TOTCERDANYA JULIOL 19 MERANGES

Editorial

Meranges

Meranges és un petit municipi que ha sabut preservar l'arquitectura tradicional cerdana, conservant el seu aspecte rústic de muntanya. En els últims anys, s'ha potenciat el seu atractiu turístic amb millores en les instal·lacions per garantir la comoditat dels visitants que s'acosten a aquest lloc.

La seva ubicació en un entorn natural excepcional, protegit per la reserva de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, converteix aquest municipi en un lloc ideal per practicar esports de muntanya. A més, el patrimoni cultural ofereix interessants possibilitats, com la visita al Museu de l'Esclop o a l'església de Sant Sadurní.

El primer document històric on es fa referència a Meranges és l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, de l'any 839. El poble, juntament amb Girul (actualment un nucli agregat del municipi), va pertànyer als comtes de Cerdanya. Posteriorment, al segle XII, el municipi va formar part de les possessions dels vescomtes de Castellbò, que li van atorgar diferents privilegis.

Per herència dels Castellbò, en 1336 va passar a la corona de Mallorca i posteriorment al comtat de Rosselló, abans de quedar definitivament sota el domini de la Corona catalano-aragonesa.

Situació geogràfica:

Meranges, situat a 1.590 metres d'altitud, limita al nord amb Andorra i França. El municipi s'estén pràcticament per tota la Vall Tova, formada per la conca fluvial del riu Duran i els seus afluents. El capdavant d'aquesta vall és el circ glacial d'Engorgs, on neix el riu Duran.

El clima és continental, sec i assolellat, amb influències mediterrànies. Els hiverns són molt freds i els estius no són excessivament calorosos. Les precipitacions són en forma de neu durant l'hivern i de pluja la resta de l'any.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@totcerdanya.site www.totcerdanya.site

ACTUALITAT

Salut La mascareta ja no és obligatòria en hospitals, farmàcies i residències

El BOE publicat aquest dimecres recull el Reial decret que posa punt final a la crisi sanitària de la Covid-19 a Espanya, i amb això, suprimeix l'obligatorietat de l'ús de mascaretes en àmbits sanitaris com hospitals, farmàcies, centres de salut i residències.

La decisió va ser anunciada el passat dimarts pel ministre de Sanitat, José Miñones, qui va destacar que el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, en consulta amb els experts de cada comunitat autònoma, ha determinat que la situació de la Covid-19 està sota control i ja no representa una crisi sanitària.

Aquesta mesura ja és efectiva i el govern espanyol ha establert un procediment d'urgència perquè s'apliqui immediatament després de la publicació oficial, evitant així malentesos entre l'aprovació i l'entrada en vigor.

A partir d'ara, l'ús de mascaretes en aquests entorns es converteix en una recomanació, i fins i tot, en casos de pacients vulnerables o amb símptomes d'infecció respiratòria, és altament recomanable utilitzar-les.

No obstant això, en àrees hospitalàries amb persones crítiques o immunodeprimides, així com en quiròfans i unitats de cures intensives, les mascaretes continuaran sent obligatòries.

Totes les comunitats autònomes han donat el seu suport a la fi de l'obligatorietat en el marc del Consell Interterritorial

celebrat el 23 de juny. Tanmateix, l'aprovació ha requerit un temps de gestió administrativa, ja que implica la formalitat d'un decret de crisi sanitària.

Cal recordar que el maig de 2020, coincidint amb la fase zero del confinament, el govern espanyol va establir l'obligatorietat d'utilitzar mascaretes en el transport públic. Dues setmanes més tard, aquesta obligació es va ampliar als espais tancats i als llocs públics on no es podia mantenir una distància de seguretat de dos metres. L'incompliment d'aquesta norma podia comportar sancions de fins a 100 euros.

