Celebrantels 10anysdeLa RevistadeVic
Fa deu anys, quan vam llançar La Revista de Vic, ens enfrontàvem a un panorama editorial molt competitiu Aleshores, moltes publicacions consolidades, com El Reclam, ja tenien una gran influència No obstant això, la nostra visió era crear una revista que destacés per la seva qualitat i el seu enfocament cultural, lluny dels típics informatius comercials
Des del principi, ens vam comprometre a oferir una revista amb un paper de qualitat i continguts rellevants sobre la nostra ciutat A pesar de les dificultats, hem aconseguit establir-nos com una publicació destacada a Catalunya interior i guanyar una audiència fidel La versió digital ha crescut considerablement, però la revista en paper continua sent un element valuós per a nosaltres
El sector editorial en paper està passant per moments difícils, amb moltes revistes tancant, però hem mantingut un públic lleial Vull agrair a tots els que han cregut en aquest projecte i han contribuït al seu creixement
Aquest desè aniversari marca el principi d'una nova etapa Hem renovat la nostra pàgina web, actualitzat els nostres registres de marques, i ara treballem amb paper ecològic A més, hem creat una editorial, una ràdio i un grup de revistes que esperem expandir en els pròxims anys Amb el vostre suport, esperem continuar aquest viatge per molts anys més
Editoridirector:Xav Ruiz
Maquetacióiimpressió:graficviccom
Administració:Marta Angada
Redactors:Cara Arguimbau Miquel S Molist Badiola
Elisabet Jorquera Ariadna Jutgar i varis
Dipòsitlegal:B 18552-2014
Telèfon:655 45 42 33
Mail:info@arevstadevccat www.revistadevic.cat
@revistadevic
LA RECEPTA
LA PORTADA
VIDA EN ORDRE
10 ANYS DE REVISTA DE VIC
Els Llibres
Un thriller psicològic trepidant que ens recorda que el passat torna per retre comptes quan menys t'ho esperes El Palau de la Música Catalana acull l'estrena de la gira mundial de l'exitosa Orquestra Filharmònica de Barcelona, dirigida per Víctor Alemany, el gran mestre contemporani de la música clàssica En plena actuació, la icònica lluerna modernista que presideix la sala de concerts esclata en mil bocins i en cau, a plom, un home penjat amb una soga al coll L'explosió provoca el caos, i el pànic s'apodera del
TINTA INVISIBLE
Mentre que el pare de Javier Peña mor en un llit d'hospital, al voltant d'ells orbiten un milió d'històries
Les històries de la família, plenes de vaixells de càrrega i casualitats, d'enciclopèdies, silencis i orgull Però sobretot les històries dels llibres que afarten les prestatgeries i dels escriptors que les van inventar enmig del desemparament, com esquerdes per les quals es cola la llum Matrioixkes d'històries compartides obrint els seus budells entre pare i fill, com una última celebració de la vida, com un recordatori que l'ésser humà necessita narrar-se per comprendre qui és a través dels sinuosos llimbs entre el món real i la imaginació
públic que omple el recinte. Aquest serà només el primer d'una sèrie de fets que se succeiran a les diferents capitals on l'orquestra actuarà L'encarregada d'investigar-los serà la sergent Martina Roca, que s'endinsarà en un laberint on el costat més pervers de la condició humana dibuixarà una trama que atraparà el lector fins a l'última pàgina
Oriol Canals (Barcelona, 1978) és autor de les novel les Fills de mala mare, Diví i Els sentinelles de la llibertat, que va obtenir unes esplèndides ressenyes És amant de la novel la negra, dels thrillers i dels girs argumentals que et deixen amb la boca oberta.
Javier Peña fa més de vint anys viu a Santiago de Compostel la, on es va mudar per estudiar periodisme Llicenciat en Ciències de la Informació per la USC el 2001, va exercir la professió durant nou anys a la, ara ja extinta, delegació del Diari AS a Galícia En plena celebració del Xacobeo 2010, va acceptar una oferta per unir-se al gabinet de la Conselleria de Cultura de la Xunta. Durant els set anys següents la seva comesa seria escriure discursos per als conselleiros: va arribar a comptabilitzar més de 1 000 discursos sortits del teclat del seu ordinador Després d'una remodelació de govern el 2012 va ser reubicat a Treball i Benestar Allí va començar l'escriptura d'Infelices, una novel la sobre el fracàs i la tirania de les expectatives que el va ajudar a enfrontar-se a les frustracions pròpies En acabar-la va decidir abandonar el seu lloc a la Xunta Des d'aleshores escriu novel les, codirigeix la web cultural Inorantes, de la qual també és fundador, col labora en diverses revistes i publicacions, i imparteix tallers d'escriptura creativa.
