Març/Abril de l’any 2015 Núm. 7
Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat
Revista de Vic “Arriba el Mercat”
Marcats per la història
www.revistadevic.cat1
Us esperem al Carrer Verdaguer de Vic en el Mercat del Ram
2
www.revistadevic.cat
EDITORIAL
Mercat del Ram, orgull d’Osona XAVI RUIZ
B
envinguts a aquest número tan especial de la Revista de Vic, un número molt especial per moltes coses, però la principal, és la celebració d’una de les festes més emblemàtiques de la Ciutat de Vic, el Mercat del Ram. En aquest mes d’ elaboració de continguts, he tingut el gran plaer de treballar amb grans professionals de la ciutat, no em cansaré de dir mai que en aquesta comarca, el nivell de professionalitat de la gent és infinitament excel·lent.
història de la primera «Revista de Vich» i acabant d’explicar la primera marca de correu de la ciutat. Tot això amb el gran suport que estem tenint amb tots vosaltres, és molt més fàcil. Però no tot acaba aquí, també acabem d’estrenar l’aplicació mòbil de la Revista de Vic, on podreu consultar-ho tot des de qualsevol lloc, inclosa l’edició digital de la Revista, que ja superem les 36.000 visites. Donar les gràcies a tot l’equip de professionals que fan que cada mes pugui sortir la Revista, sobretot per les preses per entregar els articles, dibuixos, maquetació, correcció... I per finalitzar, us recomano que us llegiu un gran llibre escrit per en Manel Montero que es titula: «Buscant en Kevin», la veritat és que ús farà emocionar molt el relat que explica.
Però el que realment ens ha fet volar el cap ha sigut poder plasmar a la Revista tot allò que volíem dir, per això hem ampliat la paginació, per poder explicar-vos amb detall la història del Mercat del Ram, la del Carrer Verdaguer, la
QUI SOM? DIRECTOR: Xavi Ruiz DISSENY I MAQUETACIÓ: lasensacio.cat REDACTORS: Xavi Ruiz Oriol Casellas Sandra Verdaguer Dànius Cristina Masramon Cris Elisabet Jorquera Anna Brugulat Andreu Gomez IL.LUSTRADOR: Dànius FOTOGRAFIA: Xavier Calm COL·LABORA EN AQUEST NÚMERO : Ajuntament de Vic Amic CORRECCIÓ: lasensacio.cat FOTOGRAFIA DE LA PORTADA: Arxiu Episcopal de Vic WEB: larevistadevic.cat PUBLICITAT: info@larevistadevic.cat - 655 45 42 33 LECTORS: 50.000 (36.000 visualitzacións web) FACEBOOK: larevistadevic TWITTER: @larevistadevic DIPOSIT LEGAL: B 18552-2014
Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat
EN AQUEST NÚMERO
Història Mercat del Ram Carrer Verdaguer Revista de Vich Primera marca de correu a Vic
CANÇÓ MERCAT DEL RAM Les pubilles de la plana ben aviat s’han desvetllat i un sol rialler demanen per la gent que va al mercat. Es un jorn de primavera quin estiu de prat florit de roselles, de dolceses la nostra plana de Vic Ja les noies s’empolainen per anar al mercat de Vic per dansar belles sardanes i fins per trobar marit. Mercat del ram, orgull d’Osona en festa bona surt del camp mercat del ram, de llor i palmes que porten flaires del nostre camp. Mercat del ram, de tradició pler de tipisme i de color. mercat del ram, mercat del ram tothom t’espera, mercat del ram. Plana de Vic, terra catalana on sento pau, ballant la sardana plana de Vic, el teu mercat jo no el podré mai oblidar.
La recepta de l’ Andreu Neuropsicologia La primavera Sagals d’Osona Efemèrides Vigatanes Retalls il.lustrats El consell
Entrevistes Carlos Rama Angel Isern
Seccions Moda El racó legal Les 7 diferències Per pensar Els llibres més venuts de la Tralla Sabies que... El racó veterinari
DESCOBREIX:
REVISTADEVIC.CAT
LA PORTADA A LT E R N AT I VA DIBUIXADA PER EN DÀNIUS
DESCARREGA’T LA NOSTRA APLICACIÓ PER MÒBILS “REVISTADEVIC”
www.revistadevic.cat3
La Revista de Vic
EL RACÓ LEGAL
Els procediments de desnonament (2a part) ELISABET JORQUERA
U
na vegada efectuat el llançament, si el demandat ha deixat objectes a l’interior de la finca, es declararan béns abandonats i passaran a ser del propietari el qual podrà fer el que en consideri convenient. Si a més del desnonament es demanava també la reclamació de quantitats degudes, l’advocat estudiarà el cas per si considera adequat presentar una nova demanda per executar el demandat i intentar cobrar mitjançant embarg de comptes, de nòmines, etc., aquell import que ha deixat de pagar en concepte de mensualitats. Diferent procediment se segueix en cas que el demandat presenti escrit d’oposició a la demanda de desnonament. En aquest cas, també es requereix advocat i procurador i es presentarà un escrit que contingui els motius pels quals s’oposa al seu desallotjament. Els motius poden ser varis, la majoria de vegades s’al·lega que no es deuen tantes mensualitats com la que es reclamen. Una vegada el jutjat rebi l’escrit d’oposició, en donarà trasllat a l’actora(demandant) i fixarà dia de judici. Una vegada se celebri el judici, el Jutge serà qui dictarà sentència. En cas que la sentència sigui favorable, es procedirà al llançament de l’immoble seguint el mateix procediment abans
4
www.revistadevic.cat
esmentat. Cal destacar que si el propietari en dia de la firma del contracte d’arrendament va dipositar l’Avalloguer, l’Incasòl farà front a les mensualitats degudes des de la interposició de la demanda de desnonament fins a l’efectiva entrega de la possessió (llançament) amb els següents límits: * Per als contractes d’arrendament d’habitatge subscrits entre el 29 d’agost de 2008 i el 17 de juny de 2014 la cobertura de l’Avalloguer és per les mensualitats impagades des de l’inici de l’acció judicial amb el límit de sis mensualitats. * Per als contractes d’arrendament d’habitatge signats a partir del 18 de juny de 2014 la cobertura de l’Avalloguer és per les mensualitats impagades des de l’inici de l’acció judicial amb
el límit de tres mensualitats. En els supòsits d’habitatges amb protecció oficial que es destinin a lloguer, o quan els habitatges es destinin als programes de mediació, de cessió o al programa d’inserció, la cobertura de tres mesos s’amplia fins als sis mesos, i dins de la cobertura es poden incloure mensualitats de renda impagades abans de la interposició de la demanda
ELISABET JORQUERA MESTRES Procuradora dels Tribunals de Vic
Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22 www.jorquera-procuradora.com
Consum mitjà: des de 4,1 fins a 5,8 l/100 km Emissions de CO2: des de 109 fins a 139 g/km
Nou BMW Sèrie 2 Active Tourer
T’agrada conduir?
Menys consum. Millors prestacions
NOU BMW SÈRIE 2 ACTIVE TOURER PER A INFINITES VIDES
Ibericar Cadí · www.ibericarcadi.bmw.es Ctra. de Manresa a Berga Km 34.5 08272 · St. Fruitós de Bages 93.876.10.11 www.revistadevic.cat5 C. Perot Rocaguinarda, 1 08500 · Vic 93.883.30.40
REFLEXIONEM
PER UN MÓN SENSE VIOLÈNCIA
E
REDACCIÓ
l perquè aquest món és un món que es pot considerar que té actualment massa violència, es perquè en aquests moments la humanitat no té cap mena de raó sobre el que per ells podria ser tenir més capacitat per estimar. -En aquests moments la humanitat té molta raó de ser més objectiva referent a tota la violència que hi ha, per tot això tot el que es pot dir, és que en aquests moments s’ha de fer una meditació de com està el planeta. El perquè nosaltres pensem que tot està bé és perquè en aquests moments no tenim cap coneixement sobre la humanitat fa milers d’anys. -Tot el que podem fer és, intentar que aquesta vida sigui millor. -Per fer un món millor s’hauria d’intentar que tothom fes les coses amb una mica més d’amor, actualment tota la humanitat s’ha oblidat del que és ser més respectuós i sobretot s’ha oblidat de l’ajuda que podem donar a gent que en aquests moments necessita que siguin ajudats i que se’ls pugui donar una ajuda que actualment no poden rebre perquè el planeta no entén que la llei Karmica funciona que si no s’utilitza, es pot perjudicar la vida d’un ser humà que podria ser molt més feliç, i no ho és perquè no entén que és ajudant que es pot obtenir un benefici propi.
6
www.revistadevic.cat
-En aquests moments el planeta només entén que tot això pot ser beneficiós per la persona que rep l’ajuda, per tant tot el que la gent entén per ajudar no és el mateix que nosaltres voldríem que s’entengués, ja que així tothom podria saber que la humanitat pot sentir el millor de la seva vida, només s’ha de sentir l’amor tan gran que es rep quan una persona és ajudada per un altre que en aquests moments necessita ajuda. -Tot això és perquè la humanitat ha de saber que molt aviat tindrà una ajuda que bé d’ éssers molt especials, ja que la terra està vivint una transformació que molt aviat es notarà, tothom vol un món millor, simplement hem de deixar que les coses vagin fent el seu curs, i així les persones puguin arribar a entendre que molt aviat tota la humanitat pugui ser ajudada de manera que tothom entengui que es pot ser molt més feliç. -Per tant de patiment com està passant
molta gent, actualment hauríem d’intentar de fer un esforç per poder ajudar de manera que nosaltres puguem tenir una vida millor
No només és un acte de generositat, sinó també d’egoisme. Si separes bé a casa, el primer beneficiat ets tu. Recorda que a la comarca d’Osona el paper i cartró es recull conjuntament amb els envasos lleugers: plàstics, llaunes i brics. Dr. Jorge Wagensberg Físic
#pqreciclem
Amb el finançament de:
www.revistadevic.cat7
8a Escola de pares i mares de Vic Del 4 de març al 27 de maig de 2015 El “factor Q” és el que distingeix les mares i els pares amb ganes de fer-ho bé, dels qui ho volen fer molt bé. Els qui pensen que educar és difícil, dels qui pensen que és possible. Els qui pensen que són ells els que ensenyen, dels qui pensen que poden aprendre molt dels seus fills i filles. Aquest projecte s’impulsa des del Projecte Educatiu de Ciutat de Vic, conjuntament amb les AMPA i altres entitats de la ciutat.
