Page 1

LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.

OLOT —

novembre 1987

N.° 4

EI Dr. Masmitjà i la Lliberada Ferrarons El dia 26 del proppassat mes d'agost s'ha fet la conclusió de l'any commemoratiu del centenari del traspàs del Dr. Joaquim Masmitjà, sacerdot exemplar i fundador de la Cogregació de Missioneres «Cor de Maria». Ja en el n.° 2 d'aquest Butlletí havíem donat la notícia de que a la diòcesi de Girona s'havia incoat la seva causa de beatificació, i havíem dit quelcom de la seva relació amb la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons, de la que fou el seu últim director espiritual i l'iniciador i propulsor de la seva causa. En aquest número volem encara dir quelcom més sobre la rica personalitat del Dr. Masmitjà. Bé s'ho mereix, perquè a hores d'ara no seria possible fer caminar la causa de beatificació de la nostra Lliberada, si ell, al seu temps, amb el zel que el distingí i la seva competència, no n'hagués fressat el camí. Ell, profundament coneixedor de les virtuts de la Serventa de Déu, i agrait del gran bé que n'havia rebut a través del seu tracte amb ella, quan tot just Lliberada hagué traspassat el llindar de l'eternitat, decidí escriure una extensa relació de la seva vida i virtuts, per donar-la a conèixer al mateix Sant Pare Gregori XVI, demanant al mateix temps instruccions a la Sgda. Congregació sobre el que calia fer, ja que, donada la delicada situació política (estaven trencades les relacions del govern espanyol amb la Santa Seu, i la diòcesi de Girona era Seu vacant des de feia ded anys) no es podia ni pensar d'incoar el procés de beatificació. Seguint les instruccions rebudes, es prengué declaració a una seixantena de persones, de totes condicions i estaments, davant de tres escrivants reials o notaris. Aquest document, a part de molts d'altres escrits relacionats amb el mateix Dr. Masmitjà, és avui el document bàsic per a provar la heroicitat de les virtuts de la Lliberada. Tot, es pot dir, fou obra i disposició del Dr. Masmitjà, que ho feia ben convençut de la santedat de la seva dirigida. Aclarim que quan en aquestes pàgines usem les expressions santa, virtuts heroiques, miracles, etc., no els hi atribuïm altre valor que el purament humà o històric. sense voler anticipar-nos a les decisions de la Seu Apostòlica, a les quals ens sometem totalment.


El Dr. Masmitjà director espiritual de la Lliberada

Joaquim Masmitjà i de Puig va néixer a Olot el dia 29 de desembre de 1808. Era el quart fill del Dr. Francesc Masmitjà i Santaló i Maria Gràcia de Puig i de Quintana. Aviat se sentí cridat al sacerdoci rebent una sòlida formació a Olot, al Seminari de Girona i a la Universitat de Cervera, on aconseguí els graus de Llicenciat en Cànons i de Batxiller en Dret Civil. Fou ordenat sacerdot el 22 de febrer de 1834. Encara novell sacerdot, i en circumstàncies molt difícils, va ser nomenat per uns mesos regent de la parròquia de Sant Esteve d'Olot, a l'agost de 1840. Fou en aquestes circumstàncies que, providencialment, visitant els malalts de la parròquia va conèixer Lliberada. Ja des de la primera visita va adonar-se que es tractava d'una malalta molt diferent de les altres, particularment per la seva paciència i conformitat cristiana. A partir del 25 de febrer de 1841 prendrà la seva direcció espiritual, visitant-la diàriament fins el dia de la seva santa mort, el 21 de juny de 1842. El Dr. Masmitjà encara novament se li confiaria la regència de la parròquia d'Olot en 1844. Seria en aquest breu temps 'que es prendrà la declaració dels seixanta testimonis i tindrà lloc la gran missió d'Olot, procurada per ell, i que donarà, durant un mes sencer, el gran apòstol de Catalunya Sant Antoni Maria Claret, que esdevindrà el seu gran amic i confident, conjuntament amb el Dr. Jaume Soler, Canonge Magistral de Vic, que serà després bisbe de Terol. El dia 1 de juliol de 1848 fundava a Olot mateix la Congregació de Filles de l'Immaculat Cor de Maria per a la formació cristiana de la joventut femenina. El Dr. Masmitjà fou aviat distingit amb els més alts càrrecs de la diòcesi gironina. En 1849, el nou bisbe el nomenaria rector de la parròquia de la catedral; en 1853, mitjançant oposicions, és constituït Canonge Penitencier, i en 1877 és elegit Vicari Capitular. La seva santa mort esdevé el 26 d'agost de 1886. En 1969 les seves venerables despulles són traslladades a Olot, la seva ciutat natal, la qual el declara fill i en 1985 Roma dóna el nihil obstat perquè es pugui iniciar la seva causa de beatificació. Ara les causes dels dos servents de Déu, Joaquim Masmitjà i Lliberada Ferrarons, caminaran juntes,' esperant que un dia, no llunyà, l'Església reconegui la heroïcitat de les virtuts d'ambdós, del director i de la dirigida.