10 ANYS DELAREVISTADEVIC
Qui hauria imaginat que arribaríem a celebrar els 10 anys? Si algú m'ho hagués preguntat en aquell moment, probablement hauria respost amb dubtes, o fins i tot, amb escepticisme
Quan vam decidir engegar La Revista de Vic el 2014, sabíem que ens embarcàvem en una aventura plena de reptes En aquell moment, el panorama editorial era intensament competitiu, i molts podrien haver pensat que una revista com la nostra no tenia lloc Ja hi havia productes consolidats en el mercat, com El Reclam, una publicació amb molta força a la comarca. Tanmateix, tot i la seva influència, no oferia exactament el que jo tenia present La meva visió era crear una revista diferent, que no fos un simple informatiu comercial on els anuncis ocupessin la major part de les pàgines. Volia un espai on les paraules, la cultura i el contingut tinguessin el protagonisme, i això no existia, ni existeix encara avui
Un altre aspecte fonamental era el tema del paper No volia que la revista acabés com una cosa trivial, que es llancés a terra després de ser llegida, com tantes altres. Era dolorós per a mi veure El 9 Nou abandonat a qualsevol racó, com si no tingués valor Així que em vaig comprometre a garantir que el paper fos d'una qualitat que fes justícia al producte que volia crear.
El nom també va ser un altre repte Volia rendir homenatge a la Revista de Vich de 1917, creada pel meu estimat Joan Anglada. Inicialment, havia pensat que el nom seria La Revista de Vic, amb l'article davant, però la competència i les circumstàncies ens van
portar a simplificar-lo Amb el nom ja registrat i el paper seleccionat, només ens faltava el més important: els continguts.
Des del principi, vam apostar per una revista cultural que reflectís la vida i l'essència de Vic. No obstant això, no volia que quedés limitada a la visió dels historiadors, així que vam obrir l'abast a temes més generals, sempre amb el focus en la nostra estimada ciutat En aquells primers dies, vaig comptar amb el suport del meu cercle d'amics per redactar els primers articles Eren gent amb un talent increïble, i algunes de les firmes més destacades que van col laborar aleshores, encara formen part del projecte avui dia. Com en tot, ens hem equivocat i hem après molt al llarg d'aquesta trajectòria
Actualment, La Revista de Vic no només és un referent a la Catalunya interior, sinó que ha estat reconeguda en set arxius importants del territori És la publicació amb el paper de millor qualitat, i una de les més llegides a la nostra zona. A més, l'edició digital ha experimentat un creixement espectacular, gairebé triplicant l'audiència de la versió en paper Tot i això, com a romàntic de les revistes físiques, no podia deixar que aquesta caigués en l'oblit. La sensació de tenir-la a les mans, de passar pàgines impreses en un paper de qualitat, és una cosa que per a mi continua tenint un gran valor
És innegable que el sector de les publicacions en paper està passant per moments molt complicats Hem vist com moltes revistes han anat tancant en els darrers anys, però nosaltres hem aconseguit mantenir un públic fidel que ens ha recolzat sempre Majoritàriament, catalanoparlants i visitants de Vic que, enamorats de la ciutat, han trobat en la nostra revista una finestra única per conèixer-la.
Només em queda agrair profundament a totes les persones que han cregut en el projecte des del primer dia: als que ja no hi són i als que encara han d'arribar El que està clar és que aquesta aventura no ha estat obra d'una sola persona He tingut la sort d'aprendre de gent increïble i de conèixer persones meravelloses que han contribuït a fer créixer La Revista de Vic
Aquest desè aniversari no és un final, sinó el principi d'una nova etapa Hem renovat la pàgina web, actualitzat els registres de marques, i ara treballem amb paper 100% ecològic A més, hem creat una editorial, una ràdio i un grup de revistes que esperem continuar expandint en els pròxims anys I, amb una mica de sort, aquesta aventura continuarà almenys deu anys més, amb tots vosaltres acompanyant-nos en aquest viatge.
