Maig/Juny de 2015 NĂşm. 9
Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat
Revista de Vic
els Gegants
capgrossos i bestiari de Vic
eDitorial
Revista de Vic
SOM GEGANTS
Q
Xavi Ruiz
ue ens agraden els canvis està molt clar, però no estem canviant massa de pressa?
També estem canviant en molts sentits, però el més evident és el de la tecnologia, tant és així, que la gran majoria de gent a la qual els hi he demanat que feia abans d’anar a dormir, hi ha respòs el mateix que faig jo! Abans anaves a dormir i tancaves la llum, ara, no tanquem els ulls sense haver donat un cop d’ull al mòbil, al correu electrònic, Twitter... O hem canviat el diari del matí per la “tablet”,.
l’altre portaDa
A vegades els canvis estan molt bé, per exemple ara que estem en campanya electoral, volem canviar polítiques, tanmateix canviar als polítics, i els polítics canviar la seva manera de governar, però a la política no m’endinsaré gaire, ja que no és el meu fort. Però sí que hi ha una cosa que m’agrada canviar molt, i és la manera de fer les coses. Aquest mes, l’equip de lasensacio.cat ens ha canviat una mica la maquetació de la revista, i han aconseguit un ”look” més fresc i una lectura molt més agradable. Estem preparant la Petita Revista de Vic i el llibre de Histories de Vic, el mes vinent us explicarem com fer-ho per reservar el vostre exemplar. I a tot això, i per posar punt final a aquest editorial, tornem a donar-vos les gràcies a tots per aquestes 40070 visites que vàreu fer a la versió digital de la Revista. No hi ha dia que no rebem felicitacions, així que, moltíssimes gràcies a cada un de vosaltres per llegir-nos cada mes, per què sense tu, això no seria possible.
en aQUest nÚMero: Història • Sastreria Camps • Gegants, capgrossos i bestiari de Vic Entrevista • Pilarín Bayès Seccions • Moda • El racó legal • Les 7 diferències • Per pensar • Els llibres més venuts de la Tralla • Sabies que... • El racó veterinari • La recepta de l’ Andreu • Neuropsicologia • Sant Jordi • Sagals d’Osona • Efemèrides Vigatanes • Retalls il.lustrats
Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat
DIRECTOR: Xavi Ruiz
QUi soM?
REDACTORS: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Dànius Cristina Masramon Cristina Elisabet Jorquera Anna Brugulat Andreu Gomez Lidia Colldelram Lluis Parra IL.LUSTRADOR: Dànius FOTOGRAFIA: Xavier Calm DISSENY I MAQUETACIÓ: lasensacio.cat COL·LABORA EN AQUEST NÚMERO: Ajuntament de Vic Amic
APP PER A MÒBIL:
CORRECCIÓ: lasensacio.cat FOTOGRAFIA DE LA PORTADA: lasensacio.cat WEB: larevistadevic.cat PUBLICITAT: info@larevistadevic.cat 655 45 42 33
XarXes soCials: /larevistaDeviC
LECTORS: 53.000 (38.000 visualitzacións web) DIPOSIT LEGAL: B 18552-2014
3
4
Revista de Vic
El procediment ordinari ( part 1) Elisabet Jorquera
E
el raCó leGal
n l’anterior article vàrem parlar
diment monitori, és el fet que si el Jutjat intenta lo-
el judici ordinari, sigui quina sigui la quantia: Les
de com reclamar un deute de fins
calitzar el demandat a l’adreça facilitada, i no el loca-
demandes relatives a drets honorífics de la perso-
a 250.000 euros sense necessitat
litza pel fet que ha canviat de domicili, o simplement
na. Les que pretenguin la tutela del dret a l’honor, a
d’intervenir advocat o procurador.
no recull les notificacions, no es permet la publicació
la intimitat i a la mateixa imatge, i les que demanin
Parlàvem del procediment monitori.
d’edictes al taulell d’anuncis al Jutjat. Els edictes
la tutela judicial civil de qualsevol altre dret fona-
El procediment monitori, per explicar-ho de forma
són un anunci en el qual es comunica la notificació
mental. Les demandes sobre impugnació d’acords
resumida i aclaridora, pot presentar-se quan alguna
de la demanda al demandat i d’aquesta manera si no
socials adoptats per juntes o assemblees generals
persona té una factura, albarà o mitjà similar i vol
se’l troba al domicili, però consta avisat pel taulell
o especials de socis o d’obligacionistes. Les deman-
reclamar el seu pagament al deutor. Vàrem explicar
d’anuncis (poques vegades se solen adonar que se’ls
des en matèria de competència deslleial. Propietat
que es podia reclamar el seu import, mitjançant una
ha demandat si només se’ls hi comunica via edictes)
industrial, propietat intel·lectual i publicitat, sempre
demanda o bé una instancia (escrit) dirigit al Jutjat,
consta notificat en tots els efectes. En canvi, com
que no versin exclusivament sobre reclamacions de
en el qual s’adjuntava el document que acredita el
deia, en el cas del monitori no es permeten edictes
quantitat, cas en què es tramiten pel procediment
deute i amb això, el Jutjat, una vegada admès, re-
de manera que el demandat si no recull la notificació
que els correspongui en funció de la quantia que es
queria al deutor per pagar el deute o oposar-se a la
o no es localitza, el monitori s’arxiva definitivament
reclami. Les demandes en les quals s’exercitin ac-
demanda, en el termini màxim de 20 dies. Ara bé, si
i s’ha d’acudir a l’advocat per intentar reclamar el
cions relatives a condicions generals de contractació
la quantitat reclamada superava els 6.000 i el deu-
deute per la via del procediment verbal (si el deute
en els casos que preveu la legislació sobre aquesta
tor s’oposava, el procediment monitori finalitzava,
és inferior a 6.000 euros) o per la via del procediment
matèria, llevat de les que versin sobre qualssevol as-
ja que amb l’oposició del deutor, s’ha d’iniciar un
ordinari (si és superior a 6.000 euros).
sumptes relatius a arrendaments urbans rústics de béns immobles, llevat que es tracti de reclamacions
altre procediment formal, el qual sí que necessita la intervenció dels advocats i procuradors. El mo-
Començarem per tant a explicar què és el procedi-
de rendes o quantitats degudes per l’arrendatari o
nitori per tant, per fer-ho aclaridor, és un pas previ
ment ordinari i en quins casos es pot interposar.
del desnonament per manca de pagament. Les que exerceixin una acció de retracte de qualsevol tipus.
a una demanda de reclamació en tota regla, però que serveix de molt si el demandat no s’oposa, ja
Qualsevol contesa judicial entre parts que no tingui
que permet de manera ràpida i eficaç el cobrament
assenyalada per la Llei una altra tramitació, que no
d’un deute.
siguin procediments especials com els de família,
elisabet Jorquera
s’ha de tractar i decidir en el procés declaratiu que
procuradora dels tribunals de vic
correspongui, ordinari o verbal. S’han de decidir en
www.jorquera-procuradora.com/
Un altre dels inconvenients que contempla el proce-
VENDA – VIC ZONA REMEI
VENDA – VIC ZONA HOSPITAL
VENDA – VIC ZONA MABULATORI
VENDA – VIC ZONA HOSPITAL
FOTO 12
FOTO 8
FOTO 3
FOTO 9
Pis 3 hab., cuina office, balcó, exterior, safareig, assolellat
Pis 2 hab., cuina equipada, bany, safareig, tot exterior, ascensor
Pis 2 hab., cuina equipada, menjador Pis cantoner 2 hab. dobles, cuina equipada, menjador gran, garatge gran, ascensor, garatge, exterior
FOTO 5
FOTO 10
FOTO 7
Pis 4 hab., 2 banys, 2 terrasses, ascensor, safareig, assolellat.
