Ull Blau 69 by Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

lâ&#x20AC;&#x2122;

blau Any 26 - juny 2011

69 ColÂˇlegi Sant Miquel dels Sants - Vic

Revista escolar interna

L’Ull Blau. Revista escolar interna Núm. 69. Any 26. Juny de 2011 Edita: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Coordinació: Sílvia Torrents Col·laboració: Lluís Montoliu Maquetació: Cristian Martin, Núria Fajula

Editorial El 23 d’abril es van complir 30 anys de la mort de Josep Pla. Deixant de banda circumstàncies polítiques una mica incòmodes, podria ser un bon moment per recordar la figura de l’escriptor empordanès. Tanmateix aquest Editorial té un altre objectiu, de manera que l’aniversari és només una coincidència. Però anem al gra, i fem-ho amb les següents paraules de l’escriptor: “Aquí teniu, estimat don Rafel, el llibre que fa dos anys us vaig prometre escriure, recollint, fins on la meva habilitat arribés, les vostres opinions, notícies, anècdotes i reminiscències”. Així comença la dedicatòria amb la qual Pla encapçala Un senyor de Barcelona, llibre que va ser el fruit de les seves trobades amb el senyor Rafael Puget. “Quantes hores –diu Pla a Puget- passàrem després, plegats, a Barcelona, a Corriol (masia del Collsacabra), parlant de les coses de la vostra vida”. Puget va morir el 1945, quan el llibre encara no havia sortit de la impremta, de manera que no va poder veure la seva pròpia biografia impresa. En aquesta biografia –escrita per Pla en primera persona- els mots estan tan plens de vida que sembla que ens descriguin quelcom que hagi viscut el mateix autor. En realitat es tracta de la biografia d’un “senyor de Barcelona” que, malgrat haver viscut molts anys a la capital, era de fet un home de Manlleu, de can Puget de Manlleu. Però l’Editorial tampoc no pretén glossar la figura del senyor Puget, sinó tan solament fer una ullada a la reculada història de la nostra escola, a la qual Rafel, un noiet manlleuenc d’onze anys, arribà al 1884. Les descripcions, transmeses per la mà de Pla, ens poden donar una perspectiva del passat més llunyà del nostre col•legi, enganxat llavors a un vell edifici conventual: “En vista del meu fracàs en el Col·legi de Sant Antoni de Barcelona, la família decidí, per tenir-me més a prop, internar-me en el Col·legi Sant Miquel de Vic. L’establiment estava incrustat en un antic convent de carmelites descalços que fou abandonat pels frares a l’època de la desamortització. Sortint per la carretera de Manlleu, encara es veuen avui, adossades a les velles muralles, les romanalles de la immensa i desgavellada baluerna.” [...] L’antic convent dels carmelites era gran, lúgubre, immens. Al col·legi, l’edifici li anava gran. La part d’edifici desocupada i abandonada era tètrica. En les nits d’hivern sentíem xiular el vent i ens arribaven, llunyans i paorosos, els cops de les portes en les cel•les desertes. Tot era ple de pols i de teranyines. Les parets feien unes taques de calçobre caigut. Hi havia rates als forats. Les rates-pinyades entraven i sortien per les finestres, sense vidres, entreobertes. Sota les teules, hi niaven els mussols, i en el campanar de l’església, hi xiuxinejaven (així està escrit) tristament les xibeques. Es pot ben dir que el col·legi ha canviat. Això sí, en aquella reculada època també hi havia un hort,“un gran hort jardí que subministrava verdures, llegums i fruita a la cuina de l’establiment”. I és que, pel que es veu, no solament les persones i les pedres tenen història; els horts, també en tenen...

editorial

Racó dels mest COSES DE PETITS •• La mestra demanà a un nen de 5 anys, al començament de curs, de quin país era, d’on era. El nen no entenia el que se li estava demanant. La senyoreta li pregunta d’una altra manera: - On va néixer la teva mare? I el nen contesta: - No ho sé no hi era! •• Una mestra de P/3, la segona setmana de curs es troba al germà d’un seu alumne i li diu: - És un “bitxo” el teu germà. I el nen de seguida li respon: – Sí sí, ja hi va néixer •• Un nen de P/3 es troba al vàter amb la senyoreta que li fa anglès i li diu, ben seriós: - No vinc a fer anglès, vinc a fer pipí! •• La mestra, una mica despistada al començament de curs, no es recorda del nom d’un nen i li diu: -Ai com et dius? I el nen li contesta: - Abans em deia Arnau, quan tu em feies música. •• Diu la mestra a un nen: - Quines sabates més maques, me les deixaràs un dia? Contesta el nen: – Sí, quan siguis gran ja te les deixaré.

•• Com diuen els nens de 3 i 4 anys!!!!! ja et coneixia………………………...ja et coneixava termòmetre……………………tremàpetu, termòbil confitura……………………… cositura albercocs………………………malmacocs calendari……………………….catendari perruqueria……………………purrequeria •• Un nen de 3 anys diu tot cofoi a la seva mare que la seva mestra sap parlar anglès perquè diu psicomotricitat en anglès. La mare li diu: - I com es diu? i el nen diu: - Psico! •• Un nen de 3 anys diu: -Ara vindrà el mestre a fer l’electricitat. En realitat hi anava a fer psicomotricitat. •• A segon curs de primària estudien els oficis i la senyoreta demana si saben què fan les modistes. Un nen respon: -Són els que porten mobles d’un lloc a l’altre. Un altre diu: -No, son aquells que a l’estiu van despullats a la platja. •• Un nen de 3 anys diu que té mal a la planxa •• A la classe de P/3 explicaven pel·lícules que havien vist. El nen s’explicava i la mestra, al cap d’una mica li demana: -I com s’acaba, i el nen li diu: - Amb les lletres! •• A P/4 diuen que hi ha un mestre que porta ferradures per al compostador. •• Una nena de P/3 li diu a la mestra que té set i la mestra li contesta: -Ves a seure, després ja beuràs. La nena torna a insistir i diu: -És que se m’està escapant! •• Una nena de P/4 portava per esmorzar maduixes amb llet començada, en lloc de llet condensada. Recollit per Miqui Serrat

tres FACILE À FAIRE: Le pain de bananes Ingrédients : 100 g de beurre 100 g de sucre brun 1 œuf 250 g de farine 1 cuillerée (à café) de levure 2 grosses bananes mûres 50 g de raisins secs une pincée de sel Préparation : 1. Mets le beurre, le sucre et l’œuf 2. Dans un second bol, mélange dans un grand bol. la farine, la levure et le sel. Mélange bien.

3. Écrase les bananes 4. Dans le premier bol, ajoute dans une assiette. le contenu du deuxième bol + les bananes et les raisins secs. Mélange bien .

5. Verse tout dans un moule.

6. Mets au four pendant 1 heure et quart (180 degrés, gaz 4) Bon appétit !

Dolors Palomar.

