Page 1

Juny/Juliol de 2015 N煤m. 10

Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat

Revista de Vic

La Festa Major

Sant Miquel dels Sants, patr贸 de Vic


Menú diari

12,50 € IVA inclòs


editorial És el moment d’accelerar

director: Xavi Ruiz

Xavi Ruiz

H

Revista de Vic

ola a tothom. Ja tornem a ser amb tots vosaltres un cop mes, i és que 30 dies es fan molt llargs i passen tantes coses que ens agradaria sortir 2 cops al mes, i és una cosa que ens estem plantejant molt seriosament.

Fer una revista és molt divertit, i a la vegada molt estressant. S’han de tenir moltes coses en compte i una d’elles sou vosaltres, per això intentem fer continguts de qualitat amb grans professionals, uns col·laboradors que cada mes ens expliquen coses que quedaran per la història, gràcies al fet que ja formem part de l’arxiu històric de la ciutat. Volem que la gent llegeixi i s’ho passi bé, i és per això que guardem alguna sorpresa per a vosaltres per mes endavant. Ens busqueu a tots els establiments on tenim la revista (de moment 107 punts de distribució), estem actualitzant la web, ja que el servidor amb el qual vàrem començar ens ha quedat petit a causa de les visites que estem tenint aquests dies. I tot això és gràcies a la gent que des del minut 1, va confiar en aquest projecte. Ara que s’acosten les festes, les vacances, és el moment de no parar, és el moment d’accelerar. Fins al proper número. Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat

qui som?

Redactors: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Dànius Cristina Masramon Cristina Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Lluis Parra il.lustrador: Dànius Fotografia: Xavier Calm disseny i maquetació: lasensacio.cat COL·LABORA EN AQUEST NÚMERO: Ajuntament de Vic Amic CORRECCIÓ: lasensacio.cat FOTOGRAFIA de la portada: lasensacio.cat web: larevistadevic.cat publicitat: info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 Lectors: 53.000 (38.000 visualitzacións web) impremta: lasensacio.cat

xarxes socials: /larevistadevic

diposit legal: B 18552-2014

3


6

Revista de Vic

El procediment ordinari ( part 2) Elisabet Jorquera

Q

El racó legal

uan s’exerceixin les accions que

tjans i els instruments que s’aportin en relació amb

han de tenir poders suficients, i allà s’intenta arri-

atorga a les juntes de propietaris

els fets que fonamentin les pretensions i, finalment,

bar a un acord, el qual no se sol arribar, i abans ha

i a aquests la Llei de propietat ho-

s’han de formular valoracions o raonaments sobre

d’haver estat comunicat al client, es fixen els fets de

ritzontal, sempre que no versin ex-

aquests si semblen convenients per al dret del liti-

la controvèrsia, es proposen les proves que el dia de

clusivament sobre reclamacions de

gant.

judici s’hauran de practicar, som ara els testimonis que es volen demanar que vinguin el dia de la vista i

quantitat, cas quan s’han de tramitar pel procediS’hi han d’afegir els fonaments de dret (articles de

s’assenyala finalment el dia de judici, el qual si que

la llei que regulen la competència del Jutjat, el tipus

caldrà que vinguin totes les parts, i aquelles testimo-

També s’han de decidir en el judici ordinari les de-

de procediment, la quantia, capacitat de les parts

nis o pèrits que s’hagin admès a l’audiència.

mandes la quantia de les quals excedeixi els 6 mil

així com sobre qualsevol altre fet del qual pugui de-

euros i aquelles l’interès econòmic de les quals si-

pendre la validesa del judici i la procedència d’una

Posteriorment el següent tràmit és ja la celebració

gui impossible de calcular, ni tan sols de manera

sentència sobre el fons. Una vegada presentada

del judici, en el qual es practiquen (es porten a ter-

relativa.

la demanda, el Jutjat l’ha d’admetre a tràmit, s’ha

me) totes les proves que el Jutge/essa va admetre

El procediment ordinari comença amb una DEMAN-

d’efectuar la designa, adjunta acta a favor del procu-

en l’acte de l’audiència prèvia. I finalment es pro-

DA redactada per l’advocat en la qual s’hi ha de fer

rador, la qual permet que aquest últim pugui recollir

cedeix al dictamen de la sentencia. Si la sentencia,

constar les dades i les circumstàncies d’identificació

les notificacions del cas pel seu representat, i equival

es contraria als teus interessos, podem presentar

de l’actor i del demandat i el domicili o la residència

a poders notarials. I posteriorment el Jutjat donarà

un recurs d’apel·lació en determinats casos. Si és

en què poden ser citats, s’han d’exposar numerats

termini de vint dies al demandat per contestar la de-

favorable als nostres interessos, podrem presentar

i separats els fets i els fonaments de dret i s’ha de

manda. El termini comença a comptar d’ençà que

una nova demanda executiva que permeti obligar al

fixar amb claredat i precisió el que es demani. Jun-

efectivament se li notifica la demanda al demandat,

seu compliment al demandat. Si voleu saber quan

tament amb la designació de l’actor (demandant)

i en cas que no se’l localitzi, es permet la publicació

podem interposar el recurs d’apel·lació, i què és la

s’ha de fer menció del nom i els cognoms del procu-

d’edictes.

demanda executiva, no us perdeu la edició següent

ment que correspongui.

de la Revista de Vic.

rador i de l’advocat que hi intervinguin. Els fets s’han de narrar de manera ordenada i cla-

Una vegada CONTESTADA la demanda, el Jutjat as-

ra a fi de facilitar que el demandat els admeti o els

senyala un dia per celebrar una AUDIÈNCIA PRÈVIA,

Elisabet Jorquera

negui en contestar. Amb el mateix ordre i la mateixa

una vista en la qual no cal que compareguin les parts

Procuradora dels Tribunals de Vic

claredat s’han d’expressar els documents, els mi-

sinó tan sols els seus advocats i procuradors que

www.jorquera-procuradora.com/


SIEMPRE MEJOR

Nou

TOYOTA AURIS HÍBRID

GASOLINA

DIESEL

Per

190 € /mes

(Entrada: 4.182 €*. 48 quotes. Última quota: 8.644 €*. TAE: 6,89%*.)

Amb aquest equipament*: PUSH START CANVI AUTOMÀTIC (e-CVT)

ARRENCADA SENSE CLAU

CLIMATITZADOR AUTOMÀTIC

CASACUBERTA AUTOMÒBILS www.casacuberta.toyota.es

SISTEMA MULTIMÈDIA TOYOTA TOUCH 2 - 7”

LLANTES D’ALIATGE 16”

SENSORS DE LLUM I PLUJA

CÀMERA POSTERIOR

Ctra de Manlleu, 36 08500- Vic 93 886 20 22

*Equipament referent a Toyota Auris hybrid Active + Pack Senso. PVP recomanat: 18.750 €. Entrada: 4.182 €. TIN: 5,75%. TAE: 6,89%. 48 quotes de 190 € i una última quota (valor futur garantit): 8.644 €. Comissió d’obertura finançada (2,75%): 400,62 €. Preu total a terminis: 21.946 €. Import total del crèdit: 14.968,62 €. Import total carregat: 17.764 €. Toyota Auris Gasolina 120T Active + Pack Senso. PVP recomanat: 15.740 €. Entrada: 2.625 €. TIN: 5,95%. TAE: 7,15%. 48 quotes de 190 € i una última quota (valor futur garantit): 6.852,40 €. Comissió d’obertura finançada (2,75%): 360,66 €. Preu total a terminis: 18.597,39 €. Import total del crèdit: 13.475,66 €. Import total carregat: 15.972,40 €. Toyota Auris Diesel 90D Active + Pack Senso. PVP recomanat: 16.800 €. Entrada: 3.165,45 €. TIN: 5,95%. TAE: 7,13%. 48 quotes de 190 € i una última quota (valor futur garantit): 7.532,48 €. Comissió d’obertura finançada (2,75%): 374,95 €. Preu total a terminis: 19.817,93 €. Import total del crèdit: 14.009,50 €. Import total carregat: 16.652,48 €. Oferta financera amb el producte Pay per Drive de Toyota Kreditbank GmbH, sucursal a Espanya. IVA, transport, impost de matriculació, promoció, aportació del concessionari, 3 anys de garantia o 100.000 km (el que sigui abans), 3 anys d’assistència en carretera i Pla PIVE-8 inclosos. Altres despeses de matriculació, pintura metal·litzada, equipament opcional, vidres del darrere i laterals del darrere enfosquits, llantes d’aliatge de 17” i fars del davant Full LED no inclosos. Oferta vàlida fins al 31/8/2015 a la Península i les Balears. Promoció no acumulable amb altres ofertes ni descomptes. Estan exclosos d’aquesta promoció els vehicles per a flotes. Oferta de Toyota España SLU (Av. de Bruselas, 22. 28108 - Madrid) i la seva xarxa de concessionaris. Si vols més informació consulta el teu concessionari habitual o www.toyota.es

Consum mitjà (l/100 km): 3,6. Emissions CO2 (g/km): 82.