Ni Xia Lian i Chernov, campions de l'Open Internacional de Vic
La luxemburguesa d’origen xinès, Ni Xia Lian, ha estat la gran guanyadora de la 39a edició de l’Open Internacional de Vic-Gran Premi Diputació de Barcelona de tennis de taula Ni Xia Lian ha mostrat una clara superioritat en la final, on ha vençut a la jugadora ucraïnesa del Miró Reus Ganxets, Natalya Prosvirnina, amb un contundent 3-0.
En les semifinals, Ni va superar a Elvira Fiona Rad, també del Miró Reus Ganxets, mentre que Prosvirnina es va imposar a la cap de sèrie número 2, la txeca Aneta Siruckova (MSK Breclav) En la categoria masculina, el rus Konstantin Chernov ha repetit el seu èxit de l'any passat, proclamant-se c en aquest esport
ampió de l’Open per segon any consecutiu En la final, Chernov va derrotar el jugador de l'Enoli Les Borges Vall, Marc Durán, amb un altre 3-0 En les semifinals, Durán havia vençut a un dels favorits del torneig, el txec Pavel Sirucek (Hb Ostrov Havlickuv Brod) Per la seva banda, Chernov va superar a Iker González, del CER Robin Hat Prisco L'Escala, qui en quarts de final havia derrotat a l’italià Antonino Amato (Top Spin Messina).
Pel que fa a la categoria adaptada, el campió ha estat el jugador de Terrassa Ferran Paredes A l'Open Català, el triomf ha estat per a Fran Serrano.
En les categories inferiors, el palista del Tramuntana Figueres Roger Martínez s’ha adjudicat la victòria en infantil masculí,
Fmentre que Anna Pagés (Amics Terrassa) ha estat la guanyadora en infantil femení. Finalment, en la categoria benjamí mixta, la campiona ha estat Thais Puigmulé, del TT Cassà. El torneig, que és un dels més prestigiosos en l’àmbit del tennis de taula a Catalunya, ha tornat a reunir jugadors de gran nivell i ha consolidat, un any més, Vic com una referència l
La luxemburguesa d’origen xinès, Ni Xia Lian
RealitatsdeVic 1896 9a part
JOCS
PROHIBITS A VIC I RESSOLUCIÓ D’EEUU QUE AFECTA AL
Aquest mes relataré dos temes importants que es van debatre a l’ajuntament de Vic El primer va venir a través d’una denúncia del diari La Opinión de Barcelona de 22 de gener, dirigida a l’Alcalde de Vic, Sr Font i Manxarell Explicava “la existencia de juegos prohibidos (en Vic) a consecuencia de los cuales se produjeron hechos que pudieron tener fatales consecuencias recomiendo a U (usted) que por cuantos medios estén á su alcance y con toda actividad, persiga á los que se dedican á tan pernicioso vicio, entregando á los tribunales á los infractores de la Ley” (Correspondència Ajuntament de Vic, gener 1896)
A partir d’aquest moment, l’Alcalde donà instruccions a vàries forces de seguretat per a que investiguessin aquest afer Una d’aquestes eren els “mozos de la Escuadra de San Feliu de Torelló” que devien tenir la competència a nivell comarcal en tot el relacionat amb els jocs d’atzar amb apostes en locals no autoritzats. En la investigació que he fet sobre aquest tema, apareix un document amb un segell que identifica l’entitat que envia tal documentació, “Escuadras de Barcelona”, i dins el mateix timbre, la paraula “Torelló”, escrita a ma Això indica que tenien una seu fixe a Torelló, i que el seu organisme central, que li anava donant instruccions de les tasques a realitzar, era a Barcelona Aquest cop, li tocava venir a Vic a resoldre un cas de joc il·legal L’altra força de seguretat que intervingué en l’afer, auxiliant a la primera, va estar representada pel “Jefe de Vigilancia de Vic y fuerza á sus órdenes” (CAV, febrer 1896)
