La Revista de Vic Del 15 de Setembre al 15 d’octubre de l’any 2014 Nº1 PUBLICACIÓ GRATUÏTA
Revista independent de la Ciutat de Vic LAREVISTADEVIC.CAT
Salut Laura Folgarolas “Essència” Pagina 7
La recepta
Restaurant l’ Ona Pagina 11
Mercat de Mùsica Viva de Vic Comença la festa Pagina 16
Relats
Somnis amb els ulls tancats Pagines 22
L’ entrevista Elisabet Jorquera Pagina 8-9
La història de Vic Història de la ciutat Pagina 14
Editorial Xavi Ruiz Pagina 4
Sagals
“Força, equilibri, valor i seny”
Sagals d’Osona LA REVISTA DE VIC1
RESTAURANT
Sofia
Després de més de 30 anys d’història... No deixis que t’ho expliquin!
Esmorzars de forquilla
Menú diari i molt més...
RESTAURANT
Sofia
Crta de Roda, 65 08500 Vic 938 891 341 /barrestaurantSofia 2 LA
@rstaurantsofia
REVISTA DE VIC
RESTAURANT
Sofia
LA REVISTA DE VIC
EDITORIAL
Mai no és massa tard per tornar a començar XAVI RUIZ
Vic
“
Mai no és massa tard per tornar a començar”, o almenys això és el que deia el grup Sopa de Cabra.
Escriure aquest editorial m’ha fet pensar en un amic, perquè aquesta revista porta una mica d’ell. Sempre em deia que pots aconseguir tot el que et proposis. Creia en mi, i jo creia en ell. No s’equivocava. I així podem dir que neix la idea de fer una revista de Vic.
Com és que Vic no té una revista que parli de la seva història, dels seus costums, de la seva cultura, de la seva gent, d’on anar, i què fer? Només havíem de pensar en una publicació per a la ciutat i la gent que la visita, que no saturi de publicitat (sense que tampoc no en falti, això sí). I sobretot: intentar oferir contingut que pugui interessar a la gent. Tenint tots els ingredients anteriors, només fa falta cuinar-los adientment. No cal dir que a Vic en tenim de molt bons, de cuiners: gent que sap fer les coses com cal, que s’involucra en els afers ciutadans i que fa allò que li agrada.
Esperem poder aportar dades de la nostra ciutat tant a aquells que hi viuen com a aquells que han de venir. Perquè si ens ho proposem ho podem aconseguir. DIRECTOR: Xavi Ruiz
LA REVISTA DE VIC3
LA REVISTA DE VIC
LA REVISTA DE VIC
L
A REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució només a Vic. Una publicació que va destinada a la gent de Vic i rodalies sense deixar de banda als turistes. Anem de 24 a 32 pagines a tot color,
QUI SOM? DIRECTOR: Xavi Ruiz DISSENY: lasensacio.cat REDACTORS: Xavi Ruiz Oriol Casellas Consol Laura Folgarolas Cris
amb un paper i una impressió cuidada fins a l’últim detall, perquè tant el client com el lector gaudeixin veient i llegint la revista. El contingut és divers, però li hem donat molta importància a la gent de la ciutat, comerços i costums, així és que cada número parlarà de la Colla Castellera Sagals d’Osona i de la història i el dia a dia de la ciutat.
EN AQUEST NUMERO
Salut
Obesitat i sobrepés
7. Laura Folgarolas. “Obesitat i sobrepés, apunts per tenir en compte”
Pàgina 07
Sagals d’ Osona 12-13. Oriol Casellas. “El món casteller és una de les expressions més vives, espec-
CORRECCIÓ: M.R
taculars i en creixement de la cultura
FOTOGRAFIA DE LA PORTADA: Lurdes López
popular catalana”.
WEB: larevistadevic.cat
Reportatge
PUBLICITAT: La Revista de Vic
8-9. Elisabet Jorquera. “Justícia és una paraula molt abstracta: el que és just per
TIRADA: 5000 exemplars FACEBOOK: larevistadevic TWITTER: @larevistadevic
DIPOSIT LEGAL: B 18552-2014
ET VOLS ANUNCIAR A LA REVISTA DE VIC? info@larevistadevic.cat
655 45 42 33 4 LA
REVISTA DE VIC
També incloem reportatges, salut, guia esotèrica, passatemps, articles, guies d’oci i moltes coses més. El preu de la revista és totalment gratuït, és la millor manera d’arribar a tothom. I també li donem molta importància a Internet, ja que anirà tot lligat i publicarem a internet tot el que publiquem a la revista i més.
Sagals d’Osona Pàgina 12-13
a uns no ho és per als altres. La justícia que imparteix un jutge consisteix a donar solucions als casos en què les dues parts no l’han sabuda trobar”
LA REVISTA DE VIC5
LA REVISTA DE VIC
MODA
Look senzill i amb un toc personal CRIS
Vic
P
osis el que et posis, només cal que hi afegeixis el complement essencial: un maxi collaret.