I MOLT MÉS


8

Revista de Vic

LA NOVA LLEI DEL LLOGUER ( part 1)

Conseqüències i canvis per a inquilins i propietaris

É

s important que el gran públic conegui els canvis de la nova llei d’arrendaments urbans, juntament amb els nous serveis de control i seguiment dels lloguers, els Certificats IPV. Tant els propietaris com els llogaters guanyen en tranquil·litat i confiança, el que es pretén, és que els habitatges buits surtin al mercat del lloguer sense problemes, ja que en aquests moments ha augmentat molt la demanada de pisos de lloguer, el mercat està molt faltat i en canvi ni hi ha molts de buits per desconfiança de la propietat. La mitjana de lloguer a Europa és del 33%, nosaltres estem en un 18% d’habitatges de lloguer, el més baix de tota la UE. Aquests canvis proporcionen més confiança entre propietari i llogater, per treure al mercat pisos i cases buits.

Es redueix de cinc a tres anys l’anomenada pròrroga forçosa del contracte. Disminueix de tres anys a un la pròrroga tàcita automàtica del contracte. D’aquesta manera, el límit legal per a la durada dels contractes d’arrendament es redueix a la meitat, de 8 a 4 anys.

als llogaters, ja que comptaran amb més facilitats a l’hora de deixar el pis que han llogat. Amb un preavís d’un mes, al propietari pot abandonar l’immoble, quan s’hagin complert sis mesos de contracte, sense esperar que acabi l’any, s’acostuma a pactar en el contracte una indemnització per al propietari per minimitzar aquests casos. 4. Revisió de les rendes

La reducció de la durada, dóna una major seguretat jurídica al propietari, ja que no queda lligat durant tants anys al llogater. 2. Recuperació de l’habitatge llogat per part de l’arrendador Aquesta mesura ofereix una major seguretat als propietaris dels immobles. Un cop transcorregut, almenys, el primer any del contracte, encara que en ell no s’hagi fet una menció expressa, el propietari pot recuperar l’immoble com a residència habitual.

Conseqüències i canvis de la nova llei juntament amb els nous Certificats de seguiment i control per a llogaters i propietaris.

3. Desistiment del contracte per part del llogater

1. Reducció de la durada del contracte d’arrendament

És una de les novetats més cridaneres d’aquesta Llei. Resulta molt beneficiosa per

Amb la nova llei, la revisió pot no ser amb l’IPC , pot ser pactada de manera lliure entre casolà i llogater. 5. Obligatorietat d’inscriure el contracte en el Registre i l’Impost d’ Actes Jurídics Documentats (AJD) Per fer valer els drets de propietaris i llogaters davant tercers, és obligatori inscriure els contractes d’arrendament en el Registre de la Propietat, a Catalunya els AJD és el 0,50% sobre el total import de la durada del contracte i el pagament correspon al Llogater i s’ha de liquidar en qualsevol oficina liquidadora www.habitatge.com


Nou Classe C Estate Sportive AMG. Viu-ho tot. Viure-ho tot suposa no haver de renunciar a res. No renunciar a la tecnologia, al disseny, a l’esportivitat, a la companyia, als riures compartits. Ara pots tenir-ho tot per 350€* al mes en 36 quotes (entrada 6.848,51€, quota final 24.712,15€**. TIN 6,95%, TAE 8,48%). I per 32€/mes*** gaudeix d’un contracte de manteniment.

Classe C Estate Sportive AMG per 350€/mes*: • Acabat esportiu AMG • Fars LED d’alt rendiment • Navegador • Retrovisors antienlluernament abatibles elèctricament

• Touchpad • Llantes d’aliatge AMG de 18" • Ajuda per a aparcar • Radar per a prevenir col·lisions

Consum mitjà 3,8 – 8,6 (l/100 km) i emissions de CO des de 108-122 (g/km). 2

*Exemple de finançament per a un Classe C 220 d Estate paquet Sportive AMG PVP 38.150€ (impostos, transport i bonificació Mercedes-Benz inclosos. Despeses de prelliurament no incloses) amb les facilitats del programa Alternative de Mercedes-Benz Financial Services España, E.F.C., S.A., Avda. Bruselas 30, 28108, Madrid. Vàlid per a comandes firmades i sol·licituds aprovades fins al 30/06/2015 amb contractes activats i vehicles matriculats fins al 31/08/2015. Import a finançar 31.301,49€. Per 350€ al mes en 36 quotes i una quota final de 24.712,15€, entrada 6848,51€, TIN 6,95%, comissió d’obertura 935,91€ (2,99%). TAE 8,48%. Import total degut 38.248,06€. Preu total a terminis 45.096,58€. Oferta vàlida per a 15.000 kms/any. **Hi ha 3 possibilitats per a l’última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte), o adquirir-lo pagant-ne l’última quota. ***Servei Excellent: 32€/mes (3 anys de manteniment o fins a 45.000 km). El model mostrat no es correspon al model de l’oferta. Més informació a www.mercedes-benz.es


10

Revista de Vic

Moda Cristina Comerma

S

i en l’anterior article ens centràvem en el look per excel·lència d’aquesta primavera, ara ja ha arribat el moment de parlar de l’estiu! Hi havia ganes de tornar-te a posar aquelles sandàlies, el vestit predilecte i gaudir de la calor! Els primers dies de sol i aigua ja han arribat i amb ells, els temibles looks de platja. Recordaràs aquella dita de la llengua castellana que diu “genio y figura hasta la sepultura”. Doncs bé, en aquest cas, no caldria arribar fins a la “sepultura”, evidentment, però sí que és cert que descuidem la nostra imatge quan és el moment d’anar a la platja o la piscina: samarretes velles, una bossa atrotinada, el cabell mal recollit… diguem prou als looks patètics de sol!! Haurien de ser penalitzats davant un jutge! I per si de cas arriba el dia que aquesta premisa es compleixi, aquí et deixo uns consells per no acabar entre reixes: 1_Vestit de bany Mira a l’armari els vestits de bany que tens de la temporada passada: n’hi ha algun malgastat pel clor i/o la sal?, algun altre que se t’hagi donat i et faci bossa al cul?, potser no se t’ajusta bé del pit? Doncs cap a mar se’n van tots! (i mai millor dit!). No hi ha pitjor sensació que sentir-te incòmode amb el que portes posat. Sigui banyador o biquini, quan estiguis a l’emprovador pren-te el teu temps per assegurar-te que se’t posa bé de pit, cintura i cul. Ni estret ni garbós, que se t’ajusti com un mitjó. Ull! Hi ha moltes formes i estils de vestit de bany, segons la constitució de cada una t’anirà millor un model o un altre. Recorda, el més important és que t’hi sentis bé. Aquest estiu són un must els prints geomètrics, el crochet i els farbalans. Fes-te amb un d’ells i et sentiràs com una autèntica it girl!

Per anar a la platja no descuidis la imatge! Barret: segurament descuidis la part superior del cap. És una zona que també has de protegir, sobretot per evitar insolacions i mareigs. Barrets de palla, turbants, mocadors, gorres… n’hi ha per triar i remenar. Només has d’escollir el que s’adeqüi més al teu estil.

2_Complements Ulleres de sol: totalment imprescindible. Totalment prohibides les ulleres barates de la típica botiga cutre de platja. Són perjudicials per la vista, per molt fashions que et semblin quan te les emproves. D’acord, les ulleres no solen ser econòmiques, però val la pena ferhi certa inversió per protegir la vista. Si vols ser la més trendy, aposta per unes ulleres polaritzades. N’hi ha de moltes formes i colors. Notaràs mirades indiscretes (i envejoses!).

Estan de moda les sandàlies de plataforma compensada, són una bona tria per variar de les xancletes! #3_I per sobre el vestit de bany

Joies: molt fàcil, les deixes totes al joier de casa. Què és això d’engalanar-te per anar a la platja o la piscina? Si el que pretens és sentirte guapa, aconseguiràs l’efecte contrari. Arracades, collarets, anells… la combinació d’aigua i sol no els hi va gens bé. A més, corres el perill de perdre’ls. Si amb tot continues volent posar-te alguna joia, que siguin poques i de dimensions petites.

No val qualsevol cosa, com per exemple la primera samarreta vella que trobis. Vestits vaporosos (i curts, els llargs són per a la nit), shorts i una samarreta de tirants, caftans… el que et sigui més còmode! Tampoc cal que et posis l’última samarreta que t’has comprat i que et fa molta il·lusió estrenar. Al cap i a la fi, molt probablement la suaràs i l’hauràs de posar per rentar sense gairebé haver-la utilitzat.

Sabates: preferiblement xancletes o sandàlies. El taló es queda a casa, amb el joier.

I no t’oblidis de la bossa de ràfia, la cirereta del pastís!


