardor ofereix a casa nostra. Des de la màgia dels bolets fins a la de les fires i mercats de Nadal que d’aquí a pocs dies portaran llum i color als carrers i les places Pallar Pall Pa llllar ar A Al Alta l ta ta del nostre territori. En les següents pàgines teniu la guia perfecta per a explorar i celebrar aquesta Sobir S So b bi irr Ribagorça ba a go o rça rç a meravellosa temporada. Per començar, agafeu el cistell perquè aquest mes anem de cacera i obrim l’edició amb la secció “Catalunya terra de ...” amb bolets. Us parlem de la tradició boletaire que hi ha a casa nostra per sortir en família o amb amics a la recerca d’aquestes meravelles fungícoles que la natura ens ofereix per aquestes dates. En el reportatge us guiem per quatre de les comarques micològicament més prolífiques de Catalunya com són el Berguedà, el Solsonès, el Maresme i el Ripollès perquè ompliu el cistell. La resta serà cosa vostra, però si feu la feina ben feta heu de tornar carregats de rovellons, pinetells, rossinyols, camagrocs, llenegues o trompetes. Si no teniu tanta sort, no desespereu perquè ben segur P Pa Pallars l ar ll as que haureu passat una jornada en família o amb amics d’allò més memorable que, al cap i a la fi, Ju Jussà u ss sà és del que es tracta. Això sí, si havíeu previst menjar aquest tresor que ens regala la natura us tocarà passar per alguna població que organitzi una fira o unes jornades gastronòmiques del bolet, com és el cas d’Altafulla. En teniu tots els detalls en aquesta edició. Un altre dels clàssics de tardor és l’inici de la campanya de l’esquí. Si sou alpins us agradarà conèixer les novetats que per aquesta temporada us porten les estacions de muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Turisme, que ja ho tenen tot a punt per al llarg pont de Noguera No ogu guer era er era desembre i la campanya de Nadal. A les pàgines següents trobareu tots els detalls de l’esport de la neu a La Molina, Vall de Núria, Vallter, Boí Taüll, Espot i Port Ainé. Els que no sigueu de neu no patiu, que tenim altres propostes per aquestes dates. Us recomanem dirigir-vos cap al sud i descobrir indrets de les Terres de l’Ebre com el Se municipi de Sant Jaume d’Enveja, un dels paisatges més excepcionals del Delta: senders, arrossars i séquies que s’estén quilòmetres i quilòmetres fins a les platges Pla de la zona. Sant Jaume d’Enveja us ofereix un turisme de proximitat únic per d’Urgelll Ur Urgell Urge g ll ge gaudir de la natura amb les espècies animals i vegetals autòctones de la zona. Una altra proposta per la zona la teniu a la comarca veïna de la Ribera d’Ebre, Segrià S Se egr g ià ià una terra de riu, on l’omnipresència de l’Ebre dota de personalitat als seus 17 pobles. Presidida pel castell de Miravet i l’estela de llaguts que solcaven el riu, Conc Co Conca nca nc ad Garrigues Ga arrrig gue u s la comarca disposa d’un ampli ventall de propostes turístiques per gaudir del seu patrimoni històric, natural i cultural. Ba B Barberà arb r er erà à Deixem el sud i ens dirigim cap al centre del país, on farem parada a Cardona, a la comarca del Bages, una de les poblacions catalanes amb més pòsit històric. Ca Ca La mil·lenària trajectòria de la vila ha estat marcada per l’explotació de la sal. Us recomanem que visiteu la vall salina de Cardona i el seu castell, així com P io Pr Priorat iora ratt ra el nucli històric de la vila. I, no en marxeu sense comprar la seva sal, que Ba B Baix aix x T rr Ta Tarr rr la Fundació Cardona Històrica ha començat a comercialitzar com a C Ca Camp a m mp p producte gurmet. Ribera R be Ri bera a Terra Terr Te rra a L’altra recomanació que us fem en aquesta edició ens porta a Cervera, d’Ebre d ’E E bre br e Alta Al ta ciutat patrimonial de primer ordre amb fins a onze monuments catalogats d’interès nacional. Endinseu-vos en el seu nucli històric emmurallat i descobriu-los, llavors sabreu per què Cervera és molt més Província de que una ciutat. Si hi aneu al desembre trobareu una Cervera nadalenca TARRAGONA engalanada per a l’ocasió. I és que moltes ciutats i viles catalanes i Baix Ba ix E Ebre bre br e Província de andorranes ja comencen a posar a punt les seves fires i mercats de LLEIDA Nadal i els seus pessebres vivents. És el cas de Manresa, Mataró, Província de Llagostera, l’Hospitalet de l’Infant o Ordino. En trobareu els BARCELONA detalls en aquestes pàgines. Montsià Mo ont n si sà Província de Aquestes són les nostres propostes per aquest número de tardor de GIRONA Turisme i esperem que les gaudiu. Ens retrobem al desembre amb noves Principat idees per descobrir més racons de casa nostra, Catalunya, pas a pas D'ANDORRA

rrs s rà à

Andorra Ando An d rr do rra

Cerdanya C rrd Ce rdan an nya ya Alt A Al lt Urgell Urrge gell ll

Garrotxa Ga arr rrot o xa xa Plla Pla P a de l’l’Estany ’Es E tany ta any y

Berguedà Be erg rgue u dà ue à S Solsonès o sonè ol sonè so n s

Gironès G Gi ronès ro

Osona Oson Os ona on a

B Baix aix ai x Empo Em Empordà mpo ord rdà à

Selva S lv Se va Bages Bage Ba ges ge s

egarra e garr ga rrra

Moianès M ia Mo ianè nès nè s V Vallès allè al lè ès Or Orie Oriental ient ie n al nt al V Vallès alllè lès s Occi Oc Occidental c de ci dent nttal a

Anoia A oi An oa

de d e

At Al Alt amp amp

Alt Al lt Em Empo Empordà p rd po rdà dà

R Ri Ripollès ipoll po oll llès ès

Altt Al Pene Pe Penedès n dè ne dès s Ba Baix aix i Penedès P Pe ne edè ès

Baix Bai aix x Llobregat L Ll o re ob ega gat

Maresm Ma are res esm sme sm

arc Barc Barcelonès B

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Garraf G rr Ga rraf a af

rragonès agon ag onès on s Alta Ribagorça (Pont de Suert) Alt Urgell (La Seu d'Urgell) Cerdanya (Bellver de Cerdanya) Alt Camp (Valls)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Baix Camp (Reus)

Noguera (Balaguer)

Baix Ebre (Tortosa)

Pallars Jussà (Tremp)

Baix Penedès (El Vendrell)

Pallars Sobirà (Sort)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Montsià (Amposta)

Segarra (Cervera)

Priorat (Falset)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) Anoia (Igualada) Bages (Manresa)

Andorra (Andorra la Vella)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat) Barcelonès (Barcelona)

Alt Empordà (Figueres)

Berguedà (Berga)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Maresme (Mataró)

Garrotxa (Olot)

Segrià (Lleida)

Moianès (Moià)

Gironès (Girona)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Solsonès (Solsona)

Osona (Vic)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Tarragonès (Tarragona)

Urgell (Tàrrega)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Ripollès (Ripoll)

Terra Alta (Gandesa)

Val d'Aran (Vielha)

Vallès Oriental (Granollers)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

...llenegues

atalunya és terra de bolets. La tradició boletaire està fortament arrelada a casa

nostra. Els bolets són una part important de la cuina catalana i molts aficionats gaudeixen de la seva recol·lecció al bosc. Sortir a caçar bolets amb els amics o la família s’ha convertit ja en un costum amb l’arribada de la tardor. Aquests fongs, que esdevenen una autèntica delícia per molts paladars, s’amaguen entre la fullaraca de sota els arbres dels diferents boscos de Catalunya. Però localitzar-los i caçar-los no és tasca fàcil. Els més freqüents a Catalunya són la llenega, el camagroc, el pinetell, el rossinyol, el cep, l’ou de reig, la trompeta de la mort i, és clar, el

Berguedà, capital del bolet

l Berguedà és la comarca per excel·lència que podria ostentar el títol de capital del bolet. Pinetells, rovellons, ceps, moixernons, llenegues i un llarg etcètera. En trobarem especialment a l’Alt Berguedà, on comença el Prepirineu, amb localitats tan emblemàtiques com Castellar del Riu i el seu entorn, on se celebra el tradicional concurs i Festa dels Bolets. I és que la baga de Campllong i la zona del Pi de les Tres Branques són de les zones més famoses per cercar-ne, a la falda de la serra de Queralt. La comarca compta amb diversos itineraris micològics. Així, a l’anomenada ruta de la Baga de Cal Xero, predominen els rovellons i les llengües de bou blanc. I també la ruta del Pla de Collades. Realitzant aquesta última es poden trobar, sobretot, els rovellons i els carlets. Cal subratllar que, igualment, és una bona opció la Vall d’Ora, ja que la seva climatologia propicia la presència de fongs. En aquest lloc exactament prenen protagonisme els fredolics, els pinetells, les llenegues i, per descomptat, els famosos rovellons. Els Rasos de Peguera és un altre enclavament de visita obligada quan es vol collir bolets. I és que és una zona on hi són molt abundants, destacant per la seva gran qualitat. Hi predominen camagrocs, senders, fredolics i moixerons. També n’hi ha a Sant Jaume de Frontanyà, així com Cercs, Guardiola, Vilada o Bagà, però, tanmateix, a mitja comarca trobarem punts com Olvan o Avià, a tocar de Berga

...pinetells

rovelló, el bolet estrella. Les condicions climàtiques d’aquest any no són les més idònies per trobar bolets, però, amb tot, són molts els indrets on podeu caçar-ne. Us guiem per quatre de les comarques micològicament més prolífiques. Boletaires, agafeu el cistell que anem de cacera! 06

a la pàgina 09

Museu d’Art de Girona Pujada Catedral, 12 Girona

Del 27 d’octubre de 2023 a l’1 d’abril de 2024

Eduard Alcoy. Pintura D-1/60 (fragment), 1960

EXPOSICIÓ TEMPORAL

de la pàgina 06

Solsonès,

...ceps

territori rovelló

na altra comarca pirinenca, el Solsonès, és un lloc excel·lent per caçar bolets com els rovellons. Més enllà dels trumfos i la tranquil·litat característica, al Solsonès trobarem diversos indrets ideals per a trobar fongs. Les muntanyes i els boscos proporcionen un entorn idoni per a la seva recol·lecció. Al centre i al sud de la comarca puntualment hi trobarem especialment llenegues, mentre al nord és més idoni pel moixernó, a la frontera amb l’Alt Urgell, i també pel pinetell. Entre la serra de Pratformiu i la de Mitges, trobem una fantàstica zona de bosc a 1.500 m d’altitud ideal per omplir el cistell de rovellons i pinetells. Igualment, és perfecta per als amants del bolet la serra de Busa, que per les característiques del relleu podem trobar-hi fongs des de ben aviat fins a gairebé l’hivern. Per la seva banda, l’obaga de Montcalb és un bon lloc per topar-se amb ceps, rossinyols i fredolics sota els avets

Maresme,

fongs porp del mar

l Maresme és una de les comarques per excel·lència del mar i muntanya, amb una orografia i característiques particulars i úniques. Els seus boscos tenen humitat més que suficient per trobar-hi bolets, gràcies a les pinedes de pi pinyoner i les seves serralades a tocar de la Mediterrània. Sis són les varietats que més destaquen en la producció boletaire de la comarca. D’una banda, trobem els rovellons esclata-sang, un dels més populars de la zona; de l’altra els ous de reig, un bolet poc amant del fred, de gust dolç i olor suau; els populars ceps; els mítics rossinyols; les versàtils trompetes de la mort; i finalment els carlets. D’Arenys de Munt a Vilassar de Dalt, passant per Argentona, són alguns dels termes on trobar aquest preuat menjar

...rovellons

Ripollès, terra de pinetell

l Ripollès trobem boscos especialment humits que ens regalen cabassos de bolets, durant les bones temporades. La frondositat d’aquest converteix la comarca en un dels llocs idonis que s’està convertint cada vegada més en destí boletaire. Tot i que Planoles o Camprodon són dos dels municipis que més se senten a l’hora d’anar a caçar bolets, cal no oblidar la vall de Les Llosses o el bac de Setcases. El més habitual a la comarca és el pinetell, que trobarem a gran part del territori menys més cap al nord, on és ideal pel cep. A la franja central s’hi fan carreteres i cap al sud també hi ha moixernons comuns, mentre les trompetes de la mort es troben al llarg de tota la frontera amb la Garrotxa

Vall de Núria

La Molina

Vallter

2a edició “Nadal a Vall de Núria”

Copa del Món Para Esquí Alpí L’estació de la Cerdanya referent en esport blanc adaptat serà l’amfitriona de les proves de velocitat de la Copa del Món Para Esquí Alpí del 13 al 17 de gener, amb dos descensos i un supergegant.

Innivació total de la pista Xalet

Per segona vegada, l’estació del Ripollès celebrarà Nadal amb una àmplia proposta d’activitats per a gaudir de la il·lusió i la màgia nadalenca en família tant majors com petits. Del 2 de desembre al 7 de gener estaran carregats d’activitats per a adults i nens, des de passejos en màquines de neu fins a tallers creatius, que pivotaran entorn del Tió, com a figura emblemàtica durant el festival.

