Núm_35-CAT

(1803 - 1842)

Dibuix de Joan Sala Plana

Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Venerable LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS, Terciària Carmelita, model de joves obreres.

OLOT – ABRIL 2017 – Núm. 35

EL I CENTENARI DE LA MORT DE LLIBERADA En plena postguerra, i sense preparatius que vinguessin de gaire lluny, però amb un ressò popular extraordinari, l’any 1942 es va celebrar a Olot el I Centenari de la mort de Lliberada Ferrarons. La idea va néixer de sis devotes de la Lliberada que van anar a trobar un capellà per exposar-li la conveniència de fer alguna cosa per celebrar el Centenari de la mort de la Serventa de Déu. Aquesta senzilla iniciativa d’una tarda de diumenge del mes d’abril es va convertir en un esdeveniment d’aquells que, com deia un diari de Girona de l’època, només passen, a tot estirar, cada mitja centúria a partir de motivacions veritablement extraordinàries.

La narració d’aquesta celebració va ser recollida en un llibret titulat “La Serventa de Déu Lliberada

Número extraordinari del Butlletí Oficial Eclesiàstic de la Diòcesi de Girona on es recull la celebració del I Centenari de la mort de Lliberada Ferrarons. 1942

Ferrarons y Vivés, donzella obrera d’Olot. La seva vida i les seves virtuts, exaltades en el I Centenari de la seva mort”, que es va editar com a suplement o número extraordinari del Butlletí Oficial Eclesiàstic de la Diòcesi de Girona.

Aquesta commemoració, com veurem, va ser determinant perquè el bisbe Josep Cartañà es decidís a obrir el Procés Ordinari de Beatificació i Canonització.

A Olot es va començar a fer interessar diferents persones i grups d’Església i també obreres del tèxtil. I aviat el rector-arxiprest Mn. Antoni Butiñà, previ permís del Bisbe, va constituir una Junta, que de seguida es va coordinar bé amb l’alcalde Pere Bretcha.

La Junta, veient que faltava poc temps pel 21 de juny, data del Centenari, va treballar de valent, fent el programa de festes i repartint-lo a totes les famílies i a cada un dels obrers i obreres d’Olot. També es va enviar material a les altres parròquies del Bisbat, a bisbes, cases de religiosos, 1942. Carrer Lliberada adornat.

Foto: M. Vilardell

1942. Balcons engalanats amb la imatge de la Lliberada Ferrarons.

Foto: Serradell

etc. Es va confeccionar un retrat, de 50 x 40 cms., reproducció fotogràfica d’un dibuix de la Lliberada, que la gent va posar durant les festes del Centenari als balcons, finestres i aparadors. Uns altres quadres més grans encara adornarien la façana del temple parroquial (el de Vicenç Solé Jorba) i la seva sala de conferències (el de Mas Collellmir, que després es col·locaria a l’Ajuntament d’Olot).

Es van repartir cinc mil estampes i cinc-centes estampes-fotografies, i es va recórrer a revistes religioses, a la premsa local de Girona i Barcelona per difondre articles, 1942. Façana de l’església de Sant documents i informació.

Esteve amb la pintura de V. Solé Jorba La major part de la (1904–1946).

Foto: M. Vilardell societat civil fins i tot va adaptar els seus horaris (laborals, d’oci i d’altres) al programa de festes del Centenari.

Olot es va posar de vint-i-un botó per a l’efemèride.

El bisbe Josep Cartañà va ser rebut multitudinàriament la tarda del dissabte, vigília del dia del Centenari. La vila estava de festa grossa, amb un formigueig de gent admirant els carrers engalanats i participant en la rebuda calorosa al bisbe.

Pintura de B. Mas Collellmir (1900 – 1980). Es troba al saló de plens de l’Ajuntament d’Olot junt amb altres fills il·lustres de la ciutat.

Foto: X. Espelt

L’endemà, dia 21 de juny, a les 8 del matí, el bisbe va presidir una missa de comunió general amb l’església plena. Després van anar arribant molta gent de fora i d’altres comarques (de Girona hi va haver una expedició, organitzada per l’Acció Catòlica de Girona, de més de quatrecentes persones).

1942. Els representants dels diferents estaments eclesiàstics, civils i socials presidint la cerimònia dalt d’un cadafal (dissenyat per l’artista Lluís Carbonell) situat dalt del presbiteri de l’església de St. Esteve.

