(1803 - 1842) Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Venerable LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS, Terciària Carmelita, model de joves obreres.
OLOT – Febrer 2022 – Núm. 37
FI DEL PROCÉS DIOCESÀ i seguiment popular
1942- Celebració del 1r centenari de la mort de la Lliberada Ferrarons.
Si bé l’interès per la glorificació de la Lliberada ja es manifesta a rel de la seva mort, no obstant van passar cent anys fins que l’autoritat eclesiàstica va obrir el Procés de Beatificació i Canonització, amb motiu del Centenari de la mort, el 1942. El Procés Diocesà Ordinari es va tancar el 14 de març de l’any 1973, essent Administrador Apostòlic de Girona el Cardenal Narcís Jubany, llavors Arquebisbe de Barcelona, que va portar personalment a Roma la còpia autèntica del Procés i tota la documentació i la va presentar al Postulador de la Causa, el Procurador General de l’Orde Carmelitana, Rev. P. Bryg que, al seu torn, la va entrar a la Sagrada Congregació per a les Causes dels Sants.
Examinada tota la documentació, fou passada a la Secció Històrica de la Congregació per a les Causes dels Sants, i el Relator General va encomanar oficialment la redacció de la «Positio super virtutibus i fama de santedat de la Serventa de Déu», base de tot el Procés. Aquest treball va ser realitzat i finalitzat el 1993, sota la direcció del Relator. La Positio, un cop impresa, es distribueix als consultors, historiadors i teòlegs, els quals, sota la direcció del Promotor de la Fe, donen el seu vot o parer i investiguen les dificultats que es presenten. Després es porten a terme les reunions de consultors, bisbes i cardenals membres del Dicasteri, que són els que decideixen la sort de la Causa, encara que el vot definitiu sempre és el del Papa. 1973- Fi del Procés Diocesà. Preparant documentació per enviar a Roma. D’esquerra a dreta: Dr. Jaume Marquès, Mn. Benjamí Bonet, Dr. Andreu Bachs, Mn. Eduard Puigvert, Mn. Josep M. Taberner.
L’any 1992 es commemorà discretament a Olot el 150è aniversari de la mort de la Lliberada, en espera que s’acabés la redacció de l’anhelada Positio i agilités la Causa. L’any següent, el 1993, finalment va ser enllestida la Positio sobre la vida i virtuts de la Lliberada, un treball de 1.155 pàgines, on es recullen les dades 1993- S’acaba la Positio sobre la vida i virtuts de la Lliberada. històriques imprescindibles i Treball compilat pel P. Pau Casadevall. els testimonis que es van poder recollir per tirar endavant la Causa de Beatificació, treball realitzat pel carmelita P. Pau M. Casadevall, sota la direcció dels Relators. El volum comença amb un Summarium en italià, de 66 pàgines, sobre la vida de Lliberada, a càrrec de l’advocat Piero Serafini. Primer, la Positio va ser presentada al bisbe de Girona, Jaume Camprodon, i, tot seguit, a la Congregació romana per a les Causes dels Sants. Des del 1980, un frare carmelita molt singular havia estat Vicepostulador de la causa de la Lliberada: el P. Jaume Llagostera i Torrent, mort el 2 de gener de 2005, als 94 anys d’edat i 77 de vida religiosa. El P. Jaume, molt estimat per tota classe d’olotins, era jovial i amb un zel pastoral incansable, obert a la ciutat i a la seva gent, igual que a la seva altra gent del Brasil, la seva segona pàtria estimada, on havia passat llargs anys de missioner i on viatjava sovint. Ell va iniciar 1993- Pare Jaume Llagostera amb una imatge els butlletins informatius per donar a conèixer de la Lliberada realitzada pel seu germà Joan. la situació de la Causa de la Lliberada, va acompanyar el treball de la Positio, i durant molts anys, després del Via Crucis de Divendres Sant a l’ermita de Sant Francesc d’Olot, explicava a la feligresia com seguia el Procés de Beatificació de la Lliberada i exhortava a pregar per la seva glorificació. A la mort del P. Jaume Llagostera el rellevà, com a Vicepostulador Mn. Joan Baburés i Noguer, que pròpiament ja n’era des del 2002 quan va rebre el nomenament del Postulador General dels Carmelites, el P. Felip M. Amenós i Bonet, carmelita, resident a Roma.