Racó dels mestres

Les papallones Albert

Berta

Ariadna

Anass

Carles

Clara

FĂ¨lix

Imad

Guillem

Ă?ngrid

Helena

Sergi

Jan

Jashandeep

MartĂ

Kelly

Laia

Martina

Marta

Nour 7

Oriol

Salma

Pol

Tarek

Sara

Yousra olla de grills

Els cargols Abril

Adrià

Anna

Cesc B

Cesc L

Dina

Èric

Armand

Chika

Isaac

Jan

Ferran

Jana

Marc B

MartĂ P

Marc P

MartĂ F

Miquel

Mireia 9

Mohamed

Pia

Moushkeba

Rita

Oriol

Oualaa

Zaid

olla de grills

Les formigues Abril

Daniel

Anmolpreet

Arola

David

Erola

Eudald

Irene

Fatima

Japjit

Ferran

Joan

Laia

Lucas

Marc C

Marc A

Mariona

Meritxell

Oriol 11

Sigfrid

Patryk

Ramon

Soufian

Roger

Souhayb olla de grills

Aquest trimestre els nens i nenes de P-4 estem fent el projecte: “Els aliments”. Una de les sortides d’aquest Projecte és anar d’excursió a Casablanca. Per conèixer el lloc on anirem, les mestres ens expliquen el conte: “La Visita de la Valentina“ que conta la història de dos ratolins, un de pagès que viu a Casablanca i és diu Fermí i una de ciutat que es diu Valentina. Un dia, en Fermí es decideix a convidar la Valentina a casa seva i els passaran un munt d’aventures.

Ariadna Bertran En Fermí escriu a la Valentina per internet Ariadna Corominas La Roser, en Pep, la Valentina i en Fermí

Arnau Torras En Fermí i la Valentina es banyen al dipòsit

Guinedell Faja La Roser i en Pep són els masovers de Casablanca

Jack Vera En Fermí, la Valentina i en Pep a Casablanca

Martí Mas La Valentina arriba a Casablanca

Pere Prat En Fermí i la Valentina passegen per la bassa dels ànecs

Miquel Roca En Fermí i la Valentina es troben a Casablanca olla de grills

Àlex Quintana En Fermí i la Valentina a Casablanca Àmin Bouzekoura En Fermí i la Valentina es banyen a la bassa de la torre

Aris Penadès En Fermí i la Valentina es banyen a Casablanca

Cristina Tapias En Fermí i la Valentina es banyen

Maria Sala En Fermí i la Valentina van a veure la vaca i el vedell

Rita Guivernau Les oques volen atrapar en Fermí i la Valentina, però no poden 15

Jeremy Méndez La Valentina

Xuelei Bi En Fermí i la Valentina

olla de grills

Bernat Campos Un camió arriba a Casablanca

Júlia Bassols En Pep espera en Fermí i la Valentina

Marina Gaja En Fermí i la Valentina es banyen al dipòsit i a sota hi ha un camió

Martina Crous Un porc, un xai i una vaca a Casablanca, i en Fermí i la Valentina es banyen

Miquel Rovira En Pep i la Rosa vigilen els ànecs que no s’escapin

Oriol Martínez En Fermí i la Valentina es banyen i en Pep els espera 17

Sam Colomer En Fermí i la Valentina es miren la granja

Sanae Bouzakoura En Fermí i la Valentina es banyen al dipòsit de Casablanca olla de grills

Els nens i les nenes de la classe de la Farigola, de l’ Espígol i del Romaní us ensenyem una mostra de dibuixos.

Bilal Boubaous El vaixell dels pirates bons

Carla Prat El llac dels somnis

Clara Terricabras La nena que volia ser reina

Gil Puig Els dinosaures que juguen

Joel González El món dels dinosaures a la terra

Mariona Font Un drac que es volia menjar la princesa i un príncep la va salvar

Marta González El noi i la noia que es volien fer un petó i els nens que juguen

Thiago Leonel Els gossos salsitxa i els nens del globus

olla de grills

Anna Saborit El príncep i la princesa van a Blanes a prendre el sol perquè fa bo

Adrià Pintu Un astronauta està a punt de pujar al coet i anar a l’espai

Clàudia Brown El príncep i la princesa juguen en un bosc

Guillem Farrés Dos nens molt amics parlen i es conviden a jugar a casa seva

Júlia Ortiz La fada ajuda els animals i les plantes que estan en perill

Pau Alonso La mare peix deixa els seus fills sols i un submarinista s’ho mira

Pau Cerezo Un nen s’ha construit una casa de fusta a l’arbre

Sandeep Singh Un nen es mira els peixos des del vaixell

olla de grills

P5 Ariadna Conill La mare i la nena van a veure un museu que ĂŠs a dins del castell

Christian Flores El circ

Cristina Castany Les fades han descobert les flors

Jacqueline Oppong La nena i les papallones

Jia Jia Chen Les nenes i les flors

Judith Sánchez El rei i la reina van al castell

Pau Malavé Els nens que sempre tiraven la pilota a les formigues

Pol Nogué El mag fa proves de màgia per saber-ne més

olla de grills

La tórtora turca Els nens i nenes de 1A Fa uns quants dies, al til•ler de l’escola hi havia una parella de tórtores; van fer un niu i la tórtora covava dos ous. Un dia hi havia les dues tórtores, una a la branca i l’altra al niu. Nosaltres, els de primer,cada dia a la tarda miràvem per la finestra perquè la tórtora covava els ous al seu niu. Estava molt quieta i ens la vam mirar molt. Un dia, la tórtora va sortir del niu i va abandonar els ous i ja no ha tornat, i no sabem si ha anat a buscar menjar... o si un aligot l’ha caçada... Durant uns dies, al niu només hi havia un ou. No sabem què li ha passat a la tórtora, i els ous tampoc no hi són. Estem preocupats. L’hem estudiat perquè estudiàvem els ocells. Hem estudiat com covava els ous, què menja, on viu, i té un collaret al coll perquè és una tórtora turca.

La tórtora petitona Oumayma Assikion Hi havia una vegada una tórtora molt petitona que no se la veia. Un dia es va tornar una mica més gran i ja va poder volar. Un dia quan va tornar al niu es va trobar amb el seu menjar preferit: els insectes i els cucs.

L’ amic de la tórtora va dir: -Si que tens menjar... -Que vols que te’n doni?- va dir la tórtora. I l’amic de la tórtora va dir que no calia, perquè ell també tenia molt menjar. Dia internacional de la dansa Clara Font Ningú no es perd aquesta diada tan especial i tan maca. Les primeres fan el ball, tothom aplaudeix. Les segones també el fan i el públic també aplaudeix. Els balls van passant i quan s’ha acabat totes les nenes i els nens es posen a ballar al mig de la plaça. El robot fantàstic Jordi Riera Un dia un robot va sortir d’un pijama d’un nen i se’n va anar a Brasil a ballar la samba. Després se’n va anar a la platja a vendre petxines i després va tornar al pijama del nen, que es va despertar i va veure que havia somiat tot el que havia passat. Un tros de medusa al mar Albert Salvans Quan aneu al mar vigileu, perquè a vegades hi ha trossos de meduses en alguns mars. O sigui que, vigileu. D’acord? Un goril·la s’ha escapat del zoo Mohamed Dari Un goril·la s’ha escapat del zoo i ara tots els domadors del zoo l’estan buscant. Han anat gairebé per totes les ciutats: a Manlleu, a Torelló, a Girona. . . i per fi l’han trobat a casa d’un dels domadors. Una notícia de bàsquet Isaac Oliu Dos equips van jugar a bàsquet amb dues cistelles, una pilota i un marcador. Estaven dos a dos i un jugador va encistellar i van quedar tres a dos. I, per què jugaven a bàsquet? Perquè els agradava molt el bàsquet.

