Un, ningú i cent mil - La Perla 29

“Al teatre no s'hi ha de portar la vida mateixa.

La vida no és veritat, perquè la veritat no existeix. El que cal és recrear la vida i presentarla com una veritat creïble.”

Luigi Pirandello

per què Un, ningú i cent mil?

L’any 2017 en el marc del Festival: Escenes de Filosofia i Teatre, el Ferran Utzet va dirigir una posada en escena d’un fragment del text.

Va agradar molt i va suscitar molt interès la iniciativa, de manera que vam decidir fer créixer l’obra i aixecar-la sencera. Amb els mateixos actors i amb la mateixa idea com a punt de partida.

Una temporada més tard, us presentem el resultat d’aquest treball. D’aquesta reflexió pirandelliana de base filosòfica i explicada a través de l’humor, un binomi especial i únic.

Oriol Broggi, director de La Perla 29

la sinopsi Un, ningú i cent mil (1927) és la darrera de les novel·les de Pirandello. Va ser una obra de llarga i difícil gestació, “la síntesi completa de tot el que he fet i la font de tot el que faré – va dir-. Serà com el meu testament literari, després de la publicació del text hauria de callar per sempre.”

Un home pateix una crisi d’identitat per una banal observació sobre el seu nas que li fa la seva dona mentre es mira al mirall. A partir d’aquest moment, el mirall li retornarà la imatge de “l’altre”, de l’home que no és, sinó que sembla ser: l’individu que no és “un” sinó “cent mil”, algú amb tantes personalitats com els altres poden atribuir-li. Qui fa aquest descobriment es converteix en “ningú”, almenys per a ell mateix, perquè no li queda més possibilitat que veure’s com els altres el veuen, és a dir, en les seves cent mil diverses personalitats.

fitxa artística Text Luigi Pirandello

Escenografia i utilleria: Paula Miranda

Direcció Ferran Utzet

So: Guillem Rodríguez

Llum: Pep Barcons Vestuari: Giulia Grumi

Versió de Ferran Utzet

Regidor: Marta Garolera Tècnic funcions: Juan Boné

A partir de la traducció de

Fotografia: David Ruano i Bito Cels

Marina Laboreo (Edicions

i Núria Ubiergo

de l’ Ela Geminada, 2017) Amb: Laura Aubert i Marc Rodríguez

Atenció al públic: Ailin Migliora

Una producció de La Perla 29

paraules del director Qui soc jo en realitat? Poques preguntes tan senzilles de formular com aquesta han desencadenat més crisis d’identitat. Potser perquè la resposta, l’autèntica resposta, pot fer-ho trontollar tot… Aquest és l’abisme on, de forma inesperada, es veu abocat Vitangelo Moscarda (Marc Rodríguez), el protagonista de Un, ningú i cent mil. Tot comença el dia que la Dida (Laura Aubert), la seva esposa, li diu que té el nas tort. Aquesta observació aparentment banal precipita una reacció cada cop més desmesurada de Vitangelo, que comença obsessionant-se amb la imatge que els altres que tenen d’ell i, posteriorment, s’enfronta a la colossal tasca de descobrir quin és el seu autèntic jo. Si és que n’hi ha només un…

La profunditat, minuciositat i humor amb què Pirandello descriu l’odissea de Vitangelo Moscarda ens fa seguir-lo sense dubtar pels camins cada cop més delirants i lúcids de l’autoconeixement. No només això: la confusió de Moscarda pren una dimensió inesperada en la modernitat híper-connectada en què vivim.

Perquè en l’època de la virtualitat, de les xarxes, dels perfils… Qui soc jo en realitat?

Un ningú i cent mil és un espectacle que adapta la novel·la homònima de Luigi Pirandello, escrita el 1925. Una primera versió de l’espectacle es va estrenar durant la primera edició del festival Escenes de Filosofia i Teatre. Les Nits de la Maleta a la Perla, celebrat a la Biblioteca de Catalunya a l’octubre de 2017.

Ferran Utzet

“Tenia trenta-set anys i fins llavors sempre havia considerat que el meu nas, encara que no fos especialment bonic, era com a mínim decent, així com ho eren les altres parts del meu cos. És per això que la descoberta imprevista i inesperada d’aquell defecte em va irritar com si es tractés d’un càstig immerescut...”

Luigi Pirandello Luigi Pirandello va néixer a Agrigent, Sicília, l’any 1867 i va morir a Roma l’any 1936.

Reconegut dramaturg, novel·lista i escriptor de relats curts italià, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1934. És considerat un dels autors teatrals més rellevants de l'Europa d'entreguerres.

Provinent d’una família de classeu mitjana i fortament antiborbònica, activa en el moment d’Il Risorgimento, per la unificació democràtica italiana. Com molts nens de l’època, Pirandello va rebre la seva formació bàsica a casa. Amb 12 anys va escriure la seua primera tragèdia. A insistència de son pare, es va inscriure en una

escola tècnica, educació que va complementar amb l'estudi d'humanitats al ginnasio, per les quals sentia una major afinitat.

