LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu
LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres. OLOT - Març 1995
Núm. 19
Donzella exemplar i model de virtuts cristianes Aquest fullet és adreçat d'una manera especial a les donzelles treballadores que freqüenten els obradors i fàbriques, puix que en ell vénen dedicades unes ratlles a remembrar qualques dades de la vida exemplar i eminentment cristiana d'una joveneta de suara, la qual, dins l'enrenou de telers i màquines, sapigué omplenar-se de virtuts i mèrits, tot guanyant-se el pa de cada dia per a ella i per als seus. Es deia Lliberada Ferrarons i Vivés, era filla d'Olot i de pares pobres, però honrats i treballadors. D'ella trobem escrit: «que de les ànimes privilegiades dels nostres temps, no se'n coneix cap que ofereixi tanta seguretat, fermesa i elevació d'esperit com la Lliberada, donzella humil, espill de laboriositat, model de paciència i patró perfecte de virtuts cristianes». —Excel.lentíssim Arquebisbe de Tarragona, doctor Exanove.— «No hi ha cap dubte que els meus successors col•locaran a la Lliberada a l'honor dels altars». —S. S. Gregori XVI.— «Tindré gran interés en introduir la causa de Beatificació de Lliberada, juntament amb la de Gemma»— paraules de Pius X al Pare Recoder.— El B. P. Claret i diferents Bisbes de Catalunya enaltiren, en el seu temps, les virtuts i pietosa nomenada de la gloriosa i exemplar olotina. El P. Butinà, jesuïta, publicà, fa uns anys, una ressenya de la seva vida, presa de la documentació que sota jurament firmaren davant de Notari més de seixanta persones que l'havien conegut i tractat, i que li féu avinent, el darrer director espiritual de la donzella. Tot just d'obrir aquelles planes ja s'hi sent bella flaire de virtut i encís. De ben petita, tot el seu deliri era estimar i honorar a Jesús Sagramentat i a la Verge Santíssima, sota l'advocació de la Mare de Déu del Tura i del Carme. A no
privar-li la salut o una obligació urgent, la Sagrada Comunió era el seu aliment quotidià; i totes les vesprades en tornar de la fàbrica, que la tenia a Sant Joan les Fonts, sentia com una obligació sagrada i deure de justícia el visitar a l'augustíssim Presoner del Sagrari i a la Moreneta del Tura. L'amor intens a la pietat i al treball foren les dues aletes que l'ajudaren a enlairar-se fins al cimal de la perfecció cristiana. L'oració la preparava per al treball, i el treball la disposava per a l'oració, ja que l'un és complement de l'altre, puix el treball mancat d'oració, sempre és fruit de l'avarícia, i l'oració sense treball, emmena sovint a l'ociositat i vagància. Era dita seva molt familiar i coneguda: Noies, els ulls a la feina i el cor a Déu. Tot treballant no podia veure que fent córrer massa la llengua, les mans romanguessin parades, mancant a la justícia envers als amos. Vint-i-un anys seguits fou laboriosa i exemplar treballadora de la fàbrica, deixant arreu petjades formoses de consideració i benevolença, entre els amos i companyes. La falla de salut l'obligà a plegar la feina. La santificació de les festes la suggestionava santament, puix Mare de Dèu del Tura que se la veia sempre endiumenjada, però sense luxe, ni vanitat, ben patrona d'Olot alegroia i tota enfeinada en obres de pietat i misericòrdia. L'angelical puresa i la modèstia cristiana formaven el deliri i l'encís del seu cor. Mai comportà al seu costat cap mot inconvenient, ni conversa lliure; i, tant sentia i idolatrava l'honestedat, que si a voltes s'adonava de què qualque amiga duia el mocador del coll, que llavors s'estilava damunt del gipó, un xic desclòs, amatenta li oferia agulles de cap, que sempre tenia avinents, pregant-li que, per amor a la Verge Immaculada, no malmenés la formosa modèstia. A una ànima tan pura no podien mancar-li proves ni tribulacions, puix són les fineses amb què Déu ordinàriament regala als qui vol i estima. Ja vingué al món feble i delicada de salut, i tota la seva vida fou una llarga i penosa malaltia. Per espai de més de vint anys, sojornà dins el gresol de les tribulacions i penes. Esglaia i commou llegir les dolences greus que flagellaren el seu cos migrat que deixà escrites el seu metge. Els darrers tretze anys de la seva vida els passà contínuament enllitada, de les quals resultes tot el seu cos estava Ilagat; i en cap moment es desclogueren els seus llavis per a dir una paraula d'impaciència, de desgrat o de queixa. Ben al contrari; si algú la compadia, responia tot seguit:'«més va patir Jesús per mi, i molt més mereixen els meus pecats-. De més a més, els esperits diabòlics, per permissió divina, la torturaven amb tentacions les més vergonyoses, i fins amb mals tractes físics, flagel.lacions i apunyegaments, assolint-li tot plegat el títol de miracle de paciència. Les tribulacions i proves quasi sempre solen anar acoblades amb dolceses i espirituals consols; doncs també en fruí la pacienta Lliberada, puix que la beatífica Trinitat, de la que era especial devota, es complaIa en recreiar-la, apareguent-se-li en diverses formes; el bon Jesús la visità moltes vegades, ja duent la creu, ja a similitud de pobre, o de sacerdot, que li administrava la Comunió; i la Verge Santíssima, voltada d'àngels i acompanyada dels seus Sants Protectors, la consolava i animava ben sovint. La visió profètica, el do de consell i de penetració foren molt admirats en ella i el haver conseguit del Cel mercès i gràcies especials la feren coneguda, estimada i venerada de propis i estranys. Ornada de mèrits i virtuts, en la diada que ja havia predit de l'angèlic Sant Lluís (21 de juny de 1842), als trenta-nou anys d'edat passà a vida millor amb olor de santedat. Vulgui el Cel que un jorn, si ha d'ésser per a major glòria de Déu i profit de les ànimes, poguem veure-la coronada amb els Ilaurers gloriosos de la Beatificació. DOMINGO BALCELLS, pvre.