Foto: M. Vilardell

A 2/4 d’11 va començar l’Ofici de mig pontifical, amb assistència de les entitats religioses representatives de la ciutat i les autoritats. El Prelat ocupava el tron al costat de l’Evangeli. El celebrant fou el Dr. Esteve Canadell, Vicari General de la diòcesi i va predicar

l’homilia el rector Mn. Antoni Butiñà i Pagés.

Gentada davant l’església de St. Esteve.

Foto: M. Vilardell

Processó davant de St. Esteve Foto: M. Vilardell 1942

Participants en la celebració del centenari.

Foto: Vilardell 1942.

Després de l’Ofici, la comitiva es va desplaçar a l’Ajuntament, on, en sessió extraordinària, el Consistori va nomenar Lliberada Ferrarons “Filla Predilecta d’Olot”, i va incorporar el seu retrat a la galeria d’olotins il·lustres.

Tot seguit, tota la mateixa comitiva es va dirigir enmig de les aclamacions populars al carrer on va morir la Lliberada -que estava especialment adornat- i s’hi va fer l’acte de descobrir, a la casa, una làpida commemorativa del Centenari i una visita a la humil cambra on va passar els seus últims anys.

A la tarda, va tenir lloc a l’església de Sant Esteve un solemne acte d’homenatge a la memòria de la Lliberada, amb tota la representació eclesiàstica i civil i amb el poble que seguia la cerimònia ja a dintre, ja a fora a través d’altaveus exteriors. L’artista Carbonell havia dirigit la col·locació d’un gran cadafal al presbiteri, amb una tribuna principal i quatre més on es van situar diferents estaments eclesiàstics, civils i socials. Va parlar l’alcalde Bretcha, que, en un moment emotiu del seu discurs,

va dir: “Tots vostès recordaran amb mi el respecte amb què les nostres bones àvies

pronunciaven el nom de la Lliberada quan, de petits, durant les vetllades d’hivern i a la vora del foc, ens explicaven la seva abnegada vida i virtuosa mort. Elles portaven l’emoció d’haver viscut la vida exemplar d’aquella donzella”.

A continuació es van anar alternant discursos i recitacions de poesies amb els cants polifònics de l’Orfeó Popular. Menció especial mereix la conferència que va pronunciar el Dr. Esteve Canadell i Quintana, fill d’Olot, i que va ser professor del Seminari de Girona, canonge i Vicari General. Va tractar de les virtuts i fama de santedat de la Lliberada i també va analitzar el valor de les fonts i documents transmesos a la llum i exigències dels cànons per a les Causes dels Sants.

Va cloure l’acte el bisbe Dr. Cartañà, distingint entre la santedat real i la declaració de santedat per part de l’Església, i exhortant tothom a ajudar el bon procés de la Causa amb la pregària i amb la imitació de les virtuts de la Serventa de Déu. El Dr. Calzada, secretari de la vetllada, va llegir finalment un telegrama adreçat al Nunci del Papa Pius XII a Espanya, Mons. Cicognani, en què se l’informava de la magna celebració.

L’ovació final de la gent va ser clamorosa.

1942. Amb les autoritats fent trajecte cap a l’església parroquial.

Foto: Vilardell

Arribant davant la casa on morí la Lliberada.

Foto: Vilardell 1942

L’endemà dilluns, el bisbe va ser acompanyat a visitar la cripta de la Lliberada al cementiri. de la placa a la casa on Després de ser acomiadat 1942. Col·locació morí la Lliberada.

Foto: Vilardell per les autoritats, va tornar a Girona impressionat i agraït pel que havia viscut i experimentat a Olot, tant pel que fa a l’acollida tan càlida que va tenir la seva persona, que en els diferents desplaçaments semblava que l’anaven a masegar, com pel sentiment dels feligresos envers la seva “santa”.

El divendres d’aquella mateixa setmana, dia 26 de juny, la Junta organitzadora del Centenari va enviar al Bisbe una instància amb la relació dels actes celebrats i còpia dels treballs de l’homenatge, perquè ho disposés tot a favor de la Causa de la Lliberada, segons les normes de la Sagrada Congregació de Ritus. Es demanava així oficialment la incoació del Procés Diocesà de Beatificació i Canonització. La resposta no es va fer esperar. En una carta personal a l’Arxiprest d’Olot, el Dr. Cartañà, amb data del 16 de juliol de 1942, escrivia: “He

passat al fiscal per al seu informe la instància i documents relatius a la Lliberada Ferrarons. Queda iniciat el procés o avantprocés”.

