l’
blau Any 29 - març 2015
1
Col·legi Sant Miquel dels Sants - Vic
Revista escolar interna
1a FINALISTA DEL CONCURS DE PORTADES Guinedell Faja
L’Ull Blau. Revista escolar interna Núm. 75. Any 29. Març de 2015 Edita: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Coordinació: Sílvia Torrents Col·laboració: Lourdes Casacuberta Maquetació: Cristian Martin, Núria Fajula Portada guanyadora del concurs: Aïna Sala
Editorial Benvinguts al món Ull Blau! Us saludem alegrement. Acabeu d’entrar dins el número setanta-cinc, i aquesta vegada la nostra revista s’omple de llengua fins a vessar. Els primers a escriure revistes en la nostra llengua podria ben ser que només tinguessin un o dos llibres a l’escola, i llavors la literatura clàssica era a l’abast de pocs. Ara, a l’escola tenim llibres a les aules i aviat tindrem una biblioteca, naixerà un territori creat perquè els nens juguin i experimentin a través de la lectura. Una infància al país dels llibres vol dir que la lectura forma part de les seves experiències vitals, i això els fa créixer més valents, i si vénen forts vents, estaran més protegits. Protegits com els protagonistes d’aquest bonic conte d’Elsa Beskow, Els nens del bosc, que diu així: “Dins del bosc, en les arrels d’un vell pi hi ha una petita casa que és calentona i seca a l’hivern, fresca i airejada a l’estiu. En ella hi viuen, amb els seus pares, els quatre nens del bosc: en Pau, la Clara, en Nil i la Joana... Protegits per les branques del pi, amb prou feines senten els forts vents de la tardor; si plou, els nens s’arreceren sota un bolet per no mullar-se...” El futur d’un lector es trama a casa i a les aules, els més grans hem de fascinar els lectors que comencen, els Paus, la Clares, Nils i Joanes que viuen al bosc. Hem d’observar com es relacionen amb les lectures i procurar que explorin el màxim de boscos possibles. La lectura obre portes a un espai on poden passar altres coses, ens ensenya a ser crítics i creatius. Abans de passar pàgina a aquesta revista, si us plau, torneu al fragment del conte i feu aquest petit exercici: canvieu la paraula casa per biblioteca i el bolet per un llibre... Quina història tan canviada, oi? Ara, la casa també és una llar de llibres. Després d’un bon conte, a grans i petits ens queda a dins alguna cosa. Aquest bosc es quedarà sempre, dintre de tu, lector, de mi... de nosaltres. Bona lectura, i que us desperti el desig de llegir ARA! Els llibres Tot allò que et donarà, que no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa. Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia Joana Raspall
editorial
3
Racó de mestres ANECDOTARI • A una classe de P3 estan fent els bits de la família dels bolets. En una de les sessions de consolidació, quan surt l’apagallums una nena diu “llum apagada!”. • Una mare d’una classe de 4 anys, per fer recordar al seu fill que es quedava a dinar a l’escola, li pregunta: -On dinaràs avui? I el nen, sense dubtar, li diu: -Al menjador! • A P5 demanen a un nen que faci una suma, i com que no sap com fer-la, diu: -Se m’han desfet del cap les sumes... • A P5 un nen que ja està cansat de treballar diu: -Se m’ha cansat la mà! • Pregunta d’un nen de P5: -Quin dia seran els meus anys? 4
• Dos nens de P4 van pel passadís molt contents, i un d’ells diu: -Mira, fem com els avis, anem d’agafet! • Una nena diu a la mestra: -El meu cosí porta “plantilles” als ulls per veure-hi millor... • P4 una nena diu, en tornar del pati: -Hi ha molt fred, al pati! • A P4, tot treballant en el projecte “Artistes, mestres del coneixement”, la mestra explica que Joan Miró era pintor i escultor, i pregunta - Que sabeu què vol dir, escultor? I els nens contesten: -Que escolta molt! • Un nen de P4 diu a la mestra que la mestra del seu germà està de “rebaixes”: es veu que ha tingut un nen petit i no pot anar a treballar... • A finals de P5 la mestra diu als nens que a l’estiu han de treballar una mica, i els proposa que treballin un dia sí, i un dia no. El nen ho explica a la mare quan el va a buscar, i aclareix: -Però nosaltres començarem pel no , d’acord?
es • Els nens de P4 van iniciar una conversa sobre on havien nascut: - Jo faré 5 anys, i saps què? Vaig néixer a Barcelona... - Jo també vaig néixer a Barcelona... - Doncs jo, a Vic... Llavors pregunten a un altre nen, que no deia res: -I tu? I aquest respon: -Jo no ho sé, perquè estava dormint... • Un nen de P4 diu que ha sentit que l’home del temps deia que faria una “trompesta”. • I vocabulari de nova adquisició: la capçada dels arbres és la “capsola”, si fa un tornado hem d’anar amb compte amb el “tormento” i si no ens trobem bé, per saber si tenim febre ens posem el “termono”... Recollit per Miqui Serrat 5
Racó dels mestres
papallones
Els pallassos Després de conèixer moltes coses sobre el circ i els pallassos, hem volgut dibuixarContents, trempats i eixerits; amb el nas gros o petit; de cabells rinxolats o amb
Abraham
Àger
Anderson
Teresa
6
Anderson
Cèlia
Èlia
Aritza
Clàudia
Fàtima
Berta
Elena
Gerard
buixar-ne uns de ben divertits. o amb un barret al cap... obriu bé els ulls que quedareu ben parats!
Gil
Joan
Martí F
Pau
Jan
Jana
Judith
Martí P
Paula
Zakaria
7
Marc
Orobosa
Safa olla de grills
cargols Àlex
Arnau
Aran
Ariadna
Carlota
Cèlia
Dídac
Eghosa
Gerard C
Gerard T
8
Daniela
Emma
Guillem
Justin
JĂşlia
Marc
Juliana
Martina 9
Oriol
Tell
Pau
Teresa
Tarik
Victòria olla de grills
formigues Ainhoa
Àlex B
Àlex P
Alexànder
Amàlia
Anna
10
Berta
Gal.la
Càrol
Gerard
Claudi
Gibert
Ignasi
JoaquĂn
Jana L
Jana R
Kingsford
Michael 11
Mohamed A
Mohamed
Roa
Paula
Simran olla de grills
P4
A la classe de P4 ens hem inventat unes endevinalles entre tots. A veure si sabeu què és! Sóc un animal que tinc una closca amb ratlles Tinc dues banyes i surto quan plou. Qui sóc?
el cargol 12
Tinc una punta Sóc prim i amb ratlles grogues i negres i serveixo per escriure. Què sóc?
el llapis
Sóc rodó, de color groc, surto al matí. Faig llum i escalfor. Què sóc?
el sol 13
Som molt llargs i prims, ens agrada el tomàquet i ens cargolem amb una forquilla. Què som?
els espaguetis olla de grills
P4
Tinc quatre potes per caminar, faig bup bup per cridar i m’agrada córrer i passejar. Què sóc?
el gos Tinc un volant, un motor i quatre rodes, i m’agrada portar els nens a l’escola, Què sóc?
el cotxe
14
Sóc una fruita groga i negra per fora i groga per dintre, i la meva forma sembla una lluna. Què sóc?
el plàtan 15
Arribo a l’hivern, faig posar guants i jaqueta a la gent Espanto a tothom i el nas deixo congelat. Qui sóc? el fred olla de grills
P4
És un senyor disfressat, però no camina sol. Ens fa posar disfresses i fer molta gresca. Qui és?
el Carnestoltes
16
És a dalt el cel, ve quan vol ploure i és molt tou.
el núvol
És una cosa rodona i gran. Quan la tallen pel mig és verda i vermella i plena de granes. Fa suc i és molt bona per menjar.
la síndria
17
Corre molt perquè busca un ratolí, i, es llepa per estar ben fi. Qui és?
el gat olla de grills
P5
Els nens i nenes de P5 ens hem inventat rodolins i ens ho hem passat molt bé buscant paraules que rimin. En Nil fa un camí prim com un fil
El meu nom és Niké i crec que és grec 18
La Queralt posa una papallona al cotxet de la nina Tona La Daniela menja mongeta que va bé per a la panxeta
En Rayan té dos cotxets molt petitets
En Gil s’enfila al pi i veu el Gegant del pi fent pipí En Rodick té un lot i el dóna al robot
19
En John passa tot sol per un pont
olla de grills
P5
En Pere menja peix perquè així creix
La Laura llepa caramels Smints que són de “colorins” La Sara va en bicicleta i troba una maleta La Xuan Xuan està treballant amb un elefant 20
La Francisca veu un esquirol que marxa tot sol La Martina es llença a la piscina L’Oriol es menja una col En Jordi Vila vigila En Ferran està jugant En Mohamed penja un cartell amb el martell L’Aran va caminant tot cantant
En Marc es gronxa al parc L’Adina vesteix la seva nina
En Jordi Rosell es posa crema a la pell L’Iker juga amb un Mickey vestit d’indi La Lola quan arriba diu: Hola! En Mel i el seu osset miren el cel 21
La Jiaxin arriba al cim La Maria té una amiga que és una formiga
olla de grills
P5
En Kingsley troba un indi. En Patryk té una pala i un pic.
