Page 1

Bodas de Sangre - García Lorca / Broggi Una Ilíada Lisa Peterson i Denis O’Hare / Martel Festival Escenes de filosofia i teatre 4d òptic - Daulte La reina de bellesa de Leenane McDonagh / Manrique Un, ningú i cent mil Pirandello / Utzet Això ja ho he viscut - Priestley / Belbel


-ESSERE SUPERSTIZIOSI È DA IGNORANTI, MA NON ESSERLO PORTA MALE -Eduardo de Filippo


Aquesta frase la deia l’Ada, el personatge interpretat per la Maria Rodríguez al muntatge de Sopa de pollastre amb ordi que la passada temporada vam fer a la Biblioteca. Les paraules, així ordenades per Wesker, em semblen avui un crit de guerra. Un crit a la vida i a l’art, a la bellesa perquè sí i a la transformació de la realitat per poder sobreviure en un món hostil com el que ens rodeja. Per la política, per la manera d’entendre la cultura, per les lluites que no paren i per tota aquella feina que s’evidencia cada dia que cal fer. M’agrada imaginar el Teatre Biblioteca de Catalunya com un espai on fer realitat aquesta utopia. Poder cridar, allà dins tancats, per vetllar pel món de la poesia, de l’art i de la llibertat. Poder preservar la llibertat i jugar. En aquesta nova temporada hem obert el nostre espai a diferents di-

rectors i companyies, perquè vinguin i participin del nostre teatre. Perquè puguin moure les grades, redefinir de nou les parets de la nau gòtica, crear allà dins nous paradisos i paisatges. Directors que vindran acompanyats amb actrius i actors. Amb dissenyadors/es, amb històries noves i amb noves mirades sobre l’escena. Oh benvinguts! passeu, passeu! i formeu part de la nostra vida... Juan Carlos Martel, Javier Daulte, Julio Manrique, Ferran Utzet, Sergi Belbel. Els obrirem el teatre, els oferirem l’espai, la tècnica, el nostre equip humà i el què faci falta perquè arribin al port on vulguin arribar i puguin mostrar el treball realitzat en aquest recer que protegim del món. Com deia en Fabià: treballo sobre els murs del meu teatre perquè aquests puguin transformar-se cada vegada segons el color del projecte, i amb la mesura artesanal


necessària es pugui treballar la seva funció cultural. Un espai teatral no és només un àmbit arquitectònic estructurat i fàcilment definible en metres, superfícies, alçades i capacitats. És també, i per damunt de tot, un espai de somni indefinit, perdut en el temps. Volem viure! Volem fer teatre! El proper curs podem presentar una temporada sencera que us explicarem en aquest fanzine que teniu entre mans. De nou una revistilla que acull estils, textos, frases... un collage que ens defineix amb la multiplicitat de formes i amb una estètica que beu i pren de referents diversos. La temporada que tindrà lloc al Teatre Biblioteca amb sis produccions i una segona edició del festival Escenes de Filosofia i Teatre. També les gires per Catalunya, Espanya i Europa. El Petit Príncep, torna al teatre Barts,

1

i continuem amb el projecte de La Perla Petita. Sempre acompanyats per #AsSocperla.

A La Perla, continuem treballant per fer realitat el nostre projecte cultural, i això dins d’un marc urbà com és la d’una ciutat de Barcelona, és avui sinònim a crisi continuada. D’una lluita aferrissada per poder mantenir l’espai des d’on generar allò intangible que ens fa viure a tots millor. Per això, i davant de tanta feina a fer, no volem parlar més del com viure, sinó de viure, de viure plenament i de llançar-nos al buit artístic, teatral i poètic. Per poder, des de dins, trobar la llum que omplirà les nits d’aquest nou curs al nostre espai teatral. Us hi esperem! Oriol Broggi, director artístic de La Perla 29


BO DAS DE SAN GRE -de Federico García Lorca


Del 6 al 30 de setembre Direcció d’Oriol Broggi Amb Ivan Benet, Júlia Bonjoch, Joan Garriga, Nora Navas Marta Marco, Pau Roca, Marià Roch, Clara Segura, Marc Serra, Montse Vellvehí i un cavall. #BodasdeSangre

...Ai on va l’ànima vessant com gotes quan tot es desfà La crinera del cavall on m’agafo per no caure ella i jo som tan reals perquè jo sóc tan sols tacte. Sé on va el foc i on va la carn I la fruita que cau de l’arbre Però em pregunto on va aquest jo Aquest tu quan ja no em parles...