Pis 3 hab., 2 banys, terrassa 25m2, balcó, garatge gran i traster
Pis 3 hab., cuina office gran, terrassa Pis 3 hab., 2 banys, garatge i traster, 32m2 i balcó, ascensor, assolellat ascensor, tot exterior, assolellat
FOTO 4
FOTO 6
FOTO 11
FOTO 1
Pis 4 hab., cuina i banys reformats, pati, traster, exterior, ascensor
Pis 2 hab., cuina office equipada, terrassa, ascensor, assolellat, traster
Preu: 58.000€ Ref. 00319 Preu: 110.000€ Ref. 00141 Preu: 95.000 € Ref. 00094 Ref. 00163 Preu: 80.000€ ENTRADA + 183€ mensuals ENTRADA + 348€ mensuals ENTRADA + 253€ mensuals ENTRADA + 300€ mensuals VENDA – VIC VENDA – VIC VENDA – VIC VENDA – VIC ZONA CENTRE ZONA UNIVERSITAT ZONA AMBULATORI ZONA UNIVERSITAT FOTO 2
Preu: 240.000 € Ref. 00242 Preu: 159.000€ Ref. 00252 Preu: 1 16.000€ Ref. 00102 Preu: 150.000€ Ref. 00081 ENTRADA + 759€ mensuals ENTRADA + 503€ mensuals ENTRADA + 366€ mensuals ENTRADA + 474€ mensuals VENDA – VIC VENDA – VIC VENDA – VIC VENDA – VIC ZONA CENTRE ZONA CENTRE ZONA CENTRE ZONA CENTRE
Dúplex 3 hab., terrassa 55m2, 2 Pis 3 hab., reformat per estrenar, terrassa 17m2, calefacció, assolellat banys, estudi, garatge, assolellat
Ref. 00321 Preu: 140.000 € Ref. 00100 Preu: 115.000€ Preu: 136.000€ Ref. 00286 Preu: 160.000€ Ref. 00247 ENTRADA + 506€ mensuals ENTRADA + 443€ mensuals ENTRADA + 430€ mensuals ENTRADA + 364€ mensuals
HABITATGE, Plaça Estació, Nº 8 VIC (Bcn.) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com
6
Revista de Vic
spoiler alert
Dànius
Bye bye pelos
A
mb setze anys vaig descobrir que tenia moltes opcions de quedar-me calb. El meu pare havia començat a perdre el cabell i, en raparse el cap, es va convertir en un spóiler en potes del que em podia passar a mi. I així va ser. La part de genètica que tinc del meu pare es va posar en marxa i a la tendra edat de vint anys vaig començar a perdre el cabell. Coses que passen, què hi vols fer. Les entrades van guanyar terreny pels laterals del front i jo vaig intentar dissimilar-les com podia, pentinant els cabells del voltant per tapar-les. Compte, les entrades ben portades, et poden fer interessant. En Risto Mejide i en Vegeta en son un bon exemple. El problema és la coroneta de frare o monjo. La desforestació capil·lar a la coroneta no es pot dissimular. Sempre et pots comprar un barret, però ja no és el mateix. Avisat com estava per les entrades i la coroneta, havia arribat el moment
de prendre una decisió. Hi havia dues opcions sobre la taula. O sobre el cap, més ben dit. Fer el que bonament pogués i pentinar el què hi havia, al més pur estil Jordi Sánchez –àlies en Lópes de plats brutsi lluir magdalenes de pèl sobre les orelles. Prendre la decisió més dràstica i raparme totalment tal com havia fet el meu pare. No és fàcil prendre aquesta decisió més dràstica tan jove però, creieu-me, semblar en Lópes no era una opció. Així que vaig optar per l’opció més valenta que també sol ser la millor. Vaig agafar la màquina d’afaitar i ras! Rapada al zero. No es pot triar ser o no ser calb, però sí que pots triar rapar-te o no rapar-te. Tu tens el control. Ser calb està de moda i hem tingut sort de viure en una època en què es considera quelcom sexy. Abans no existia la paraula metrosexual i no estava tan normalitzat, valoremho. Veure un noi jove rapat al zero no tenia gaire bona premsa fa deu anys.
Més aviat el contrari. Molts en veure’m així, al principi, es pensaven que estava malalt, que m’havia unit a una secta o que m’havia fet skinhead. Per què skinhead i no budista? La gent tendeix a ser malpensada, mira. Us deixo un llistat de celebritats calbes per animar a tots aquells calbs o futurs calbs que volen fer el pas de rapar-se: Guardiola, Andrea Agassi, Vin Diesel, Bruce Willis, Zidane o Jason Statham. Clar que... també hi ha l’altra cara de la moneda: Danny DeVito, Antonio Resines, Voldemort, Paquirrín o Pitbull. Així que tampoc em feu massa cas però a casa sempre ho hem dit; si veieu clarejar, comenceu a rapar! Una cosa és certa, amb el temps he de reconèixer que no em queda malament això d’anar pelat com una bola de billar. Més aviat al contrari. A sobre he tingut la sort de tenir un cap ben rodó, sense bonys estranys. El què la genètica et treu per una banda, t’ho dóna per l’altra. Sol passar.
A La Tralla ens encanta llegir Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat
v
Revista de Vic
LA REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda, Manlleu... Una publicació que va destinada a tothom. Anem de 32 a 40 pàgines a tot color, amb un paper i una impressió cuidada fins a l'últim detall, perquè tant el client com el lector gaudeixin veient i llegint la revista. El contingut és divers, però li hem donat molta importància a la gent, comerços i costums, així és que cada número parla de les tradicions i de la història i el dia a dia de la ciutat. També incloem reportatges, salut, guia esotèrica, passatemps, articles, guies d'oci i moltes seccions més. El preu de la revista és totalment gratuït, és la millor manera d'arribar a tothom. I també li donem molta importància a Internet, amb una mitja de 38000 visites.
Ara és el moment!
Si tens un negoci i et vols anunciar, la
Revista de Vic
és la solució!
+ de 0 0 0 38 s e t i vis s e al m
REVISTA DE VIC
"Mensual" (edició paper) + www.revistadevic.cat + Aplicació mòbil
Informa't al 655 45 42 33 (Xavi) o a info@larevistadevic.cat
www.revistadevic.cat Més informació a: www.vic.cat/educacio .vic.cat/educacio · TT. 93 702 72 53 · pec@vic.cat
Revista de Vic
MoDa Cristina Comerma
A
ra ja sí, per fi ha arribat el caloret i l’alegria de fer el canvi d’armari (com?, encara no l’has fet?, i a què esperes?, enterra ARA MATEIX els jerseis, botes i tota peça que et fa venir calor només de mirarte-la!). Rescata la roba d’entretemps de la primavera passada: jerseis prims de colors vius, estampats de flors, aquell mocador de coll que tant t’agrada però no trobes l’ocasió de posar-te… ara és el moment! Un look infal·lible de primavera és el denim. Vols comprovar-ho? #1_Jeans Segur que els teus pantalons preferits, els que no et trauries ni per dormir, són uns texans. Ara és la millor època per posar-te’ls dies sí, dia també, ja que no et donaràs compte que arribarà l’estiu i els tindràs aparcats durant una temporadeta. Si vols encertar, aposta pel total look denim: jeans + camisa vaquera. Tant és si una peça és de color clar i l’altra fosca, texans a l’estil boyfriend o bé skinny… tot és possible! Vigila, això sí, amb la combinació ampla/estret: #outfit1: Jeans baggy o boyfriend&camisa estreta: outfit informal i comodíssim per cada dia. Bona tria!
Denim style per primavera
#outfit2: Jeans skinny o straight&camisa ampla: pots optar per posar-te la camisa per dins els pantalons (i de pas, marcar figura!) o bé per fora, com et vegis millor. Ideal per un estil més informal. #2_Camisa Com ja hem avançat, les camises són ideals per les temperatures suaus. Si són denim, les pots portar obertes i a sota una samarreta de tirants amb algun estampat. El millor del texà és que és combinable absolutament amb tots els colors, per molt impossibles que et semblin. Busques un look working girl? Combina-la amb una faldilla denim de tub (posada per dins, per descomptat). En els complements, pots optar per un maxicollaret per sobre el coll de la camisa i unes sabates stiletto.
però tampoc tanta calor com per anar sense jaqueta. La solució ideal és la caçadora texana, una peça imprescindible de fons d’armari. La talla que més afavoreix és per sobre la cintura i que te la puguis cordar en un moment determinat (queden més maques obertes, però si tens fred, tapa’t!). Que no et quedi ni molt garbosa ni molt estreta. Si de les mànigues et va una mica llarga, pots fer-te un doblec cap enfora, amb el botó sense cordar. En els vespres d’estiu, queda perfecte amb un vestit llarg i vaporós. I no oblidis completar l’outfit amb un clutch! #4_Shorts
#3_Caçadora Ja no fa tan fred com per posar-te un abric
Quan arribi la calor (ja queda menys!) els shorts són els bàsics d’estiu. De teixit texà n’hi
ha de molts tipus: curts, bermudes, blancs, desgastats… És una bona opció tenir-ne diferents a l’armari. Tingues a punt les teves cames per lluir-les! #5_Petos I deixant de banda els clàssics, per què no apostes per la peça denim més de moda d’aquesta primavera? Els “petos” tornen amb força. Que siguin XXL i més aviat de color clar i desgastats. Si són amb short, estaràs perfecte amb unes sandàlies i un top bàsic a sota. Si són de pantaló llarg, arremanga els baixos amb un parell o tres de voltes. Remata el look amb una camisa lady i unes sabates oxford. Trendy 100%!
9
10
Revista de Vic
els aliMents
eColÒGiCs
D
urant els últims anys, el mercat de consum ha vist com la demanda de productes ecològics, també denominats biològics, orgànics o bio, han patit un gran auge de demanda. Però què en sabem realment sobre aquest tipus de productes tan sol·licitats?