L’Ignasi quan era petit era molt eixerit. La Cristina va a la piscina. L’Awa canta i es tapa amb una manta. A l’Ignasi Mas Genís li agrada el pastís. 22
La Maysae es pentina i juga amb una nina.
La Ivett té molt fred.
En Carlos busca carros. En Roger escriu en un paper. L’Oriol va a buscar un cargol. En Ferran se’n va a un restaurant. La Bruna es menja una pruna. En Ramon viatja pel món.
En Neo va a buscar a la Cleo. En Feliu ha trobat un niu.
23
L’Abhijot juga amb un ninot.
olla de grills
P5
En Jordi té un sac d’ordi.
La Sofia rumia.
24
L’Elisenda dorm en una tenda.
La Sofiya Bas va a comprar amb un cabàs. L’Armanpreet fa un crit. La Malak s’ha ficat dins del sac. En Lluc és un ruc. En Marc porta un cabàs.
La Martina està parlant amb la Fina. En Dominik fa quiquiriquic En Jan és un nan. En Carles menja patates. En Maxwell menja molta mel. A la Madelein se li mou una dent. La Princesa Marieta.
La Peculia menja una maduixa.
25
La Maria és una gavina.
olla de grills
P5
En Martí és un pingüí. L’Amadu blue. En Marçal és un pal.
L’Oleguer fa un puré. La Maria menja una figa. La Bruna puja a la lluna. 26
La Martina formiga.
En Jordi és el cavaller de Sant Jordi. La Palak se’n va de viatge. L’Andreu és el rei de Manlleu.
En Guillemet fa un pet.
L’Emma és la reina. En Rayan Akil va amb avió al Brasil.
La M. Carme menja una cama. 27
En Pau s’amaga al cau.
L’Èric és un xèrif olla de grills
1r
Els nens i nenes de primer hem començat a treballar l’expressió escrita, i hem estat practicant intentant explicar com és tot allò que tenim més a prop: les persones, els animals, els paisatges… Jo vull tenir un lleó Bright Igbinadolor Jo vull tenir un lleó molt gran que no entri a casa meva, però si encara és petit pot entrar i li donaré menjar. Vull que sigui de color taronja, que tingui quatre potes i una cua molt llarga.
28
Els meus peixos Júlia Espar Puigoriol Tinc tres peixos que mengen molt. Un es diu Retis, l’altre Reieta i l’altre Coloraines. En Retis és de color taronja i neda molt. La Reieta és de color gris clar, només té un any i és molt carinyosa. I en Coloraines és de color groc i gris fosc, i és molt esverat. El meu toro Jofre Solé Viladecans M’agradaria tenir un toro amb les banyes afilades i que fos de color marró, que fos gran i molt pelut. M’agradaria que sempre em defensés i que m’estimés molt. Els meus peixos Estel Amils Els meus dos peixos es diuen Stop i Grogui. Són de color taronja, negre i una mica groc. Viuen en una peixera i els agrada menjar i jugar molt. El meu lloro Amin Boubaous El meu lloro és molt espavilat. És de tots colors, té dues potes molt llargues i dues ales per volar. Li agrada xerrar i cantar.
En Fly Andrei Carreras Frolov En Fly és un gos una miqueta blanc i una miqueta marró. Té quatre potes, una cua petita i el morro blanc. És un gos molt espavilat i li encanta jugar. Un cavall Rayan Amejji Radjali M’agrada tenir un cavall que mengi herba, que el seu cos sigui de color negre, el cap blanc i la cua marró. M’agrada que s’estigui a fora de casa i que mengi entrepans. El guepard Liam Horrocks Font El guepard és un animal que corre molt. Li agrada caçar molts animals i sobretot menjar carn. És de color groc i negre . El seu cos és gros i llarg, té quatre potes i una cua. Viu a la selva i és salvatge El puma de la selva Laia Prat Serra A mi m’agradaria tenir un animal que fos molt salvatge. M’agradaria que fos un puma que em llepés i m’estimés molt. M’agradaria que el seu cos fos blanc i negre, i que les seves potes fossin de color marró. La girafa Pau Anglada Garrote La girafa és de color taronja i té taques negres. Té un coll molt llarg i té dues potes al davant i dues al darrera. Li agrada menjar fulles dels arbres i herba del terra.
olla de grills
29
1r
En Floc Andreu Coma En Floc és el meu gos. Té un cap, un morro, una cua i quatre potes. És petit i és de tres colors: negre, blanc i ros. Corre com el vent i li agrada mossegar tot el que troba, però jo me l’estimo molt!
El gat de la meva àvia Arona Parareda La meva àvia té un gat que és molt espavilat. Li agrada molt menjar i, sobretot, jugar! És de color blanc i negre, té les orelles petites i les potes molt curtes. Iona Barril 30
La meva mama té els cabells negres, llargs i arrissats. Em fa molts petons, perquè m’estima molt, i no em pega. M’ajuda a llegir contes i em deixa menjar llaminadures. A vegades juguem al parxís.
Victòria Evbotokhai La Juliana juga a princeses i es disfressa sempre, i jo l’ajudo. També juguem a nens petits. No ens barallem mai de la vida, i juntes mirem la tele. Yi Wu Zhang La meva germana té 15 anys i té els cabells de color marró i vermell. Li agrada anar a l’escola a peu. Fa les feines molt bé, i no pega mai de la vida! Sap fer jocs de taula; el seu joc preferit és l’Uno. A vegades es despista en els jocs, i llavors perd.
Íria Ollich Al meu avi li agrada fer moltes coses, com anar a l’hort, i també li agrada fer coses divertides, com mirar la tele. Sempre li agrada jugar amb mi. A vegades fa el dinar, i també li agrada fer un pastís de xocolata. Andreu Tort El meu avi Lluís és el pare del meu pare. Sap fer figures de fusta, avions de fusta… Ho sap fer tot amb fusta! Juguem a pilota, ens la passem i de vegades fem partit, i si tinc bona sort, el guanyo. Un vaquer Moustafa Murtala Es diu Lucky Luck, i és un vaquer. És molt bo, i sap disparar molt bé. És prim i alt, i té els ulls blaus i els cabells negres. Porta un cavall que parla. Fuma sempre i ajuda a la gent.
31
Marcel Wiafe En Nil té els cabells rossos i curts, i és molt alt. És intel•ligent i bon company. A vegades em deixa la seva baldufa i m’ensenya a tirar-la.
Laia Vila L’avi Francesc té els cabells negres i els ulls marrons. Porta ulleres per llegir. És alt i prim. Sempre quan em quedo a dormir a casa seva anem a sopar a un restaurant. El diumenge anem a missa. És molt simpàtic. Li agrada molt anar a caminar, i després
olla de grills
1r
d’anar a caminar va a fer un cafè. Martina Herrero En Martí sap molt d’anar amb bicicleta i amb patinet. Sempre vol anar a la piscina, i li agrada molt anar a córrer. A vegades sopem junts al restaurant. També li agrada molt anar a l’escola; sap fer lletres i números, estudia molt i escriu molt bé. Em fa petons, a casa, perquè m’estima molt.
32
La meva tieta Mariona Puigcercós La meva tieta es diu Marta i està embarassada. El nen que tindrà es dirà Jofre, i naixerà pel febrer, i potser naixerà el dia de l’aniversari del meu cosí o del meu germà. La meva tieta és la germana de la meva mare, i el xicot de la meva tieta és el meu tiet, que es diu Amadeu. Santiago Mendieta A en Joan li agrada anar a l’escola, i és un bon company. És ros i porta ulleres, i és molt simpàtic. Té cinc anys i mig. Li agrada anar a l’hort, perquè li agrada veure com les plantes creixen, i també li agrada veure les plantes que mai no ha vist.
Derik Torres La meva tieta és molt treballadora, i m’ajuda a endreçar les joguines. Té els cabells de color marró. De vegades va al parc, i sempre juga amb mi i amb el meu germà. Li agrada molt dibuixar amb nosaltres.