olla de grills

Els animals del zoo Martina Quintana Un mico i la seva família es van escapar del zoo i se’n van anar a fer una volta per Barcelona amb metro. Després van tornar al zoo i van dir que vigilarien que no tornés a passar. L’espai i els astronautes Roger Capdevila Un dia uns astronautes van explorar els planetes. Els van ben explorar i fins i tot van veure què hi havia a dins del planeta. Estaven preocupats perquè es pensaven que els farien mal, i van tornar a casa molt cansats. Han salvat gent Joaquim Riera A la terra hi ha hagut molta gent que s’ha salvat. Avis, mares, pares i molts fills, que s’han salvat. Es va veure per la televisió. Però estaven molt preocupats per si els salvaven a temps. Això va passar en tot un incendi molt gran. Una cosa per la salut Miquel Coll Els metges han fet un xarop per a la salut que hi ha poma i maduixes. Abans de sopar te n’has de prendre quinze gotes i si no se’n va la tos, prova-ho amb vint. També cal que tapeu l’ampolla, o no curarà la tos. Els cotxes han xocat Pol Panadès Un dia molt bonic van xocar dos cotxes i els nois es van fer molt de mal. Va passar perquè un cotxe en volia avançar un altre i venia una altre cotxe i van xocar. Va venir l’ambulància i els bombers van apagar el foc i l’ambulància va treure els nois de dintre. Una recepta de canelons d’espinacs de la meva iaia Anna Martina Orozco Uns canelons d’espinacs es fan: Primer has de posar la pasta una mica d’estona a l’aigua. Després has de posar en un bol gambetes, després has de posar-hi espinacs i aixafar-ho. I ara ja pots enrotllar la pasta amb els espinacs i les gambes. Ja els tindràs fets. Bon profit!

Els cuiners Júlia Rovira Vaig anar a sopar i vaig trobar una recepta molt bona. És així: Talla una patata i posa-hi formatge, pernil dolç i una fulla d’enciam. Després fica-ho al microones. Espera que estigui cuit i després ja te’l podràs menjar. Si hi vols donar una mica de gust posa-hi formatge ratllat a sobre. Els peixos Heribert Payà Fa uns quants dies vam estudiar els peixos. Vam aprendre moltes coses. Els peixos no són mamífers, són al fons del mar i viuen en tots els mars. He plantat tomàquets! Anna Famada A casa meva hem plantat tomaqueres. Ja ha començat a créixer l’arrel. Després ha començat a créixer la tija i cada dia hi posem aigua. Encara no ha crescut el tomàquet i per això els reguem cada dia. A l’escola reciclem l’oli Miquel Pagès A l’escola tenim un contenidor d’oli i sempre que tenim una ampolla plena d’oli la tirem al contenidor de l’escola. Avui el camió de l’oli ha vingut a l’escola a recollir les ampolles. El cap de setmana passat Adrià Codina El cap de setmana passat vam anar d’excursió. Vam trobar un bolet dolent i no sabíem per quin camí havíem d’anar. Sort que el papa el va trobar. Quan vam tornar a casa teníem molta set i em vaig prendre un got d’aigua amb molt de gel. A la tarda van començar a cantar els ocells. Un accident Alba Bernat Ahir a la tarda, quan vaig anar al dentista, vaig veure un accident de cotxe. Jo vaig demanar a la mare què havia passat, i ella em va dir que era un accident. La meva mare va telefonar a l’ambulància.

olla de grills

El cap de setmana Joan Torres El cap de setmana que ve aniré a Port Aventura amb tot l’equip. Uns vindran dissabte al matí i els altres l’endemà. Uns quants de l’equip i la meva família ens hi quedarem a dormir. Vaig jugar a futbol Albert Navarro Dissabte vaig anar a jugar un partit de futbol. En Martí va marcar un gol i l’altre equip en van marcar tretze. Per això vam perdre. A la primera part es va posar de porter en Federico i a la segona part s’hi va posar en Pol.

En Mateusz vindrà a casa meva! Joel Meza Divendres que ve, a la tarda, vindrà un amic que es diu Mateusz a casa meva. Farem coses divertides i jugarem tota la tarda.

He anat d’excursió Nil Marcos Vaig anar d’excursió a una casa de pagès. Vam esmorzar i després vaig anar a jugar. Vam veure cavalls. Ens vam quedar a dormir a la casa de pagès. Al matí ens vam aixecar, vam esmorzar i vam tornar cap a casa amb l’autobús.

Quan arriben aquestes dates, els nens i nenes de 2n ens preparem una xerrada o conferència per fer a classe. La podem fer individualment o per grups, però cal que tothom parli una estona sobre el tema que hagi escollit. Els passos a seguir són els següents: 1.

Triem un tema, en funció dels nostres interessos o del coneixements previs que tinguem. 2. Busquem informació sobre el tema triat i si volem ho podem il·lustrar amb gràfics, fotografies i objectes que puguin ajudar a una millor comprensió del que s’explica. 3. Fem el guió: Apuntem en una llista les coses que volem explicar. 4.

Acordem amb la mestra el dia que ens tocarà fer la presentació. 5. Si el treball és en grup ens hem de posar d’acord sobre què explica cadascú i en quin ordre parlem. 6. Quan fem la conferència hem de mirar d’explicar-nos de manera ben clara, perquè tothom ens entengui. 7. Hem d’assajar a casa abans de parlar davant de tota la classe. 8. Una vegada feta la conferència s’obre un torn de paraules perquè els companys ens puguin fer preguntes sobre el tema. Aquest any els temes que s’han treballat en les tres classes han estat molt diversos: El telèfon, les plantes marines, els volcans, la Nintendo, el violoncel, els cavalls, el peix pallasso, el dinosaure Quetzalocatus, els periquitos, el drac de Komodo, els dofins, l’Estany de Banyoles, el Marroc, gossos: el pastor alemany i el gos bover de Berna, els hàmsters, les papallones, els gats, les serps, els lleons, l’esquí, l’univers, els dinosaures, els cavalls, les abelles, l’esquirol volador i les tortugues. I hem après un munt de coses entre tots, per exemple: Sabíeu que....

olla de grills

• ...al peix pallasso no li fa res el verí de l'anemone? • ...la paraula volcà ve del Déu romà VULCANO, Déu del foc? • ...els cavalls tenen una oïda molt desenvolupada i hi senten tres vegades més que les persones? • ...l’inventor del telèfon fou Alexander Graham Bell? • ...si s’escapessin els periquitos de les gàbies es moririen per no saber trobar menjar? • ...el violoncel és un instrument musical que pertany a la família d’instruments de corda fregada, com el violí, la viola o el contrabaix? • ...el plàncton és una planta marina microscòpica que serveix d’aliment a animals tan grans com les balenes? • ...el dinosaure Quetzalocatus pesava de 65 a 100 quilos i mesurava de 12 a 18 metres? • ...a la Nintendo DS s’hi poden posar uns 45 o 46 jocs i no calen ulleres especials? • ...el drac de Xomodo té unes 60 dents a la boca i que les canvia sovint? • ...l’Estany de Banyoles té forma de 8 i és el segon més gran de Catalunya? • ...existeixen dofins d’aigua dolça, i un d’aquests és el dofí rosat, que via al riu Amazones? • ...els gats eren considerats pels egipcis com a déus, i que a l’edat mitjana eren els companys de les bruixes?