MARÇ PROBLEMES ALIMENTARIS: AL·LÈRGIES, INTOLERÀNCIES I DISFUNCIONS ALIMENTÀRIES Evitar o moderar les disfuncions alimentàries a través d’una bona alimentació. Meritxell Bansell Roca – DietistaNutricionista. Cofundadora i Presidenta de l’Associació Celíaca Osona. Dimarts, 10 de març – 21.00h Lloc: Col·legi Escorial PRIMERS AUXILIS PER AL COMPROMÍS RESPIRATORI DELS INFANTS A qui hem d´avisar quan un infant deixa de respirar? com el podem ajudar, què no hem de fer? Marga Rivas - Infermera d’urgències CHV i Eva Alda – Metgessa Servei Emergències Mèdiques Base Vic i urgències CHV. Dijous, 12 de març – 21.00h Lloc: Escola Sta. Caterina – L’esquitx LA GRALLA, INSTRUMENT DE TRADICIÓ CATALANA Tastet de diferents músiques de gralla i recorregut històric-cultural d’aquest instrument. Pep Sentmartí - Mestre graller, membre dels Grallers i Timbalers de la ciutat de Vic. Dissabte, 14 de març – 2 sessions, a les 11.00h i a les 12.00h Lloc: Escola de Música de Vic LA INCLUSIÓ A L’ESCOLA: LA HISTÒRIA D’EN DAVID A partir del cas d’en David, un nen amb síndrome de Down, es reflexiona sobre les condicions que han fet possible la seva inclusió a l’escola del seu poble. Pere Pujolàs i Maset - Pedagog. Professor emèrit de la Universitat de Vic. Dimarts, 17 de març – 21.00h Lloc: Escola Estel LES MATES CANVIEN, JUGUEM? La societat, l’educació... i les mates canvien. Un nou enfoc didàctic que pren força a les aules. Marta Presegué i Baucells – Mestra de l’escola La Sínia - i Elisabet Franquesa i Roca – Mestra de l’escola Andersen. Coautores de Matemàtiques 5è CS. Llibre de coneixements. Dilluns, 23 de març – 21.00h Lloc: Col·legi Sagrat Cor, edifici C/ Andreu Febrer, 4 PARLAR D’INTERCULTURALITAT... ENCARA? Parlem de la diversitat a les aules i dels reptes que continuen vigents. Miquel Àngel Essomba - Pedagog i Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dimarts, 24 de març – 21.00h Lloc: Escola Dr. Joaquim Salarich
AUTOESTIMA SALUDABLE, LA BASE FONAMENTAL DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL La relació amb un mateix determina la relació amb els altres i l’actitud respecte la vida. Júlia Prunés - Infermera pediàtrica, formadora en educació emocional per a famílies i educadors/es. Dimecres, 25 de març – 20.30h Lloc: Escola Bressol Serra de Sanferm
ABRIL LA FISIOTERÀPIA A L’ESCOLA Prevenir, detectar i tractar problemes en l'etapa de creixement. Francesc Sucarrats i Botet – Director de l’Estudi Fisioterapèutic a Vic i Osteòpata D.O. Dijous, 9 d’abril – 20.30h Lloc: Col·legi Sant Miquel dels Sants, edifici C/Jaume I El Conqueridor, 11. LA FAMÍLIA I LA PREVENCIÓ DE RISCOS A L'ADOLESCÈNCIA Pautes educatives per ajudar a prevenir conductes de risc en els nostres adolescents. Jaume Larriba i Montull - Director tècnic de l'associació PDS (Promoció i Desenvolupament Social) Expert en treball amb famílies. Divendres, 10 d’abril – 20.30h Lloc: Institut La Plana ALIMENTACIÓ INFANTIL SANA I EQUILIBRADA Eines i actuacions per aconseguir que els nostres fills i filles adquireixin uns bons hàbits alimentaris. Cesc Molera i Fabré – Cuiner, professor de l’Escola d’Hosteleria d’Osona i de la UVic. Dimarts, 14 d’abril – 21.00h Lloc: Escola Bressol Caputxins L'ATENCIÓ PLENA (MINDFULNESS) PER A UNA PARENTALITAT POSITIVA Tècniques senzilles per estar més atents, serens i presents en la nostra relació quotidiana amb els nostres fills i filles. Imma Reixach i Feixes – Psicòloga, biòloga i psicoterapeuta de Sýnthesis, especialitzada en Mindfulness. Dijous, 16 d’abril – 21.00h Lloc: Escola Bressol Horta Vermella XARXES SOCIALS, QUAN DESCONECTEM? Com marcar límits per a l’ús de les xarxes socials entre els nostres fills i filles? Jordi Bernabeu i Farrús – Educador i professor UVic. Dimarts, 21 d’abril – 21.00h Lloc: Col·legi Escorial
PARE, MARE… SÓC HOMOSEXUAL Eines per entendre i afrontar la diversitat sexual i afectiva dels fills i filles. Maria Casas Codina - Vicepresidenta de l’Associació TALCOMSOM de Vic. Dimarts, 28 d’abril – 19.00h Lloc: Centre Cívic Can Pau Raba
8 Més www.revistadevic.cat informació a: www.vic.cat/educacio · T. 93 702 72 53 · pec@vic.cat
Coneix les diferents opcions que ofereix el sistema educatiu actual i acompanya el teu fill/a en la presa de decisions davant la seva trajectòria acadèmica i professional.
MAIG L'APRENENTATGE EN ELS DIFERENTS CICLES DE L'ETAPA ESCOLAR Claus per ajudar els fills i filles en les diferents etapes del procés educatiu. Ricard Gallego – Psicòleg, Orientador escolar de La Salle. Dilluns, 4 de maig – 20.00h Lloc: Col·legi Pare Coll – Fedac Vic QUANTES VEGADES T'HO HE DE DIR? La importància de fixar criteris en l'educació dels fills. Adreçat famílies amb fills i filles a la segona infantesa (6-12 anys). Maria Jesús Comellas - mestra, psicòloga, professora emèrita de la UAB i dinamitzadora d’Espais de debat educatiu. Dijous, 7 de maig – 21.00h Lloc: Sala Segimon Serrallonga - (C. Perot Rocaguinarda, 17, Masia de la Torre dels Frares) UVic VOLS EXPLICAR UN CONTE ALS TEUS FILLS? Eines i recursos per a la narració de contes. Activitat amb servei de vigilància per a infants de 3 a 12 anys durant el taller. Caro Von Arend Dissabte, 9 de maig – 10.30h Lloc: Escola Guillem de Mont-rodon LLAVORS PER UNA AUTOESTIMA SANA Actituds recomanables per part dels pares i mares per afavorir una bona autoestima en els fills i filles. Eva Bach i Cobacho – Terapeuta, orientadora familiar i pionera en l’educació emocional en l’àmbit familiar i escolar a Catalunya. Divendres, 14 de maig – 21.00h Lloc: Col·legi Escorial NI ELS NENS NO PLOREN, NI LES NENES NO PEGUEN Taller vivencial per treballar com acollir i potenciar l’expressió d’emocions dels infants. Dimecres, 27 de maig – 19.00h Lloc: Centre Cívic Can Pau Raba
Format: X = Xerrada T = Taller Activitat per fer amb família.
Podeu descarregar-vos aquest programa a: www.vic.cat/educacio
ESPECIAL ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL
Activitat simultàniament interpretada en llenguatge de signes.
LES COMPETÈNCIES EN EL PROJECTE DE VIDA Reflexió al voltant del concepte de competència i projecte professional i vital. Marta Colomer i Camon - Docent i Assessora en Inserció laboral i en Gestió per competències. Dimecres, 4 de març - 17.00h Lloc: Auditori Marià Vila d’Abadal – Edifici el Sucre LA FORMACIÓ PROFESSIONAL, LA GRAN DESCONEGUDA Coneix les opcions que proposa la formació professional: una bona oportunitat per començar una trajectòria pràctica, formativa i professional de qualitat. Cristòfol Estrella – Cap d’estudis de l’Institut d’educació secundària de Vic. Dimecres, 4 de març – 19.00h Lloc: Sala Sert – Edifici El Sucre I SI NO TINC L’ESO, QUÈ? Opcions de formació professional sense tenir el graduat. Xerrada a càrrec dels responsables dels diferents recursos formatius de la ciutat. Dimecres, 4 de març – 19.00h Lloc: Sala Coll i Bardolet – Edifici El Sucre FORMACIÓ DUAL; PER ESTUDIAR I TREBALLAR ALHORA Coneix aquesta modalitat de formació que permet a l’alumne compaginar la formació al centre docent i l’activitat productiva en una empresa relacionada amb la titulació que està cursant. Eva Gajardo - Secretària Nacional de la UGT Catalunya Dijous, 5 de març – 17.00h Lloc: Sala Sert – Edifici El Sucre COM ACOMPANYAR ELS FILLS I FILLES EN LA PRESA DE DECISIONS Eines i recursos per ajudar i acompanyar als fills/es a prendre decisions a l’hora d’establir un itinerari formatiu i professional adequat a les qualitats de cada jove. Esther Fantsini - Docent UVIC Dijous, 5 de març – 19.00h Lloc: Sala Coll Bardolet – Edifici El Sucre
MODA
I què poso a la maleta? venir la regla? Suma-hi un parell de calces de més.