12

Revista de Vic

La rEVETLLA DE SANT JOAN

Sandra Verdaguer

É

s inevitable que quan pensem en Sant Joan ens vinguin al cap els petards, la coca, la festa fins a altes hores de la matinada, fogueres… Però la veritat, és que tenim una gran desconeixença sobre què se celebra realment la nit del 23 al 24 de juny. Per molts, marca l’inici d’unes llargues vacances escolars, per d’altres significa una paga doble, però des de temps molt remots aquesta revetlla significa una nit màgica marcada per foc i bruixeria.

El motiu principal de la revetlla de Sant Joan és celebrar que es tracta de la nit més curta de l’any, dit d’una altra manera: es produeix el solstici d’estiu. La utilització del foc rau en la commemoració d’aquest fenomen astronòmic. Mitjançant fogueres màgiques es pretén donar més força al Sol ara que començarà el seu camí cap a l’hivern. Antigament els ciutadans feien diferents rituals al voltant d’aquestes fogueres esperant resultats diferents, generalment la purificació. Fins no fa gaires anys aquestes fogueres es podien veure arreu de pobles i ciutats en motiu que els veïns aprofitaven per treure mobles vells i atrotinats i facilitar la crema de la foguera. Actualment l’encesa de les fogueres es produeix amb l’arribada de la “Flama del Canigó”. Aquesta flama, provinent del cim del “Canigó”, és rebuda per diversos

ajuntaments catalans. No només té la funció d’encendre les fogueres, sinó que té un simbolisme vinculat a la vitalitat de la cultura catalana i a la unitat dels Països Catalans. La revetlla de Sant Joan, una de les tradicions catalanes més arrelada, és coneguda també com a “Nit de Bruixes”. Antigament i encara ara, es creu que es tracta d’una nit maleïda que dóna lloc a reunions de diferents bruixes i éssers fantàstics perquè durant aquesta nit diferents personatges malèfics tinguin més dolenteria que qualsevol altra nit de l’any. En tot cas, les tradicions evolucionen, i actualment la població té molt arrelada la compra de la coneguda “Coca de Sant Joan” per celebrar aquesta festivitat. Es tracta d’una coca rodona amb un forat al mig que intenta establir una analogia amb el cercle solar i celebrar d’aquesta manera el nou solstici d’estiu. No ens podem oblidar d’un element indispensable actualment per la celebració de la Revetlla de Sant Joan, sobretot per petits i joves. Es tracta dels petards. Altres formes vinculades al foc per commemorar durant tota la nit, i paral·lelament a les fogueres, una gran celebració. Els ajuntaments de diversos municipis organitzen també castells de focs artificials per donar un regal a la nostra vista durant aquella nit amb centenars de petards lluminosos que dibuixen al cel multitud de formes i colors. Una tradició catalana plena de màgia i simbolisme capaç de traslladar-nos, sense ser-ne conscients, a temps fins i tot preromans a ple any 2015.


PAGA LA TINTA, no la marca.

KYOCERA FS-1041 Làser monocrom

EPSON AL-M300DN Làser monocrom | Dúplex | Xarxa

OKI C301DN Làser color | Dúplex | Xarxa

Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.

Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles. Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.

Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus amb I.V.A inclòs. *Per la compra del seu joc de consumibles.


v

Revista de Vic

LA REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda, Manlleu... Una publicació que va destinada a tothom. Anem de 32 a 40 pàgines a tot color, amb un paper i una impressió cuidada fins a l'últim detall, perquè tant el client com el lector gaudeixin veient i llegint la revista. El contingut és divers, però li hem donat molta importància a la gent, comerços i costums, així és que cada número parla de les tradicions i de la història i el dia a dia de la ciutat. També incloem reportatges, salut, guia esotèrica, passatemps, articles, guies d'oci i moltes seccions més. El preu de la revista és totalment gratuït, és la millor manera d'arribar a tothom. I també li donem molta importància a Internet, amb una mitja de 38000 visites.

Ara és el moment!

Si tens un negoci i et vols anunciar, la

Revista de Vic

és la solució!

+ de 0 0 0 38 s e t i vis s e al m

REVISTA DE VIC

"Mensual" (edició paper) + www.revistadevic.cat + Aplicació mòbil

Informa't al 655 45 42 33 (Xavi) o a info@larevistadevic.cat

www.revistadevic.cat Més informació a: www.vic.cat/educacio · T. 93 702 72 53 · pec@vic.cat


15

Revista de Vic

P

er què titil·len les estrelles?

Sabies que? reccions. A més, es produeix la condició necessària que la freqüència d’aquestes variacions és prou ‘lenta’ com perquè el nostre ull sigui capaç d’apreciar-

Si mirem al cel nocturn, en una nit

la. En aquest context, els estels (llevat del Sol) són

clara lliure de contaminació lumíni-

objectes amb una grandària aparent menor que el

ca, veurem que alguns estels titil·len més que unes

d’aquestes ¡lents¡, i per tant la seva llum ve i va amb

altres. La seva intensitat varia segons els cossos ce-

el moviment de les mateixes: les veiem titil·lar.

lestes que s’estiguin observant. Les diferències de grandària i distància entre els plaLa regla general és que els estels titil·len, però els

netes i els estels, combinats amb el cas particular de

planetes no ho fan. Així que si en mirar al cel veus

la nostra atmosfera, fan que els estels titil·lin però

que l’objecte no parpelleja probablement es tracta

els planetes no (o almenys no de forma apreciable

de Mart, Venus, Mercuri o Júpiter; si en canvi titil·la,

D

serà qualsevol dels milers d’estels que poblen el firmament. La raó de per què titil·len té a veure amb la grandària aparent dels objectes celestials i amb la refracció de la llum en la nostra atmosfera.

a simple vista).

es de quan està de moda prendre el sol? Tal va ser l’èxit, que el 1927 el perfumista francès

Per fi ha arribat la calor i les plat-

Jean Patou va llançar la primera loció bronzejado-

Les capes altes de l’atmosfera de la Terra pateixen

ges ja comencen a omplir-se de persones que pre-

ra, que anunciava un color torrat sense necessitat

variacions de temperatura, la qual cosa es tradueix

nen el sol per aconseguir un to de pell bronzejat.

d’esperar que arribés l’estiu.

en variacions en l’índex de refracció. L’aire en aques-

Però, des de quan està culturalment valorat bronze-

tes capes es comporta aleshores –de cara a la llum

jar? Tot apunta que va ser un fet bastant fortuït propi-

que arriba– com una sopa de petitíssimes lents en

ciat per un de les icones de la moda, la dissenyadora

constant moviment, enfocant la llum en diferents di-

francesa Coco Chanel.

Quins són els riscos de prendre el sol? Des de fa anys es coneix l’efecte nociu dels raigs ultraviolats. De fet, una de les principals causes de risc

Després del seu retorn el 1923 d’unes vacances en

de melanoma és aquest tipus de radiació, que actua

un iot, les fotos de la pell pigmentada de la dissenya-

sobre la pell predisposant a l’aparició de càncer cu-

dora francesa Coco Chanel van popularitzar el con-

tani quan hi ha una exposició inadequada al sol.

cepte de ‘estar moreno’. Fins a aquest moment, el color torrat es relacionava amb les classes socials

Segons dades de l’Associació Espanyola Contra el

més baixes, que havien de treballar a l’aire lliure, i

Càncer (aecc), la incidència de càncer de pell per

amb les persones malaltes, als quals els metges a

exposició solar augmenta cada any, seguint així la

principis del segle XX receptaven ‘banys de sol’ per

tendència mostrada en l’última dècada amb un 50%

combatre l’anèmia o la depressió.

més de casos. Però no tot és dolent, quins són els beneficis d’un

Josephine Baker, la primera dona afroamericana a

‘bany de sol’?

protagonitzar una pel·lícula i que en l’època va treballar de model, va ser una altra de les dones que, al

Prendre el sol amb precaució aporta molts benefi-

costat de Chanel, va marcar el canvi de paradigma en

cis al cos humà, com l’enfortiment d’ossos i dents o

qüestions de pell. A partir d’aquest moment, moltes

la millora de l’aspecte de la pell. A més, els experts

dones van emular el bronzejat de la dissenyadora o

apunten una millora en els estats depressius, la qua-

el color natural de pell de l’artista.

litat del son i la vida sexual.


16

Revista de Vic

tecnologia

E

n moltes ocasions s’ha afirmat des d’aquest mitjà que la tecnologia dels drones, tot i considerar-se en alguns aspectes cosa de nens, pot ser la veritable revolució del sector tecnològic per als propers anys (sempre amb el permís de les wearables). Si tenim en compte les lleres pels quals actualment es dirigeix ​​la recerca en aquest àmbit, podem afirmar que per als pròxims anys hi haurà drones per a tots els gustos. Segons informen els mitjans digitals Mashable i Live Sciencia, una investigació capitanejada per Dario Floreano ha desenvolupat un artefacte de vol no tripulat que cap en una mà. A més d’això es tracta d’un dron plegable perquè puguem portar-se d’un lloc a un altre sense que la seva tecnologia de vol quedi danyada. Afegeix Floreano que la seva capacitat de vol és el més important ja que en escassos segons des que el dron obre les ales ja pot elevar-se. Pel que fa a les utilitats que aquest prototip

encara en vies de desenvolupament podria tenir, podem afirmar que facilita tasques com el rescat de supervivents en una catàstrofe donada la seva usabilitat, i facilita també el treball dels fotògrafs. D’altra banda, a ningú se li escapa que aquest model s’enfoca a l’ús quotidià en espais tancats, i per això, models com

aquest podrien ser els que d’aquí uns anys es comercialitzaran massivament. Alguns diran que això no ven, però, quan un pal per fer fotos ha venut milions d’unitats, com no va a succeir el mateix amb un artefacte molt més útil.