Vall de Núria L’Eco Vall Projecte “gasoil zero” Vall de Núria treballa en la iniciativa EcoVall, un programa que integra diversos projectes transformadors orientats a reduir la petjada de carboni. En el marc del programa EcoVall, Vall de Núria té l’objectiu de reduir les emissions de gasos contaminants en un 90%. Les actuacions del projecte “gasoil zero” contemplen l’ampliació de la instal·lació de geotèrmia, l’adopció d’equipaments eficients a l’hotel i la millora de l’eficiència energètica d’un edifici bioclimàtic. 10

Boí Taüll Copa del Món d’esquí de Muntanya ISMF L’estació de l’Alta Ribagorça, amb la celebració dels Campionats del Món d’Esquí de Muntanya el 2023, s’ha convertit en el referent pirinenc d’aquesta modalitat que serà olímpica en els JJOO d’hivern Milà - Cortina 2026. Aquesta temporada acollirà les proves d’esprint i relleus mixtos de la Copa del Món d’esquí de muntanya el 27 i el 28 de gener.

Espot Esquí Nou mirador Incorporarà un nou mirador en la Creu de l’Eixol, situat al final de l’itinerari de raquetes. Aquest mirador oferirà una vista panoràmica espectacular cap a l’estació i en direcció a Port Ainé, en harmonia amb el parc natural.

La mítica Pista Xalet de Vallter queda totalment innivada per 18 innivadors, sent la pista més llarga de l’estació.

Port Ainé Renovació Snowpark Port Ainé renova els mòduls freestyle i implementa una nova senyalització en el Snowpark.

Club Pirineu365 Esport i naturalesa amb avantatges El club dels amants dels esports de neu, el senderisme, el ciclisme… i, en general, totes aquelles persones que volen gaudir de la muntanya i les activitats a l’aire lliure els 365 dies de l’any. Formar part del Club és sinònim de beneficis i avantatges exclusius. Dissenyat per a canviar la forma en què gaudir de les estacions d’FGC Turisme, amb una àrea personal i amb un registre únic. Els principals avantatges del Club Pirineu 365 són: recàrrega de forfets, esdeveniments exclusius, ofertes especials, sorteigs de premis i gestió de comandes i informació personal. Més informació a: www.turismefgc.cat/es/pirineu365/

>> Freestyle i snowpark a Port Ainé © foto de Felipe Valladares

Check in FGC Compra en la web al millor preu i directe a pistes Continua la transformació digital de les estacions de muntanya d’FGC. Des de 2019 l’objectiu és que l’accés als dominis sigui més fàcil i ràpid per a les persones usuàries que compren a través de la web o màquines de venda de forfets. En les estacions hi ha un total de 62 màquines de compra de forfets i 33 màquines de recollida de forfets i bitllets, per a les compres realitzades en línia. A més, la compra o recàrrega de forfets en la web de l’estació tindrà una bonificació de 2,00 € (a les estacions de La Molina, Espot Esquí, Port Ainé i Boí Taüll) sobre el preu que s’aplicarà en el punt de venda. Tot això amb la intenció de facilitar l’accés directe a les pistes. Més informació a: www.turismefgc.cat/es/check-in/

Punts de càrrega per a vehicles elèctrics

>> Descans i amistat a Boí Taüll © foto de Oscar Rodbag

>> Pistes i telecabines a La Molina © foto d’Oriol Molas

Nous punts de càrrega Les estacions d’FGC instal·laran fins a 32 nous punts de recàrrega d’automòbils per a afavorir la mobilitat elèctrica i sostenible. Arribant fins a 44 punts de càrrega distribuïts entre les 6 estacions de muntanya

>> Diversió a Espot © foto de Jordi Rulló

Cervera, ciutat plena de monuments, carrers històrics, cases medievals, històries i llegendes de bruixes. La capital de la Segarra compta amb un valuós llegat cultural i un patrimoni arquitectònic que no podeu deixar de visitar. Sempre hi ha coses noves per descobrir. Amb les seves muralles com a tret distintiu, Cervera té molts al·licients per ser visitada, una ciutat amb un conjunt patrimonial de primer ordre i amb fins a onze monuments catalogats de bé cultural d’interès nacional. Cervera us convida a passejar-vos per les seves muralles i pel nucli antic i descobrir molt més que una ciutat.

ervera és deixeble del patrimoni històric i artístic de Catalunya, amb grans representacions monumentals establertes per tot el territori cerverí. Mentre viatgem direcció a Cervera ens adonem que aquesta ciutat està situada damunt d’un turó, la qual cosa li ha permès tenir una estructura ben particular; carrers estrets, barris en pendent, carrerons coberts... i milers d’espais simbòlics que li donen personalitat al municipi. Fer un petit recorregut per Cervera és adonar-se que llueix una gran bellesa arquitectònica, amb pinzellades de la mà de l’home en cada part. La vila de Cervera va néixer a recer de les seves muralles, molt ben conservades, que emmarquen el centre històric. La fortificació es desenvolupà a partir del seu castell, situat al cim d’un puig anomenat Montseré. La muralla de Cervera fou construïda sobre un recinte preexistent del segle XIII i tot el circuit sumava gairebé 3.000 metres. Des del recinte emmurallat, el centre històric, amb carrers estrets i costeruts que ens transporten a èpoques passades, amb presència de bruixes i aquelarres. Hi destaca el carrer Major, que pràcticament creua tot el nucli antic i que ens permet descobrir nombrosos edificis històrics testimonis del passat esplendorós de la vila: l’antic hospital, la Companyia de Jesús, la Casa Joan, el Convent de sant Agustí, la casa-museu Duran i Sanpere, etc. Al final del carrer Major es troba la plaça Major, que acull l’edifici barroc de la Paeria, del segle XVII. Es tracta d’una obra majestuosa

que destaca per la seva façana principal on hi ha les mènsules, les quals estan situades sota els balcons i representen les virtuts que havien de tenir els comerciants, els cinc sentits i motius relacionats amb la presó, antic ús de la Paeria. A l’interior de l’edifici, que ara acull l’Ajuntament, hi ha les arcades de l’antic mercadal i una impressionant escala de pedra. Darrere la Paeria trobareu l’església de Santa Maria (segles XIII-XV), que destaca pels seus grans finestrals i les escultures de la Verge i el Nen. El temple té el campanar encaixat entre l’església i la Paeria i conté 6 campanes que encara es fan voltar a mà. Dins el nucli antic també trobareu l’antic museu Comarcal de Cervera, que disposa de dues seus diferenciades, el Museu del Blat i la Pagesia i la Casa Museu Duran i Sanpere. L’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí, va deixar la seva petjada amb l’obra modernista més destacable del municipi: el Sindicat. Aquest edifici va ser construït, principalment, per emmagatzemar la maquinària de la farinera i facilitar els serveis agrícoles. Als anys 50, el Sindicat comptava amb unes instal·lacions capdavanteres en el món rural. Prop de la plaça Major s’hi amaga el carreró de les Bruixes, probablement el lloc més misteriós de Cervera i on, el 1978 va néixer l’Aquelarre, la festa més reconeguda del municipi. L’altre gran esdeveniment cultural de la ciutat és la Passió, que és una representació teatral de la vida, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Una tradició de fa més de 500 anys i que s’ha anat renovant contínuament per adaptar-se a totes les èpoques. Les funcions tenen lloc per Setmana Santa al Gran Teatre de la Passió. Continua a la pàg.16 >>

“El carrer Major, que creua el nucli antic, ens permet descobrir edificis històrics testimonis del passat esplendorós de la vila”

Les muralles de Cervera, molt ben conservades, emmarquen el centre històric de la ciutat

>> Ve de la pàg.13

La Universitat Prop d’aquest teatre hi trobem la Universitat, probablement la construcció més representativa de la ciutat a causa de la seva importància històrica. Es tracta d’un edifici tancat, construït al voltant de tres patis interiors. La façana principal és d’estil barroc i sobre la portalada s’alça la figura de la Immaculada Concepció, patrona de la institució. En el punt més elevat de la construcció s’erigeix la corona reial, recordatori de la fundació monàrquica. La capella o paranimf conté un magnífic retaule dedicat a la Immaculada, que era la patrona dels estudiants. I, finalment, Cervera també compta amb el Monument de la Generalitat, obra de JM Subirachs, que representa el redreçament del Govern de Catalunya, amb les fites més importants de la nostra història gravades en un dels quatre pilars, símbol de les quatre barres de la senyera. Cervera es va estendre, al llarg de la història, de manera longitudinal, i si resseguiu els seus edificis més singulars us mostraran el passat més esplendorós d’aquesta ciutat. Però tot i considerar-se ciutat, Cervera també té la seva part més rural, més pròxima, amb el mercat setmanal dels divendres. Tothom, en algun moment del dia, hi va a comprar els productes de la terra que s’hi ofereixen. En definitiva, a Cervera se’ls pot considerar uns enamorats de l’art i les tradicions, que han sabut conservar, valorar i apreciar d’una manera indescriptible. Per aquest motiu, cada acte, cada racó i cada persona té una mica d’aquest art i d’aquesta història que els representa i que enamora a tot visitant. No deixeu de descobrir per vosaltres mateixos tot el que Cervera us té preparat; molt més que una ciutat!

TURISME CERVERA Telèfon 973 534 442 turisme@cervera.cat www.turismecervera.cat

Viu el caliu de la

Fira de Nadal

ions, avets, torrons, neules, elements decoratius, regals artesans originals... tot això i molt més ho trobareu al Mercat de Nadal de Cervera, que tindrà lloc el pròxim dissabte dia 9 de desembre. Les fires de Nadal són un element tradicional més que conforma les festes nadalenques a Catalunya, com els pastorets o els pessebres vivents. El carrer i la plaça Major de Cervera acolliran a partir de les 10 del matí i durant tot el dia la Fira de Nadal 2023, amb parades de productors de proximitat i activitats per a tothom.

Dissabte, 9 de desembre • Exposició de bonsais • Exposició de pessebres a l’església de Sant Joan Degollat • Productors de proximitat • Artesans • Oficis antics • Maridatge cervesa i xocolata (12 h) • Jocs gegants • Taller de fang • Taller de quadres de sorra • Els pastorets des de dins • Caldo calent • Xocolata calenta (18 h) • El galliner i el corral de la vaca... • Animació nadalenca, música, jazz, grallers i moltes més activitats i sorpreses! DIVENDRES, 22 de desembre A la Plaça Santa Anna de 17 a 21 h • Dissenyadores locals i de proximitat • Cantada de Nadales • Vi calent

PONENT TERRES DE LLEIDA · TERRA FERMA L’OEST Regió natural al voltant de la ciutat de Lleida. Comprèn les comarques de la depressió central: Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues. Limita geogràficament pel nord amb la serra del Montsec, per l’est amb l’altiplà de la Segarra, pel sud amb les serres de Prades, Llena i Tallat i per l’oest, amb la plana dels Monegros. Aquesta disposició configura un immens amfiteatre natural encarat a Ponent amb un vast horitzó d’escenari i, com a protagonista principal, una de les millors postes de sol de Catalunya.

FARS DE PONENT Agermanament de les talaies més emblemàtiques de les Terres de Ponent: campanars, torres, miradors. Tots ells accessibles de forma lliure i/o amb visites i horaris concertats, que faciliten amplitud de panoràmiques del vast territori de Ponent. Ens permetrà connectar amb la força emocional, espiritual i poètica, merescuda al llarg dels segles per generacions d’avantpassats. Podrem redescobrir el patrimoni més nostrat a vista d’ocell i connectar-los visualment amb l’entorn. Ens ajudarà a conscienciar i a apreciar aquells referents que, de tan propers, ens resten invisibilitzats i a fer-los més presents en el present. Patrimonis reconeguts com a Béns d’Interès Nacional i Local dispers pel territori, els Fars de Ponent són tota una constel.lació teixida amb la voluntat d’agermanar esforços i reclamar el reconeixement UNESCO, entre altres, per l’astre rei d’aquest univers lleidatà: la Seu Vella de Lleida, far de referència indiscutible més enllà de les nostres contrades.

1 LLEIDA La Seu Vella 2 LINYOLA Santa Maria 3 OS DE BALAGUER Sant Miquel 4 BALAGUER Santa Maria 5 LES BORGES BLANQUES L’Assumpció de Maria 6 AGRAMUNT El Pilar d’Almenara 7 BELLPUIG Sant Bartomeu 8 TÀRREGA Santa Maria de l’Alba 9 CERVERA Santa Maria

LA RUTA

El passaport Fars de Ponent es pot adquirir en els punts d’informació que indica cada municipi.

L’articulació de la ruta pren forma amb la promoció conjunta d’un passaport, que facilitarà enregistrar cada visita amb tota la col.lecció de segells/adhesius dels diferents Fars a manera de petit àlbum col. leccionable.

Els primers 3.000 són gratuïts i condicionats a la primera visita que es realitzi.

La ruta és lliure, sense ordre de recorregut predeterminat ni restricció d’edat, i amb el límit temporal establert d’un any des del primer segell/ adhesiu i fins a aconseguir l’últim. Durant aquest primer any ja es podrà gaudir d’avantatges com descomptes i preus especials en les visites de pagament per accedir a diferents monuments i equipaments.

