690.000 €
Ref. 1454 3 hab.
Puigcerdà. Planta baixa al costat del llac 2 banys
690.000 €
Ref. 1450 163 m2
Prullans. Jardins privats, vistes de postal 3 hab.
3 banys
370.000 €
Ref. 1048 113 m2
Bellver de Cerdanya. Casa d’obra nova 3 hab.
2 banys
490.000 €
Ref. 1405 120 m2
Estoll. Promoció amb jardins privats 3 hab.
3 banys
650.000 €
Ref. 1461 193.63 m2
Alp. Casa d’obra nova 3 hab.
3 banys
1.450.000 €
Ref. 1471 1.280 m2
Prullans. Finca única independent 6 hab.
5 banys
740.000 €
Ref. 1144 232 m2
Vilar d’Urtx. Finca rústica rehabilitada 4 hab.
2 banys
650.000 €
Ref. 1501 250 m2
Alp. Casa independent a peu de pistes 5 hab.
4 banys
650.000 €
Ref. 1542 175 m2
Llívia. Casa independent, zona residencial 4 hab.
4 banys
383.000 €
Ref. 1571 200 m2
A 10 minuts de Puigcerdà. Casa 4 hab.
3 banys
350.000 €
Ref. 1575 120 m2
Err. casa cantonera de pedra amb paller 3 hab.
590.000 €
Ref. 1573 143 m2
Llívia. Casa cantonera, jardí privat 4 hab.
3 banys
972 88 22 37 www.alexros.net
4 TOTCERDANYA Octubre | Novembre
Editorial Cap a la castanya
La Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d’història que se celebra la vigília de Tots Sants, a la nit. És un dels esdeveniments de tardor més carismàtics de Catalunya, l’Aragó, les Balears i València. Vols saber-ne més? El seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans. A la fi de segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un dinar de tardor amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en la qual les castanyes i els panellets són els protagonistes principals. Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostien mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts. Més enllà del seu valor simbòlic, aquesta festa s’identifica sempre amb la imatge imprescindible de la castanyera. Solia ser una dona anciana vestida amb robes humils. En l’actualitat, es comercialitzen disfresses d’aquest personatge i molts petits el llueixen el 31 d’octubre i l’1 de novembre, així com en altres festes assenyalades. Alternativament, hi ha la figura del castanyero, que vesteix pantalons, camisa, davantal i boina. La imatge tradicional els situa rostint les castanyes en un forn de fang.
ENTREVISTA
LLIBRES
LA RECEPTA
ARTICLE
RESYAURANTS
AGENDA
Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Telèfon 655 45 42 33 Mail info@totcerdanya.site www.totcerdanya.site
@revistadevic
@totcerdanya Ajuntament de Prats i Sansor
6 TOTCERDANYA Octubre | Novembre
ERNEST CODINA El "senglar" líder de la ràdio Xavi Ruiz. Avui us presentem una entrevista amb una de les veus més reconegudes i estimades de la Ràdio catalana, Ernest Codina, locutor i periodista de gran trajectòria i bé, ha captivat audiències amb la seva presència a l'aire i la seva profunda passió pel món de la comunicació. Aquesta entrevista ens donarà una oportunitat única de conèixer més sobre la seva carrera, les seves motivacions i les seves perspectives sobre el futur del periodisme. Ernest bon dia. Ernest Codina. Què tal bon dia! XR. Com estàs? EC. Molt bé, molt satisfet d'haver arrencat ja la temporada, una mica esgotat, però tirant molt de la il·lusió de millorar el programa que estem fent. I intentar aconseguir que cada dia més catalans es despertin amb nosaltres vull dir que bé. XR. Ens podries explicar una miqueta com vas entrar en el món del periodisme i la ràdio i que t'inspira continuar en aquesta professió? EC. Home jo crec que si la vocació existeix déu ser alguna cosa semblant a la que vaig viure jo no? Des de petit em vaig sentir atret pels micròfons. Ja quan fèiem la festa major del poble, ja que era el típic que volia provar el micròfon tota l'estona. I va haver-hi un fet circumstancial que va canviar les coses que és que quan era petit em van regalar una gravadora d'aquestes Fisher-Price i va ser la meva joguina preferida durant molt de temps i allà vaig adonar-me que m'encantava comunicar que m'agradava parlar i que si la Ràdio era una feina, doncs havia de lluitar per aconseguir que fos la meva. I de ben jove ja vaig començar a la Ràdio local de Taradell, després a Manlleu, i més tard em vaig presentar a un càsting al Grup Flaix i aquí és on vaig començar professionalment quan em van agafar i res pas a pas i anar millorant, anar perfeccionant, fent hores de vol, creixent, polint i vas obtenint un progrés i una millora i he obtingut fer realitat la meva il·lusió que era presentar un programa matinal d'entreteniment i humor. No sé ben bé com ha arribat, però ha arribat i suposo que ha sigut base de moltes hores i de fer bé les coses. XR. La teva veu ha estat una companya constant per als oients. Com descriuries el teu estil i quina creus que és la clau per connectar amb l'audiència? EC. Naturalitat! Jo a la Ràdio intento ser jo evidentment amb un punt d'exageració hipèrbole, intentant aprendre al llarg de molts anys d'escoltar ràdio dels millors comunicadors, el Toni clapés, en Basté, en el seu moment també el Vador Lladó, en Llucià Ferrer... gent que han assolit arribar a una gran audiència i al final el que t'adones que el que enganxa a la gent són les històries reals, l'actualitat explicada amb certa gràcia, i generar moments radiofònics. Has de tenir un bon equip, i equilibrar molt bé tots els aspectes de la faceta radiofònica.