CURS DE MÀGIA INFANTIL AL JULIOL 20 hores repartides al teu gust. Que aconseguirem amb els cursos de màgia? Podràs convertir-te en l’ànima de les festes. Adquiriràs un gran recurs per a les teves relacions personals i professionals. Aconseguir captar l’atenció. Però la màgia és un increïble hobby, En els nostres cursos de màgia, gaudiràs aprenent, practicant, assajant, en definitiva ... Tindràs un moment de relaxament amb la qual és coneguda la reina de les arts.


CONNECTA’T A L’ESTIU Lliure

PANTALLA 5”

Lliure

PANTALLA 4,5”

PROCESSADOR QUAD CORE 1.3 GHz

PROCESSADOR QUAD CORE 1.2 GHz

MEMÒRIA INTERNA 4 GB

MEMÒRIA INTERNA 16 GB

RAM 512 MB

RAM 1,5 GB

44€

TROOPER 450

GALAXY A3

*

PANTALLA 5,1” PROCESSADOR OCTA CORE

BATERIA EXTERNA 2.600 mHa

450€ 11,90€

MEMÒRIA INTERNA 32GB

GALAXY S6

*

N o et q uedis se n se bate r ia !

Lliure

RAM 3 GB

129€

*

15 € / mes

* Preus vàlids per a alta nova amb Fusió, consulti altres ofertes sense operació comercial a les nostres botigues.

POLSERES D’ACTIVITAT CÀLCUL DE CALORIES I DE PASSES DISTÀNCIA RECORREGUDA QUALITAT DEL SON

9602N

39,90€

89€ FITBIT CHARGE

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)

www.isern.net

CONTESTA I REP TRUCADES AGENDA REP NOTIFICACIONS CÀMERA MP3

CÀLCUL DE CALORIES I DE PASSES DISTÀNCIA RECORREGUDA QUALITAT DEL SON

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC

MY KRONOZ ZESPLASH

119€


 

ID IDIOMES DIOMES A lè dif t nivells i ll Anglès diferents Anglès exàmens oficials

PRE-INSCRIPCIONS PRE INSCRIPCIONS OBERTES: (intensius)

PREPARACIÓ PROVES D’ACCÉS

INFORMÀTICA Prezi: presenta les teves idees! Google i les seves APPS

Cicles Formatius de Grau Superior * Prova restringida (setembre 2015) * Prova ordinària (maig 2016)

ESPAI JOVE I FAMILIAR Pre-monitor/a d’esport i lleure Monitor/a de lleure Fem videojocs (amb Scratch)

Universitat per majors de 25 i 45 anys

EMPRESA/ESCOLA Scratch a l’aula (per docents i educadors) Monitor de menjador Manipulació d’aliments Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries

IDIOMES INFORMÀTICA I NOVES TECNOLOGIES DISSENY GRÀFIC EMPRESA 3.0 FORMACIÓ EMPRESARIAL VIDA SANA

TALLERS VIDA SANA Fitoteràpia xinesa i autòctona

i molt més!

PREPARACIÓ PER OPOSICIONS A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

I també: PRE-INSCRIPCIONS OBERTES pels cursos 2015-2016. Reserva plaça ara i gaudiràs d’avantatges especials! Vic

Plaça Mil·lenari 2, 1r

fundaciomilenari.cat

Tel. 93 886 65 10

info@fundaciomilenari.cat


Revista de Vic Josep Bruch i Miralpeix

A

questa aprovació, tot i esperada, va agafar a tothom per sorpresa, ja que en ple període estival ningú no es pensava que sortís, i es preveia que ho faria tombant l’any, cap el final, amb la qual cosa es tindrien gairebé dotze mesos per posar-ho tot a punt. (tothom sap que els cursos acadèmics començaven pel mes de setembre). Així, doncs, només de néixer l’Escola ja es va crear un problema: si es volia començar l’activitat dins del curs acadèmic, no hi havia temps suficient per a totes les gestions necessàries, trobar locals, equipar-los, preparar l’estructura docent, la administrativa, etc., etc. etc. Davant d’aquesta primera i seriosa dificultat, amb una idea brillant i generosa, que permetria guanyar el temps necessari, gairebé un any, el Dr. Arimany va oferir la seu de la Delegació del Col·legi de Metges, suficientment equipada i acollidora, i amb una sala d’actes prou gran com per encabir-hi tot un curs d’alumnes. Quan a la major part del professorat, els metges, que estaven encantats amb la idea, varen oferir-se voluntàriament com a professors, treballant de forma totalment altruista. El fet que el nivell dels ATS era de formació professional, i ells llicenciats i/o doctorats, els hi permetia fer la docència sense haver d’obtenir, prèviament, la venia «docendi». Per tant, al mes de setembre l’Escola es

19

l’esCola UniversitÀria D’inFerMeria, De la UviC-UCC. Breu història dels seus orígens ( part 2) va posar en marxa, va començar a funcionar. Ja en la seva apertura, dues coses cridaren l’atenció de forma immediata i poderosa . Una d’anecdòtica en l’uniforme de les alumnes, i és que era de color rosa, el que va propiciar que el poble, amb afecte i pel fet de ser només noies, les anomenes «les panteres roses», nom que els hi va quedar per força temps. La inauguració/presentació del primer curs de la que seria la primera promoció, es va fer en el marc incomparable de la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, i va ser, a banda d’emotiu, brillant i molt transcendental per a la ciutat, d’una bellesa plàstica extraordinària. Per al següent curs acadèmic, ja estaven habilitades les instal·lacions que haurien d’albergar l’Escola, en un espai que, generosament, va cedir de forma gratuïta l’Hospital de la Santa Creu dins de les seves dependències, lloc on finalment, doncs, hi va restar instal·lada l’Escola, fins el seu traspas a la Universitat. Molt important també, i a destacar, va ser que, en la segona promoció, i per imperatiu legal, l’Escola ja va deixar de ser exclusivament femenina, havent d’admetre estudiants dels dos sexes i va canviar el seu nom per el d’Escola d’Ajudants Tèc-

nics Sanitaris Osona. És a dir, ve perdre la denominació de femenina. L’altra cosa que, com hem dit, cridava l’atenció, en l’àmbit purament acadèmicadministratiu, era que, essent Vic una comarca adscrita al districte universitari de la Universitat Central, l’Escola depengués de la Universitat Autònoma. Segons sembla -no s’ha confirmat prou fefaentment-, no hi havia cap mes precedent a Espanya que, en una mateixa ciutat i/o comarca, hi haguessin escoles dependents de diferents districtes universitaris. Vic ja gaudia de la seva flamant escola d’ATS quan, de sobte, el govern central va decidir que els estudis d’Ajudant Tècnic Sanitari, de formació professional de segon grau, s’havien de convertir en universitaris, passant, els seus graduats, a anomenar-se Diplomats Universitaris d’Infermeria.


20

Revista de Vic

Andreu Gomez

L

a Fideuà és un dels plats més típics de la gastronomia valenciana, juntament amb la també molt coneguda paella, amb la qual comparteix algunes similituds. Per a l’elaboració d’aquest plat, s’utilitzen normalment fideus gruixuts buidats, als quals se li afegeixen tot tipus d’ingredients, com verdures, gambes o llagostins i d’altres addicionals. Com a resultat s’aconsegueix un plat exquisit.

la recepta de l’andreu

La Fideuà de l’Andreu

Ingredients per 5 persones: * 500 g. de fideus de mida mitjana * 2 cebes mitjanes picades o ratllades * 1 pebrot vermell * 2 tomàquets triturats * 125 ml d’oli d’oliva * 2 sèpies mitjanes * 3 calamars nets * sal * 1 litre de brou de peix * pebre dolç Per fer brou de peix * 1 tros de cap de rap * peix de morralla * crancs de mar * 1 pastanaga * ½ ceba * 1 tros de porro * 1 fulla de llorer * 1 cullera petita de pebre dolç * 1 copa de vi blanc