Sandra Verdaguer
Els productes ecològics són aquells aliments naturals obtinguts sense la utilització de substàncies químiques. Aquesta producció es caracteritza també per establir una harmonia amb la naturalesa, ja que la manca de químics ajuda a mantenir i conservar el seu entorn mediambiental. Fruites i verdures, carn, farina, cereals, llet i derivats làctics, pastes i arròs i inclús xocolata són alguns dels productes ecològics més buscats pels consumidors. Molts clients potencials d’aquests aliments no acaben realitzant la compra perquè creuen que el preu és més alt que els productes tractats amb substàncies químiques, però desconeixen la raó. Doncs bé, aquest fet és causat perquè la qualitat dels productes ecològics és més alta que els convencionals i conseqüentment abracen una major quantitat de valors nutritius. A més, també és habitual que el procés de producció d’aquests aliments sigui més artesanal o que requereixi més hores de dedicació i treball que s’han de costejar. Per últim cal tenir en
compte que el preu final també està condicionat per les matèries primeres utilitzades, que solen ser molt més cares. Després d’analitzar una mitjana de 343 estudis, els investigadors han pogut concloure que els productes que han estat cultivats sense cap pràctica química contenen entre un 18 i un 69% més antioxidants que els productes cultivats amb productes per combatre plagues o per abonar el subsòl. Aquests antioxidants poden jugar un paper molt important a l’hora de combatre malalties com malalties cardíaques, càncer o altes patologies. Durant els últims 10 anys la quantitat d’hectàrees destinades a aquest tipus de cultiu a Europa ha anat creixent de forma progressiva passant de 4,3 milions l’any 2000 a les més d’11 milions d’hectàrees de l’any 2013. A Espanya el negoci dels productes ecològics movia l’any 2009 un total de 905 milions d’euros anuals, una xifra que ha anat augmentant any rere any. Per estar segurs que estem comprant un aliment ecològic, el producte en qüestió ha de contenir una etiqueta en la qual apareix el segell ecològic. Aquest segell es caracteritza per l’aparició contorn d’una fulla format per estrelles sobre un fons de color verd clar, indicant que el producte prové de qualsevol país de la Unió Europea. Acompanyant a aquest logotip també hi poden aparèixer altres etiquetes senyalant amb més precisió d’on prové el producte. Així doncs si tenim en compte els beneficis que poden aportarnos aquest tipus d’aliments, de ben segur que una altra vegada que anem al supermercat a realitzar la nostra compra tindrem més en compte l’esforç i dedicació que hi ha darrere una etiqueta formada pel contorn d’una simple fulla.
Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.
Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles. Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.
Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus amb I.V.A inclòs. *Per la compra del seu joc de consumibles.
12
Revista de Vic
televisió i Cine
L
torna Bola De DraC
a productora Toei Animation ha confirmat en un comunicat que està treballant en una nova sèrie d’animació de ‘Bola de drac’. La ficció, titulada ‘Dragon Ball Super’, s’estrenarà aquest estiu al Japó –concretament, durant el mes de juliol a la cadena Fuji TV–, i compta amb la supervisió directa d’Akira Toriyama, el creador de l’original. Després de 18 anys sense aventures, aquests episodis reprendran la trama després de la ferotge batalla de Son Goku contra el poderós monstre Buu i explicaran com el protagonista intentarà mantenir la pau a la Terra. “Després de ser un amant de ‘Bola de drac’ durant la meva infància, és molt emocionant formar part d’aquest projecte”, assegura Osamu Nozaki, productor de Fuji Televisió. “El senyor Toriyama ha desenvolupat una sèrie que no només és un somni fet realitat per als milions de fans de ‘Bola de drac’, sinó que, a més, atraurà una nova generació d’espectadors”, va apuntar Nozaki. “Espero que aquesta sèrie duri molt de temps i tingui el mateix impacte a tot el món com la seva predecessora”, comenta Masako Nozawa, l’actriu que dóna veu a Son Goku, Son Gohan i Son Goten a la versió japonesa de ‘Bola de drac’. Aquests dibuixos van néixer l’any 1984, i des de llavors s’han convertit en una exitosa franquícia a escala mundial. ‘Bola de drac’ s’ha vist a més de 70 països i ha venut més de 230 milions de còpies dels seus llibres. A més, tot i que Goku i companyia no apareixien a la petita pantalla des de fa gairebé 20 anys, les seves històries han continuat en llargmetratges. L’últim, ‘Dragon Ball Z: La resurrección de Freezer’, s’estrenarà a finals d’aquest any
i recuperarà alguns dels malvats més memorables de la saga. Aquest febrer es van complir 25 anys des de l’estrena de la sèrie de dibuixos animats a TV3. L’emissió de la ficció es va convertir en un èxit aclaparador i va facilitar l’entrada de l’’anime’ japonès a Catalunya. El fenomen ‘Bola de
drac’ va arribar fins al punt que el 2001 alguns seguidors de la sèrie es van organitzar perquè Televisió de Catalunya la tornés a emetre. Així, fa quatre anys, el mitjà va tornar a emetre la sèrie original i les tres seqüeles, ‘Bola de drac Z’, ‘Bola de drac GT’ i ‘Bola de drac KAI’.
AQUEST ESTIU REFRESCA’T AL NOGG INN VINE A DISFRUTAR...
·De la nostra varietat de Tes freds, la millor manera de treure’t la set..
·FRUITES TROPICALS ·FRUITES DEL BOSC ·LLIMONA ·PRÈSSEC ·MELÓ ·MENTA NOMÈS...
2,20€
14
Revista de Vic
l’entrevista
Entrevista a la PILARíN Redacció
Q
uan vas començar a dibuixar?
Com tots els nens quan era molt petita, que amb la forquilla i les patates van fent dibuixos al plat, també m’agradava dibuixar amb carbó de fusta a les soles de les sabates dels meus i avis quan es reunien al voltant del foc.... Això sí que era una tècnica difícil jajaja... Vas anar a classes de dibuix? Si, vaig anar a moltes classes i vaig estudiar belles arts, recordo molt bé a la germana M. Teresa Robusté, de l’Escorial, que va veure clara la meva vocació i em va animar molt a fer dibuixos lliures. Varen ser difícils els inicis? No gaire perquè no esperava res, totes les feines que em sortien em semblaven un do baixat del cel. En aquell temps, quasi semblava impossible que allò fos més que un hobby i de mica en mica es va anar
consolidant. Quan has de dibuixar un text, com ara un conte, com tries el que dibuixes? Intento que els nens es posin en la situació que va explicant el text perquè el nen pugui anar seguint el fil de la històri a, que el dibuix l’ajudi, però que tampoc li desvetlli tant el desenllaç com per no deixar una part a la imaginació. Com et documentes per a dibuixar? Hi ha molts llibres que no necessiten massa doc., els d’imaginació i els actuals. Però encara que tinc molta experiència en temes antics, sí que em va bé poder consultar un llibre o internet per conèixer detalls d’una nau fenícia o d’un carruatge del S. XVII Quantes hores dibuixes cada dia? Unes 11 h hores diàries repartides. Amb què dibuixes?
Amb ploma i tinta xina essencialment i acoloreixo amb una tècnica mixta de llapis, aquarel·la i a vegades retolador. Quan has de dibuixar algun personatge, t’inspires en algú? Suposo que sense voler sí. Sempre has volgut ser dibuixant? Si, és l’única cosa que sé fer amb la que em sento còmode, realitzada i feliç, m’agrada posar en escena i imatges a contes rondalles acudits, m’encanta. Tens algun projecte entre mans? Per sort si!! Tinc projectes molt bonics que estic fent i faré espero, en el futur. Està a punt de sortir un llibre preciós per explicar l’univers als nens, que es diu “l’Univers a la mà” i una col·lecció que ha escrit Francesc Torralba sobre creixement personal.
s n ’ ota
V
Lluís Casellas
Candidat a l’Alcaldia de Vic
“Entenem la política com un acte de servei a la ciutadania”
El Vic que tu vols www.via-vic.cat
16
Revista de Vic
els 10 lliBres Mes venUts De la tralla 1
LA LLEI DELS JUSTOS ROSA DELS VENTS LLORENS, CHUFO ISBN 9788415961352
2
ALGÚ COM TU (PREMI RAMON LLULL 2015) XAVIER BOSCH ISBN 9788497082761 21.50e «Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El JeanPierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain».
3
VIC. HISTÒRIA DE LA CIUTAT FARELL PASCUAL, VICENÇ / FARRÉS CRESPI, AGUSTÍ ISBN 9788492811670
4
UN ANY I MIG SÍLVIA SOLER ISBN 9788466419468 20.50e Un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.
5
CREMEU BARCELONA!
COLUMNA MARTÍ, GUILLEM ISBN 9788466419550
6
LA LLEI DELS JUSTOS CHUFO LLORENS , ROSA DELS VENTS, 2015 ISBN 9788415961352 22.90e A la Barcelona modernista germina una història d’amor entre dos joves de classes socials oposades. Una gran novel·la de passió, ideals i venjança. A final del segle XIX, Barcelona viu una època d’esplendor. S’hi acaba de celebrar amb gran èxit l’Exposició Universal, i una burgesia pròspera i culta, que busca la inspiració en els salons parisencs, exhibeix la seva elegància en festes i vetllades musicals.