Notes biogràfiques de LLIBERADA FERRARONS 111. INFANTESA DIFÍCIL Poques notícies tenim de la primera infància de la Lliberada, però suficients perquè poguem entrelluscar que ja de petita Déu la ...;,-;-,?preparava i la portava per camins singulars, ali- . mentant-la aviat amb el ".< pa dels forts, com són les Casa on va neixer Lliberada privacions i el sofriment. Maria Torner, Joan Saus i altres testimonis, veïns del carrer de Sant Bernat, que l'havien conegut des de que tenia tres o quatre anys, coincideixen en afirmar que ja des de petiteta gaudia de molt bona reputació, que va tenir sempre un comportament molt exemplar, i estava dotada de molt bones qualitats. El pvre. Lluís Vila, que amb el temps seria un dels seus directors espirituals, en la seva declaració deixà constància que «segons notícies obtingudes de persones fidedignes i és fama comú, la Lliberada ja des dels seus més tendres anys va observar sempre una conducta del tot conforme amb les màximes de l'Evangeli». En concret, sabem que el 6 de juny de 1806, quan *tenia tres anys escassos, va rebre el sagrament de la Confirmació de mans del bisbe de Girona Dr. Juan Agapito Ramirez de Arellano. La rebé conjuntament amb la seva germana Felisa, dos anys més petita que ella. Gerònima Roure d'Escubós, poc abans de morir (1844) va declarar, davant de dos testimonis. que havia conegut a la Lliberada de petita, quan portava el menjar al seu pare, que treballava precisament en la fàbrica dels pares de la Gerònima, i deia d'ella que -era molt silenciosa». Veiem, doncs, que la Lliberada ja de petita (tindria 5 ó 6 anys) ja era una nena assenyada. recollida i diligent. Aviat, però, deixaria de fer aquest servei, que li devia ser molt agradós, ja que Joan Ferrarons, el pare, emmalaltí greument i hagué de deixar la fàbrica per enllitar-se durant una colla d'anys, fins que en 1816 va morir, deixant la família sumida en la indigència. Amb la malaltia del pare no hi ha dubte que la vida de la Lliberada va canviar, així com la situació de tota la família. Un dels testimonis, Joan Soler i Bergés, fabricant i vei del carrer de Sant Bernat, ens diu que per causa de l'enfermetat de Joan Ferrarons, que va patir per molts anys. la família (que vivia del seu jornal) va quedar reduïda a l'-estat de mendicitat». Suposem que basant-se en aquest testimoni i en el malentés de que Lliberada era la primogènita, el Pare Butirià, primer biògraf de la Serventa de Déu, diu que a ella va tocar d'anar a demanar caritat de porta en porta, i al P. Butifià han seguit els altres biógrafs, acolorint, desmesuradament sens dubte, aquesta circumstància. No queda clar. ni és segur, que la Lliberada de petita hagués anat a captar, així tal com sona. Encara que no es pot descartar, i bonament es pot suposar que, més d'una vegada. hagués anat, enviada per la seva mare, a recollir alguna almoina que els parents, amics o veïns, els haguessin ofert, ja que aquella família era molt ben vista i estimada. Una cosa sí que fan notar els testimonis, i és que, a pesar de la malaltia i la situació humanament desesperada de la família Ferrarons, mai ningú d'ells donaren motiu de queixa, sinó que tot ho soportaven amb paciència cristiana, conformats amb la voluntat de Déu. I una altra cosa també sabem del cert i és que la nostra Lliberada, tan aviat com li permeté la seva curta edat (tindria uns set anys) es posà a treballar a una fàbrica de teixits (com veurem) sens dubte que per a poder alleujar quelcom aquella precària situació de la familia.