Elaboració: Per fer el brou de peix: amb una olla sofregirem la ceba picada ben prima amb el porro, la pastanaga i la fulla de llorer, quan estigui tot ben confitat ficarem la cullera petita de pebre dolç i remenarem una mica. Seguidament reduirem amb la copa de vi blanc. Després posarem el tros de cap de rap, el peix de morralla, els crancs de mar i ho barrejarem tot. Afegirem els dos litres d’aigua a punt de sal i ho deixarem bullir 45 minuts. Un cop acabat aquest temps ho passarem per la batedora elèctrica i pel xinés. Per sofregir els fideus: ficarem una paella al foc amb els 125 ml d’oli. Quan estigui calent, posarem el mig quilo de fideus mitjans i amb una espàtula de fusta anirem remenant, ens ha d’agafar un to daurat, a foc mitjà, no ens podem distreure perquè es poden cremar. Un cop daurats els escorrerem amb un colador i aprofitarem el mateix oli per fer el sofregit. Encenem el forn i el posem a 200° que es vagui escalfant. Agafarem la ceba picada, el pebrot i els sofregirem. Una vegada sofregits afegirem una cullereta de pebre dolç, ho barrejarem i posarem el tomàquet triturat. Deixarem coure una mica i ficarem el calamar i la sèpia tallada petita, quan estiguin toves posarem el litre de brou de peix, quan comenci a bullir ficarem els fideus, remenarem i el rectificarem de sal. L’últim pas és posar-ho al forn de 12 a 15 minuts, a 200°. Quan veiem que els fideus s’aixequen, passat aquest temps, ja ho podem treure. Deixarem reposar 5 minuts. Aquest plat se sol acompanyar amb un bon allioli. Nosaltres cada dimarts la preparem, però si ho feu així, tal com ho he explicat us sortirà tan bo com el meu i si no ja sabeu on la podeu provar. Cuiner: Andreu Gómez

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.

VINE I PROVA’NS.


Efemèrides Vigatanes

899: El rei carolingi Carles el Simple concedeix al comte de Barcelona, Girona i Osona, Guifré II Borrell, el dret de moneda al comtat d’Osona - 8-6-1172: Alfons I el Cast, primer comte-rei, fa estada a la ciutat de Vic. - 1318: Vic celebra per primera vegada la festa del Corpus Christi sent una de les primeres ciutats del món a celebrar-la. Durant molts anys fou la gran festa major de la Cristiandat. - 16/23-6-1690: Les tropes franceses ocupen la ciutat de Vic dins el marc de la Guerra dels Nou Anys (1688-1697). L’ocupació dura solament una setmana, ja que els sometents locals de la comarca foragiten els francesos. - 18-6-1706: El rei Carles III concedeix a la Universitat Literària de Vic que pugui graduar en totes les facultats i ciències. - 4-6-1808: Davant la invasió napoleònica es forma la Junta Auxiliar del Corregiment de Vic i un contingent de més de 200 vigatans es mobilitza contra els francesos i participen en la segona batalla del Bruc el dia 14 en el marc de la Guerra del Francès (1808-1814). - 8-6-1862: El papa Pius IX duu a terme la canonització de Sant Miquel dels Sants. - 5-6-1930: S’inauguren les columnes restaurades del Temple Romà de Vic, amb les inscripcions dels promotors de la recuperació de l’edifici. - 1/5-6-1949: Es celebra el Congrés Internacional d’Apologètica a Vic com a acte de clausura del Centenari de la mort de Jaume Balmes. En l’efemèride hi són presents el dictador feixista Francisco Franco i la seva esposa Carmen Polo. També hi assisteixen nombrosos ministres, jerarquies militars, i una multitud de càrrecs eclesiàstics d’arreu de l’Estat espanyol. - 22-6-1979: La manifestació contra les prospeccions per trobar urani al sòl osonenc reuneix unes tres mil persones a Vic i acaba amb una duríssima i desproporcionada repressió policial.

ORIOL CASELLAS

Retalls il.lustrats

Cristina masramon

www.estaciodelnord.com info@estaciodelnord.com Plaça de l’Estació, 4 08500 Vic (Barcelona) 93 516 62 92


22

Revista de Vic

Els 10 llibres mes venuts DE LA TRALLA 1 ALGÚ COM TU (PREMI RAMON LLULL 2015) XAVIER BOSCH ISBN 9788497082761

6 MAÑANA SERÁ TARDE PLANETA JOSE ZARZALEJOS ISBN 9788408141327

«Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El JeanPierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard SaintGermain».

7 LA CASA DE LES MINIATURES AMSTERDAM LLIBRES JESSIE BURTON ISBN 9788415645535

2 LA NOIA DEL TREN LA CAMPANA PAULA HAWKINGS ISBN 9788416457007

8 OLE TU!!! ARA LLIBRES PEYU ISBN 9788416154197

3 UN ANY I MIG SÍLVIA SOLER ISBN 9788466419468

4 HOLA, ¿ TE ACUERDAS DE MÍ ? ESENCIA MEGAN MAXWELL ISBN 9788408141907

Amor i obsessió, traïció i venjança, veritats amagades i sospites latents. El magnífic debut de Jessie Burton és una novel·la històrica absorbent de suspens embriagador que ja ha captivat milers de lectors: la revelació literària de l’any al Regne Unit.

9 UNA NENA CATALANA ALS CAMPS NAZIS CLARET MERCÈ SANZ ISBN 9788498469257

A La Tralla ens encanta llegir 5 100 MOMENTS ESTEL·LARS DE LA CIÈNCIA BERNAT,PASCUAL COLUMNA ISBN 9788490342893

9 LA UTILITAT DE L’INUTIL ORDINE, NUCCIO ARA LLIBRES QUADERNS CREMA ISBN 9788477275534

LLibreria LA TRALLA

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat


Revista de Vic Redacció

E

l restaurant El Xic és un espai on es poden degustar plats exquisits elaborats amb aliments de màxima qualitat mentre es gaudeix d’un ambient còmode, agradable i molt acollidor. Disposa d’un menú diari de 18 euros que se serveix de dimecres a dissabte al servei del migdia i d’una selecció de menús tancats pensats especialment per grups i tota mena d’esdeveniments. També incorpora un menjador que té la possibilitat de ser reservat per portar-hi a terme celebracions de manera personal i tranquil·la, com ara reunions familiars o de negocis.

23

La recepta de El Xic:

la millor qualitat al millor preu A més dels plats tradicionals que ja destacaven a Cal Curt: el Bacallà El Xic, el Saltejat de favetes, gambes i bolets, el Llamàntol al Xerès, l’Steack Tàrtar o el Pop a la Gallega, cada setmana hi ha plats addicionals que enriqueixen la varietat de la carta, ja que el restaurant treballa amb cuina de mercat i productes de temporada. Es tracta d’un local on es respira un caliu especial i s’hi pot assaborir una cuina tradicional però perfectament actualitzada que és capaç d’innovar però que no perd l’essència que aconsegueix despertar el plaer del

paladar. La filosofia de El Xic és equiparar la millor qualitat al preu més ajustat possible per tal que tothom pugui gaudir d’un bon àpat i passar una bona estona. Caldrà que t’ho expliquin? Anima’t a tastar les delícies de El Xic! EL XIC C/ Gurb 103. VIC, Tel.: 93 883 62 77 www.elxic.es Tancat: diumenge vespre dilluns i dimarts

C/ Gurb 103. VIC, Tel.: 93 883 62 77 www.elxic.es Tanquem: diumenge vespre dilluns i dimarts

Menú diari18€


24

Revista de Vic

Oriol Casellas

Historia de vic

Sant Miquel dels Sants A partir del 1603, la lluita bandolera, prengué noves dimensions bèl·liques i volgué fugir-ne. Miquel intentà entrar a diversos convents de les contrades vigatanes però no l’acceptaren enlloc, així que decidí marxar a Barcelona i allà fou admès per l’orde dels trinitaris calçats quan només tenia dotze anys. Sant Miquel explicava que poc abans de marxar de Vic havia tingut una visió del seu difunt pare Enric Argemir en què li havia acabat de confirmar la seva vocació religiosa.