1942. D’esquerra a dreta: Mn. Antoni Butiñà, rector d’Olot, l’alcalde d’Olot, Pere Bretcha, i Mons. Josep Cartañà, bisbe de Girona.

Foto: Vilardell

Text extret del capítol 6è del llibre: “Lliberada Ferrarons, una fe sempre jove” de Mn. Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Barcelona, 2006, Ed. CPL

PARE FELIP M. AMENÓS I BONET o. c.

(Tàrrega, 1924 - 2016) Apunt biogràfic El passat 31 de març de 2016 va morir, a la seva terra natal de Tàrrega, el carmelita P. Felip M. Amenós.

Havia nascut el 15 de juliol de 1924 a Tàrrega (Lleida, Espanya), la vigília de la festa de la Mare de Déu del Carme, en una família molt creient.

El 27 de juny de 1953, junt amb altres targarins inquiets i amants del teatre, va fundar la “Benèfica Agrupació Teatral” (BAT). I en fou el President Fundador la temporada 1953–1954. Agrupació que encara avui continua la seva important activitat cultural.

Després de començar a relacionar-se amb una jove i plantejar-se l’oportunitat d’encaminar-se cap al matrimoni, va discernir que la seva més autèntica vocació era la vida religiosa. En un principi pensà que podria ser P. Felip M. Amenós o.c.

Foto: Comas (any 2007) jesuïta, però, influenciat per la vida de Santa Teresa del Nen Jesús, ingressà a l’Orde del Carme en el Convent de Tàrrega on va fer el noviciat.

El 28 de juny de 1955 vestia l’hàbit carmelità a Tàrrega. Va fer els vots temporals el 30 de juny de 1956 i, els perpetus, l’1 de juliol de 1959. Cursà els estudis de filosofia i teologia a Onda (Castelló de la Plana) i Barcelona. Fou ordenat prevere a l’església del col·legi dels Salesians, situat al barri barcelonès d’Horta, el 29 de juny de 1961. Celebrà la seva Primera Missa solemne en la parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega el matí del dia 15 d’octubre. El mateix dia a la tarda s’inauguraren, en la mateixa ciutat, les reformes del convent carmelita, amb l’assistència del Prior General de l’Orde, el P. Kilian Healy.

Durant la dècada dels anys 60 desenvolupà una destacada activitat, tant a Terrassa (Barcelona) com a Olot (Girona), organitzant campanyes i visitant els pobles i escoles veïns per a proposar als joves la vocació carmelitana. El 1963 va ser destinat a Olot per un període de sis anys.

Posteriorment fou destinat al Comi- El P. Felip en la inauguració del II Centenari del sariado Provincial de Venezuela. Arribà Naixement de la Lliberada, el 19 d’abril de 2003. Al costat hi ha el P. Jaume Llagostera (vice-postulador) a Caracas l’1 de novembre de 1969. i, al davant, Mn. Joan Baburés (vice-postulador).

Foto: X. Espelt

L’any 1971 va passar a ser Rector de la Parròquia “Nuestra Señora del Monte Carmelo de Los Rosales”, Caracas, que en aquells moments tenia la seu a l’església de les Germanes Carmelites de la “Madre Candelaria”. El novembre de 1974 va adquirir un gran solar en el que s’hi edificà l’actual complex parro2003. El P. Felip en el despatx del Postulador General de les quial, inaugurat el juliol de 1985.

Causes de Canonització dels Carmelites a Roma.

Foto: C.S.B. El març de 1986, amb el fi de realitzar una etapa de Formació Permanent, es va traslladar a Roma, on va romandre estudiant Litúrgia i on va obtenir-ne la llicenciatura en el Pontifici Institut de Sant Anselm, el 8 de juny de 1989, amb la qualificació “Magna cum laude”.

En el 1989 va aparèixer la seva obra “La oración en el comentario de los salmos de Magno Aurelio Casiodoro”, editada pel Pontifici Institut Litúrgic de Roma.