Al final és comunicació i és simpatitzar i connectar amb l'audiència tocant temes supertransversals. Molt reals molt de la vida quotidiana. Acostant l'actualitat sense que sigui espessa, no sé, són, molts factors, però sobretot veus pròximes, un toc natural i ja està, com parlem amb els amics al bar i això és el que fa que la gent t'acabi agafant carinyo i t'escolti cada dia. XR. Hi ha hagut molts canvis en el món del periodisme i la ràdio. Com veus l'evolució de la professió i quines són les principals oportunitats i desafiaments que veus en el futur? EC. Jo tinc la sensació que la ràdio és un mitjà extremadament viu, per un tema de la immediatesa i que amb un botó pots saber què està passant. Pots connectar amb uns locutors que viuen el dia a dia igual que tu i que també continua funcionant el tema de la prescripció musical en el cas de la ràdio musical. Per tant, jo crec que en el que és habitat ràdio tot està una mica inventat i l'únic que has d'anar fent és adaptar-te i intentar ser enginyós i divertit, després, la ràdio ha de conviure amb altres suports. Les xarxes socials, per exemple, ja ho sabem que la gent, més enllà de seguir-te per la ràdio, pot seguir-te per altres plataformes, però sempre han de ser un complement i han de servir per impulsar els continguts que tu fas a la ràdio o per oferir un contingut diguem-ne prèmium, poder ensenyar la cara B, explicar, la intrahistòria o l'entre bambolines a la ràdio. La meva sensació és que la ràdio ha de continuar sent el que és i ha de descobrir evidentment talent nou. XR. A part de la ràdio has estat involucrat en altres projectes de comunicació, com ara l'escriptura i xarxes socials. Com gestiones aquestes diverses facetes? EC. Bé, les altres facetes les he abandonat, sí que diguem-ne que em van servir de trampolí per desenvolupar altres habilitats que pugui tenir, no com ha de ser intentar explicar coses que a la ràdio funcionen a les xarxes socials, però ja et dic, la ràdio és la ràdio. Jo sempre dic que hem de fer bona ràdio i que després les xarxes ens han de servir per ampliar l'audiència o per fer arribar continguts que potser la gent no ha pogut escoltar en directe a través de les xarxes o a través d'un vídeo. A la gent li agrada veure les cares dels locutors, com es mouen, jo crec que tot són avantatges. Sí, potser és veritat que evidentment, per exemple, Spotify ens pot haver tret algun oient al matí i que en general, el consum de ràdio pot haver baixat una mica. És possible perquè hi ha gent que al matí potser només vol música i vol la seva música. Però jo crec que el factor sorpresa i la prescripció de la Ràdio musical, continua sent primordial. I llavors crec que la ràdio encara és una opció molt, molt ferma. XR. Encara estarà viva durant molts anys Ernest. EC. Sí, jo crec que sí, perquè sí que hi ha gent que es posa pòdcast, però és que tú la sensació d'estar escoltant ràdio en
8 TOTCERDANYA Octubre | Novembre
Ernest Codina L'osonenc líder de la ràdio
i molt tonta, però és veritat: El sentit comú és el menys comú dels sentits. XR. Una sèrie de televisió preferida? EC. Recomano molt una que es diu Derec, d'un humorista britànic. XR. Un lloc màgic de Catalunya? EC. A mi m'agrada molt, no seré gaire original, però jo crec que els paisatges de Tavertet són espectaculars. XR.I per finalitzar, l'última pregunta és: Un somni per complir? EC. Jo el que vull és pau jo pau per tothom, però no en terminologia de guerra o pau, sinó de què m'agradaria que la gent visqués tranquil·la. Jo penso que el meu somni real és no viure angoixat per res, viure tranquil amb una feina que m'agradi i amb una gent de qualitat al meu entorn i penso que la gent vivim estressats i m'agradaria molt que poguessin viure tots una mica més tranquils, sincerament.