Tots dos cossos havien investigat amb discreció els possibles focus del delicte Finalment, detectaren un establiment en que es consumaria el fet penat: el “café de Cataluña”, situat a la Rambla del Passeig, propietat D Antoni Sala Prat Deduïren que l’acte dolós tindria lloc el 22 de febrer ja que, mitjançant espies, comprovaren que el joc es verificava assíduament a l’entresol de la casa; un entresol que estava disposat i preparat de manera convenient A dos quarts d’onze de la nit i per sorpresa, els mossos d’esquadra i les forces municipals van entrar al local i, estant la porta d’accés a l’entresol tancada i havent-se resistit a obrir-la, va ser necessari tirar-la a terra Atraparen a trenta-tres paisans més l’amo del local, jugant una partida del joc anomenat “Buenos y Malos” (se suposa que apostant diners)
A tots se’ls van endur davant el Jutge d’Instrucció d’aquest partit judicial portant un vas de cuir que hi havia sobre la taula de joc per on corrien els daus, com a prova testifical A més, els agreujants del delicte eren la resistència a obrir la porta, tot dificultant d’entrar al local, amb la corresponent confusió que es produí A causa d’això, pogueren amagar els diners que hi havia en joc (es una suposició), no podent mostrar una prova sòlida Al jutjat, la majoria dels detinguts van reconèixer que, en efecte, es jugava al joc prohibit per la llei Pocs dies després, sorgiria un segon conflicte; aquest cop vindria de l’altre cantó de l’Atlàntic L’Alcalde de Vic, Sr Font i Manxarell, i la resta de consistori al complet, presentaren un escrit de protesta contra els Estats Units per unes declaracions aprovades al Senat que afectaven al conflicte Cubà El dictamen és tal com segueix: “Este Cabildo en sesión del día de ayer acordó unánime(mente) manifestar á V E , para que se digne elevarla á conocimiento del Gobierno de S M su profunda indignación por los soeces insultos inferidos á nuestra hidalga nación en el Senado de Washington y las infames calumnias que le han sido imputadas, de las que protesta con toda la energía de que es capaz ”
CONFLICTE CUBÀ
Aquesta carta estava dirigida al Governador Civil de la província, Valentín Sánchez de Toledo, amb data 3 de març (CAV, març 1896) Com que no em quedava clar el significat d’aquesta protesta vaig investigar a través d’altres vies Una d’aquestes, van ser les pàgines 168 i 169 del tom I, titulat “Mi mando en Cuba” L’autor dels volums és el General Weyler que ens relata, de manera detallada, les accions que afectaven a l’illa caribenya durant el seu mandat i l’estratègia militar desenvolupada En aquest cas, hi havia un altre país estretament vinculat amb els resultats que s’anaven donant en la guerra cubana: Estats Units Dites pàgines relaten que el dia 28 de febrer, al Senat nordamericà, es discutí un projecte de llei per a concedir la bel ligerància als insurrectes mambises a Cuba S’arribà a l’acord, mitjançant majoria absoluta (únicament votaren en contra sis senadors) de la següent resolució: “El Senado resuelve una condición de guerra pública (que) existe entre el Gobierno de España y el Gobierno proclamado, y desde hace algún tiempo sostenido por la fuerza de las armas, por el pueblo de Cuba, y que los Estados Unidos de América deben mantener una estricta neutralidad entre los poderes contendientes, concediendo á cada uno de ellos todos los derechos de beligerantes en los puertos y el territorio de los Estados Unidos Y resuelve, además, que el Gobierno de los Estados Unidos debe ofrecer sus oficios amistosos al Gobierno español para el reconocimiento de la independencia de Cuba”
Aquest dictamen va estar clarament influenciat per la detenció a la Habana de dos periodistes “yankées”, els quals no tenien permís especial per entrevistar als rebels, tal com estava estipulat i, a més, tiraren fotos i prengueren apunts descrivint la situació que es vivia (El Movimiento católico 26-02-1896, pàg. 2). Un altre motiu d’aquest acord podria haver estat a conseqüència de reconèixer la bel ligerància als Estats del Sud en la famosa guerra de secessió de 1861 a 1865, per part d’Espanya i altres nacions
europees (El Imparcial 01-03-1896, pàg. 1).