El juliol de 2020, després de quatre mesos i mig des del primer cas de Covid-19 a Catalunya, la Generalitat va decretar l'ús obligatori de mascaretes "com a norma general", independentment de la distància interpersonal. Aquesta obligació es va estendre a tot el territori espanyol. No obstant això, en els llocs de treball, l'ús de mascaretes no sempre era obligatori si es complien les condicions de distanciament. A les escoles, les mascaretes eren obligatòries per a tots els alumnes a partir dels 6 anys.

Així, al llarg del mes de juny de 2021, després de gairebé un any, es va aixecar l'obligatorietat de portar mascareta a l'aire lliure, tot i que era recomanable tenirne una a mà en cas de concentracions massives de persones on no es podia mantenir una distància de seguretat.

No obstant això, el desembre de 2021, en plena expansió de la variant òmicron i amb l'objectiu de frenar-ne la propagació, el

govern espanyol va reimposar l'ús obligatori de mascareta a l'exterior, excepte en casos d'esport individual a l'aire lliure o en espais naturals on es pogués garantir una distància d'1,5 metres entre persones no convivents.

Menys de 50 dies després, el febrer de 2022, aquesta obligatorietat va ser eliminada, primer als patis de les escoles i, dos dies després, en qualsevol lloc exterior.

L'abril de 2022, el govern espanyol va aprovar la retirada de les mascaretes en espais interiors. En primer lloc, els alumnes de primària i secundària van deixar de portar-les a l'escola després de les vacances de Setmana Santa, i un dia més tard, la població en general va deixar de tenir l'obligació d'utilitzar-les en els centres de treball, llevat que l'empresa ho especifiques.

Finalment, el febrer del 2023, es va donar per finalitzada l'obligatorietat de mascareta en el transport públic i en establiments com òptiques, centres auditius o ortopèdies. Espanya va ser l'últim país d'Europa en aixecar l'obligatorietat de portar mascareta en el transport públic.

En resum, aquesta última decisió marca un pas més en la progressiva tornada a la normalitat i s'adapta a l'evolució de la situació sanitària i les recomanacions de les autoritats competents. L'ús de mascareta ha passat de ser obligatori en diversos àmbits a ser recomanat en els entorns sanitaris, tot i que es manté l'exigència en àrees hospitalàries crítiques i amb pacients vulnerables.

Els Llibres

HISTÒRIA DE LA CERDANYA

La vida a l’alta muntanya es regeix per la natura i per les estacions de l’any, que determinen el dia a dia de la gent i la seva manera de ser. Un any a la Cerdanya és una crònica de les vivències, les persones i els records d’un temps en aquell petit país. En episodis breus, Rafael Vallbona ens ofereix una crònica sentimental de la Cerdanya, des d’aquells bells estius de la infantesa a la fira dels cavalls, la festa de l’estany, l’aplec de la Xicoia, la neu protectora o els colors de la vall d’Eina. I també altres records més antics que han marcat la vall. Un any, una època, la vida feta de relacions humanes i connexió amb la natura.

Rafael Vallbona

Escriptor, periodista i autor de més d'una trentena de llibres

entre novel·les per a joves com Pis d'estudiants, Hip hop, Sense sortida, Recanvis Luna (Premi Columna jove 1997) o La balada de J.K. (Premi Ramon Muntaner 2001); d'altres per a adults com Plaça dels Àngels, Gràcia o La Comuna de Puigcerdà (Premi Joaquim Amat-Piniella 2000); llibres de viatges en bicicleta a través dels Alps i dels Pirineus i alguns volums de poesia. La seva col·lecció de"contractes basura"podria ser exposada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

Editorial: Edicions 62 (18 setembre 2019)

Idioma: Català

Tapa tova: 240 pàgines

ISBN-10: 8429777857

Pes del producte: 390 g

Dimensions: 15 x 23 x 23 cm

Torna el Bibliollac a la fresca

Aquest estiu, la Biblioteca Comtat de Cerdanya ha inaugurat el Bibliollac, un servei de lectura a l'aire lliure situat al Parc Schierbeck de Puigcerdà. És un espai idíl·lic on tothom pot gaudir de la lectura de diaris, llibres, revistes i contes de manera gratuïta. Mari Àngels Terrones, directora de la Biblioteca Comtat de Cerdanya, descriu aquest servei com un "clàssic de l'estiu" que porta "un trosset de la biblioteca al costat del llac". El Bibliollac satisfà les necessitats dels lectors que prefereixen llegir a l'aire lliure, oferint-los una àmplia varietat de materials per a la seva disposició.