Lluna Xiao La meva germana té els cabells negres i la pell morena, i els seus ulls també són negres. Té 18 anys, i és molt prima. És molt treballadora. A vegades em fa bromes, i també a vegades em compra coses. Li agraden les patates fregides. Es diu Nan, i m’ajuda. Descrivim un paisatge nevat Ha nevat al poble. El carrer és ple de neu. Les teulades de les cases estan ben nevades., tot ha quedat cobert de neu. També el pi gros ha quedat ben nevat. Un gat s’ha enfilat a la tàpia i es mira l’arbre. Un cotxe vermell circula molt a poc a poc pels carrers nevats. S’ha parat davant la casa. Una senyora puja a l’autobús per anar a l’estació. L’home de la jaqueta groga treu la neu de davant de casa seva amb una pala i l’ocell de dalt de l’arbre s’ho mira. Tothom vol jugar amb la neu, fins i tot un gos blanc. Una nena amb anorac rosa puja al trineu amb el seu pare. Uns nens estan contents fent el ninot de neu. La nena li posa una escombra i el ninot se la mira. El germà gran posa una bufanda verda, gruixuda, ample, calentona i llarga al ninot de neu del jardí. Fins i tot un gos els ajuda. I el ninot de neu està content. L’esquirol s’ha enfilat a dalt de l’arbre i mira sorprès com els nens fan el ninot de neu. A la plaça del poble hi ha una menjadora d’ocells, i sempre n’hi van a menjar. A sota hi ha crescut un boix grèvol. Un ocell que ha anat a abeurar-se a la font es mira el ninot de neu que fan els germans.
olla de grills
33
2n
Els nens i nenes de segon estem aprenent moltes coses de Miquel Martí i Pol. Un dia vam anar a la biblioteca i la Lourdes ens va presentar aquest autor. Ens ha fet un raconet al passadís amb llibres i versos d’en Miquel per poder llegir quan tenim una estoneta. Aquí us presentem sis fragments de poemes d’ell amb alguns dibuixos. Flam Miquel Martí i Pol Sempre que a casa fan flam, quin reclam!, pels llepafils i pels altres és un ham.
34
Quan el porten a la taula gronxa al plat i li claves la cullera de bon grat. Avis i nens l’aprecien i és ben clar, perquè pel flam no fa falta mastegar Martina Molist
Tarek Daoudy
Júlia Martín
David Espina
Pep Puigdesens
35
Jana Ordeig
Èric Pérez
olla de grills
2n
Maig (fragment) Per la fira de Sant Ponç comprem mel i confitures i herbes collides al bosc que curen moltes malures. El maig és un mes molt dolç, tots els camps treuen florida i esclata per tot el món un desig de nova vida.
Jan Liébana
36
Helena Isant
Íngrid Muñiz
Febrer (fragment) El segon mes de l’any és curt de talla, però té un al•licient per la quitxalla, i és que quan se li canten les absoltes arriba, qui sap d’on, en Carnestoltes. Abril Suriñach
37
Miquel Parareda Mireia Bach
Pia Vila
Isaac Pintu
olla de grills
2n
Les quatre estacions. (Fragment) Primavera Heus ací: una oreneta, la primera, ha arribat al poble. I l’home que treballa al camp, i la noia que passa el pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila, i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques tenen la sort de veure una mica de cel han sabut la notícia. L’oreneta ha volat, una mica indecisa, 38
ran mateix de l’aigua del riu, s’ha enfilat pont amunt, ha travessat, xisclant, la plaça i s’ha perdut pels carrers en silenci.
Ramon Anfruns
Ferran Borrallo
Irene de Ribot
39
Laia Luna
Arola SallĂŠs
Ot Teixidor
Eudald Castany
olla de grills
2n
Mare si fos mariner (Fragment) Mare, si fos mariner, mariner de bona traça, me n’iria mar endins tot sol amb la meva barca; el vent fóra un crit de goig, la vela, coloma blanca, el cor, d’un blau com d’encís i els ulls, d’un verd esperança.
40
Abril Payà
Erola Vinyeta
Daniel Corral
Laura Vilaró
Marc Anglada
Mariona Gรณmez
Meritxell Fontseca
Roger Reig
olla de grills
41
3r
Experiències amb la llengua Durant aquest curs, i dins de l’àrea de llengua catalana i castellana, portem a terme diferents activitats d’aprenentatge que impliquen l’ús de la llengua. Naturalment que no hi són totes, però us hem volgut ensenyar una petita mostra de les produccions o exercicis que hem fet fins ara. Veureu que hi ha treballs relacionats amb l’expressió escrita que impliquen l’ús d’eines digitals, i també d’altres que són simplement de lectura. L’AUCA Què expliquem els mestres? “L’auca de la meva vida” és una activitat en la qual acostem l’alumnat al format d’un text literari propi de la cultura catalana a través de la seva vida. Proposem seleccionar de tots els moments que han viscut al llarg dels seus 8 anys els més importants per a ells, i transformar-los en rodolins que posteriorment hauran d’il·lustrar. Pedagògicament parlant, l’aprenentatge més significatiu es produeix quan el contingut que es presenta és real i pròxim, i quan l’alumne crea. Es desenvolupen moltes habilitats de diferents disciplines en la creació. Què millor que acostar-nos a les auques a través d’una vivència tan individual i intransferible com la vida de cadascú?
42
Què expliquen els nens i nenes? Marian de la Torre, Guinedell Faja i Miquel Roca. Marc Oliu, Aris Penadès, Ona Llop, Júlia Pàez i Carlota Molera. A tercer hem elaborat una auca de la nostra vida. Després de treballar-ho a classe hem après que l’auca s’assembla al còmic. Expliquen històries i tenen vinyetes amb dibuixos, però també hi ha diferències. L’auca té vinyetes amb dibuixos, però no sol tenir bafarades. A més, els textos que s’escriuen a les auques són rodolins. Per fer-la, primer vam escriure en brut vuit moments importants de la nostra vida, i vam explicar-los amb un rodolí. Un cop corregit, ho vam passar a net en un full gran amb les vinyetes ja dibuixades, vam dibuixar cada un d’aquests moments i ho vam pintar. L’auca ens ha servit per explicar per escrit i compartir tot això que hem viscut. A més, hem pogut recordar molts bons moments de la nostra vida des que vam néixer fins ara. Ens ha agradat molt perquè hem après a fer rodolins, i quan els llegeixes són bastant divertits. És una manera molt original d’explicar la nostra vida. Ens ha costat una mica, ja que no n’havíem fet mai. Oriol Martínez M’ha agradat perquè dibuixant m’ho passo molt bé i fent rodolins expresso com sóc jo.
Martina Crous M’ha costat una mica fer les rimes, però me n’he sortit. Marina Gaja Està molt bé, però els rodolins són molt difícils d’inventar. Per exemple: M’agrada tant la neu que no tinc temps ni de dir adéu. Gursewak Singh M’agrada dibuixar, pintar i resseguir amb retoladors. Codi QR per visualitzar algunes auques
EL CÒMIC Què expliquem els mestres? Tots hem llegit còmics o tires còmiques. El còmic és un tipus de text literari molt present en la nostra infància, adolescència i fins i tot en l’adultesa. Un còmic és una història, curta o llarga, representada majoritàriament amb dibuixos, il·lustracions o imatges i acompanyada de diàlegs (bafarades i onomatopeies). El còmic és un tipus de text literari que inclou art i literatura. És un tipus de text en el qual la imatge és allò que dóna més informació, i on el diàleg (a les bafarades i les onomatopeies) dóna forma a cada situació de la història que es vol comunicar. Davant la presència de les TIC en el nostre dia a dia, cal que l’alumnat prengui consciència de la gran diversitat de recursos que es poden trobar a la xarxa. Cal mostrar a l’alumnat que també poden utilitzar les noves tecnologies com a eina de treball. És per això que el còmic s’ha portat a terme de forma on-line a través de la web “LEGO”, un recurs de fàcil ús, interactiu i amb moltes possibilitats, que permet que les TIC també hi tinguin lloc. Què expliquen els nens i nenes? Omar Badda, Ariadna Bertran, Júlia Codina, Hassana Mohamed, Ferran Escoté, Carles Escoté i Arnau Torras. Danil Toloka, Amin Bouzecoura, Quim Font, Andrea, Karim Mouhajid, Nil Badias
olla de grills
43
3r
Treballant el còmic hem descobert que també és un tipus de lectura. Quan va arribar l’hora de realitzar un còmic pensat per nosaltres ens vam adonar que havia de tenir: personatges, vinyetes, signes d’exclamació i d’interrogació, onomatopeies, títol, narrador, i text a les bafarades, il·lustracions amb plans diferents... I, una curiositat: mentre ho fèiem, vam veure que existien còmics en moltes llengües! Per poder aconseguir un bon còmic vam treballar-lo a l’assignatura de llengua castellana i de TIC, perquè, no us hem dit, però vam fer-lo amb ordinador, anant a l’enllaç de LEGO! En aquesta web hi havia moltíssimes opcions: paisatges, personatges, posicions, objectes diversos, etc. Ens vam ajuntar per parelles o individualment, i vam inventar-nos històries diferents i originals. Tot i que va ser difícil i entretingut, ens va agradar molt. Pensem que el fet de fer-ho per ordinador va fer que fos més divertit.
