Page 1

LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres. OLOT — Octubre 1994

Núm. 18

La causa de la Lliberada Com ja s'ha donat a entendre en números anteriors, la Positio sobre la vida i virtuts de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons ja l'any passat fou presentada a la Congregació dels Sants i passada a la Constitució dels historiadors. Aquests, després del seu estudi i detingut examen varen donar el seu veredicte favorable. Els consultors històrics elogiaren el meticulós treball de la Positio, i reunida la Comissió el 17 de desembre de 1993 l'aprobaren en tots els seus punts. Aquest és certament un pas important, puix significa que el treball de la Positio s'ha fet bé i pot servir per les proves posteriors. De fet, la Positio ha passat ja a la Comissió dels teòlegs. Segons les notícies que tenim, en aquesta Comissió les coses no van tan de pressa, perquè, a part de que són moltes les causes pendents, es dóna preferència a aquelles que ja compten amb algun miracle aprovat. Les causes que ja en tenen un van molt ràpides, i aviat s'arriba a la Beatificació, com ho hem vist amb la Serventa de Déu Maria de Sant Josep, una fundadora d'una congregació veneçolana, i altres. Cal pregar, doncs, perquè Déu nostre Senyor, si és voluntat seva que poguem veure als altars aviat a la nostra Lliberada, vulgui donar-nos aquesta senyal. Per això és bo, que aquelles persones que se consideren afavorides amb alguna gràcia, es posin en contacte amb el Vice-postulador de la Causa, per veure si pot ésser objecte del corresponent procés, ja que per cada miracle aprobat, es necessita fer tot un procés amb totes les formalitats. Encara que l'Església, amb el Sant Pare, pugui modificar les lleis dels processos, aquest és el procediment normal que actualment segueix la Congregació de les Causes dels Sants.


XVII. Devoció de la Lliberada a l'Eucaristia Molts són els testimonis que certifiquen que la Lliberada freqüentava els sagraments. Sens dubte que es refereixen particularment a la recepció de l'Eucaristia. No hi ha constància que quan ella rebé la primera comunió. Seria segurament als dotze anys, com era costum en aquells temps. Possiblement a partir d'aquesta data la rebria amb certa freqüència, la que li permetien els confessors. Que ja, des de joveneta, Jesús Eucaristia era per la Serventa de Déu el centre de les seves atraccions, ens ho confirma el testimoni de Jerònima Escubós, la qual declarà que la veia «molt sovint a l'església Façana església parroquial de Sant Esteve d'Olot de la Verge del Carme orant, immòvil i molt devota, davant l'altar del Santíssim Sagrament, on, segons experiència pròpia, hi passava llarga estona, o algunes hores». Aquí no només queda expressada la seva devoció a la l'Eucaristia, sinó també el seu esperit d'oració. El seu primer director espiritual, Mn. Pere Rovira, assegura que rebia els sagraments molt sovint, a pesar de les seves indisposicions. Victòria Casals ens diu que la Lliberada anava a l'església ya de bon matí. Sabem que quan treballava, ja força malalta, a la fàbrica d'Anton Carbó, que estava al carrer Esglaiers i podia anar-hi una mica més tard, la Lliberada passava primer per l'església parroquial i rebia l'Eucaristia. Així ho testificava el mateix Anton Carbó: «Tots els dies, regularment, començava a les vuit del matí, venint a l'església i, segons tinc entès, després de haver rebut la Sagrada Comunio.»