7
BLITZ ANAGRAMA TRUEBA, DAVID ISBN 9788433997906
8
ÉS L’HORA DELS ADÉUS ? ROSA DELS VENTS SALA I MARTÍN, XAVIER ISBN 9788415961536
9
OLE TU!!! ARA LLIBRES PEYU ISBN 9788416154197
10
EL MÓN BLAU. ESTIMA EL TEU CAOS ALBERT ESPINOSA ISBN 9788415961345 15.90e El caos es allò que et fa diferent. Allò que la gent no entén de tu i que desitja que canviïs. Però el caos és part d’un mateix, per això, quan algú no t’entengui digues-li: “Estima el meu caos”. LLibreria LA TRALLA
Revista de Vic
17
teCnoloGia
E
l darrer desembre, va sortir a la venda a Espanya l’últim dels models de rellotges intel·ligents de Samsung, el Gear S, un dels primers a comptar amb una targeta SIM pròpia per poder
realitzar trucades. Es pot aconseguir des dels 349 euros i gaudir així de la seva pantalla de dues polzades. És un rellotge una mica més gran que els models anteriors, a causa de la seva pantalla, però que es compensa per la qualitat d’imatge, ja que és Super AMOLED de 360 x 480 píxels. El rellotge té una memòria interna de 4 GB que permet emmagatzemar una bona quantitat de contingut, per exemple, cançons. [Comparativa Gear S i Gear Live] Però la novetat real d’aquest dispositiu és que per primera vegada un rellotge intel·ligent pot ser independent del telèfon mòbil. El Gear S té una ranura per introduir una targeta SIM i és compatible amb xarxes 3G. És a dir, el rellotge comença a ser un pseudoteléfono. Amb aquesta qualitat el rellotge pot
L
a tecnologia de realitat virtual encara no està a la moda, però a partir de l’any que ve la història serà molt diferent, ja que es produirà el llançament d’un dispositiu que anem esperant, literalment, des de fa anys. L’equip darrere de l’arxiconegut Oculus Rift ha confirmat que la versió per a consumidors està en camí, però no va estar disponible en 2015. Oculus VR, que des de fa molt de temps és propietat de Facebook, ha indicat que la primera versió per al públic en general va ser llançada durant el primer trimestre de 2016, i les reserves per al dispositiu es podran realitzar des de fins d’aquest any aproximadament.
fer i rebre trucades, i gestionar dades. El rellotge també millora la seva autonomia i independència en incorporar sensors propis, com giroscopi, GPS i baròmetre. El Gear S es pot connectar de la mateixa manera a un smartphone via Bluetooth i funcionarà com qualsevol altre rellotge intel·ligent.
En una publicació al seu bloc, la signatura Oculus VR ha indicat que la versió per a consumidors estarà basada en gran mesura en el prototip Crescent Bay que va ser llançat fa temps per a desenvolupadors, encara que òbviament no serà cap prototip, sinó un produc-
te acabat. En aquesta ocasió no s’ha llançat molta llum sobre les especificacions, tot i que s’ha promès que detalls com el maquinari, programari i altres projectes de realitat virtual s’estaran donant a conèixer en les pròximes setmanes. El casc serà similar al model Crescent Bay com ja dèiem, encara que tindrà alguns canvis en el seu disseny i va ser més còmode d’utilitzar. El preu per descomptat no és conegut encara, però anteriorment un executiu havia indicat que el cost del dispositiu estaria entre els $ 200 $ i 400 $ dòlars aproximadament. És difícil saber si aquest casc VR de Oculus va ser reeixit o no. El projecte ha estat molt de temps en desenvolupament, massa potser, i les expectatives ja no es troben tan altes com abans. A més d’això el preu que decideixin col·locar serà clau per a l’èxit del producte, ja que l’any que ve segurament altres companyies com Sony o HTC ja estaran llançant els seus propis cascos de realitat virtual.
18
Revista de Vic Des de fa anys es coneix l’efecte nociu dels raigs ultraviolats. De fet, una de les principals causes de risc de melanoma és aquest tipus de radiació, que actua sobre la pell predisposant a l’aparició de càncer cutani quan hi ha una exposició inadequada al sol. Segons dades de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (aecc), la incidència de càncer de pell per exposició solar augmenta cada any, seguint així la tendència mostrada en l’última dècada amb un 50% més de casos. Quant de temps pot passar des que prenem el sol sense protecció fins que es produeix un càncer?
Bellesa Activa
Des De QUan estÀ De MoDa prenDre el sol?
P
er fi ha arribat la calor i les platges ja comencen a omplir-se de persones que prenen el sol per aconseguir un to de pell bronzejat. Però, des de quan està culturalment valorat bronzejar? Tot apunta que va ser un fet bastant fortuït propiciat per un dels icones de la moda, la dissenyadora francesa Coco Chanel. Ens ho explica la Sinc. Després del seu retorn el 1923 d’unes vacances en un iot, les fotos de la pell pigmentada de la dissenyadora francesa Coco Chanel van popularitzar el concepte de ‘estar moreno’. Fins a aquest moment, el color torrat es relacionava amb les classes socials més baixes, que havien de treballar a l’aire lliure, i amb les persones malaltes, als quals els metges
a principis del segle XX receptaven ‘banys de sol’ per combatre l’anèmia o la depressió. Josephine Baker, la primera dona afroamericana a protagonitzar una pel·lícula i que en l’època va treballar de model, va ser una altra de les dones que, al costat de Chanel, va marcar el canvi de paradigma en qüestions de pell. A partir d’aquest moment, moltes dones van emular el bronzejat de la dissenyadora o el color natural de pell de l’artista. Tal va ser l’èxit, que el 1927 el perfumista francès Jean Patou va llançar la primera loció bronzejadora, que anunciava un color torrat sense necessitat d’esperar que arribés l’estiu Quins són els riscos de prendre el sol?
Segons ha explicat a Sinc Josep Malvehy, director de la unitat del Melanoma de l’Hospital Clínic de Barcelona, no se sap amb precisió. “Els temps d’incubació o latència fins al desenvolupament del tumor són molt diferents i depenen de la genètica (el tipus de pell), el tipus de tumor i la immunologia del pacient (les seves defenses). Per exemple, el carcinoma basocel·lular, el tipus més comú de càncer de pell, pot tenir un període d’incubació per exposicions solars de 10, 15 i fins i tot 20 anys en alguns casos”. Però no tot és dolent, quins són els beneficis d’un ‘bany de sol’? Prendre el sol amb precaució aporta molts beneficis al cos humà, com l’enfortiment d’ossos i dents o la millora de l’aspecte de la pell. A més, els experts apunten una millora en els estats depressius, la qualitat del son i la vida sexual. Així, una de les principals avantatges és l’ajuda a l’organisme per a la síntesi de la vitamina D, bàsica per al creixement, la ossificació i les defenses de l’organisme.
Revista de Vic
19
la reCepta De l’anDreU
“Tortitas Americanes” de l’ Andreu
Andreu Gomez
L
es tortitas o pancakes -procedent de l’anglès “pancakes” - són un plat comú en la cuina de molts països, que poden servir-se acompanyades tant d’ingredients dolços com salats. Ingredients per 16 unitats * 12 g. de suc de llimona * 470 g. de llet sencera a temperatura ambient * 60 g. de mantega * 1 ou a temperatura ambient * 290 g. de farina * 30 g. de sucre en pols * 16 g. de llevat “Royal” * 4 g. de sal Per acompanyar * confitures al gust, mel, xocolata, mantega, sucre cremat, fruita, crema, nata ...
Elaboració: Amb un bol barrejarem la llet a temperatura ambient amb el suc de la llimona. Seguidament amb l’ajut d’una batedora de mà afegirem la farina, el llevat, el sucre i la sal. Per últim l’ou batut i la mantega fosa, ho barrejarem homogèniament fins que tot quedi ben lligat. Deixarem reposar mitja hora. Una vegada passat aquest temps l’últim pas serà agafar una paella antiadherent gran, posar una mica de mantega amb un pinzell. La paella a d’estar a mig foc, quan ja ha agafat la temperatura agafarem un cullerot amb la massa i la posarem a la paella amb compte de què no es toquin. Quan comencin a fer bombolles, aproximadament 2 minuts, amb una espàtula antiadherent li donarem la volta. Ens ha de quedar amb un color daurat per les dues bandes. També podem treballar amb dues paelles i ens trèiem el doble de feina. Aquestes “tortitas”, es poden acompanyar amb qualsevol cosa que t’agradi, confitures de maduixa, préssec, xocolata, mel, sucre cremat, fruita i crema .... Es poden fer tant per esmorzar amb un bon cafè i un suc de taronja, com per un bon postre o per berenar. És un plat molt simple d’elaborar, però estic segur que us llepareu els dits. Cuiner: Andreu Gómez
Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.
VINE I PROVA’NS.
20
Revista de Vic
neUropsiColoGia
DÉJÀ VU
Anna Brugulat
Q
ui no ha tingut mi la sensació d’estar repetint una experiència ja viscuda? O tenir la sensació inquietant que allò que està passant al nostre voltant ho hem somiat? Aquest fenomen és normal en les persones sanes, i s’anomena Déjà vu (ja vist).
ment, juntament amb el bon funcionament d’altres parts del cervell implicades en la memòria, desencadenen el dejà vu provocant que el nostre cervell cregui que aquella situació ja l’hem viscuda anteriorment. L’immediata identificació que allò realment no ha passat abans és el que diferencia aquest fet de les al·lucinacions i les falses memòries.