• • ...el cus-cus és un menjar típic del Marroc que és una mena de sèmola cuinada amb verdures i carn, i que és conegut a tot el món? • ...existeixen diferents modalitats d’es-

•

quí, i que en cada una d’elles els esquís, bastons, fixacions i botes són diferents? ...les papallones poden ser diürnes i nocturnes, i que les diürnes tenen colors vius i són molt vistoses, i en canvi les nocturnes tenen colors més pàl·lids, apagats? ...les abelles per fer 1kg de mel han de recol·lectar nèctar de 60 milions de flors? ...l’esquirol volador es diu així perquè, tot i que no pot volar, fa servir el patagi, una membrana de pell que té a la panxa, com un paracaigudes i per planejar quan salta d’un arbre a l’altre? ...el gos bover de Berna menja un quilo de pinso cada dia, repartit en dues vegades?

•

...els hàmsters tenen una mena de bossa a les galtes que es diu papada i que els serveix per transportar menjar al seu amagatall per a quan se’l vulguin menjar?

• ...les serps poden arribar a pondre fins a 100 ous (encara que normalment en fan menys) i que viuen uns 30 anys? • ...les tortugues sobreviuen a caigudes, mossegades i incendis, i poden viure un any sense alimentar-se? • ...els cavalls poden arribar a córrer fins a 70km/h i poden dormir drets?

olla de grills

2n • ...a la Lluna les coses pesen sis vegades menys? (Per exemple, un nen de segon pesaria com una garrafa de 5 litres d’aigua). • ...el gos pastor alemany pesa entre 30 i 40 quilos i necessita fer molt exercici cada dia? El meu pare Marc lópez El meu pare és morè. En sap molt, d’esquiar, i d’anar amb bicicleta, i de fer moltes altres coses. El meu pare em vol ensenyar a esquiar molt bé, però jo vull baixar les pistes d’esquiar ràpid, i a vegades em fa fer coses que no m’agraden i s’enfada. Però és molt bon pare. Tenim molta sort de tenir pare i mare! El nostre pare no renya perquè vol, ens ho diu pel nostre bé... 32

Amb el pare a vegades juguem a futbol, però només el dissabte o el diumenge, perquè els altres dies treballa.

L’AUCA DEL MOLÍ DE LA RIERA

Al Molí de la Riera vam arribar i a tots ens va meravellar!

Diferents grups vam formar i nous amics vam trobar.

El molí vam visitar i el vam experimentar.

Blat i civada vam picar i farina vam crear.

Amb farina, ous, sucre i sal van quedar unes galetes com cal!

Diferents eines vam trobar pel bosc de l’ermità.

olla de grills

L’esqueller feia esquelles per posar a les ovelles.

Per ser un bon pastor s’ha de ser molt treballador, nit i dia fora de casa a ningú no li agrada massa.

El llenyataire havia de ser fort per posar la llenya al foc.

El torner feia joguines de fusta per portar a les botigues.

A la nit discoteca vam fer i ens ho vam passar molt bé.

Tan genial ha estat que una auca hem volgut fer la classe de 2n B.

Valoracions personals sobre el projecte de les abelles i la sortida al riu Gurri alumnes de tercer

PROJECTE INTERDISCIPLINARI DE LES ABELLES I LA MEL: Els alumnes de 3r, abans de Setmana Santa vàrem iniciar aquest projecte sobre les abelles i la mel. Una vegada feta aquesta introducció, després de les vacances de Pasqua ens varem endinsar en el projecte que ens ha durat unes tres setmanes aproximadament. Tal i com heu pogut veure en el dossier, s’ha treballat el món de les abelles des de les diferents àrees. Com a part específica del projecte s’han treballat les següents parts: - Realització i estudi individual i col·lectiu a l’aula sobre les abelles - Sortida d’un dia a la casa de les abelles, Mas Can Panosa de Sant Pere de Torelló. Allà ens vàrem convertir en apicultors tot visitant els ruscos i observant el procés d’elaboració de la mel des que surt del rusc fins que s’envasa. - A l’escola, al llarg d’aquests dies, es va tenir un primer contacte amb el món de l’experimentació a través de quatre pràctiques: comparació de 3 tipus de mel, densitat de la mel, els sucres de la mel i observació de les parts de l’abella amb lupes de mà i binoculars. Un cop finalitzat el projecte, els alumnes han pogut valorar i expressar per escrit les seves impressions. Així, doncs, aquí en trobem algunes: - M’ha semblat molt interessant i molt útil perquè hem après aspectes nous de les abelles que no coneixíem. - A Can Panosa amb les abelles m’ho vaig passar molt bé! - Les pràctiques que més m’han agradat han estat la dels sucres de la mel i la d’observació de les parts de l’abella. - M’ha agradat veure la pel·lícula de Bee movie en anglès, perquè així n’aprenc més. - El treball m’ha agradat molt perquè hem tastat diferents mels en les pràctiques. - A mi m’ha agradat molt perquè hi he trobat molta informació sobre les abelles i les pràctiques han estat força divertides. ´ - Va ser molt interessant la sortida a Can Panosa, perquè varem fer diferents activitats - A part que he après moltes coses noves també m’ha agradat perquè hem fet molts treballs junts. Com per exemple els experiments, l’anada a Can Panosa amb els apicultors Ramon i Ernest. - M’ha agradat saber que les abelles estan organitzades i que cadascuna té una feina concreta. També m’ha agradat conèixer el procés per obtenir la mel i conèixer la feina de l’apicultor a Can Panosa. - M’ha agradat la mel que vàrem tastar. - M’han agradat totes les activitats que hem fet, sobretot la de Can Panosa de posarnos vestits especials.

olla de grills

- M’ha sorprès que els abelles no dormen. - La part de castellà m’ha agradat molt perquè hi havia una sopa de lletres i el conte també estava molt bé. - No m’ha agradat gens tastar la mel i els apartats de què menys he gaudit han estat els de castellà i anglès. - He trobat avorrit haver d’escriure tant. - Hi hagués afegit més pràctiques. - L’ excursió a Can Panosa em va agradar molt, perquè és quan vaig aprendre més coses. Els experiments em van agradar molt perquè vaig aprendre a dibuixar abelles. - M’ha sorprès que els abellots no tenen fibló i que només tenen la feina de fecundar la reina i després moren. - El que més m’ha agradat han estat les pràctiques. Vàrem anar al laboratori i vàrem comprovar la densitat de la mel, i el millor de tot va ser que vàrem observar una abella! - Jo canviaria una part que són les primeres pàgines, perquè només ho llegim. - Amb les pràctiques hem conegut material nou de laboratori. - Em va agradar veure les caixes de les abelles, l’abella reina i l’abellot. - Va ser molt divertit quan ens vàrem posar aquells vestits blancs i la màscara. - Aquest projecte m’ha agradat molt perquè he après moltes coses d’un animal que em pensava que no era així. És un animal que quan era petit em feia por i me’l mirava de lluny. Em pensava que era groga i negra però és marró fosc i clar. No sabia que fos tan treballadora! - Em va sorprendre que només piquen les abelles femelles. - A Can Panosa vàrem veure ruscos naturals i artificials. - He après que les abelles fan cel·les en forma d’hexàgons. - M’ha semblat tot fantàstic! El que he trobat més interessant ha estat que l’apicultor ens expliqués tot el que fan les abelles. De fet, m’agrada aprendre coses noves. - En el dossier hi havia totes les assignatures que estaven relacionades amb el tema de les abelles. - Ha estat una mica difícil, tot i que m’han agradat molt els experiments que hem fet i la sortida a Can Panosa. - El que m’ha agradat més ha estat el treball de matemàtiques. - Per fer les cel·les, he après que les abelles fan cilindres però amb el pes de la mel es converteixen en hexàgons. Les abelles recullen el pol·len de les flors. EL GURRI, UN RIU VIU Dins el programa educatiu de medi ambient de Vic i connectant amb el temari de medi on es treballa el coneixement de la ciutat de Vic, els alumnes de 3r hem realitzat l’activitat que porta com a nom: “El Gurri, un riu viu”. L’activitat va consistir en un recorregut per la ribera del riu Gurri, des del pont del