Més tard, i durant tres anys (1990-1993), va ser a Olot com a prior de la comunitat dels Carmelites. El 1992 es celebrà el Primer Centenari de la restauració del Convent d’Olot. Aquesta any també fou nomenat vice-postulador de la Causa de Beatificació del P. Bartomeu M. Xiberta i s’entrevistà amb l’Arquebisbe de Barcelona per a posar-ne en marxa el corresponent procés diocesà.

Durant aquest període, un petit grup de joves vam demanar, a la comunitat de carmelites, de ser acompanyats per a rebre catequesi d’adults. I el P. Felip va ser qui ens va fer costat, durant tot el temps que va ser a Olot.

En nombroses ocasions ens parlava de la seva estada a Veneçuela, de la seva arribada a aquelles terres, de les seves lluites per aconseguir recursos per a la construcció d’una església, les dinàmiques de treball dels veneçolans, la catequesi que impartia allà, de les preparacions pre-matrimonials... També ens parlava de l’estada del P. Xiberta a Olot i que, de jove, al convent, ell, el P. Bartomeu M., s’enyorava de la seva mare i com va anar arrelant-se, com a fill, amb la seva Mare del Cel, la Verge del Carme...

El març del 1993 va marxar d’Olot i va exercir durant un any com a rector de la Parròquia de Santa Joaquima Vedruna de Barcelona i després va ser 2003. A Roma, estudiant documentació de traslladat a Roma per a impulsar la causa de beatifi- la Causa. D’esquerra a dreta: Carme Serrat, P. Felip M. Amenós o.c. i Montse Isamat.

cació dels Màrtirs de la Província Carmelitana de Catalunya durant la persecució religiosa dels anys 1936-39 a Espanya.

Durant la seva estada a Roma i, després de realitzar els estudis corresponents, l’any 1996 fou nomenat Postulador General de l’Orde i, com a tal, va assistir, el març de 1998, a l’obertura oficial del procés de canonització del P. Xiberta, en el palau episcopal de Barcelona.

Com a Postulador General de les Causes de Beatificació i Canonització dels Sants Carmelites, vetllà especialment pels avui beats màrtirs carmelites de 1936 i per la venerable Lliberada Ferrarons.

Fou qui impulsà la proposta d´un nou Vicepostulador per a la Causa de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons: Mn. Joan Baburés, nomenat l’any 2002 i que, a partir d’aquell moment, treballà, junt amb el P. Jaume Llagostera, també vicepostulador i animador de la Causa de la Lliberada.

Durant el 2003 participà en els actes de la celebració del II Centenari del naixement de la Lliberada que es realitzaren a Olot, el 19 d’abril i el 21 de juny de 2003.

Una petita representació de la Comissió anà a Roma, a la Casa Generalícia dels carmelites, a estudiar la documentació, que es troba allà, referent a la Causa de la Venerable olotina. Ens va acollir com un bon pare.

En ocasió de la imminent publicació de la nova biografia de la Lliberada, titulada “Lliberada Ferrarons, una fe sempre jove”, escrita per Mn. Miquel Àngel Ferrés, el P. Felip en va fer la revisió i orientà l’autor en alguns aspectes. I vingué expressament a Olot a la presentació del llibre, acte que es va fer a l’Ajuntament d’Olot el 20 d’abril del 2007.

Estimava Olot i molts estius venia a fer-hi estades.

Sempre es mostrava molt proper i ens donava consells per tirar endavant la Causa de la Lliberada. També ens explicava fets i miracles d’altres causes, com els de la Beata Candelaria de San José de Veneçuela...

Com a Postulador General, càrrec que exercí fins l’any 2007, el P. Felip va dur a terme una gran i eficaç activitat en bé de l’Orde del Carme. Fruit d’aquest treball foren les beatificacions de Maria Crocifissa Curcio (13 de novembre Acte de presentació del llibre “Lliberada Ferrarons, una fe sempre jove” a de 2005), de Maria Terel’Ajuntament d’Olot. 20/04/2007 D’esquerra a dreta: Mn. Miquel Àngel Ferrés (autor del llibre), Mons. sa Scrilli (8 d’octubre de Carles Soler, bisbe de Girona, Lluís Sacrest (alcalde d’Olot), P. Felip M. Amenós (Postulador de la Causa) i Josep Murlà (presentador del llibre). 2006), dels màrtirs carmeFOTO: Publicada al setmanari núm. 1393 de “La Comarca” d’Olot el lites de Catalunya (28 d’oc26/04/2007

tubre de 2007), de Candelaria de San José (27 d’abril de 2008), d’Àngelo Paoli ( 25 d’abril de 2010) i dels màrtirs carmelites de la Bètica i de Castella (13 d’octubre de 2013) -quan ell ja havia cessat del càrreci la canonització del Beat Nuno de Santa Maria Alvarez Pereira (26 d’abril de 2009).