En trobaràs de totes les formes i colors. Tria el que més t’agradi i atreveix-te a combinar-lo amb una samarreta, amb una camisa estampada o amb un conjunt bàsic. Si en busques per a una ocasió especial, un de color daurat o negre serà el complement ideal. I per als teus looks més informals, aposta per un collaret de colors vius. Fes-hi una ullada, t’agradaran!
PINTEREST: PATRICIA ESPINOZA
6 LA
REVISTA DE VIC
PINTEREST: BONNIE BROADWELL
LA REVISTA DE VIC
SALUT
Excés de pes i obesitat Apunts que podem tenir en compte per prevenir-los LAURA FOLGAROLAS
Vic
L
a societat actual ha passat d’una dieta tradicional basada en el consum de fruites, verdures, llegums i altres menges altes en proteïnes a tenir una dieta completament desequilibrada en la qual predominen els aliments precuinats, els envasats, els que porten excés de sucre, greixos, sal i farines refinades. Si a aquest canvi alimentari hi sumem la falta d’exercici físic, el nostre cos respon amb excés de pes o obesitat. Aquests problemes de pes solen portar implícits altres problemes de salut com diabetis, hipertensió, cansament, colesterol, etc. Una dieta desordenada, en la qual manquen la fruita, els cereals (inte-
“Problemes de salut com: diabetis, hipertensió, cansament, colesterol...” grals especialment), la verdura i les proteïnes de qualitat provoca desequilibris en el nostre cos que, a la llarga, ens poden passar factura.
Apuntem les següents recomanacions: 1- Fer entre 4 i 5 àpats al dia. 2- No saltar-se cap àpat. 3- Beure 2 litres d’aigua al dia. 4- Evitar qualsevol producte processat, envasat i precuinat. 5- Realitzar alguna activitat física diària o bé entre 3 i 4 cops a la setmana. 6- Intentar ajustar al màxim el consum de calories que es necessiten cada dia. 7- Evitar picar entre hores. 8- Augmentar el consum de verdures, fruites i proteïnes vegetals. 9- Respectar les hores de descans i dormir adequadament du-
rant la nit per tal de portar a terme tots els processos de regeneració del nostre cos. 10- Evitar al màxim el consum d’alcohol. Aquestes són algunes de les recomanacions que us deixem des d’Essència; sabem que no son cap novetat, però no ens cansem de repetir-les per tal de fomentar un estil de vida saludable. Us recordem els nostres tractaments RXZ ,remodelació corporal per zones i el tractament mesodrenabòlic per remodelar el nostre cos i alhora perdre pes. També oferim un servei de dietes personalitzades. Deixa que t’ajudem a aconseguir els teus objectius. Encara hi ets a temps! Essència, centre d’estètica científica Av. Olímpia, 7 (baixos) 08500 - Vic Barcelona Tel.: 93 883 66 70 www.essencia.cat essencia@essencia.cat
LA REVISTA DE VIC7
L’ENTREVISTA A:
Elisabet Jorquera
Procuradora dels Tribunals de Vic REDACCIÓ
Q
Vic
uè és un procurador dels Tribunals? Aquesta és la pregunta que m’han fet més vegades a la vida! El procurador és un professional liberal, llicenciat en dret que s’ha especialitzat concretament en el dret processal. El dret processal és aquell que regula un procediment judicial, que contempla quins són els terminis per presentar un escrit, un recurs, o bé com es procedeix davant d’una resolució judicial. És difícil explicar la professió davant de les persones que desconeixen el món del dret, però jo la defineixo moltes vegades fent una comparació amb la medicina. Una persona estudia la carrera de medicina i quan acaba pot ser metge de capçalera o especialitzar-se en alguna de les branques de la medicina general. Així mateix, el llicenciat en dret pot especialitzar-se en l’advocacia o en la procuradoria. Si, a
més, estudia oposicions, pot accedir i rep totes les notificacions del cas, les a altres professions com la de notari, llegeix i actua segons el que s’escau jutge o secretari judicial. en cada cas. Per exemple, si rebo una notificació d’un client que ens dóna el - Quina diferència hi ha, per termini de 3 dies per citar testimonis tant, entre l’advocat i el procu- pel judici, jo li trasllado a l’advocat i rador? redacto l’escrit sol·licitant els testimoLes dues professions comporten ser nis que l’advocat vol i que necessitarà llicenciat en dret. el dia del judici per L’advocat és qui defensar el seu LA FRASE defensa el cas del client i portar a terclient i el procurador “S’ha de valorar molt la feina me la seva estratèqui el representa i d’un jutge el qual ha de mi- gia processal. agilitza i dóna impuls al procediment, qui rar de ser el més imparcial -Es pot exercir dóna la cara en reles dues profespresentació del client possible quan els propis inte- sions a la vegadavant del jutge i del ressats no han sabut arreglar da? funcionariat i també Actualment no. és la mà dreta de els seus problemes sols.” Existeix incompal’advocat. tibilitat entre la feina d’advocat i procurador i els codis Per tal que m’entenguis, l’advocat es deontològics ho prohibeixen. Ara bé, qui estudia el cas, qui el prepara, qui en breu podria publicar-se una llei defensa el seu client davant del jutge i que permetria la compatibilitat entre parla el dia del judici. El procurador es professions, de manera que l’advocat qui presenta la demanda redactada podria exercir de procurador i a la inper l’advocat, presenta tots els escrits versa.