CRIS
E
ls dies es fan més llargs, l’anorac comença a fer una mica de nosa i no saps per què, estàs més contenta. S’acosta el bon temps i amb ell, augmenten les ganes de fer coses. Les vacances de Setmana Santa ja treuen el nas per darrere la porta i segurament ja tinguis planejada alguna escapada amb els amics, la família o la parella. Sigui quin sigui el teu destí i companyia de ben segur que ja t’has fet la maleïda pregunta: “i què poso a la maleta? ¿?!?!”. Possiblement en el teu últim viatge no et vas posar ni la meitat de roba que duies, o potser va fer més calor del que esperaves i vas haver-te de comprar roba. En aquest article et donaré les claus perquè d’una vegada per totes portis el que realment és útil i imprescindible. 4 dies abans del viatge… …com a molt tard, seria bo que et comencessis a plantejar què vols endur-te (sobretot per evitar situacions rabioses en comprovar que els teus texans preferits, i que evidentment et voldràs emportar, estan al cubell de la roba bruta. Amb quatre dies tens temps per posar-los a la rentadora, que s’assequin i donar-los un cop de planxa). No oblidis de mirar la previsió del temps! No vol dir que les prediccions es compleixin al 100%, però així tindràs una referència per la temperatura i previsions de pluges. Fés una llista (mental no val) de tot allò que necessites, en la que no hi pot faltar: Roba interior * Calces/tangues: un parell de calces més del total de dies que marxes (és a dir, si l’escapada és de 3 dies, agafa 5 calcetes.) Ull! T’ha de
* Mitjons: ídem (ignorant, òbviament, la frase referent a la regla). * Sostenidors: els posats i uns de recanvi. Punt. PROHIBIDÍSSIM agafar roba interior vella, amb forats i descolorida. Ja pots córrer a comprar-te’n de nova. Calçat * Vambes: les més CÒMODES i versàtils que tinguis. Aquesta ha de ser, sense dubte, la primera opció de calçat (els teus peus ho agrairan, i de rebot, tu també). * Sabates: que no pesin i de sola gruixuda perquè no se’t clavin els llambordins (és molt molest, oi?). Imprescindibles si hi ha previsió de pluja. * Sabates de taló: es queden de guardianes a CASA. Rumia si et faria falta calçat nou (a vegades tenim tendència a escurar molt les sabates. Potser tampoc caldria que t’enduguessis unes sabates amb la sola més llisa que una pista de tennis). Si és així, compra-te-les amb força temps d’antelació i posa-te-les per estar per casa, pel carrer... a totes hores! Estalvia’t les possibles molèsties del calçat nou. Ara estan molt de moda les vambes de color, t’hi atreveixes? Part inferior del tronc * Texans: aquest punt és fàcil; aquells que t’hi sentis millor. Amb què t’enduguis els posats i uns de recanvi és suficient (uns de clars i uns altres negres, per exemple, per poder canviar de look). Recorda que és una escapada, no la volta al món! * Vestit/faldilla: no són una opció del tot dolenta, sempre i quan tinguin el vol ample (han de permetre caminar amb comoditat, no frenar el pas) i amb caiguda (totes recordem
l’última mala passada en un dia de fort vent…). Pensa que són peces de roba molt menys pesants que els pantalons, així que n’hi pots posa una o varis a la maleta perfectament. Un parell de leggins t’aniran genial. Part superior del tronc * Samarretes: com a mínim, una per cada dia (a vegades experimentem aquell verb terrible que és suar). Pensa a posar-ne de llises i estampades, que et permetin fer diferents combinacions amb els pantalons o faldilles. Aquí pots excedir-te una mica i posar-ne 2 o 3 de més pel total de dies que marxis. * Jerseis: Un jersei que abrigui una mica l’agrairàs si fa més fred del que esperaves (un de llana prima, tampoc cal que t’enduguis el de llana XL que t’ocupi la meitat de la maleta). Una bona opció és agafar jerseis de mig temps. D’aquesta manera sempre tens l’opció ceba (molt útil!). I com ho poso a la maleta? La roba interior: ocupant espais lliures i petits. Pantalons, jerseis i samarretes: enrotllats com un canaló. Sabates: cada una per separat dins una bossa de plàstic. Així et permetrà repartir millor el pes.
www.revistadevic.cat9
PRIMAVERA
La primavera la sang altera. SANDRA VERDAGUER
S
i no llaures pel març, ja no llauraràs. A l’abril aigües mil. Pel maig cada dia un raig. Al juny l’estiu no és lluny. La llengua catalana conté centenars de refranys i dites que fan referència a la primavera, l’estació de l’any més esperada per la majoria de catalans després de l’estiu. Enguany la coneguda com a «Estació Florida» començarà exactament el dia 20 de març a les 23.45 hores. La primavera durarà 92 dies i 18 hores finalitzant el dia 20 de juny per donar la posterior benvinguda a l’estiu. L’inici i final d’una estació ve marcat per la posició de la Terra en l’òrbita al voltant del Sol en un moment concret. En el cas de la primavera, vist des del punt de vista de la Terra, la posició del nostre planeta correspon quan el centre del Sol travessa l’equador dirigint-se cap al nord. En el moment que a l’hemisferi nord comença la primavera, a l’hemisferi sud es dóna el tret de sortida de la tardor. Cal destacar que en aquesta transició la durada del dia i de la nit és pràcticament la mateixa, per aquest motiu a aquest fet també se’l coneix com a equinocci o solstici de
10
www.revistadevic.cat
primavera. Un fet que indicia que ens trobem a la primavera és el famós canvi d’horari, que es produeix l’últim diumenge de març i que no es torna a produir fins a l’octubre. A les dues de la matinada del dia 29 de març les agulles del rellotge hauran de marcar les tres, una mala notícia pels més dormilegues, que dormiran una hora menys. Aquest canvi provocarà que les hores de llum s’allarguin cada vegada més. El Sol cada dia sortirà abans i es pondrà més tard que el dia anterior. Es calcula que el dia s’allargarà una mitjana de tres minuts respecte a la jornada passada.
Hem de senyalar unes dates determinades per diversos fenòmens que es produiran aquesta primavera. El primer rau en el dia 4 d’abril, quan es produirà un eclipsi total de lluna, que tot i que no serà visible des de la península Ibèrica sí que ho serà en molts països de l’hemisferi nord. El dia 5 de maig es produirà la coneguda com a «Eta Acuáridas», un fenomen que coneixem més popularment com a pluja d’estrelles que es podrà observar sense necessitat de prismàtics ni telescopis. Tot plegat, esperem un març ventós i un abril plujós perquè el maig sigui florit i formós!
ARA TENIM FINANÇAMENT IMPRESSIONANT Hipoteques al 2,10 % a 30 anys Financem fins el 100% de la compra Comprant un pis de 100.000€ a 30 anys,
són 300€ cada mes (Ara pot ser més barat comprar que llogar i tindràs plusvàlua garantida)
TAMBÉ SI TENS ALGUNA PROPIETAT EN VENDA ET PODEM AVANÇAR FINS A 500.000,00€ Finançament rapid per a particulars i empreses fins a 500.000,00€. Finançament privat i professional només amb la garantia immobiliaria. CONSULTA’NS-HO
ENS AGRADA EL QUE FEM, I HO FEM BE “T’ho diu l’Àngel de L’Habitatge”
www.revistadevic.cat11
HABITATGE VIC, Plaça Estació, Nº 8, Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com
LA REVISTA DE VIC
Retorn al passat, amb la ‘Revista de Vich’
D
REDACCIÓ
e ben segur que quan vàrem començar amb aquest projecte, no en sabíem res d’aquesta publicació mensual que es va imprimir en dues èpoques ben determinades que van des de l’any 1917, i la segona a partir del 1918. Aquesta publicació va ser la primera revista de nominada com a “Revista de Vich”, una revista cultural, que es podria considerar com un suplement literari de la “Gazeta de Vich”. Entre els seus fundadors destaquen noms tan importants com Jaume Collell, Martí Genis, Joan Anglada entre altres redactors de fora. La redacció i l’administració de la revista eren a la plaça del Peix, 4, i a partir del número 11 (Juny del 1917) es varen traslladar al carrer de la Ciutat, 4. La revista tenia una periodicitat setmanal fins al número 15, a partir de llavors la tragueren quinzenalment, fins a la segona època que va acabar sent mensual. En total varen aparèixer 21 números durant la primera època i 20 durant la segona. Va ser una revista de gran ressò a tota Catalunya per anar dirigida a tots els catalans. Als inicis costava 20 cèntims el número, i 2 pessetes la subscripció anual, es va anar augmentant fins a arribar als 30 cèntims i la subscripció a 4 pessetes. Als inicis comptava amb 4 pàgines a dues columnes. Després augmenta a 8 i la lletra a ratlla tirada fins a arribar a 20 pàgines i introduïren les cobertes. El format no va tenir il·lustracions, sols en casos de números insòlits en els quals s’enganxaven
12
www.revistadevic.cat
a la revista. Les seccions de la revista eren, de “poesia”, “música”, “notes científiques”, “notes bibliogràfiques”, “concerts”, “noticiari de la revista” i una secció de publicitat en ambdues èpoques.
S’imprimia a la tipografia Balmesiana al carrer Verdaguer, i a partir del número 12 al carrer Ciutat. Al proper número: Continguts, i creadors de la Revista de Vich.
Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles. Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.
www.revistadevic.cat13
L’ENTREVISTA:
El perruquer Carlos Rama
A
REDACCIÓ
mb més de 20 anys d’experiència dins del món de la perruqueria, Carlos està considerat un dels millors perruquers de la comarca. La seva marca inconfusible, i el seu tracte personalitzat, fa de Perruqueria Carlos un dels llocs més adients per anarse a tallar el cabell i deixar-se aconsellar. Com vas començar en el món de la imatge? Des de molt jove, encara no tenia els 13 anys i gràcies a un perruquer (Perruqueria Antonio) de Vic, que em va despertar tots els sentits de la perruqueria i de la imatge. Quina és la teva filosofia de cura del cabell? Un cabell en bon estat, és un cabell ple de vida, en el qual com a professional, t’haig de dir que sempre l’hi pots donar més vida, i així fer més feliç al client. Perquè és tan important trobar el tractament de cura adequat per a cada client? Perquè no tothom som iguals, com hi ha persones hi ha tipus de cabells. Per això és molt important valorar els tipus d’estil i cabell de cada persona i aconsellar el tipus de tractament adequat.
14
Intentem sempre ser els núm. 1 per als nostres clients intentant estar al dia amb totes les tendències de moda, per això sempre fem cursets i viatgem a diferents congressos de perruqueria. I per a tot això i gràcies al nostre treball i els nostres clients, la Generalitat de Catalunya ens va coincidir la Q de qualitat que atorga als establiments de perruqueria. És difícil mantenir-se en aquests temps? Tot és difícil, però sempre intentem tenir una actitud molt positiva davant del client. De ben segur que entre tots tirarem endavant.
Perruqueria Carlos és una perruqueria mixta? Sí.
Sempre has estat un visionari, hi ha alguna tècnica que estigui a punt de sortir? La veritat que cada dia surten coses noves i és difícil ser visionari, però jo apuntaria dos que estan en continua evolució:
Que és el que diferencia Perruqueria Carlos de les altres perruqueries?
1. Estirat de queratina japonès, que fa pocs dies que va sortir i és una molt bona
www.revistadevic.cat
opció per tenir els cabells llisos i sempre ben pentinats 2 Ceròxil una vitamina per la caiguda del cabell i l’engrossiment d’aquest, que ha sigut una revolució per la seva gran eficàcia. Quin estil és el que més es portarà aquest estiu? És difícil definir un sols estil, però diré que el núm. 1 serà el cabell curt en zona de nuca i laterals i capes superiors i cerrell més llargs, i com a colors mes de moda els pèl-rojos i els rossos. Amb nois continuen amb els degradats externs en nuques i laterals, i capes molt llargues amb la part superior i les barbes molt de moda.
a l x i e r b o c s De n u ’ d t a t i l i b fia
A T O Y TO
SIEMPRE MEJOR
S I R YA des de
€ 0 9 9 . 9
I solament per 1 € més, totalment equipat Equipament valorat en 2.000 €:
CLIMATITZADOR MANUAL
RÀDIO CD/MP3 AMB 6 ALTAVEUS
BLUETOOTH® I PORT USB
LLANTES D’ALIATGE 15”
CASACUBERTA AUTOMÒBILS www.casacuberta.toyota.es
www.toyota.es
FARS ANTIBOIRA
AIRBAGS
I MOLT MÉS
Ctra de Manlleu, 36 08500- Vic 93 886 20 22
Toyota Yaris 70 City + Pack City. PVP recomanat: 9.991 €. IVA, transport, impost de matriculació, promoció, aportació del concessionari, 3 anys de garantia o 100.000 km (el que passi abans), 3 anys d’assistència en carretera, 2 anys addicionals de garantia Extracare (per a vehicles finançats per mitjà de Toyota Kreditbank GmbH) i Pla PIVE-6 inclosos. Altres despeses de matriculació, pintura metal·litzada i equipament opcional no inclosos. Oferta vàlida fins a la fi de mes o fi del Pla PIVE-6 (el que passi abans) a la Península i les Balears. Promoció no acumulable amb altres ofertes ni descomptes. Queden exclosos d’aquesta promoció els vehicles per a flotes. Model visualitzat Toyota Yaris 100 Advance per 14.451 € (IVA, transport, impost de matriculació, 3 anys de garantia o 100.000 km, el que passi abans, promoció, aportació del concessionari i Pla PIVE-6 inclosos). Oferta de Toyota España SLU (Av. de Bruselas, 22. 28108 - Madrid) i la seva xarxa de concessionaris. Si vols més informació consulta el teu concessionari habitual o www.toyota.es
www.revistadevic.cat15
LLIBRERIA LA TRALLA
Els 10 llibres més venuts de La Tralla LA ECONOMÍA SANTIAGO NIÑO-BECERRA ALGÚ COM TU XAVIER BOSC EL POETA DEL POBLE ANDREU CARRANZA UN ANY I MIG SILVIA SOLER BLITZ DAVID RODRÍGUEZ TRUEBA DES D’ON TORNAR A ESTIMAR JOAN MARGARIT CREMEU BARCELONA! GUILLEM MARTÍ LA LLEI DELS JUSTOS CHUFO LLORÉNS LO MEJOR, DE LO PEOR AURON PLAY BUSCANT EN KEVIN MANUEL MONTERO
16
www.revistadevic.cat
Prepara’t per Sant Jordi Calendari de presentacions a LA TRALLA. DIVENDRES 13 DE MARÇ: a les 19 h DESIG-N de MARTA MULLAS DIVENDRES 20 DE MARÇ: a les 19 h OMBRES DE FOC de JERONI ALSINA DILLUNS 23 DE MARÇ: a les 19 h JESÚS BUSCA JESÚS de JAUME RODRI DIVENDRES 27 DE MARÇ: a les 19:30 h AMOR PROHIBIT de COIA VALLS DIVENDRES 11 D’ABRIL: a les 19:30 h SWING CLUB d’ANNA MASNOU
www.revistadevic.cat17
NEUROPSICOLOGIA:
La gimnàstica Neuròbica ANNA BRUGULAT
El neurocientífic estatunidenc Larry Katz, autor del llibre Mantingui viu el seu cervell (Kepp your brain alive), ha dissenyat una rutina, de més de 80 exercissis especials per conservar en forma les connexions neurològiques del cervell, els quals han pres el nom de gimnàstica neurològica. Katz argumenta que, així com el cos necessita fer exercissis per conservar-se en plena forma i equilibri, la ment també necessita entrenament i estimulació, especialment a partir de certes edats. L’objectiu de la neuròbica és fer tot el contrari als actes automàtics (que tenen lloc a partir de la seva consolidació a les memòries procedimentals) i forçar el cervell a fer un esforç addicional. Les vint recomanacions principals de la gimnàstica neuròbica són: 1. Posa’t el rellotge en el canell contrari. 2. Camina cap endarrere per dins casa teva. 3. Vesteix-te amb els ulls tancats. 4. Estimula el paladar, i la memòria gustativa, tastant menjars diferents. 5. Mires les fotos al revés, fixant amb detalls els quals mai hi havies prestat atenció. 6. Mira el rellotge davant un mirall per
veure l’hora al revés. 7. Canvia’t de costat el ratolí de l’ordinador. 8. Escriu o renta’t les dents utilitzant la mà contraria a la que estàs acostuma’t. 9. Camí a la feina, combina trajectes diferents dels habituals. 10. Introdueix petits canvis en els teus hàbits, transformant-los en desafiaments pel teu cervell. 11. Fulleja alguna revista i busca una foto que et cridi l’atenció. Després pensa en vint-i-cinc adjectius que creguis que descriuen la imatge o tema fotografiat. 12. Quan vagis a un restaurant, intenta que el teu paladar identifiqui els ingredients que formen el plat escollit i concentra’t amb els sabors més sotils. 13. Quan entris a un espai amb moltes persones, intenta calcular quantes persones estan en el costat dret i quantes en l’esquerre.
14. Selecciona una frase d’un llibre i intenta formar una frase diferent utilitzant les mateixes paraules. 15. Prova a jugar a algun joc o fer alguna activitat que no hagis practicat mai. 16. Compra’t un trencaclosques i intenta encaixar les peces correctes el més ràpid que puguis cronometrant el temps. Repeteix l’exercici per veure els teus progressos. 17. Intenta memoritzar la llista completa de la compra. 18. Consulta el diccionari i aprèn una nova paraula cada dia i intenta utilitzar-la en les teves converses quotidianes. 19. Escolta les notícies de la ràdio o la televisió tan ràpid com et despertis i més tard fes una llista mental amb les més importants. 20. En llegir una paraula, pensa amb cinc més que comencin amb la mateixa lletra.
Anna Brugulat Serrat Neuropsicòloga. Núm. Col·legiat: 18.020 Visites al Consultori Bayés de Vic (divendres de 15:00-19:00). Web: http://www.neuropsic.jimdo.com Correu electrònic: neuropsicologiavic@gmail.com Facebook: Neuropsicologia Vic www.revistadevic.cat 18
LA RECEPTA:
Les Magdalenes de l´Andreu ANDREU GÓMEZ
U
na magdalena és un pastís de bescuit molt esponjós i de vegades aromatitzat que no sol superar els 10 centímetres de diàmetre. Tenen la forma d’un panet rodó o bé forma allargada. Són un dolç típic per a berenar - menjar fora de casa - i se’n pot trobar, entre altres llocs, als forns i pastisseries de Catalunya, de l’Aragó, del País Valencià i de les Illes Balears, tot i que no és originari d’aquestes contrades. Ingredients (20 magdalenes) * 250 g. de farina * 3 ous * 200 g. de sucre * 75 cl. de llet * 200 cl. d’oli de gira-sol * 10 g. llevat en pols “Royal” * 1 pessic de sal * ratlladura de llimona * canyella Elaboració: Agafarem la batedora i ficarem els ous, el sucre i batrem fins que estigui cremós. Seguidament afegirem la llet de mica en mica i l’oli de gira-sol a poc a poc, fins que
quedi tot ben emulsionat, veurem que ha agafat volum i com he dit abans queda ben cremós. Ara el protagonista és la farina, que la barrejarem amb el llevat en pols (Royal), la ratlladura de la llimona, el pessic de sal i la canyella. El següent pas serà barrejar-lo tot amb la batedora a velocitat màxima fins que no quedi cap grumoll. Deixarem reposar a la nevera 15 minuts. Posem a la safata del forn, els motlles de paper de les magdalenes amb una petita separació l’una de l’altra, perquè quant les fiquem al forn i comencin a pujar, ho puguin fer bé. Agafarem una mànega per fer pastissos amb un cornet rodó normal, un truc és agafar una pinça de plàstic de la roba i pinçarem la part de sota de la mànega,
perquè quan fiquem la massa, no regalimi per tota la cuina. I millor seria que tinguéssim algú que ens aguanti la mànega pastissera oberta i l’altre aboqui la massa. Ompliu com a màxim els motlles només tres quarts. Quan tinguem tots els motlles plens, les ensucrem per sobre. El forn té que està a 250° (perquè es puguin caramel·litzar el sucre de sobre una mica). Una vegada fiquem les magdalenes, el baixarem a 200°, 15 minuts Aquesta recepta és tal com ho faig al restaurant i us puc assegurar que són totalment artesanals i sense cap tipus d’additius. Cuiner: Andreu Gómez
Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.