Des de l’escenari sentim, cada nit, que formem part de la societat, i que des d’allí mostrem una ferida col·lectiva. Ens adonem que el dolor que l’obra explica ja no és nostre, sinó dels qui ens escolten, i que al silenci dels actors s’hi suma un altre silenci, el dels espectadors. Un silenci sepulcral, que els acompanyarà pel carrer Hospital quan tornin a casa, amb el gest cansat, els ulls plorosos i la mirada serena. L’obra ha passat de mans a mans, d’ulls a ulls. Sentim que l’obra és viva, i s’escapa de l’autor, del director, dels actors -mentre són encara a l’escenari-. Sentim que vola i és lliure. Que ja no és nostra, sinó de tots. I en aquest instant fugisser sentim, molt fort, que això que fem, el teatre que fem, té un sentit. Fragment d’un article publicat a La Vanguardia el dia 21 d’abril de 2012 arran de la segona temporada d’Incendis al Teatre Romea. Oriol Broggi, Anna Madueño i Ferran Utzet.


una Ilíada

OCTUBRE/NOVEMBRE

A partir de La Ilíada, Eduard Farelo ens porta a escena en forma de monòleg la història des d’una perspectiva contemporània. Una relectura actualitzada que parla sobre la insalvable atracció humana per la violència, la destrucció i el caos.

Del 18 d’octubre al 4 de novembre Amb Eduard Farelo i música de Juan Pablo Balcázar Direcció de Juan Carlos Martel Bayod de Lisa Peterson i Denis O’Hare a partir de La Ilíada d’Homer


ESCENES DE FILOSOFIA I TEATRE

NOVEMBRE

Del 8 al 10 de novembre Una proposta de Josep Ramoneda i Oriol Broggi Comissari Enric Puig Punyet Directors d’escena Ferran Utzet i Max Grosse Majench Amb la participació de Claudio Magris, José Sanchis Sinisterra, Isaki Lacuesta, Arianna Sforzini, Carl Heguermann, François Julien, Víctor Molina...

Escenes de filosofia i teatre 2018 parteix d’una pregunta: en un moment de relativisme cultural, de pluralitat d’opinions i veus dissonants, totes posades al mateix nivell de construcció de realitat; en un moment de dispersió informativa on una nova forma de censura s’imposa al qui no contribueix a generar soroll, on queda el silenci? On queda el no-res que dóna sentit a l’ésser? On queden l’escolta i la base mínima de consens, necessàries per a emprendre qualsevol diàleg? Des d’on construir avui un acord en comú? Escenes de filosofia i teatre reivindica la forma teatral com a un mode específic i fructífer de pensament en comú, com un marc idoni des d’on pensar de nou en la necessitat de construir col·lectivament unes bases comunes. Cal recuperar l’escena com a forma de pensament, la seva relació determinant amb el públic, amb els seus codis implícits -que potser cal trencar- i amb una presència -que potser cal repensar- inèdita en altres àmbits. Cal reprendre-la per invertir l’individualisme inherent a la modernitat, la base de l’extrem relativisme cultural que impedeix avui qualsevol intent sòlid de pensament comunitari.


Del 28 de novembre al 13 de gener Direcció i text de Javier Daulte Amb Antònia Jaume, Núria Legarda, Sandra Monclús, Nora Navas, Carme Poll, Jordi Rico, Albert Triola i David Vert.