FOTO: Sala de Vistes del Jutjat de Vic
8 LA
REVISTA DE VIC
-Això és una bona o una mala notícia? Personalment, considero que és un invent. S’ha de veure com funciona. Tenir un procurador que representa el client és pràctic i ajuda a agilitzar el procediment i a controlar l’expedient. Si eliminen la incompatibilitat i l’advocat decideix portar íntegrament els temes, tindrà doble feina i doble responsabilitat. I el procurador que vulgui exercir d’advocat, exactament igual. En el meu cas, jo no voldria exercir d’advocada. Ja tinc prou pressions amb una sola feina. Si mai canviés de feina, em dedicaria a una professió amb no tants maldecaps o obriria una herboristeria, o em faria mestra de nens petits, amb tot el respecte a les mestres, que sé que també tenen molta feina.
-Què comportaria aquesta duplicitat professional a la persona que ha de portar un cas al jutjat? Per una banda, per al client podria suposar algun problema en el seu expedient, com lentitud o manca de recepció d’alguna notificació, la qual cosa seria molt greu, perquè es pot perdre un cas si les notificacions no són llegides pel professional. I per altra banda, econòmicament, potser el plet valdria menys diners si no s’haguessin d’abonar els honoraris del procurador. Tot i així, en augmentar la feina i la responsabilitat, l’advocat es veuria obligat a augmentar els seus honoraris. Per tant, s’acabaria pagant el mateix. -Així, doncs, seria contraproduent? No. Seria una revolució del sistema judicial que, un cop s’estabilitzés, potser acabaria funcionant millor. Però com tot invent, pot funcionar o no. -Des de quan exerceixes de procuradora a Vic? Ara farà 4 anys. Vaig començar el dia del meu aniversari de l’any 2011. -Tinc entès que ets la procuradora més jove de Catalunya? Ara ja no! Ho era, vaig jurar el meu càrrec amb 23 anys. -Alguna anècdota divertida que t’hagi succeït a la feina? Malauradament, no hi ha massa coses divertides en aquesta professió… però potser el que més gràcia em va fer és portar la separació i la recon
FOTO: La procuradora Elisabet Jorqera llegint La Revista de Vic.
ciliació de la mateixa parella. Alguna bona notícia de tant en tant! -Es cometen molts delictes? Més dels que m’imaginava. -I augmenten els casos de desnonament? Estan a l’ordre del dia, però potser s’ha estabilitzat la situació. Els divorcis i els desnonaments, així com les execucions hipotecàries són el que més col·lapsa el sistema judicial. -Creus en la justícia? Justícia és una paraula molt abstracta: el que és just per a uns no ho és per als altres. La justícia que imparteix un jutge consisteix a donar solucions als casos en què les dues parts no l’han sabuda trobar. S’ha de valorar molt la feina d’un jutge, el qual ha de mirar de ser tan imparcial com sigui possible quan els propis interessats no han sabut arreglar els seus
problemes sols. Fora dels jutjats, si la gent volgués, es podrien fer les coses més justes encara, però els humans ens compliquem la vida. Crec en una justícia diferent de la que s’estudia a la carrera de Dret. -Què recomanaries a una persona que estigui immersa en un procediment judicial actualment? Recomanaria paciència ja que els processos judicials són lents, i que mirés de fer el possible per arribar a una solució extrajudicial amistosa.
ELISABET JORQUERA MESTRES Procuradora dels Tribunals
www.jorquera-procuradora.com
ET VOLS ANUNCIAR A LA REVISTA DE VIC? info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 LA REVISTA DE VIC9
LA REVISTA DE VIC
SAPS?
Es pot tornar a congelar un aliment descongelat?
