MG513 La filla del Carmesi, per a cor mixt (Llorenç Balsach)

Page 1

LLORENÇ

BALSACH La filla del Carmesí (Cançó tradicional catalana) per a cor mixt

Edicions la mà de guido


ISBD(PM) La filla del carmesí [Música impresa] : per a cor mixt / Música de: Llorenç Balsach (1953) - Sabadell [Barcelona] : La mà de guido, 2020 - 1 partitura (8 p.); 29 cm.

Nota de l'autor: Hi ha dues harmonitzacions d'aquesta cançó. La primera és la primera harmonització que vaig fer. A la segona vaig pensar que estaria bé afegir l'harmonització que va fer Frederic Mompou d'aquesta melodia en la seva primera Cançó i Dansa, tot i ser pensada per al piano.

Primera edició: octubre 2020 ISMN: 979069208-513-3 Dipòsit legal: B-17955-2020 Copyright de la música: © 2020 Llorenç Balsach Copyright de l'edició: © 2020 la mà de guido Gravats musicals i edició: la mà de guido Sant Pau 54 - Les Planes 37 - E-08201 Sabadell - Tel. 93 725 7052 info@lamadeguido.com / www.lamadeguido.com Imprès a la mà de guido - Sabadell


La filla del Carmesí (Cançó popular catalana)

S

° ## 6 & 8

Harm: Llorenç Balsach

q.=40

## 6 mf & 8 # œ #œ œ j nœ ™ œ œ

A

Ah

## 6 & 8 œ™ ‹ Ah mp

T

?# 6 ¢ #8 œ ™ mp

B

nœ ™

Pe - ti El com-te Amb el mf

œ œ™

#œ ™

sa - da la fi - lla del ma - re: Gen-til mu - ller ri - a si em vol - gués

j œ œ œ œ #œ œ

sa - da la fi - lla del ma - re: Gen-til mu - ller ri - a si em vol - gués

j ™ #œ ™ œ

œ œ œ œ™ #œ ™ Ah

-

-

Pe - ti El com-te Amb el

j nœ œ œ J œ™

Car - me - sí, m'heu tri - at, al seu cos - tat,

j nœ œj œ œ

Car - me - sí m'heu tri - at al seu cos - tat

j œ nœ œ J

ta l'han cau a sa me n'a - ni -

j œ œj œ

ta l'han cadiu a sa me n'a - ni -

™™ œ œ #œ<#>œ œJ

Pe - ti - te - ta El com-te di - u Amb el rei me

œ™ #œ œ œ ™™ œ mf

Ah

5

te di rei

Pe - ti - te El com - te Amb el rei mf

œ #œ nœ œ™

° ## & œ #œj œ œ #œ œ

# & # #œ œJ œ ‹ l'han ca - sa

Ϫ

Ah

Ah

## &

#œ œ œ œ ™

˙™

Œ ™ œ œ #œ ™™ œ mf

te di rei

œ œ #œ œ

mp

-

#œ œ œJ J

ta l'han cau a sa me n'a - ni -

j nœ œ œ J

de tant pe - ti ros - sa com de(i) - xa - ré mp

ta que la gi - nes la Car - me -

de tant pe - ti ros - sa com de(i) - xa - ré

ta que la gi - nes la Car - me -

j œ # œ œ œ #œ

j œ œ #œj

œ œ œ nœ œ œJ #œ œ œ œ œ œ œ œ #œ œ œj J mp

- da la fi - lla del a sa ma - re: Gen-til mu ller n'a - ni - ri - a si em vol-gués al

Car - me - sí m'he - u tri - at se - u cos - tat mp

? ## #œ œ œ œ œ œ œ #œ œ œJ #œ ¢ J sa - da la fi - lla del ma - re: Gen-til mu - ller ri - a si em vol - gués

Car - me - sí m'heu tri - at al seu cos - tat

de tant pe - ti - ta ros - sa com la de(i) - xa ré la

œ œ œ œ œ J

de tant pe - ti ros - sa com de(i) - xa ré

j #œ #œ ™

ta que_e la gi la Car -


4

9

n'e - ra no se'n sap ter - ra dol - ça com si - na a veu-re si

# & # œ #œj œ ™

œ

n'e - ra no te - ra dolç si - na si

# & # nœ œJ œ ‹ que n'e ¢

sap

j œ œ

- ra Qui gi - nes-te - ra Car-me - si - na mf

? ## œ ™

14

cal-çar_i ves - tir. el sos - pi - rar. crei - xe - rà.