J

a arriba la festa major de Vic, dedicada al patró de la nostra ciutat Sant Miquel dels Sants, celebració que es realitza des de fa més de dos-cents anys en data de 5 de juliol. És per això, que aquest mes parlarem del nostre sant vigatà. El seu nom complet era Miquel Argemir i Mitjà i nasqué l’any 1591 a la casa ubicada al carrer al qual actualment dóna nom, és a dir, al carrer de Sant Miquel, al centre històric de Vic. El seu pare era Enric Argemir, originari de Centelles però establert a Vic, on exercia com a notari i on poc després seria Conseller en Cap de la ciutat. La mare es deia Montserrat Mitjà, originària de Vic i filla d’un mestre peraire. El matrimoni es casà el 1574, possiblement un any després que Enric comencés a exercir de notari de la ciutat, i tingueren un total de vuit fills, sent Miquel el penúltim. Tots els fills foren batejats a la ciutat de Vic. Miquel va rebre el sagrament del baptisme el 29 de setembre del 1591. Quan St. Miquel tenia només tres anys, la seva mare, Montserrat Mitjà va morir. Ja des de ben petit, St. Miquel professà molta devoció i fe, i una especial atenció cap a l’exemple d’alguns anacoretes i a la vida contemplativa. Sembla que el petit Miquel no faltava mai a les completes dels dissab-

Estigué de novici fins al 1606 quan fou enviat a Saragossa, i va ser aleshores que decidí passar a una vida encara més austera i rigorosa. És per això que a inicis del 1608 trobem ja a Miquel vestint l’hàbit dels trinitaris descalços a Pamplona. Els trinitaris descalços feia poc que s’havien constituït de la mà de Fra Joan Baptista de la Concepció que havia establert la seu central a Valladolid i algunes seus disperses encara molt novelles totes elles. tes a l’església de la Rodona, ben a prop de casa seva, ni tampoc faltava cada matí a missa abans d’anar a escola. Coneixia també els dominics establerts al convent de Sant Francesc, fet que li féu conèixer la vida religiosa. Començà de molt petit a fer penitències, dejunis i a flagel·lar-se. La gran religiositat de la seva família afavorí el desenvolupament de la fe en el petit Miquel que s’havia creat un altar permanent al terrat de casa seu per anar-hi a resar. Li tocà viure de ple, la lluita bandolera entre els nyerros i els cadells que omplí de morts i odis Vic i les seves contrades. El món que l’envoltava no li agradava i això propicià que Miquel s’anés recloent en sí mateix i en el fervor de la vida en la fe. Veient-se ja convençut de dur una vida eremítica se n’anà al Montseny a viure a una cova quan tan sols tenia onze anys, i havent fet ja vot de castedat. Tot i així no hi arribà i tornà a Vic. Poc temps després de la seva fugida eremita el seu pare morí, i davant els greus disturbis i la guerra de bandositats que assolaven Vic, Miquel va marxar al camp, a la finca Masmitjà on seguí la mateixa vida de recolliment interior. Sembla que durant aquesta estada visità el convent de Sant Tomàs, ocupat pels franciscans, i Miquel els demanà de quedar-se allà i ser frare amb ells.

A partir d’aquí, Miquel començà a voltar per tota Castella i començaren els fets prodigiosos. Fent estada a La Solana, a partir del 1609, s’iniciaren els famosos èxtasis i raptes del sant vigatà. En moments d’oració o en l’Eucaristia, Sant Miquel entrava en estats extàtics comportant-se de manera extraordinària i completament fora de si mateix, fent crits i salts extraordinaris. Quan li demanaven els seus companys el perquè dels seus actes, Miquel contestava que sentia un ardor intern tan fort que si no ho fes, es rebentaria. També a La Solana féu grans dejunis de molts dies. Els seus companys el trobaven sempre amb una escalfor corporal desmesurada després d’aquests raptes. Passà per Sevilla on els seus raptes extàtics continuaren amb tant o més ímpetu. Sant Miquel realitzava salts prodigiosos quan entrava en els seus raptes, aparentment sense fer cap esforç, com si fos empès solament per la força de l’esperit. També semblava posseir una força descomunal malgrat els seus dejunis rigorosos, ja que els seus companys l’havien d’agafar entre uns quants per poder-lo calmar quan estava extasiat o en una gran alteració de l’ànima. Fou també per la mateixa època que els seus companys relataren que durant una lectura Sant Miquel quedà suspès en l’aire uns moments. El fet més destacat de la


Revista de Vic

seva estada sevillana però, fou la mutació del cor. Sant Miquel explicà que Jesucrist li havia pres el cor i li havia donat el seu a canvi. Molts dels seus companys digueren que Sant Miquel havia canviat després del dia d’aquest succés. Als vint anys, Sant Miquel anà a estudiar Filosofia a Baeza, on passà tres anys. Durant aquesta estada féu els seus primers miracles. El primer fou el d’un home que estava a punt de morir i a qui els metges no podien curar. Sant Miquel vetllà tota una nit amb l’home malalt que al matí ja es trobà millor i en unes poques setmanes estava guarit del tot. Poc després marxà a Salamanca on cursà Teologia. Allà tingué un dels seus raptes en plena classe i quedà suspès a l’aire durant una estona considerable davant l’estupefacció dels seus companys d’estudi. Per la mateixa època Sant Miquel fou ordenat sacerdot i retornà a Baeza on residí de 1615 a 1622, iniciant la seva prèdica en complir trenta anys. Molts testimonis donaren compte dels freqüents raptes extàtics de Sant Miquel en plena missa, quedant-se amb els braços oberts en creu i el cap mirant al cel, i suspès com si flotés en l’aire durant minuts. Quan no predicava, Sant Miquel s’estava tot el dia fent oració. En aquesta època, el 1617, Miquel rebé la notícia de la mort del seu germà Agustí, que exercia de notari a Vic, molt probablement assassinat a mans dels cadells. També en aquest període el nomenaren vicari del convent, fet que no agradà a Sant Miquel atès que no volia cap càrrec ni títol honorífic, ja que els

detestava. A mitjans del 1622, Sant Miquel arribà a Valladolid, ja que havia sigut designat “pare” president dels trinitaris descalços de la ciutat castellana. Malgrat haver-se considerat un inútil per governar, l’actuació del Sant com a dirigent del convent fou modèlica. Els companys de la comunitat no el veieren mai enfadat o preocupat per res. Durant els quasi tres anys que passà a Valladolid, els seus raptes extàtics foren tan freqüents com ho havien estat a Baeza i inclús augmentaren en els temps finals de la vida del Sant. També féu miracles prodigiosos entre les quals compten dues resurreccions d’infants.

25

fessin els seus primers passos damunt l’altar allí present. Més de cent anys després, al mes d’octubre del 1779, hi hagué grans festes i celebracions a la capital osonenca, ja que l’insigne vigatà fou beatificat. A partir d’aquesta efemèride Sant Miquel dels Sants passà a ser el patró de la ciutat en detriment dels sants màrtirs Llucià i Marcià, i començà a celebrar-se la seva festa el 5 de juliol de cada any. Quasi un segle després, el 1862, Sant Miquel dels Sants fou canonitzat realitzant-se grans celebracions a Vic per aquest motiu. Finalment, al crear-se la Galeria de Vigatans Il·lustres el 1890, Sant Miquel fou el primer dels personatges que s’hi col·locà. BIBLIOGRAFIA

Sant Miquel havia dit sempre que als trentatres anys aniria cap a Déu, igual que Jesús. I així fou. El 10 d’abril del 1625 morí al seu convent de Valladolid envoltat de tots els frares de la comunitat. Sembla que s’hauria encomanat a Déu i alçant el cap al cel expirà en total tranquil·litat i placidesa. En saber-se la notícia per les contrades, desenes de persones emprengueren la marxa cap al convent trinitari per acomiadar-se del Sant. El seu enterrament fou multitudinari. Poc temps després de la mort del Sant vigatà, el 1637 s’establí un convent dels trinitaris descalços a la ciutat de Vic al carrer de Sant Pere. La devoció vigatana pel seu famós Sant es demostrava per exemple amb els infants que estaven a punt de caminar i eren portats a la casa natalícia del Sant per tal del fet que

-GROS, Josep; Vida de Sant Miquel dels Sants. Vic: Tipografia Balmesiana, 1936. -GUDIOL, Josep; JUNYENT, Eduard; i SALARICH, Miquel dels Sants; Sant Miquel dels Sants i la ciutat de Vic. Vic: Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopal, 1992. -SALARICH, Miquel dels Sants; i YLLA, Miquel dels Sants; Vigatans Il·lustres. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1983. -Goigs a Sant Miquel dels Sants. Edició commemorativa del IV Centenari del naixement de Sant Miquel dels Sants (1591-1991). Palma de Mallorca: Impremta Pizà, 1991.


26

Revista

Lidia Colldelram

El racó veterinari

NO els abandonis

A

rriben les vacances d’estiu i molts

d’oci al dia i alimentar-lo mentre sigueu fora (així

8.8.2003), modificació de la Llei 3/1998 del 4 de març.

propietaris es fan la mateixa pre-

també amb gats o altres mascotes). Si no us fieu

Aquesta estableix les normes i mitjans necessaris

gunta: Què faig amb el gos? Malau-

que algú entri a casa vostra, existeixen guarderies

per mantenir i salvaguardar les poblacions animals

radament molta gent no concep a la

i residències canines-felines pensades per aquest

i, alhora, regular-ne la tinença, la venda, el tràfic i el

mascota de casa com a un més de la

motiu: els deixes de vacances a un centre pensat

manteniment en captivitat garantint així el bon tracte

família i a l’estiu l’abandona. Probablement aquestes

exclusivament per estar pendents del vostre animal

per als animals. Incideix en la regulació dels criadors

persones no van pensar en les conseqüències de te-

on l’alimentaran, tindran cura sanitàriament d’ell i li

i botigues per assegurar una adquisició responsable

nir un animal a casa, de la responsabilitat que això

donaran les hores de joc i passeig necessaris (també

dels animals per part dels ciutadans, alhora que

comporta. En la teva mascota trobaràs un company

extrapolable en cas de malalties, hospitalitzacions,

obliga als centres de venda un seguit de requeri-

incondicional que sempre estarà allà. Forma part

mudances, etc., etc.).