D
e poder, es pot; una altra cosa és que sigui recomanable. Hem sentit tota la vida que no s’ha de congelar dues vegades un mateix producte, però… Quin n’és el motiu? Pot tenir conseqüències per a la nostra salut? Hi ha diverses raons per evitar congelar un aliment que ja ha estat descongelat: Perd les seves propietats nutritives i el seu sabor. Els aliments tenen un alt percentatge d’aigua que, en experimentar temperatures sota zero, comença congelar-se i a formar macrocristalls. Aquestes partícules cristal·lines trenquen les estructures internes del producte, que perd teixit conjuntiu i és incapaç de retenir tota l’aigua essencial dels aliments, on es concentren el sabor i els nutrients. Perd la seva textura. A causa del procés anteriorment, quan descongelem un producte observem que deixa anar una gran quantitat de líquid (el que no és capaç de conservar). Cada vegada que és sotmès a aquests canvis, el producte esdevé més i més sec. Deixa de ser un aliment segur. Quan congelem un aliment, estem congelant també els microorganismes que conté. Determinats bacteris moren a baixes temperatures, però no tots: els anomenats psicròfils no només resisteixen el fred, sinó que, de fet, poden multiplicarse en aquestes condicions. Quan hi ha aquests bacteris en altes quantitats en el producte que consumim, poden generar malestar i produir intoxicacions en el nostre organisme. 10 LA
REVISTA DE VIC
Com podem minimitzar el risc? a) El descongelat lent no és suficient. És recomanable evitar el microones o l’aigua temperada per a una descongelació ràpida. L’ideal és deixar que guanyi temperatura d’un dia per a l’altre al frigorífic. En qualsevol cas, és freqüent que en aquest procés el desenvolupament de bacteris continuï actiu. b) Cuinar el producte abans de tornar-lo a congelar. En sotmetre l’aliment a temperatures elevades, per exemple mitjançant la cocció, eliminarem gran part dels microorganismes. Si tornem a congelar-lo, és preferible fer-ho juntament amb els sucs resultants del cuinat. c) No congelar aliments calents. Si hem decidit cuinar-lo prèviament, hem d’esperar que l’aliment es refredi. A l’hora d’introduir un producte calent al congelador la temperatura d’aquest electrodomèstic augmenta notòriament, cosa que produeix -a
banda d’un consum energètic més elevat- la descongelació parcial de la resta de productes. d) Congelar porcions mitjanes. Si introduïm al congelador un tros gran d’aliment, trigarà, previsiblement, molt més temps a congelar-se i en el procés es formaran cristalls més grans de gel (els que produeixen majors alteracions). Si, per contra, congelem un paquet petit, trigarà menys temps a assolir la baixa temperatura i els cristalls seran més petits, però la superfície del producte que està exposada a les alteracions és major que en el tros gran. Què passa si es trenca la cadena de fred? No és recomanable fer la compra i trigar tres hores a arribar a casa amb les pizzes mig descongelades. Si es trenca la cadena de fred, l’aliment patirà alteracions i es formaran bacteris. La presència de gebre i de grans cristalls poden ser pistes que el procés de congelació ha estat deficient.
LA RECEPTA
Els Ous “Cabrejats” de l´Ona
Ingredients: * 250 g de patates monalisa * 2 ous * Allioli suau * Tomàquet fregit amb ceba confitada * Oli d’oliva 0,4 * Sal Elaboració:
Pelarem les patates i les tallarem. A continuació les posarem a fregir a 120º C. Un cop estovades, les escorrerem i al moment de servir posarem l’oli a 180º C i les daurarem una mica. Per fer la salsa de tomàquet, sofregirem la ceba i hi afegirem el tomàquet fregit i sal al punt. Tot seguit, en una altra paella amb oli
ben calent, fem els ous ferrats. Finalment, abans de servir el plat, posarem les patates al punt de sal; i per sobre, la salsa de tomàquet, l’all i oli suau i els ous fregits. En el nostre restaurant un cop servit a taula i davant del client el cambrer
farà l’últim pas que és “cabrejar-los Al restaurant l’Ona aquest plat forma part del menú tots els dimecres i divendres. Cuiner: Andreu Gómez
LA REVISTA DE VIC11
SAGALS D’OSONA
SAGALS “Força, equilibri, valor i seny” ORIOL CASELLAS
Vic
E
l món casteller és una de les expressions més vives, espectaculars i en creixement de la cultura popular catalana. Si bé les àrees originàries dels castells es troben al Camp de Tarragona, des de ja fa unes dècades el fet casteller s’ha anat estenent al llarg del territori fins a arribar a les quasi vuitanta colles castelleres actuals.
Des d’aquell moment, els Sagals van patir una davallada progressiva en el nivell dels castells, fins a perdre pràcticament la categoria de colla de vuit els anys 2009 i 2010. Va ser sobretot a partir del 2011, amb una entrada molt important de nous castellers, quan la colla va començar a revifar i va recuperar tant el 3de8, com el 4de8 i el 2de7, castells que s’han plenament consolidat des d’aleshores, amb uns grans registres d’èxit.