GOIGS EN LLOANÇA DE LA SERVENTA DE DÉU
LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS VERGE i CONFESSORA (OLOT. 1803 - 1842)
Si has estat obrera honrada que has sofert lluita i trasbals, vetlla sempre, Lliberada, pels obrers i pels malalts. Cinquè fill que el cel envia a la llar d'uns olotins que, amb valor i fe en Maria, van complint els seus destins. Si molt pobra rés l'albada, amb Jesús, tens capitals. L'orfenesa no us espanta: mare i filles junteu mans. Des de l'hora que el gall canta guanyes pa, tu, sens descans. Entremig de maltempsada serves purs els ideals. L'ideal d'un Déu que estima i que salva el ramat seu; d'un treball que, amor, sublima: —Mans per feina, cor per Déu». A la fàbrica lligada, ets un àngel en món fals. Solidària companya per treball i oració, quan vindrà malura estranya, et faràs oblació. Si com Job fores provada, com el Crist. ofrenes mals.
Quan el cel se t'ennuvola i t'envolta un mar de fel, l'esperit t'escapa i vola cap al Tura o al Carmel. Tu i el bou de la ramada, de Maria sou puntals. T'és la Creu com la bandera que guiava el teu combat: del teu llit és infermera l'Una i Santa Trinitat. Visitants de vida errada troben Déu pels teus vials. Premiant el greu calvari del teu cos i l'esperit, Déu et fa reliquiari amb prodigis beneït. Com Jesús, al llit clavada, parallams ets dels mortals. Has sentit que amor et crida —ara sí!— del Paradís. Matinada tan ungida d'aquell jorn de sant Lluís! Tota Olot és perfumada de consols celestials. Per la teva fe abrandada que il.lumina els caminals, vetlla sempre, Lliberada, pels obrers i pels malalts.
LLETRA: LLUÍS BADIA i TORRAS
Donar gràcies a Déu, per favors obtinguts per intercessió de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons Pel bon resultat d'una delicada operació quirúrgica. Josefina Esquena, vídua Buch. Per una gràcia obtinguda per intercessió de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons. Una família de Sant Feliu de Pallerols. Per gràcia obtinguda. Teresa Bofill. La meva dolença no s'ha pas curat, ha millorat. Peró m'ha donat una serenor impensada. Moltes gràcies. Ll. Per la solució d'assumpte molt important. M. C. F.
ORACIÓ PER OBTENIR DE L'ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adornàreu l'ànima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per al terra fent el bé; feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor.
Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar: Vice-postulador: Jaume Llagostera, pares Carmelites
Verge del Portal, 10 Telèfon (972) 26 05 93
Pare nostre. avemaria. gleria. Amb aprovació eclesiastica
17800 OLOT (Girona)
Donatius per la Causa de Beatificació de Lliberada Ferrarons i Vivés Família Dorca-Vilalta, 2.000 ptes.; C. V. C., 5.000 ptes.; Maria Vergés, 2.000 ptes.; C. V. C., 2.000 ptes.; Enriqueta Turón, vídua Llagostera, 5.000 ptes.; C. V. C., 2.000 ptes.; Una família de Sant Feliu de Pallerols, 25.000 ptes.; Divina Providència d'Olot, 5.000 ptes.; Aniol Olmedo, 5.000 ptes.; Maria Àngels Llagostera de Canals, 1.000 ptes.; Rosa Surià, 2.300 ptes.; Carme Soy, 1.000 ptes.; Prat, 6.000 ptes.; M. H. J., 2.000 ptes.; Lluís Badia, 1.000 ptes.; família Serrat de la Pinya, 2.000 ptes.; Irene Genover, 10.000 ptes.; Clínica del Tura, 5.000 ptes.; família Badosa-Castanys, 1.000 ptes.; M. Roig Carbonell, 3.500 ptes.; diversos donatius, 30.500 ptes.; LI. 3.000 ptes.; bústies de la ciutat, 151.000 ptes.; família Esquena 60.000 ptes. Impremta BONET - OLOT - Dipóse Legal GE-874186