- I tu, com et dius ? I aquest va respondre: - Josep Bagaria, i un que en portem, Sala. A l’hora del pati, els grans de l’escola es distreien tirant enlaire pilotes de ferro i parant-les amb el cap. Les pilotes eren de la mida d’una pilota de futbolí! Ferran Font La meva iaia Dolors va anar, interna, a una escola de Puig-reig, i el meu avi Lluís també va estar intern, però a La Gleva. Els càstigs que els posaven eren, per exemple, posar-se de cara a la paret si es portaven malament, o bé escriure cinc-centes vegades a la llibreta “Em portaré bé a la classe”, però si ho feien tort els ho esborraven i ho havien de tornar a fer. El meu avi recorda haver vist que a algú li posaven “orelles de burro” si no sabia la lliçó. I a la meva àvia li van posar un càstig perquè van sortir de l’escola sense permís. El càstig va ser que, a la nit, els van prendre el matalàs i els llençols i van haver de dormir a terra, en un passadís. Sara Gibert La primera escola on va anar el meu avi i les seves germanes, als anys quaranta, es deia “Els Caganers”, i era al barri del Poble Nou de Barcelona. Segons m’ha explicat el meu avi, els professors anomenaven als alumnes pel seu cognom; feien servir estoigs de fusta i els bolígrafs no existien. Feien servir una ploma que la sucaven en un got de vidre ple de tinta; a les taules els deien “pupitres”, i eren de fusta, i les cadires eren bancs enganxats als “pupitres” on seien dos alumnes; els nens i les nenes estaven separats en escoles diferents. Sí que hi havia algunes escoles en què hi anaven nens i nenes, però a les classes i a l’hora del pati també estaven separats; les taules de multiplicar les aprenien en castellà tot cantantles. Bé, en realitat, tot s’aprenia en castellà; les nenes feien una assignatura que es deia “labors”. Es tractava d’aprendre a cosir i fer puntes de coixí o ganxet. Bernat Ibáñez Tenien un professor del “Frente de Juventudes Españolas” i, cada dia, quan entrava a classe, hi havien de ser tots. Llavors es posaven drets, estiraven el braç i cantaven el “Cara al Sol”. Tenien un pupitre per a cada dos nens, el material era facilitat i només hi anaven nens o nenes, a una mateixa escola. Hi havia uns vint nens per classe. El dinar era de franc. Sortien en formació, i havia de tocar un xiulet per poder jugar. Quan tornava a tocar el xiulet, s’havia de tornar a formar. No els van pegar mai. Carla Ollich La iaia Conxita em va explicar que quan els castigaven els feien agenollar i els posaven un gra de blat de moro sota de cada genoll. També els feien copiar cent vegades
olla de grills
41