La passada festa major de Vic, els Sagals van intentar fer un pas més i acompanyar el 3 de 8 i el 4 de 8 Els Sagals d’Osona, colla caste- amb el 2 de 8 amb folre, castell que llera de la nostra comarca, són una fa deu anys que no coronen. Tot i d’aquestes colles nascudes en la gran entrebancar-s’hi dues vegades per la onada de creixement que foren els diada vigatana, segur que ben aviat anys noranta del segle XX. Concreta- la tornaran a provar. I perquè així siment, es van fungui caldran molts dar a la primaveosonencs per fer LA FRASE ra de l’any 1997 pinya. i van començar els seus assajos Així doncs, al Club Pocket convidem tothom Bikes de Vic. a participar en una activitat que La diferència aglutina persodels Sagals resnes de totes les pecte a les colles creades la mateixa edats, sexes, orígens i condicions època fou la precocitat i l’èxit en nous socials. A fer castells hi és benvingut reptes castellers. Un any després de tothom, i tothom hi té cabuda, perquè fundar-se, es van assolir ja els primers la varietat de posicions i tècniques en castells de set pisos; als cinc anys, els castells possibilita la participació els primers castells de vuit pisos. Així de persones de totes constitucions fíes van signar dues grans temporades siques. En una colla castellera conviu els anys 2004 i 2005 setmanalment gent molt diversa que comparteix un objectiu comú: fer bé
“Es fundaren a la primavera de l’any 1997 i començaren els seus assajos al Club Pocket Bikes de Vic”
12 LA
REVISTA DE VIC
els castells i fer-los tan alts com es pugui. El lema casteller és “força, equilibri, valor i seny”, però fer castells és molt més que això. És sacrifici, entrega, esforç, superació personal i col·lectiva, i també germanor, solidaritat, amistat, celebracions, alegries, festes i bons moments. Els Sagals són uns dignes representants d’Osona a tot el món casteller i ara han de créixer encara més. Des d’aquí, animo els osonencs a formar-ne part a fi que això sigui possible. Els trobareu assajant a l’edifici de La Central tots els dimarts i divendres de 20.30h a 23h. Amb tu, un pis més!.
FOTO: Actuació a Súria dins del calendari 2014 dels Sagals d’Osona.
LA REVISTA DE VIC13
LA REVISTA DE VIC
DESDE DINS...
La història de Vic Breu història de la ciutat
L
LA REDACCIÓ Vic
’origen de la vila es remunta a la romanització del segle III abans de Crist i va durar fins al segle I de la nostra era. Llavors Vic es deia Ausa. No va ser fins al segle V -a les acaballes de l’Imperi romà- que el cristianisme va arrelar a la nostra terra. La prova inequívoca del seu èxit va ser la construcció d’una catedral. El projecte, tanmateix, es va veure truncat arran de la invasió islàmica l’any 718. Durant el segle X, Guifré el Pilós, el qual, entre d’altres càrrecs, va ostentar el de comte d’Osona, va impulsar la repoblació amb la construcció d’una nova catedral, (l’anterior fou arrasada pels islàmics) i va cedir bona part de les terres a l’Església. Així, doncs, Vic va quedar dividit en dues parts: els territoris pertanyents als Montcada -un llinatge noble ben prestigiós- i l’Església, cosa que va produir nombrosos enfrontaments, fins que el rei Alfons el Magnànim (1396-1458) va comprar als descendents dels Montcada primigenis la seva partida de terra. D’aquesta manera, es van unificar la ciutat de Vic. A las acaballes del segle XV es van donar franqueses (és a dir, condicions d’exempció de prestació de les càrregues o d’impostos) als menestrals d’Occitània per tal de fer créixer el nivell social i econòmic de la zona, la qual cosa va comportar una important remodelació de la ciutat, ja amb gremis organitzats de teixidors, sabaters, ferrers, paraires i d’altres. Va ser aleshores que la població es va
14 LA
REVISTA DE VIC
perfilar com un centre comercial gens negligible.
perquè no disposava d’un canal que portés aigua del Ter.
A finals del segle XVII, Catalunya era terra de bandolers. Aquest fet, juntament amb algunes dificultats dels pagesos va posar fi a un període de creixement (que, lògicament, s’ha d’entendre en un marc politicosocial molt més ampli, no cal dir-ho). Arran de la Guerra dels Segadors (16401652), es van enderrocar els ravals de la ciutat l’any 1655. La fase de reconstrucció va durar quasi divuit anys
El món vigatà es va començar a moure a passes gegants gràcies als nous avenços de l’era industrial: l’arribada del ferrocarril i la construcció de noves vies de comunicació van obrir Vic al mercat exterior, i van compensar la marxa d’aquelles indústries amb nous habitants que anaven arribant a la zona. Cal fer notar que Vic, a finals del segle XIX, tenia ja més de tretze mil habitants.
El Decret de Nova Planta de l’any 1716 va designar Vic com a cap de corregiment, la qual cosa va propiciar un nou creixement econòmic gràcies a les manufactures de cotó, l’espardenyeria i l’adoberia.
Durant tot el segle XX, i malgrat la Guerra Civil Espanyola, Vic va anar creixent gràcies, primerament, a la indústria dels anys vint i, en segon lloc, durant el franquisme, a les successives onades migratòries procedents del sud d’Espanya i, a l’últim, a la població magrebina que darrerament ha anat consolidant el projecte de ciutat acollidora, rica i projectada cap a un futur sense límits.
Arribat el segle XIX, amb la revolució industrial, moltes fàbriques es van instal·lar en pobles propers a Vic, més que no pas al nucli, bàsicament
LA REVISTA DE VIC
Agricultura · Alimentació · Horticultura Jardineria Drogueria · Ramaderia Alimentació animal · Complements animals
També obrim els diumenges!