VINE I PROVA’NS.
www.revistadevic.cat19
ARTIPÀ
Farina,llevat mare,aigua i amor per l’ofici DAVID ROVIRA
A
vui en dia estem massa acostumats als productes industrials, fins i tot, en l’àmbit del forn de pa. Usant-se farines refinades i diversos agents químics que suposen la pèrdua de prop de 22 nutrients essencials pel nostre cos. Després d’eliminar aquests nutrients naturals, la industria, afegeix a la massa del pa diverses substàncies sintetitzades per pal·liar aquestes deficiències provocades pel seu propi mètode de fabricació. Llevat mare L’elaboració d’un bon pa, amb tot el seu sabor i propietats nutricionals, requereix temps. A Artipa coneixem i respectem el temps necessari de fermentació de la massa del pa, elaborant els nostres pans amb fermentacions lentes i fets exclusivament amb llevat mare. Una fermentació llarga i lenta li proporciona al pa una molla més densa, una crosta gruixuda i unes aromes intenses amb un toc àcid. Gràcies a aquestes condicions idònies, es creen uns microorganismes vius que treballen dins la massa, fins i tot, un cop cuit el pa, i fan que conservat de forma adequada pugui durar dies sen-
20
www.revistadevic.cat
se perdre les seves propietats. Només d’aquesta manera el pa és una font important de fibra, vitamines, minerals, hidrats de carboni i proteïnes. Sense res que no sigui natural… Ni conservants, ni potenciadors de sabor, ni millorants, ni llevats químics per accelerar el procés... Sense cap dels additius que avui dia són la causa del creixent nombre d’intoleràncies i al·lèrgies. Pa de llevat mare natural, molt saludable i que es conserva bé molts dies.
El llevat mare és un gran tresor de tot flequer, que s’alimenta i es mima dia a dia per mantenir-ne les qualitats. C/ Gurb, 12 · 08500 Vic Tel. 93 010 89 99 www.artipa.cat www.facebook.com/artipans
www.revistadevic.cat21
HISTÒRIA DE VIC::
Mercat del Ram ORIOL CASELLAS
El Mercat del Ram és la fira més popular de la ciutat de Vic i la més important de l’any. Es celebra anualment i precedeix al diumenge de Rams i la Setmana Santa. Els orígens d’un mercat a Vic són molt remots i daten del final del segle IX amb la repoblació del comtat d’Osona promoguda pel comte Guifré el Pelós. Així doncs, ja en una data tant primerenca com l’any 889, trobem la concessió al Bisbat de Vic feta pel rei franc Odó en què s’atorgava a l’episcopat el dret de mercat a la ciutat. El mateix dret fou confirmat pel comte de Barcelona, Girona i Osona, Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1038, el mateix any de la consagració de la Catedral romànica del bisbe Oliba. La Plaça Major o Mercadal, és l’exponent principal del caràcter mercantil de la ciutat de Vic i de la seva importància com a centre d’intercanvis comercials d’una gran àrea de la Catalunya central. Ja a inicis del segle X es celebrava el mercat vigatà a l’emplaçament que ha acabat sent la nostra plaça Major. Les cases que envolten la plaça principal de la ciutat foren en els seus inicis les cases dels propis mercaders que muntaven la parada al mercat del dissabte. El mercat vigatà del dissabte doncs, esdevingué ràpidament un centre regional d’intercanvis bàsicament de productes agrícoles i ramaders. El mercat vigatà reunia a pagesos i comerciants de tot el comtat d’Osona, fent que la ciutat de Vic quedés cada vegada més identificada amb el seu mercat, sent el seu principal motor econòmic. Al segle XII ja es coneixia la plaça com a Mercadal i començà a quedar envoltada per les cases. Paral·lelament, s’haurien realitzat ja les celebracions de benedicció de rams i palmes el diumenge de Rams a l’església de la Rodona, fent que el mercat del dissa22
www.revistadevic.cat
bte previ es comencés a conèixer com al les mercaderies que hi concorrien. Joan II Mercat del Ram. ratificava el mercat del dimarts i el del dissabte. El seu fill Ferran II el Catòlic confirLa importància dels mercats vigatans (di- mà les mateixes disposicions el 1496. marts, dissabtes i fires anuals) féu que s’establissin càrrecs propis pel bon des- Amb les guerres entre bàndols i faccions envolupament de les fires. Així doncs, tro- que assolaren la Plana de Vic al llarg dels bem la figura del “mostassaf”, personatge segles XVI i XVII, el mercat patí un decliencarregat dels pesos i les mesures de vi molt important. Passada la Guerra de les mercaderies que s’anaven a comer- Successió (1705-1714) s’inicià una prociar. Comprovava també la qualitat dels gressiva recuperació del mercat vigatà. productes i vetllava pel compliment dels Fou una època de constant creixement preus estipulats. Era un càrrec electiu i es econòmic afavorit també per la disminució renovava cada any. El rei Pere III el Ce- de les epidèmies. rimoniós fou qui establí aquesta figura ja el 1366. Entrats ja al segle XIX, Vic recuperà completament la importància com a mercat Els reis de la dinastia Trastàmara també regional destacat i encara més important feren concessions i privilegis pel mercat pels propis vigatans. El 1872 constaven de Vic al llarg del segle XV. El 25 d’agost 132 venedors al Mercadal, essent només del 1444 la reina Maria, esposa d’Alfons 23 els de fora de la ciutat, bàsicament de IV el poblacions veïnes com Manlleu, Calldetenes, Folgueroles, Taradell, Sant Julià de Magnànim, confirmava en qualitat de lloc- Vilatorta... tinent general de Catalunya el mercat del dissabte i la protecció per a les persones i És a la meitat del segle XIX quan el Mer-
cat del Ram es convertí en la fira més important de la ciutat al llarg de l’any. Vic s’omplia de centenars i milers de visitants vinguts d’arreu, tant de la pròpia comarca com de fora. El fet distintiu de la fira era el bestiar, provinent sobretot d’Osona i les comarques veïnes del Pirineu i Pre-Pirineu: Ripollès, Cerdanya, Garrotxa, Berguedà... Els ramats per vendre s’estenien al llarg de les rambles que rodegen el casc antic, amb les vaques a la Rambla dels Montcada i el Passeig; i cavalls, eugues, cabres, ovelles, mules i ases, a les Rambles del Carme i Sant Domènec. El mercat porcí s’establí a la plaça dels Màrtirs des de la seva construcció el segle XVIII. A partir del 1876, l’arribada del ferrocarril a la ciutat féu augmentar encara més el nombre de visitants. També a les dècades finals del segle XIX, molts pagesos osonencs es proposaren millorar la raça porcina local i començaren els encreuaments amb porcs procedents de França i Anglaterra. La millora del sector porcí osonenc fou ràpida i suposà un enorme creixement del mercat a inicis del segle XX. Fou en aquest moment que la fama de la carn i els embotits vigatans superà les fronteres osonenques i catalanes
fira més important de la ciutat. Durant tres anys no hi hagué Mercat del Ram a Vic.