Aquesta resolució dictaminada pel Senat nord-americà afectava de ple a la col laboració que hi havia entre Espanya i EEUU per aturar la portada il·legal d’armament i efectius, per recolzar a les forces mambises Segurament la detenció del vapor anglès “Bermuda”va ser la última realitzada pels cònsols i els agents espanyols a Nova York, segons informava Dupuy el dia 24 de febrer des de Washington No podent-se aturar la sortida des de terra, el va seguir un buc de resguard, i finalment el capturaren tot fent-lo tornar al port de Washington Els detinguts van ser en Calixto García, el doctor Rodríguez, el brigadier Rus i 110 separatistes més Tots ingressaren a la presó a l’espera de judici També es va apressar un vapor anomenat “Sthonihow”, que anava junt amb el “Bermuda”, i portava una càrrega de 3000 fusells, dos milions de cartutxos i tres canons Hodskins, dos anomenats Napoleó i tres metralladores petites (MC 26-02-1896, 2; Norte Catalán 29-02-1896, 2) Els membres de Senat nord-americà no es devien haver llegit la carta de Mr Winston L Churchill (* 1874 - † 1965), distingit oficial anglès que, en un futur, seria la peça clau en la victòria dels aliats a la Segona Guerra Mundial (veure foto extreta de la wikipedia). Ell havia anat a Cuba per a estudiar la guerra i elaborà un informe publicat al Saturday Revieu que després el va traduir el diari La Época Parcialment, el tornà a inserir en la seva segona pàgina El Norte Catalán de 29 de febrer de 1896 Alguns fragments diuen així: “debo declarar que, en ningún modo, puede atribuirse (la insurrección de Cuba) á que España haya empleado en su colonia antillana una política dura y opresiva, como pretenden los partidarios de los filibusteros Si tal afirmación fuese cierta, si la rebeldía hubiese sido provocada por un sentimiento general de odio hacia la dominación española, las partidas insurrectas estarían formadas, en su totalidad, por verdaderos cubanos Pero no es así, pues salvo algunas contadas personalidades de representación en la isla, las fuerzas rebeldes se componen de una mezcla de aventureros de otros países, negros, mestizos y gente de mal vivir” (continuarà)
per Miquel dels Sants
Molist Badiola
Winston Churchill
Vida en ordre
Ha nascut un hàbit per Carla Arguimbau
Ara que ja comencem a tornar a la normalitat i la rutina és un moment perfecte per adquirir nous hàbits, de fet crec que es fan més propòsits al setembre que al gener. Comença l'escola, els extraescolars i tot el que envolta als petits, al gimnàs inicien les classes amb normalitat i arrenquen un munt de formacions que t'interessaria fer, al setembre posem en marxa un nou curs, que en molts sentits és un any nou.
T'ha passat alguna vegada que veus un monogràfic al centre cívic que t'encantaria veure, però no tens temps? (espero que hagis fet un forat pel qual faré jo el 26 de setembre!)
Però No t'apuntes al monogràfic o taller perquè t'ha passat per alt la data d'inscripció. Vas al gimnàs, pagues la matrícula amb tota la il lusió i et promets que aquest any si, aquest any faràs com a mínim 3 hores a la setmana.
Però Al gimnàs hi vas regularment tres setmanes, però és clar, surten coses i s'ha d'anar al súper i estic cansada i potser hi aniré demà que avui ja és tard
En un cafè post vocacional amb amics heu decidit que fareu una trobada mensual, que ja està bé que només us veieu cada sis mesos!
Però Les amigues no proposen quedar perquè estan ocupades i tu no dius ni mu perquè si no tens temps ni per seure al sofà com vols que quedi per sortir
Decideixes que aquest curs vols estar més present i portar els nens al parc una estona cada dia, i et promets que menjareu molt més sa, que cal eliminar processats i ja fa temps que tens ganes de canviar de dieta
Però Al parc i vas uns dies, però no tant com volies i marxeu de seguida que s'ha de fer el sopar i no sé si he descongelat el tall I parlant del sopar, en fi Que no un morirem per menjar truita envasada i uns macarrons amb salsa de pot! Ja farem els canvis un altre dia que estic morta
I és que és normal! Les teves expectatives no eren realistes i no has creat cap sistema que t'ajudi a aconseguir els teus objectius
Però calma, no és impossible, només cal crear els hàbits adequats de la manera adequada T'explico com fer-ho!
1r FES-HO REALISTA
Si no et vols frustrar ràpidament, analitza quins són els teus objectius i si és possible aconseguir-los en el temps que t'has proposat. No cal anar de zero a cent, si inicies moltes coses alhora alguna quedarà pel camí o a mig fer i cap rebrà les hores o energia que es mereixen
2n FES-HO PETIT
Com et menjaries un elefant? Doncs a trossets! Divideix la tasca en tants trossets com puguis, si per exemple ets una persona a qui li costa mantenir l'ordre a la llar i el teu objectiu és aconseguir tenir la casa neta i endreçada, perquè saps que serà bo per tu, per guanyar temps i sentir-te més còmode i feliç a casa. No ho vulguis fer de cop, ja hem dit que l'hàbit a adquirir ha de ser realista així que no esperarem tenir-ho tot com un museu la primera setmana Ara fem-ho petit, que necessites millorar? Fer el llit cada dia, endreçar la roba en el moment que surt de l'estenedor o assecadora per no tenir acumulació, deixar sempre els plats bruts al rentaplats, treure les escombraries cada dia. I així tot un seguit de tasques petitones i fàcils de completar Cada cosa de la llista que facis, és una tasca completada i això t'aportarà un xut de motivació
3r FES-HO FÀCIL
Tendim a complicar-nos la vida.