L’any 2009 retornà a la província carmelitana de Catalunya amb un estat precari de salut i va ser destinat a la comunitat de Terrassa. Els últims mesos de la seva vida els va viure a la seva ciutat natal de Tàrrega, a la Llar d’Avis El Carme (antic convent).

Va morir a l’edat de 91 anys, dels quals 59 els va viure com a religiós profés i 54 de prevere. L’Ofici religiós exequial es va 2013. El P. Felip a la comunitat dels celebrar el dia 1 d’abril a l’església del Carmelites de Terrassa.

Foto: A. Soler Carme de Tàrrega, amb diversos sacerdots carmelites i diocesans, presidits pel P. Manuel Bonilla, Prior Provincial. Fou sepultat al cementiri targarí.

El Senyor, Bon Pastor, l’ha acollit a la Pasqua Eterna promesa!

I tots nosaltres li agraïm la seva tasca en favor de la Causa de la Lliberada Ferrarons i el seu mestratge espiritual i la seva amistat.

LLIBERADA FERRARONS: UNA FE SEMPRE JOVE

Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Aquesta recent biografia capta la vida i les virtuts d’aquesta jove treballadora catalana amb un llenguatge actual i unifica amb traça la història amb la vida actual de les persones. Al lector, se’l coŀloca davant de la simplicitat de la fe d’una dona jove que va viure en pobresa i malalta. És un llibre catequètic que ens porta a captar l’essencial de l’espiritualitat cristiana. Alhora, és una altra oportunitat per conèixer i estimar algú a qui molts ja consideren santa.

Centre de Pastoral Litúrgica. cpl@cpl.es | www.cpl.es 220 pàgines

El podeu trobar a: la llibreria diocesana Casa Carles de Girona, a la Plaça del Vi, n. 2 - 17004 Girona Tel. 972 41 28 78 - llibreria@bisbatgirona.cat i en altres llibreries especialitzades

175 è. ANIVERSARI DE LA MORT DE LLIBERADA FERRARONS I VIVÉS 21 DE JUNY 1842 – 21 DE JUNY 2017

Aquest any celebrem els 175 anys de la mort de la vererable Lliberada Ferrarons.

Per tal de seguir mantenint el seu record, s’està preparant la publicació de la carta escrita per Joan Calvó i Morató el dia 3 de juliol de 1842, dotze dies després de la mort de la Lliberada i a la qual va ser present el Sr. Joan Calvó. La carta, dirigida a la seva germana Carme de Molins i Calvó-Morató, explica, tal i com diu el títol, la “Relació dels mals i aguts dolors, preciosa mort i enterrament de la Gran Serventa de Déu, Lliberada Ferrarons i Vivés, donzella natural de la Vila d’Olot que morí el 21 Juny de 1842”.

NOTÍCIES / CARTES REBUDES (fragments) · Giovanna Brizi, nascuda a Roma l’any 1967, és l’actual Postuladora General de l’Orde Carmelita. Substitueix l’anterior Postulador Giovanni Grosso que ho fou del 2007 al 2015. Des de 1999 realitza l’activitat de col·laboració externa en la redacció de vàries “Positiones” i en la investigació en nombrosos arxius, a nivell nacional com internacional. A partir de 2013 és Postuladora de diferents causes de beatificació i canonització. Des del setembre de 2015 és Postuladora General de l’Orde Carmelita. · Amb respecte i humilitat els sol·licito la donació d’una relíquia d’aquesta germana que ja està camí dels altars. Sóc un fidel catòlic i desitjo la proximitat de la germana en la pregària per demanar la seva intercessió i estendre la seva devoció entre els membres de la meva parròquia. Oscar Delgado. Costa Rica (Juliol 2015). · M’agradaria saber si poden orientar-me per a aconseguir una relíquia de la Lliberada Ferrarons. És per a la meva esposa, Núria, de 50 anys, però en porta 34 amb moltes malalties (que van empitjorant) i tota una altra sèrie de creus. Els quedaríem molt agraïts, tant jo com les nostres nenes, que mai la veiem passejant pel carrer o fent coses normals. També els demano pregàries per la seva mare, Dioni, que està molt delicada i a qui la Núria no pot socórrer, tot i desitjar-ho. Francisco Reverter. Madrid (Agost 2015). · Desitjo rebre de la vostra amabilitat algunes relíquies “ex-indumentis” per a la meva devoció personal i també per oferir oportunament a malalts i necessitats.