L'usuari del Bibliollac és divers i de totes les edats. Hi ha des de nens petits fins a nens de l'espai, persones jubilades, avis i néts, i pares i fills. Tant aquells que simplement passen pel parc i decideixen llegir com els lectors assidus que establien el hàbit de visitar el Bibliollac durant els mesos d'estiu són benvinguts, segons Terrones.

A més de l'àmplia oferta de publicacions

per llegir, el Bibliollac organitza activitats especialment adreçades a un públic familiar. Una d'aquestes activitats destacades és l'Hora del conte, que se celebra els divendres 7 i 21 de juliol, així com els dies 4 i 18 d'agost, a les 11:30h. A més, aquest any l'espai acollirà la presentació del conte "El tresor de la princesa Moctezuma", escrit per Marta Contreras i Marta Planas, que tindrà lloc el 10 d'agost a les 18:00h.

Cada estiu, unes 4000 persones gaudeixen del servei de lectura del Bibliollac i aproximadament 400 infants participen en les activitats organitzades.

El Bibliollac estarà obert fins al 31 d'agost, amb horari d'11:00h a 13:15h i de 16:30h a 20:15h, de dimarts a divendres. Els caps de setmana i festius, l'horari serà d'11:00h a 14:00h fins a les 14:00h de la tarda. Així que, hi ha moltes oportunitats per aprofitar aquest meravellós espai de lectura durant l'estiu.

El Cerdanya Film Festival duplicarà enguany el nombre de projeccions

El 14a Cerdanya Film Festival incrementarà significativament l'oferta de pel·lícules en la seva edició d'aquest any. Les categories de documentals, ficció i animació passaran de 20 a 40 llargmetratges exhibits. Amb una durada que s'estendrà des de l'1 fins al 13 d'agost, el festival ha rebut més de 2.000 pel·lícules per a consideració, de les quals se n'han seleccionat 150. Amb l'objectiu de proporcionar una experiència més enriquidora per als assistents, s'ha programat una setmana de projeccions prèvia a la inauguració i s'han incorporat subtítols accessibles per a persones sordes en algunes sessions de llargmetratges. Cal destacar que els curtmetratges guanyadors en les categories de ficció i documental tindran l'oportunitat d'optar automàticament a la preselecció dels prestigiosos Premis Goya de l'Acadèmia del Cinema, afavorint així que moltes de les pel·lícules en competició siguin estrenes.

La pel·lícula 'Estols', produïda per Vilaüt Films i dirigida per Xavier Moreno, serà l'obra que inaugurarà el 14a Cerdanya Film Festival. El tràiler d'aquest film ja va ser exhibit en el festival Temporada Alta de Girona i Salt. Durant els tretze dies del festival, s'ofereixen estrenes de curtmetratges i documentals, tant a escala nacional com internacional. El programa també inclou projeccions de pel·lícules presentades en festivals de renom com Cannes, Berlinale, Toronto, Sant Sebastià, Màlaga i Sevilla, així com obres que són difícilment accessibles en el mercat espanyol i que tindran la seva estrena nacional o internacional al festival.