per estendre’s a l’estranger. Entrats ja al segle XX s’arribà a l’època d’or del Mercat del Ram. Les tres primeres dècades foren d’auge constant i s’incrementà enormement el nombre de visitants que acudien a Vic. La Guerra Civil espanyola però, trencà aquest creixement i èxit, i l’any 1937 ja no es celebrà la
El 1940 es recuperà la fira però durant una dècada fou molt menor en comparació amb el què havia estat. La misèria de la postguerra provocà que el mercat quedés molt reduït i amb una assistència molt fluixa respecte al període anterior a la guerra. A més, el fet de coincidir molts
- MECÀNICA AVANÇADA - REPARACIONS DE VEHICLES - REVISIONS PER A L’ITV - DIAGNOSI DE VEHICLES PROMOCIÓ PNEUMÀTICS
(PREUS AMB IVA, MUNTATGE I ECOTAXA INCLOSOS)
MIDA TURISME
175/65 R14 T 185/65 R15 H 195/65 R15 H 205/55 R16 V 225/45 R17 W 225/40 R18 W
65 € 86 € 75 € 85 € 124 € 135 €
60 € 68 € 66 € 80 € 110 € 125 €
55 € 72 € 68 € 75 € 105 € 130 €
50 € 60 € 60 € 74€ 100 € 110€
48 € 58 € 58 € 62 € 68 € 82 € www.revistadevic.cat23
anys amb el Dia de la Victoria, l’1 d’abril, data de la victòria franquista a la guerra, féu que els organismes de la dictadura s’apoderessin de la fira tot culpant al bàndol republicà de que es deixés de fer. Alhora li donaren un caire nacionalcatòlic i els serví per vanagloriar el règim, quan realment si s’havia deixat de celebrar havia estat per culpa de l’aixecament feixista del juliol del 1936. Per exemple, en un escrit de l’alcalde Manuel Riera i Comella al programa del Mercat del Ram del 1943 podem comprovar aquesta apropiació i manipulació dels fets tan característica del franquisme: “Dicha exposición demostrará la potencia industrial, comercial y ganadera de esta Ciudad y Comarca, actividades debidamente encauzadas en toda la nación después de la bancarrota marxista, y cuya restauración de tales valores materiales ha cuidado con gran esmero y con patriótico afán el Nuevo Estado, gobernado bajo la mano providencial y dirigido bajo la firmisima voluntad de Nuestro Caudillo, el Generalísimo Franco.” El 1949 s’incorporà un element nou, l’Aplec de la Sardana, organitzat per l’Agrupació Sardanista de Vic. És sobretot a partir de la dècada de 1950 però, quan es donà un impuls definitiu per a la recuperació de la fira. El mateix 1950 es creà la Junta Organitzadora del Mercat del
24
www.revistadevic.cat
Ram, amb diverses comissions encarregades dels diferents aspectes de la fira. Es començà a fer una forta difusió radiofònica i s’acordà amb la Renfe l’augment de trens en els dies de fira. L’alcalde Josep M. Costa i Velasco fou un dels impulsors principals d’aquesta revitalització, fent que el mercat s’obrís també a altres sectors industrials i a noves activitats no estrictament agrícoles i/o ramaderes. Per exemple, el 1952 es celebrà la primera edició del Concurs de Fotografia del Mercat del Ram, i el 1959 el Concurs de Pintura Ràpida. Cap a meitat dels anys 60 el Mercat del Ram s’havia convertit en una fira de mostres de productes molt diversos. El 1966 el Cine Club Vic organitzà el primer Concurs de Cinema Amateur de Vic, i el 1968, durant l’alcaldia d’Antoni Bach i Roura, la fira fou declarada “Fiesta de Interés Turístico” pel Ministerio de Información y Turismo. El mercat tornava a recuperar el nivell que li pertocava en rellevància pública i en nombre de visitants. Ja als anys 80 es féu el salt definitiu superant els 200.000 habitants sempre i inclús arribant als 300.000 visitants en alguna ocasió. S’instituí una recepció oficial a tots els alcaldes de la comarca d’Osona, batejada com a Diada de la Comarca d’Osona. S’introduïren també altres novetats destacades com la Mostra Gastronòmica.
Des d’aleshores la fira no ha fet més que créixer fins a esdevenir la gran mostra actual, amb nombroses activitats tant comercials com culturals, un ventall d’actes enorme i que afecta a la totalitat de la ciutat. Milers de persones inunden Vic any rere any per visitar la nostra fira més important. S’han consolidat nous espais com el recinte firal del Sucre i noves activitats com l’actuació castellera de la qual parlem a l’article sobre els Sagals d’Osona en aquest mateix número de la Revista de Vic.
BIBLIOGRAFIA -FEBRER, Ramon; El mercat dels porcs. Programa del Mercat del Ram, 1957. -JUNYENT, Eduard; Jurisdiccions i privilegis de la ciutat de Vich. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1969. -ORDEIG, Ramon; El Mercat del Ram i la seva història. Programa del Mercat del Ram, 1983. -PONCE, Santi i RAMISA, Maties; El Mercat del Ram, la fira de la ciutat de Vic. Vic: Ajuntament de Vic, 2006. -RIERA COMELLA, Manuel; Programa del Mercat del Ram, 1943.
www.revistadevic.cat25
L’obertura del carrer d’en Verdaguer CRISTINA MASRAMON
E
l transitat carrer Jacint Verdaguer data del 1910. Va ser un projecte ambiciós dissenyat pels arquitectes Francesc Rierola i Pelai de Miquelarana; la idea era crear un gran carrer a Vic com a via principal de la ciutat. Aleshores sota alcaldia de Josep Sala i Molas, el 1902 es va iniciar el projecte. El carrer tenia 360 metres de llarg per 20 metres d’ample. El primer problema que es va detectar per portar a terme el projecte va ser la casa Rusconi que dividia l’entrada de la Plaça Major en dos: el Passatge Comella i el carrer de la Llibertat. El segon impediment, el convent de les Davallades de les Carmelites Descalces que van arribar a Vic el 1683, i donaven nom al tram del carrer, rambla de les Davallades. El 1903 es parlava de possibles noms per batejar el carrer: carrer del Treball, carrer del Ferrocarril, però just el 1902 havia mort Mossèn Jacint Verdaguer i per aquest motiu es va acordar fer-li homenatge i posar-hi el seu nom. El 1910, any del Centenari del naixement de Jaume Balmes es va realitzar la inauguració del nou i gran carrer, esdevenint un dels actes de la programació commemorativa del filòsof. També va ser l’any de la presentació dels fanals de Gaudí presents en el primer tram de carrer fins al 1924. Aquestes faroles modernistes no agradaven als ciutadans pel soroll del ferro forjat, perquè eren un niu de brutícia i perquè entorpien el pas; organitzant-se per presentar queixes a l’Ajuntament es van retirar el 12 d’agost de 1924. Aquest carrer va permetre l’obertura de la Plaça Major i comunicar-la directament amb l’estació de ferrocarril, inaugurada el 4 de setembre de 1910. Cal recordar però, que la primera estació estava situada al carrer dels Estudis, avui 26
www.revistadevic.cat
CARRER VERDAGUER AMB EL VELÒDROM, L’ESTACIÓ DE FERROCARRIL AL FONS DURANT ELS ANYS 20 Doctor Junyent, i datada del 8 de juliol de 1875. El primer tram de la línia de ferrocarrils va entrar en funcionament el 23 de juliol de 1862 amb el tram de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. El tram que afectava Vic va tardar 13 anys a arribar. El carrer el componien un conjunt d’edificis força destacats. En primer lloc just fent cantonada amb la rambla Hospital del 1928, l’edifici amb torreta on s’hi ubica actualment la Caixa, obra de l’arquitecte Domingo Verdaguer; baixant el carrer, en la mateixa vorera i avui en obres de remodelació la casa Foruny que data del 1910 obra de l’arquitecte Josep Canaleta. Més avall trobem can Puig, edifici noucentista datat del 1920 de l’arquitecte Josep M. Pericas, propietat de la Fundació Puig Porret. En l’altra cantonada s’hi ubica l’edifici del mestre d’obres Josep Antoni Torner, a tocar amb la rambla Davallades va ser construït entre 1903 i 1910, seguint avall, abans de la Guerra Civil, s’hi instal·là el parc de bombers, fins als anys 50. Després de la Guerra Civil, i al costat dels Bombers arribem a l’edifici on hi trobaríem la pastisseria de can Vivet. Més avall a to-
car de la Plaça de l’Estació i per la mateixa època, l’empresa de Valentí Vilaró, una botiga-taverna de venda d’oli i de vi. Al llarg dels anys, el carrer Verdaguer ha mostrat el seu èxit i acceptació; fent cantonada amb el carrer Bisbe Morgades s’hi ubicava un velòdrom, un espai on s’hi van acollir les primeres curses ciclistes o la pràctica del patinatge sobre rodes. De mica en mica el carrer agafava forma i s’hi ubicava el teatre-cinema Canigó i més tard el cinema Vigatà. Comerços i despatxos mostraven que la gran avinguda proporcionava una obertura cap a la modernitat de la ciutat. Avui el carrer d’en Verdaguer és reflex de l’activitat comercial i de l’evolució de la ciutat de Vic. Bibliografia Cañellas, M.; Vic, Cròniques Urbanes. Vic, 2002 Junyent, E.; La ciutat de Vic i la seva història. Curial. Barcelona, 1976 Masramon, C.; L’Abans 1863-1965.Editorial Efadós. Papiol, 2001 Surinyach, M.; Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i natural de Vic, sector fora muralles. Ajuntament de Vic, 1985
Nou CLA Shooting Brake. Descobreix-lo al Mercat del Ram del 27 al 29 de març. El nou CLA Shooting Brake està dissenyat per dominar la ciutat. Ara tindràs a l’abast cada experiència que t’agradaria viure i cada racó on voldries arribar. Comprova-ho al teu Concessionari Oficial Mercedes-Benz.