œ œ™ J

en

j œ œ

el vol

Qui en

¢

˙™

nir

l'a-mor el dei - xa qui no en

Ϫ

l'a

œ œ œ œ œ œJ œ™ J

el

te

2.

El com-te Amb el

..ir

mf

j #œ ™™

El

com

‰ œ

˙™

œ ‰ #œ ™

vol te - nir

vol

‰ œ œ #œ ™™ œ ˙™

œ

j nœ œj œ # œ œ œ œ œ™

el

Ϫ

mf

˙™

mf

qui no en té

mor

mor

-

˙™

te - nir

˙™ ˙™

1.

Ϫ

-

˙™

l'a - mor el dei - xa qui no en té

œ œ œ <#>˙ ™ vol

Ϫ

Qui

l'a

te - nir

qui no en té_el vol te - nir

? ##

Qui en

#œ ™ nœ ™

j œ ˙™

## mf & œ œ #œ œ œ # œ # œ ™ # & # #œ ™ ‹ el

œœœ œ

j œ #œj œ œj nœ œ™ cal-çar_i ves - tir el sos - pi - rar crei - xe - rà

mp j j œ œ œ œ œj œ œ œ

mf

œ œ œ #œ œ œ œ œ œ J J J

œ

ra no nes - te - ra me - si - na

° ## & œ

j nœ œ œ J œ™

Ah

˙™

..ir

™™ #˙ ™ ..ir

#œ œ œ ™™ ‰ œ ˙™ mf

El com-te ..ir Amb el (si es vol es pot fer només una repetició)

Sabadell, agost 2020

° ## & œ œj œ œ #œ œ


La filla del Carmesí (Cançó popular catalana)

S

° ## 6 & 8

q.=40

Harm: Llorenç Balsach/Frederic Mompou (versió coral de Ll. B.)

