Page 1

A Iiiherada ferrarons suplica u itiadoua del Tura, de qui Lliberada era tan devota/.

Varesfiorfr al cor delbon lestis Laberada oh florencisadora arreu arreu taflaire es va expandint en ta callat també a fora.

LLIBERADA FERRARONS

Màrtird'amorheròicai virginal en ton espill els olouns es mben Déu ales Pirluts ha afiai unint mérits i mériís que Iots ells admiren Encesa de ferventa caritat, quants cors has conquirtat! Jo voldria que el jorn fosarribat en que alf allars fossis enlairada, olonna com tu, poder-te Lbberada, si plau prega per mil

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS- i .VIVÉS

Oh Aladona del Tura, feula gracia de que promme, ben promme siguiaixll

donzella, model de joves obreres. ROSA SACREST Poesia publicada a «MISION»

OLOT — Novembre 1988

N.° 7

el dia 17 de juny de 1961


L'obra de Mn. Domingo Balcells (1869 - 1927) Hem parlat ja del pare Butifià, el primer biògraf de la Lliberada. És just també reconèixer que el gran promotor de la causa de la Lliberada en els temps immediats a la incoació del procés de beatificació fou el prevere Mn. Domingo Balcells, fill d'Olot i beneficiat de la parròquia de Sant Esteve des de 1909. Ell va remoure el caliu i va avivar la flama, de manera que el nom de la Lliberada, com un incendi, va saltar el clos de la nostra ciutat, s'estengué per tota Catalunya i Espanya i a l'estranger. Ell va escriure

articles en els periòdics, va publicar fulls i estampes, que repartí a milers, i també dues biografies: Mirall per obreres, Olot 1922, i Modelo de jóvenes obreras, iA

Rev. Domingo Balcells, gran promotor de la causa de la Lliberada

Barcelona 1925. No és el nostre intent donar un estudi dels seus escrits com a biògraf, sinó valorar tota la seva obra, apuntant cap a una finalitat concreta: Donar a conèixer més i més la Lliberada i les seves virtuts, de cura a promoure la incoació del procés de beatificació, i cal reconèixer que la seva obra fou eficaç.

De què li venia aquesta «dèria» propagandística a Mn. Balcells? Ell mateix, humilment, ens ho explica en més d'un lloc dels seus escrits. En un capítol, a manera d'apèndix de la primera biografia, titulat Deure sagrat, conta la seva trobada a Mataró amb el Pare Recoder, paül. Aquest, gran entusiaste de la Lliberada, fins i tot n'havia parlat amb el Sant Pare Pius X, amic seu personal, el qual li urgí que s'iniciés el procés, que ell amb molt de gust l'uniria amb el de Gemma Galgani i el d'una humil pageseta. Ara, trobant-se amb un olotí, demana a Mn. Balcells perquè li invii còpia de la documentació guardada en l'arxiu parroquial d'Olot. Tot aixe, succeïa vers l'any 1910. Mn. Balcells, decidit i entusiasmat, cercà la documentació, però, diu ell, en «veure la gran paperada», davant la feina que suposava copiar-la i les moltes obligacions que tenia, «sentírem covardia i retornàrem la cartera dins l'armari on anys reposava».

Més endavant —estem ja en 1922— continua: «Déu ens visità fa uns mesos, qui sap si, entre altres causes, pel nostre mancament i covardia envers la Lliberada, amb dues malalties que em feren arribar quasi als llindars de !altre món. En aquests instants suprems i agònics de la última, giràrem els ulls a la nostra Lliberada; demanàrem perdó pregant-li el seu valiment, férem /a prometença que, si era voluntat de Déu que guad íssim o almenys tornéssim a la salut, les energies que el Senyor ens concedís les esmerceríem en laborar per la seva glòria i, alhora, per promoure tot el possible el procés de la causa de la Lliberada». Mn. Balcells, efectivament, superà aquella malaltia (una pulmonia, ens diu en altre lloc) i, encara, que restà delicat de salut, complí fervorosament la seva prometença en els pocs anys que li restaren de vida. El dia 10 d'octubre de 1927 moria a Montcal, on hi estava de rector el seu germà Mn. Magí. Però la seva obra no restà aturada, ja que havia despertat l'entusiasme de molts, particularment del seu mateix germà Mn. Magí, per portar-la endavant.