Per això, Mn. Baburés encapçalà la comissió preparatòria del II Centenari del naixement de la Lliberada Ferrarons, celebrat a Olot el juny del 2003. (.........) El record de la Lliberada segueix prou viu i, així, cada any, els diumenges 2003 - Inici de la Celebració del II Centenari del Naixement de la de Quaresma, seguint el Lliberada. El P. Felip Amenós n’és el Postulador; el P. Jaume Llagostera i Mn. Joan Baburés, vicepostuladors. costum de la Lliberada, força olotins pugen a fer el Via Crucis a l’ermita de Sant Francesc. A l’aplec de la Trinitat de Batet es prega cada any per la seva beatificació. Els objectes de la cambra on va morir Lliberada estan exposats a l’església del Carme per a ser venerats com a relíquies. Alguns artistes olotins desinteressadament han fet obres per promoure la consciència viva de la Lliberada, i en llocs relacionats amb la seva vida hi ha relleus escultòrics: a la Trinitat, dalt del volcà Montsacopa, a la casa on va néixer, a la fàbrica del Molí d’en Compte, a Sant Joan les Fonts... Certament molts olotins i d’altres persones de molts altres indrets mantenen viva la fe invocant l’ajut de la Lliberada i pregant per la seva canonització.
1970- Estació del Viacrucis al volcà Montsacopa.
El 17 de gener de 2009, el Papa Benet XVI va autoritzar a la Congregació per a la Causa dels Sants que promulgués el Decret sobre les virtuts heroiques de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons i Vivés, laica, de la Tercera Orde Carmelitana. Aquesta concessió permet que pugui ser anomenada com a Venerable, pas previ a la seva Beatificació. Perquè una Venerable sigui beatificada cal 2009 - El Papa Benet XVI va autoritzar a la que s’hagi reconegut un miracle per la seva Congregació per a la Causa dels Sants que promulgués el Decret sobre les virtuts he- intercessió. Es considera que el miracle o roiques de la Lliberada, Venerable a partir signe extraordinari és la confirmació per part d’aleshores. de Déu de la santedat d’una persona. No s’ha d’entendre el miracle com una acció de Déu deslligada, sinó que, com en la Bíblia, el miracle reclama la fe; una fe que reconeix que l’ordre de la naturalesa no esgota la realitat existent. Si ser sant equival a identificar-se amb Jesucrist, el miracle és una mostra sensible de la participació dels sants en la glòria de Déu. Si entrés a estudi un suposat miracle atribuït a la intercessió de la Lliberada, tot el procés de beatificació aniria més de pressa; si no és així, passen al davant les Causes que ja tenen en estudi i revisió un possible miracle. De fet, en el butlletins i fulletons informatius sobre la Causa de Canonització sigui de la Lliberada o de molts altres fidels en vies de reconeixement de la seva santedat, es publiquen sempre favors rebuts o gràcies aconseguides per mediació o per la intercessió d’ells. Però els millors favors són sempre els espirituals. El Concili Vaticà II, a la Lumen Gentium, 49 (i també ho recull el Nou Catecisme de l’Església Catòlica, al n. 956) ens diu que, «estant més íntimament units a
Crist, els habitants del cel contribueixen a afermar més sòlidament l’Església en la santedat». O sigui, que més important que “obtenir” el favor físic o fisiològic demanat és que ens ajudin a augmentar la nostra pròpia “santedat”.