Si et costa per exemple netejar, no et compliquis a preparar tu els productes de neteja seguint els passos d'una influencer que has vist, fes-ho fàcil i compra-ho fet Si et costa molt fer el llit, no et compliquis posant deu coixins a sobre i una manta als peus, tingues el mínim Si et costa desar les coses al seu lloc, evita tenir superfícies com taules buides o una cadira a l'habitació perquè et suposarà una temptació deixar coses a sobre Estudia el teu entorn, avalua quines coses et fica el pal a la
roda per aconseguir el resultat que vols i elimina-les sense pietat
4t FES-HO CONCRET
Si fixes objectius abstractes et serà més difícil veure els resultats i mantindré l'hàbit que vols crear Seguint l'exemple de tenir la casa endreçada el que hem de pensar és quan faré cada un d'aquest micro objectius Per exemple: faré el llit al matí després d'esmorzar però abans de rentar-me les dents. Arreglaré la cuina just després del dinar, abans del cafè O netejaré els terres i lavabos els dissabtes de 10 a 12. Perquè us feu una idea de com concatenar els esdeveniments del dia per fer-li lloc al nou hàbit i no oblidar-lo tan fàcilment Els primers dies et pots posar alarmes o un post-it a la pasta de dents
5è FES-HO DIVERTIT
Si ho pots fer amb la música que t'agrada, no ho facis en silenci, si ho pots fer amb la parella o fills, no ho facis sol, si pots fer-ho entre somriures i bon rotllo no ho facis amb cara de pomes agres A vegades necessitem introduir nous hàbits que ens fan mandra, però sabem que seran bons per a nosaltres, fes que sigui el més divertit possible
6è FES-HO AMB PROFESSIONALS
Hi ha un proverbi africà que diu: Si vols arribar ràpidament ves sol, si vols arribar lluny ves acompanyat
Sovint no ens parem ni a valorar la possibilitat de demanar ajuda als que en saben més o ja han passat pel camí que vols emprendre Sigui quin sigui l'hàbit que vols integrar a la teva vida, segur que hi ha algú que et pot ajudar a fer que ho aconsegueixis de forma eficaç
Per posar la teva vida en ordre, doncs, estic jo juntament amb totes les companyes i companys de professió Podem ajudar i molt, de vegades l'objectiu de mantenir la casa bé se'ns fa una muntanya perquè no tenim sistemes pràctics, tenim un excés de coses o simplement ningú no ens ha ensenyat a fer-ho de forma conscient que des del meu punt de vista és l'única manera de què duri l'ordre
També et pots recolzar en empleats de llar, contractar una persona que netegi la casa cada setmana t'alliberarà d'una càrrega que sovint no tenim ni ganes ni temps de fer i a més genera força discussions en les famílies
7è FES-HO REGULAR
I dic regular en els dos sentits de la paraula, fes-ho cada dia, o cada setmana o quan t’hagis proposat fer-ho però no t’ho saltis!