LA REVISTA DE VIC15
LA REVISTA DE VIC
LA MUSICA
26a edició del Mercat de Música Viva de Vic
E
sud d’Europa, el MMVV crea xarxes internacionals de professionals i genera nous espais de creació fomentant la col·laboració entre artistes de tot el món.
LA REDACCIÓ Vic
l Mercat de Música Viva de Vic és un punt de trobada professional que reuneix tots els sectors de la indústria
musical.
A nivell estatal, Vic és la plataforma per a totes les comunitats autònomes que presenten els seus grups, creen complicitats, i generen espais de cooperació i intercanvi en el marc d’un esdeveniment únic a tot el territori espanyol.
Des del 1989, durant quatre dies del mes de setembre, la ciutat de Vic acull agents de tots els àmbits de la música vinguts d’arreu del món per conèixer noves propostes, assistir a fòrums, intercanviar coneixements i comprar i vendre música.
En definitiva, el Mercat de Música Viva de Vic és imprescindible per descobrir els sons que bateguen, principalment, a Catalunya, Espanya i l’arc mediterrani, però també a la resta del món.
Es tracta d’un mercat que ha construït un pont entre continents, a través del qual s’importen i s’exporten cultura i iniciatives musicals. Amb seu al
18 DIJOUS/JUEVES/THURSDAY
www.mmvv.cat
MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC 2014
19 DIVENDRES/VIERNES/FRIDAY
20 DISSABTE/SÁBADO/SATURDAY
PLAÇA MAJOR
PLAÇA MAJOR
20:00 ROGER MAS I BENJAMIM TAUBKIN
Carpa Vermella
20:30 JOANA SERRAT
12:00 BARBARA VAN HOESTENBERGHE
21:45 ELS PETS
23:30 JOAN COLOMO
13:00 THE PENGUINS Reggae per xics
L'ATLÀNTIDA Teatre Ramon Montanyà 21:00 ADRIÀ PUNTÍ 23:00 RAIMUNDO AMADOR
Auditori Joaquim Maideu
22:00 CALIMA 23:30 17 HIPPIES
Carpa Negra
19:30 MATTHEW McDAID
22:45 KEPA JUNKERA
20:30 CARLA
Auditori Joaquim Maideu 22:00 JOHANNA BORCHERT 23:30 ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN 01:00 RAUL RODRIGUEZ
22:45 THE MAMZELLES
01:00 OS MEUS SHORTS
Carpa Vermella
Carpa Vermella 21:15 TONI XUCLÀ 22:45 CELESTE CANTA ANTONIO MACHIN
22:45 LA CAFETERA ROJA
00:15 BRUUT!
21:30 IAN SALA
00:15 MARWAN
01:45 SAY YES DOG
22:45 MIQUEL SERRA
01:45 CHEETAH BRAVA
00:00 OCELLOT
Carpa Negra 22:00 FÉLOCHE
Carpa Negra 22:00 GUILLEM ROMA & CAMPING
BAND ORCHESTRA
23:30 MARC PARROT
23:30 NEGRO
01:00 CHEKARA
01:00 DRY MARTINA
EL SUCRE
EL SUCRE
00:00 HOMBRES BALA
00:15 ESKORZO
01:15 RAPSUSKLEI & FLOW FANATICS
01:30 BONGO BOTRAKO
02:45 DJ VADIM
02:45 INSTITUTO MEXICANO DEL SONIDO
JAZZ CAVA
JAZZ CAVA
22:45 BRIGHTON 64
22:45 PÉREZ
00:15 DE LA PURISSIMA
00:15 GERMÀ AIRE
01:45 LOS MAMBO JAMBO
01:45 BEACH BEACH
PLAÇA CATEDRAL
PLAÇA CATEDRAL
ATLANTIC CONNECTION
SONA9
21:15 PRIMITIVE REASONS
20:45 Sona 9
22:45 OREKA TX
21:30 Sona 9
00:15 O SONORO MAXÍN
22:15 Sona 9
CLUB MVLAB (PRO) 13:30 ACÚSTIC ACADÈMIA
23:15 GRUP CONVIDAT Sona 9
TEMPLE ROMÀ 20:00 i 22:00 XAVI LLOSES
CLUB MVLAB (PRO) 13:00 MURSEGO *Club MVLAB accés restringit a Professionals. *Club MVLAB acceso restringido a Professionales. *ClubMVLAB Restricted area only for Professionals.