Entre els objectius del festival es troba el foment de la interculturalitat i la difusió de cinematografies que sovint reben poca visibilitat en les sales de cinema del país, especialment en el format de curtmetratges. Jordi Forcada, director del festival, subratlla que el certamen va sorgir fa catorze anys amb la intenció de convertir-se en una plataforma de descobriment i promoció de joves talents nacionals, amb especial atenció a l'àmbit transfronterer dels Pirineus. L'objectiu és crear un espai de trobada i aprenentatge per a joves creadors, professionals de la indústria cinematogràfica i agents culturals, entre altres.

El festival inclou diverses projeccions matinals destinades a estudiants i escoles, que tindran lloc al Casino Ceretà de Puigcerdà. També hi haurà projeccions itinerants a Bellver de

Cerdanya i Martinet (al parc dels Búnquers) amb temàtiques relacionades amb la memòria històrica. A més, cada dia es realitzaran tres sessions de tarda al Casino Ceretà. Des dels seus inicis, el festival ha promogut una mirada amb perspectiva de gènere, donant prioritat a les pel·lícules en català i dirigides per dones. Això es reflecteix en el fet que el 50% de les pel·lícules seleccionades estan escrites i/o dirigides per dones.

Amb un pressupost de 150.000 euros, el festival atorga premis principals per a cada categoria, així com premis secundaris. A més de les seccions oficials en competició, el programa inclou quatre programes transversals: Pirineus (pel·lícules rodades o amb la participació de professionals dels Pirineus, generalment amb temàtiques de muntanya, medi rural, senderisme, etc.), Memòria

Històrica, Mirada Social i Curtmiratges (produïts i dirigits per dones menors de trenta anys). Els premis són de tipus econòmic i aquest any s'ha incrementat la dotació. En total, s'entregaran 9.000 euros en premis, 16.000 euros en dietes i 12.000 euros en drets de projecció.

El 14a Cerdanya Film Festival ofereix una oportunitat única per a explorar una àmplia selecció de pel·lícules, tant en l'àmbit nacional com internacional, i per a celebrar la diversitat cinematogràfica. Amb una programació diversa i enriquidora, el festival busca connectar públic i cineastes, fomentar la descoberta de nous talents i promoure un diàleg intercultural en l'àmbit del cinema.

Breu història de Llívia

La geografia i la història no sempre resulten matèries digestives. És a dir, que poden arribar a ser avorrides fins a morir, no trobes?

Els grecs això ja ho devien saber i per aquest motiu es van inventar historietes més comprensibles per tal d'explicar fets complicats. Són els mites.

La major part d'aquestes llegendes són més enrevessades que un mal serial televisiu. Però alhora, són d'allò més entretingudes i distretes. Abans detallar-te la història de Llívia, et resumiré una llegenda ben curiosa.

La tomba de la princesa Diu la mitologia grega que el forçut Hèracles, més conegut pel nom romà d'Hèrcules, en un rampell de bogeria va matar la seva esposa, fills i nebots. Com a càstig per aquesta acció, va ser condemnat a fer tot un seguit de treballs ben estranys.

El desè treball el va portar a la península Ibèrica, per robar el bestiar del monstre Gerió. El que va passar aquí cadascú ho conta com li sembla, afegint i canviant fets. L'Atlàntida de Verdaguer n'és un bon exemple.

Es diu que Gerió perseguia Pirene, princesa d'Ibèria. En aquells temps, els Pirineus no existien i tot era una planura boscosa on es va refugiar la noia.

Gerió calà foc al bosc per posar fi a la vida de la jove. Hèracles, quan va veure el fum, anà cap allà i trobà la noia agonitzant. Quan va morir, el forçut heroi li va fer un mausoleu amb grans rocs, que anava des del Cantàbric fins al Cap de Creus. D'aquesta manera, diu la llegenda, van sorgir els Pirineus.

A Catalunya, que tenim arrels gregues, vam decidir adaptar el mite per fer-lo més nostre. És així com els nostres avantpassats asseguren que Hèracles -o Hèrcules-, en passar per aquestes terres, va fundar Barcelona, la Seu d'Urgell. I també Llívia, antiga capital de la Cerdanya.