Text extret de l’apartat 1 del capítol 8è del llibre: “Lliberada Ferrarons, una fe sempre jove” de Mn. Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Barcelona, 2006, Ed. CPL
EL PARE PAU MARIA CASADEVALL I COSTA, CARMELITA (CORNELLÀ DE TERRI, 1915 - BARCELONA, 1999) Per fi podem oferir-vos en un butlletí de la Causa de la venerable Lliberada Ferrarons unes notes biogràfiques de qui en fou el primer propulsor, de qui va iniciar-la i de qui va treballar intensament per l’elaboració de la Positio, el document més important de la Causa: El P. Pau Casadevall, o. c. Un home senzill, humil, callat i prudent amb un caràcter afable i acollidor que desvetllava confiança a tothom que el tractava. Un home d’una salut sempre precària i d’una natural timidesa que el feia fugir de qualsevol ostentació. Va néixer a Cornellà de Terri, al Pla de l’Estany (Girona), el 17 de març de 1915. En batejar-lo li posaren el nom de Josep. Eren sis germans, la mare enviudada molt P. Pau Casadevall i Costa jove, hagué de superar moltes dificultats (Cornellà de Terri, 1915 - Barcelona, 1999). per pujar els sis fills. Això no obstant, la mare respectà la vocació d’en Josep i aquest als 12 anys entrà al Seminari dels Carmelites d’Olot. Professà el 15 de juliol de 1931 al convent d’Onda (Castelló de la Plana) i aquí inicià la carrera eclesiàstica. El 9 d’agost de 1932 el P. General, Hilari Doswald, erigí a Barcelona el Comissariat de Catalunya i, així, es van separar els carmelites catalans dels de la Província Aragó-Valentina. A la residència de Barcelona cursà el primer any de teologia, que continuà al Carme d’Olot, fins al 1936 que esclatà la guerra. Fra Pau amb Fra Enric Pujolràs i el P. Bassols fugiren a França i van passar a Itàlia. Al col·legi de Sant Albert continuà els estudis, on fou ordenat sacerdot el 18 de setembre de 1937. Al final de la guerra, el 1939, fou destinat a Tàrrega (Lleida), perquè empitjorà la seva malaltia -des d’estudiant la seva salut era molt precària. Aviat fou
traslladat a Barcelona on se’l va tractar d’un pneumotòrax. Tenia 24 anys. A primers de setembre de 1940, aconsellat pel metge, que considerava el fred sec d’Olot favorable a la seva salut, passà a residirhi. Durant dos anys estigué enllitat, i es va dedicar a la traducció, de l’italià al castellà, de llibres religiosos per la joventut, ajudant així la molt precària economia de la casa religiosa. A mitjans 1942 el metge li donà l’alta, abandonà el llit i es féu càrrec de l’admiAnys 1990- Parròquia de Sta. Joaquima Vedruna (Barcelona). nistració del Seminari Menor d’Olot. Va passar molts mals de cap en aquella època en què escassejava tot i era difícil per alimentar tantes boques. Però se’n va sortir. Durant aquest any 1942 es celebrà a Olot, amb molta alegria i gran participació, el primer centenari de la mort de la serventa de Déu Lliberada Ferrarons i Vivés. És indubtable que el P. Pau en va estar al cas i ben probable que hi participés. En aquells moments el P. Xiberta -carmelita també- n’era el Vicepostulador de la Causa, ja que la Lliberada havia estat terciària carmelita. I el Postulador General de l’Orde, el P. Eugeni Driessen, l’havia nomenat Vicepostulador. L’any 1943, el P. Xiberta va haver de traslladar-se a Terrassa, i aleshores el procés fou encomanat al Dr. Calzada, que havia estat vicari a Sant Esteve d’Olot, i ell l’any 1942 portà l’organització de les festes commemoratives del Centenari de la Lliberada. Més tard, quan el P. Casadevall es féu càrrec del procés, tingué la satisfacció de comprovar que els criteris amb què orientà el seu treball d’investigació coincidien amb els del P. Xiberta. En aquest any 1942, i en ocasió del Centenari de la mort de la Lliberada, és quan començà el procés diocesà de recollir material, testimonis i escrits sobre la Causa.