Consum mitjà 4,0-7,1 (l/100 Km) i emissions de CO2 106-165 (g/Km).
www.revistadevic.cat27
SAGALS D’OSONA
L’ actuació castellera del Mercat del Ram ORIOL CASELLAS
Una de les activitats típiques del Mercat del Ram dels últims temps és l’actuació castellera que organitzen any rere any els Sagals d’Osona el diumenge de Rams. Amb un precedent esporàdic de l’any 1985 quan actuaren els Minyons de Terrassa i els Castellers de Barcelona, no fou fins al 1998 quan nasqué la Diada del Mercat del Ram com a tal, aniversari del bateig dels Sagals d’Osona. Els Sagals havien iniciat la seva aventura castellera el març del 1997 i ja havien fet actuacions en públic els últims mesos del mateix 1997 però sense la camisa carbassa ni l’escut, elements propis d’una colla ja plenament conformada. Arribà doncs, el moment del bateig oficial de la nova colla castellera osonenca, i aquest es fixà pel 5 d’abril del 1998 a la plaça Major de Vic. Aquest dia els Sagals estrenaren la seva camisa característica i passaren a ser ja una colla castellera de ple dret. L’actuació del Mercat del Ram del 1998 comptà amb la presència de les dues colles castelleres padrines dels Sagals: Xics de Granollers i Castellers de Vilafranca. Els Sagals descarregaren el primer 5 de 6 de la seva història a més del 4 de 6 amb agulla i el 3 de 6, ja assolits anteriorment. Els Xics completaren el 5 de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6, mentre que els vilafranquins realitzaren el 5 de 7, el 4 de 7, el 3 de 7 i carregaren el pilar de 6. A partir d’aquest moment, l’actuació ja quedà fixada en el calendari anual dels Sagals sent la seva diada d’aniversari i la més important de l’inici de cada temporada. Fer un bon paper pel Mercat del Ram sol ser sinònim de bona temporada, així que sempre s’afronta l’actuació amb exigència màxima. Al Mercat del Ram s’hi ha vist molts cas28
www.revistadevic.cat
tells que durant temporades han estat límit dels Sagals, com el 2 de 7 o el 3 de 7 aixecat per sota, però hi ha dos anys que sobresurten per damunt de tots els altres: el 2004 i el 2012. En aquestes dues actuacions els Sagals aconseguiren descarregar ja el 4 de 8 en una data tan primerenca de la temporada, i això fou sens dubte un pas previ als èxits d’aquells anys en els castells de 8. El 2012 tingué, a més, el mèrit de ser la segona colla de tot el món casteller a fer un castell de 8 aquell any, just per darrere dels Castellers de Barcelona que ja l’havien descarregat uns dies abans.
Diada Castellera del Mercat del Ram, una de les actuacions més interessants i de més nivell de l’inici de la temporada castellera i on cada any es veuen alguns dels primers castells de 8. La diada del Mercat del Ram s’ha consolidat plenament i resulta molt atractiva també per a les colles convidades que sempre vénen a fer grans castells.
Pel Mercat del Ram han passat moltes colles, algunes de tan destacades com els Minyons de Terrassa, Castellers de Vilafranca, Xiquets de Tarragona, Castellers de Barcelona, Marrecs de Salt, Xics de Granollers, Bordegassos de Vilanova, entre moltes altres.
Així doncs, convidem a tothom a participar ja el dissabte a la cercavila i a l’actuació que enguany se celebrarà el 29 de març i comptarà amb la presència dels Castellers de Barcelona i els Xics de Granollers, a més dels amfitrions. Esperem que enguany els Sagals hi puguin descarregar ja algun castell de 8 i així començar fort la temporada.
Així doncs, arribem ja a la 18a edició de la
Per altra banda, el dissabte previ a l’actuació, els Sagals realitzaran durant tot el matí una cercavila pel mercat tot realitzant castells a diversos indrets i fent el pilar caminat.
A VIC
Primera marca de correu a Vic (2a part) JOSEP TORRAS
L
’any 2007, l’Associació Vigatana de Filatelistes i Numismàtics va emprendre una recerca en diversos arxius que va culminar amb la localització a França de la carta que contenia la Primera Marca Postal de Vic. Es tracta de l’única peça coneguda fins el dia d’avui amb l’encuny inèdit «D VICH», el primer del Correu emprat a Vic. Possiblement es tracta d’un encuny fet a partir de fusta de boix. La peça és un sobreescrit sense data interior dirigida a Don Joseph Vilamala, resident de Barcelona, amb la marca «D VICH» en tinta d’escriure. La carta no tenia marca de ports, és a dir, no hi havia l’import del pagament de la carta marcat. A l’interior conté una transcripció d’un document notarial referit al Comte de Calvó de 1690, data que no es correspon amb la circulació de la carta, ja que probablement es tractava d’una anotació feta pel remi-
tent de la carta. Segons experts en documentació, la data aproximada d’aquesta carta seria al voltant de 1720. BIBLIOGRAFIA * Col·lecció particular; Prefilatèlia a Osona 1680 – 1849 * GUINOVART-TIZÓN; Prefilatèlia Española. Barcelona: M y R Gilabert, 1971 * ARANAZ, F; Filatelia e Historia Postal Española: Madrid. Sanz Torres, 2009. * CAMPINS, J; El Correo en Cataluña. Barcelona: Jose Porter, 1951
• Exposició de bestiar vacum, porcí i oví • Exhibicions eqüestres • Concursos ramaders • Compra Pagès, la fira de productes de proximitat • Lactium, la fira del formatge i molt més!
www.vicfires.cat
www.revistadevic.cat29
DE TOT
Efemèrides Vigatanes
M
REDACCIÓ
arç”
* 29-3-1229: El bisbe de Vic, Guillem de Tavertet, participa al Concili de Lleida que aprova per a la província eclesiàstica tarraconense els decrets i constitucions del Concili Laterà IV del 1215. * 24-3-1420: El canonge sagristà Bernat Despujol contracta a l’escultor Pere Oller per a què realitzi el retaule major de la Catedral de Vic. Oller finalitzà l’obra el 1427 sent una excel·lent mostra de l’escultura gòtica. El retaule està dedicat a la Mare de Déu i a Sant Pere.
* 1695: El veguer de Vic, Ramon Sala i Saçala, obté una gran victòria a la zona d’Olot contra l’exèrcit invasor francès en el marc de la Guerra dels Nou Anys, causant-los més de mil baixes entre morts i ferits, a més de fer 690 presoners. Les victòries de Ramon Sala i Saçala contra els francesos continuaren les setmanes següents sent aclamat per la ciutat de Vic com un heroi. * 11-3-1939: El bisbe de Vic Joan Perelló i Pou retorna a la ciutat després d’haver-ne fugit el 21 de juliol del 1936 amb l’inici de la persecució religiosa. * 6-3-1997: Els Sagals d’Osona realitzen al Club Pocket Bike de Vic el primer assaig de la seva història.
RETALLS IL·LUSTRATS INTERPRETAR
ÉS
DO-
NAR UN SIGNIFICANT DETERMINAT A UN TEXT, NOTÍCIA O PEÇA MUSICAL… ÉS EXPLICAR EL SENTIT D’UN FET O D’ALGUNA COSA DE FORMA SUBJECTIVA… AQUÍ TENIM LA KSTYNA I LA SEVA PARTICULAR VISIÓ DE FRAGMENTS DE TITULARS,
D’ARTICLES
I DE NOTÍCIES QUE SOVINT TENIM MASSA A L’ABAST.
CRISTINA MASRAMON 30
www.revistadevic.cat
L’ ENTREVISTA
Angel Isern Crous de L’Habitatge REDACCIÓ
A
quest any l’Habitatge de Vic, celebra el seu 25è aniversari i parlem amb el seu fundador i director Àngel Isern Crous
Com va sorgir la idea de vendre pisos? Sempre m’han agradat les negociacions i en aquest sector és el més habitual, ja que és una de les inversions més importants a la vida d’una persona i escollir un habitatge també és escollir una manera de viure. Com pots veure comporta moltes negociacions per poder prendre decisions i assumir compromisos. Poder ajudar a les famílies a trobar el que més els hi encaixa és una gran satisfacció, val a dir que comprar un habitatge, és una de les causes d’estrès més important a la vida d’una persona, per això el nostre eslògan diu “25 anys fent amics”. És difícil ser un referent a la comarca? Bé, ser un referent dins d’aquest sector no és gens fàcil, ja que s’ha d’innovar constantment, i per poder-ho fer, es necessita posar-hi de tot i molt, posar-hi moltes ganes, temps i sobretot imaginació i tenir molts errors i solucionar-los, buscant sempre l’objectiu que tens marcat. Quan vaig començar, ja vàrem haver de dissenyar el programa informàtic per agilitzar les gestions immobiliàries, ja que en aquell moment no n’hi havia cap al mercat. Aquest programa, ara millorat, és el que utilitzen la majoria de les agències immobiliàries d’ Osona. En un moment donat, es deia que uns 10.000 professionals d’Espanya l’estaven utilitzant. Com ho feu per innovar any rere any? Una de les meves facetes desconegudes per molta gent, és la innovació, ja que tinc a nom meu 7 patents, però no només del sector immobiliari, també de comercialització, serveis, seguretat, equips per perruqueria, sistemes de tractaments de residus orgànics biodegradables, tots els procediments dels Inspectors d’habitatges i els sistemes de seguiment i control de lloguers. Actualment sóc el president de l’Associació Espanyola d’Inspectors
d’Habitatges, etc. Es tracta de focalitzar en cada tema que t’interessa, intentant cada dia aportar-hi algun detall per petit que sigui (si en saps més tardes menys a resoldre-ho, i si no en saps tant, tardes una mica més, però ho acabes aconseguint, jo tardo bastant) i sobretot, el més important és gaudir del que fas, quan ho fas. Després de 25 anys on sou? Nosaltres ara fa 25 anys que vàrem començar aquest apassionant projecte, vàrem començar des d’un petit local al carrer Ramon Soler, després vàrem passar al Passeig, paral·lelament vàrem començar amb les franquícies arreu de Catalunya (fins a 18) a partir del 2002 les vàrem alliberar, vàrem obrir, agencies a Tona, Manlleu i Centelles, avui ho tenim centralitzat a la plaça de l’Estació i compartim tota la informació professional amb un grup de 96 agències que això comporta uns 620 professionals a la província de Barcelona, també val a dir que ens ha ajudat molt amb la nostra trajectòria, que vam fer una secció especifica de finançament i durant aquests anys difícils, nosaltres fent les coses ben fetes hem anat aconseguint sempre finançament per als nostres clients. Tot això i gràcies a l’equip humà que he tingut la sort de tenir al meu costat, hem
superat amb nota aquesta crisi que estem plenament convençuts que ja la comencem a superar. Com veus el futur del sector immobiliari a Osona? Molt bé, sóc molt optimista quant a Vic i les seves sinergies pel futur immobiliari, tornem a parlar de fer obres noves (això fa 7 anys que no passava) a més avui al que té diners al banc, no li donen res, la rendibilitat està garantida, ja que estem venent moltes vegades per sota de preu de cost (avui a preus 2001 a 2003 segons la situació). Per tot això el comprador actual té la inversió garantida i un benefici important a curt termini. Si hi afegim el preu de les hipoteques, el més baix de la història, i que aquestes les concedeixen sense garanties addicionals, tenim els pròxims anys de bonança garantida. Per tal, com pots veure, he de ser molt optimista al respecte. T’ho diu l’Àngel de L’Habitatge? Si és un eslògan que va sorgir un dia, però es referia a un àngel virtual que acompanyava les nostres operacions immobiliàries, però la similitud amb el meu nom de pila ha creat una ambigüitat que ha estat divertida i comercial, cadascú que es quedi amb l’Àngel que vulgui.