carrer Indústria fins el pont d’en Bruguer. Al llarg de l’itinerari es van fer diverses parades (a l’inici del recorregut, al meandre del Pas, al bosc de ribera, al pont de Ferro i al pont d’en Bruguer) per conèixer la flora i la fauna de ribera i l’ecosistema fluvial. Durant la sortida es va comentar el projecte de restauració del riu realitzat per l’ajuntament, les característiques del riu (elements del riu, naixement, afluents, etc). Es van observar paràmetres físics del riu (olor, transparència, fondària, etc.). Durant el recorregut es van destacar i identificar algunes espècies vegetals i animals. A banda d’aquests coneixements es va aprofitar per fomentar actituds positives i de respecte vers l’entorn. Considerem important el fet que va ser un treball realitzat per grups. Tot seguit trobem unes valoracions dels alumnes sobre l’activitat: - La sortida em va agradar molt, perquè vàrem veure diferents insectes del riu que es diuen: efímeres, perles i uns cucs petits. Vàrem trobar plantes com el saüc i el canyís. Vàrem veure ànecs i vam sentir ocells. El riu tenia una amplada d’entre 6 i 8 metres. - L’aigua tenia un color verd si miraves directament al riu, però quan la ficaves en un pot era transparent. - Va ser molt divertit i fantàstic passar pel voltant del riu i aprendre arbres i plantes de tot tipus. - M’ha fet molta gràcia anar-hi, perquè feia molt de temps que no hi estava. - No em va agradar gaire perquè era bastant avorrit, tot i així em van cridar l’atenció les efímeres. - Quan vàrem passar pel pont de Ferro em va agradar molt. - Recomano la sortida perquè així fas esport tot caminant. - A la sortida hi afegiria que poguessis tocar animals. - Utilitzar els prismàtics i les lupes per observar els animals em va agradar molt. - La monitora es va ficar al riu i ens va donar una safata amb aigua per mirar amb lupa les perles, que són uns animals que tenen dues cues. - Hi voldria afegir algun joc relacionat amb el Gurri i les plantes. - Va ser molt divertit, perquè vàrem veure els ànecs de coll verd. També vàrem veure plantes, i arbres com l’àlber, el freixe... - Ho recomano a tota la gent que conec, perquè em va agradar, ja que estava ben explicat i ben organitzat. - A mi aquest petit projecte m’ha semblat molt interessant. Aquella experiència al voltant del riu i amb els companys va ser molt divertida! - Em pensava que seria més avorrit i que no faríem activitats, però al final m’ho vaig passar molt bé i vàrem fer activitats.

olla de grills

- Vaig aprendre què és un meandre. - No vaig poder anar a l’excursió, però m’hagués agradat anar-hi, pel que m’han explicat els companys. - La sortida al riu em va agradar perquè la monitora ho explicava molt bé i era molt simpàtica. - És molt bonic observar els petits animalons amb lupes de mà. - Em va agradar perquè ens van deixar lupes per veure insectes d’aigua i ens van ensenyar molts arbres: el salze blanc, el freixe, el roure martinenc, el pollancre, el canyís i el saüc. - Trobo que he après moltes coses en aquest petit projecte, com per exemple que durant uns anys el riu no va estar en gaire bon estat. - Em va agradar perquè des del pont de Ferro vàrem veure ànecs de coll verd amb binocles. - La monitora va tenir molta paciència amb nosaltres. Vàrem aprendre que el Mèder és afluent del Gurri. Aquest estudi el recomanaria a tothom! - La sortida al riu Gurri va ser interessant perquè era com una aventura a la selva: hi havia moltes herbes i arbustos. - Em va agradar perquè hi havia arbres que no coneixia i ocells que eren molt macos. Em vaig quedar parat quan ens van explicar que per allà on passava el riu es deia llit. - Vàrem descobrir que un arbre estava malalt, tenia una escuma blanca. Així doncs, aquests han estat dos dels projectes que els alumnes de tercer han realitzat durant el tercer trimestre. Han estat experiències que ens han enriquit i en les quals, tot gaudint, hem après treballant en grup.

COLÒNIES A LA RECTORIA DE LA SELVA (Navès, Solsonès) Alumnes de 4tB

Dimarts, dia 26 d’abril Els alumnes de 4t vam anar de colònies a la “rectoria de la Selva”, a la comarca del Solsonès. Vam marxar de l’escola a les 9 del matí i vam encetar allà mateix el que seria una apassionant aventura. Al cap d’una bona estona d’anar amb bus ens vam parar a esmorzar a l’embassament de St. Ponç, i després vàrem seguir fins arribar a prop d’on faríem estada aquests dies. El bus ens va deixar quasi davant de les portes de Ca l’Ambrós, un mas molt antic situat a la vall d’Ora. Allà, la Sra. Dolors ens va ensenyar l’antic molí i la serradora que formaven part del conjunt d’aquest mas. Pujant una mica amunt vam veure la bassa, amb l’aigua indispensable per fer moure el molí. Allà vam comentar la vegetació de ribera, que ja havíem treballat prèviament a classe. Després vam visitar el museu d’eines artesanals de pagès. A partir d’aquí, i a peu, vàrem seguir camí per la vall fins arribar al monestir de St. Pere de Graudescales, del qual només es conserva una magnífica església romànica. El que ens va cridar més l’atenció va ser el cimbori, una mena de cúpula al sostre amb un forat que deixa entrar la llum. Sortint d’aquí vam anar al riu Aiguadora i ens vam remullar els peus, i alguns fins i tot el cul! No ens feia gaire calor i temíem que el temps no ens acompanyés, però no va ser així. Després de remullar-nos els peus una miqueta, vam anar a dinar a la vora del riu, tots junts, fent una gran rotllana, i acabats de dinar vam fer una estona de jocs. Ara ja ens tocava marxar d’aquí per anar a la casa de colònies. El bus ens esperava per acompanyar-nos-hi. Per fi arribàvem a la casa. Vam descarregar les motxilles, i el bus ja ens va deixar fins al dia que tornaríem. Allà on havia estat l’era de la casa, els professors ens van explicar de què anirien aquestes colònies. Seguidament vam pujar a les habitacions i ens vam repartir els espais. Al davant de la casa hi havia una esplanada espectacular, i allà ens vam estar una bona estona fent treball personal. Tots vàrem coincidir que havia estat una de les tantes estones genials de la nostra estada. Hi havia, també, molts arbres amb troncs secs, i això ens van permetre fer-hi cabanes. També vam fer una estona de jocs que els alumnes ja havíem preparat per a l’ocasió. El temps es començava a acabar i ja arribava l’hora de sopar. Els encarregats van anar a parar les taules i llavors hi vam baixar tots. Abans de sopar vam cantar una cançó i vam començar a sopar. Ens van donar molt menjar i realment era boníssim. Després, els encarregats varen recollir el que faltava i vam fer el joc de nit que els alumnes havíem preparat. En acabar-se el joc ens vam reunir i vam fer assemblea per tal de preparar el que seria l’endemà i fer un balanç de les coses que havien passat durant el dia. Estàvem morts de son i vam anar a dormir sense cap problema.