En aquell moment era bisbe de Girona Mons. Josep Cartañà i nomenà una comissió històrica presidida pel canonge Dr. Tomàs Noguer, de la qual foren membres adjunts el Dr. Pere Llosas i Mn. Josep Girgas, ambdós residents a Olot.1 El 14 de juny de 1947 es rebé un telegrama del P. General que causà gran sorpresa a tothom: el P. Pau Casadevall era nomenat Comissari General de Catalunya, contava 32 anys i era el més jove de tots els Pares. De forma intermitent fou vint-i-un anys Provincial i, dos triennis seguits, Comissari Veneçuela. Malgrat que el càrrec de Provincial l’obligava a una gran activitat i a viatjar molt, va mantenir la seva vocació d’escriptor. Manifestà una predisposició especial per a la investigació històrica, i, de fet, va deixar una bona colla de petites monografies, sempre ben documentades, sobre l’Orde del Carme a Catalunya i publicades gairebé totes elles en els butlletins carmelitans.
1986 - Primer butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Lliberada que es va publicar.
1
A. Ribera «El P. Pau Casadevall i el procés de la Lliberada Ferrarons» Butlletí n.17 Olot, Març 1994.
L’any 1973 s’acabà el Procés Diocesà, 30 anys després del seu inici. El treball de recull de documents i testimonis fou molt lent. El bisbe Dr. Narcís Jubany portà personalment a Roma la Còpia autèntica del Procés. Més endavant i per suggeriment del P. Redemptus Valabek, Postulador General de l’Ordre, fou elegit Col·laborador extern el P. Pau Casadevall, poc després de deixar el càrrec de Prior Provincial. La seva tasca va ser elaborar la «Positio» de la Lliberada (un gros volum «in folio» de 1235 pàgines). Això volia dir revisar a fons tota la documentació, que de vegades s’havia de completar, repassar un per un els testimonis que donen fe de les virtuts heroiques de la Serventa, fent tota mena de comprovacions i esmenes. A més, la tasca del P. Pau Casadevall no es limità a fer la biografia de la Lliberada, que en vida i després de morta gaudí de fama de santedat, sinó que estudià l’ambient polític, social i la religiositat d’aquella època turbulenta, com fou la del segle passat. Al servei d’aquesta causa el P. Casadevall emprà una dotzena d’anys. I malgrat que ha estat una feinada d’anys, el seu nom apareix imprès en un raconet com a «Collaboratore esterno» del Relator. Això defineix la manera de treballar del P. Casadevall: en el silenci i anonimat, mirant de passar sempre desapercebut. Els sis consultors històrics de la Congregació de la Causa dels sants de Roma, el 7 de setembre de 1993 aprovaren la «Positio» per unanimitat de vots. Indirectament premiaven l’obra ben feta del P. Casadevall.2
Fragment de la foto anterior on es veu el P. Pau envoltat d’altres carmelites i postulants. D’esquerra a dreta: Antoni Viu, Lluís Gratacós, Manel, Pau Casadevall, Francesc Alemany, Javier Sangronis, Francesc Jordà, Eduard Piquer, Gaspar Borda, Reinaldo.
2
R. Ribera, El P. Pau Casadevall i el procés de la Lliberada Ferrarons, Catalunya Carmelitana, Barcelona 1994, n. 1, pp. 32-33.
També, al mateix temps i de manera periòdica, es dedicà a anar preparant un Butlletí Informatiu, del qual era responsable el Vice-Postulador P. Jaume Llagostera. El primer fou publicat el novembre del 1986. Els butlletins tenen com a destinataris els devots de la Lliberada Ferrarons i serveix per a informar dels avenços de la causa de beatificació. El P. Pau Casadevall, carmelita de l’Antiga Observança, morí el 21 d’abril de 1999 a l’Hospital de Sant Rafel de Barcelona, a l’edat de 84 anys.3 3
Extret del Butlletí Informatiu de Catalunya Carmelitana n. 23 Octubre 1999 R. Ribera En la mort del P. Pau Casadevall, carmelita.