44
Bernat Campos, Bernat Selva, Danut Sandu, Arnau Casas, Arnau Liébana El cómic es un conjunto de viñetas que explican una historia. Hay los bocadillos que pueden ser de diferente forma según sea la intención (gritar, pensar, decir…), las onomatopeyas, los dibujos y unos rectángulos que sirven para esclarecer ideas. Primero hicimos la historia sin los bocadillos y con unos dibujos hechos de manera rápida, un croquis. Después lo pasamos al ordenador con la ayuda del croquis en la página web de Lego. Primero pusimos el fondo, después los personajes y, por último, los bocadillos con el diálogo. También pusimos las onomatopeyas y los rectángulos explicativos. Creemos que lo hacemos para saber más de ordenador, saber estructurar un cómic, saber qué son las onomatopeyas, los rectángulos explicativos… Hay muchas maneras de hacer un libro. Nos ha gustado porque es una cosa que puedes hacerla con dibujos. Porque es creativo e imaginativo. También porque es divertido. ¡Lo haríamos otra vez!
http://www.lego.com/en-us/starwars/comic-builder/my-comics LES PETITES VIVÈNCIES Què expliquem els mestres? Fa molts anys que el Diari de les Petites Vivències s’ultilitza a tot el cicle mitjà i que es vol aproximar al diari personal. Aquest és un gènere útil per reflexionar sobre un mateix i expressar el que sentim. Escriure un diari personal de classe ens permet
aprendre a expressar fets relacionats amb un mateix, vivències, pensaments, sentiments i desigs. Un objectiu de l’àmbit de llengües del currículum és que l’alumnat aprengui a escriure diferents gèneres textuals, entre ells el diari personal. Moltes vegades els nens i nenes tendeixen a amagar les emocions o, senzillament, els costa expressar-les. És a través d’aquesta eina que s’intenta, entre altres coses, donar a conèixer la importància de les emocions i el fet d’exterioritzar-les. El sol fet de poder-ho escriure i llegir davant de tota la classe ja és un bon exercici. Per a ells, a més a més, és com un tresor de paraules i sentiments que valoren moltíssim. Què expliquen els nens i nenes? Jordi Ballesteros, Ariadna Corominas, Roger Estrella, Alba Flores, Jana Gaya, Martí Mas, Alba Masdeu, Moses Onieze, Pere Prat, Pau Puigcercós, Anna Sanglas, Isona Serra i Jack Vera. Raquel Larrubia, Aniol Gorgals, Guillem Graell i David Ampofo. Les petites vivències és un diari on escrivim el que hem viscut, explicant quins sentiments hem tingut i quines emocions hem sentit. Cada dia un nen o nena de la classe (seguint l’ordre de la llista) s’emporta aquest diari a casa seva i hi escriu. L’endemà quan arriba a l’escola, i després del pati, surt davant de la pissarra i llegeix a davant de tota la classe i en veu alta les seves vivències i aventures, mentre els altres l’escolten. És el moment de compartir-les. A més del text, s’hi poden afegir fotografies, dibuixos... Creiem que és molt divertit fer-ho, perquè cada dia algú és protagonista, i a més estem aprenent a llegir (quan ens llegim les històries d’altres) i a escriure (quan ens l’emportem). També ens serveix per poder expressar coses que potser ens fa vergonya explicar. D’aquesta manera és molt més fàcil. A més, ens serveix per conèixer una mica més de cadascú de nosaltres. És molt divertit pensar que el diari coneix moltes cases!
olla de grills
45
3r
46
EL CONTE Què expliquem els mestres? Com ens agraden els contes! Aquestes històries màgiques amb il·lustracions fantàstiques que ens ajuden a fer volar la imaginació i transportar-nos a qualsevol lloc, i que ens han acompanyat durant la nostra infantesa. Aquí tenim un altre tipus de text literari, el conte. Els contes expliquen històries que passen amb uns personatges, en un lloc i un temps concret. Acostumen a tenir moltes il·lustracions i és fantàstic que ens els expliquin.
Crear un conte ens permet conèixer noves estructures textuals, i també expressions lingüístiques que estem molt acostumats a escoltar, com els inicis i finals típics de contes que moltes vegades es repeteixen, les descripcions dels personatges, el temps i el lloc on es desenvolupa la història, entre d’altres. A més, per tal que sigui significatiu, es prengui consciència de la necessitat d’adequar el text al públic al qual està destinat i es pugui viure l’experiència, hem volgut que la finalitat d’aquesta creació sigui la d’explicar-lo. Aquest fet dóna sentit a la creació, i permet també desenvolupar l’expressió oral amb sentit, acompanyada de creacions artístiques diverses (dibuixos, titelles…). Què expliquen els nens i nenes? Paula Alsina, Juana Cuellar, Cristina Tapias, Júlia Evans, Xuelei Bi i Pol Sanglas. A tercer ens hem inventat un conte, és a dir, una història inventada per a nens i nenes. Hem escollit quins personatges volíem i quins serien els més importants (els protagonistes), quins escenaris, quin problema hi havia i com el solucionaven. A més, hem utilitzat frases d’inici i d’acabament típiques de contes, com els professionals. Primer vam seleccionar la informació que volíem que hi aparegués, i la mestra ens ho va corregir. Tot seguit vam començar a redactar-lo en un full en brut, que ja era una mica més complicat. Un cop les mestres ens van tornar el conte corregit (faltes, expressions, ordre...) el vam passar a net amb un dibuix. Finalment el vam explicar (a primer, a les classes d’infantil...), alguns amb diferents il·lustracions, i d’altres amb titelles. Amb el conte hem pogut viure l’experiència de fer un conte i explicar-ho. Ha estat una activitat molt divertida, ens ho hem passat súper bé. Vam tenir una mica de nervis abans d’explicar-lo, però ens ha agradat molt. Alguns fins i tot tenim més contes al cap! Codi QR de l’entrada del blog dedicada al conte LA LECTURA EN VEU ALTA Què expliquem els mestres? És molt important dominar la lectura en veu alta. Alhora que s’ha de projectar la veu perquè el missatge arribi al públic, l’execució del text ha de ser el més exacta possible per poder transmetre les intencions i matisos que suggereix el text. Per què no ha de ser de vital importància la lectura en veu alta en altres àmbits? A l’escola, a part de treballar específicament pel Concurs de Lectura en Veu Alta que se celebra arreu de Catalunya, es preparen tot tipus d’exercicis perquè tant les expressions orals com les exposicions, conferències, assembles… siguin el màxim de ben fetes, sabent que el públic que les està escoltant ha de ser capaç d’entendre-les.
olla de grills
47
3r
Imatge del Certamen de la Lectura en Veu alta
48
Què expliquen els nens i nenes? Oumayma Assikiou, Carla Moriche, Roger Cumeras, Sara Dari i Miquel Rovira. Aquest any, al Concurs de Lectura en Veu Alta ens hi presentem els alumnes de cicle mitjà i superior. És un certamen que es fa a tot Catalunya, amb un representant per escola i per cicle. O sigui que del Col·legi Sant Miquel dels Sants sortirà un nen o nena escollit per anar als quarts de final que es celebraran al Sucre. Per això, primer fem una selecció a través del concurs “Oh, Happy lectura” perquè, a través de diferents proves de lectura en veu alta, anem eliminant nens per quedarnos, al final, amb aquell que vocalitza més bé, que els nervis no li fan una mala passada, que no s’encalla i que té un to de veu bastant bo. Aquests nens i nenes s’estudien unes quantes pàgines d’un llibre i llavors ens les llegeixen al davant de tota la classe. Llavors, qui quedi guanyador de la classe s’haurà de preparar amb la Lourdes, la bibliotecària de l’escola, juntament amb els seus companys de cicle. I passar la prova davant de la Glòria! Una vegada ha aprovat, s’enfrontarà amb altres escoles i si guanya se’n va a llegir a Barcelona! Tot això ho volem fer perquè ens fa il·lusió aprendre a llegir en veu alta. Ara que ja sabem llegir, volem aprendre a fer-ho amb bona entonació i perquè qui ens escolti ho entengui tot. Ens agrada la idea perquè aprenem moltes coses, perquè ens fa il·lusió que companys ens representin i perquè creiem que és molt bo poder llegir davant de molta gent.