Resin per la meva VOCACIÓ SACERDOTAL. Sóc seminarista diocesà i estic acabant els meus estudis. Preguin per mi. José Ricardo Barbosa. Brasil (novembre de 2015). · Em dic Daniel García, natural de Granada, Espanya; però des de fa més de 4 anys que m’estic a Filipines treballant i, és clar, donant sempre testimoni de Déu tant com es pugui. Des que fa alguns anys un devot de la Venerable Lliberada Ferrarons me la fes conèixer, que no he deixat d’encomanar-me a la seva intercessió, tant em fascina la seva magnífica vida religiosa i com va saber empènyer tantes ànimes a la Fe. És ben bé un clar exemple d’amor a Déu i salvadora d’ànimes que va donar testimoni de la seva fe fins al final, tot donant la seva vida per amor a Déu. Filipines (desembre 2015). · Sóc un aspirant a religiós agustí recol·lecte i els escric des de la casa de formació Ntra. Sra. del Bon Consell, a Palmira, Tàchira (Veneçuela). Conec l’exemple de vida de la Venerable Lliberada Ferrarons gràcies a un oncle meu que n’és devot i li he de dir que l’exemple de la seva vida m’ha cridat fortament l’atenció, ja que va decidir portar Jesús on sentia que era necessari. A ella encomano els meus treballs de

pastoral i la meva vocació. Puc assegurar que l’exemple de la seva vida m’ha ajudat a respondre al que Déu em demanava: avui vull ser sacerdot religiós i així més configurar-me amb Crist. El motiu per què m’adreço a vostè és per si pogués enviarme una o dues estampes amb relíquia de la Lliberada (una per al meu oncle i una altra per a mi) i, si pot ser, material per a promoure la seva devoció. José Alejandro Molano. Veneçuela (Gener 2016). · Vaig rebre amb joia informació del procés de beatificació de la nostra Venerable Lliberada i em va impactar en pensar el temps que ha passat ja i en com no decau: difícil de creure, perquè ja han transcorregut 200 anys! Jano Dante Jover. Bolívia (Gener 2016). · Els volia demanar, si no és massa, si em poden enviar més estampes i alguna altra relíquia: la meva mare ja té la seva i la resta del que em van enviar l’he repartida entre malalts greus, sacerdots i germanes consagrades. M’agradaria poder seguir escampant la seva devoció aquí a l’Argentina. Maria Paula Cacia (Abril 2016). · La gràcia, la misericòrdia i la pau de Déu Pare i de Jesucrist, nostre Senyor.

Recordeu-vos, si us plau, de la meva família i de mi en les vostres pregàries i a l’altar durant la Divina Litúrgia: la meva dona (Nashwa Fam), el meu fill de 6 anys (Thomas Khalil), i jo mateix (Maher Khahil). Us demanaria una relíquia de la benaurada Lliberada Ferrarons i Vivés o estampes amb oracions o que hagin estat en contacte amb el seu sepulcre a fi de tenir-les per rebre’n benedicció. Que nostre Senyor Jesucrist i la nostra santa Mare Maria recompensi la vostra amabilitat i us beneeixin. Maher Khalil. Jersey City (Abril 2016). · Hola, em dic Òscar Cerdá i visc a Mèxic. Avui he rebut amb molta alegria l’estampa i el butlletí de la Lliberada. Faré per difondre a la meva parròquia el seu testimoni de vida, el seu total lliurament a Déu, la seva senzillesa...Gràcies! Si els va bé, me’n poden enviar més en els propers butlletins. Resaré la pregària fins que un dia arribi a ser proclamada santa la nostra estimada ja Venerable Lliberada. Gràcies un altre cop i que Déu els beneeixi. Mèxic (Maig 2016). · Sóc un sacerdot catòlic d’Argentina, el P. Sebastián Genoni. Els escric per saber si em podrien enviar alguna estampa amb relíquia (de tercer grau) de la Venerable Lliberada Ferrarons. En la nostra petita parròquia tenim un grup gran de joves i voldria fer conèixer la vida de la nostra germana i, si fos possible, tenir-ne un signe per a la seva veneració. Gràcies pel que fan per promoure la santedat a l’Església.