Spatt (2002) explica que aquest fenomen és el resultat de l’activitat defectuosa del sistema de reconeixement de la memòria, el qual es localitza en el gir parahipocampal i les seves connexions corticals. Aquest sistema de memòria és el responsable de la familiaritat, és a dir, la sensació de que quelcom ens sona però que no recordem en quin moment va passar. Quan aquestes estructures s’alteren breu-
Durant la vivència del Déjà vu, un creu, durant breus segons, reconèixer cada petit detall de l’escena, però ens és impossible reconèixer el que passa més enllà de l’entorn de la situació, com si estiguéssim mirant una fotografia. Aquest fet es contraposa a quan recordem; quan retornem a algun lloc on fa molt temps que no hi hem estat, tot ens sembla una mica diferent de com ho recordàvem i hom no està
segur de quins detalls han canviat i de quins no. No obstant això, recordaríem els entorns d’aquell paisatge o, fins i tot, el camí per tornar a casa. El Déjà vu pot produir-se quan alguns detalls de l’escena actual s’assemblen a certes particularitats de vivències prèvies. Per exemple, les olors, el to de veu d’una persona quan ens parla, com estan col·locades les persones, una cançó... Per tant, si en algun moment vius aquest peculiar fenomen anomenat Déjà vu, pensa que, encara que sigui de forma errònia i que només sigui un instant, el cervell et dóna l’oportunitat de viure aquell moment dues vegades.
Anna Brugulat Serrat Neuropsicòloga. Núm. Col·legiat: 18.020 Visites al Consultori Bayés de Vic (divendres de 15:00-19:00). Web: http://www.neuropsic.jimdo.com Correu electrònic: neuropsicologiavic@gmail.com Facebook: Neuropsicologia Vic
efemèrides vigatanes - 9-5-998: El papa Gregori V deposa al bisbe intrús Guadamir i confirma a Arnulf a l’episcopat vigatà. En la mateixa butlla, el papa confirma també el dret de moneda de la seu vigatana. - 27-5-1180: Es consagra la renovada església de Santa Maria, que es converteix popularment en “La Rodona” per la seva estructura circular. - 30-5-1318: El capítol de la Catedral acorda emprendre l’obra del nou claustre gòtic. L’obra s’allargà fins al 1400 i estigué marcat per tres fases de construcció amb els mestres Raimon Despuig (1318-1333), Bartomeu Ladernosa (1337-1350) i Antoni Valls (1388-1400). - 17-5-1705: A l’ermita de Sant Sebastià es produeix la reunió clandestina coneguda com a Pacte dels Vigatans en el marc de la Guerra de Successió espanyola. Fou convocada pel vicari general del Bisbat de Vic, Dr. Llorenç Tomàs i Costa, i s’hi donaren plens poders a Domènec Perera i Antoni de Peguera per tal de negociar una aliança amb Anglaterra que es traduiria en el Pacte de Gènova del 20 de juny del mateix 1705. - 29-5-1947: El dictador feixista Francisco Franco visita la ciutat de Vic amb motiu de l’inici de les celebracions del Centenari de la mort de Jaume Balmes. El bisbe Joan Perelló oficià una missa en honor al Caudillo a la catedral. - 29-5-1991: Atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, ubicada al Passeig de la Generalitat. En l’explosió moriren deu persones i hi hagueren quaranta-quatre ferits a més de provocar danys materials a més de dues-centes vivendes properes.
retalls il.lustrats
ORIOL CASELLAS
CRISTINA MASRAMON
22
Revista de Vic
Oriol Casellas
J
Historia Gegants, capgross
a falta poc per la Festa Major de Vic i és per això que en aquest número de la Revista de Vic volem oferir-los un petit recorregut històric sobre la cultura popular vigatana, existent des de molts segles passats. Des de fa alguns anys la festa de Sant Miquel dels Sants ha revitalitzat les mostres de cultura popular catalana de la nostra ciutat amb diversos actes molt participatius. És per això que avui els parlaré (més àmpliament que en els anteriors articles) dels gegants, els capgrossos, el bou, la mulassa i l’àliga vigatana. L’any 1264, el papa Urbà IV va establir la celebració del Corpus Christi, que es convertiria en la festa major de la Cristiandat amb el papa Joan XXII a partir del 1316. Vic fou de les primeres ciutats europees a celebrar aquesta gran festa cristiana ja el 1319, inclús abans que ciutats com Barcelona. El Cristianisme incorporà i adaptà a la processó de Corpus elements pagans anteriors: figures mítiques com dracs, unicorns, víbries, diables, lleons, bous, gegants,.. Treure-les en processó significava el triomf de l’Eucaristia sobre el paganisme. Tota aquesta fauna de representacions mítiques se la coneix per Entremesos. En les processons anaven pels carrers fent una cercavila dansant i anunciant la festa i invitant a la població a prendre-hi part. En el cas de Vic trobem gegants (com a mínim) des de fa més de cinc-cents anys. El gegant de Vic surt esmentat per primera vegada en un document del 1493, tot i que és molt probable que ja existís la figura amb molta anterioritat a aquesta data. La geganta seria posterior i no apareix documentada fins al 1664 en un acord del gremi de sastres i costurers per vestir una “gigantessa” per les festes del trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs el 17 d’agost de 1664 a la nova església de la Pietat. Els gegants tenen un caràcter fantàstic i personifiquen l’home col·lectiu, és el protector del poble o ciutat contra els seus enemics, i és el defensor de les seves tradicions i llibertats. Normalment se’ls ha vestit a ells com a reis o guerrers, i a elles com a reines o dames nobles. Els gegants vigatans aguantaren desenes d’anys al capdavant de la cercavila de Corpus tot i que algunes antigues representacions
de bestiari s’havien anat perdent. L’any 1780 hi hagué un decret reial (del rei Carlos III de Borbón) que prohibia sortir als gegants i el bestiari. Aquesta prohibició reial no fou única sinó que n’hi hagué diverses. La primera data del 1765 quan “es prohibiren totes les festes i vetlles nocturnes i els drames sacramentals, el 1771 foren els focs artificials i l’obligació del respecte al descans dominical, el 1774 es traspassaren les festes gremials als dies festius i es prohibí la festa del Carnestoltes, el 1777 eren els balls i les danses populars, el 1780 van ser-ho els gegants, les comparses i altres diversions i el 1784 prohibí les disfresses o caretes.”(SOLÀ, X; 2008: 323) A la Crida de Festa Major del 1832, però, tornen a aparèixer esmentats els gegants i alhora mostra com aquests s’integraren a la Festa Major per Sant Miquel, el mes de juliol, ara ja convertida en la celebració de la ciutat en honor de l’insigne patró. Aquest any es recuperaren els gegants i s’hi sumà un element nou que es convertiria en una nova icona de la ciutat: el Cap de Llúpia. El nostre primer capgròs fou creat per un escultor barceloní establert a Olot anomenat Ramon Amadeu, que pocs mesos abans havia creat el Cap de lliga-mosques olotí, un cap-
gròs molt semblant al vigatà. El d’Olot fou el primer capgròs de Catalunya, el de Vic el segon. Des d’aquest moment (any 1832) el Cap de Llúpia s’incorporà a la cercavila de Festa Major acompanyant els gegants. La seva parella, la Llupiesa, també anomenada la Vella, si que fou ben vigatana d’origen. Aquesta apareix esmentada per primer cop a la Crida del 1864. Ràpidament, el capgròs vigatà prengué rellevància i popularitat, tant és així que es començà a identificar la Festa Major amb la presència del Cap de Llúpia. Ho podem observar en diverses crides i programes de les festes en què apareixen dibuixos del Cap de Llúpia com a element destacat de les celebracions de Sant Miquel dels Sants. Els capgrossos tal com ens diu el gran folklorista català Joan Amades: “... tenen per ofici acompanyar els gegants i empaitar la mainada que va davant de la processó, a cops de xurriaques, obrint call, ...”(AMADES, J; 1983: 84). Els Gegants i el Cap de Llúpia eren elements molt populars i importants en les festes majors de la segona meitat del segle XIX. Sempre apareixen mencionats a les Crides, al Programa de Festes, Contra-crides, ... com a elements bàsics i imprescindibles de la festa del sant patró vigatà.
a De viC sos i bestiari de Vic
Revista de Vic
la ciudad.” Aquesta nova indumentària comtal aguantà fins al 1920 quan, de nou, es tornaren a vestir els gegants, aquesta vegada amb unes vestimentes controvertides que no van agradar a tothom i que van generar crítiques obertes aparegudes a la premsa, com per exemple la de la Gazeta de Vich del 10 de juliol del 1920:
Amb motiu de la canonització de Sant Miquel dels Sants el 1862 pel papa Pius IX, es construïren uns gegants nous. Ens en dóna testimoni el programa de les festes extraordinàries de la canonització del sant vigatà celebrades a finals d’agost: “Día 23. Al repique general de campanas saldrá de las Casas Consistoriales la banda de música del M. Iltre. Ayuntamiento, acompanyada de los nuevos Gigantes, recorriendo los principales puntos de la Ciudad, y anunciando el presente Programa.” (ACOS. Doc. 2384: SALARICH, M; 1962) Aquests gegants van tenir nova vestimenta el 1891, tal com veiem en el programa de les festes d’aquest any: “Dia 4 Sábado. A las 12: Repique general de campanas. Los Gigantes, que ostentarán lujosos trajes nuevos de antiguos Condes de Ausona recorreán con música
23
ens apareix també la figura del Nano de la Família Cap de Llúpia, última incorporació dels capgrossos vigatans. El Nano o Nen fou l’últim dels capgrossos a sumar-se a la família Cap de Llúpia. El seu origen es remunta molt probablement a l’any 1902. Pel que fa a altres formes de bestiari podem trobar documentades amb antiguitat almenys la mulassa, el bou i l’àguila. Aquestes bèsties testimonials de les antigues representacions religioses tenien la funció d’obrir pas entre la gent per la comitiva d’autoritats eclesiàstiques i civils de la processó tot dansant i escopint foc. Pel que sembla hi hauria hagut altres representacions de bestiari a la ciutat en les festes de Corpus medievals i modernes però cap a finals del segle XVII només quedarien els gegants, el bou de fusta, la mulassa i l’àguila.