Rajola, amb motius tèxtils, feta per R. Piñol el 1962 i que es troba a l’exterior de l’antiga filatura de Can Vera d’Olot.
Imatge de la Lliberada amb relíquia d’ella. Propietat de la família hereva de la Sra. Dolors Baburés d’Olot.
LLIBERADA FERRARONS: UNA FE SEMPRE JOVE
Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Aquesta recent biografia capta la vida i les virtuts d’aquesta jove treballadora catalana amb un llenguatge actual i unifica amb traça la història amb la vida actual de les persones. Al lector, se’l coŀloca davant de la simplicitat de la fe d’una dona jove que va viure en pobresa i malalta. És un llibre catequètic que ens porta a captar l’essencial de l’espiritualitat cristiana. Alhora, és una altra oportunitat per conèixer i estimar algú a qui molts ja consideren santa. Centre de Pastoral Litúrgica. cpl@cpl.es | www.cpl.es 220 pàgines
El podeu trobar a: la llibreria diocesana Casa Carles de Girona, a la Plaça del Vi, n. 2 - 17004 Girona Tel. 972 41 28 78 - llibreria@bisbatgirona.cat i en altres llibreries especialitzades
NOTÍCIES / CARTES REBUDES (fragments) · Hola, bona nit! Que Déu els beneeixi. Soc un seminarista de l’Orde d’Agustins Recolets a Veneçuela i vull demanar-los una relíquia de tercer grau i estampes de la Venerable Lliberada Ferrarons per a cultivar la meva devoció vers aquesta laica exemplar i ajudar a difondre la seva fama de santedat i així ajudar al procés de la seva beatificació. Espero amb joia la seva resposta. Els demano, a més, pregàries pel meu país. Carlos Sequera. Veneçuela (Agost 2019). · Hola, estimats germans (es): la raó del meu missatge és per a demanar-los estampes de la Venerable Lliberada Ferrarons: ja que al meu país no es coneix la seva vida ni tampoc la de molts sants de la nostra Església, és, per això, pel que vull propagar la seva devoció a la meva ciutat. Espero la seva resposta. Que Déu els beneeixi en el seu apostolat. Ricardo Antonio Vàsquez. (Novembre 2020). · Benvolguts germans en la Causa de la Lliberada Ferrarons. Els escric des de l’Argentina. Els faig saber que aquí estem patint molt ja que no hi ha vacunes i els hospitals estan plens de malalts de Covid. Hi ha molta tristesa i desesperança i no hi ha treball. Estem ajudant en els hospitals; i, en concret, als capellans que visiten els malalts, donant-los estampes per als malalts. És per això que els demanem de tot cor si ens poden enviar algunes estampes-relíquies (mirin, siusplau, que el paquet no pesi massa; si no, el retenen a la duana). Els ho suplico pels nostres germans que més pateixen. Li envio les dades de la meva nova adreça, ja que ja fa anys que vaig canviar de domicili. Moltes gràcies i els demano una pregària per l’Argentina i per la meva salut i la de la meva família Cacia. Gràcies. Maria Paula Cacia. Argentina (Juny 2021). · Per una amiga espanyola hem conegut la vida de la Lliberada Ferrarons. Ens emplena de goig conèixer la història d’algú que amb humilitat i en el treball, malgrat les dificultats, pot trobar i contagiar Déu; fins i tot en la malaltia que la va tenir martiritzada fins a la mort. Vam llegir que cal un miracle per seguir endavant en la seva Causa. I, d’aquí, que ens atrevim a sol·licitar una relíquia per a la devoció privada; i per a fer-la conèixer aquí, a Mèxic i també per si, pel voler de Déu, s’aconsegueix el desitjat miracle. També volem ajudar a difondre la seva vida entre la gent de classe