ments bàsics sanitaris, de maneig i legals.

de decidir tenir una mascota i, un cop la tinguis, no

D’altra banda, si no us en podeu fer càrrec per al-

Cal destacar també que aquesta llei regula i limita la

l’abandonis perquè no saps què fer-ne.

tres motius (econòmics, d’espai, familiars, de sa-

cria de gossos i gats per particulars, amb la finalitat

lut…) podeu dur-lo a una protectora, qui l’acollirà i

de disminuir-ne el nombre i evitar una proliferació

De cara a les vacances, cada cop hi ha més hotels,

li buscarà una nova família. Si no, existeixen borses

indiscriminada sense cap mena de control, ja que en

restaurants i càmpings on et permeten dur masco-

d’adopcions que tant podeu consultar si necessiteu

moltes ocasions aquests animals pateixen les con-

tes. És tan senzill com buscar l’opció d’allotjament

trobar una nova llar a la vostra mascota, com també

seqüències de l’abandonament, evidentment, penat

que et permeti portar el membre pelut de la família

si voleu adoptar-ne una! (a Misterguau en trobareu

amb diverses sancions.

de vacances amb tu.

una si hi esteu interessats)

Si no vols endur-te’l, pots buscar un cangur per

Abandonar-lo no entra en una de les opcions possi-

aquells dies. Si bé el més fàcil és buscar algú fa-

bles quan no pots fer-te càrrec de la teva mascota.

miliar que hi dediqui unes hores al dia, també exis-

A banda d’una qüestió ètica, l’abandonament d’un

teixen persones a les quals pots contractar que es

animal està penat per la Llei 22/2003, de 4 de juliol

Lídia Colldelram

dediquen a passejar el gos, donar-li unes hores

(DOGC núm. 3926, de 16.07.2003; BOE núm. 189, de

Veterinària Misterguau Vic

del teu nucli familiar, sigues responsable alhora

Sigues persona i no abandonis a un ésser indefens i dependent del seu amo. Troba alternatives.


Per la revetlla de sant Joan vine a buscar la coca! De pinyons, fruita, crema o farcida de xocolata.

C/ Gurb, 12· 08500 Vic | Tel. 93 010 89 99 www.artipa.cat facebook.com/artipans |info@artipa.cat · Especialitzats amb productes d’espelta i kamut. També sense gluten (fajol, quinoa, arròs) · Productes lliures d’additius · Elaboració amb llevat mare sense llevats ni millorants químics = · Elaborem productes sense sucre, sense ou (galetes, magdalenes...) · Productes amb blat molt en molí de pedra · Prioritzem la salut · Atenció personalitzada · Pa, coques, galetes, magdalenes, pizzes...

Åá≤

*passant la targeta urbana apliquem un 3% de descompte

També fem coques d’espelta!!


28

Revista de Vic

Cristina Masramon

J

El vigatà que col.leccionava estrelles

osep Pratdesaba i Portabella va néixer a Vic el 6 d’agost de 1870 i, va morir amb 96 anys el 20 de gener de 1967. Fill de comerciants d’una Merceria de Vic, de petit el van portar a Barcelona per fer d’aprenent en una botiga i assegurar el futur de la gestió del comerç familiar. Seguidament va anar a Olot on va aprendre l’ofici de rellotger i assistia d’oient a classes de física al Seminari. Va cursar estudis d’enginyeria, dibuix i francès. Però amb només 15 anys va descobrir la seva passió i vocació: l’astronomia. La culpa va ser d’una pluja d’estels que el va impressionar de tal manera que es va endinsar en els estudis de la ciència. Considerat un dels savis de la nostra terra, estudiós metòdic i ordenat, combinava les matèries amb l’estudi de les llengües mortes. El 1910 se’l buscà per a participar en la fundació de la Societat Astronòmica de Barcelona, esdevenint membre actiu i soci fundador. Un any més tard fundava la Societat a Espanya i Amèrica. De mica en mica es va relacionar amb estudiosos del tema que el van anar aconsellant per aconseguir el seu somni: el 1909 va ser el moment en què va poder equipar el seu propi observatori, construït al terrat de casa seva. El primer observatori que inaugurava el 1909 estava ubicat a can Cassa de la Plaça Major. Al terrat hi va adaptar una habitació de planta hexagonal, coronada amb una cúpula giratòria. Des d’aquest observatori va fotografiar al Halley (maig 1910) entre altres fenòmens. L’observatori de la Plaça Major hi va ser fins al 1916, moment en què es va traslladar al carrer de l’Escola, després de casar-se en segones núpcies el 1913, amb Dolors Riera i Niubó. En aquesta època també va mostrar interès per la meteorologia, muntant una estació meteorològica al col·legi dels Germans Maristes de Vic, incorporant-lo el 1914 a la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya. L’estació va funcionar fins al 1936. Era una persona propera i es coneix una anècdota viscuda a la ciutat de Vic: un dia se li demanà a un jove que li anés a preguntar a quina hora plouria. El dia era força clar i feia sol. Pratdesaba, acostumat a les preguntes d’aquell tipus i sovint a bromes en relació al temps, va contestar sense immutar-se: “a les tres de la tarda”. Curiosament aquell dia de sol, a les tres de la tarda va canviar, i es va posar a ploure bruscament.

La seva màxima obra va ser la creació de l’observatori a la ciutat de Vic. D’aquest observatori se’n parla a la Revista Ibèrica, numero 159 de l’any 1917 on i fa l’oferiment a tots els amants de l’astronomia a contemplar les meravelles del cel “on es veu resplandir l’infinita sabiduria de Déu i l’esperit s’enlaira acostantse a son Criador”. L’observatori del carrer de l’Escola era més gran i més ben equipat; el va construir al terrat. Comptava amb una cúpula de ferro de 4,5 metres de diàmetre, dissenyada pel mateix Pratdesaba. En l’exterior de la cúpula encara avui s’hi mostra pintat els símbols del zodíac, acompanyats d’una inscripció abans citada. Pratdesaba va treballar l’observació planetària, participant en campanyes d’observació sobre Mart el 1939, el 1950 i el 1954. Va col·laborar amb nombroses revistes especialitzades a escala internacional. Va formar part de la Societé Astronomique de France, amb medalla de bronze i amb mèrits reconeguts

per la Lunar Society Astronomick. Va ser un dels descobridors de l’anomalia tèrmica de la Plana de Vic junt amb el Dr. Fontseté. La ciutat de Vic en l’any 1948, el va honorar amb la Medalla de Plata. En l’acte d’entrega el Dr. Joaquim Febrer, professor d’Astronomia de la Universitat de Barcelona li dedicà un emotiu discurs que va ser transcrit en la Revista científica “Urania” òrgan oficial de la Unió Nacional d’Astronomia i Ciències Afins. Per altra banda la Societat Astronòmica Lunar de Londres, creada el 1957, va prendre l’acord de posar el seu nom a un dels cràters de la Lluna; amb el seu nom donava representativitat a la ciutat de Vic essent present a la Lluna amb el nom de “Cràter Pratdesaba” un cràter de 100 km de diàmetre situat a l’àrea del mar Austral. Avui aquest nom, com d’altres, va ser substituït per una altra nomenclatura. Un altre reconeixement va ser en el Ple Municipal de l’Ajuntament de Vic del 30 de gener de 1980, quan es va decidir dedicar un carrer de la ciutat posant el seu nom en reconeixement


a la seva tasca: carrer de Josep Pratdesaba, al barri de l’Horta Vermella. Pratdesaba als seus 92 anys deixava en testament la seva donació a la ciutat de Vic: ”Jo, Josep Pratdesaba Portabella, practicant fidel de la religió catòlica, fill de Vicenç i de Maria, natural de Vic, vidu de primeres núpcies de Dolors Osona Viñeta, de quin matrimoni no obtenguda descendència; i vidu en segones núpcies de Dolors de Riera Niubó, beneïdes per Déu amb la gràcia d’una filla, llego a Vic el meu observatori astronòmic format, entre altres elements, per un telescopi refractor equatorial doble astrofotogràfic; per un telescopi meridià amb pèndul sideral; un objectiu astrofotogràfic i una col·lecció de quadres i diapositives d’objectes astronòmics ...”. Després de diverses gestions per condicionar el local o traslladar-lo, actualment l’observatori topa amb problemes de dimensions per acollir grups, i tampoc hi pot acollir la biblioteca de consulta, per manca d’espai. El seu fidel deixeble, Manuel Serinarell i Mir va néixer a Vic el 9 d’agost de 1909, va ser ordenat sacerdot el 1932. Amb tretze anys va assistir a una classe a l’observatori Pratdesa-