Una obra estrenada el 2004 al Teatre Lliure i que posteriorment va fer temporada a la Sala Beckett. Va tenir una gran acollida per part del públic barceloní i va guanyar el Premi Butaca 2004 “millor espectacle de petit format” i el Premi Butaca 2004 “millor actor de repartiment” (Jordi Rico) i va estar nominada als Premis Max 2005.

NOVEMBRE -GENER


Del 7 de febrer al 7 d’abril Direcció de Julio Manrique De Martin McDonagh Amb Enric Auquer, Marissa Josa, Marta Marco i Ernest Villegas. #reinadebellesa

febrer - abril Van Morrison - Brown Eyed Girl


julio manrique diu:

M’agrada Martin McDonagh. El seu humor salvatge. El seu estrany lirisme. La seva mirada. M’agrada el seu món de perdedors i frases curtes, de diàlegs delirants i situacions violentes fins al paroxisme. M’agrada el seu teatre, tant cinematogràfic. I també les seves pelis, tant teatrals. M’agrada visitar la seva Irlanda, on sempre plou i on, t’ho miris com t’ho miris, mai no hi ha res a fotre. Em fa pixar de riure i m’emociona, a parts iguals. M’agraden els seus personatges, alhora tan mesquins i tan autèntics, tan ferits, tan humans. I m’agraden molt les seves heroïnes, les dones enfadades de McDonagh. Les dones lluitadores de McDonagh. Les dones trencades, perdudes, venjatives de McDonagh. Com la Frances McDormand a la recent Tres anuncios en las afueras. O com la Maureen de La Reina de bellesa de Leenane. La pobra Maureen. La fràgil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de l’obra de McDonagh que més m’agrada. I mira que m’agrada molt, Martin McDonagh. Sembla que la va escriure amb vint-i-sis anys. Ni un de més. Una mena de barreja de John Ford, Samuel Beckett, Brian Friel i Quentin Tarantino. Com es pot escriure La Reina de bellesa de Leenane amb només vint-i-sis anys? Com va poder inventar-se la Maureen, la pobra Maureen, la fràgil Maureen, la temible Maureen, amb només vint-i-sis anys? Vés a saber. El cas és que, t’ho miris com t’ho miris, ara ja existeix. Segueix tancada en un cony de casa d’un cony de poble d’un cony de país on sembla que s’hagin aturat tots els rellotges. I on mai no para de ploure. Allà la trobarem, la Maureen. L’única i indiscutible reina de bellesa de Leenane.


UN, NINGÚ I CENT MIL de Luigi Pirandello

A partir d’una anècdota aparentment trivial i humorística - Vitangelo Moscarda, el protagonista, s’adona gràcies a la seva dona que el seu nas s’està curvant – es reflexiona sobre la identitat i els límits fins als qual és possible conèixer-la. Un procés de recerca, a vegades metafísica i altres vegades ridícula i paròdica, de la veritable essència del jo. Com pot una persona desconèixer-se fins a l’extrem? És possible que els altres ens coneguin millor que nosaltres mateixos? Quants Vintangelo Moscarda existeixen, llavors? Un, ningú o cent mil.


COM DIU BERGMAN A FANNY I ALEXANDER: “A l’altra banda, allà fora, hi ha el gran món, i de vegades aquest petit món nostre, aconsegueix reflectir el món gran de manera que el poguem entendre una mica millor: Potser donem a les persones que vénen aquí (al teatre) l’oportunitat d’oblidar durant uns breus instants, potser uns segons, uns moments, el feixuc món exterior. El nostre teatre és un petit i reduït espai d’ordre, rutina, consciència i afecte.”


això ja ho Del 12 de juny al 28 de juliol Direcció de Sergi Belbel De J.B. Priestley

JUNY-JULIOL

Amb Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Roc Esquius, Carles Martínez i Lluís Soler.