LA RUTA ES POT FER A DIFERENTS VELOCITATS ESCULL LA QUE S’ADAPTI MILLOR A TU

COMPLETAR LA RUTA TÉ PREMI Qui aconsegueixi tots els segells/ adhesius dins del termini establert d’un any, se l’obsequiarà amb un premi. 19

Un poblet encantador al nord del Segrià

15 km de Lleida i tocant amb la comarca de la Noguera, de la qual formà part fins a l’any 1989, la Portella neix a 259 m d’altitud, en un entorn de calma a la ribera del riu Noguera Ribagorçana. El nucli urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada vers el riu i s’erigeix sobre una terra de barrancs i paisatges abruptes. L’origen d’aquesta població sembla ser conseqüència de la batalla d’Albesa del 1003, gràcies a la qual esdevingué un lloc estratègic contra els musulmans. El 1173, Ermengol VII, donà a la comarca d’Alguaire la meitat del terme i l’altra a Pere de Bellvís, que més tard vengué als residents del municipi. La plena jurisdicció de la Portella no fou adquirida per la priora Blanca de Villalonga fins al 1424. A partir d’aleshores, Alguaire posseí tot el terme de la Portella, fet que ajudà que s’acabessin les disputes amb el senyor d’Albesa.

La població, que fou vila closa, situa el nucli antic entorn l’església de Sant Pere, reformada durant el segle XVI i amb una façana on es pot contemplar un magnífic ull de bou gòtic i un portal plateresc. Fins a la primeria de segle, la major part dels edificis del poble eren fets de toves o de tàpia. Posteriorment, molts es construïren de nou amb rajola o totxo. D’importància a la vila també és el Casal dels Teixidor, conegut també com a Casa Gran, construït el segle passat, d’estil neoclàssic i situat al centre del poble, i la Necròpolis d’Escalç, situada a la partida d’Escalç, a 3 km del poble. La necròpolis presenta un total de 56 tombes excavades a la roca. De forma rectangular, trapezoidal i amb els extrems arrodonits, totes elles es troben orientades a l’est o l’oest. Del conjunt de tombes, un 30% són infantils, segons s’ha pogut documentar. Proper a aquesta necròpolis, al mateix terme, la necròpolis de Corregó presenta unes característiques molt similars.

L’economia de la Portella és bàsicament agrària i la terra conreada representa més de la meitat de l’extensió total del terme. La gran majoria dels conreus són de regadiu (s’aprofita el canal de Pinyana) i a l’horta hi ha sobretot pereres, pomeres i presseguers, com en la majoria de terrenys del nord del Segrià.

La Portella s’erigeix en un entorn de calma a la vora del riu Noguera Ribagorçana. El nucli urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada on abunden els barrancs i els paisatges abruptes

La població, que fou vila closa, ofereix al visitant diferents punts d’interès: l’església de Sant Pere, el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran i la Necròpolis d’Escalç, a 3 km del poble La festa major se celebra per Sant Pere Màrtir (29 d’abril), el patró del poble, i el primer divendres de març és la festa del Sant Crist, on es fa un tradicional àpat popular (la típica cassola del poble)

Església de Sant Pere

Necròpolis d’Escalç

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LA PORTELLA Telèfon 973 186 184 www.portella.ddl.net

ilaller és una petita vila medieval del Pirineu català amb un encant especial que compta amb una gran riquesa patrimonial, cultural i històrica. Alhora, Vilaller està envoltat d’un espectacular paisatge natural on podreu realitzar excursions, senderisme i cicloturisme en un ampli ventall de rutes adaptades a tots els nivells de dificultat.

Vilaller s’estén al llarg de la vall de Barravés, travessat per la Noguera Ribagorçana. En ple Pirineu, aquest municipi té tot allò que necessita el visitant que busqui tranquil·litat, contacte amb la natura i gaudir del patrimoni. Vilaller, juntament amb el poble de Senet, compta amb paisatges impressionants en la frontera entre Catalunya i Aragó. Aquesta vila pirinenca permet descobrir una celebració ancestral com és la Baixada de Falles, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i que se celebra la segona quinzena de

juny. Uns mesos abans, el Viacrucis de Setmana Santa també forma part d’una de les tradicions destacades. L’entorn natural del municipi, a tocar del parc nacional d’Aigüestortes, també convida a la pràctica del senderisme, el tresc o l’escalada. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, tant Vilaller com Senet compten amb autèntiques joies del romànic com esglésies i ermites. Al nucli de Vilaller destaca l’església de Sant Climent, un temple neoclàssic amb res naus i un campanar amb forma octogonal. Al seu interior encara conserva algun element de la primitiva església romànica. El poble presenta altres elements d’interès dins la vila closa medieval com el pont vell del segle XVII, la muralla amb arcs del segle XI i les restes de la presó, la més antiga de les comarques lleidatanes i datada al segle XVII. El municipi també és ric en ermites. En destaquen les de Riupedrós, Sant

Antoni i Sant Mamés. El poble de Senet mereix seguir cap al nord per fer una visita. Entre els seus edificis més destacats hi ha l’església de Santa Cecília, d’una construcció original dels segles XI i XII. Al terme també s’hi troben altres vestigis d’assentaments medievals, com són les Cabanes de les Escomes, una mena de dòlmens que s’utilitzaven com a habitacles. L'entorn natural de Vilaller és envejable i ideal per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure i el descobriment de la natura. Qui vulgui fer-ho de manera senzilla pot realitzar la ruta de la Fauna, un recorregut amb sortida des de Senet i de dues hores de durada. Tot i tractar-se d’una zona de muntanya, els desnivells no són gaire pronunciats i permet gaudir de la fauna, la flora i els paisatges sobre la vall de Barravés que hi ha a les muntanyes del voltant. També a Senet s’ubica el centre d’informació del parc nacional d’Aigüestortes, que disposa de documentació sobre la zona, a vegades acull exposicions i ofereix la possibilitat de fer itineraris a diferents indrets de l’entorn del poble, com la Cascada dels Salto i la vall de Besiberri. Algunes rutes inclouen camins històrics i formen part d’un tram del Camí de Sant Jaume (via Aran-Pirineus).

El senderisme i el cicloturisme són un bon recurs per les sortides i escapades de cap de setmana durant totes les èpoques de l’any. Veniu a descobrir Vilaller i a gaudir de la natura en estat pur. A més, Vilaller és el primer municipi de Catalunya amb la distinció "Poble Màgic d'Espanya" pel seu entorn cultural, natural i patrimonial. Visiteu Vilaller i deixeu-vos encisar per la seva màgia

Al nucli de Vilaller destaca l’església de Sant Climent, el pont vell, la muralla i les restes de la presó 23

ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT: Es tracta d'un temple

MOLÍ FARINER: Situat al prat

de Francès, el molí de Blasi ha tingut diverses funcions al llarg de la seva història. El molí Vell està situat al barri d’Aragó i data dels segles XVI-XVII. El molí abastia el poble d’electricitat i per descomptat de pa.

MURALLA: Les restes de la muralla daten del segle XI. Es conserva un petit tram de muralla amb portal. La muralla envoltava tot el Cap de la Vila i estava feta majoritàriament aprofitant les cases, llevat d'aquest tram. Per poder entrar al poble s'havien d'obrir les portes de la muralla. Probablement, hi hagi més restes de muralla integrades en les cases actuals. 24

PONT VELL: Data del segle XVII i va quedar destruït per una gran riuada que va afectar el poble l'any 1963.

neoclàssic construït al segle XVIII que consta de tres naus i un campanar de forma octogonal. Al seu interior conserva algun element de l’antiga església romànica que s’aixecava al mateix lloc, però que va ser substituïda per aquesta a causa del seu estat ruïnós.

VILA CLOSA MEDIEVAL:

ERMITES I CEMENTIRI COBERT: El municipi és ric

en ermites. En destaquen tres: Riupedrós, Sant Antoni i Sant Mamés. A més, com a curiositat, Vilaller té l’únic cementiri cobert de tot l’Estat espanyol.

El nucli antic de Vilaller és considerat bé cultural d’interès nacional, i en destaca la muralla del segle XI. Al segle XIII es produeix un agrupament de la població fins aleshores dispers pel territori. És en aquest moment en què Vilaller s'erigeix en capital de la Baronia de Barravés, on el baró centralitzà el seu poder.

MIRADOR ASTRONÒMIC: Sender botànic d’un quilòmetre de recorregut amb plafons informatius sobre la flora i la fauna autòctones de la zona.

Vilaller té el primer mirador astronòmic del Pirineu i està reconegut com a zona Starlight per la Unesco en ser una zona de baixa contaminació lumínica i pel seu espectacular cel estel·lar.

El municipi de l’Alta Ribagorça expedeix carnets de pelegrí del camí de Sant Jaume en formar part de la ruta Pirineus-Aran.

L'OM DEL TRINQUET:

BAIXADA DE FALLES:

SENET: Al nucli de Senet

Arbre monumental i mil·lenari. Al voltant d'aquest arbre es congregava a les autoritats locals per celebrar el Consell General i per jurar homenatge i fidelitat al baró de Barravés fins al segle XVII.

Cada 23 de juny a la nit Vilaller acull una de les seves festes populars més singulars. Cada participant encén la seva falla al faro i comença el trajecte guiat pel fadrí major amb les falles flamejants fins al poble.

CAMÍ DE L’OBAGO:

CAMÍ DE SANT JAUME:

destaca l’església de Santa Cecília i assentaments medievals com les Cabanes de les Escomes. Senet també compta amb el centre d’interpretació del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a tocar de la vila.

es Borges Blanques, capital administrativa de la comarca, amb 6.195 habitants, se situa entre la plana regada pel canal d’Urgell i els plans de la depressió central. Com a capital catalana de l’oli, l’any 1918 ja hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques. A la població es pot visitar l’Espai Macià, on s’explica la trajectòria del president Macià i se n’exposen objectes personals. Ofereix la possibilitat de presenciar els moments més importants de la vida del president en realitat virtual. A la ciutat també hi ha l’antic molí d’oli de Cal Gineret, que és un centre d’interpretació de la Guerra Civil i la indústria de l’oli. Compta amb tretze cups monumentals i un antic refugi que s’utilitzava per salvaguardar la població civil dels bombardejos. Així mateix, s’hi pot visitar la capelleta barroca de 1743, que era la capelleta de l’antic hospital medieval, i la plaça de l’U d’Octubre, amb àmplies porxades i elements renaixentistes. L’Església Parroquial de l’Assumpció, d’estil barroc-neoclàssic, fou decorada amb pintures monumentals del Nou Testament a principis dels anys noranta i des del seu campanar es pot veure gran part del Pirineu, l’Urgell i el Segrià. Els Jardins del Terrall són l’autèntic pulmó verd de la ciutat, amb dues basses d’origen natural i una gran diversitat de fauna i flora. Acull una antiga premsa d’oli del segle XVII, el monument a la sardana, obra de Víctor Pérez Pallarés, i el monument a les víctimes garriguenques de Mauthausen. La Festa Major s’hi celebra el primer cap de setmana de setembre, en la qual destaca la Trobada de Gegants i Correfocs, reconeguda com a Festa Popular d’Interès Cultural. La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues s’hi celebra durant el mes de gener i és el principal referent del sector en l’àmbit de Catalunya

L’Espai Macià acull l’exposició permanent “El viatge de Macià”: que pretén generar un vincle afectiu amb l’època i transcendència del que fou president de la Generalitat de Catalunya i situar el visitant en aquell moment històric del país, però també en els anys posteriors fins a arribar a avui en dia, on el somni de llibertat i de progrés de Macià encara té vigència. L’equipament cultural fa difusió del llegat de la figura, la trajectòria i la manera d’entendre el món de Francesc Macià i, a més a més, neix amb una clara vocació d’esdevenir un punt d’aturada imprescindible del turisme que visiti les Borges Blanques o les Terres de Lleida, i de ser el punt de partida des d’on iniciar la descoberta turística de la zona. Veniu i escolteu la veu d’un home que ens va ensenyar a ser dignes de la llibertat. Pl. de Ramon Arqués, 5 · Tel. 973 140 874 26

www.espaimacia.cat

L’antic molí d’oli de Cal Gineret era un dels seixanta molins que existien a les Borges Blanques durant el segle XIX, quan la indústria de l’oli estava en la seva esplendor. Els cups d’emmagatzematge de l’oli s’han museïtzat -deixant al descobert les voltes de canó que els contenen- i són accessibles als visitants. L’equipament és també Espai de Memòria de la Xarxa del Memorial Democràtic, ja que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola per amagar-se dels bombardejos. En aquesta estança s’ha incorporat un audiovisual permanent que permet viure una experiència immersiva, a través de les noves tecnologies mapping, blending i warping, que recrea la història d’una parella que vivia a les Borges durant el bombardeig del Nadal de l’any 1938. C. de la Font Tel. 973 142 850 (Ajuntament)

Museu de Cal Pauet Museu que recrea el paisatge de la infantesa i fa reviure la vida col·legial dels anys cinquanta i seixanta, els jocs de carrer, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, els estris de les cases, les joguines ... C. Vila de Carlet (passatge entre el carrer Nou i el carrer Marquès d’Olivart) Tel. 619 972 250

www.museulesborges.com

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES Telèfon 973 14 28 50 ajuntament@lesborgesblanques.cat

VENIU VENIUI DESCOBRIU-NOS! I DESCOBRIU-NOS! VENIU I DESCOBRIU-NOS!

www.turismegarrigues.com www.turismegarrigues.com

www.turismegarrigues.com 29

TORRONS i XOCOLATES D E S D E 1932

Estrena el Torró Umani Cacao, el Cruixent de Mandarina i el Torró d’Arròs amb Llet irginias ha arrencat la campanya nadalenca a la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, que va tenir lloc els dies 7 i 8 d’octubre. Les novetats torronaires d’enguany inclouen nous sabors en les gammes Praliné, 0% sense sucres afegits i Sublime. Dins d’aquesta última es troben el Torró Umami Cacao amb cremós de xocolata, polpa de cacau i cruixent de nibs, amb forma inspirada en el gra de cacau i el Torró Cruixent de Mandarina amb praliné de torró d’avellanes, les estrelles d’aquesta temporada. En la seva ambició per continuar oferint productes de qualitat, nous i capaços de conquerir qualsevol paladar, amplia la fa30

mília en les varietats de torrons 0% sense sucres afegits i praliné, a més de Sublime, la seva gamma prèmium.