“No’s pot negar que havian ab rahó despertat l’interès del públich les notícies que aquest tenia referents a la renovació dels Gegants de la Ciutat. Se havia pogut observar com unes quantes senyores havian pres ab interès molt gran la empresa de vestir als despullats o ja massa atrotinats personatges, recollint diners y treballant perque reeixís l’idea de ben mudar als qui, desde 1891, eran representació de les més elevades personalitats vigatanes. (...) Ni acert en els colors hi ha hagut ara, ja que el Gegant porta túnica d’un groch el més desentonat que puga imaginarse, y la seva esposa resulta un potpurri de teixits desaparellats, terminats per un blau més lleig que la mateixa lletgesa.
Per exemple, del bou vigatà ens en parla Joan Amades en el volum IV del seu fabulós i imprescindible Costumari Català: “Antigament, la vigília (4 de juliol) havia sortit a rondar pels carrers un bou de fusta, que empaitava la mainada. Ja en parla, d’aquest bou, la crida de les festes de l’any 1793, i dóna a entendre que corria per la població empaitant a la gent i fent-ho anar tot en doina, i que els que se sentien valents el torejaven amb les barretines”(AMADES, J; 1983: 466). Aquest fet el trobem retratat a la Crida del bou del 1842 on se’ns esmenta el nom del portador del bou:
La comparsa dels Gegants de Vich ara resulta ben galdosa. El Llupia vol esser un joglar semi-arlequí gotich; la Llupiesa simula una vella de ben entrat el sigle XIX, el Nano sembla sortit de un “bazar de ropas hechas”;...(...) L’idea de serietat, dignitat y noblesa en ben mala hora ha desaparegut en els Gegants de Vich. Els Comtes d’Ausona han baixat de grau!...”
“Al detras del bou de fusta / Aixiran altres figuras / Que faran quatre posturas / Al Senyor que dellas gusta...”
En aquest crític paràgraf de la Gazeta de Vich,
“...y en que es joventut robusta / Veureu fuix en dispersió / Lo un cridant l’altre se assusta / Perseguits den Rubayó / Ficat dins del Bou de Fusta.” A la Crida del Bou de 1799 amb motiu de la Festa del Beat Miquel dels Sants parla del bou i altres figures (sense especificar quines) tot dient:
L’origen del bou seria més antic i tot del que trobem a les Crides, i segurament fou l’únic entremès que continuà tot i la prohibició de 1780. La mulassa sabem del cert que també va tornar a sortir alguns pocs anys després de la prohibició. Soler i Amigó (SOLER, J; 1998:
24
91) remunta el bou a les processons de Corpus formant part de les bèsties del Naixement, al costat de la mula o mulassa, i corria i bramava tot perseguint a la quitxalla vigatana. L’origen del bou és difícil d’establir però sembla que representa el bou del naixement de Jesucrist o el que simbolitza i acompanya l’evangelista Sant Marc. El 1864 el bou desaparegué finalment de la cercavila de Festa Major, curiosament l’any en què s’incorporà la Vella o Llupiesa. El bou vigatà ha reaparegut recentment, essent la tercera figura del bestiari vigatà recuperada en aquest segle XXI, seguint els passos de l’àliga i la mulassa. Pel que fa a la mula o mulassa també és probable que tingui l’origen en la mula del Naixement de Crist. Tenia una funció similar a la del bou en obrir pas a la comitiva. Les diverses formes de mula, mulassa, mula fera, ... eren ja antigues figuracions de divinitats agrícoles paganes incorporades per la religió cristiana, i que representaven l’abundància. Per tant, el seu origen seria molt antic. Sí que la trobem documentada per exemple, a la Crida del bou de 1799: “També eixirà la mulassa / Que acompanya un sagristà / Que a mi me feya duptá / Qual era mes bestiassa...” Per tant, si la mulassa patí la prohibició de 1780, poc temps després reaparegué per desaparèixer més endavant en una data incerta. Actualment, i des del 2007, s’ha recuperat la mulassa de la ciutat que es batejà a la Plaça
de la Catedral. Els mateixos castellers dels Sagals d’Osona són els encarregats també de fer ballar la mulassa vigatana en les grans festes, ja que foren els impulsors de la seva recuperació junt amb l’Ajuntament de Vic. L’àguila és un animal especial i particular del bestiari, ja que només en podien tenir les ciutats importants. Vic al ser capital comtal i seu episcopal reunia els requisits, i és per això, també, que l’àguila vigatana era bicèfala, representava els dos poders de la ciutat. L’àguila aguantà les prohibicions de 1780 però desaparegué amb la Guerra del Francès (18081814). És l’entremès culminant del bestiari tradicional. Representa les ciutats alliberades del feudalisme i que gaudien de privilegi reial. A diferència del bou o la mulassa que corrien empaitant la gent amb foc i petards, l’àguila tenia un ball solemne, amb amples girs i posat cerimoniós. El seu origen és molt i molt antic. Joan Amades ens diu: “... És molt, però molt, anterior a la instauració de la Festa del Corpus, i el seu simbolisme és molt confús....(...) D’àguila només podien tenir-ne les ciutats (...) i n’havien tingut gairebé totes les ciutats catalanes tot i que moltes la van perdre.” (AMADES, J; 1983: 76-78). El ball de l’àguila era l’únic que es permetia ballar a l’interior de la catedral. L’àguila actual de la ciutat va ser recuperada el 2002 amb motiu de l’any Verdaguer, copiant un model d’àguila que havia existit i del qual se’n trobaren documents a la casulla mortuòria del bisbe vigatà del segle XIII, Sant Bernat Calbó.
Fonts d’arxiu i bibliografia: -Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic: Crides i Satires 1759-1859. Crida del bou. 1799. Festa del Beat Miquel dels Sants. Crides i Satires 1759-1859. Crida del bou. 1842. Festa de Sant Miquel dels Sants. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1891. -Arxiu Comarcal d’Osona: Crides i Festes de Sant Miquel. 1832. Doc 2384: SALARICH, M. Relació de les festes celebrades a Vich amb motiu de la canonització de Sant Miquel dels Sants els dies 23, 24, 25 i 26 d’agost de l’any 1862. Impremta Ausetana. Vic 1962. -Biblioteca de Catalunya: Gazeta de Vich. Núm. 2197 del 10 de juliol de 1920. -AMADES, J; (1983) Costumari Català (Vols. III-IV) El curs de l’any. Barcelona: Salvat i Edicions 62. -SOLÀ, X; (2008) La Reforma Catòlica a la muntanya catalana. Els bisbats de Girona i Vic. (1587-1800). Girona: Universitat de Girona i Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines. -SOLER, J; (1998) Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Barcelona: Barcanova. -SOLER, J; (2001) Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic. -TORRENTS, J; (1999) Gegants i caps de llúpia. La tradició gegantera a Vic. Vic: Ajuntament de Vic.
Revista de Vic 25 l’esCola UniversitÀria D’inFerMeria, De la UviC-UCC.
Josep Bruch i Miralpeix
A
Breu història dels seus orígens ( Part I)
questa escola tan ben valorada i apreciada, que forma part de la nostra magnífica universitat, avui en dia gairebé tothom es pensa que va néixer amb ella, amb la Universitat, però això no és així. Parlant amb estudiants d’infermeria i professionals formats en aquesta escola, he vist un total desconeixement dels seus orígens, i atès que, considero, que ja abans d’integrar-se en la Universitat era un motiu d’orgull per a Vic i els seus ciutadans, m’he decidit a fer un breu resum de la seva història. Aquesta Escola va ser creada, a petició de la seva Delegació d’Osona, pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona(COMB), qui finalment, al cap d’uns anys, la va traspassar a la Universitat. Els seus orígens estan en unes converses que, en el seu moment, mantingueren, entre d’altres, el Dr. Enric Rosselló i Ochoa, aleshores vinculat a la Filial d’Osona de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i el Dr. Josep M. Arimany i Ridaura, aleshores
President de la Delegació d’Osona del COMB.
ció de centres docents), per evitar problemes es varen copiar el reglament i programes de l’Escola d’ATS Farreres Valentí, de Manresa, aleshores en ple funcionament i ara ja desapareguda, i després de nombroses gestions, en data 24 de juliol de 1974, el Degà de la Facultat de Medicina, de la Universitat Autònoma de Barcelona, notificava a l’aleshores president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Dr. Joaquin Tornos Solano, l’autorització de l’Escola i l’aprovació del seu reglament.