Que Jesús els beneeixi. Argentina (Agost 2016). · Estimats germans, moltes gràcies per tot el que durant aquest any m’heu

acompanyat amb la pregària i per la quantitat d’estampes i relíquies que m’heu enviat: tot ha esta repartit entre sacerdots i malalts i ha aportat moltes benediccions i ha donat molts fruits espirituals. Beneït sigui Déu!. Doncs, els demano si em poden enviar més estampes i relíquies per portar-les a malalts, en especial d’hospitals.

Maria Paula Cacia. Argentina (Desembre 2016 ).

· Per mail hem rebut cartes demanant informació, estampes i relíquies de la Venerable Lliberada. Procedien de: 2015. De juliol a desembre: COSTA RICA (2), ARGENTINA (1), PORTUGAL (1), POLÒNIA (1), BRASIL (3), FILIPINES (1), INDONÈSIA (1), BOLÍVIA (1), MADRID (1), CÒRDOVA (1), HOSPITALET DE LLOBREGAT (1) 2016. De gener a desembre: COSTA RICA (1), ARGENTINA (3), BRASIL (32), FILIPINES (4), VENEÇUELA (1), COLÒMBIA (2), ESLOVÀQUIA (1), CÒRDOVA (1), USA: MIAMI, TEXAS, JERSEY CITY (3), MÈXIC (4), MALÀYSIA (2), GRANADA (1), HOSPITALET DE LLOBREGAT (1)

Quadre de R. Boix.

Pintura probablement del segle XIX.

FAVORS REBUTS PER INTERCESSIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Convé molt que aquelles persones que hagin confiat alguna gràcia a la intercessió de la Lliberada i que hagin vist complert el seu desig, ho comuniquin al Vicepostulador. Per això i per donar fe que es manté ben viva entre els fidels la fama de santedat de la Serventa de Déu, agrairem les vostres col·laboracions, que publicarem aquí mateix. · Estimats germans promotors de la Causa de Beatificació de la Lliberada, No es poden imaginar el contenta que estic per haver finalment aconseguit l’adreça electrònica amb què poder-me posar en contacte amb vostès i fer-los arribar, així, la meva petició.

Em dic Maria Ángeles i resideixo a Granada, ciutat al sud d’Espanya. Sóc mare de tres fills: en Ramon, en Daniel i en Fermín de 19, 22 i 27 anys.

Fa una mica més de 8 anys el meu fill Daniel em va manifestar la seva voluntat d’ingressar en el seminari per a poder ser ordenat sacerdot algun dia. La decisió va ser una mica difícil per mi, ja que esperava que es casés i tingués fills (cosa que esperem totes les mares). Vaig decidir, però, que es fes la voluntat de Déu i vaig respectar la seva decisió vocacional.

Després de tots aquests anys, el meu fill serà ordenat sacerdot el proper mes de juliol i serà enviat a Àsia, com a missioner, cosa que m’entristeix molt, ja que estarà molt lluny de mi; tanmateix, em fa molta alegria saber que, tot i ser tan jove, pugui ser missioner de la Paraula Viva de Déu en un altre continent com és Àsia, tan diferent i difícil en algunes ocasions.

Ja fa anys també que un bisbe d’aquí, de la diòcesi de Granada, li va fer conèixer la figura de la tan coneguda Venerable Lliberada Ferrarons, de qui es va fer molt devot i a qui no para de voler imitar, en especial ara que se’n va a Àsia.

M’agradaria, si us plau, sol·licitar-los 3 estampes amb relíquia de segona o tercera classe de la Venerable Lliberada Ferrarons per poder-n’hi regalar una al meu fill, com a regal d’ordenació sacerdotal, fet que estic segura que li farà molta il·lusió i també per poder-ne regalar una a cada un dels altres dos fills perquè els protegeixi.