Novetats per a tots els gustos Virginias amplia la seva gamma de 0% sense sucres afegits, un segment en què té la gamma més extensa del mercat, amb la presentació del Torró d’Arròs amb Llet, que també tindrà la seva versió en l’elaboració tradicional de la gamma de pralinés. En aquesta mateixa família de pralinés, a la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt es va donar a conèixer el nou Torró Trufat de Xocolata Negra a la Taronja.

amb més de 80 anys al mercat, és marca pionera en la producció de torrons i xocolates i en el seu recorregut ha esdevingut líder sense sucres afegits

Però, aquest any, El Taller de Virginias, la gamma més artesanal de la firma, arriba més enllà dels torrons i les xocolates i presenta la seva aposta per la varietat de productes de qualitat. Les novetats en la gamma Especialitats són enguany la del Licor Crema de Torró El Taller de Virginias i altres capritxos com les virtanies envasats en pots de vidre.

Tast i maridatges A més de les novetats, Virginias va estar present en diferents activitats per celebrar el tret de sortida de la temporada torronera. Així, el dissabte, 7 d’octubre, va participar amb Elixirs de Ponent en una sessió amb degustació a l’Aula del Tast, on es van donar a tastar els torrons Torró Sublim Umami Cacau, Torró Sublim Cruixent de Mandarina amb praliné de torró d’Agramunt, Torró de Panettone, Torró de Pa amb Tomàquet, Oli Verd i Flor de Sal. Diumenge a la tarda Virginias va ser el protagonista en dos actes. El primer, a l’Aula del Gust, amb un showcooking amb Jordi Farrés i Joan Santacreu. La sessió va consistir a elaborar unes originals postres de Nadal tenint com a

ingredients principals els torrons Virginias i la xocolata a la pedra.

gamma de productes que encara conserva i fomenta.

Al vespre, la firma va tancar la seva participació en aquesta edició de la Fira del Torró i la Xocolata d’Agramunt amb una sessió de maridatge de vins acompanyats del Torró Trufat de xocolata negra a la Taronja i el Trufat de xocolata amb Flor de Sal i Xocolata a la Pedra Cacau 70%.

Tot va començar l’any 1932, quan Virginias repartia galetes, torrons i xocolates amb un camió a la zona de Tarragona. De mica en mica van anar creixent, i els seus productes van arribar a tot Espanya.

Igual que a l’edició anterior, Virginias va comptar enguany amb la visita i el suport d’alguns dels seus ambaixadors del Compromís Virginias, la iniciativa per la qual dona suport al talent local, com són els motociclistes agramuntins Sergi Sangrà i Max Serra.

El seu centre de producció se situava a Reus, a la fàbrica que, encara avui, trobem al cor de la ciutat. Vuitanta -set anys més tard, la tradició els va dur a inaugurar el seu obrador d’Agramunt, situat al bressol del torró.

Sobre Virginias

El 2019, la companyia es va reinventar de la mà d’Acrimont Foods per portar al consumidor dolços que combinen tradició i alta cuina. Aquest mateix any, va crear El Taller de Virginias, el primer obrador que obre la marca a Agramunt. En aquest espai es pot trobar, degustar, descobrir els productes Virginias, així com conèixer la tradició torronera d’Agramunt.

Virginias, amb més de 80 anys al mercat, és marca pionera en la producció de torrons i xocolates. Durant el seu recorregut ha esdevingut líder sense sucres afegits,

A part de la botiga de Reus i el Taller d’Agramunt, Virginias disposa de botigues a Cambrils, Barcelona i Madrid, a més de la tenda online virginias.es

Amb l’inici de la temporada, el director de Virginias, Àngel Jubete, va assegurar que, de cara a la nova campanya, tenen certesa de mantenir la tendència de creixement marcada els anys anteriors.

Per a més informació:

TORRONS i XOCOLATES D E S D E 1932

Avinguda Agustí Ros,2-B AGRAMUNT (Lleida) virginias@virginias.net Tel. 977 90 01 81

www.virginias.es

El bolet protagonitza les Jornades Gastronòmiques d’aquesta tardor a Altafulla

ltafulla dedica les Jornades Gastronòmiques d’enguany a la cuina del bolet. D’aquesta manera, del 10 al 26 de novembre es poden tastar les propostes de vuit restaurants de la vila amb aquest producte com a protagonista. Els menús tenen preus que van des dels 15,60 als 38,50 euros.

Les Jornades Gastronòmiques del Bolet es van presentar el 9 de novembre a l’Era del Senyor en un acte en què cada restaurant va oferir degustacions dels seus plats i que va permetre als xefs i cuiners mostrar la seva creativitat culinària abans de l’inici oficial de les jornades en un lloc tan especial com l’Era del Senyor. “Enguany dediquem les Jornades Gastronòmiques al bolet, que és un producte català, molt assequible, molt versàtil, que combina en gairebé qualsevol plat”, va explicar el regidor de Turisme, Tomàs Serra, que va destacar la qualitat dels vuit restaurants que participem en les jornades i va assenyalar que el novembre és un mes complicat perquè molts establiments han acabat la temporada i tanquen. “Nosaltres apostem per la desestacionalització, perquè Altafulla estigui obert tot l’any

i els agraïm l’esforç als restaurants que participen”, va comentar el regidor. Serra aposta perquè altres productes puguin protagonitzar les Jornades Gastronòmiques d’Altafulla i recorda que el pròxim 14 d’abril Altafulla acollirà el Congrés Nacional de la Garrofa i s’engegarà algun tipus de campanya al voltant d’aquest producte, que ha protagonitzat les darreres edicions de les jornades.

Del 10 al 26 de novembre es poden tastar les propostes de vuit restaurants de la vila

Establiments participants i menús Restaurant El Raconet: (Carrer Sant Martí, 12) Suquet de rap, gambes, cloïsses, musclos i bolets. Preu: 24 €

Pizzeria Jauja: (Plaça dels Vents, 1)

Pizza amb saltat de funghi variats, alls tendres, pancetta i mozzarella. Preu: 18 €

Restaurant Blau: (carrer Botigues de

Mar, 67) Pintxos de sèpia i xampinyons sobre timbal de calamar i ceps. Preu: 19 €

Restaurant Bruixes de Burriac:

(Carrer de Cup, 2) Gargouillou de verduretes

– vinagreta de mostassa, Romesco de rap salvatge i llagostins, Bourguignon de vedella – farcellet de bolets; Clafotis de gerds i mores. Preu: 38,50 €

Restaurant La Volta: (Via Augusta, 14) Risotto de bolets. Preu: 16 € Restaurant Maritime: (Carrer Pescadors, 3) Fricandó de llagostins amb bolets de temporada. Preu: 23 €

Concurs a Instagram

Restaurant Hotel Oreneta:

En el marc de les jornades, s’ha organitzat un concurs amb un dinar o sopar per a dues persones com a premi. Per a participar-hi cal fer una foto en un dels restaurants participants durant les jornades, pujar-la a Instagram i etiquetar a l’Ajuntament d’Altafulla i al restaurant en qüestió. En el post cal incloure el hashtag #jornadesboletaltafulla. La foto que obtingui més likes guanyarà l’àpat en el restaurant que prefereixi

varietat de bolets i cruixent de pernil ibèric d’enceball o Amanida mediterrània amb salmó fumat i fruits secs. Principal: Secret ibèric amb salsa de moixernons i Portobello al Pedro Ximénez o Bacallà amb crema de pebrots i carabassó acompanyat amb flor de carxofa. Postres, copa de vi i aigua. Preu: 32 €

(Carrer Oreneta 1) Entrant: Bricoche amb

Restaurant Voramar: (Carrer Pons

d’Icart, s/n) Cruixent de peus de porc amb bolets i rovell d’ou curat. Preu: 15,60 €

Tel. 977 65 14 26

www.visitaltafulla.cat 33

l Pessebre dels Estels que organitza, des de fa més de 25 anys, l’Associació Masia de Castelló tornarà els dies 8, 9, 16 i 17 de desembre amb algunes novetats. Una d’elles és l’ampliació d’horari, enguany, des de les cinc de la tarda, per tal d’acostar-lo a les famílies amb infants més petits. L’altra és que les primeres 1.000 entrades es posen a la venda a un preu més reduït.

Per comprar les entrades caldrà triar el dia i la franja horària a la qual es vol assistir i seguidament es podrà triar la tipologia d’entrada (adult, infant o bé gratuïta). Totes les persones que visitin el pessebre hauran de tenir entrada, fins i tot els infants que no paguen, per tal de comptabilitzar el nombre de persones que hi accedeixen.

d’estímul per dinamitzar la vida cultural de Castelló i treballar per la seva recuperació patrimonial. Una dilatada trajectòria que ha portat a ser un dels pessebres vivents de referència de tot Catalunya i que cada mes de desembre aplega milers de visitants que s’apropen fins a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors per descobrir aquest nucli envoltat de muntanyes

Tot plegat en un pessebre vivent que manté l’essència de cada any, amb més de 40 escenaris costumistes d’escenes bíbliques i oficis antics (forner, fuster, barber, matalasser, bugaderia…) que s’exercien als pobles de muntanya, com Castelló. Aquest és un dels esdeveniments més populars que es duen a terme a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors.

Nova franja horària a les 17 h Una altra de les novetats és que s’amplia l’horari en què es podrà visitar el pessebre i s’afegeix un passi més cada dia. Així, aquest 2023 hi haurà fins a 6 passis diaris, avançant l’hora d’inici a les 17.00 h, pensat especialment per a les famílies amb infants petits.

“Aquest 2023 hi haurà fins a 6 passis diaris entre les 17.00 hores i les 19.30 dels dies 8, 9, 16 i 17 de desembre”

Les entrades anticipades per visitar el Pessebre dels Estels ja es poden comprar a través de la pàgina web https://www. masiacastello.cat/entrades-del-pessebre<https://www.masiacastello.cat/entrades-del-pessebrea>. Com a novetat, i per tal d’incentivar la venda d’entrades anticipades, en aquesta edició, s’ha previst que les 1.000 primeres entrades tinguin un preu de 10 euros per als adults i 6 euros per als infants. Un cop exhaurides les mil primeres unitats, els preus seran els següents: • Adults: 12 € (majors de 10 anys) • Infants: 7 € (de 4 a 9 anys) • Gratuït per a nens i nenes de 0 a 3 anys 34

D’aquesta manera, l’accés al pessebre serà cada mitja hora, començant a les 17.00 h i amb un últim passi diari a les 19.30 h. En el moment de comprar les entrades es podrà escollir el passi al qual es vol assistir. Cal recordar també que es manté el recorregut únic, per grups i amb franges horàries perquè tothom pugui veure les més de 40 escenes en un sentit ordenat. Un Pessebre amb 25 anys d’història L’any passat es van complir 25 anys des que l’Associació Masia de Castelló va organitzar el primer Pessebre dels Estels. Es tracta de l’activitat lúdica més antiga d’aquesta entitat local que, any rere any, serveix

Fotos de Jordi Sardacana

Vila xica i gran castell

nmig d’un lloc agradable i ben tranquil, la vila de Botarell s’alça entre natura i en una situació immillorable a prop de la platja i a tocar de la muntanya. Es tracta d’un indret on gaudir de passejades pel seu entorn i on també conèixer la seva història i les empremtes del seu passat. I és que aquesta localitat del Baix camp té un terme de forma allargassada, de carrers llargs i estrets, i on la seva història ens parla del seu antic castell vora un petit turó. Al segle XVII, Botarell va experimentar una notable expansió, reflectida en l’obertura de nous carrers, l’edificació de l’església i la del castell, d’estil renaixentista i on va treballar l’artista Pere Blai. De la seva història, Botarell encara conserva avui en dia diverses cases amb llindes de pedra, on una de les més destacades pren protagonisme a causa de la seva funció d’hospital de la vila. Construïda entre 1617 i 1622, l’Església Parroquial de Sant Llorenç és un dels edificis més emblemàtics de la vila, la qual ofereix com a detalls interessants les gàrgoles i un escut que parla del poble. D’estil barroc, aquesta església està protegida com a bé cultural d’interès local i la qual fou construïda en el mateix lloc on abans n’hi havia una de més petita, damunt d’un rocall que li aporta un major protagonisme que la resta d’edificis. 36

Per altra banda, cal tenir en compte que Botarell també és conegut pel seu castell, el qual es conservà íntegre fins al 1846 i el qual fou utilitzat com a local d’esbarjo al començament del segle XX. Anomenat «l’Euterpe» durant aquella època, avui en dia ja no s’hi conserva gairebé res, però la seva importància i el seu passat sempre ha caracteritzat la història del poble i fins al punt de dotar-lo de la següent cita «Botarell, vila xica i gran castell». Les temperatures suaus durant tot l’any permeten als visitants de Botarell gaudir de l’indret amb un ambient molt agradable, on tots els vilatans els reben amb la màxima amabilitat i amb totes les necessitats cobertes, sigui en allotjaments o ofertes hostaleres. La marinada tranquil·la que de vegades prové de la costa, es fa present mitjançant un suau vent que sobrepassa per la localitat i que acompanya les passejades per la natura. I és que la situació privilegiada de Botarell dona l’oportunitat de gaudir tant de la platja com de la muntanya, a prop dels dos llocs i on es poden practicar diverses opcions turístiques i d’oci

L’element més notable i característic del poble és la denominada Pedrafita, situada al peu de la carretera de Montbrió, a l’entrada del poble. En l’antiguitat, se suposava que representava un menhir objecte de culte fàl .lic. Encara així i ja esmentada com a fita el 1173, la seva història descriu una pedra, d’alçada d’un home que està col .locada sota el lloc i font de Botarell. I és que és aquesta mateixa Font Vella de Botarell el lloc de reunió on se celebren molts actes de les festes del poble

Més informació:

Plaça de l’Ajuntament, 5 43772 BOTARELL (TGN) Tel. 977 826 130 aj.botarell@alanet.org ajbotarell t.me/botarell Ajuntamentbotarell

Fotografia de Jordi Gil cedida per l’ Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja 38

Descobrim un dels indrets més excepcionals del Delta de l’Ebre. Envoltats de natura i d’espècies animals i vegetals autòctons de la zona, Sant Jaume d’Enveja ofereix un turisme de proximitat amb l’objectiu de conèixer el territori immers en un paratge natural únic.