olla de grills

Dibuix Noah Estavillo i Carles Blanco

Dimecres, dia 27 d’abril L’endemà ens vam llevar amb un sol radiant, ens vam arreglar i vam baixar a esmorzar, que per cert era boníssim, i ens vam preparar per anar al Pla de Busa. Pel camí vèiem una cinglera impressionant. Vam caminar molt, i cal dir que va ser cansat. Quan vam ser a dalt, vam trobar la recompensa del nostre esforç: el magnífic i espectacular paisatge que es veia va ser un despertar de tots els nostres sentits. Després vam anar al mas de la Sra. Pilar, el Rial, i ens va deixar omplir la cantimplora d’aigua del seu pou. Era fresca i realment la vam agrair moltíssim. Descansats, i ja sense set, vam iniciar el camí de retorn a la casa, i hi vam arribar just per dinar. Després de dinar, vam fer jocs lliures i jocs preparats, però vam haver de plegar a mig fer perquè ens va ploure una estona. Més tard ens vam dutxar, i realment ho vam agrair, perquè havíem suat de valent aquell dia!! Les dutxes ens

van encantar, eren com una mena de laberints. Ja nets i polits, vam inicial el que tant esperàvem: el treball personal. Acabades totes les activitats, vam anar a sopar, i també va ser boníssim. Després de sopar vam fer assemblea per parlar del dia. I…finalment, la festa de cloenda en què no van faltar els balls, les representacions, els acudits…En ho vam passar súper bé! Ja havia arribat l’hora d’anar a dormir, però els professors ens van deixar triar entre anar a dormir o anar a imitar el so del gamarús, un rapinyaire nocturn present en els boscos dels voltants. Molts vam triar aquesta opció i realment va valer la pena. Estàvem esgotadíssims i vam dormir com socs. Dijous, dia 28 d’abril Les colònies ja arribaven a la fi, era l’últim dia. Ens vam llevar i vam anar a esmorzar, i després vam anar a fer les motxilles i a netejar les habitacions. Després ens tocava el treball personal, en el qual vam aprofitar per gaudir del cant dels ocells. Era relaxant, estàvem en un altre món, i vam experimentar moltes sensacions que no coneixíem. Després vam fer els jocs preparats. Acabat tot aquest relax, vam fer l’assemblea del dia on els professors ens van explicar el que faríem en el temps que ens quedava. Allà també vam descobrir qui era la “geneta”, la “guineu” i la “mostela”, que durant els tres dies ens deixaven pistes en llocs no esperats (es tractava d’un joc). Realment vam tornar tots molt contents per haver pogut gaudir d’aquest dies amb tots els companys i companyes. Projecte de curs: “ Elemental, estimat Watson ” Amb aquestes ratlles, els alumnes de 4t us volem explicar el Projecte interdisciplinar que aquest any hem portat a terme. Els mestres van pensar que seria interessant investigar tot tipus de rastres (petjades, excrements, senyals d’haver menjat animals, senyals d’haver menjat llavors, fruits o herbes, restes d’animals...), però centrant-nos, només, en els rastres i senyals que deixen dos grups de vertebrats: els ocells i els mamífers. Per començar, vàrem anar a la “torre” a veure un vídeo sobre en Sherlock holmes i el seu ajudant Watson, que eren uns personatges inventats per l’escriptor Conan Doyle i que feien de detectius. Això ens va ajudar a entendre millor què vol dir investigar a partir de pistes. Després, fent grups de nens i nenes barrejats, de 4t A i de 4t B, vàrem escriure les marques i senyals que ens semblava que podríem trobar durant les sortides que faríem. Després de fer aquest llistat, vam veure que vam ser capaços de treure la majoria d’indicis que els experts estudien i analitzen. Ja ens anàvem engrescant.

olla de grills

A continuació, els mestres ens van comunicar els grups d’investigadors, formats per 5 ò 6 alumnes cada grup. Llavors, cada grup es va posar un nom identificatiu. Van sortir noms com: “ACJ92”, “PETITS DETECTIUS”, “APRENENTS”, “WATSONS”, SÚPER-ESPIES”, “PETITS HOLMES” i altres. Quan ja vam tenir els grups fets, els mestres ens van assignar, a cada grup, un dels tipus de rastres o senyals perquè decidíssim quines dades o informacions ens interessaria prendre o recollir d’aquell rastre o senyal, perquè més endavant tinguéssim força pistes per esbrinar quin animal l’havia fet o deixat. Els mestres, amb totes aquestes dades, van elaborar unes “Fitxes de Protocol”. Així, quan sortíssim al medi, si, per exemple, trobàvem una petjada, trauríem la fitxa de les petjades i sabríem quines dades recollir. Al mateix temps, també vam fer un llistat de tot el material que necessitaríem per recollir aquestes dades: que si una cinta mètrica, una càmera de fotos, ... La primera sortida per localitzar rastres i senyals la vam fer els dos grups plegats a St. Julià de Cabrera, el dia 3 de novembre passat. Cada grup va acabar la sortida amb una o dues fitxes de protocol sota el braç, i algunes mostres “a la butxaca”, en els casos que es van poder recollir.

42 Després d’un temps de deixar aparcat el Projecte, vam fer noves sortides al medi: els de 4t B, el dia 7 de març vam anar al Puig dels Jueus, i dos dies més tard, els de 4t A vam anar al Cantarell. Les sortides van ser tot un èxit, no només per la quantitat de mostres que vam localitzar, sinó per la varietat: excrements, pinyes rosegades, egagròpiles, plomes, ... A l’aula, cada grup va haver d’escollir, de totes les mostres que havia trobat, quina investigaria. I, un cop fet això, va decidir quines coses voldria saber d’aquella mostra. Llavors va començar un treball laboriós però molt interessant, on cada grup d’investigadors seguia un Pla d’Investigació, format pels següents passos: - Formular algunes hipòtesis sobre el que volíem saber, però donant arguments a les nostres opinions. - Dissenyar algunes activitats per intentar trobar més pistes o evidències que ens - anessin acostant a l’animal responsable d’aquell rastre o senyal. - Executar les activitats (buscant informació o experimentant).