16 LA
REVISTA DE VIC
VICJOVE 18:30 LA GALLINA AFÒNICA
21:00 MARLANGO
22:00 PAU VALLVÉ 23:30 DOM LA NENA
JAZZ CAVA
L'ATLÀNTIDA Teatre Ramon Montanyà
20:45 SALAO
21:15 PEGASUS 00:30 ZEBDA
PLAÇA DE LA CATEDRAL
20:30 FUNDACIÓN TONY MANERO 23:30 LA 33
L'ATLÀNTIDA Teatre Ramon Montanyà
21 DIUMENGE/DOMINGO/SUNDAY
LA REVISTA DE VIC
EL RACÓ DE PENSAR
El camí de la vida
A
CONSOL Vic
vegades anem pel camí de la vida pensant i actuant com a nosaltres ens agrada que sigui tot plegat, i de sobte hi ha un gir de 180 graus i comencem a anar a contracorrent. I anem a contracorrent molt de temps, potser tota la vida, sense saber que podríem haver trobat la felicitat només deixant-nos portar. La veritable felicitat rau en el fet de poder gaudir tots els moments que se’ns presenten. La vida flueix a través nostre.
VENDES: VIC – Pis de 3 habitacions. Preu 26.500 € TARADELL – Casa a 4 vents. Preu 210.000 € VIC- Casa planta baixa. Preu 150.000 € CALLDETENES – Casa adossada. Preu 180.000
€
LLOGUERS: VIC – Centre. Pis de 4 habitacions i PK. Preu 550 € VIC – Centre. Pis de 2 habitacions tot reformat. Preu 400 € VIC – Plaça Osona. Pis de 4 habitacions. Preu 400 € TARADELL- Pisos obra nova a partir de 280 € VOLS QUE T’ASSEGUREM EL COBRAMENT DE LA RENDA MENSUAL DEL TEU PIS DE LLOGUER?
PORTA’NS EL TEU PIS I T’ASSEGUREM EL COBRAMENT CADA DIA 5 o 10 DE CADA MES. PAGUI O NO PAGUI EL LLOGATER. Informa-te’n al tel. 93.881.42.41 o a www.finquesvic.com Deixa el pis a mans d’un professional.
LA REVISTA DE VIC17
LA REVISTA DE VIC HISTORIA DE VIC
Casa Ricart, el modernisme de la ciutat
Fotografia. Casa Ricart, ubicada al xamfrà que comunica el carrer de Santa Maria amb la Rambla del Bisbat i el Parc de Jaume Balmes
ORIOL CASELLAS Vic
L
a Casa Ricart, ubicada al xamfrà que comunica el carrer de Santa Maria amb la rambla del Bisbat i el parc de Jaume Balmes, fou construïda a cavall dels segles XIX i XX, i és d’estil modernista. En destaca la capella del jardí, obra de l’arquitecte Antoni Ferrer, també d’estil modernista. L’impulsor de la seva construcció va ser el prohom local Miquel Ricart i Rusconi. Polític i empresari vigatà molt conegut, va néixer a la ciutat el 3 de març del 1843 i morí el mateix dia de l’any 1912. Va ser alcalde de
Vic entre el 29 d’octubre del 1873 i el 17 de maig del 1874. Durant el seu període al capdavant del consistori municipal, la ciutat va patir l’atac i ocupació de les tropes carlines de principis del 1874, durant la Tercera Guerra Carlina. Miquel Ricart provenia d’una família vigatana relacionada amb la indústria tèxtil de la ciutat des del s.XVIII. Cap a mitjan segle XIX, la fàbrica dels Ricart havia crescut considerablement, de manera que la família es va poder permetre aixecar altres fàbriques a la comarca, com va ser el cas de la de Roda de Ter. Cap al 1850, a Vic tenien uns 150 treballadors i a Roda de Ter, uns 60. La dels Ricart va ser una de les empreses més afectades per les vagues convocades pel sector tèxtil osonenc
dels anys 1899 i 1900. Els Ricart també van entrar al negoci de la banca, fet que els va convertir en una de les famílies adinerades més influents de la ciutat. Així va néixer el seu banc propi, dit Ricart i Cia. A tall d’anècdota, les cotxeres de la Casa Ricart van ser, possiblement, el primer garatge vigatà que va guardar un automòbil. Ricart fou soci capitalista de la Hispano Suiza Fábrica de Automóbiles SA., fundada el 1904 a Barcelona. El vehicle, propietat de Miquel Ricart, va ser conduït en els seus inicis per Josep Colomer Costa, (besavi del Sr. Saico Mat) que pocs anys després va crear -amb molta fortuna- l’enorme empresa vigatana del ram de la pell Colomer Munmany SA.
Aquest espai pot ser teu 655 45 42 33 18 LA
REVISTA DE VIC
LA IMMOBILIÀRIA
Des de 1990
BUSQUES PIS? EL VOLS VENDRE? VOLS LLOGAR?
.com e g t a it b a .h w w w si tu
a, per in e a v o n la é t a J vols comprar, ta-t’hi! n u p a r, a g o ll o vendre
ES COLLONUT!