Senders, arrossars i séquies s’estenen quilòmetres i quilòmetres fins a les platges del Migjorn, Serrallo i la Platjola. A la sortida i a la posta de sol es produeixen instants únics amb llums extraordinàries

l paisatge del Delta de l'Ebre, pla fins a l’infinit, és perfecte per a ser descobert en bicicleta, a ritme pausat. La ruta vorejant el riu pel Camí de Sirga fins a les desertes i enormes platges permet contemplar la verdor dels arrossars i les abundants colònies d'aus que l'habiten. Sant Jaume, al bell mig d’aquest territori, és un dels pobles més emblemàtics del Delta. Amb prop de 3.600 habitants amb una oferta turística i comercial de primer ordre s’ofereix al visitant per a què la seva estada sigui una experiència magnífica. El municipi de Sant Jaume abraça una gran part del territori protegit del Parc Natural i entre aquest destaca l’illa de Buda, un espai especialment atractiu d’entrada restringida.

Un cop a l’any, per Sant Pere, s’hi accedeix en romeria des de Sant Jaume i, des de fa uns anys, l’Ajuntament organitza visites guiades en bicicleta, les Buda & Bike, per conèixer a fons aquest lloc únic. Senders, arrossars i séquies s’estenen quilòmetres i quilòmetres fins a les platges del Migjorn, Serrallo i la Platjola. A la sortida i a la posta de sol es produeixen instants únics amb llums extraordinàries que queden per sempre a la memòria. Però hi ha un fet que les fa del tot especials, les seves dimensions gairebé inabastables i l’absència de gent que dona la possibilitat de gaudir en solitud d’un entorn màgic i exclusiu. Per conèixer els indrets més propers al poble s’han senyalitzat tres rutes temàtiques que recorren els llocs més característics. Així, la ruta Lo Jornal del Pagès, marcada en color groc, acosta a les tradicions arrossaires de la població, visita l’Arrossar Interactiu i el Centre d’Interpretació de

Barraques; la ruta del Vaixell Anita, porta al lloc on es va enfonsar el recordat vapor que solcava les aigües de l’Ebre ja fa més de cent anys. I per últim i en verd, la ruta que condueix fins a l’illa de Buda a través de paisatges genuïnament deltaics. Des que es va inaugurar el pont Lo Passador, l’any 2010, aquest s’ha convertit en emblema del poble i en un espai amable on passejar i asseure-s’hi una estona. És una de les vies principals d’entrada i comunica amb el carrer Major, el carrer principal de Sant Jaume, on es troben molts dels establiments, l’església i l’Oficina de Turisme. Amb una oferta turística que dia a dia guanya en diversitat, quantitat i qualitat, Sant Jaume aposta per convertir-se en referent d’un turisme acollidor i sostenible. A una oferta de restauració de primer ordre, s’hi suma una gran varietat d’allotjaments que, en aquests moments, superen la cinquantena. Entre aquests destaquen les cases rurals, totes elles situades en llocs naturals destacables, com el Mas de l’Illa de Buda o el Mas Illa de Riu, ambdós de grans dimensions. I els petits masos situats al costat dels arrossars també són un allotjament

molt aconsellable per conèixer de prop el territori, observar la increïble varietat d’aus del delta, sentir de nit el raucar de les granotes o descobrir els colors canviants de les diferents estacions.

Amb una oferta turística que dia a dia guanya en diversitat, quantitat i qualitat, Sant Jaume aposta per convertir-se en referent d’un turisme acollidor i sostenible. A una oferta de restauració de primer ordre, s’hi suma una gran varietat d’allotjaments que ja superen la cinquantena Les barraques són les construccions autòctones del delta, molt lligades al territori i la seva història, habitatges humils utilitzats durant els mesos de les feines del camp per a viure els pagesos. Cap als anys noranta del segle passat, es va recuperar aquest hàbitat tradicional, fent una reinterpretació d’aquells habitatges humils, connectant amb el passat i l’entorn des d’un espai confortable i posat al dia. Així són les barraques avui, acollidores, autèntiques. Imprescindible gaudir d’una estada en una d’aquestes construccions tan peculiars. N’hi ha vàries a Sant Jaume per a gaudir de les vacances en harmonia amb el paisatge. Una altra manera d’apropar-se a

l’herència cultural de Sant Jaume és triar una de les moltes cases de poble que s’han habilitat per rebre hostes i que ofereixen un gran confort i una experiència exclusiva. Algunes d’aquestes cases tenen més de cent anys d’antiguitat, d’altres són de construcció recent, però totes estan equipades amb totes les comoditats i no han perdut la seva essència. Més enllà del passat rural de Sant Jaume, s’obre un horitzó d’un turisme actiu i trepidant que té el mar i el riu com a protagonistes, a més de la bicicleta. Activitats com el kitesurf, el piragüisme, les sortides en globus... guanyen adeptes dia a dia; i la platja per descomptat que a l’estiu es converteix en la reina de les vacances. Sant Jaume també disposa d’un gran ventall d’apartaments turístics des dels quals dur a terme totes les propostes lúdiques que es puguin imaginar. Val la pena tornar a agafar la bicicleta pels nombrosos senders senyalitzats que circumden arrossars i al final dels quals sempre hi ha un bon lloc per recuperar forces amb la magnífica gastronomia deltaica, d'arrossos, marisc i peixos, i també caça i hortalisses i verdures Km 0. Sant Jaume és un immillorable punt de partida per descobrir aquest territori de gran biodiversitat, fràgil i canviant, i declarat Reserva de la Biosfera. El destí ideal per a qualsevol època de l’any

Anna Borràs

Periodista especialitzada en turisme i viatges

Per a més informació sobre totes les festes, podeu consultar la web:

www.santjaumeturisme.cat

Més enllà del passat rural de Sant Jaume, s’obre un horitzó d’un turisme actiu i trepidant que té el mar i el riu com a protagonistes, a més de la bicicleta

Av. de Catalunya, 22-30 · 43877 SANT JAUME D’ENVEJA (Tarragona) Tels. 977 468 039 / 977 478 056

E RA D ' E B RE B I R

Descobreix la Ribera d’Ebre a: turismeriberaebre.org

*Actuació inclosa en l’operació «Ribera d’Ebre: camí de sirga, camí de riu», cofinançada pel PO FEDER de Catalunya 2014-2020, eix prioritari 6.

Ribera d’Ebre, on el riu fa la vida

l nom de la Ribera d’Ebre descriu a la perfecció la fisonomia de la comarca. Des de Riba-roja fins a Miravet, la personalitat dels seus pobles està fortament marcada per l’omnipresència del riu. La comarca s’estén al llarg de 40 quilòmetres a banda i banda del riu Ebre, en la seva entrada a Catalunya. El territori riberenc es reparteix en 14 termes municipals, que alberguen 17 pobles. Presidida emblemàticament pel castell de Miravet i l’estela de llaguts que solcaven l’Ebre, la comarca disposa d’un ampli ventall de productes i propostes turístiques per poder gaudir el seu territori i el seu patrimoni arqueològic, natural, històric i cultural.

Al voltant del Camí de la Sirga, recentment recuperat, els visitants podran apreciar la rehabilitació de monuments i nuclis antics L’eix natural per recórrer la Ribera d’Ebre és el mateix riu. Gairebé totes les poblacions tenen embarcadors des dels quals recórrer diversos trams del riu. Des de l’aigua s’obté una bella perspectiva dels

perfils de les poblacions que conformen la comarca, algunes d’elles coronades per castells medievals. Entre altres atractius visitables trobem el poblat ibèric del Castellet de Banyoles, a Tivissa, el poblat ibèric de Vinebre, el castell templer de Miravet, el castell de Móra d’Ebre o el castell de Flix. En diferents trams del riu Ebre existeixen diverses zones humides que conformen uns espais naturals amb gran importància ecològica, tant des del punt de vista de la vegetació (bosc de ribera) com de la fauna (ornitològica fonamentalment). Algunes d’aquestes zones, entre les quals hi ha l’espai natural de Sebes, a Flix, estan declarades reserva natural de fauna salvatge i disposen de diverses propostes turístiques per gaudir de l’espai. Les diverses opcions de turisme fluvial al riu Ebre, així com la pesca, fan que la Ribera d’Ebre sigui un lloc ideal on poder gaudir de la natura i l’esport, podent practicar la navegació amb llaguts, vaixells i piragües. Destaca especialment l’embassament de Riba-roja d’Ebre on diverses empreses ofereixen la possibilitat de navegar i pescar a l’embassament, esdevenint aquest espai un autèntic paradís per pescadors. Qui estima el senderisme i el cicloturisme també disposa de grans rutes on

poder practicar les seves activitats preferides. Una de les millors opcions és seguir el GR-99 i el recentment recuperat Camí de Sirga, una ruta que discorre de forma paral·lela a l’Ebre. Al voltant del Camí de Sirga els visitants també podran visitar la rehabilitació de monuments i nuclis antics, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal a través de diferents programes i ajuts, entre els quals els Fons de Desenvolupament Regional (FEDER).

Gastronomia i tradició Els pobles de la comarca conserven els seus costums. A més de les tradicionals festes majors hi ha altres celebracions amb participació popular (festa de la clotxa, fires, romiatges a les ermites, festes religioses, festes al riu amb les tradicionals regates de muletes, trobades de gegants, caramelles, concerts…). La cuina popular, amb els seus plats tradicionals i espacialment la clotxa és present a la zona, que compta amb molts productes de qualitat entre ells la fruita dolça, l’oli i el vi entre d’altres

Viviu la Ribera d ’Ebre, on el riu fa la vida! 43

del 24 de novembre al 23 de desembre on trobareu tot el necessari per tastar i decorar

el Nadal

Avets naturals i artificials,figures de pessebre, centres ornamentals, flors, plantes i tot tipus de productes alimentaris típics de Nadal formen una fira espectacular ideal per adquirir tot el necessari per aquestes festes ataró, la ciutat que pots descobrir qualsevol moment de l’any, és una de les poblacions amb més atractius turístics de la costa del Maresme, amb una situació privilegiada i a 30 minuts de Barcelona. L’oferta comercial i gastronòmica diversa i de qualitat amb els tradicionals mercats, combina un entorn agradable i atractiu amb importants mostres de patrimoni modernista, barroc i romà. Un passeig pel centre serà tota una experiència. Al passeig marítim sempre hi ha qui practica esport, passeja o contempla l’horitzó. Els bars, terrasses i restaurants amb diferents propostes gastronòmiques, s’omplen de gent els migdies assolellats d’hivern i, amb l’arribada de l’estiu, conviden a allargar el dia a la platja fins ben entrada la nit. Mataró celebra la seva fira de Nadal, la segona més important de Catalunya pel seu emplaçament i per la qualitat 44

dels seus productes. Hi podràs trobar tot allò que necessitis en decoració nadalenca: avets naturals i artificials, figures de pessebre, bombetes, suros, cintes de colors, centres ornamentals de taula, espelmes nadalenques, guarniments de Pare Noel... Així com diferents activitats relacionades amb música, conta contes, màgia i cantada de nadales. L’horari és de 10 a 13:30 h i de 16:30 a 20:30 h fins al 23 de desembre a la Plaça de Santa Anna Tot el que pots fer i veure a Mataró ho trobaràs al web www.visitmataro.cat i també als perfils de Facebook, Twitter i Instagram del @visit_mataro Per a més informació:

Tel. 93 758 26 98 www.visitmataro.com

FIRA FIRA DE DE

SANTA SANTA LLÚCIA MANRESA MANRESA

2023 2023

MAANNRREESSAA 220023 M AL10 10DE DEDESEMBRE DESEMBRE 88AL PLAÇAMAJOR MAJOR PLAÇA

Consulta el programa a: Consulta el programa a:

www.ﬁramanresa.cat www.ﬁramanresa.cat

13 DE DE DESEMBRE DESEMBRE 13

BAIXADA DE DE LA LA SEU SEU BAIXADA

a Fira Santa Llúcia és una fira de caràcter nadalenc que té lloc anualment a Manresa, on es poden trobar tots els productes imprescindibles per preparar Nadal i fer el pessebre, des de boix o ponsètia, fins a productes d’artesania, passant per tota classe de regals. També hi ha productes d'alimentació com fruits secs, mel, mató, torrons i tota mena de dolços. L'edició d'enguany tindrà lloc del 8 al 10 de desembre a la plaça Major de Manresa i el dimecres 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, a la Baixada de la Seu. Organitzada per l’Ajuntament de Manresa, la Fundació Turisme i Fires de Manresa i els Amics

de la Fira de Santa Llúcia, la fira es complementa amb un variat programa d’activitats. Entre les més rellevants, destaca el Tió gegant solidari, en col·laboració amb la Marató de TV3 i l’espectacle de carrer Carilló, on diferents personatges explicaran contes teatralitzats sortint d’un rellotge gegant, a càrrec de la companyia LA TAL. També, hi haurà cantades de nadales, jocs i tallers infantils, degustacions, exhibicions, i més! El programa sencer es pot consultar a la web www.firamanresa.cat

al d a N r e p t ’ a r a p e r P " més màgic al cor de Catalunya! "

CARDONA, vine a fer història

UN INDRET ÚNIC AL MÓN

ardona és una de les poblacions catalanes amb un pòsit d’història més dens. La seva data de naixement està documentada el 23 d’abril de l’any 986, dia en què el Comte Borrell II va atorgar a la vila la II Carta de Poblament, que actualment es conserva a l’arxiu històric municipal. Però Cardona existia ja de molt abans. La Muntanya de Sal és l’origen de Cardona. Sense sal no hi hauria castell, i sense castell, no hi hauria poble. L’explotació de la sal i la Vall Salina constitueixen la raó de ser de Cardona i la causa de l’esplendor del seu passat. La seva carta de poblament, una de les més antigues d’Europa, recollia el dret dels vilatans a obtenir sal per sempre més.