L'escut no oficial d'aquesta aïllada població incorpora la figura del forçut així com un text que assegura que Llívia fou fundada per Hèrcules.

Ceretans i romans

La història de Llívia, però, comença fa més de tres mil anys, d'una manera més terrenal. En aquells temps, els primers pobladors de l'edat de bronze ja s'instal·laren al puig del Castell. Foren els primers ceretans.

Cap al segle I abans de la nostra era, els romans colonitzaren l'indret, entre altres coses perquè era un punt estratègic on controlar el pas pels Pirineus. Van ser ells qui fortificaren el primer campament romà, batejant-lo com a Iulia Libica.

Les persones enteses han formulat un munt de possibles raonaments per aclarir aquest topònim. D'entre totes, triaré la que assegura que Iulia fa esment a l'emperador Gai Juli Cèsar, mentre que Libica es refereix a la seva primera esposa, Lívia Drusil·la. Però si aquesta hipòtesi no et convenç, hi ha altres alternatives.

La importància d'aquest enclavament rau en el fet que Juli Cèsar li concedí el títol de municipi i el privilegi d'estar regida per les mateixes lleis que Roma.

Amors perillosos

Després dels romans, cap al segle VI, els gots i els cristians s'apoderaren de Llívia. Unes quantes rebel·lions més tard, té lloc la invasió sarraïna (segle VII).

Un dels cabdills, Munusa, és protagonista d'una bonica llegenda. Es conta que l'home governava amb mà dura, fins que s'enamorà de Lampègia, la filla del duc d'Aquitània. El cabdill es convertí al cristianisme i tot va ser pau i harmonia.

L'emir de Còrdova s'assabentà d'això i no li va semblar gens bé. Així que va venir fins aquí, ho arrasà tot, tallà el coll de Munusa i es quedà amb Lampègia de qui, diuen, s'enamorà.

La capital oblidada

Però al segle VIII els àrabs van ser vençuts pels francs i durant quatre-cents anys, Llívia esdevé capital del Comtat de la Cerdanya. Al segle XII la població entra en declivi i perd la capitalitat en benefici de Puigcerdà.

A continuació, la Cerdanya entra a formar part de la Corona d'Aragó i es reconstrueix

el castell i les defenses de Llívia.

Però tot se n'anà en orris al segle XV quan, durant la Guerra Civil Catalana, la vila pateix la invasió francesa i el castell és novament destruït.

Ho sé, és un no parar de guerres, invasions i destruccions; però les persones som així.

Privilegis reials

Passem al segle següent i Carles V concedeix a Llívia el títol de vila, un fet determinant en la història d'aquest municipi.

Probablement, és en aquesta època que obrí la històrica farmàcia, sobre la qual ja en parlaré en un altre moment.

Cent anys més tard, és a dir al segle XVII, amb el Tractat dels Pirineus, s'estableix la frontera amb França. Una part dels territoris catalans passen a formar part del país veí. Excepte Llívia, que en ser una vila i no una població, es quedà com un enclavament aïllat. Com aquell reducte on vivia Astèrix.

En aquell temps s'acaba la construcció de l'església parroquial dedicada a la Mare de Déu dels Àngels.

Temps de prosperitat

Finalment, la nova situació fronterera i de lloc de pas d'aquesta vila li va comportar un seguit de beneficis fiscals. A partir d'aquell moment s'establiren famílies importants d'ambdós països i Llívia va experimentar una puixança econòmica.

Fins al segle XIX, comerciants, fabricants i artesans van fer d'aquest un municipi capdavanter. Mostra d'això ho pots veure llegint les dates de les llindes de pedra dels antics carrers.

Per acabar aquesta història de Llívia, ens plantem al segle XX. L'allau turística, tant d'hivern com d'estiu, ha aportat un nou -i excessiucreixement, que l'ha convertit en una població més concorreguda que les Rambles de Barcelona.