ba, on quedà impressionat i interessat en la matèria. Serinarell va demanar a Pratdesaba poder assistir a l’observatori per realitzar contemplacions de l’eclipsi parcial de sol produït el 1924. Aleshores van iniciar-se llargues sessions i trobades entre els dos estudiosos. A partir de 1954 va realitzar l’observació diària al sol; estudiós de matemàtiques realitzava diversos càlculs d’efemèrides de fenòmens astronòmics. Interessat amb la meteorologia, va col·laborar amb el Patronat d’Estudis Osonencs realitzant resums meteorològics. Va ser membre de nombroses associacions internacionals, com el seu mestre Pratdesaba. El Ple del 30 de juliol del 1990 l’Ajuntament de Vic l’homenatjava posant el seu nom a un carrer de la ciutat (carrer entre el carrer Canigó i el carrer de Torelló), i el 1992 el Patronat d’Estudis Osonencs el nomenava soci d’honor. Va morir el 2001 essent recordat per tots els vigatans com “Mossèn Passiu-ho bé”; el seu caràcter amable i de personalitat singular, fa que se’l recordi per la salutació que feia a tothom quan el creuaves pel carrer. Serinarell va donar el seu telescopi, divers material i la seva biblioteca a l’Agrupació As-

tronòmica d’Osona; associació que va fundar el 1987 que agrupava a tots els interessats de la comarca en astronomia. Bibliografia Ausona, 17 de juny de 1978 Ausona, 25 de maig de 1984 Bernat, Paqual. Vicgrafies. Científics. Eumo editorial, Vic, 2005 Pratdesaba, Josep; Revista Ausa Vol 1. Núm. 8. “¿Astronomía? ¿Astrologia?”. Vic, 1954 Revista Ausa. Vol. 5. Núm. 54-55. Josep Pratdesaba Portabella (1870-1967). Vic, 1967 Rocafiguera, Francesc; Nomenclàtor. Els noms dels carrers de Vic. Ajuntament de Vic, 2012 Serinarell, Manuel (Pbre). Revista Vich. El señor Pratdesaba, su personalidad y su obra. Vic, 1964

Revetlla de Sant Joan Dinars familiars Celebracions Carta i menú Vine a dinar… a sopar… a disfrutar Vine i deixa’t portar

A 10 MINUTS DE VIC

Mas La Rovira Restaurant Carretera GiV 5441 km2. 17405 Espinelves

93.103.80.05

info@maslarovira.cat


30

Revista de Vic

Sagals d’osona

Oriol Casellas

AVANÇANT A BON PAS

E

ls Sagals d’Osona continuen avançant a bon pas per la temporada castellera, a mesura que s’acosta l’actuació castellera de festa major de Vic.

diumenge 7 de juny s’actuà a Centelles, la segona casa dels Sagals, en una diada que fou de nivell, ja que les colles convidades, Moixiganguers d’Igualada i Nens del Vendrell, van oferir també un bon repertori.

El mes de maig va ser considerablement bo pels Sagals que s’anotaren els primers 4de8 i 2de7 de l’any, i el juny ha començat de forma semblant.

Així doncs, i després d’un intent desmuntat, els Sagals descarregaren el segon 4de8 de l’any, castell que va anar perdent les mides després de l’aleta i es va haver de suar per descarregar. Tot i així, tampoc va perillar amb excés.

L’últim cap de setmana de maig la colla féu un viatge de dos dies a la localitat nord-catalana d’El Barcarès, al Rosselló, convidats amb motiu de la inauguració de l’exposició de pintures castelleres de la vigatana Rosa Bayot, castellera dels Sagals. Fou un cap de setmana fantàstic i l’acollida dels amfitrions fou immillorable. En definitiva, una d’aquelles sortides que ajuden a fer colla i a cohesionar l’entitat. Es feren dues actuacions i els castells que s’hi realitzaren foren el 3de7 amb agulla, el 3de7, el 5de6, el 3de6, el 4de6,el pilar de 5, etc. Ja tornats a terres osonenques, el

A segona ronda es descarregà el 7de7 i a tercera ronda el 5de7. Així doncs, diada tranquil·la i positiva pels Sagals que encaren ara unes setmanes clau amb vista a la festa major vigatana, diada més important de l’any pels osonencs. Per la seva banda, les colles convidades van fer la mateixa actuació amb el 4de8, el 5de7 i el 4de7 amb agulla. Així doncs, les tres colles a plaça van tenir en el 4de8 el seu millor castell i van confirmar Centelles com una de les places castelleres més impor-

tants de la comarca, i molt probablement la millor pel que fa a públic. En el que queda de juny els Sagals actuaran a Santpedor i a Taradell, dues actuacions que serviran per acabar d’afinar la forma i així poder fer una festa major fantàstica, i és que enguany la diada castellera que es celebrarà el 12 de juliol, pot ser de molta envergadura, ja que tindrem com a colles convidades a dues de les formacions anomenades de “gamma extra”, és a dir, del sostre casteller: els Minyons de Terrassa, colla que està realitzant una temporada sublim i que l’any passat va descarregar el monstruós 3de10 amb folre i manilles; i els Castellers de Barcelona que enguany han fet els castells de 9 més matiners del seu historial i que l’any passat va assolir castells de la magnitud del 9de8. Serà sense dubte una actuació fabulosa amb grans castells per part de les tres colles i que posarà per un dia Vic en el focus de mirades de tot el món casteller.


I

www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19

EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT

NICS C E T S R E D E CORR

ATIQUES IM L C IO B S PERGOLE

PARASOLS

! ! S S L L A A D D N N E E TT S S L L E E D D A A R R O O H A EESS LL’’H RA AR A

IÓ LED C A N I M U L . IL

S

OT TIPU T E D S L A D TEN

I TAMBÉ... TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS... CORTINES TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS... ,PAQUETOS,DE ENROTLLABLES AMB SCREEN...


32

Revista de Vic

VIC CENTRE – VENDA Pis de 117 m² 4 habitacions, 2 banys Plaça párquing 150.000 €

MUNTANYOLA MASIA EN VENDA Preu 300.000 €

L’ESQUIROL – VENDA Casa de 165 m² 3 habitacions, 1 bany Garatge i jardi. 60.000 €

VIC – VENDA OPORTUNITAT Constructor Casa en un solar de 200 m² Preu 150.000 €

VIC PISOS OPORTUNITAT EN VENDA Pg. Generalitat 54.000 € Passeig Pep Ventura 36.000 € Carrer Virrey Avilés 47.000 € Carrer Sant Joan Bosco 37.000 € Ronda Ausetans 44.000 € Carrer Torelló 29.000 € Passeig Pep Ventura 58.000 € amb ascensor Ctra. de la Guixa 59.000 € amb ascensor


Busquem inversors per pisos de lloguer. (garantim el lloguer) *Necessitem pisos de lloguer per la nostra cartera de clients. RENDIBILITAT M ÍNIMA GARANTIDA OBRA NOVA EN VENDA RODA DE TER

VENDA – VIC ZONA CENTRE

VENDA – VIC ZONA CENTRE

FOTO 113

FOTO 114

FOTO 115

8 pisos, 5 moblats i tots llogats, despeses de comunitat molt baixes, no ascensor, no garatge. Alta rendibilitat.

Dúplex 3 hab., terrassa 10m2, totalment reformat, exterior

Pis 1 hab. doble, cuina americana

Demana informació Ref. 6305

Preu: 110.000€ Ref. 00203 equipada, garatge, ascensor ENTRADA + 347€ mensuals Ref. 10595

Comprar i vendre és fàcil, ho complicat es fer-ho be. Estem al teu costat de principi a fi, “COMPARA’NS” www.pislloguervic.com www.pisosembargats.es www.totvic.cat www.activatimmobiliaries.com HABITATGE, Plaça Estació, Nº 8 VIC (Bcn.) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com


NOU FORD C-MAX

Un cotxe intel·ligent i amb estil amb tota la tecnologia i l’espai que necessita la teva família. I l’osset, també. ford.es

14.390 € o 150 €/mes Entrada 3.785 €. Quota final 7.234,50 € (37 mesos).

Gamma Ford C-MAX: consum mitjà combinat de 4,1 a 8,2 l/100 km; emissions de CO2 de 105 a 149 g/km. Nou Ford C-MAX Compact Trend+ 1.6 TI-VTC 85 CV (63 kW) amb climat. autom. + consola amb reposabraços. Llandes de 16” i llums LED diürns. L’oferta inclou IVA, IDMT, transport, dte. promo., aport. concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E. a través de la campanya “Vine a Ford Crèdit Clàssic”, amb permanència mín. De 24 mesos. Preu f. 14.389,50 €. Entrada 3.785 €. Import total del crèdit 10.604,50 €. 36 quotes de 150 €/mes. Quota final 7.234,50 €. Com. obertura 360,55 €. TIN 7,35%. TAE 9,20%. Import total ajornat 16.780,05 €. Subjecta a l’aportació del Pla PIVE del Govern. Vàlida a la Penín. i Balears fins a final de mes. No comp. amb altres dtes. El model mostrat podria no coincidir amb l’ofert. ford.es

Revista de Vic 10 juny 2015  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de T...

Revista de Vic 10 juny 2015  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de T...

Advertisement