A la Vall Salina de Cardona trobem el vell recinte miner que s’ha reconvertit en el centre turístic del Parc Cultural de la Muntanya de Sal amb l’objectiu de plasmar la mil·lenària relació entre l’home i la sal i divulgar el valor geològic de la “gran muntanya de sal pura que creix a mesura que se’n va extraient” (Aulus Gel·li, citant Cató, s. II dC). Aquest espai natural acull un diapir únic al món per la seva bellesa i majestuositat, acreditat per les més de 90.000 persones que el visiten cada any. Des del 2022, la Vall Salina forma part de la xarxa de llocs d’interès geològic reconeguda per la UNESCO com a Geoparc de la Catalunya Central.

A l’Edat Mitjana es va construir el castell, la fortalesa mai vençuda, per controlar l’explotació de la sal. Va ser la seu de la poderosa nissaga dels comtes-ducs de Cardona, “els reis sense corona”, rics senyors de la sal emparentats amb les principals famílies europees.

La situació geogràfica del castell respon a la necessitat de defensar l’accés al salí i a la visió privilegiada de les valls del riu Cardener. Entre el s. XI i fins al s. XV, va ser el nucli residencial dels senyors de Cardona: els “rics senyors de la sal”.

Al voltant de la riquesa de la sal i de l’estratègica cruïlla de camins, va créixer una vila medieval regida per mercaders i traginers que van construir el centre històric de Cardona, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1992. La vila, la seva gent, el comerç que s’endinsa en les seves muralles, els diversos allotjaments i restaurants converteixen Cardona en un espai d’acollida que combina història i modernitat, tradició i oci. 48

LA FORTALESA INEXPUGNABLE

El castell-fortalesa de Cardona va tenir un paper cabdal en la guerra de Successió. La

seva resistència al setge de 1711 i el lliurament de la fortalesa, el 18 de setembre de 1714, complint l’ordre de les autoritats catalanes, l’han convertit en símbol i darrer baluard de les llibertats de Catalunya. Avui, el castell de Cardona constitueix un excel·lent compendi de fortificació militar que mostra l’evolució de les arts militars des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània. El conjunt monumental del castell és Monument Nacional de l’Estat des del 1949, i la col·legiata de Sant Vicenç, exemple de l’art llombard català, ho és des del 1931. En destaquen la Torre de la Minyona, el Pati Ducal, els seus baluards de defensa i les seves vistes sobre la Vall Salina. La Col·legiata del Castell de Cardona forma part des del 2016 del mapa de tresors de la cultura cinematogràfica europea, el primer a Catalunya i a l’Estat espanyol. El motiu és que va ser un dels escenaris d’una de les pel·lícules més celebrades d’Orson Welles, Campanadas a medianoche, rodada l’any 1964 a Cardona.

L’OR BLANC

Recentment, la Fundació Cardona Històrica ha començat a comercialitzar la sal de Cardona com a producte gurmet. És considerada una de les millors sals del món gràcies a la seva major capacitat saladora i les virtuts medicinals atribuïdes per l’experiència popular. La sal extreta del jaciment de Cardona és de màxima puresa (amb el 99,97% de clorur sòdic). Consumir-la és apostar per un producte de proximitat, de Cardona i de la Catalunya Central i, alhora, recuperar un bé mineral que durant segles ha estat extret per a l’aprofitament humà. El jesuïta Pere Gil, a la seva Geografia de Catalunya del 1601, afirma que “la sal de Cardona sala molt més i és més penetrant que la del mar, i una mesura d’ella sala tant com una mesura i mitja de la sal feta d’aigua del mar”. La sal de Cardona és pura. És única. Té història. Assaboriu-la. CARDONA EN FAMÍLIA

Cardona ofereix al públic familiar propostes singulars i de gran qualitat per conèixer el patrimoni. Exploreu la fascinant Muntanya de Sal o reescriviu la llegenda més famosa del Castell a través de visites teatralitzades. Grans i petits gaudireu com mai

La Fundació Cardona Històrica ha començat a comercialitzar la sal de Cardona, una de les millors del món gràcies a la seva major capacitat saladora i les virtuts medicinals, com a producte gurmet

Fundació Cardona Històrica

Al sud d’Osona, s’erigeix la vila de Centelles com una destinació que barreja tradició i bellesa natural i que captiva amb la seva fusió d’història, cultura i paisatges idíl·lics. Les festes i tradicions populars que han passat de generació en generació esdevenen un dels principals patrimonis culturals de Centelles, una vila fortificada amb molta història i on descobrim joies arquitectòniques, però també fires i mercats per viure i conviure.

i aneu a Centelles coneixereu un poble amb un entorn immillorable i un magnífic patrimoni històric, artístic i cultural. La vila es mostra amb la marca “Centelles és màgia” per donar a conèixer la diversitat de comerços, les fires i activitats culturals, les rutes, el patrimoni i l’entorn natural, tot el que el municipi ofereix al visitant. La primera referència del topònim apareix el 898, quan el nom és adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí). El poble va néixer al voltant de la sagrera de l’església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles. Al segle XV els barons van traslladar la residència del castell a la sagrera, i la baronia esdevingué comtat del castell de Centelles (segle XVI). Al mateix segle, el nucli va passar a ser una vila emmurallada sota la denominació de Santa Coloma de Centelles.

Patrimoni històric Pels carrers que envolten el centre històric, que antigament quedaven tancats 50

rere l’entrada de Centelles, es poden veure portals de cases datades del segle XVI amb informació de qui hi vivia: com el sastre, el notari o el fuster, entre d’altres. Un exemple és Cal Comte (1530), una casa senyorial que va configurar la plaça Nova. Té planta quadrangular, un pati central i una porta principal on destaca el gran escut dels Centelles. D’altra banda, el portal de la Casa de la Vila (1542) és un dels elements més emblemàtics del municipi i una mostra d’arquitectura urbana defensiva. L’església parroquial de Centelles o Santa Coloma fou construïda el 1704 en substitució de l’antiga església del 898. Consta d’una nau principal amb capelles dedicades a diferents devocions, i té un campanar de planta quadrangular que a mitja altura es converteix en octogonal. Als afores trobem el Molí de la Llavina, del 1400. En la visita podem veure’n el funcionament i gaudir del formatge i mató que s’hi elabora. També lluny del centre són destacables les ruïnes del castell de Sant Martí de Centelles, situat dalt d’un turonet i conegut popularment com l’Agullola de Sant Martí.

Finalment, mereix una visita el mas del Cerdà, un exponent de masia catalana del segle XVIII, envoltat de masoveries. El 1815 hi va néixer l’arquitecte i urbanista Ildefons Cerdà, que va heretar la finca el 1848.

Festes i tradicions Les festes i tradicions donen un caire especial a aquest municipi. Una de les més conegudes és la Festa del Pi (Festa Tradicional d’Interès Nacional) el 30 de desembre, dia de Santa Coloma. Es tracta d’una festa ancestral i pagana, lligada al solstici d’hivern, el renaixement del dia i la fecunditat de la terra en la qual els vilatans van al bosc a triar un pi i el duen al poble en processó carregat en un carro tibat per dos bous. A la plaça de l’Església fan una ballada ritual, i a dins el temple es penja cap per avall sobre l’altar fins al dia de Reis.

>> Molí de Llavina

>> Plaça Major

Una altra festa destacada és el Cau de Bruixes, una setmana abans de Carnaval. Sembla que antigament les dones de Centelles tenien fama de bruixes. Durant la festa, quan es fa fosc bruixes i bruixots fan rituals de màgia per a tots els públics.

Gastronomia i mercat

>> Mas el Cerdà

Gastronòmicament, a Centelles en destaca la samfaina, plat típic del municipi i diferent del tradicional. Aquest s’elabora amb sang i perdiu de xai (les entranyes de l’animal), tot trossejat ben petit i sofregit amb ceba tomata i picada. També són ben preuats els embotits, com ara la botifarra negra, la d’ou i el poltruc, i els formatges, com el blau d’Osona o el garrotxa madurat. Pel que fa a les begudes, a Centelles en destaca una de gran tradició: la ratafia. Es coneix que els centellencs han mantingut durant anys la tradició d’elaborar aquest mític licor català, i és aquest un dels principals motius pels quals, l’Ajuntament de Centelles organitza cada juny des del 2009 la Fira de la Ratafia. A Centelles trobareu un poble per viure i conviure, especialment si hi aneu en dia de mercat. Cada diumenge al matí, la plaça Major i els carrers del seu voltant s’omplen de vida amb parades multicolors i establiments oberts. És el mercat tradicional, que potencia el comerç local i el valor dels productes artesans que s’hi ofereixen

Visiteu Centelles,

hi teniu les portes obertes!

>> Palau Comtal

atorze esglésies, dos castells, una infinitat de masies, coves, rius i gorgs en què refrescar-se. Montagut i Oix és una destinació perfecta per als amants del senderisme i la natura. Al nord de la comarca de la Garrotxa, topem amb l’únic municipi de la comarca que limita amb frontera francesa, el segon més extens i un dels més grans de les comarques gironines. Ens trobem al terme de Montagut i Oix, format per un terreny muntanyós i envoltat de la natura que personalitza la zona. El terme, localitzat concretament a l’alta vall del Fluvià, a l’Alta Garrotxa, és el municipi que més extensió aporta dins l’espai d’interès nacional de l’Alta Garrotxa i abasta també una petita part del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Així doncs, es tracta d’un indret enmig de la natura, on respirar l’aire més pur de la terra i els arbres i on gaudir relaxat dels dos nuclis de població, Montagut i Oix.

El terme municipal presenta nombrosos veïnats, tant Montagut, situat en una gran plana elevada entre el Llierca i el Fluvià, com Oix, envoltat de muntanyes fins a l’Alta Garrotxa, en una petita plana allargassada proper de la riera d’Oix. El municipi disposa d’equipaments i una situació privilegiada, així com també una agenda activa d’activitats turístiques i festes que li atribueixen la seva pròpia personalitat. És extens i variat, amb un ric patrimoni natural i paisatgístic, el qual dona l’oportunitat de realitzar diverses rutes per tal de descobrir-lo. Pel que fa a la cultura i l’arquitectura, el municipi compta amb un viu testimoni de la història, amb troballes de peces i elements antics de gran valor. A més, les esglésies romàniques, castells, torres i ponts que hi ha repartits pel municipi, transmeten un llegat excepcional digne d’admirar, tant per visitants com per als mateixos vi-

latans de la zona. Els diversos masos i masies, a més, denoten la personalitat d’una terra i cultura catalanes, deixant entreveure una història viva, plena de tradició i distinció. Són remarcables les esglésies romàniques de Sant Pere de Montagut, Sant Llorenç d’Oix, Santa Bàrbara de Pruneres, Sant Martí de Toralles, Sant Miquel d’Hortmoier, i el monestir de Sant Aniol d’Aguja.

Catorze esglésies, dos castells, una infinitat de masies, coves, rius i gorgs en què refrescar-se. Montagut i Oix és una destinació perfecta per als amants del senderisme i la natura

Al municipi també hi ha altres construccions tradicionals d’interès, com el pont d’Oix i el pont d’en Valentí. Pels excursionistes, els principals punts d’interès són el Puig de Bassegoda, el Puig de Comanegra, el Puig de Montmajor, la Cova del Bisbe, les Baumes d’Aguja, la Cova del Lladre, les Baumes d’en Caxurma i el Salt del Brull. El calendari d’activitats del municipi també extens i amb actes per a totes les edats, inclou excursions, festes majors, aplecs, i entre les quals destaquen el Combat de Corrandes a Montagut i l’activitat de Trepitja Garrotxa.