Només el coneixement ens proporciona llibertat. Crec que la mateixa rutina que fa girar la nostra vida, també fa girar els nostres sentiments, les nostres imatges mentals i voluntats. Si en som conscients i fem un esforç, podem canviar les nostres vides. No fem voltes i voltes sense parar en un infern.


he viscut

“La vida no és fàcil. No proporciona dreceres, ni fugides còmodes. Un no passa gradualment de la pau a l’eufòria com pot passar de l’aigua freda a l’aigua calenta.”


7 d’octubre – CASTELLÓ – Teatre Principal 19 d’octubre – LOGROÑO – Teatro Bretón 20 d’octubre – PAMPLONA- Teatro Gayarre 21 d’octubre – AVILÉS – Teatro Palacio Valdés 26 i 27 d’octubre – SEVILLA – Teatro Central 2 i 3 de novembre – GRANADA – Teatro Alhambra

5 d’octubre – MATARÓ – Teatre Monumental 6 d’octubre – BADALONA – Teatre Zorrilla 14 d’octubre – VILAFRANCA– Cal Bolet 20 i 21 d’octubre – MANACOR – Teatre Auditori 26 d’octubre – PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS – Teatre de la Vila 27 i 28 d’octubre – MANRESA – Teatre Kursaal 17 de novembre – CASTELLAR DEL VALLÈS – Teatre Auditori Miquel Pont 24 de novembre – CASTELLÓ – Teatre Principal 25 de novembre – VILADECANS – Atrium

GENER - FEBRER- MARÇ


El Petit Príncep Un espectacle d’Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29. -Cinquena temporada al Teatre BARTS. -Més de 200.000 espectadors ja l’han vist!

la perla petita Perquè seguim creient que les arts escèniques i l’educació han d’anar de la mà, seguirem treballant.


abonaments 4D ÒPTIC LA REINA DE BELLESA DE LEENANE UN, NINGÚ I CENT MIL AIXÒ JA HO HE VISCUT

Preu abonament Perla: 65€ Preu abonament #AsSocperla: 55€


assocperla.cat Associació d’Amics de La Perla 29


Darrere d’un espai teatral cal que hi hagi un grup de gent que aglutini el màxim de complicitats possibles. És aquesta entesa la que permet fer del teatre un espai viu. Viu en dos sentits. Per una banda, l’edifici teatral ha de poder jugar amb les parets, amb els accessos, amb les sales complementàries, amb la disposició del públic. Cal una comunió entre l’edifici i el contingut, el teatre ha de ser la construcció que ha d’estar d’acord amb el contingut. Per altra banda, un teatre ha de ser un motor social, un lloc on passen coses. Ha de ser la casa d’un col·lectiu de gent que genera continguts, sensacions, propostes noves. Hauria de ser un contenidor de l’expressió poètica i política d’un grup de gent que són els qui treballen a i per l’espai.

La Perla 29 som: Blanca Arderiu, Gina Barbeta, Silvia Barrera, Juan Boné, Oriol Broggi, Lídia Figueras, Aina Juanet, Anna Juncadella, Juli Macarulla, Anna Madueño, Bet Orfila, Irene Oriach, Cesc Pastor, Anna Pujol i Marc Serra.


informació d’interès: Les nostres oficines Torrent d’en Vidalet 21, baixos; 08012 Barcelona Tel. (+34) 93.217.17.70 info@laperla29.cat El Teatre Biblioteca de Catalunya Carrer Hospital, 56 Metro: L3 Liceu Bus: 59 i V13 Bicing: Estació 51 i 55 Aparcament: pàrquing BSM de La Boqueria/ Plaça de la Gardunya El nostre web laperla29.cat Les nostres xarxes Facebook: cialaperla29 Twitter, instagram i spotify: cia_laperla29


“Vaya, vaya, aquí hay playa.”

La nostra vida és un llarg estiu...


-Yo creo que son vidalas olvidadas, esperando que alguien comprenda su silencio, entienda su palabra, intuya su canciรณn. -Atahualpa Yupanqui


Temporada 2018-2019  
Temporada 2018-2019  
Advertisement