Segurañes Redorta, Joan (Vic 1932) L’escultor Joan Segurañes neix al casc antic de Vic l’abril de 1932. Criat en un entorn familiar marcat per l’art a causa del taller escultòric patern, és l’escultor d’estatuària clàssica academicista més rellevant de la segona meitat del segle XX a Vic. Es forma a Vic però completa la seva preparació artística a Barcelona assistint a la Llotja i al curs lliure de Vicente Navarro, just complerts els divuit anys. Forma part també de l’Agrupació d’Artistes Vigatans i treballa al taller de l’escultor Camps Arnau de la capital catalana. El 1950 coneix Josep Clarà, escultor que l’influencia i el defineix profundament, abans d’instal·lar-se a Vic al taller familiar on treballa en restauracions i encàrrecs fonamentalment religiosos. No és, però, fins el 1960, any en què Concepció Alibés esdevé la seva esposa i model, que Segurañes es dedica plenament a l’escultura creativa mentre s’aparta de la reproducció i adopta la figura femenina com a tema predilecte de la seva creació. Segurañes s’afirma com a escultor emblemàtic de la ciutat quan obté la medalla d’or de l’Ajuntament de Vic en escultura i realitza, el 1962, l’escultura de Sant Pere per a la façana de la catedral de Vic. El 1975 exposa individualment per primera vegada a la Sala de Belles Arts de Sabadell. A partir d’aquesta mostra no ha interromput l’exposició de la seva obra arreu de Catalunya, destacant-hi la participació en la Fira Internacional de Barcelona de 1980 i de 1981. Localment ha difós la seva obra a la Galeria d’Art El Carme de Vic. L’any 1978 esculpeix una figura de l’Estudiant de Vic per a la plaça de Miquel de Clariana; posteriorment realitza un St. Jordi pe la seu del Consell Comarcal d’Osona i un altre per la Diputació de Barcelona. A les primeries del segle XXI realitza una figura de St. Felip Neri destinada al temple de la Sagrada Família de Barcelona. Soci del Reial Cercle Artístic de Barcelona i membre fundador de l’Associació d’Artistes de Vic i Comarca “El Cloquer”, Segurañes perpetua el modelatge del fang en el seu taller del carrer del Cloquer de Vic. El classicisme formal, la sobrietat, l’harmonia, la naturalitat i la delicadesa són conceptes definitoris de l’obra escultòrica i dels dibuixos de Segurañes. Tot i dominar la tècnica d’esculpir la pedra i tallar la fusta, el modelatge de l’argila, per després concloure l’obra a bronze, és el mitjà creatiu més usat per Segurañes que, acariciant el fang dóna vida a la terra conferint una discreta sensualitat al nu femení. Els dibuixos, de tons sípia, són un testimoni de la rellevància del volum en la creació plàstica de l’artista vigatà.
133