directe, en aquell moment, és bon senyal que avui han dit que Tomeu Penya estava mort, i després s'ha desmentit i viure això en directe de la reacció d'un grup de persones que estan fent ràdio i que la gent pugui connectar amb aquesta reacció i que pugui explicar les notícies, que puguis comentar continguts que són d'interès general. No sé si això t'ho dona res més. No té res més. A més a més, estàs en una retenció o estàs fastiguejat cap a la feina, així que és important tenir música i tenir unes veus que et resultin familiars. Bé, no ho sé. Jo crec que la ràdio no té una competència. Com a mitjà aquella hora del matí, difícil. XR. Ernest quins consells tens per aquells que aspiren a seguir una carrera en el periodisme i la comunicació. EC. Que practiquin molt, que llegeixin molt, que es formin, que escoltin molta ràdio i sobretot, jo penso que aquesta professió, com la gran majoria de professions, demanen moltes hores de vol, de perdre la por al micro. Has de veure el millor dels teus referents i practicar i perfeccionar un estil propi, a l'hora de fer ràdio o escriure articles o a la tele o el que sigui. Les coses s'aprenen posant-les en pràctica i fent-les molt, i llavors anar polint, anar veient tot, escoltant el teu propi producte. A veure què fan els altres, el que estàs fent tu. I tenint una idea d'on t'agradaria anar i estar, i sobretot molta tenacitat, molta constància i "curru" ningú et regala res. XR. Perfecte Ernest. I ara per acabar fem les 10 preguntes que fem a tothom, les 10 preguntes ràpides, començarem per un color preferit. EC. Jo et diria, per exemple, soc molt estrany, però a mi m'agrada molt vestir amb el color negre, però
per exemple el meu cotxe no és negre. Llavors jo tinc un cotxe que és color vi per entendre'ns, color bordeus. M'agrada bastant això dels tons una mica foscos. Un blau fosc, un vermell granat, un lila. Aquests colors m'agrada força. XR. Cançó preferida? EC. La meva cançó que més he escoltat és La gent que estimo d'Oques Grasses, perquè em sembla d'una altra dimensió. Musicalment, la lletra, la interpretació, l'harmonia. Em sembla. Un himne que ha marcat un abans i un després. XR. Llibre que et va impactar? EC. No recordo ara l'autor, però un llibre que m'ha marcat molt és un que es diu: La bona sort, sí que t'ensenya que la sort no existeix, que la sort l'has de buscar tu i que la reculls a base de bones actituds i que l'univers et torna el que li donen. Bàsicament, va d'això. XR. Una ciutat preferida per viatjar? EC. La ciutat on més vegades he estat fora de Catalunya és Londres. M'encanta la seva arquitectura, els costums britànics, que són una mica... Fins i tot et diria la grisor, la grisor anglesa, les cases victorianes, les tradicions del te, de què ho foten tot al revés, que condueixen per l'altra banda, aquestes coses. M'atreu molt, molt. XR. Un pla preferit? EC. Sortir a sopar amb els amics. XR. Esport o activitat preferida? EC. Bicicleta de carretera i gimnàs. XR.Cita o refrany favorit? EC. N'hi ha un que, és molt tòpica
XR. Perfecte Ernest, doncs t'agraïm molt sincerament que hagis compartit les teves reflexions i experiències amb nosaltres, moltíssimes gràcies i ens tornem a parlar ben aviat. Moltes gràcies. EC. Gràcies Xavi.
10 TOTCERDANYA Octubre | Novembre
Els Llibres L'armari dels TRESORS ALBA CASTELLVI
El llibre idoni perquè els més petits desenvolupin l'empatia i la intel·ligència emocional. La Llum sembla una nena com qualsevol altra però té un superpoder: el superpoder de trobar la solució als problemes més difícils! Què es pot fer quan dos germans estan sempre barallant-se, quan tens un amic que ningú tria a l'hora de fer jocs, o quan un company de classe culpa a un altre del que ell mateix ha fet? A la gent li costa molt resoldre bé aquests petits conflictes quotidians però la Llum sempre sap com fer-ho! Com ella mateixa diu: «Un problema, ja se sap és una oportunitat per fer anar el cap!» Amb el seu enginy viu, les seves idees aconsegueixen ajudar la gent que s'estima i trobar sortida a tota mena de malentesos i situacions complicades. Potser tu t'assembles una mica a la Llum?