- Obtenir resultats. - Treure conclusions, si era possible. I, finalment, contrastant les conclusions amb les hipòtesis formulades en un principi. Es van investigar mostres com ara: un grup d’egagròpiles trobades sota una alzina; unes altres egagròpiles al peu d’un gran roure; un bon grup de plomes fruit d’un bon àpat; unes escorces amb forats; una pinya rosegada, etc. Normalment, el que es va voler saber d’aquestes mostres era qui les havia produït o de qui eren les restes d’animals o plantes que havien estat menjades per algun ocell o mamífer. Quan cada grup va haver acabat el seu Pla d’Investigació, encara quedava una feina molt important a fer: presentar, davant de la resta de grups i dels mestres, tota la investigació feta pel grup. Tothom ho va fer acompanyant les seves explicacions d’un power-point. Al final de l’exposició oral, els companys/es i els mestres van poder fer algunes preguntes i comentaris sobre la investigació i/o sobre la mateixa presentació. Amb el Projecte acabat, vam anar a presentar-lo al 9è Congrés de “La Ciència feta pels infants”, a la Universitat de Vic, el passat 20 de maig. Allà vam poder conèixer i escoltar altres projectes realitzats per altres escoles, on havien treballat aspectes també molt interessants: per què plorem quan tallem una ceba, si ens alimentem bé, o quins són els principals elements del clima. L’exposició oral la van realitzar sis alumnes, i dos més es van encarregar de coordinar les diferents diapositives d’un power-point, amb les explicacions dels sis companys/es. Ens va sortir rodó! Per acabar, només dir que ha estat un Projecte molt interessant i que hem après molt amb ell: hem après moltes coses a partir de les mostres que hem trobat, però també hem après a ser una mica “detectius” i a sentir-nos una mica més grans. I hem començat a aprendre a treballar en equip.

Si voleu veure la presentació del nostre Projecte, i també les de les altres escoles, ho trobareu tot a la següent pàgina web: http://phobos.xtec.cat/crp-osona/

olla de grills

5è

Oh, primavera! Laia Ordeix

Clau d’alfil..., Clau de Fa... Marçal Serra

Quan s’acosta la primavera el meu cor s’alegra. Tot es desvetlla! És un món ple d’olors i colors.

Negres i blanques tecles, em recorden els escacs. Dins d’una caixa són I molt ben ordenades estan.

El bon temps ja arriba entre sol, pluja… El dia es va fent llarg. Tota jo m’animo.

De dilluns a divendres podem practicar i els caps de setmana fer-la petar. Uns tenen reis, alfils i peons, i altres poden tocar boniques cançons.

D’ametllers i flors boniques la natura es va vestint, així com de fulles, de cants, de llum de joia i de rialles…

Do, do, do, re, re, re, si puc, la reina et menjaré. Tecles pujant i baixant, com si fossin grans mans arquejant.

Els ocells feinegen, preparen els seus nius. Oh, primavera! Em fas molt feliç!

Amb tots dos artista has de ser per fer un bon paper. Escac i mat, s’ha acabat: el concert ha començat.

El nen albí Xènia Jucglà Hi havia una vegada una família d’africans que vivien en un país anomenat Ghana. L’home es deia Muhamadu, i la dona estava a punt de tenir un fill que es diria Meter; ella es deia Mary. Era el dia del part i ja l’havia tingut feia poca estona, però va sorgir un problema: era albí. Els pares sabien que si era albí el matarien perquè deien els vells del poble que els nens albins portaven mala sort. Se’l van endur a casa a corre-cuita, tapat de cap a peus. Van pensar i pensar, però… cap idea! Després de molta estona pensant, en Muhamadu va tenir una idea i va dir: -Ja ho tinc! Hi ha una crema que fa enfosquir la pell. -Bona idea, però, d’on traurem la crema?- va dir la mare - Aniré a l’interior de la selva perquè conec unes plantes que ens ajudaran a fer la

crema que necessitem, i si la hi posem per tot el cos la seva pell quedarà d’un color com el nostre. Hi aniré demà mateix- va dir en Muhamadu. El dia següent el pare va posar-se en camí. Al cap d’uns dies va tornar il•lusionat perquè n’havia trobat molta quantitat i en tindria per a molt temps, fins que el seu fill fos gran i ell mateix pogués anar-ne a buscar. Així que el van untar de crema i va quedar com tots els de la família. Quan van passar els guàrdies no se’n van adonar, que el nen era albí, amb aquell truc d’untar-lo amb crema, i així no se’l van endur per matar-lo. Va viure molt feliç i quan va ser gran anava a l’interior de la selva a buscar la planta, ja que els seu pare quan ell era petit havia procurat d’ensenyar-li el lloc on creixia aquesta planta. Quan va ser gran i no podia anar a buscar la planta, els seus amics més íntims, que ja sabien que ell era albí i l’acceptaven tal i com era, li anaven a buscar la planta que necessitava. Tota la vida havia estat molt bona persona. Sempre tractava bé els altres i els estimava. En aquests moments que ell no podia, els seus amics que tant l’estimaven van fer tot el possible perquè no li faltés de res. 45 Tot recordant i… Pau Coll Quan amb el pare Els caps de setmana agafem la bicicleta per anar pels camins de carro estic molt content perquè al mig de la natura, amb les flors, els ocells, l’aire fresc de matí, em sento lliure. De tant en tant, amb el pare ens parem per escoltar els ocells, per fer: el gall, gallina o poll amb els gallarets. També anem a la Guixa per l’antic camí de Malla i el camí de tornada el fem per un altre indret de la Plana. Ara canta la perdiu, ara veiem margarides, ara sentim el rossinyol… I quan passem pel costat del riu, també amb la bicicleta, sentim el so de l’aigua, observem com amb la seva força arrosega troncs, fulles, acarona les pedres… Quan hi penso desitjo que arribi el cap de setmana per poder agafar la bicicleta, pedalar, fer camí, observar…, perquè és quan més experimento la sensació de llibertat. Asorth, el Destructor Miquel Blanco Temps era temps, a l’antiga Grècia, un heroi que era conegut com a Asorth, armat amb una destral (de doble tall) de bronze celestial i acer incandescent, volia anar a veure com era el món més enllà de Grècia, cap a la depressió de la Càspia. Va reunir una tripulació en què hi incloïa quinze centaures, dotze dracnees, tres ciclops i un minotaure. Salparen del mar Egea, des de Creta. El travessaren i també

olla de grills

5è

ho feren amb el mar d’Azou. Seguiren pujant pel riu Chop’or i quan arribaren al pantà de Tsimiliansk van desembarcar. Allà es trobaren una tribu indígena, la dels Ota’Gutggons. Eren uns guerrers molt ferotges armats amb sarbatanes enverinades que van fer caure tres centaures, quatre dracnees i un ciclop de l’heroi grec. En veure’s derrotats, els Ota’Gutggons (eren uns quaranta) s’uniren a la tropa d’Asorth. El destacament avançà cap al Caucas i quan passaren per una de les vessants de l’El’brus van ser víctimes d’una emboscada dirigida per Augustus, el pitjor enemic de l’Asorth. En una carnisseria impressionant Asorth derrotà Augustus i també al seu exèrcit. Més endavant trobaren un exèrcit de gossos de l’infern, també les tres fúries i les torturadores d’Hades i, altra vegada en una ferotge batalla, l’exèrcit d’Ashort va tornar a guanyar. Només, però, va quedar ell. Pres per la ràbia, amb la seva destral va destrossar el pic de l’El’brus. En tornar a Grècia, explicà les seves aventures i des d’aleshores va ser conegut com a Asorth el Destructor.