treballadora que viu en la nostra població. A la nostra Capella de la Divina Misericòrdia podem oferir estampes a fi que la comunitat la conegui i demani la seva intercessió a Déu nostre Senyor. Espero la seva resposta, desitjant de tot cor que anem veient com avança la Causa, mentre mirem de col·laborar-hi. Units en Jesús i Maria. Héctor Javier. Mèxic (Maig 2021). · Per mail hem rebut cartes demanant informació, estampes i relíquies de la Venerable Lliberada. Procedien de: 2019. De gener a desembre: BRASIL (19), FILIPINES (3), MÈXIC (2), JAPÓ (1), COLÒMBIA (1), PORTUGAL (1), COSTA RICA (1), PARAGUAI (1), USA (1) 2020. De gener a desembre: FILIPINES (4), COSTA RICA (1), BRASIL (9), MÈXIC (3), ARGENTINA (1), COLÒMBIA (2), BÈLGICA (1), ITÀLIA (1), MADRID (1), JAÉN (1) 2021. De gener a agost: ITÀLIA (1), ARGENTINA (2), BRASIL (10), ÍNDIA (1), FILIPINES (1), MÈXIC (3), PERÚ (1), REPÚBLICA DOMINICANA (1), COLÒMBIA (1), PARAGUAI (1)
S’acaba de publicar a Strasbourg (novembre 2021) la traducció al francès de la primera biografia de la venerable Lliberada Ferrarons, escrita pel P. Francesc Butinyà el 1897. Ha estat a càrrec del Sr. Vincent Klee que l’ha titulada «La Tisserande d’Olot». Fou l’any 2012 quan vingué a Olot per demanar-nos una còpia de la biografia a fi de poder-la traduir. N’estem molt agraïts.
FAVORS REBUTS PER INTERCESSIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Convé molt que aquelles persones que hagin confiat alguna gràcia a la intercessió de la Lliberada i que hagin vist complert el seu desig, ho comuniquin al Vicepostulador. Per això i per donar fe que es manté ben viva entre els fidels la fama de santedat de la Venerable, agrairem les vostres col·laboracions, que publicarem aquí mateix. · La meva relació amb la Lliberada es va enfortir quan una tarda em van explicar una mica la seva història. I aleshores hi vaig voler aprofundir. Però la meva devoció envers ella realment va venir a rel d’un accident laboral que em va afectar la columna vertebral. Vaig patir molt camí de l’hospital, alhora que amb fe demanava la intercessió de la Lliberada perquè em fes la gràcia de curar-me. I als cap de vint dies justos em va curar del tot. Doncs, si pogués ser, li demano que m’enviï una relíquia perquè la pugui portar als devots i als malalts.
Carlos Araújo. Brasil (Agost 2020). · Sóc Guilherme Herrera. Vaig rebre gràcies per la seva intercessió: per haver trobat feina i per haver superat un greu accident en què la meva família i jo vam resultar il·lesos. També he estat curat de malalties (no greus) per una intercessió tan gloriosa. Porto una petita estampa amb mi, però és massa envellida.
Guilherme Herrera. Brasil (Juny 2021). · Sóc l’Irvim Herrera i, amb aquesta carta, demano ben afectuosament relíquies (quantes més millor) amb l’estampa de la Lliberada Ferrarons. Sóc un seu devot i la seva intercessió m’ha ajudat més d’un cop. Us demano humilment que, si em podeu ajudar, pregueu també per mi i per la Santa Església. Moltes gràcies.
Irvim Herrera. Brasil (Juny 2021).
LLOCS D’OLOT RELACIONATS AMB LA LLIBERADA
Església Parroquial de Sant Esteve on va ser batejada la Lliberada i on es guarden les seves restes. Foto: Àlvar Farré i Serradell.
Pis on la Lliberada es va traslladar, a causa de les guerres carlines, tres anys abans de morir. La casa estava situada dins les muralles de la ciutat. Va viure al 3r pis de la casa, actualment pintada de color verd. Va morir el 21 de juny de 1842. L’adreça és C/ Lliberada 11, 3r. Foto: C.S.B.
