Número 22 – Oxímoron, 2014
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió. Jo no em considero traductor professional, sinó que tradueixo ocasionalment. Això em permet de veure els problemes d’aquesta professió des de dins i des de fora al mateix temps. I em fa una pena immensa veure l’estat de deixament amb què es troba. Els editors no respecten prou aquesta feina. No la paguen bé. I ni tan sols, encara ara, no respecten alguns mínims: El nom del traductor no apareix a la portada del llibre. En teatre, això encara és més greu. En altres països, els traductors estan agrupats i defensen els seus drets d’una manera molt més eficaç. oO0Oo Altres dades: Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) www.lluisantonbaulenas.cat [Traduccions de narrativa] El passaport, d’Azouz Begag, Edicions 62, 2001. 1984, de George Orwell, Edicions 62, 2003. El Paral·lel 42, de John Dos Passos. Edicions 62, 2003. L’arpa d’herba, de Truman Capote. Edicions 62, 2004. Breu història dels que ja no hi són, de Kevin Brockmeier, Columna, 2005. La veritable confessió de Charlotte Doyle, d’AVI, Editorial Casals, 2010. Ciutat d’Orfes, d’AVI, Editorial Casals, 2012.
61