STOP MOTION ¿Qué explicamos los maestros? Entendemos que la competencia digital es parte importante dentro del currículo educativo de los niños y niñas y que tiene que estar integrado en las diferentes tareas o procesos de aprendizaje. Por este motivo, utilizar una técnica de animación como es el Stop Motion ayuda a los alumnos a saber utilizar programas y aplicaciones de imagen en movimiento y a realizar trabajos en grupo que ayuden a discutir para conseguir un proyecto común. También, promueve la creatividad entre ellos y les despierta un interés enorme, en este caso de la lengua castellana sin que ellos se den cuenta.
Foto dels alumnes realitzant l’StopMotion
¿Qué explican los niños y niñas? Sam Colomer, Roger Franquesa, Jan Costa, Julià Pagespetit, Martí Bages Hacer un Stop Motion es hacer un vídeo con muchas fotografías que están todas seguidas. En cada foto tienes que mover un poco el personaje o el objeto (de dibujo, lego, playmobil, muñecos de plastilina…) para que parezca que se mueve solo. Para hacerlo necesitas una aplicación y mucha paciencia. Empezamos el trabajo leyendo la historia que hay en el libro de castellano “Lluvia de confites” del escritor Gianni Rodari. Luego nos imaginamos como sería un gran día para nosotros, y salieron muchas buenas ideas. Como es fruto de nuestra imaginación, las maestras pensaron que utilizar la herramienta del Stop Motion para terminar de completar el trabajo era una buena idea. Escribimos la historia en el ordenador y se la mandamos a las maestras. En cajas de zapatos trajimos todos los objetos para hacer la animación, y ¡listos! Estamos moviendo los objetos, quitamos la mano y hacemos la foto. Esto, repetidamente. Cuantas más fotos hagamos, mejor nos quedará. Lo estamos haciendo con los IPads. Nosotros creemos que lo estamos haciendo porque es nuevo, único, porque nos gusta el tema, porque no lo podemos hacer en casa, para aprender TAC, aprender a hacer fotos y para divertirnos. Nos gusta mucho porque es nuevo para nosotros, porque hay niños que tienen una lluvia de ideas muy fuerte y muy buena, porque será un trabajo que haremos muy bien y con alegría, porque utilizamos aparatos digitales y así podemos utilizar objetos que nos gustan.
olla de grills
49
3r
LA DESCRIPCIÓN ¿Qué explicamos los maestros? Ante la importancia de contextualizar aprendizajes para que sean lo más reales posibles, es innegable la presencia de adjetivos en un texto descriptivo. Podemos encontrar adjetivos de toda clase, siempre adecuados a aquello que se describe (el nombre). Es por esto que nos hemos propuesto englobar ambos contenidos en lengua castellana. Un texto descriptivo se presenta con una estructura diferente y, como anteriormente hemos mencionado, un vocabulario diferente. La finalidad de un texto descriptivo es definir la realidad de forma escrita, y por lo tanto es necesario que sea lo más detallado y ordenado posible. Se desarrolla el uso de vocabulario, la ortografía, la estructura y coherencia de un texto y la comunicación. Para hacerlo más divertido, el alumnado ha descrito al maestro o maestra que más le ha apetecido. ¡Qué gran diversidad de maestros y maestras han descrito! ¿Qué explican los niños y niñas?
50
La persona que describo es maestra de 3º A, trabaja en la Escuela Sant Miquel dels Sants y se llama Montse. Es blanca de piel, sus cabellos son medio rubios, medio morenos. Su cara es simpática, su frente fina, sus orejas bastante grandes, sus ojos marrones y su nariz es recta. Sus labios son bastante grandes. Montse es alegre, y le gusta mucho investigar.
Yo describo a la maestra de 3º B, que se llama Marta. Es maestra del colegio Sant Miquel dels Sants. Es alta, delgada, guapa y fuerte. Sus cabellos son cortos (ahora) y marrones. Su cara es redonda y alegre, su frente lisa y suave, y sus orejas pequeñas y redondas. Tiene los ojos verdes y pequeños, y su nariz es larga, pero pequeña. Sus labios son finos. De carácter es amable y simpática, y le gusta mucho ir a la montaña. La profesora que describo se llama Helena Vilardell. Trabaja en la escuela Sant Miquel dels Sants y hace matemáticas, catalán, castellano, conocimiento del medio, lectura, plástica, religión… Es tutora de 3º C. Es un poco delgada, tiene el cabello rubio y es rizada. La cara la tiene agradable y muy alegre.
Tiene la frente lisa, i también las orejas finas y pequeñas. Tiene los ojos marrones y un poco alargados. Su nariz es alargada y sus labios, delgados. Es muy tranquila y le gusta mucho trabajar para que los niños y niñas aprendan.
Codi QR de les fotos de les tres mestres
YOU’VE GOT TALENT Des del curs passat, els alumnes de Cicle Mitjà fem el projecte ‘You’ve got talent’. Aquest és un projecte dins l’àrea d’anglès en què els alumnes participen en una obra teatral al final de cada trimestre. Els alumnes s’organitzen en petits grups, i escullen una de les històries treballades a la classe. Durant uns dies s’han d’organitzar entre ells: es reparteixen el papers i personatges de la història, preparen els materials que poden necessitar, decideixen com escenificar l’obra i prenen consciència de la llengua oral i la pronunciació. Tot aquest aprenentatge finalitza el dia que es fa la gravació en vídeo de cada història. Un cop finalitzades les gravacions, aquests vídeos es pengen al canal YouTube de l’escola per tal que siguin accessibles a tots els alumnes de Cicle Mitjà. Cada alumne del Cicle haurà de fer una petita valoració de les diferents actuacions d’una de les altres classes del Cicle.
olla de grills
51
4t
EL SUPERMISTERI DEL LLENGUATGE Alumnes de 4t A Un bon dia a cicle mitjà… 4 novembre 2014 Benvolgut diari, Avui els alumnes de 3r i 4t hem rebut una visita inesperada: ha vingut una antropòloga lingüista amb el seu ajudant. Ens han explicat que han descobert el poblat on neix el llenguatge. Sí, sí, ho has sentit bé… ON NEIX EL LLENGUATGE! Saps com ens ho han explicat? Doncs ens han portat un vídeo on es veia com descobrien un poblat ple de personatges de colors diferents que tenien diferents objectes, deien paraules, cantaven cançons, etc. Després ens han demanat si ens animàvem a investigar què era aquell poblat i aquelles tribus i, és clar, els hem dit que sí!!!
52
Tornant a l’aula... Aquest va ser el principi d’una gran investigació que durant el primer trimestre ja ens ha permès descobrir moltes coses sobre el llenguatge, per exemple: Sabeu què és el subjecte i el predicat? Sabeu quina és la paraula més important d’aquestes dues parts? I sobre el nom i el verb, en coneixeu les característiques? Nosaltres, durant tot el trimestre ho hem anat descobrint. L’antropòloga i el seu ajudant ens han anat enviant cartes amb propostes i pistes que nosaltres havíem d’investigar i a partir de les quals havíem de treure conclusions. Divertir-nos per aprendre, aprendre divertint-nos. A part de passar-nos-ho molt bé amb l’antropòloga i el seu ajudant, hem après moltíssim sobre això que els mestres anomenen “morfosintaxi”, i hem escrit treballs molt interessants. I a partir d’ara, què? Les aventures no paren i el curs encara no s’ha acabat: ens queden molts habitants
per descobrir i tenim moltes ganes de seguir investigant i aprenent sobre el llenguatge!!! De moment ja tenim un nou personatge de qui hem de descobrir coses, és l’ADJECTIU! El coneixeu? Retalls d’aula, petits comentaris dels alumnes valorant el trimestre Quina és l’activitat que més t’ha agradat? - L’antropòloga i l’ajudant, perquè feien molta gràcia, i els vídeos del verb i el nom, que van ser molt divertits. - M’ha agradat molt descobrir els “signes” de morfosintaxi. En quina assignatura t’ho has passat més bé? - A medi i a català perquè a medi hem treballat la comarca d’Osona, que és molt interessant. A català també m’ho he passat molt bé perquè estem fent morfosintaxi i és molt divertit. - M’ho he passat molt bé a català, perquè hem fet tot allò de morfosintaxi. - Català, perquè m’ha agradat molt fer allò de morfosintaxi.
olla de grills
53
4t
DESCOBRINT LA POESIA I LA JOANA RASPALL Alumnes de 4t B “Ho voldria entendre tot fent un fantàstic viatge per un mar on fos escrit en cada gota un missatge” Joana Raspall “El viatge” a Com el plomissol Els alumnes de 4t aquest trimestre hem treballat la poesia de Joana Raspall i ara us explicarem com ho hem fet, pas a pas. Primer de tot vam començar amb una recitació de poemes al “Plaça lletres” a càrrec de diferents pares, mares i àvies. Aquest va ser el toc de sortida del que posteriorment ha estat aquest apassionant projecte sobre la poesia.