www.revistadevic.cat31
32
www.revistadevic.cat
PISOS VENDA VENDA – VIC ZONA UNIVERSITAT
VENDA – VIC ZONA HOSPITAL
VENDA – VIC ZONA AMBULATORI FOTO 3
VENDA – VIC ZONA REMEI
FOTO 1
FOTO 2
FOTO 4
Pis 3 hab., tot exterior, balcó, garatge i traster, balcó, ascensor
Pis 3 hab., 2 balcons, llar de foc, cuina office equipada, exterior
Dúplex 2 hab., terrassa 10m2, ascensor, garatge
FOTO 5
FOTO 6
FOTO 7
Pis 2 hab., terrassa, tot exterior, calefacció, assolellat. Com nou
Pis 3 hab., terrassa, garatge i traster, Pis 3 hab., tot exterior, traster, llar cuina equipada, exterior, assolellat de foc, molt assolellat, parquet
Pis 2 hab. dobles, balcó, garatge, calefacció, traster, assolellat
FOTO 9
FOTO 10
FOTO 11
FOTO 12
Pis 2 hab. dobles, cuina equipada, garatge, balcó, ascensor, assolellat
Pis 2 hab., terrassa i balcó, garatge calefacció, assolellat, exterior
Pis 4 hab., cuina i banys reformats, pati, ascensor, tot exterior
Pis 3 hab., terrassa 30m2, garatge, assolellat, ascensor, exterior
FOTO 13
FOTO 14
FOTO 15
FOTO 16
Pis 2 hab. dobles, terrassa 24m2, aire condicionat, calefacció
Pis 4 hab., cuina office, terrassa, 2 Dúplex 3 hab., cuina equipada, places garatge, ascensor, assolellat terrassa solàrium 25m2, assolellat
Pis 4 hab., terrassa coberta, cuina reformada, calefacció, safareig
Preu: 160.000€ Ref. 00081 Preu: 100.000€ Preu: 86.000€ Ref. 00025 Ref. 00010 Preu: 105.000€ Ref. 00024 ENTRADA + 480€ mensuals ENTRADA + 256€ mensuals ENTRADA + 300€ mensuals ENTRADA + 315€ mensuals VENDA – CALLDETENES VENDA – VIC VENDA – VIC VENDA – SANT JULIÀ ZONA CENTRE ZONA UNIVERSITAT ZONA CENTRE ZONA CENTRE FOTO 8
Preu: 76.000€ Ref. 00225 Preu: 150.000€ Ref. 00018 Preu: 160.000€ Ref. 00228 Preu: 108.000€ Ref. 00066 ENTRADA + 228€ mensuals ENTRADA + 450€ mensuals ENTRADA + 480€ mensuals ENTRADA + 324€ mensuals VENDA – VIC VENDA – TONA VENDA – VIC VENDA – VIC ZONA HOSPITAL ZONA CENTRE ZONA CENTRE ZONA AMBULATORI
Ref. 00062 Preu: 140.000€ Ref. 00034 Preu: 80.000€ Ref. 00094 Preu: 55.000€ Ref. 00100 Preu: 134.000€ ENTRADA + 165€ mensuals ENTRADA + 402€ mensuals ENTRADA + 240€ mensuals ENTRADA + 420€ mensuals VENDA – VIC VENDA – VIC VENDA – STA. EUGÈNIA VENDA – VIC ZONA UNIVERSITAT ZONA REMEI ZONA ESPORTIVA ZONA CENTRE
Pis 2 hab., terrassa, cuina office equipada, ascensor, traster
Preu: 136.000€ Ref. 00192 Preu: 80.000€ Ref. 00096 Preu: 162.000€ Ref. 00068 Preu: 115.000€ Ref. 00247 ENTRADA + 408€ mensuals ENTRADA + 240€ mensuals ENTRADA + 485€ mensuals ENTRADA + 345€ mensuals
A l’Habitatge de Vic, t’aconseguim tot el finançament HABITATGE, Plaça Estació, Nº 8 VIC (Bcn.) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com33 www.revistadevic.cat
EL RACÓ VETERINARI
Tinc un cadell a casa, i ara què? LIDIA COLLDELRAM
E
sperem amb candeletes l’arribada del pelut a casa, amb una il·lusió desfermada però un cop ja el tenim, és real i és nostre, un ventall de preguntes apareixen al nostre caparró. I ara què? En primer lloc cal tenir clar les necessitats bàsiques del nostre cadellet i els requeriments necessaris que caldrà resoldre i tenir presents. Als centres especialitzats us assessoraran en funció de la vostra raça i rutines, però aquí teniu una guia bàsica per l’arribada del cadell. Llitet: no compreu un llit “que ja li serveixi de gran”. És un error perquè el més normal és que quan arribi a gran ja n’hagi destrossat un parell com a mínim. Així doncs compreu el que us agradi i de la mida que volgueu. On el col·loqueu? Doncs on volgueu. Per mimar el cadell la primera setmana no passarà res així que si poseu el seu niu a la vostra habitació, no significa que eternament hi hagi de dormir. Quan s’hagi acostumat a vosaltres, a la casa, als sorolls i olors ja podeu posar-li el llit a un altre racó de la casa. Menjadores: us aconsello que siguin dos recipients separats (millor d’alumini o ceràmica que de plàstic), ja que així eviteu que el menjar caigui a l’aigua o el cadell hi suqui l’orella mentre menja (en el cas dels gossos amb orelles caigudes). Joguines: n’hi ha de dos tipus. Les que utilitzareu per jugar amb ell (pilotes, nusos, peluixos…) i les que li deixareu mentre estigueu fora de casa. Aquestes han de ser resistents i aptes pel consum. Seran les que serviran perquè mosseguin mentre estiguin avorrits i així no es distrauran amb les potes de les cadires. Premis: importantíssims per la seva educació. Recomano que siguin de mida 34
www.revistadevic.cat
petitona, la justa perquè notin el sabor però prou petites perquè no s’hi estiguin una estona rosegant, ja que si s’hi estan massa, potser s’obliden de perquè els heu premiat. Empapadors: Per ensenyar-los on fer pipí i caca abans no puguin sortir al carrer. Són millors que el paper de diari de tota la vida perquè absorbeixen el pipí. Aquests empapadors disposen d’uns suports específics que mantenen l’empapador en un lloc i així el cadell no pot agafar l’empapador o el diari i s’hi pot posar a jugar o esmicolar.
ció és importantíssima, ja que d’aquesta depèn el benestar del nostre animal. És completament necessari que ho faci un veterinari, ja que només aquest és capaç de valorar si l’animal és apte i sa per ser vacunat. Fins que no tingui totes les vacunes posades hauríem d’evitar que es posés en contacte amb ambients no controlats perquè podria interactuar amb patògens als quals no està immunitzat.
Raspall: Recomano començar a raspallar des de ben petit amb l’utensili indicat per cada pèl. Ajudarem a fer el canvi de pèl de cadell a adult i així l’acostumarem a aquesta higiene necessària per ell; i per nosaltres (ens estalviarem el borró i la incomoditat dels pèls per tota la casa).
Finalment, hem de posar el xip al nostre cadell. En primer lloc perquè si es perd el podrem recuperar. I en segon lloc perquè segons l’article 168: Obligacions de censar els gossos i el seu procediment, de l’ordenança municipal de Vic, títol VI, capítol V i secció 4a: és obligatori xipar al nostre cadell i censar-lo a l’ajuntament. No fer-ho es considera una falta greu, podent ser sancionat amb multes de 100 a 300€.
Sanitat: És imprescindible que porteu al vostre cadellet a un veterinari que el revisi. La pauta de desparasitació i vacuna-
Lídia Colldelram i Garcia Veterinària Mister guau Vic
EL RACÓ PER PENSAR
Ser tu
NURI COMELLAS
U
n riu que flueix amb força i decisió, no espera, no es para, simplement clar i transparent segueix el seu curs...
Moure’ns pel que sentim i com ho sentim, però sense adonar-nos, entreguem el poder, el mateix poder. No és qüestió de competència, de qui pot més, és simplement un fet que sense adonar-nos i ser conscients, entrem en el dubte, en si serà de veritat?... perquè l’entrega de poder fa desequilibrar la nostra essència. Fluiríem d’una forma, o avançaríem cap a
un camí, però quan donem la força algú altre, tot es complica, tot és diferent...no ens sentim bé, perquè el que fem i el com ho fem, no és com realment volem i sentim, és com ens hem deixat dur, ens hem deixat influenciar. Fem la necessària reflexió que podem, i que així ho volem. Donant la responsabilitat el nostre ser, el nostre sentir, el nostre pensar!! En definitiva si ens equivoquem, vol dir que aprenem; I si és un gran i bon pas, ens queda gaudir-ho i aprofitar-ho, per ser el que ha de ser i com ha de ser, per sentir-nos amb força i vibrar de felicitat, pel gran sentiment, de la PLENITUD. Cada instant és important, cada instant de fluïdesa, té un nou curs per on caminar!! Aquella gota d’aigua, que petita i persistent, fa bassal, fa riu, arribant a l’immens mar.