I no busquis fer-ho perfecte, és millor que estigui acabat que no paralitzat
I fins aquí la meva visió de com neix un hàbit (molt reduït)
Si el tema t'interessa, et recomano que llegeixis:
Hàbits atòmics de James Clear
Hàbits mínims del dr BJ Fogg
El poder dels hàbits de Carles Duhigg
I si vols posar casa teva en ordre, no et pots perdre:
El poder de l'ordre de Maria Gallay
Descobreixen una mòmia budista en suposatestatde'tukdam'durantmilanys
Un sorprenent descobriment al Museu Drents, en col·laboració amb el Centre Mèdic Meander d’Amersfoort (Països Baixos), ha captat l’atenció de la comunitat científica i budista: la mòmia d’un monjo budista xinès, suposadament en estat de tukdam des de fa gairebé mil anys Aquest fenomen, àmpliament estudiat en les tradicions budistes de l’Himàlaia i Àsia Central, es refereix a un estat de meditació profunda post-mortem que alguns monjos aconsegueixen mantenir, resistint parcialment el procés de descomposició natural
El terme tibetà tukdam fa referència a la capacitat d’alguns mestres espirituals per romandre en un estat meditatiu fins i tot després de la mort clínica, un fenomen que, segons els creients, podria conduir a la il luminació Durant aquest període, el cos del monjo mostra signes inusuals com la rigidesa, la pell brillant i fins i tot una calor anòmala a la zona del cor
En el cas d’aquesta mòmia xinesa, els investigadors han utilitzat un escàner de tomografia per analitzar el seu estat, descobrint que el cadàver, datat al voltant de l'any 1100 abans de la nostra era, està contingut dins d’una estàtua budista que li serveix com a reliquiari. L’escaneig també va revelar la substitució dels seus òrgans interns per paper imprès amb caràcters xinesos, la qual cosa suggereix que, a diferència d’altres casos de tukdam, aquesta mòmia podria haver estat sotmesa a algun tipus d’intervenció posterior
Aquest descobriment s’ha convertit en un dels primers estudis detallats a Occident sobre un exemplar tan antic d’aquest fenomen Anteriorment, s’havien documentat casos més recents, com el del mestre Rangjung Rigpe Dorje, el XVI Karmapa, que va romandre en
estat de tukdam durant tres dies en un hospital. Fins i tot metges com el Ranulfo Sánchez, de l’Hospital Americà Sion, van observar com la zona al voltant del cor del mestre es mantenia calenta fins 72 hores després de la seva mort
El doctor Barry Kerzin, monjo i metge del Dalai Lama, va explicar: “He tingut el privilegi de cuidar alguns meditadors en estat de tukdam És una meditació tan profunda que el cos no es descompon com ocorre normalment” Si el meditador aconsegueix mantenir-se en aquest estat durant setmanes, el seu cos pot reduir-se fins a quedar només el cabell, les ungles i la roba, cosa que, segons la tradició, pot conduir a la conversió en un buda. Aquest fenomen ha generat un creixent interès, no només entre els seguidors del budisme tàntric, sinó també dins la comunitat científica El Museu Drents, amb el suport de l’investigador Are Heggelman, està duent a terme estudis d’ADN a partir del material ossi del monjo, amb l'esperança d’aportar més llum sobre aquest enigmàtic cas
La mòmia forma part de l’exposició MUMIAVIAG, Món de les Mòmies, organitzada pel Museu d’Història Natural d’Hongria, on roman en exhibició com a peça central de l’estudi sobre la connexió entre la espiritualitat budista i les possibles anomalies biològiques que desafien les fronteres del coneixement científic. Sens dubte, es tracta d’un avanç fascinant que uneix les creences antigues del budisme asiàtic amb les eines modernes de la ciència europea, obrint noves possibilitats per a la investigació sobre la mort, la consciència i el cos humà
El terme tibetà tukdam fa referència a la capacitat d’alguns mestres espirituals per romandre en un estat meditatiu fins i tot després de la mort clínica
Mercat de Música Viva de Vic
Mushkaa, Roba Estesa, Joana Serrat, Els Amics de les Arts, Bombino i Niño de Elche, entre la seixantena d'artistes que actuaran al 36è MMVV
Vic es prepara pel 36è Mercat de Música Viva, una edició que acull una seixantena d'actuacions, 29 de les quals són estrenes de disc o espectacle i amb set coproduccions. És el cas de Lucía Fumero, que presenta 'Folklore' en el concert inaugural de dimecres 18 de setembre a L'Atlàntida
El mateix dimecres destaquen concerts de Vic Mirallas i Maestro Espada a l'Auditori, el de Faneka a la Sala 3 de l'Atlàntida, i els de Chicuelo amb Marco Mezquida i Júlia Colom al Teatre R Montanyà de l'Atlàntida Dijous 19 de setembre, actuaran els barcelonins Blood Quartet amb els coreans Dongyang Gozupa a L'Atlàntida; Lisasinson, Gorka Urbizu i Paula Peso a la Carpa; Roko Banana a la Jazz Cava; i DANI6IX I IZZKID i Al lèrgiques al Pol len a la plaça dels Martirs (programació off)
Divendres 20, no us perdeu els concerts de Marc Miralta Flamenco Vibes i de Magalí Datzira a l'Auditori; ni els dels jazzistes suïssos Katom, els italobelgues Ada Oda i els estonians Puuluup a la Carpa. A la plaça Major, se celebrarà el 180è aniversari de l'Escola de Música i Conservatori de Vic amb un concert en què participaran exalumnes d'anomenada com Joana Serrat, Obeses, Núria Graham i Paula Valls, entre d'altres
I després, hi haurà els concerts de Joana Serrat i Els Amics de les Arts La mateixa nit, al Teatre R. Montanyà de l'Atlàntida, hi haurà el flamenc de Diego Guerrero i de Niño de Elche i el blues tuareg del nigerí Bombino; mentre que al Sucre actuaran Mushkaa i Mama Dousha. Dissabte 21, a la Plaça Major s'hi podran veure els concerts de Mar Pujol, Albert Pla & the Surprise Band i
Ferran Palau, però el final de festa serà al Sucre, amb les propostes de Miki Núñez i Roba Estesa Concerts gratuïts i de 3 euros
Com sempre, el MMVV té dos programes, un d'obert al públic i l'altre enfocat als 900 professionals acreditats. Així i tot, el públic no acreditat pot assistir als concerts de l'apartat professional a partir de les 18 h, per 3 euros a la Jazz Cava, el Teatre i L'Auditori de L'Atlàntida i de franc a la Carpa de l'Atlàntida. També són gratuïts els de la Plaça Major i d'El Sucre.