Alba Castellvi (1976) és educadora, sociòloga i mediadora de conflictes. Ha treballat en l'àmbit de l'educació i actualment, a més de fer tallers i conferències, es dedica a orientar les famílies i assessorar els docents que busquen eines per donar respostes a les necessitats dels infants i els adolescents. A més d'escriure articles i col·laborar en emissores de ràdio, és autora dels títols Educar sin cridar (Quadrilàter de llibres, 2016) i Adolescents (Urano, 2022), i els llibres infantils Una cistella de cireres (Timun Mas, 2017), Tots els colors de l'amor (Bindi Books, 2020) i L'armari dels tresors. Les superidees de Luz Zanjaproblemas (Inuk, 2023).
MARIA CLIMENT
A CASA TENÍEM UN HIMNE La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonarse’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora
els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. No era fàcil per a la jove escriptora Maria Climent (Amposta, 1985) ocupar un nou espai a la taula de les novetats literàries. Amb el seu debut 'Gina', fa tres anys, aquesta autora de les Terres de l'Ebre, traductora de formació, va aconseguir un gran èxit de públic i crítica. Entre les nombroses bondats, la protagonista de 'Gina' —alter ego de Climent— patia una malaltia greu, qüestió que es tractava amb humor i relativisme sa. "Té una veu pròpia, aquesta autora: tendra, divertida, atrevida, contundent", Eva Piquer Una veu absolutament fresca. Sílvia Soler "Maria Climent enganxa més que Telegram", Natza Farré "Climent sap que cada frase s'ha d'alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi", Ponç Puigdevall, El País.
La recepta
Suquet de peix
Ingredients: 500 grams de peix variat (gambes, llobarro, rap, musclos, etc.) 1 ceba mitjana 2 grans d'all 1 pebrot vermell 1 tomàquet madur 1 fulla de llorer 1 culleradeta de pebre vermell dolç (opcional) 1 culleradeta de safrà en pols 1 tassa de vi blanc sec 2 tasses de brou de peix o aigua Oli d'oliva extra verge Sal i pebre al gust Julivert fresc picat per a decorar Instruccions: Preparar els ingredients: Peleu i piqueu finament la ceba, l'all i el pebrot vermell. Peleu el tomàquet i talleu-lo en petits trossos. Talleu el peix en trossos petits i reserveu-lo. Sofregir els ingredients: En una cassola gran, escalfar unes cullerades d'oli d'oliva a foc mitjà-alt. Afegir la ceba picada i el pebrot vermell i sofregir fins que estiguin tendres i daurats. Afegir l'all i el tomàquet: Afegir els grans d'all picats i el tomàquet ratllat. Sofregir-ho tot junts durant uns minuts fins que el tomàquet hagi perdut l'aigua i la barreja s'hagi espessit.
Afegir les espècies: Afegir la fulla de llorer, el pebre vermell dolç (si s'utilitza) i el safrà en pols. Remenar bé perquè les espècies es barregin amb la resta d'ingredients. Afegir el vi blanc: Afegir la tassa de vi blanc sec i cuinar a foc mitjà fins que el vi hagi reduït a la meitat, aproximadament uns 5 minuts. Afegir el brou de peix o aigua: Afegir el brou de peix o aigua a la cassola i portar-ho a ebullició. Reduir el foc a baix i deixar-ho coure durant uns 15 minuts perquè els sabors es barregin. Afegir el peix i les gambes: Afegir els trossos de peix i les gambes (o altres mariscs que utilitzeu). Cuinar durant uns 5-7 minuts fins que el peix sigui tendre i les gambes estiguin rosades. Condimentar i decorar: Condimentar el suquet amb sal i pebre al gust. Abans de servir, decoreu amb julivert fresc picat. Servir el suquet de peix: Serveixi el suquet de peix calent amb una mica de pa per acompanyar. És deliciós com a plat principal o com a primer plat. El suquet de peix és un plat tradicional de la costa catalana que destaca per la seva riquesa i sabor a mar.