54
Hem llegit el llibre “Com el plomissol”, que és un recull de poesies per a infants. Amb grups de quatre vam fer un treball que consistia a comptar les síl·labes i la mètrica de diferents poemes. També vam reflexionar sobre el significat de la poesia, dels títols de cada una i de la funció que aquests fan dins dels poemes. Sabeu per què ho fèiem? Doncs per entendre com s’escriu la poesia. A l’aula TIC els mestres ens van penjar un document amb les instruccions del que seria un treball sobre la vida i l’obra de la poetessa. Un membre de cada grup era l’encarregat que penjar un document al drive i compartir-lo amb la resta de companys d’equip, de manera que cadascun d’ells tenia un apartat: la infància, la joventut, la maduresa, la vellesa i l’obra poètica. D’aquesta manera estàvem treballant cooperativament. Finalitzat aquest treball, l’havíem de plasmar en algun lloc, i els mestres ens van tornar a donar instruccions de com elaborar un pòster en què es visualitzés la seva biografia de manera clara, entenedora i visualment correcta. Paral·lelament, a classe i de manera individual, hem escrit una poesia per presentar al certamen de Sant Jordi. Durant el procés ens havíem d’intercanviar els treballs amb els companys per coavaluar-nos, i això ens havia de servir per millorar la nostra creació. Ara sí, estàvem en l’últim punt de la nostra creació: revisar tot allò que no havia quedat prou bé i fer-hi alguns retocs. Per finalitzar aquest projecte vam fer un recital poètic que vam compartir amb la resta de companys de cicle.
LA DESCRIPCIÓN Este curso, los alumnos de 4º de Primaria hemos trabajado cómo hacer una descripción de un paisaje. Lo hemos hecho desde la asignatura de Lengua Castellana, de ahí que os lo contemos en este idioma. El pasado 20 de noviembre de 2014 realizamos una visita a la ermita de Sant Sebastià, un bello lugar situado en el término municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer. En este sitio, allá por el siglo XVIII, tuvo lugar el Pacte dels Vigatans, un acontecimiento que queríamos conocer al detalle. Pues, aprovechando dicha visita y el hecho de que, desde allí, hay unas buenas vistas sobre la Plana de Vic y sus alrededores, cada alumno escogió una porción de paisaje que, más adelante, tendría que describir. Con la ayuda de un marco de cartón y de una transparencia marcamos las principales líneas maestras del paisaje visto a través del marco. Esta actividad nos serviría, posteriormente, para realizar un trabajo en la asignatura de plástica, al final del cual añadiríamos nuestra descripción. Al mismo tiempo, tomamos nota de los elementos más destacados del paisaje y, también, de las sensaciones que experimentábamos frente a él. Una vez en clase, trabajamos los elementos que tienen que formar parte de una descripción. Así, aprendimos que necesitamos adjetivos, esas palabras que definen a los nombres a los que acompañan; que debemos utilizar correctamente los verbos, conservando el mismo tiempo verbal a lo largo de la descripción; que tenemos que pensar qué conectores utilizar para introducir cada nuevo párrafo; que podemos usar recursos literarios, como las comparaciones y las metáforas, etc. Con toda esta información, cada alumno escribió una primera descripción de su paisaje. A continuación nos las intercambiamos, de modo que cada uno de nosotros evaluó el trabajo de otro compañero o compañera. Así pudimos hacer propuestas y sugerencias para mejorarla. El último paso, pues, fue reescribir la descripción teniendo en cuenta todos los aspectos a corregir. Como ya apuntábamos unos párrafos más arriba, la descripción definitiva la expondremos al lado de una lámina, pintada con acuarelas, del paisaje descrito. Pero esto será dentro de unas semanas. Para que podáis ver algunas de las descripciones que hemos realizado, aquí tenéis el siguiente enlace en formato QR:
olla de grills
55
5è
PROJECTE DE COMPRENSIÓ I INTERPRETACIÓ POÈTICA «Poesia, què és la poesia? La poesia és més que paraules, estrofes i rimes. La poesia és parlar amb el cor a la mà, la poesia és expressar els sentiments al màxim, fer que el corrent de sentiments s’apoderi del teu cor, fent que poc a poc la teva ploma es mogui més de pressa i faci que les paraules no siguin paraules, sinó sentiments.» Daniel Reni-Anzola
56
Som al mes de gener, estrenem trimestre, i els alumnes de 5è comencem a dur a terme un projecte sobre comprensió i interpretació poètica, que fem en col·laboració amb la Biblioteca Joan Triadú i el teatre Atlàntida. En aquest projecte hi ha una part de treball que farem a l’escola i una altra part que farem conjuntament totes les escoles de Vic i que veurà el seu resultat en un espectacle de poesia i teatre, a l’Atlàntida, el dia 20 de març, amb motiu del dia Internacional de la Poesia (21 de març). A la classe ens han donat uns poemes i per grups ens els hem repartir en parts. N’hem estudiat les rimes, la mètrica, hem buscat les paraules que no s’entenien prou bé, i hem buscat les metàfores i les comparacions que hi pogués haver. Tots els poemes que treballem parlen de l’escola; de l’hora de català, de l’hora de lectura, de l’hora d’història... Entre totes les escoles de Vic treballem poemes de diverses temàtiques relacionades amb el col·legi. De cada poema també hem buscat informació sobre el seu autor o autora, i després l’hem adaptat amb sinònims i antònims a cada vers. Ha sigut molt divertit i ens han quedat unes adaptacions dels poemes originals “xulíssimes”!!! Tot aquest treball fet amb cada poema l’hem plasmat en una cartolina i hi hem afegit algunes imatges fetes per nosaltres i que ens fan pensar en el poema treballat. Paral·lelament, aquest mateix mes de gener, tots els cinquès hem anat per grups separats a la Biblioteca Joan Triadú a fer un taller de comunicació, on la poesia ens servia d’excusa per treballar l’expressió oral. Allà, una noia que era actriu ens ha ensenyat com escalfar la veu i el cos amb massatges i respirant, hem fet exercicis de vocalització, de dicció, d’expressió i d’interpretació. Hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé, alhora que perdíem la vergonya i apreníem molts aspectes nous a tenir en compte a l’hora de recitar una poesia. Van passant els dies i ha arribat el febrer. El dia 23 hem fet un taller amb uns artistes de la comarca per tal de treballar el poema que el dia 20 de març haurem d’escenificar. Hem hagut d’aprendre’ns molt bé el poema i hem treballat l’expressió oral i la dramatització per tal de poder-lo interpretar bé. És molt divertit. Ens sentim uns artistes de debò! Nosaltres ens ho passem molt bé fent aquest projecte! Ara només ens queda acabar d’assajar ben bé entre tots perquè el dia de l’espectacle final tot sigui un èxit! Si quan surt publicat L’Ull Blau encara no ha passat el dia 20 de març esperem que
vingueu a veure’ns i a passar-vos-ho molt bé amb les nostres poesies apreses! I si ja ha passat... us explicarem com ens ha anat!!! VISCA LA POESIA! A continuació hi ha les imatges d’algunes de les cartolines que hem realitzat:
57
olla de grills
5è
58
59
olla de grills
6è