Combat de Corrandes a Montagut El Combat de Corrandes, que té lloc a la primavera, és un dels actes que pren més rellevància dins la comarca de la Garrotxa i està caracteritzat com uns dels més importants i consolidats del territori. Es tracta d’una jornada festiva dedicada al món de les corrandes i on se celebra un combat entre

cantadors vinguts d’arreu de Catalunya. Diversos actes culturals, exhibicions, jocs tradicionals o cercaviles són algunes de les activitats que formen l’ordre del dia de la festa, la qual té una gran participació popular. Una altra de les activitats força reconeguda dins el marc del Combat de Corrandes és la Calçotada popular de la Garrotxa, que ja compta amb 22 edicions i que se celebra al nucli de Montagut.

El municipi compta amb un viu testimoni de la història, amb troballes de peces i elements antics de gran valor amb un ric patrimoni natural i paisatgístic

Es tracta, doncs, d’una de les calçotades amb més participació que s’organitzen a la comarca.

Trepitja Garrotxa Es tracta d’una Ultra Trail Solidària a Oix, a l’Alta Garrotxa, organitzada pel Centre Excursionista d’Olot i la qual té lloc a l’octubre. Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch. Les diverses rutes i curses, dividides en tres proves: l’Ultra, el Trail i la Cursa més curta, s’hi organitzen de forma que permeten descobrir camins i corriols de la zona, fent de l’activitat tota una experiència única

Ajuntament de Montagut i Oix Av. Escoles, 6 · 17855 MONTAGUT I OIX (Girona)

Tel. 972 287 804 ajuntament@montagut-oix.cat

entre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes, el més semblant a una petita ciutat que es pot trobar en aquest racó del Pirineu català. Amb una distribució peculiar i envoltada de rius, té absolutament de tot, i igual que la resta de pobles de la vall, és una destinació ideal per gaudir del concepte de slow days. La vida sense pressa, aquella en què es gaudeix de cada detall, des del primer raig de sol fins a la brisa del capvespre, és la que t’espera a Ribes de Freser. 54

Ribes de Freser va ser fundada en la confluència dels rius Freser, Rigat i Segadell pels comtes de Cerdanya, que al voltant de l’any 1000 la van dotar de l’església de Santa Maria i del castell de Sant Pere. A l’època medieval moderna passà per diverses vicissituds, provocades per la seva casual pertinença al regne de Mallorca o per la proximitat a França, país que envaí diverses vegades la vall i que va provocar l’enderrocament del castell. El rei Felip V va suprimir la vegueria de la vall de Ribes a partir del 1714, en va assumir la gestió i el control de les aigües dels rius, la força motriu de la qual va tenir molta importància per al desenvolupament econòmic i industrial de la vila. Tradicionalment, Ribes havia viscut de l’explotació de mines i de les aigües fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial, s’hi va instal·lar les fàbriques de paper i les colònies tèxtils. La crisi dels anys setanta va comportar una reconversió turística de la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l’estiueig, el termalisme i el turisme de muntanya. Com a poble pirinenc, manté una idiosincràsia i tradicions pròpies, com el Concurs de Gossos d’Altura, que recorda i reviu el món dels pastors. Des de l’any 1919, Ribes està connectat amb Barcelona per ferrocarril, i des de l’any 1931 un tren de cremallera porta al santuari i a l’estació d’esquí de Núria.

Ribes de Freser és un lloc ideal des de fa anys per l’estiueig. El poble es troba a la confluència dels tres rius de la Vall de Ribes, el Freser, el Rigat i Segadell, situació que provoca que estigui dissenyat en forma d’Y i protegit per altes muntanyes. El poble que té un actiu calendari d’esdeveniments llueix amb orgull els seus trets distintius, el lleure dins de l’entorn natural i rural, la diversitat dels seus serveis locals, de proximitat i qualitat i l’arrelament de les seves tradicions. Ribes de Freser són els Pirineus més a prop de Barcelona i des d’on pots agafar el cremallera per pujar a la Vall de Núria també.

Les activitats disponibles a Ribes de Freser es multipliquen. Si t’agrada el cinema, estàs d’enhorabona: Ribes de Freser té un antic compromès amb el cinema documental i mediambiental. També és el lloc des del qual gaudir de la popular via ferrada, que transcorre per un itinerari d’origen volcànic de bellíssima estructura. I és que si busques caminar i descobrir cada racó de la Vall de Ribes, ho tens fet: per Ribes de Freser passen rutes en totes les direccions, algunes com les fonts, els fortins i els millors miradors de la zona. No t’oblidis la càmera o te’n penediràs.

Passa la nit com vulguis perquè l’oferta d’allotjament a Ribes de Freser és potent. Petits hotels, hostals, cases rurals amb encant… I per posar la cirereta al pastís, un passeig a peu o amb cotxe fins al refugi Pla d’Erola, a 1.524 metres d’altitud, on podràs degustar el millor de la gastronomia de la zona: arròs de muntanya, carn a la brasa i, per descomptat, els celebèrrims embotits de la Vall de Ribes.

A aquesta petita ciutat a la muntanya acudeixen viatgers i locals de la vall a la recerca d’assaborir els millors plats de la regió. La sopa de pastors, la de neu o la Canamillana t’esperen en cada cuina de cada restaurant de Ribes de Freser. I quan acabis, les postres; tota una especialitat de la zona. Tria restaurant, un a cada àpat, i no et deixis res per tastar: cada xef té la seva especialitat.

Ribes de Freser és un perfecte reflex de l’evolució de la societat al llarg de la història. La revolució industrial i l’avenç tecnològic han aconseguit que el poble visqui del camp. I és que són molts els viatgers que saben que els slow days a Ribes de Freser són una altra història: a la pau i la tranquil·litat que es respira a cada pas s’uneixen els esdeveniments i festes durant tot l’any. Quan vinguis només has de deixar-te emportar.

Els nuclis agregats a Ribes de Freser, cadascun amb el seu encant particular. Des de Ventolà, ubicat a 1.385 metres d’altitud, podreu gaudir d’unes vistes de somni de la Vall del Rigat; a Batet, una encantadora capella us donarà la benvinguda; a Ribes Altes els locals viuen a belles masies i cases de pagès, i a Bruguera ho fan al mig d’un bosc de pins cromàticament particulars. 56

+ informació:

AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER Plaça de l’Ajuntament, 3 · Tel. 972 72 71 84 ajuntament@ajribesdefreser.cat

RACONS DE CATALUNYA Campanar de

Santa Maria l’Assumpta de Ribes

Vacances i escapades tot l'any! Tradicions, comerç, esports, gastronomia...

La vila de Puigcerdà disposa de bones instal·lacions per a practicar activitats esportives com futbol, handbol, bàsquet, vòlei, tenis, pàdel, hoquei gel, cúrling, golf, hípica. A més, gràcies a la seva situació privilegiada al bell mig de la vall, es poden practicar diverses activitats a l'aire lliure com trekking, fúting, senderisme, excursionisme, nòrdic walking, BTT, ciclisme... La proximitat de la vila amb l'alta muntanya, permet la possibilitat de practicar esports d'hivern, alpinisme, barranquisme, vies ferrades, escalada... 60

• Estany de Puigcerdà. • Font del Cucuru. • Séquia de Puigcerdà. • Camí dels Enamorats. • Rigolisa. • Estany del Torniquet. • Camí de Sant Marc. • Camí de Sant Jaume. • El Bosquet. • Riu Querol. • Riu Segre.

Extensa oferta de bars i restaurants amb menú i carta per a tots els gustos i els paladars més exquisits. Molts dels establiments cuinen amb productes de proximitat, com a exemple "Cuina Pirinenca de Cerdanya", que promociona el territori i el producte local de la comarca. Atreveix-te a gaudir de la cuina de la Cerdanya!

Amb més de 250 botigues, la vila disposa d'una extensa oferta comercial en productes i primeres marques. Un ampli horari comercial i àrees d'aparcament gratuïtes faran que anar de "shopping" a Puigcerdà sigui un autèntic plaer. • Mare de Déu de Gràcia.

• Campanar de Santa Maria.

• Plaça del Call.

• Plaça de l'Ajuntament.

• Teatre Municipal Casino Ceretà.

• Plaça Cabrinetty.

• L'Estany.

• Les Muralles.

• Sant Jaume de Rigolisa.

• Església i Convent de Sant Domènec.

• Pont de Sant Martí.

• Museu Cerdà.

• Sant Marc-Age-Ventajola-Vilallobent.

• Festa del Trinxat. • Setmana cultural. • Festa Major del Roser. • Festa de l'Estany. • Festa de la Sagristia. • Fira del Cavall i Multisectorial.

Per a més informació:

Mercats setmanals i trimestrals. Fires artesanals, actuacions teatrals i de dansa Música al carrer, concerts, sales d'art, trobades de gegants. Puigcerdà gaudeix d'una extensa oferta cultural.

PUIGCERDÀ TURISME Tlf. 972 880 542

www.puigcerdaturisme.cat

agostera ofereix la tranquil·litat i la bellesa d’un entorn natural entre els espais protegits de les Gavarres i el Massís de Cadiretes. Enclavada estratègicament entre les comarques del Gironès, la Selva i el Baix Empordà, es troba a només 20 km de la capital Girona i a 15 km de les millors platges, esdevenint la porta d’entrada a la Costa Brava.

Nacional com la muralla. Una passejada pel nucli antic permet fer un recorregut per nombrosos edificis amb un important interès històric que enllaça amb la zona comercial amb prop d’un centenar de comerços la majoria d’ells associats a la Unió de Botiguers de Llagostera. La instauració de diverses botigues d’outlet de primeres marques ha situat Llagostera com a una destinació ideal per passejar i comprar.

Llagostera i el seu entorn són ideals per practicar el senderisme i l’excursionisme, amb un munt de rutes per fer a peu o en bicicleta. Pel municipi hi passa la Via Verda que uneix Olot amb Girona i amb Sant Feliu de Guíxols (Ruta del Carrilet), un camí exclusiu per a vianants i cicloturistes, amb un pendent molt suau i accessible ideal per gaudir amb la família. Precisament l’Oficina de Turisme de l’Estació està situada al pas de la Ruta del Carrilet albergada en l’edifici de l’antiga estació del tren. Aquesta ruta travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural.

La gastronomia és també un dels principals atractius de Llagostera amb una àmplia oferta de restaurants, alguns d’ells de reconegut prestigi nacional i internacional, amb estrella Michelin inclosa.

El municipi de Llagostera disposa d’un ampli patrimoni arquitectònic, algun d’ell catalogat com a Bé d’Interès

Des de l’any 2003, cada 12 d’octubre, Llagostera acull la Fira del Bolet i la campanya gastronòmica de la Cuina del Bolet amb la voluntat de promocionar i projectar el municipi i la comarca del Gironès cap a l’exterior. Cada dijous, de 7 a 14 h, celebra el mercat setmanal de venda no sedentària, amb una quarantena de parades que ofereixen una gran varietat de productes, des de fruita i verdura, aliments cuinats, roba i complements, roba de llar o estris per la cuina.

Aquest any s’estrena un nou format per donar la benvinguda a Nadal amb la celebració de diverses activitats a ‘La Nadalenca’, el cap de setmana del 16 i el 17 de desembre

quest any Llagostera estrena un nou format per donar la benvinguda a Nadal. Serà els dies 16 i 17 de desembre amb la celebració de “La Nadalenca”, un cap de setmana amb un munt d’activitats a la plaça Catalunya. Començarà el dissabte 16 de desembre de 16 a 20 h amb La Nadaleta, un espai dedicat a la venda i intercanvi de joguines i contes on els nens i les nenes seran els autèntics protagonistes, escollint els articles que ja no utilitzen, establint el preu que considerin convenient i organitzant la seva paradeta.

Durant els darrers anys Llagostera ha ampliat la seva oferta on poder pernoctar amb l’obertura de diverses cases de turisme rural. Així mateix, disposa d’un càmping i d’una àrea d’autocaravanes. Llagostera és en definitiva el poble ideal per visitar, passejar, comprar, menjar, dormir i gaudir amb tota la família, entre el mar i la muntanya. Per a més informació podeu consultar www.llagostera.cat

Plaça del Castell, 11 · 17240 LLAGOSTERA (Girona) ajuntament@llagostera.cat · Tel. 972 830 375

Disponible a l’Oficina de Turisme d’Encamp

www.encamp.ad

La Joiosa, la llegendària espasa de Carlemany a la qual se li atribueixen poders màgics, ha desaparegut!

es sospites apunten a la Societat Thule, de caràcter ocultista nazi. Qui sap què farien amb el poder de la relíquia! Has de recuperar-la per a resguardar-la a Encamp, el lloc històric que li correspon. Però, atenció! Algú més està darrere d’ella! Seràs capaç de seguir el seu rastre, atrapar el lladre i esbrinar el misteriós passat de la Joiosa? Ajuda la Clio a trobar l’espasa de Carlemany mentre tracta de descobrir que hi ha darrere d’una estranya societat secreta que roba relíquies històriques de gran valor i que té alguna cosa a veure amb el passat de la seva família ..., i el seu present.