Casa on, segons la tradició, va néixer (19 d’abril de 1803) i viure la Lliberada. Estava situada fora muralles. Actualment es troba a la Ronda de Sant Bernat, 3. Foto: C.S.B.
Església del Carme d’Olot. La Lliberada era terciària carmelita i va voler que les seves dues germanes, abans de morir, la vestissin amb el vestit de terciària. Foto: Àlvar Farré i Serradell.
UN CATXÉ (JOC A TRAVÉS D’UNA APP DE MÒBIL) PER CONÈIXER LA LLIBERADA FERRARONS La comissió que treballa per la difusió de la coneixença de la vida i el missatge de la venerable Lliberada Ferrarons i Vivés (Olot,1803-1842) ha publicat un joc (un «catxé») perquè, qui vulgui, pugui moure’s per Olot resseguint diferents punts relacionats amb la vida de la venerable Lliberada Ferrarons. Aquest joc és fa a l’aire lliure i utilitza la Georecerca («Geocaching») que és un programa de recerca que consisteix a buscar i trobar «tresors» amagats amb l’ajuda del GPS. Va néixer el 2001 i ara ja és tan popular que hi ha més de 2 milions de catxés (tresors) amagats en tot el món: a les ciutats, a la natura, als boscos, a les muntanyes i, fins i tot, a dins el mar!
Imatge d’inici del joc/catxé de la «Lliberada, una dona il·lustre».
Actualment, però, hi ha una nova modalitat de Geocaching que es pot fer tota des del telèfon mòbil del jugador, i no fa falta tocar res (perfecte amb el Covid), i que s’està posant cada vegada més de moda aquests últims mesos. El Geocaching antic requeria trobar objectes i firmar papers. Aquest nou es fa tot des del mòbil. Per gaudir-ne haurem de fer tres passos preparatius en el mòbil: 1. Crear un compte a Geocaching 2. Baixar-nos l’aplicació Adventure Lab i instal·lar-la 3. Cerquem el programa (catxé) que volem explorar. En el nostre cas “La Lliberada, una olotina il·lustre” Podeu obtenir més informació al bloc http://lliberadaferrarons.blogspot.com/ o baixar-vos el manual complet directament des del següent enllaç:
https://bit.ly/3C8yhE6
DONATIUS PER A LA CAUSA DE CANONITZACIÓ DE LLIBERADA FERRARONS Donatius del 2019: • Donatius anònims, 50 + 100 + 50 + 50 + 8 = 258€ • Suma de donatius recollits a les caixetes de les diferents esglésies, 300,12€ • Viacrucis a Sant Francesc, 114,39 € Donatius del 2020: • Donatius anònims, 100 + 20 + 50 = 170€ • Suma de donatius recollits a les caixetes de les diferents esglésies, 359,42€ Donatius del 2021 (de gener a agost): • Donatius anònims, 100 + 10 + 50 + 50 + 500 = 710€ • Viacrucis a Sant Francesc, 115,77€ ORACIÓ PER A OBTENIR DE L’ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Oh Esperit Sant Diví, consolador i santificador de les ànimes, ja que adornàreu l’ànima de l’angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé, feu que, per la seva eficaç intercessió a favor de nosaltres, pecadors, i per mitjà dels prodigis realitzats per la vostra Serventa, experimentem com n’és de suau i confortador el vostre amor!. Pare nostre, avemaria, glòria.
(Amb aprovació eclesiàstica) Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per a la tramesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar a:
Vicepostulador: Mn. Joan Baburés i Noguer Cúria Diocesana, Plaça del Vi, 2 - 17004 GIRONA Tel. 972 41 27 20 / 639 26 92 81 lliberada@lliberada.org Causa Lliberada Ferrarons, Pares Carmelites Verge del Portal, 10 – 17800 OLOT (GIRONA) - Tel. 972 26 05 93 Banc Sabadell: ES25.0081.7025.5500.0108.2412 Podeu trobar informació a la pàgina web: http://www.lliberada.org i en el bloc: http://lliberadaferrarons.blogspot.com