La batalla d’Egospòtam Bernat Ibáñez Aquesta és la història d’Anexandre, fill de Lisandre, Almirant de les tropes d’Esparta. Anexandre tenia 15 anys quan el seu pare, l’any 405 a C, va guanyar la batalla de Egospòtam. Tothom sap que aquesta batalla la van guanyar els espartans, però el que ningú no sap és gràcies a qui la van guanyar. Jo us ho explicaré. Les cròniques expliquen que Lisandre va guanyar la batalla destruint 168 vaixells d’Atenes i capturant entre 300 i 400 mariners. Però ningú no parla de com el seu fill el va ajudar a guanyar. Anexandre era un nen molt intel·ligent. Quan encara era petit, en una muntanya a la vora d’Esparta, on els guerrers espartans entrenaven, es va trobar amb un ésser molt especial: tenia unes potes gegants, com una aranya, però amb mans. Tenia dos ulls mirant endavant i un que mirava enrere, i tenia unes petites ales amb les quals podia volar. El primer que va fer va ser agafar una pedra que tenia al costat, però quan estava a punt de tirar-la, el monstre li va dir que parés i que no li volia fer mal, sinó que el volia ajudar. Anexandre va confiar en ell i es van fer molt amics: jugaven junts i s’explicaven coses. El monstre es va amagar durant molts anys a la muntanya i ningú no en va saber res. Però quan Anexandre tenia 15 anys i va acompanyar al seu pare a la batalla, va demanar ajuda al monstre per guanyar la batalla que els donaria la victòria en la guerra. El monstre, que sabia nedar molt bé, va fer un forat a totes les barques de l’exèrcit d’Atenes i això va fer que els seus mariners haguessin d’intentar salvar el vaixell mentre els espartans els atacaven. Gràcies a això els espartans van guanyar la guerra del Peloponès... I aquesta és la veritat no coneguda sobre la batalla de Egospòtam LA LLEGENDA DE L’HOME DE FOC Bruna Alonso En entrar, en Harry es va asseure i el seu avi va començar a llegir aquesta llegenda: “Temps era temps, en Jack Hadinson, pare de família, va ser, com molts d’altres, l’escollit de la família per anar a la guerra. El dia abans d’anar cap al centre militar estava assegut al costat de la llar de foc quan en Billius Hadinson, l’hereu, sortia de la seva habitació amb un tou de cendres i, en passar, n’hi van caure unes quantes allí. Van quedar a la llar de foc i va passar una cosa sorprenent. El foc va començar a fer-se més gran i a atacar en Jack. La pell la tenia plena de foc, però no es cremava!!! Va començar a tenir força per poder aixecar cinc cases, i va parar la guerra. No us heu preguntat mai com és que no hi ha hagut mai la 3a Guerra Mundial? Donem les gràcies a en Jack!“
OAKA Y EL OLOR ROBADO Bernat Ferran
61
olla de grills
6è
RECETA: GALLETAS Sara Gibert Ingredientes: - 300g de harina - 170g de mantequilla - 100g de almendra picada - 1 huevo - 125g de azúcar - Colorante alimentario (opcional) Utensilios: - Papel de horno - Moldes de distintas formas - Rodillo - Bandeja para el horno
62
Procedimiento: 1. Mezclad con las manos la harina, la mantequilla, la almendra picada, el huevo y el azúcar todo junto en un bol hasta conseguir una masa compacta, como una pelota. Envolvedla en papel transparente, y dejadla reposar una hora. 2. Estirad la masa con el rodillo, dejándola de medio centímetro de grosor. Haced formas diferentes con los moldes. También podéis hacer galletas de colores mezclando la masa con el colorante alimentario. 3. Distribuid las galletas en la bandeja, encima del papel de horno. Meted las galletas en el horno durante 15 o 20 minutos a 160 grados. EN LLOSI I L’ESPOLSA-SABATES Joel Prat Turró En Llosi (es deia Ramon Puigseslloses, però li deien així) era un nen espavilat però mandrós, i per això sempre pensava en algun invent perquè li estalviés feina . Quan va ser més gran va voler construir el seu invent. Aquest consistia a construir un espolsa-sabates perquè la cosa que li feia més ràbia del món era espolsar les sabates quan tornava de l’escola i veia que les tenia plenes de sorra. Primer va canviar el llit de lloc perquè pogués tirar la sorra pel balcó mentre descansava. En Llosi va convidar tots els seus amics a casa seva per veure l’experiment . Un cop estirat al llit, preparat per provar-ho, li va caure una sabata pel balcó. Els seus amics, com que havien hagut de pagar un euro per veure el superinvent d’en Llosi, van marxar enfadats. Va pensar que només era qüestió de pràctica, però després d’haver perdut sis parells de sabates, rebre veïns a casa seva amb cops al cap i roba estesa amb pedres incrustades, en Llosi va decidir que, per molta mandra que li fes, valia més espolsar les sabates que quedar-se sense veïns ni amics al món.
MAGDALENAS Berta Saborit Ingredientes: -6 Huevos -1 Limón -250 Gramos de azúcar -250 Gramos de mantequilla -250 Gramos de harina Utensilios: -Una bandeja -Un bol -Moldes de papel para magdalenas -Una batidora manual -Una espátula -Un rallador Preparación: 1. Calentad el horno a 220º. 2. Coged los seis huevos y ponedlos en el bol. 3. Añadid el azúcar y la raspadura de limón en el mismo bol. 4. Batid los huevos con el azúcar y la raspadura de limón hasta conseguir una masa esponjosa. 5. Derretid la mantequilla en el microondas. 6. Finalmente, añadid la harina despacio. 7. Mezclad bien la preparación y echadla en los moldes procurando no llenarlos del todo, ya que la masa sube al cocerse. 8. Hornead las magdalenas unos cinco minutos. Podeis decorarlas a vuestro gusto. UNA TROBADA INESPERADA Elizabeth Grosse Calm L’Angèlica era una nena australiana de set anys. Vivia amb el seu oncle, ja que els seus pares havien mort d’un accident d’avió. Era baixeta i prima, de cabells rossos i llargs, i de tan cremada que tenia la pell, el nas i les galtes els tenia pelats. El seu oncle era un home de molts diners, era l’amo d’una fàbrica nuclear que fabricava energia. Tractava l’Angèlica com si fos una cosa fastigosa que volia treure’s de la sola de la sabata. L’Angèlica no anava a l’escola, sinó que ajudava les cuineres. Era amiga de totes i li agradava ajudar-les, però feia veure que no s’ho passava bé perquè al seu tiet no li agradava veure-la contenta. Un dia de juliol, l’Angèlica va anar al bosc a llegir un llibre que havia trobat a les golfes. Mentre jeia sota l’ombra d’un arbre va veure dues esferes de la mida d’una pilota
olla de grills
63
6è
64
de tennis que la miraven fixament. Es va aixecar d’un bot i va recular unes passes. No podia ser! Era real allò que veia, o només somiava? Havia sentit a parlar d’alienígenes que havien estat transportats a la Terra per treballar pels humans, i n’havia vist fotografies, però tenir-ne un al davant... L’alienígena li va començar a parlar en un anglès força dolent, però s’entenia. Li va explicar que s’havia escapat d’una fàbrica nuclear, on n’hi havia uns quants com ell fent les feines més perilloses, les que els humans no volien fer. L’estaven buscant i ell s’havia amagat al bosc. L’Angèlica llavors va comprendre d’on venien tots els diners del seu oncle i va decidir ajudar-lo. Van anar a la casa i el va amagar a les golfes. Durant els dies següents li va portar menjar i aigua, i ell li va explicar com era el seu planeta, la seva família i les seves aventures per l’espai. Li va explicar que contactar amb la seva gent no era fàcil, perquè no ho podia fer per telepatia, però que per poder marxar de la Terra era una condició necessària que s’emportés un humà amb ell. L’Angèlica es va oferir voluntària, ja que tenia ganes d’escapar del seu oncle i de tenir aventures. I així va ser. Una nit tots dos van marxar silenciosament de la casa i van anar cap a l’oest. Quan van arribar al km 52 de la carretera de Melbourne, una llum va brillar al cel i van desaparèixer. L’Angèlica i l’alienígena van viure feliços durant deu anys. Allà tothom respectava tothom, i l’Angèlica s’ho passava d’allò més be. Però, malauradament, el dia que l’Angèlica feia divuit anys va morir per culpa d’una malaltia anomenada k89xx1z causada per un bacteri que només existia en aquell planeta. El seu tiet no la va trobar mai a faltar, però ell tampoc no va acabar gaire bé: un dia hi va haver una revolta dels alienígenes a la fàbrica i ell va acabar en mil bocins. Va tenir el que es mereixia i els aliens van guanyar la seva llibertat.