Un somni perillós Arnau Espona Sóc a Cadaqués. Nens tirant pedres a l’aigua. El far que va donant voltes per orientar els vaixells. M’estic menjant un gelat de maduixa molt bo. Fan un espectacle de màgia i malabarismes al passeig marítim. Molta gent gaudeix de la representació. Somriures de nens innocents que s’ho passen bé mirant aquella funció. Estic amb els pares. Dic a la mare que vaig a veure el número i li demano que s’esperin allà on estan perquè no m’agradaria perdre’m. S’acaba el xou i la gent comença a marxar. Em quedo sol. Sento les campanes del campanar de l’església de Santa Maria. Miro cap allà on hi ha l’església i veig una porta. Per un moment em penso que és la porta d’en Doraemon, però no ho és, estic en un món real. La porta és groga i molt grossa. M’hi acosto, obro la porta. Entro en un passadís molt llarg. Molt llarg. Camino i camino. Arribo a un bosc espès i molt fosc. Tinc molta por. Estic terroritzat. Entro al bosc i faig passes i més passes i passo por i més por. Arribo a un pou. L’únic que puc fer és entrar-hi i veure què m’espera. Hi entro. Baixo, baixo i baixo. Sembla que no es pugui acabar mai. Però finalment arribo a terra. Em trobo en una sala fosca. Només veig un passadís. Em decideixo a passar-hi. Aquest cop el passadís està il·luminat. Vaig avançant i el passadís s’acaba en una porta. Intento obrir-la i no puc. Trobo una clau. La provo, però no funciona. Em cau la clau en una reixa que hi ha al terra. Intento agafar-la però, de sobte, m’adono que s’ha obert la porta. Ho trobo estrany però entro a la sala que hi ha després de la porta. La sala és rodona i té vuit portes. Decideixo entrar per la que hi ha més a la dreta. Tinc molta por. Segurament mai més no veuré la mare. No pot ser! Tinc fred, però passo per la porta. És la fi de la

meva existència. De cop veig una llum, veig la mare que em dóna la mà. Sento el metge que diu que l’operació ha anat bé. I veig com la mare m’apropa un regal! El mar Pau Martori

Un món en pau Sandra Sánchez

Ja surt el sol, els pescadors ja salpen. El port és ple de gom a gom. Els peixos es lleven.

Pau i llibertat per al meu món.

El sol lluent il·lumina la platja, els pescadors són a mitja mar. L’aigua maragda. És tard. Els pescadors deixen la canya. El cel carbó, la lluna lluent. El meu gos Francesc Rubio El meu gos és marró i no fa gens de por, perquè és petitó. Quan el vaig anar a buscar els ulls li vaig mirar.

Felicitat i amistat per a totes les persones. Solucions i remeis per als pobles de la Terra. Somriure i estar content és un bon procediment. La pau i la llibertat ens la guanyem sense lluites ni guerres. La felicitat i l’amistat, estant contents i essent generosos. Les solucions i els remeis, pensant amb el cervell. Somriure i estar content és tan fàcil que no s’aprèn!

I a partir d’aquí el vaig estimar. Quan el porto a passejar brinca i brinca sense parar. El dia que s’ha de rentar és molt difícil que el pugui atrapar.

olla de grills

6è

Arribada i sortida Alumnes de 6è Només ja de ben petits hem passat mitja vida aquí i ara que ja ens hem fet grans ho hem de deixar enrere. Potser quan marxem hi deixarem enyorança, però, tot i així, sempre recordarem aquests nou anys com a una etapa amb molta diversió, amb grans esforços i encara que de vegades ens hem portat una mica malament, els professors sempre ens han donat una segona oportunitat. I com que ells ens han donat suport en tot moment, nosaltres els volem deixar un bon record.

Ara que s’acosta la secundària ens adonem de tot el que hem fet durant aquests anys intensos Per una banda hem treballat molt: deures, exercicis, exàmens, llibres... Però a més a més de tot això, també ens hem format com a persones: hem après a conviure junts a les colònies i a les sortides que hem fet durant tots aquests anys, hem gaudit de l’art en les exposicions, la música i el teatre. Ens hem encuriosit en el món de la ciència anant al laboratori i participant en congressos científics. Tot això ens ha ajudat a madurar com a persones, a valorar l’esforç, la responsabilitat i veure les coses amb una altra perspectiva. De ben segur que tot això ens ajudarà a encarar una secundària amb èxit. Moltes gràcies a tots els mestres que hem tingut durant tots aquests anys.

De P3 a 6è, tota una vida Alumnes de 6è Vàrem començar a P3 fent pintures i gomets, que divertit era això! Vàrem aprendre els colors i els números, ens va costar molt però ho vàrem aconseguir! Visca! A P4 érem una mica més llestos i per tant va ser molt fàcil i divertit. A P5 varem començar a treballar de valent! Va ser dur per a la nostra edat! A 1r ja començàvem a llegir, que fascinant! A 2n ens van preguntar què volíem ser de grans! A 3r vàrem treballar Picasso, i ja es veia que érem a cicle mitjà. A 4t vàrem treballar les formigues i vàrem anar al Congrés Científic. Allà vàrem tenir molt èxit! 5è va ser un curs molt dur, ja faltava poc per a l’últim any del cicle de primària. Ja a 6è, ens estem preparant per anar a secundària: un curs molt díficil, però el superarem. Tot i que hi ha nens que han marxat al llarg dels cursos, sempre hem estat un grup unit.

Ens ho hem passat molt bé, per això ens agradaria no abandonar l’escola, tot i que ens fa il·lusió anar a secundària. Durant tots els cursos hem après diferents matèries, i per això estem preparats per anar a E.S.O. “Xyr “, el Tresor dels Fènix del Sol Guillem Masnou i Domènech Hola , el meu nom és Gadock , Dr Dimitrix Gadock, i fa molts anys que estic buscant el Tresor dels Fènix del Sol. Durant aquest temps he aconseguit trobar un enigma que parla de com trobar el tresor. Aquí el teniu: Puja i baixa cada dia , a molts països el trobaràs. Sempre es veu de color blau , menys a la nit . Aquest lloc has de trobar , si el tresor et vols quedar No sé pas on pot ser. Avui quan m’he llevat estava estirat en un llit molt dur, semblava fet… d’or massís! Després m’he aixecat bé, no del tot, perquè no sé amb què però m’he entrebancat i he caigut de morros a terra. Quan m’he aixecat he fet uns ulls com unes taronges: m’acabava d’entrebancar amb el tresor! De cop, la cova s’ha començat a esfondrar i jo, ràpidament, he agafat el tresor, però era molt pesat i jo anava a pas de tortuga. Quan ja era gairebé a l’exterior de la cova m’ha caigut una pedra al cap, però quan m’estava a punt de tocar he tornat enrere en el temps, concretament abans d’agafar el tresor. Jo, sense pensar-ho dues vegades, he tornat a agafar el tresor i ha tornat a passar el mateix: he tornat enrere en el temps altra vegada , però aquest cop no he agafat el tresor i m’he pogut salvar. Finalment ho he entès: l’autèntic tresor dels Fènix del Sol no és cap tresor ni són riqueses, sinó que és comprendre que la vida és molt més important que qualsevol tresor. Espero que amb aquesta història hagueu après alguna cosa.

olla de grills

6è

La tempesta Biel Rial Izern

Sobre la mar la tempesta vol acampar, el sol està espantat i les cicatrius lluminoses deixen anar la veu del gegant enfadat. El vaixell pirata continua navegant sense por i amb delit, mentre el capità continua anhelant el seu tresor preferit. La tempesta es decideix, creu que pot parar, el sol emergeix i la tempesta se’n va.

olla de grills