Gràcies rebudes per intercessió de la Serventa de Déu El Sr. Joan Malibran i Gelabert certifica, que la seva tia Carme, li contà que el seu rebesavi Jeroni Gelabert i Plana, metge-cirurgià, que havia servit professionalment a Lliberada Ferrarons, cert dia que es trobava preocupat per la seva esposa que havia viatjat a Cervera, i era temps de guerra, la Serventa de Déu li digué que no es preocupés, doncs, la seva esposa estava acompanyada de Sant Josep i el seu Àngel. I de fet la seva esposa arribà a casa sens novetat. Un altre dia que, per motius de viatge, trigava la seva esposa en arribar a casa, la Lliberada li digué de que anés cap a casa a preparar el sopar que la seva esposa arribaria més tard, i així fou, la seva esposa arribà a casa per a sopar. Diu el Sr. Malibran: a la casa del meu avi, Jeroni Gelabert i Rincón, es tenia la convicció de la santedat de Lliberada Ferrarons, per l'exemple que va donar, durant la seva enfermetat, de acceptació del sofriment i oferiment a Déu.

FAVORS REBUTS PER MEDIACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS Una familia d'Olot, agraeix a Déu per haver obtingut, per mediació de la Serventa de Déu, la cura de la seva filla, doncs, el primer diagnòstic era preocupant. Una àvia de Castellbisbal agraeix per haver obtingut, per a la seva néta, un lloc de treball. Una mare agraeix per haver obtingut permanència en el seu lloc de treball.

PREGÀRIA PER A DEMANAR ALGUNA GRÀCIA DE DÉU PER INTERCESSIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS I PER LA SEVA GLORIFICACIÓ Oh Esperit Sant Divi!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adornàreu l'ànima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé, feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor. • Amb aprovabo0 ecles■asbca Parenostre. avemaria. glOna

Donatius per a la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS Família Cortada, 5.000. Família Dorca-Vilalta, 17.000. Anònims, 132.800. M. P., 2.000. Carme Gómez, 1.000. Família Balsells, 1.000. Sra. Piera de la Bisbal, 500. Una família de Castellfollit, 1.500. La Clínica del Tura, 2.000. Una religiosa, 500. Un funcionari municipal, 3.000. Mn. Josep Serra, de Vic, 2.000. Maria Àngels Llagostera, 500. Una família de Sant Feliu de Pallarols, 3.000. Rosa Fraguell i Baroles, 1.000. Sra. Mató, 700. Anònims, 162.100. •

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Beatificació i Canonització, els interessats es poden adreçar: VIce-postulador Jaume Llagostera. Pares Carmelites - Verge del Portal. 10 - Telèfon (972) 26 05 93 - 17800 OLOT (Girona) Irtp BONET • OLOT — D■poslt legal GE-874/86

núm 04  
núm 04  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...

Advertisement