OAKA Y EL OLOR ROBADO Mariona Muntal
65
olla de grills
6è
ROBOT Roi Seoane
66
LA HISTÒRIA DE LA MABEL, UNA HISTÒRIA REAL. Alberta Ferran i Mireia Plans Hi havia una vegada una noia. Tenia 18 anys i es deia Maria Isabel, però tothom li deia Mabel. El dia de santa Anna, a finals de juliol, mentre la Mabel estava baixant pel caminet costerut que porta a la cala del Vigatà, com feia cada dia, va veure una xancleta enganxada a l’arrel d’un arbre. Allà al costat de l’arbre hi havia un precipici. Va mirar cap avall i va veure un home d’aproximadament 25 anys greument ferit. Va baixar corrent i, espantada, va avisar un pescador que era per allà a prop. Però el pescador li va dir que hi hauria d’anar amb barca i que trigaria un parell d’hores a avisar. En aquella època no hi havia mòbils. Mentre no arribava l’ajuda necessària, la Mabel es va acostar al noi i el va portar sota l’ombra d’un arbre que hi havia allà . Va començar a treure-li les formigues del cos, curar-li les ferides, donar-li aigua, va parlar amb ell i sobretot el va escoltar i va intentar animar-lo. Semblava que fos conscient que allò no acabaria bé. Ell veia que es moria i estava atemorit. La Mabel li va donar tranquil·litat i li va regalar una medalla d’or que
fem treballar el magí
portava sempre. La hi va ficar dins el puny perquè li donés força per lluitar. Finalment, al cap de moltes hores van arribar un parell de barques que se’l van emportar cap a Sant Feliu de Guíxols. La Mabel va tornar cap a casa caminant. Al vespre va saber que el noi estava casat i tenia una filla, i que havia mort. La Mabel es va voler posar en contacte amb la seva dona per explicar-li la conversa que havien tingut, ja que ell havia parlat molt de la seva dona. La família de la vídua, que estava embarassada, pensant que ja tenia prou patiments, no van deixar que les dues noies es trobessin. Cadascú va seguir la seva vida. La Mabel quan va ser major d’edat, als 21 anys, es va fer monja. 65 anys més tard la Mabel va tornar a Sant Feliu a passar uns dies a casa d’una cosina (la nostra àvia). Una tarda se’ls va presentar una veïna amb una senyora que volia conèixer la Mabel. Va resultar ser la noia que s’havia quedat vídua que volia tenir la conversa que tenien pendent la Mabel i ella des de feia tants anys. Va ser una conversa trista, però maca. Fins i tot li va voler tornar la medalla que havia regalat al seu marit, però la Mabel no la va voler acceptar. Després d’aquella conversa van arribar a la conclusió que aquell dia de juliol els va canviar la vida a totes dues. A l’una, perquè es va quedar vídua molt jove i va haver de lluitar molt per tirar endavant dues criatures, i a l’altra perquè a conseqüència d’aquell incident va decidir que volia dedicar la seva vida a ajudar els altres, i així va ser com va decidir ser monja. Sempre hem pensat que és una història trista però maca, i és per això que us l’hem volgut explicar. QUÈ ÉS MCM… Martí Sabaté Heu pensat mai què vol dir MCM? Per la meva germana vol dir Moltes Coses Maques; per la meva àvia vol dir Mari Carmen Martínez . Pel meu pare vol dir Milions de Coses Mutants. Per la meva mare vol dir Maletes Corrents Maleïdes. Per mi, fins fa un any volia dir Mòbils Còmics de Mart, però la mestra de mates em va dir que volia dir Mínim Comú Multiple, que estrany! He descobert que tres lletres poden tenir molts significats. VIATGE A LONDRES Joana Clota i Lucia Muñoz -Hola! Som l’Emma i jo, la Christine. Fa molts anys que som amigues, des que vam començar l’escola; tenim 23 anys, i som de New York. Ens agrada molt viatjar pel món. Hem anat a Egipte, a Xina, a Rússia, a Croàcia, a Ghana, al Tibet… Avui hem decidit que la setmana que ve anirem a Londres.
olla de grills
67
6è
68
Tenim moltes ganes d’anar-hi, celebrarem allà l’aniversari de la Christine: fa 24 anys! Una setmana més tard... Ens vam llevar a les 7:30, ens vam vestir, vam esmorzar i vam preparar les maletes. Quan ja estàvem a punt, vam agafar un taxi perquè ens portés a l’aeroport. -Ja hem arribat! falta poc per pujar a l’avió, i estem molt nervioses. Per l’altaveu vam sentir: Passatgers del vol número 30, destí a Londres, ja podeu pujar a l’avió! -Corre, corre! - va dir l’Emma. -Pugem! Ja érem a l’avió quan, de cop, va començar a enlairar-se, no estàvem ni lligades! Quan portàvem mitja horeta a l’avió teníem molta son i ens vam adormir. -Ja hem arribat!- va dir l’Emma. -Ara falta que trobem un taxi perquè ens porti a l’hotel- va dir la Christine. Mira! Allà en veig un, corre!- va dir l’Emma. Vam pujar al taxi i l’Emma va dir al conductor:- Volem anar a aquesta adreça que hi ha en aquest paper, sap on és? -Sí - ens va dir el conductor-, ara mateix us hi porto! Quan vam arribar a l’hotel vam pagar al conductor que, molt amable, ens va ajudar a treure les maletes del maleter. -Gràcies- vam dir totes dues. L’hotel era molt maco i molt luxós. Hi vam entrar, vam anar a recepció i ens van donar la clau de l’habitació. Vam pujar a l’habitació per desfer les maletes. Un cop ja vam estar instal·lades vam anar al bar a prendre un batut i a menjar alguna cosa, perquè teníem molta gana. Ja era la tarda i vam anar a prendre el sol a la piscina i a banyar-nos. Es feia fosc i ja era hora d’anar cap a l’habitació. No teníem gaire son, però en 10 minuts ens vam ben adormir. L’endemà ens vam llevar a les 9 i vam decidir donar un volt per Londres, ja que faltaven 2 dies perl’aniversari de la Christine. Vam anar a comprar roba i sabates i vam anar a fer un gelat. També li vaig comprar el seu regal d’aniversari, un val per anar d’aquí a tres mesos a Hawaii; li agradarà molt. Ja era el dia de l’aniversari de la Christine, i ho vam anar a celebrar a un restaurant molt a prop de l’hotel on dormíem. Jo no sabia quan donar-li el regal, però vaig decidir que quan li portessin el pastís l’hi donaria. Quan vam acabar de dinar li van portar el pastís, i jo li vaig donar el regal. No s’ho esperava. -Emma, no calia! -Però t’ha agradat o no?- li vaig dir. -Sí, m’ha agradat moltíssim! Quan ho vam acabar de celebrar vam anar cap a l’hotel a descansar una mica. I quan ens vam despertar que ja eren les 19:30 de la tarda. Vam decidir que aniríem al cine-
fem treballar el magí
ma i després a sopar a algun lloc; ens vam vestir per marxar, i de nou vam agafar un taxi perquè ens portés al cinema. Quan vam arribar vam anar a dalt de tot del centre comercial on hi havia el cinema no sabíem quina pel·lícula veure, però al final ens vam posar d’acord. Ens vam haver d’esperar 20 minuts per poder entrar a la sala on feien la pel·lícula. Quan vam acabar de veure-la vam anar a prendre un cafè perquè no teníem ganes de sopar, i després vam anar cap a l’hotel a dormir. L’endemà ens vam llevar a un quart d’onze; només faltaven 2 dies per marxar. Vam anar a esmorzar a la piscina i a banyar-nos fins a l’hora de dinar. Vam anar a dinar al restaurant de l’hotel i després vam anar a prendre el sol a la piscina: feia molta calor! A l’hora de sopar vam anar cap a l’habitació i ens vam fer el sopar, va quedar molt bo! No teníem son i vam engegar la tele, hi feien una pel·lícula i ens vam quedar a veure-la fins a dos quarts de dotze de la nit, en què ens vam adormir. Vam dormir fins a dos quarts de deu del matí. Ens vam dutxar i vestir i vam baixar a esmorzar. Vam esmorzar un “CACAOLAT” i un croissant. Com que era l’últim dia vam decidir anar a comprar els records. Quan ja els havíem comprat vam donar un volt. Ja eren les 14:30 i vam anar a dinar a l’hotel, i vam estar tota la tarda preparant les maletes perquè l’endemà l’avió sortia a les 11 del matí. Ja ho teníem tot preparat i vam anar a dormir. -Christine, desperta’t!- vaig dir-. Són les 9, l’avió surt d’aquí a 2 hores! Ens vam llevar, ens vam vestir i vam anar baixant les maletes al taxi, que ens esperava a la porta. Ja eren les 10. Vam arribar a l’aeroport a un quart d’onze, vam descarregar les maletes, vam pagar al taxista i vam entrar a l’aeroport. Ja eren dos quarts! Hi vam ser a temps pels pèls, just 10 minuts després d’entrar ja cridaven els passatgers amb tornada a New York. Vam pujar a l’avió; aquest cop ens vam cordar i ens vam adormir fins que vam arribar a New York. Un cop vam arribar, vam agafar un taxi; ens va portar a casa de l’Emma, i com que estàvem molt cansades vam anar a dormir. Ens ho hem passat molt bé i ens hem divertit molt! Ja tenim ganes d’anar de viatge a Hawaii d’aquí a tres mesos.
olla de grills
69
3a i 4a FINALISTES DEL CONCURS DE PORTADES Pere Prat
Irene Espona olla de grills