Fruit d’aquestes converses va ser la decisió del Dr. Arimany de crear la que seria la primera escola, l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris Osona, propietat del COMB, i regentada i administrada per la Delegació d’Osona del mateix Col·legi. Atesa la manca de temps i el feble suport jurídic legal (no hi havia pressupost per contractar advocats especialitzats en el tema de crea-
- MECÀNICA AVANÇADA - REPARACIONS DE VEHICLES - REVISIONS PER A L’ITV - DIAGNOSI DE VEHICLES PROMOCIÓ PNEUMÀTICS
(PREUS AMB IVA, MUNTATGE I ECOTAXA INCLOSOS)
MIDA TURISME
175/65 R14 T 185/65 R15 H 195/65 R15 H 205/55 R16 V 225/45 R17 W 225/40 R18 W
65 € 86 € 75 € 85 € 124 € 135 €
60 € 68 € 66 € 80 € 110 € 125 €
55 € 72 € 68 € 75 € 105 € 130 €
50 € 60 € 60 € 74€ 100 € 110€
48 € 58 € 58 € 62 € 68 € 82 €
26
El sastre Camps: un vigatà a París
Revista de Vic
Cristina Masramon
L
’ofici de sastre i modista ha estat present a la ciutat de Vic des de sempre; tallers i acadèmies agrupaven majoritàriament a les noies de la ciutat d’edats molt barrejades per aprendre
a cosir. Per poder-s’hi dedicar individualment calia fer un aprenentatge d’uns 7 anys i d’1 any més de prova per comprovar que havien après correctament les tècniques i secrets de l’ofici i així poder dirigir el propi cosidor. La diada patronal dels sastres i modistes és Santa Llúcia que se celebrava el 13 de desembre. S’iniciava amb un ofici que normalment es feia a la l’església de Sant Domènec i, després cada taller organitzava un vermut a la plaça Major. A la tarda cada grup es reunia al seu taller per celebrar un berenar i per sorteig escollien la reina del cosidor. Més tard acabaven la diada amb un ball de 8 a 12 de la nit, que s’organitzava a diferents locals de la ciutat com per
L’èxit d’aquella confecció va
exemple al Casino o a la Concha.
durar molts anys. Era conegut com una de les prin-
Un dels sastres més emblemàtics de la ciutat de Vic,
cipals figures del Grup dels
amb un carrer al seu nom al barri de Santa Anna és
5, grup identificatiu dels
el reconegut Sastre Camps. Aquesta nominació va
cinc millors sastres de Pa-
ser aprovada pel Ple del 31 d’octubre de 1993, just
rís. Les seves confeccions
després de la seva mort posant el nom de: carrer del
eren les més representa-
Sastre Camps.
tives de la moda francesa, essent centre d’opinió i
Josep Camps i Coma va néixer a Vic el 25 d’abril de
crítiques
1903, fill de Carme Coma i Arboix i Ramon Camps i
sionals. Acabada la Segona
d’altres
profes-
Anfruns, sastre de Vic amb botiga sota les voltes de
Guerra Mundial (1939-1945)
la Plaça Major. El pare va ser qui l’inicià en el món
va idear i donar forma a la nova silueta per l’home;
de la sastreria, treballant en la botiga i en el taller
nous patrons que van seguir com a model la majoria
dificultat per a realitzar; parlaven d’allò que calia
al centre de la ciutat de Vic. La sastreria Camps ofe-
de sastres del món. Un sastre català que havia creat
millorar o canviar. Va arribar a tenir més de 60 em-
ria gèneres de totes classes: abrics, jaquetes, pan-
escola a Europa.
pleats treballant en les seves confeccions.
impermeables i abrics de pell. La seva especialitat
Cada Festa Major de Vic, per la diada de Sant Miquel
Posteriorment, instal·lat a la Plaça de la Madeleine
era la confecció a mida. En Josep tenia 7 germans:
dels Sants, procurava tornar a la seva ciutat natal.
de París va ser sastre del rei del Marroc Mohamed
dos d’ells eren en Santiago, que regentava la joieria
Passejant pels carrers de Vic era reconegut pels
V i la seva cort, Hassan II, el Príncep Mobarak, el
Camps del costat de la sastreria, i en Pere, també
seus clients de la comarca i les salutacions eren
Príncep de Mónaco i de nombroses vedettes, estre-
joier de professió. Un altre dels germans, en Joan,
constants. La seva ciutat reconeixia els mèrits del
lles del teatre o del cine com Charles Boyer, actor
aficionat a la poesia també era sastre instal·lat a
sastre vigatà.
francès (1899-1978) actor de pel·lícules clàssiques
talons o mariners. Presentaven una secció militar,
Barcelona on fundà l’Acadèmia Camps a la rambla
de Hollywood.
Catalunya. Autor de l’estudi titulat Tratado de Sas-
Camps és un exemple de vocació i superació dins la
trería Camps. Nuevo Sitema “Básico-Gradual” para
seva professió, convertint l’ofici en un art. A més de
Camps realitzava conferències a diferents centres o
el arte de cortar, en concret aquest títol correspon al
sastre va ser mestre, i considerava que els seus tre-
convencions d’arreu del món, per exemple: el 1967
quart volum dedicat a les armilles i pantaló.
balladors eren aprenents d’un art i estudiosos d’una
va participar en el certamen de Moda Mediterrània
tècnica acurada que explicava en primera persona.
de Barcelona i en el de Moda Masculina organitzat
Josep Camps es casà amb Elvira Vaquer i van ser
Considerava que una tisora es podia dominar quan
pel Consell Espanyol de Sastres del Sindicat Nacio-
pares de 3 fills: en Ramon, la Carme i la Montse-
un jove de 14 anys començava l’aprenentatge i seguia
nal Textil. Més endavant el 1972 va participar en unes
rrat. A partir del 1937 s’instal·laren als Camps Eli-
formant-se fins als 26 anys. En record al seu pare,
xerrades sobre “l’art del sastre” a la Societat Mútua
sis de París. Aleshores essent refugiat de guerra va
el seu mestre, creia que “un bon sastre havia estat
dels Mestres Sastres de Barcelona; en el mateix any,
aconseguir amb les seves innovacions arribar a ser
aprenent d’un bon mestre”.
va participar en una conferència a la Chambre Syndi-
conegut com el Sastre Català Universal. Va saber
cale des de Maitres-Tailleurs pour hommes et pour
passar d’un context de privacitat i guerra a saber
En el seu taller acostumava a fer reunions 2 vega-
dames de la Région Parisienne. El 1981 va ser Patró
reivindicar l’home i la moda llançant una jaqueta
des a la setmana per estudiar amb cadascun dels
Internacional a la Gala de Comerç a Cannes, entre
d’espatlles amples i baixos dels pantalons estrets.
treballadors allò que no havien pogut o havien tingut
altres certàmens i conferències.