Si ara vols comprar, vendre o llogar no te la pots jugar, a l’Habitatge has d’anar www.habitatge.com www.pislloguervic.com www.totvic.cat www.activatimmobiliaries.com
HABITATGE, Plaça Estació, 8 - VIC (BCN) Tel. 93 889 42 77 info@habitatge.com LA REVISTA DE VIC19
LA REVISTA DE VIC
OCI
PASSATEMPS
Demana’ns informació info@larevistadevic.cat TELÈFONS D’INTERÈS ALBERG CANONGE COLLELL ........................................................................93 889 49 38 ÀREA D’AFERS SOCIALS I CIUTADANIA .......................................................93 885 25 52 BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ ............................................................................93 883 33 25 BOMBERS .......................................................................................................................112 CAP NORD .......................................................................................................93 889 10 12 CAP SUD ..........................................................................................................93 883 34 43 CONSELL COMARCAL D’OSONA ...................................................................93 883 22 12 OFICINA DE CORREUS ...................................................................................93 889 56 64 CREU ROJA ......................................................................................................93 885 62 62 CEMENTIRI MUNICIPAL ..................................................................................93 886 16 46 DEIXALLERIA MUNICIPAL ...............................................................................93 889 26 54 EMERGÈNCIES MÈDIQUES, AMBULÀNCIES ...............................................................112 ESTACIÓ D’AUTOBUSOS ................................................................................93 889 19 17 ESTACIÓ DE RENFE ........................................................................................902 240 202 GUÀRDIA CIVIL ................................................................................................93 883 21 78 GUÀRDIA URBANA ..........................................................................................93 885 00 00 HISENDA, DELEGACIÓ DE VIC .......................................................................93 883 34 11 HOSPITAL GENERAL DE VIC ..........................................................................93 889 11 11 HOSPITAL DE LA SANTA CREU .....................................................................93 883 33 00 INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL...................................... 93 886 02 15 MOSSOS D’ESQUADRA ................................................................................................112 OFICINA DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA ................................................................93 472 92 00 OFICINA COMARCAL D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR ...........................93 883 41 30 OFICINA DE TREBALL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A VIC ..........93 889 27 67 OFICINA DE TURISME ....................................................................................93 886 20 91 POLICIA NACIONAL ........................................................................................93 889 44 44 PROTECCIÓ CIVIL ..........................................................................................93 889 12 12 RADIO TAXI .....................................................................................................93 885 50 00 COMPLEX ASSISTENCIAL EL NADAL ...........................................................93 693 92 25 SERVEI D’ATENCIÓ AL VIATGER D’OSONA .................................................93 889 02 22 SERVEI DE CARRETERES ............................................................................93 889 07 10 COMPLEX CULTURAL L’ATLÀNTIDA .............................................................93 702 7 2 57 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL ................................93 883 21 45 UNIVERSITAT DE VIC ....................................................................................93 886 12 22
Aquest espai pot ser teu 655 45 42 33
20 LA
REVISTA DE VIC
LA REVISTA DE VIC21
LA REVISTA DE VIC RELATS
Somnis amb els ulls tancats ANÒNIM
M
.
oltes vegades quan tanco els ulls, i només la claredat de la finestra entra fins al meu cap, aconsegueixo connectar amb el que penso. En aquests minuts o mes bé segons, medito moltes coses, entre elles, el meu dia a dia. No és per res, però cada vegada que faig anys, tinc la necessitat de fer-me nous propòsits. Abans que nasqués el meu fill, per exemple, el de deixar de fumar. Amb els ulls tancats i escoltant el silenci que de la nit, torno a intentar recordar vells temps: el meu pare apareix en molts. Sempre recordo el mateix: sempre que ell em trobava amb papers per dibuixar, jo m’adonava de com la seva cara s’omplia de felicitat, de l’orgull que crec que sentia pels seus fills. Un orgull equitatiu i bonhomiós. També penso que ell ara seria feliç veient al seu nét créixer i dir les seves primeres paraules, o bé agafant el biberó, com si fos l’últim
22 LA
REVISTA DE VIC
biberó de la terra, per donar-lo al nen que no va poder conèixer.
els meus pares ho van fer per mi.
Ell era bon home, i tothom l’estimava, però la vida se li va escórrer entre els dits, com si portés un rellotge de sorra invisible entre les mans, i aquest rellotge es trenqués en mil bocins. Dins meu va deixar un buit que de vegades costa d’omplir.
Són les 8 del matí i el meu fill es desperta. És el moment d’obrir els ulls. I, quina cosa mes estranya!, no em recordo del que he somiat.
Avui, jo sóc pare, i veig al meu fill amb ulls de felicitat. Sento per ell tot l’amor del món i sé que ho donaria tot per ell, de la mateixa manera que
Si t’agrada escriure, envia’ns el teu relat a info@larevistadevic.cat
CURSOS DE MÀGIA AMB EL:
MAG XULE
www.magxule.com A ‘VicMàgic’ oferim: Cursos de màgia de dilluns a divendres. - 4 hores al mes 30€ - 6 hores al mes 40€ Cursos d’iniciació a la màgia dissabte i diumenge. Horaris personalitzats. Diferents edats. També oferim per a festes: Globofexia Clown Animació Discomòbil Mags Espectacles infantils desde 100€ Espectacles de màgia familiars desde 240€
info@magxule.com 620 68 64 14