La sala de cinema Avinguda de Puigcerdà tancarà per donar pas a la construcció de pisos de luxe

El cinema Avinguda de Puigcerdà tanca les portes després de més de cinquanta anys de funcionament ininterromput. Aquest emblemàtic cinema, l'únic de la capital cerdana, s'enfronta a dificultats econòmiques insuperables que l'han obligat a prendre la difícil decisió de tancar definitivament. Pere Avellanet, un dels socis fundadors, ha expressat la seva tristesa i ha explicat que la pandèmia ha tingut un impacte devastador en l'activitat cinematogràfica, no només a Puigcerdà, sinó a tot el país. L'escassetat d'espectadors i altres factors adversos han contribuït a la insostenibilitat del negoci.

L'edifici que actualment allotja el cinema Avinguda serà venut a una empresa constructora que té previst enderrocar-lo per construir un complex residencial de luxe amb pisos amb terrassa. Aquesta informació es pot observar en una gran lona que s'ha col·locat a la paret lateral de l'establiment, cridant l'atenció del públic i confirmant el canvi imminent en l'ús d'aquest espai.

La història del cinema Avinguda es remunta a l'any 1962, quan va ser inaugurat en un terreny cedit pels pares d'Avellanet. Durant més de mig segle, Avellanet i l'altre soci, Albert Palau, van treballar incansablement per gestionar el cinema. Avellanet recorda amb afecte la figura d'Albert Palau, que va ser un dels pilars essencials del cinema i el seu esperit impregna encara avui les parets de l'establiment. Tot i els esforços realitzats durant aquests anys, la pandèmia ha agreujat una situació que ja es presentava

complicada, especialment amb la presència d'una sola sala de projecció i els reptes que planteja la indústria cinematogràfica.

L'alcalde en funcions de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha expressat la seva tristesa davant del tancament del cinema, tot recordant que l'Ajuntament ha de respectar les decisions dels propietaris privats en aquesta matèria. Piñeira destaca que aquesta situació no és un cas aïllat, ja que s'està observant un augment dels tancaments de sales de cinema a tot el país.

De moment, el cinema Avinguda continua projectant pel·lícules durant els caps de setmana, els dies festius i algunes setmanes clau com ara les vacances de Nadal, Pasqua i el mes d'agost, quan la ciutat rep un major nombre de visitants. No obstant això, amb el tancament imminent, aquest cap de setmana només es programaran projeccions per al dissabte, amb dues sessions de la pel·lícula "Transformers: El despertar de las bestias". És un moment de comiat per a aquest icònic cinema que ha estat un lloc de trobada i entreteniment per a la comunitat de Puigcerdà i la comarca. El tancament del cinema Avinguda representa una pèrdua significativa per als amants del cinema i la cultura local. Malgrat els esforços per mantenir-lo en funcionament, les circumstàncies actuals han fet impossible la seva continuïtat.

La decisió de transformar l'edifici en un complex residencial de luxe no deixa indiferent la població. Mentre alguns veuen aquest canvi com una oportunitat de

desenvolupament i inversió per a la ciutat, altres lamenten la desaparició d'un espai cultural important. Hi ha discussions en curs sobre el futur de la indústria cinematogràfica i l'oferta cultural a Puigcerdà, amb l'esperança de preservar i fomentar alternatives per a la projecció de pel·lícules i activitats relacionades amb el cinema.

Amb el tancament imminent del cinema Avinguda, és un moment per recordar els moments de diversió, emoció i connexió que aquest espai ha proporcionat al llarg dels anys. Ha estat un lloc de trobada per a famílies, amics i amants del cinema, i la seva absència deixarà un buit en la vida cultural de la comunitat. No obstant això, queda l'esperança de noves iniciatives i propostes per continuar enriquint l'oferta cultural de Puigcerdà.