Ϊ

Pe - ti

## 6 mf & 8 # œ #œ œ j nœ ™ œ œ

A

Ϫ

Ah

#6 & # 8 œ™ ‹ Ah

nœ ™

? ## 68 œ ™ ¢

˙™

mp

T

Ah

mp

B

#œ œ œ œ ™

5

fi - lla

del

j œ œ œ œ #œ œ

sa - da la

# & # #œ œJ œ ‹ l'han ca - sa

Pe

fi - lla

-

del

ti - te

œ œ #œ<#>œ œJ

Pe - ti

Pe - ti

j nœ œj œ œ Car - me - sí

ta l'han ca-

mf

œ™ #œ œ œ œ

Car - me - sí,

j j œ œ œ

-

mf

j œ nœ œJ œ™

ta l'han ca-

-

j #œ œ

Ah

te

-

-

œ œ #œ œ

mp

de tant pe - ti

-

mp

j œ # œ œ œ #œ de tant pe - ti

-

-

te - ta

#œ œ œJ J

ta l'han ca-

j œ nœ œJ

ta

que

j œ œ #œj

ta

que

œ œ œ nœ œ œJ #œ œ œ œ œ œ œ œ #œ œ œj J mp

da

la

fi - lla

del

Car - me - sí

? ## #œ œ œ œ œ œ œ #œ œ œJ #œ ¢ J sa - da la

-

te

-

œ œ œ œ™ #œ ™

Ah

° ## & œ #œj œ œ #œ œ ## &

œ œ™

œ #œ nœ œ™

Ah

sa - da la

mf

#œ ™

j œ nœ œ J

œ œ #œ œ

mf

fi - lla

del

Car - me - sí

de tant pe - ti - ta

j #œ #œ ™

mp

œ œ œ œ œ J de tant pe - ti

-

ta que_e

-


6

° ## & œ œj œ œ #œ œ 9

## &

¢

n'e - ra no

se'n sap

j œ #œ œ ™

œ

n'e - ra no

sap

## nœ œ & J œ ‹ que n'e

j œ œ

? ## œ ™ ra

° ## & œ 14

- ra Qui

j nœ œ œ J œ™

œ œ™ J

en

¢

˙™

nir

Qui

l'a

no

Qui en

j œ œ

el vol

l'a-mor el dei - xa qui no en

Ϫ

#œ ™ nœ ™

Ϫ

l'a

-

mor

mor

œ œ œ œ œ œJ œ™ J mf

el

Ϫ

vol

te

‰ œ œ #œ œ œj nœ œ œ J mp

˙™

te - nir

˙™ ˙™

l'a - mor el dei - xa qui no en té

j œ ˙™

-

˙™

œ œ œ #œ œ œ œ œ œ J J J

œ

El com-te

di - u

a sa

p

Ϫ

Œ œj œ ‰

œ œ œ <#>˙ ™

j nœ œ œ œ œ œ œ™

œ œ nœJ œ ‰ J

mf

qui no en té_el vol te - nir

? ##

Qui en

j œ #œj œ œj nœ œ™

## mf & œ œ #œ œ œ# œ # œ ™ ## #œ ™ & ‹ el

œœœ œ

cal-çar_i ves - tir.

cal-çar_i ves - tir

mp j j œ œ œ œ œj œ œ œ

mf

vol

Ϫ

te - nir

˙™

Ϫ mp

qui no en té el vol

j nœ œj œ # œ œ œ œ œ™

qui no en té el

vol te nir

Ϫ

p

la

la

te

nir

j œ #œ œ j œ J œ

la

la la

la

es pot fer servir "la" o "lu" o una altre sil·laba si queda millor ("du"?)


7

° ## j nœ œ j œ # œ œ œ œ œ & œ J œ™

j j œ œ œj œ œ œ œœœ œ œ œ

19

ma - re: Gen-til mu - ller

## Π&

j œ œ

‰ Œ

la

m'heu tri - at,

Qui en

j ‰ Œ j œ œ œ œ

la

‰ œ nœJ œ ‰ œ œ œ J

? ## œ œ œ J ¢

œ œ j œ œ œ j œ œ J œ J

la

la

la

la

la

la

la

° ## & œ œj œ œj ˙™

la

la

Ϫ

el vol te - nir

mf

l'a-mor el

Ϫ

la

la

la

la

la

la

la

la

mp da

la

da

Ros - sa com

la gi - nes - ter - ra dol - ça

œ nœJ œ ‰

? ## œ œ œ j œ nœ œ j œ nœ œ œ J œ J ¢ J té

la

la

la

la

œ nœJ œ

j nœ œ j œ nœ œ œ œ J œ J

j œ

la

la

la

j ‰ œ œ

Œ

la

la

p

qui no en

j œ œ

la

la

la la

‰œ nœ ‰ œ œ ‰ mp œ œ #œ œ nœ œJ œ nœ œ œ #œ J J

œ œJ œ ™

la

œ #œ œ

da

## œ j ‰ œ œJ œ ™ & nœ œ ‹ la la la la

la

mp

j œ œ œJ œ œj œJ œ

Œ

la

Ϊ

‰ œ œj œ ‰ #œ ™

Œ œj œ ™ œ œ™

la

Ϊ

l'a - mor

j j Œ œœ œœ ™™ œ #œ

# & # Ϫ

dei - xa qui no en

j œ # œ œ™

una o dues sopranos:

24

la

## p nœ œ & œ J ‹ la la

la

la

la

la

la

la

la

la

la

la

la

la

la


8

œ ‰ ° ## ‰œ nœ n‰œ œ ‰ œ ‰ #œ œ œ œ™ œ & œ œJ œ œ #œ J œ J J mf da

da

da

29

com

## Π&

Qui

el sos - pi - rar.