L'amiga de la Serventa de Déu, Rosa Juncar, testimonia la seva «no interrumpuda assistència a la recepció dels sagraments el temps que li permeté la salut assistir a l'església, i després (és a dir, quan ja per causa de la malaltia hagué d'enllitar-se) en quan li hi ho proporcionava la caritat d'alguns eclesiàstics. Aquests eclesiàstics a què es refereix la Rosa Juncar són, sens dubte, els seus directors espirituals, particularment el carmelita P. Antoni Bonavia i el Servent de Déu Dr. Joaquim Masmitjà. El Pare Bonavia li portava la Comunió amb molta freqüència, sembla que diàriament, cosa que li reportà crítiques i problemes, fins hi tot amb els seus superiors, que li prohibiren d'anar-la a visitar només de dos o tres cops per setmana, i encara acompanyat. Tenim el testimoni del P. Bartomeu Roca, un dels seus acompanyants: «El P. Bonavia s'exclamava per la persecució experimentada, ja per part de persones laiques, fins a fer-li amenaces i prevencions d'apedregar-lo, ja per part també d'alguns religiosos, perquè eren tan freqüents les visites a la referida malalta [...] i afegí que solament s'alimentava d'una taça de caldo i de la Sagrada Comunió, que se li administrava, al dir d'alguns, amb massa freqüència.» Estem en temps d'una gran influència jansenista. El Dr. Masmitjà, el seu últim director, no dubtà de portar-li la Comunió diàriament, perquè considerava que per a ella la Comunió era el seu major conçol. Ell, quan es decidí a dirigir-la, entengué que així ho volia el Senyor, i li ho confirmaven una série de signes extraordinaris que li esdevenien quan li portava la Comunió a plena nit, ja que Ia Serventa de Déu, per Ia seva debilitat, no podia estar gaire temps en dejú. En una de les seves cartes, el Dr. Masmitjà, en parlar de la molta freqüència, fins i tot diària en alguns casos, amb què en les Constitucions permetia la Comunió a les religioses fundades per ell, escriu en una carta: «Expresé a mas lo que había observado por experiencia sobre el particular cuando Ilevaba el Senor a Librada, como milagros respecto al viento y otras cosas.» El seu germà Antoni, compta com una vegada, tornant el Dr. Masmitjà de portar la Comunió a la Lliberada, boi que plovia a bots i barrals, arribà a casa completament sec, dient que ella li havia assegurat que podia marxar, que no es mullaria. Fou, doncs, sens dubte, la recepció de l'Eucaristia, més que una altra cosa, el que la confortava i li donava força per a soportar els terribles dolors de la seva llarga malaltia i altres inexplicables sofriments, als que ella generosament s'oferia com a víctima i acceptava per amor a Crist Crucificat i en bé dels altres, particularment dels pecadors.


Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons M. C. F. dóna gràcies per haver demanat l'ajuda de la Lliberada Ferrarons, per un assumpte, hi ha tingut SOIUCió favorable. En acció de gràcies a la Lliberada Ferrarons, pel restabliment de la salut del Sant Pare Joan Pau II. Joan Colorner i Sala, Olot. En acció de gràcies per haver obtingut un favor. Carme Teixidor, vídua Serra, Olot. Per una gràcia obtinguda per intercessió de la Lliberada Ferrarons. Maria Vergés, Olot. Pels bons resultats de les meves filles en els seus estudis. C. V. C., Olot. ORACIÓ PER OBTENIR DE L'ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARON3 Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adornàreu l'ànima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per al terra fent el bé; feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor.

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar: Vice-postulador: Jaume Llagostera, pares Carmelites

Verge del Portal, 10 Telèfon (972) 26 05 93

Pare nostre, avemaria. Amb aprovació eclestastica

17800 OLOT (Girona)

Donatius per la Causa de Beatificació de Lliberada Ferrarons i Vivés Via Crucis al Montsacopa, 53.951 ptes.; C. V. C., 2.000 ptes.; Maria José Piris, 1.000 ptes.; Carme Teixidor, vídua Serra, 2.000 ptes.; Carme Salvà, vídua Serra, 1.000 ptes.; Teresa Bofill, 1.000 ptes.; Filomena Massot, 5.000 ptes.; Divina Providència de l'Escala, 24.000 ptes.; Maria Canalias, 5.000 ptes.; una cantora, 1.000 ptes.; Rosa Riquer i Maria del Monte, 2.000 ptes.; Maria Jordà, 4.000 ptes.; Maria Roig, 5.000 ptes.; Aniol Olmedo, 5.000 ptes.; família Dorca, de Capsec, 2.000 ptes.; Clínica del Tura, 5.000 ptes.; Maria Pujolar, 5.000 ptes.; Carme Soy, 1.000 ptes.; M. C. F., 1.000 ptes.; Rosa Surià, 2.000 ptes.; Teresa Bofill, 1.000 ptes.; J. C., 5.000 ptes.; Maria Bonet, vídua Mir, 5.000 ptes.; C. S., 16.000 ptes.; família Dorca-Vilalta, 11.000 ptes.; Carme Prat, 2.000 ptes.; família Colomer, 5.000 ptes.; família Baburés, 1.000 ptes.; donatius anònims, 70.000 ptes.; bústies de la ciutat 130.800 ptes. Impremta BONET - OLOT - Dipòsit Legal GE-874/86

núm 18  
núm 18  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...

Advertisement