Lliberada en la fàbrica d'Antoni Carbó (1824 - 1829) Marianna Fonoses, esSens dubte cercava la posa del fabricant de mitges soledat per viure millor la Antoni Carbó, coneixedora presència de Déu, seguint de la crítica situació de la el seu lema: Les mans a Lliberada, que va tenir la feina i el cor a Déu. que plegar del treball, «Tots els dies —testifica Antoni Carbó— comenproposà de treballar a la seva fàbrica, que posseïa el çava el treball a les vuit seu mant al carrer Esglaiers, del matí venint de l'esn.° 7, donant-li tota classe g/ésia. i, segons tinc entès, t de facilitats. Lliberada acdesprés d'haver rebut la ceptà, però amb una conSagrada Comunió, però dició, que volia treballar treballava amb tota cura la sola. I en dir-li la mestressa 1 resta del dia, a pesar de que podrien treballar elles què es trobava totalment dues juntes, va respondre: mancada de salut i se la Això encara és massa. Així veia molt fatigada quan que se li concedí treballar arribava de l'església paren una habitació separada roquial, que no està lluny». ers d'Olot El carrer Esgla ■ de les altres treballadores. I el mateix Antoni Carbó, després de fer ressaltar la seva humilitat, paciència i discreció, afegeix: «Dic que la vaig considerar i considero que era en aquell temps d'un esperit i comportament molt més elevat que el de /es altres dones, encara d'aquelles entregades al servei de Déu, de les que n'he tingut algunes en la meva fàbrica».

Encara que la Lliberada cercava la soledat per estar més en Déu„ no per això es tancava egoisticament en si mateixa, despreocupant-se dels aitres. Una companya de treball, Rafela Mulleres, deia: «La vaig conèixer molt, i rebia d'ella avisos saludables. No podia sofrir que proferíssim males paraules i corregia els abusos. Advertia les companyes que no anessin als balls i diversions públiques». Quitéria Puigferrer diu que ella l'advertia perquè

anés vestida amb decència, apanyant-li el mocador del coll. Altres fan notes que portava sempre agulles, què les oferia a les noies per a aquest fi. També ens diuen que ella tenia una maça, amb la qual, en tocar el rellotge les hores, donava cop a les sales contigües perquè resessin l'Ave Maria. Marianna Fonoses contava el que havia succeït amb una filla seva petita que no podia caminar tota sola: «Un bon dia, Lliberada digué a la nena: Pren això i porta-ho a la teva mare. l la nena, prenent el que donava, començà a caminar sola i ho portà a la seva mare, que estava al llit malalta». Tant Marianna Fonoses com Rafela Mulleres fan notes

que la Lliberada era molt aficionada a conversar amb ets infants. Lliberada treballà en la fàbrica d'Antoni Carbó fins el dissabte, vigília de l'Ascensió de 1829. Després ja va tenir d'enllitar-se i encara, que per poc temps, va poder alçar-se una mica i fins tot sortir de casa, però a partir de la vigília de Reis de 1830, ja tingué de quedarse permanentment al llit, on passarà tot la resta de la seva vida.


Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS Hem rebut una carta de Barcelona, firmada per Leocadia Rabasa que va conseguir de la serva de Déu, ser aliviada del dolor que sentia de la columna vertebral i envia 5.000 ptes. per a la causa de beatificació de Lliberada Ferrarons.

M. R. dóna gràcies per un favor rebut per mediació de la serva de Déu, i envia 5.000 ptes. per sufragar despeses en el procés de beatificació.

Hem rebut un gir de Barcelona amb les inicials S. R., de Massons, amb 5.000 ptes. per favors rebuts de la Lliberada Ferrarons.

Maria Roig Carbonell, dóna gràcies a Lliberada Ferrarons per un favor rebut per mediació de la serva de Déu, i envia 5.000 ptes.

D'Hostalric, firmat per Ferran Sureda, hem rebut un gir de 1.000 ptes., perquè el seu fill ha tornat del Servei .Militar bé de salut.

PREGARIA PER A DEMANAR ALGUNA GRACIA DE DÉU PER INTERCESSIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS I PER LA SEVA GLORIFICACIÓ Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adornàreu l'ànima de l'angelical Lliberada Ferrarons,' Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir•los als 'pobres i afligits, passant per la terra fent el bé, feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor. Amb aprovacoP-eclesiastica

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Beatificació i Canonització, els interessats es poden adreçar: Vice-postulador: Jaume Llagostera, Pares Carmelites, Verge del Portal, 10 Telèfon (972) 26 05 93 17800 OLOT (Girona)

Parenostre, avemaria, glória.

Donatius per a la Causa de Beatificació de LLIBERADA FERRARONS: Filomena Massó, 1.500; Família Macias, 1.000; Delfina Adam, 2.000; Família Codinach, 1.000; Anònim, 20.000; Elias Pinos, Manresa, 1.000; Família Balsells, 1.000; Una família de Llagostera, 4.000; Família Brugat Aulinas, 3.000; Donatiu, 3.000; Joan Agustí, 30.000; Maria Dolors Baburés, 5.000; Bústies de la ciutat, 34.800. Imp. BONET - OLOT - Chposa Legal GE.874 86

núm 07  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...

Advertisement