Miki Núñez
La recepta: Recepta casolana de melmelada de mores
Les mores són un dels fruits més deliciosos de l'estiu, amb el seu sabor dolç i un toc lleugerament àcid La seva temporada comença a mitjans d'agost i s'allarga fins a finals de setembre depenent de la zona i el clima Una de les activitats més gratificants en aquesta època és la recol lecció de mores silvestres Passejar pels camins amb una cistella a la mà, cercant les més madures entre les bardisses és una experiència que connecta amb la natura No hi ha res com el gust d’una mora acabada de collir, ni la satisfacció d’omplir la cistella per després preparar alguna cosa especial a casa Una manera clàssica de gaudir d'aquest fruit és elaborant una melmelada casolana La melmelada de mores és versàtil i deliciosa, perfecta per untar sobre una torrada cruixent, per barrejar amb iogurt natural, com a farciment en pastissos o com a topping en un pastís de formatge El seu intens sabor i color poden transformar qualsevol plat, tot i que les seves taques poden ser difícils de treure!
Ingredients
1kgdemoresfresques
silvestres
350gramsdesucre
Sucd'unallimona
Instruccions
Comença col locant les mores en un bol gran i renta-les amb cura sota aigua freda per eliminar qualsevol brutícia
Escorre-les bé amb un colador per treure l’excés d’aigua
Col loca les mores escorregudes en una cassola gran, adequada per fer melmelades
Afegeix el sucre i el suc de llimona colat El sucre és essencial per a la conservació i la textura, mentre que el suc de llimona afegeix acidesa i ajuda a que la melmelada qualli millor
Barreja bé tots els ingredients i cobreix la cassola amb film transparent Deixa macerar les mores a la nevera durant tota la nit, perquè desprenguin el seu suc i intensifiquin el sabor
L'endemà, posa la cassola al foc a temperatura mitjana-alta Remena ocasionalment per evitar que el sucre es cremi
Quan la barreja comenci a bullir, continua remenant durant uns 5 minuts fins que el sucre es dissolgui completament
Abaixa el foc i deixa cuinar la melmelada durant uns 35 minuts més Remena de tant en tant i aixafa les mores perquè es
descomponguin
Si prefereixes una melmelada més suau, tritura-la amb una batedora de mà Si t'agrada amb trossos, deixa-la tal com està
Fes la prova del plat per comprovar si està al punt: posa un plat al congelador durant 5 minuts, col loca-hi una cullerada de melmelada i, després de 30 segons, passa-hi un dit pel centre Si la melmelada es manté separada, ja està llesta; si no, cuina-la una mica més
Quan estigui llesta deixa que es refredi i guarda-la en un pot ben tancat a la nevera Es recomana consumir-la en una setmana
Conservació a llarg termini:
Si vols conservar la melmelada durant més temps, esterilitza els pots de vidre i les tapes bullint-los en aigua durant 15 minuts Deixals assecar abans d'utilitzar-los
Omple els pots amb la melmelada calenta, deixant uns 1 cm d'espai a la part superior Tanca'ls bé
Col loca els pots en una olla gran i cobreix-los amb aigua (sense sobrepassar les tapes) Fes bullir durant 15 minuts per crear el buit
Deixa que els pots es refredin completament de cap per avall, i comprova que les tapes no tenen fuites Desa’ls en un lloc fresc i fosc
Ja tens la teva melmelada de mores casolana perfecta per acompanyar torrades, iogurts, o com a farciment en postres!