27
Revista de Vic
Cristina Serrat En aquest nou número de Revista de Vic, m’ agradaria endinsar-vos en el món del ioga, però en la varietat de kundalini. Aquesta disciplina física, mental i espiritual està basada en el desenvolupament de l’energia kundalini shakti; segons els hinduistes és un misteriós poder que resideix en els humans i que s’ha d’unir amb Xiva (Déu que representa el sacrifici en la mitologia índia, representa l’aspecte destructor necessari per a la posterior regeneració) en el chakra coronari, part superior del cap. La difusió d’aquesta disciplina és gràcies al mestre Yogui Bhajan. S’utilitzen diferents tècniques: Mantra, és un so o una combinació de paraules que per la seva construcció, significat o ritme, té la capacitat de concentrar la ment, elevant-la a pensaments positius; sana, sinònim de postura, poden ser estàtiques o dinàmiques i flexibilitzen i alliberen l’energia emmagatzemada del cos i reforcen tots els sistemes vitals de la persona: immunològic, digestiu, muscular..., pranayama, diferents tipus de respiracions conscients les quals s’utilitzen per ancorar la ment, mudra,
VIC CENTRE – VENDA Pis de 117 m² 4 habitacions, 2 banys Plaça párquing 150.000 €
CALLDETENES – VENDA Casa de de 178 m² 4 habitacions, 2 banys Garatge, Pati 150.000 €
El Kundalini són determinades formes de col·locació de les mans, per exemple “gyan mudra” s’ajunten els tous del dit índex i polze, els altres estan estirats, tècnica iògica per comunicar amb el cos i la ment. En una classe de ioga cal anar amb roba còmoda i si pot ser de color blanc, color de la llum, es comença cantant un mantra “Adi mantra” per obrir un espai íntim amb nosaltres mateixos, es continua amb una kriya, una sèrie d’exercicis i/o asanes disposats en un ordre concret i finalment una meditació, estat de con-
L’ESQUIROL – VENDA Casa de 165 m² 3 habitacions, 1 bany Garatge i jardi. 60.000 €
centració en el moment present, lliure de pensaments, per tant la ment se centra sols en la respiració o la recitació d’un mantra. Tal com deia Yogui Bhajan : “Entenguem això: la vida és un regal molt premiat. Si apreciem la vida com un regal, això resoldrà els problemes del món.” Us recomano moltíssim aquesta experiència, animeu-vos’hi!!! Sat Naam
VIC – VENDA OPORTUNITAT Constructor Casa en un solar de 200 m² Preu 150.000 €
VIC PISOS OPORTUNITAT EN VENDA Pg. Generalitat 54.000 € Passeig Pep Ventura 36.000 € Carrer Virrey Avilés 47.000 € Carrer Sant Joan Bosco 37.000 € Ronda Ausetans 44.000 € Carrer Torelló 29.000 € Passeig Pep Ventura 58.000 € amb ascensor Ctra. de la Guixa 59.000 € amb ascensor
28
Revista de Vic
saGals D’osona
Oriol Casellas
COMENÇA JA L’ÈPOCA FORTA DE LA TEMPORADA CASTELLERA
P
assat el Mercat del Ram que ens va portar el primer castell de 8 de la temporada pels Sagals d’Osona (3de8 carregat), arriben ja els mesos més intensos de l’any pels carbassa que culminaran amb l’actuació de la festa major de Vic el 12 de juliol.
amb agulla i 4de7.
Mentrestant, els Sagals han anat actuant pel territori català tot rodant diversos castells de 7 durant el mes d’abril. S’actuà, al bateig de la colla fillola dels Minyons de Santa Cristina d’Aro, descarregant sense problemes el 5de7, el 3de7 amb agulla i el 4de7, amb l’efemèride del fet que amb aquests castells se superava la xifra de 800 castells de 7 descarregats pels Sagals en els seus divuit anys de vida.
Diada castellera de molt nivell que deixà un cert regust agredolç als Sagals. Això fou degut al fet que es portà a plaça per primera vegada aquest any el 4de8, castell que l’any passat havia tingut alguns problemes però que aquest any està anant bé als assajos.
Uns dies més tard s’actuà a Igualada, convidats pels Moixiganguers, la colla local. Fou una actuació tranquil·la amb castells bàsics de 7: 3de7, 3de7
Arribat el mes de maig però, la colla ha posat una marxa més i en la primera actuació destacada ja ha anat altra vegada amb grans ambicions. A Girona, amb motiu de la fira del “Temps de flors”, els Marrecs de Salt convidaren als Sagals a actuar-hi.
El castell es carregà amb solvència però a la sortida de la canalla s’anà deformant fins a trencar-se quan els dosos ja estaven sortint, i acotxador i enxaneta ja havien baixat del castell. Caiguda sense massa conseqüències i que confirma que els Sagals poden fer aquest castell en breus i el
descarregaran sobradament, ja que fou evident que el castell hi és i si va caure, va ser sobretot per tema de nervis al ser el primer de l’any. De totes maneres, la caiguda no afectà el desenvolupament de la diada castellera i els Sagals es van treure l’espina descarregant una lluitada torre de 7 (també dit 2de7) que era també la primera de l’any i que la colla celebrà efusivament. Convé fer molts 2de7 en les properes actuacions per tal d’agafar-li confiança i així poder portar el 2de8 amb folre a la festa major de Vic. Els Sagals encaren un maig i un juny amb altres actuacions de molt nivell i exigència on esperem que puguin descarregar tant el 3de8 com el 4de8 per així arribar a la festa major en plena confiança i fer per fi l’actuació somniada per la colla: 2de8 amb folre, 3de8 i 4de8.
www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19
EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT
! ! S S L L A A D D N N E E TT S S L L E E D D A A R R O O H A EESS LL’’H RA AR A
I
I TAMBÉ... TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS... CORTINES TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS... ,PAQUETOS,DE ENROTLLABLES AMB SCREEN...
30
Revista de Vic
Revista de Vic
31
El racó veterinari
Lidia Colldelram
Embaràs i Toxoplasmosi
T
othom ha sentit a parlar de la toxo-
període de més d’una setmana ja que, amb temps
avortaments o malformacions. Així doncs, és im-
plasmosi i del perill que comporta en
inferiors a aquests o temperatures superiors, els
portant per una dona embarassada conèixer el seu
les embarassades. Tot i això, la infec-
paràsits poden mantenir-se vius.
nivell d’immunitat i, en el cas de les seronegatives,
ció només s’associa als gats però com
prendre una sèrie de precaucions:
veurem en aquest article la probabilitat
Ja hem comentat que les vies d’infecció més habi-
d’infectar-te a través de les femtes de gat és de les
tuals són la ingestió d’ous (ooquists) de toxoplasma
* No menjar carn crua o poc feta: coure la carn i les
més baixes.
que es troben a la terra o verdures i fruites, de ma-
verdures.
nera que amb mesures d’higiene com la utilització
* Beure llet pasteuritzada
Pràcticament un terç de la població mundial ha estat
de guants en tasques de jardineria, o netejar bé els
* Netejar bé les verdures i fruites, pelar-les i coure-
infectada alguna vegada per Toxoplasma gondii. En
aliments abans d’ingerir, seria suficient. També es
les correctament.
les persones immunocompetents (amb un sistema
troba a la llet crua de manera que és important que
* Netejar bé els utensilis de cuina que estiguin en
immunitari adequat) no té cap mena de conseqüèn-
les dones beguin llet pasteuritzada.
contacte amb carn crua i fruites/verdures crues
cia, són aquelles immunodeprimides (persones amb
* En tasques de jardineria utilitzar guants i, si no, ne-
una resposta immunitària defectuosa) sobre les que
Parlem dels gats. Aquests són els únics que poden
tejar-se molt bé les mans després de tocar la sorra
existeix un cert risc.
eliminar el paràsit a través de les seves femtes. Tot
* Per canviar la sorrera del gat utilitzar guants, fer-
i això, perquè ho facin cal que s’infectin prèviament
ho diàriament i rentar-se molt bé les mans després.
Com ens podem infectar per toxoplasma? Doncs a
i, si no ingereixen carn crua o tenen contacte amb
través de tres vies diferents: ingerint el paràsit que
femtes de gats parasitats, és pràcticament impos-
En tot cas, si estàs embarassada i tens gat, el més
es troba al teixit muscular animal, ingerint-lo di-
sible que siguin transmissors de toxoplasmosi. Per
fàcil és que la caixa de femtes la netegi un altre i
rectament a través d’aliments contaminats, aigua o
tant, el teu gat que no surt de casa i només menja
ja està. No cal que regalis o cedeixis temporalment
femtes de gats parasitats, o bé a través de la sang
pinso comercial, no seria un risc. Tot i això, en el su-
la teva mascota! No obstant això, si vols estar més
o llet. De les tres vies d’infecció, la més important
posat cas que s’infectessin, només excretarien ous
tranquil·la, existeixen diferents mètodes per diag-
i freqüent és menjant aliments crus o mal cuinats.
de toxoplasma per femta dels 3 a 21 dies després
nosticar el teu gat de toxoplasmosi que el teu veteri-
Està demostrat que molta gent és seropositiva a to-
de la infecció. Els ooquists esporulen i són infectius
nari t’explicarà amablement.
xoplasma, ja que amb el simple hàbit de la jardineria,
entre el primer i cinquè dia. Per això, si diàriament
menjar verdures i fruites sense netejar, o els nens
es canvia la sorra del gat (sense deixar passar 24 h)
Resumint, l’únic animal de companyia que podria
que mengen terra en parcs i jardins, poden infectar-
no ens hauríem d’infectar. Molts estudis demostren
transmetre la toxoplasmosi és el gat (ni conills por-
se si aquests contenen formes del paràsit.
que acariciar, que et mosseguin o esgarrapin gats
quins, canaris, peixos…a no ser que us els mengeu,
seropositius, no suposa cap risc.
és clar!) però el risc que això passi és ínfim. Gaudiu
Per no infectar-nos al menjar carn contaminada, el
del vostre embaràs i de la vida que esteu a punt de
més efectiu és cuinar-la, per tant, és molt important
Val a dir, que una dona infectada prèviament a
portar al món, i gaudiu del vostre gat sense gens de
que les embarassades no mengin carn crua o semi
l’embaràs no li suposa cap risc, només aquelles que
por.
crua (barbacoes, embotits…). La congelació de carn i
s’infectin durant la gestació podran transmetre el
Lídia Colldelram i Garcia
peix només seria efectiva a menys de 12 °C i amb un
paràsit via sanguínia al fetus i provocar avortaments
/ Veterinària Misterguau Vic
Us esperem al Carrer Verdaguer de Vic en el Mercat del Ram