Escape room urbà que es juga pels carrers d’Encamp en primera persona. Una trepidant aventura per Encamp fins a aconseguir la màgica i totpoderosa espasa de Carlemany. “La Joiosa”. Per jugar has de venir a l’Oficina de Turisme d’Encamp i comprar la caixa amb el joc, descarregar-te l’app al mòbil que et guiarà i t’ajudarà en cas que ho necessitis i escollir quina aventura vols viure mentre descobreixes els racons més emblemàtics d’Encamp. El joc està dividit en tres capítols, així si no acabes el joc en un dia sempre pots tornar a acabar-lo, continuaràs a partir d’on l’has deixat

Juga a l’escape room urbà pels carrers a la recerca d’ de la relíquia històrica

Per a més informació podeu contactar: Oficina de Turisme d’Encamp: Plaça del Consell, 1, AD200 Encamp Tel. + 376 731000 WhatsApp: + 376 641000 Correu electrònic: encamp@encamp.ad

Oficina de Turisme del Pas de la Casa: Av. del Consell General, s/n. AD200, el Pas de la Casa Tel. + 376 755100 WhatsApp: + 376 641000 Correu electrònic: turismepas@encamp.ad o bé: www.encamp.ad 65

l petit poble d’Ordino, al Principat d’Andorra, amb el seu preciós nucli antic on destaquen les cases amb façanes recobertes de pedra i fusta i amb els teulats de llosa -està situat a 1.300 metres d’altura i és conegut per ser una destinació ideal per practicar l’esquí i gaudir d’un ambient de muntanya ben autèntic. A l’octubre va ser distingit per l’Organització Mundial del Turisme com un dels millors pobles turístics del món, els Best Tourism Villages. Podríem dir que aquesta típica estampa de poble de muntanya dels Pirineus muta en una espècie de conte de Nadal quan arriba el tradicional Mercat de Nadal, entre el 8 i el 10 de desembre.

Durant aquestes dates, el poble de muntanya andorrà muta en una espècie de conte de Nadal Diverses curiositats fan que aquest mercat sigui un lloc ben especial. La primera, la seva ubicació, al centre del poble, distribuït en dues places i al llarg del carrer Major. La plaça Major on destaca un imponent arbre vestit amb les millors garlandes nadalenques, la plaça de la Closa amb casetes de fusta que ofereixen als visitants diferents productes gastronòmics típics d’aquestes festes com són el foie gras, el cava, formatges, torrons, panettones i un espai on poder tastar una bona tassa de xocolata calenta, vi bullit o una crep feta al moment. Al carrer Major també hi trobem casetes de fusta amb una àmplia oferta de productes artesanals i molt nadalencs que ens omplen d’un ambient molt festiu.

La segona curiositat és que, paral·lelament al mercat, hi ha un programa d’activitats per a tots els públics que es van desencadenant dia rere dia, amb cantades de nadales de cors i grups locals, cercaviles, conta contes i tallers aptes per a tota la família, també uns escenaris especials per fer-se fotografies ben divertides. Tanca la celebració l’“Última Ossa d’Ordino”, una representació popular de teatre i dansa entorn la cacera d’una ossa que és patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO. I la tercera, són les boles per decorar els arbres de Nadal, que cada any se’n crea una de nova i els col·leccionistes s’afanyen a obtenir-les... A més a més de la Fira de Nadal, la visita a Ordino es pot complementar amb visites guiades als museus; Casa museu d’Areny Plandolit, museu postal, museu de la miniatura i una exposició màgica: “Abracadabra”. No podem deixar de banda d’anomenar la nostra estació d’esquí, Ordino Arcalís by GrandValira Resorts que, si la neu ens ho permet, estarà oberta ja per aquestes dates per acollir els primers esquiadors de la temporada amb una neu fresca i, segons els experts, de les millors del Pirineu

Indrets que esperen ser descoberts

a parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans, en origen separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC. De l’època medieval sabem que hi havia petits nuclis habitats: Engordany, els Vilars, el Fener i Engolasters. Eren comunitats ramaderes i pageses. A poc a poc, van anar apareixent petits artesans, com els dedicats al treball de la llana: els paraires, que van aprofitar les aigües termals per rentar i tenyir la llana. Això va significar l’aparició i la concentració d’una rudimentària indústria de llana al nucli d’Escaldes. Però el gran canvi es va produir cap als anys 30 del segle XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra SA). Escaldes-Engordany va anar creixent ràpidament, en un principi lligada a l’ús de l’aigua calenta i els primers hotels balnearis i, posteriorment, amb l’increment del turisme comercial. Va aconseguir la seva independència polí-

tica i administrativa amb la creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany el 14 de juny de 1978. Un dels grans valors naturals d’Escaldes-Engordany és la vall del Madriu, d’unes 4.247 ha d’extensió, on l’aigua també és un element fonamental. Aquesta vall té un gran interès, no només pel seu patrimoni natural, sinó també pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l’època medieval: bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca... Per aquest motiu, va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

Un tret distintiu: l’aigua termal Des de sempre, l’aigua termal ha sigut un tret distintiu que caracteritza la parròquia, ja sigui per a l’aparició de la indústria tèxtil com per a la creació de fonts públiques, que van potenciar la creació de nuclis d’habitatges. Des de l’any 1950 hi apareixen els hotels balneari, un reclam turístic que aprofita les

aigües beneficioses per complementar la visita dels turistes. Des d’aquí sorgeix el concepte “termoludisme”, que es basa en la utilització de les propietats de l’aigua termal per descansar, recuperar la vitalitat i el benestar. El centre per excel·lència que ofereix aquesta filosofia és Caldea, centre termolúdic.

Engolasters

Turisme de compres Escaldes-Engordany ofereix un món de compres amb un gran ventall de possibilitats: comerços especialitzats i botigues modernes que ofereixen les primeres marques internacionals i on el client és el veritable centre d’atenció. Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pirineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa. Disposen d’un règim fiscal privilegiat que permet de gaudir de preus competitius i en què la relació qualitat-preu és un segell d’identitat del comerç del país.

Vivand d’Escaldes – Engordany

Vall del Madriu

Combinar compres, natura, patrimoni i cultura és possible, ja que tres espais museístics importants del país es troben en aquesta zona: el Museu Carmen Thyssen Andorra, l’Espai Caldes i el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE)

Turisme familiar

Pont de la Tosca

Engolasters

Si tens pensat visitar Andorra amb nens, Escaldes-Engordany és el teu lloc. Propostes d’aventura, esports, oci i molts esdeveniments t’esperen per gaudir amb els més petits de casa. Aprendre a esquiar a les diferents estacions d’esquí de la zona, descobreix l’ecoparc d’aventures únic al món de Naturland i endinsa’t a realitzar itineraris de senderisme temàtics Per a més informació:

Parc de la mola, 6 · AD700 Tel. +376 890 890 comu@e-e.ad www.e-e.ad

MOSTRA GASTRONÒMICA DE LES GARRIGUES del 4 de novembre al 17 de desembre a les Garrigues (Garrigues). FIRA GASTRONÒMICA DEL BOLET del 10 al 26 de novembre a Altafulla (Tarragonès) JORNADES CITRÍCOLES D'ALCANAR del 17 de novembre al 17 de desembre a Alcanar (Montsià).

6a EDICIÓ DE QUINZE VINT-I-DOS el 18 i el 25 de novembre a Manresa (Bages). L’OLI NOU DOP SIURANA TARRAGONA els dies 24 i 25 de novembre a Tarragona (Tarragonès). MERCAT DE NADAL del 24 de novembre al 23 de desembre a Tarragona (Tarragonès).

MERCAT DE NADAL DE FIGUERES del 24 de novembre al 24 de desembre a Figueres (Alt Empordà)

FIRA DE SANTA LLÚCIA A BARCELONA del 24 de novembre al 23 de desembre a Barcelona (Barcelonès)

11è AGLÀ FESTIVAL el 25 de novembre a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors (Baix Camp). MEG MOSTRA D'ESPECTACLES FAMILIARS del 25 al 26 de novembre a Sant Gregori (Gironès) FIRA DE PESSEBRES I ORNAMENTS DE NADAL del 25 de novembre al 23 de desembre a Mataró (Maresme)

FIRA NADAL SAGRADA FAMÍLIA del 25 de novembre al 23 de desembre a Barcelona (Barcelonès) 5a FIRA DEL FREDELUC I LA BOTIFARRA el 26 de novembre a Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona). 10È FESTIVAL NEU! del 26 de novembre al 28 de gener a Girona i Salt (Gironès) FESTA DEL TIÓ del 2 de desembre al 6 de gener a Mura (Bages).

FIRA DE NADAL del 5 al 10 de desembre a Caldes de Montbui (Vallès Oriental). 70

Segueix a la pàg.72

Ve de la pàg.70 FIRA D’ARTESANS I BROCANTERS del 6 de desembre al 4 de gener a Vic (Osona).

FIRA DE SANTA LLÚCIA del 8 al 13 de desembre a Manresa (Bages). 9a FIRA DEL TIÓ el 9 de desembre a Solsona (Solsonès). MERCAT DE NADAL el 9 de desembre a Cervera (Segarra) FIRA DE SANTA LLÚCIA A CANYELLES el 2 i 3 de desembre a Canyelles (Garraf). FIRA DE NADAL I MOSTRA DEL CAVA del 2 al 3 de desembre a Ascó (Ribera d'Ebre)

60a FIRA DE MOSTRES D’AMPOSTA del 6 al 7 de desembre a Amposta (Montsià). FIRA DEL PESSEBRE del 8 al 10 de desembre a Olot (Garrotxa).

XXVI PESSEBRE DELS ESTELS el 8, 9, 16 i 17 de desembre a Masia de Castelló (Tarragonès) FIRA DE NADAL D’ORDINO del 8 al 9 de desembre a Ordino (Andorra).

16A FIRA DE LA TÒFONA el 16 i 17 de desembre a Centelles (Osona). FIRA DEL GALL el 16 i 17 de desembre a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

MERCAT DE NADAL I MOTIUS NADALENCS el 16 i 17 de desembre a Valls (Alt Camp). LA NADALENCA DE LLAGOSTERA del 16 al 17 de desembre a Llagostera (Gironès) FIRA PONT A PONT el 17 de desembre a Roda de Ter (Osona) FIRA DE NADAL A ARENYS DE MAR del 16 al 17 de desembre a Arenys de Mar (Maresme)

CIRCUIT 55-84 JULIOL

Un mar

ibilitats

de poss

CASA MACIÀ

CAL GABARRA Berguedà

2023 / 103

MP, ALT CA moni natura

i patri

, e BREDA ssair e terri

GIRON RT DE a D’ACost a Brav la MUSEU obreix

pobl

et desc

, ORieval OSmed vila

Revist

a turístic

a amb

ució mensu distrib

al en

quiosc

os, bibliot

eques

i Oficine

s de Turism

e de Catalu

nya

la Noguera

el Pallars Jussà

el Berguedà

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat. Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

Polígon 505, parcel·la 58 25139 MENÀRGUENS (Lleida) Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

C / Únic s/n · 25594 RONÍ (Lleida) Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX (Barcelona) Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com

FASINA BALANYÀ

Museu de l’aiguardent

MUSEU DE LA VIDA RURAL

COVES DE L’ESPLUGA Pujada de la Catedral, 12 · 17004 GIRONA

Tel. 972 203 834

RUTA TEMPLERA I HOSTELERA

www.esplugaturisme.cat T. 977 871 220

www.museucoloniavidal.org Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador ·info@fcrestaurant.cat 43880 El Vendrell www.paucasals.org Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.fcrestaurant.cat

Carretera C-16, km.78 Pl. Puríssima, s/n info@fcrestaurant.cat 08692 PUIG-REIG

Tel. 93 829 04 58

museu@museucoloniavidal.org www.fcrestaurant.cat

Oficines de Turisme ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei Tel. 93 868 03 66 LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

BAIX CAMP

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431 CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a Tel. 972 258 315 CASTELLÓ D'EMPÚRIES Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233 EMPURIABRAVA Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155 L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603 LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855 MAÇANET DE CABRENYS Pl. de la vila · Tel. 872 202 645 PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112 COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511 OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339 ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002 TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402 EL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640 OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

76dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33 CALAF Pl.

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155 OF. DE TURISME - MIAMI PLATJA Plaça de Tarragona s/n · Mont-Roig del Camp · Tel. 977 810 978 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04 LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328 PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302 REUS plaça del Mercadal, 3 (Gaudí Centre) Tel. 977 010 670

BAGES OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96 CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98 MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90 MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01 SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84 RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa · Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310 BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520 CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714 L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910 LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500 PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARO Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant Pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704 BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 · Tel. 93 483 29 90 BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl. Catalunya, 17 soterrani · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de Déu del Carme, 115 · Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00 BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques Tel. 973 142 658 ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900 BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240 OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141 PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904 SANT JOAN LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507 VALL D'EN BAS Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

GIRONÈS OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669 LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-b · Tel. 972 832 322 OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42 MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98 MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34 SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

CONCA DE BARBERÀ

SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

PALAFOLLS Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Tel. 93 762 06 11

Oficines de Turisme OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371 ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639 AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453 LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

SELVA

URGELL

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

PALLARS SOBIRÀ

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345 LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

PLA DE L’ESTANY

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

LA SÉNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

PLA D’URGELL OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023 CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000 MARGALEF Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542 ULLDEMOLINS Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15 MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03 TAVÈRNOLES C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35 VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800 OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

OFICINA DE TURISME - VILAGRASA C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

VALL D’ARAN

TOSSA DE MAR Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108 VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS CAMPRODON C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010 SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801 ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

TARRAGONÈS OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415 ALTAFULLA Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426 LA PINEDA - VILA-SECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102 TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

VALLÈS ORIENTAL

TERRA ALTA

SANT CELONI Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

Catalunya i Andorra pas a pas !

45€

GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

MOIANÈS

Apropa’t a Viu el moment!

Emociona’t amb la neu del Pirineu de Lleida 11 estacions d’esquí amb més de 500 km de pistes i 140 empreses amb oferta de neu i serveis complementaris: Aransa • Baqueira Beret • Boí Taüll • Espot • Lles de Cerdanya Port Ainé • Port del Comte • Sant Joan de l’Erm • Tavascan Tuixent-la Vansa • Virós-Vallferrera