María Ángeles Prieto Álvarez. Granada (Maig 2016). · Molt atenta i amable persona que em llegirà. No sé pas qui tindrà la bondat de llegir aquestes meves línies; però sí que li prego que m’escolti i em tingui en consideració. Li explico el què: Com veurà per la meva signatura, jo també sóc Ferrarons i també tota la meva família i avantpassats. Els meus besavis i el meu avi Miquel Ferrarons, els seus fills Joan, Quico i Lluïsa (oncles meus) i també la meva àvia Josefa Funosas de Ferrarons

(dona d’en Miquel) tots ells eren fills d’Olot. El meu avi, em sembla nascut pels volts de 1807, i tots els altres, hi van viure i hi van ser enterrats.

El meu pare es va traslladar de jove a Barcelona, on jo vaig néixer, i per motius laborals ja no va retornar a Olot. Només hi vam passar unes vacances quan jo era petita.

A hores d’ara ja ha mort tota la meva família. Jo ja tinc 83 anys i estic sola en aquest món amb les meves petites xacres i trista per la soledat.

Un conegut meu no fa gaire que va ser a Olot, de passada, i vaig tenir una gran sorpresa quan em va dir que havia vist un carrer anomenat Ferrarons, una botiga amb el mateix nom i un fulletó parlant de la Venerable Ferrarons. Em va corprendre el pensar que ella pugui estar emparentada amb els meus avantpassats. Ja no em sento sola: és com si hagués trobat una germana o família del meu pare. Saber que a Olot hi ha Ferrarons em fa ben feliç.

Em sembla que les meves xacres i desànim hagin minvat amb aquest nova. Em sento molt contenta. És com si ja no estigués sola. M’ha quedat al cor una estranya sensació.

Podria ser que el meu avi s’hagués trobat amb ella algun cop? Em fa contenta pensar que podria ben bé ser. Per les dates prou pot ser que hi hagués algun parentiu proper amb la Venerable Lliberada.

El motiu, doncs, d’aquesta carta és -i us ho demano per favor- dir-los si em poden enviar alguna fotografia o alguna estampa d’ella. És que em cal tenir-la a les meves mans.

Voldria que em fessin cas i que pogués rebre, abans de morir-me, aquesta estampeta que ara és el que em fa més il·lusió del món. Ara mateix ja és la meva donzelleta estimada. Sóc creient i sento alguna cosa que no sabria explicar.

Mil gràcies per escoltar-me. M’agradaria rebre ben aviat la seva resposta.

Mercè Ferrarons. Hospitalet de Llobregat (Juliol 2015).

Agulla de pit. Creada i posada a la venda el 1925

DONATIUS PER A LA CAUSA DE CANONITZACIÓ DE LLIBERADA FERRARONS Donatius des de gener de 2015 a juny de 2016: Donatius anònims, 100 + 50 + 50 + 100 + 50= 350€ Suma de donatius recollits a les caixetes de les diferents esglésies, 1.445,11€ Viacrucis a Sant Francesc, 218,70 € Rosa Surroca, 50€; Esteban Soy Guix, 250€; Irene Serra Falgarona, 300€ ORACIÓ PER A OBTENIR DE L’ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Oh Esperit Sant Diví, consolador i santificador de les ànimes, ja que adornàreu l’ànima de l’angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé, feu que, per la seva eficaç intercessió a favor de nosaltres, pecadors, i per mitjà dels prodigis realitzats per la vostra Serventa, experimentem com n’és de suau i confortador el vostre amor!.

Pare nostre, avemaria, glòria.

Amb aprovació eclesiàstica.

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per a la tramesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar a: Vicepostulador: Mn. Joan Baburés i Noguer Cúria Diocesana, Plaça del Vi, 2 - 17004 GIRONA Tel. 972 41 27 20 / 639 26 92 81 lliberada@lliberada.org Causa Lliberada Ferrarons, Pares Carmelites Verge del Portal, 10 – 17800 OLOT (GIRONA) - Tel. 972 26 05 93 Banc Sabadell: ES25.0081.7025.5500.0108.2412

Podeu trobar informació a la pàgina web: http://www.lliberada.org i en el bloc: http://lliberadaferrarons.blogspot.com