Per ara, el cinema Avinguda continua funcionant fins a la data establerta per al tancament, permetent que els espectadors gaudeixin d'algunes projeccions més abans de tancar definitivament les portes. És una oportunitat per apropar-se al cinema i reviure els moments compartits en aquest emblemàtic espai. El cinema Avinguda marcarà un capítol important en la història de Puigcerdà, i la seva memòria perdurarà en els cors dels quals han viscut experiències inoblidables en aquesta sala de projecció.

La recepta Lasanya d'espinacs

Primer, preescalfa el forn a una temperatura de 180 °C.

Neteja amb cura els espinacs i elimina les tiges si són molt grans. Decideix si vols utilitzar les fulles senceres o si prefereixes tallar-les en trossos més petits.

En una paella de mida gran, escalfa una mica d'oli d'oliva a foc mitjà. Afegiu la ceba i l'all picats i cuineu fins que estiguin ben daurats.

Incorporeu els espinacs a la paella i cuineu fins que es marceixin. Això hauria de trigar uns minuts. Si els espinacs alliberen massa líquid, podeu escórrer-los o pressionar-los suavement per eliminar l'excés de líquid.

Afegiu sal, pebre i, si voleu, una mica de nou moscada als espinacs i barregeu bé. Retireu la paella del foc i reserveu.

En un recipient separat, barregeu el formatge ricotta amb la meitat del formatge mozzarella ratllat. Afegeix sal i pebre al gust i barregeu fins a obtenir una consistència suau.

En una safata per al forn rectangular, esteneu una capa prima de salsa de tomàquet al fons. Col·loqueu-hi una capa de làmines de lasanya.

Sobre les làmines de lasanya, col·loqueu una capa dels espinacs cuits. Després, distribuïu una capa de la barreja de formatge

ricotta i mozzarella per sobre.

Repetiu els passos 7 i 8 fins a utilitzar tots els ingredients, acabant amb una capa de làmines de lasanya a la part superior.

Aboqueu la resta de salsa de tomàquet sobre l'última capa de làmines de lasanya i espolvoregeu el formatge mozzarella restant per sobre.

Cobreu la safata per al forn amb paper d'alumini i poseu-la al forn durant aproximadament 30 minuts. Després, treieu el paper d'alumini i continueu coent durant uns 10-15 minuts més, o fins que el formatge estigui daurat.

Treieu la lasanya del forn i deixeu-la reposar uns minuts abans de servir. Això ajudarà a que les capes s'asseguin i sigui més fàcil tallar-la.

La lasanya és un plat de pasta que té les seves arrels a Itàlia. Encara que no hi ha un consens definitiu sobre l'origen exacte de la lasanya, se sap que té una llarga història i ha estat part de la gastronomia italiana durant segles.

La paraula "lasanya" prové del terme grec "lasanon", que fa referència a una cassola de peix amb un tipus de pasta. Els romans van adoptar aquesta paraula i van utilitzar-la per descriure una mena de pa, fet de farina d'ordi, que es cuinava en forma de làmina.

La versió moderna de la lasanya, tal com

la coneixem avui en dia, es remunta a la regió de l'Emília-Romanya, al nord d'Itàlia. Aquesta regió és famosa per la seva cuina rica i variada, i és considerada la terra natal de la lasanya.

La lasanya tradicional es fa amb làmines de pasta ampla, conegudes com a "lasagne" en italià, que s'intercalen amb diversos ingredients com carn picada, salsa de tomàquet, formatge i altres condiments. L'assemblea dels ingredients en capes i la cocció al forn són característiques distintives d'aquest plat.

Per Eva Remolina / AMIC / Revista de Vic

Ingredients:

12 làmines de lasanya

500 grams d'espinacs frescos

400 grams de formatge ricotta

200 grams de formatge mozzarella ratllat

1 ceba petita, picada

2 grans d'all, picats

2 tasses de salsa de tomàquet

1 culleradeta d'oli d'oliva

Sal i pebre al gust

1/2 culleradeta de nou moscada (opcional)