La seva infantesa va transcórrer entre Agrigent i Porto Empedocle, a la vora de la mar. Després la família es va traslladar a Palerm l'any 1880.

En aquesta ciutat, va acabar els estudis; es va capficar en la lectura de poesia italiana del segle XIX, especialment d'escriptors com Giosuè Carducci i Arturo Graf; va començar a escriure els primers poemes i es va enamorar de la seva cosina Lina. Durant aquest període, comencen els primers signes del seriós

contrast que el separaria de son pare.

El jove Pirandello va començar a acostar-se emocionalment a sa mare, relació que es transformaria en una vertadera veneració, com va quedar plasmat a les pregones pàgines de la novel·la Colloqui con i personaggi, del 1915.

El seu amor per la seua cosina, inicialment vist amb desgrat, va ser de sobte pres amb gran seriositat per la família de Lina, que va demanar que Luigi abandonarà els estudis per dedicarse de ple a l'administració de les inversions familiars en el negoci del sulfur, a fi que els joves pogueren casar-se aviat. L'any 1886, durant unes vacances, Luigi va visitar les mines de sofre de Porto Empedocle i va començar a treballar amb son pare: aquesta experiència va resultar essencial per a la seua obra, i les seues impressions es reflectirien en relats com Il Fume, Ciàula scopre la Luna i I Vecchi e I Giovani. El casament, que semblava imminent, va ser posposat i Pirandello es va inscriure a la Universitat de Palerm en els departaments de lleis i lletres. En el campus de la universitat, va cultivar l'amistat de joves ideòlegs com Enrico La Loggia, Giusseppe de Felice Giuffrida i Francesco de Lucca.

L'any 1887, ingressà a la Universitat de Roma, on va protagonitzar un seriós incident amb un professor, per la qual cosa es va veure obligat a abandonar la Casa d'Estudis. Es va traslladar a Bonn, on es graduà el 21 de març del 1891 amb una tesi en alemany sobre la llengua siciliana sota la direcció de Wendelin Foerster. Al cap de poc va tornar a Itàlia.

El 1897, fou nomenat professor de literatura italiana a l'Institut Superior de Magisteri. Un terratrèmol va provocar danys irreparables en la mina de sofre en què son pare tenia invertits els béns i el dot de Maria Antonietta, la qual cosa li va causar greus dificultats econòmiques i a una forta depressió. El 1904, va publicar la seua novel·la Il Fu Mattia Pascal (El difunt

Maties Pascal), possiblement basada en aquesta traumàtica experiència, que es va constituir en un enorme èxit, i fou traduïda ràpidament a diversos idiomes.

Pirandello va morir el 10 de desembre del 1936 a la seva residència de Roma.

Pirandello més enllà Pirandello transforma per sempre la concepció teatral. Tant pel que fa a la representació clàssica de la vida quotidiana, com a la progressiva dissolució de la quarta paret. En concret, els sis personatges en cerca d’autor esdevenen gairebé més rellevants que els mateixos actors que els interpreten. Tant és així que, davant la necessitat d’arrodonir el perfil d’aquests personatges mig creats, el públic acaba participant activament en l'espectacle.

Sens dubte, Pirandello situa el teatre més enllà dels cànons fins aleshores establerts, fins al punt de donar un nou sentit al concepte d’innovació teatral. Tal com s’esdevé, per exemple, amb el “teatre dins el teatre” ’Aquesta nit improvisem. Així, doncs, no és pas estrany que l’empremta d’aquest premi Nobel, considerat l'autor teatral més important de la Itàlia d’entreguerres, hagi marcat profundament el teatre català del darrer segle.

Helena Moliné Rodes, dins de http://in.directe.larepublica.cat/orioljunqueras/blog/2449/pirandello-i-catalunya

Actor i director de teatre. Els darrers espectacles que ha estrenat són Sopa de pollastre amb ordi (Butaca millor espectacle 2018), Un Obús al Cor, de Wajdi Mouawad (codirigit amb Oriol Broggi), i Dansa d’Agost, de Brian Friel, Premi Butaca al Millor Espectacle del 2016. Tots tres espectacles produïts per La Perla 29, la companyia on es va formar com ajudant de direcció de l’Oriol Broggi (Natale in Casa Cupiello, Incendis, Luces de Bohemia, Cyrano de Bergerac... ). Ja com a director, a La Perla 29 també hi va estrenar Traduccions /Translations (2014) i La Presa (2012). Ha col·laborat amb autors i companyies com Jordi Casanovas (Les Millors Ocasions, 2013), Insectotròpics (Bouazizi, 2014) o La Rita (Molière la balla, 2015), entre d’altres.

Es va formar a La Casona amb Fernando Griffell i en diversos tallers i workshops

(Christophe Marchand, Christian Atanasiu, Lilo Baur, Alex Navarro o Sergei Ostrenko).