j œ œ

mp

Œ

j œ œ

mp

la

## & œ ‹ la ?# ¢ #œ la

° ## & œ 33

nœ œ J

la

j œ œ

el

## p & Ϫ

¢

vol

vol

## pœ & ‹ la

j nœ œ ™

p

? ## œ té

la

el

∑ œ

j œ œ

la

la

la

mp

j œ œ

la

j #œ œ œ œ J

la

la

j œ te -

te -

la

la

la

la

nir

Ϫ

Ϫ

nir

te

j œ

la

œ œ J

˙™

˙™

vol

œ œ J

l'a -mor

-

-

mp

œ œ œ œ

qui no

da

mp œ ‰ œ œ œ œ œ J

dei - xa qui no en

Ϊ

Ϫ

la

œ nœJ œ

j œ #œ

la

la

la

nœ œ J

en

da

en

-

la

j œ œJ œ œ œ œ

la

la

la

qui no en

˙™

˙™

˙™

˙™

˙™

˙™

nir

j œ nœ

el

Ϊ

‰ #œ ™

vol

j œ œ™

te - nir

˙™

del compàs 18 al 33 l'harmonia està treta de la Cançó i dansa núm. 1 de Frederic Mompou

Sabadell, agost 2020

da


Text complet de la cançó popular segons el llibre de 1909 de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" Petiteta l'han casada la filla del Carmesí; de tant petita que era no se'n sab calçâ i vestir. Qui 'l ne té l'amor lo deixa; qui no'l té, lo vol tenir. Lo seu marit l'ha deixada perquè se·n puga engrandir Se n'es anat a la guerra: set anys trigarà a venir Al cap d'aquesta setena son marit torna a ser aqui. Ja ·n pega un truc a la porta. — Escrivana, baixa a obrir. — Contesta la seva mare, que lo truc ne va sentir. — Aont es l'Escrivaneta, mare, que no ·m baixa a obrir? — Com baixarà l'Escrivana, si no es en tot per ací? Lo rei moro se l'ha enduta disset lleugues lluny d'aquí. — Mare, baixeu-me la capa, la capa de bombosí, que cercaré l'Escrivana més que sapiga morir. Aniré de porta en porta com un pobre pelegrí, aniré de porta en porta tot captant del pa i del vi. Mare, baixeu-me la capa, la capa de bombosí No m baixeu la més bonica, ni tampoc la de setí, sinó aquella més pobreta, la que solia vestir, i amb la capa també l llibre i el bordó de pelegrí. Mare, aquí teniu la roba i la faixa de setí; replegueu-me aquestes armes: l'espasa la vui per mi. Fins que l'haja rescatada captaré del pa i del vi: tornaré amb l'Escrivaneta o mai més sabreu de mi.— Arribant a Moreria demana 'l més dret camí, i al primer castell que troba n'es el del rei sarraí. Ja se'n va de porta en porta tot captant del pa i del vi; a la segona porteta l'Escrivana ja trobí: la veu a la finestreta que s'afanyava a cusî. L'agulla n'era de plata, lo didal n'era d'or fi; els coixins d'or en que seia n'eren tots de carmesí; el tresor que ella portava tota la feia lluir, i més que tot la cadena i ei joiell que duia al pit. Feu caritat, Escrivana,