Gaudeix d'aquesta deliciosa recepta de l'Empordà i transporta't als costers mediterranis de Catalunya amb cada cullerada. Bon profit! El suquet de peix, ocasionalment conegut com a cruixent de peix, és un plat tradicionalment preparat en cassola que consta de trossos de diversos tipus de peix i patates. És típic de les zones costaneres i insulars dels Països Catalans. A la Catalunya del Nord, aquest plat és conegut com a bullinada, mentre que a la localitat valenciana de Peníscola es denomina remescló. Aquest és un plat senzill, però nutritiu, que originàriament els pescadors preparaven quan arribaven a casa després de la feina, amb els peixos que havien quedat malmesos i no podrien vendre. Ja a l'Antiga Grècia es preparaven plats de peix i marisc molt semblants, encara que sense patates ni tomàquets, i aquestes preparacions es van estendre per tota la regió mediterrània. La majoria d'aquests països van incorporar aquests dos ingredients com a part important de la seva dieta en general, i específicament en aquesta sopa. Això va donar lloc a plats molt semblants, com l'aziminu a Còrsega, la bullabessa occitana o la caldeirada portuguesa.
14 TOTCERDANYA Octubre | Novembre
Les vaques tornen de passar l'estiu a les
Muntanyes de Llessui
Després d'un estiu a les muntanyes de Llessui, més de 1.500 vaques han estat reunits per ser portats de tornada a les seves explotacions i cases. Aquesta pràctica tradicional de transhumància és fonamental per als ramaders i ha estat un èxit aquesta temporada malgrat les preocupacions relacionades amb la sequera i les temperatures inusualment altes. La muntanya de Llessui, situada al Pallars Sobirà, és l'escenari de la reunió anual de ramaders que porten el seu bestiar a pasturar a les terres altes durant l'estiu. Aquesta pràctica permet als animals pasturar en terres verdes i fresques després del calor estival i és fonamental per al manteniment de les terres de muntanya. A més, ofereix als ramaders una oportunitat de recolzar la seva economia i conservar les tradicions rurals. Aquest any, més de 1.500 vaques procedents de diverses regions com el Pallars, la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès han estat reunides a Llessui per al seu viatge de tornada a casa. La trobada va ser coordinada per una trentena de ramaders locals que han passat els últims mesos cuidant del bestiar. La sequera havia estat una preocupació constant al llarg de la temporada, però afortunadament, els ramaders afirmen que
les condicions climàtiques no han afectat greument les pastures. Això ha permès que les vaques gaudissin de suficient herba durant la seva estada a la muntanya. Alguns ramaders fins i tot van expressar el desig que les vaques haguessin pogut romandre una setmana més a les pastures, donada la qualitat de l'herba disponible. La retirada anticipada del bestiar hauria estat una gran preocupació per als ramaders, ja que haurien hagut de fer front a un cost econòmic considerable per proporcionar aliment als animals durant més temps a les seves explotacions. Afortunadament, aquesta preocupació no s'ha fet realitat i els ramaders han pogut completar amb èxit el procés de tornar les seves vaques a casa. El dia de la tria va ser una ocasió especial, on tots els ramaders van reunirse a la cabana del vaquer, situada a uns 2.000 metres d'altitud. Albert Baqueró, el responsable de cuidar del bestiar durant els últims quatre mesos, va dirigir les operacions. Va donar indicacions als ramaders i els va assignar zones específiques a recórrer. Acompanyats per petits grups de treball, van assegurar que cap animal quedés desates. Amb més de 1.500 vaques reunits en una àmplia esplanada de muntanya, es va procedir a fer-les baixar fins a un pàrquing proper al poble de Llessui, on els esperaven camions per acompanyar-
les de tornada a les explotacions i cases dels ramaders. Aquesta operació va ser una mostra impressionant de coordinació i cooperació entre els ramaders. No només les vaques, sinó també les ovelles, han estat una part important de l'estiueig a Llessui. Més de 4.500 ovelles pertanyents a diversos ramaders van passar l'estiu pasturant a les muntanyes de la regió. Aquests ramats es van agrupar a principis de juliol i van ser cuidats per un pastor dedicat. La tria de les ovelles es va dur a terme el passat 30 de setembre, assenyalant el final de la temporada d'estiueig per a aquestes animals. La transhumància i la pràctica de portar els animals a pasturar a les terres altes durant l'estiu segueixen essent una tradició viva i vital per a la comunitat de ramaders a Llessui i les zones veïnes. Aquest any, tot i les preocupacions, ha demostrat ser un èxit i un testimoni de la dedicació i la persistència de la comunitat ramadera a preservar aquesta tradició mil·lenària, garantint al mateix temps la salut de les terres de muntanya i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes. Amb la retirada reeixida de les vaques i les ovelles a les seves explotacions, ara els ramaders poden descansar, sabent que els seus animals són saludables i ben cuidats.
Ajuntament de Martinet