Després d’un breu pas per l’Institut del Teatre en els estudis de Direcció i Dramatúrgia, que no va completar, va començar la seva carrera professional dirigint Novecento, d’Alessandro Baricco, un espectacle de Teatre Portàtil que es va representar en més de cinquanta pisos, terrats i patis de Catalunya.

Té una llarga trajectòria com a formador teatral: en l’àmbit del teatre universitari, dirigint el grup de teatre de l’escola de disseny Elisava, fundat per ell mateix, i també impartint tallers i workshops a diferents espais com la Sala Beckett o el Col·legi del Teatre.

Abans de tot això, havia estudiat matemàtiques.

Llicenciada en Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Actriu i fundadora d’Els PiratesTeatre, estudia violí amb Santi Aubert, contrabaix amb Marc Cuevas i cant amb Dolors Aldea i Elisenda Arquimbau.

Ha participat en els espectacles Teoria de catàstrofes, dirigit per Moisès Maicas; Electra, dirigit per Adrià Aubert, i en diversos muntatges d’Els Comediants; així com en espectacles dirigits per Lluís Pasqual, entre els quals Els feréstecs, Recordant la Fedra, El caballero de Olmedo i A teatro con Eduardo. També ha participat en La revolució no serà tuitejada, dirigit per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró; Moby Dick, un viatge pel teatre, dirigit per Juan Carlos Martel; Enric V, dirigit per Pau Carrió;

Frank V, dirigit per Josep Maria Mestres; L’onzena plaga, dirigit per David Selvas, i Al nostre gust, dirigit per Oriol Broggi, entre moltes altres.

Recentment, ha treballat amb Alfredo Sanzol (la Tendresa), Adrià Aubert (Somni d’una nit d’estiu), Carme Portaceli (Esplendor), Marc Rosich (Renard) i Pau Carrió (L’hostalera), mentre que en televisió ha treballat a El crac i Com si fos ahir, totes dues a TV3

Estudia interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Els projectes teatrals més recents dels quals ha format part són NOSaltres – Sis personatges, hometage a Tomás Giner (de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure), Bull (de Mike Bartlett, Dir. Pau Roca a La Villarroel), Ignots (de Ramon Madaula). L’hostelera (de Carlo Goldoni. Dir. Pau Carrió), A teatro con Eduardo (de Eduardo de Filippo. Dir. Lluis Pasqual al Teatre Lliure), Caím i Abel (de Marc Artigau. Biblioteca de Catalunya), Premis i càstigs (dir. Ciro Zorzoli), La partida (dir. Julio Manrique), Coriolà (dir. Àlex Rigola), Llum de guàrdia (dir. Julio Manrique) i Hamlet (dir. Oriol Broggi). L’any 2008 guanya el Premi

d’interpretació de la Crítica de Barcelona pel seu paper a La forma de les coses (dir. Julio Manrique).

L’hem vist a multiplicitat de sèries i programes televisius, com ara Polònia i Crackòvia. També ha participat recentment a Mira lo que has hecho de Movistar+, Benvinguts a la familia de TV3 i Sé quien eres de Telecinco. Dir. Pau Freixas.

Aquest últim any en cinema ha participat El fotógrafo de Mauthausen Dir. Mar Targarona. I Superlópez Dir. Javier Ruíz Caldera.

activitats paral·leles #AsSocTalks Conversa amb Ferran Utzet i Anna Pérez Pagès Dilluns 1 d’abril a les 19h al Teatre Biblioteca de Catalunya Conversa amb Ferran Utzet, director del muntatge, i Anna Pérez Pagès sobre el procés de muntatge d'Un. ningú i cent mil.

Xerrada amb Oriol Ponsatí, Director de la Institució de les Lletres Catalanes i editor d’Ela Geminada Dilluns 29 d’abril a les 19h al Teatre Biblioteca de Catalunya Xerrada sobre Pirandello amb el novel·lista, traductor, rapsode i editor, fundador d'Edicions de la Ela Geminada (traductora d'Un, ningú i cent mil) i nou director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Col·loqui postfunció Divendres 10 de maig després de la funció Xerrada amb Ferran Utzet i la companyia sobre el procés de muntatge de l’espectacle.

Organitza: #AsSocPerla www.assocperla.cat

info pràctica Horari i calendari de funcions

#unninguicentmil

Funcions a partir del 25 d’abril Durada aproximada 1:40 h

Xarxes Socials

De dimecres a divendres a les 20:30h Dissabte a les 18h i 21h Diumenge a les 18h Teatre Biblioteca de Catalunya c/Hospital, 56 | L3 Liceu Metro: L3 Liceu Bus: 59 i V13 Bicing: Estació 51 i 55 Aparcament: pàrquing BSM de La Boqueria/Plaça de la Gardunya

Facebook cialaperla29 Twitter, Spotify i Instagram cia_laperla29

Contacte comunicació i premsa Anna Madueño anna@laperla29.cat Anna Juncadella ajuncadella@laperla29.cat

Torrent d’en Vidalet, 21, baixos

08012 Barcelona T (+34) 93 217 17 70

www.laperla29.cat info@laperla29.cat