an el pobre pelegrí; feu-li caritat, mestressa, per l'amor de Jesucrist. ¿Com voleu que vos ne faça, si no soc mestressa aquí? Torneu demà a les nou hores o passat demà al matí, ja estaran fetes les noces del rei moro sarraí, i llavors seré mestressa de tot lo que hi haurà aquí.— Lo rei moro s'ho escolta passejant-se pel jardí —Escrivana, amb qui enraones? —Amb un pobre pelegrí que me'n demana una almoina per l'amor de Jesucrist —Que n es de la teva terra aquest pobre pelegrí? —No es pas de la meva terra ni tampoc del meu país, ni 'ls aucells que van per l'aire crec que no'n saben venir —Caritat fes-li, Escrivana, an el pobre pelegrí: para-li la taula blanca amb el bon pa i el bon vi; don-li beure amb una taça, amb una taça d'or fi, que ja sabs ets la mestressa de tot lo que hi ha an aquí— L'Escrivana para taula per al pobre pelegrí; mentres parava la taula ja n'arrenca un gran sospir. —De què sospireu, senyora? Per què feu tant gran sospir? —Amb el posat i en la cara m'apar que us havia vist: dels ulls i de barba rossa vos sembleu al meu marit; l'espasa que porteu sembla la que li veia cenyir. —No sospireu, Escrivana, no sospireu més per mi, que qui us parla ara, Escrivana, es vostre estimat marit. Voleu venir, Escrivana, voleu's-en venir amb mi? —Sí, per cert, lo senyor comte, que ja fossim pel camí. Llarga me n'es tota espera: voldria jo haver sortit, i sobre tot esser fòra del reialme sarraí. Deixeu-me veure'l rei comte: sabré si vol res de mi. —No vui res, no, Escrivana, sinó que'm deixis dormir. —Cuita, vés a l'establia, tria'ls dos millors rocins, mentres que jo per les caixes triaré'ls millors vestits i trauré de l'arquimesa l'or de que'ns cal proveir.— Ell se'n va dins de l'estable a cercâ'l millor rocí; ella se'n puja a la cambra a cercâ'l mellor vestit.

Carregaren d'or i sedes tant com el cor els va dir. Quan tenen lo que volien se posaren en camí. El rei moro es en finestra i al pelegrí veu fugir. Quan el moro se n'adona l'Escrivana es pel camí. Lo rei moro sa gent crida que'ls vagin a conseguir. Se n'agafa ell de l'espasa i també'ls vol assolir. Quan traspassava pel pati fent ensellar un rocí, veu que entraven les viandes per les noces de la nit. Uns criats portaven plates amb galls i capons rostits, altres amb coques maurades amb molts flaons i amb confits. Quan el rei moro'ls va veure deia tot enfellonit: —Maleída l'Escrivana! Mal goig n'hagis, pelegrí! Ara sí que me l'heu feta! Vos recordareu de mi! Si jo t'hagués conegut no hauries entrat aquí.— I amb pressa'ls corre al darrera per podê-ls aconseguir. Quan en són aprop de l'aigua el rei creu que'ls va assolir; quan són l'altra part de l'aigua lo pont se va mig partir. —Ara sí que serà teva, gran traidor de pelegrí! Set anys que té l'he nodrida del bon pa i del bon vi, set anys que te l'he vestida de domas i carmesí, set anys te l'he mantinguda sense poder-me'n servir. Poncelleta te l'emportes, ai traidor de pelegrí! Cent escuts costa sa roba i altres cent costa l rocí, i altres cent jo te n daria si la deixessis venir. Poncelleta te l'emmenes: encara es verge per mi. Si ara te l'endús poncella, no ho fóra demà al matí.— De l'altra banda de l'aigua va respondre'l pelegrí: —Així jo me l'emport verge com l'arbre sec va a florir— Per mostrar-ho amb un miracle un arbre sec va florir —Ara sí que conec, ara, que era per tu i no per mi. No'm reca l'or que s'emporta, les alhages ni'ls setins, sinó'l joiell de ma mare que s'endú penjat al pit.

Poema de Josep Carner basat en aquest romanç tradicional Petiteta l'han casada, la filla del Carmesí; de tan petiteta que era, no sap calçar ni vestir. De tan petiteta que era, no sap calçar ni vestir. Han de bufar-li la sopa i amorosir-li el coixí; la calçaven dotze dames, la vestien trenta-sis. La calçaven dotze dames la vestien trenta-sis. El comte diu a sa mare: - Gentil muller m'heu triat; rossa com la ginestera, dolça com el sospirar. Més l'heu triada xiqueta, que tota cap a la mà; quan se lleva vol rondalles, quan va al llit l'han de gronxar. Quan se lleva vol rondalles, quan va al llit l'han de gronxar. Si aixeca els ulls i no troba, es posa a plorar i xisclar; - Amb el rei me n'aniria si em volgués al seu costat; deixaré la Carmesina a veure si creixerà.


catĂ leg complet a: la mĂ de guido www.lamadeguido.com

MG513