Issuu on Google+

COMPOSITORES MODERNISTES Cançons per a veu i piano

Edicions la mà de guido


COMPOSITORES MODERNISTES Narcisa Freixas i Cruells (1859-1926) La font del romaní Lo filador d'or

Carme Karr i Alfonsetti (1860-1945) Cançó de la tarda La non-non dels papallons

Lluïsa Denís i Reverter (1865-1946) Lo meu promès El "lechuguino"

Matilde Escalas i Chamení (1870-1936) La flor del lliri Hora Baixa

Isabel Güell i López (1872-1956) Barcarola Cançó trista

Lluïsa Casagemas i Coll (1873-1942) Cançó de mar Rialla d'abril

Edició a càrrec de M. Teresa Garrigosa i Mireia Latorre


ISBD(PM) Compositores modernistes [Música impresa] : Cançons per a veu i piano - Sabadell [Barcelona] : La mà de guido, 2016 - 1 partitura (72 p.); 29 cm.

“Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar fragments

Nota de l'editor: L'enregistrament d'aquestes obres es poW trobar al disc de La mà de guido LMG2086, HQYHUVLyGH M. Teresa Garrigosa i Heindrun Bergander

Primera edició: desembre 2016 ISMN: 979-0-69208-455-6 Dipòsit legal: B-26789-2016 Copyright de l'edició: © 2016 la mà de guido Edició a càrrec de M. Teresa Garrigosa i Mireia Latorre Traduccions a l'anglès: Beatrice Krayenbühl Revisió de les partitures: Heidrun Bergander Gravats musicals: Peter Krivda la mà de guido Sant Pau, 54 - E-08201 Sabadell - Tel. 93 725 7052 e-mail: info@lamadeguido.com / www.lamadeguido.com Imprès a la mà de guido - Sabadell


INTRODUCCIÓ El segle XIX viu una expansió considerable de la creació musical femenina a tot Europa. La Cançó, una de les formes més antigues d'expressió musical interpretada per les dones de totes les èpoques i cultures, va ser un dels gèneres més cultivats durant aquest període. Encara que la seva producció i difusió artística sovint es limita als salons privats, tenim constància del ressò i la importància que tenien aquestes “Vetllades musicals” que es produïen als salons de les cases importants de totes les grans ciutats europees i on es reunien els més prestigiosos intel·lectuals, poetes i músics del moment. A París, d'aquests salons podem citar el de Pauline Viardot o bé el de la princesse de Polignac. A Alemanya aquesta funció la van fer les “Sonntagsmusiken” que Fanny Mendelssohn organitzava a la seva casa de Berlin, i així un llarg etcètera. Les dones eren l'ànima executora de la gran majoria d'aquests concerts íntims que van fer una funció importantíssima per a la recepció i difusió de les seves composicions. A Catalunya, Narcisa Freixas a la seva casa de La Garriga i Carme Karr a Barcelona organitzaren reunions musicals de prestigi on sovint hi presentaven la seva obra junt amb la d'altres compositors. Aquestes reunions, comptaven amb la presència d'alguns dels artistes i escriptors més coneguts de la seva generació com van ser: Joan Maragall, Caterina Albert, Apel·les Mestres, Dolors Monserdà, Francesc Matheu, Josep Carner, Rubén Darío, Torné i Esquius, Felip Pedrell, Enric Granados, Amadeu Vives, Manuel Blancafort o Siegfried Wagner entre d'altres. Les sis compositores triades en aquesta publicació, nascudes entre 1859 i 1873, van dur a terme una creació musical significativa durant el moviment cultural que coneixem com a modernisme català i es van integrar plenament en aquest nou corrent artístic que va protagonitzar la Catalunya de finals del segle XIX. La major part de dones que van fer creació musical a Catalunya provenien de famílies de l'alta burgesia, o bé de la classe mitja acomodada i també de l'aristocràcia. La seva música és un reflex de l'estètica d'aquell temps ja que reberen la formació dels millors mestres, compartiren el mateix ambient artístic i també la voluntat de recuperació de les arrels culturals del país. S'aglutinaren doncs cap a l'assoliment d'un objectiu comú: la música com a element de formació de la dona i la seva promoció en l'àmbit cultural. Destaquen en la seva producció musical la finalitat pedagògica i la utilització de temàtiques exemplars, per a aquesta raó trien els textos amb cura, sovint d'escriptors dels cercles literaris que freqüenten. La vàlua de la seva obra va fer que moltes de les seves composicions fossin publicades per editorials de prestigi com Ilustración Musical Hispano-americana, Unión Musical Española, J. Ayné, I. Alier, Heugel, Max Eschig i Novello. De les dotze cançons escollides d'un ingent llegat disponible, en destaquen la riquesa melòdica i l'oportuna senzillesa, la passió i l'emoció continguda i al mateix temps ens transporten a aquells àmbits íntims, els salons i les sales de concert, per als quals van escriure la seva música. M. Teresa Garrigosa Massana

5


Notes biogràfiques Narcisa Freixas i Cruells (1859 – 1926) Narcisa Freixas, nascuda a Sabadell, va ser una de les primeres dones que es va dedicar a la composició a Catalunya. Inicià la seva formació musical als disset anys amb el pianista Joan B. Pujol i més tard amb Felip Pedrell i Enric Granados. Interessada per les arts plàstiques, aprèn escultura amb Torquat Tasso i pintura amb Modest Urgell participant en diverses exposicions col·lectives. Amb només 18 anys assisteix a l'estrena de la seva primera obra important: la sardana La Festa de Roses, i l'any següent ja veu publicada la seva obra per a piano sol Non-non. La seva obra és extensa i inclou, obres de teatre Líric, música descriptiva, cançons, música de Cambra i música per a piano, entre d'altres. La seva activitat va ser significativa en el camp de la pedagogia esdevenint una precursora del moviment de renovació de l'ensenyament musical. El 1905 publicà el seu primer llibre Cançons d'infants, premiat per l'Orfeó Català al qual en seguiren tres volums més i dos Quaderns de piano dedicats als més menuts. Fundà l'escola de música Cultura Musical Popular destinada a l'ensenyament dels nens i nenes, la coral d'aquesta escola actuava en asils, hospitals i presons. Impartí cursos i conferències a Barcelona i Madrid, i en reconeixement a la seva obra li va ser concedida la Creu d'Alfons XII que ella va refusar al·legant que ja se sentia prou reconeguda amb l'afecte dels infants. La seva obra també inclou títols com ara els reculls Cançons catalanes (1900) i Cançons amoroses (1916). L'any 1905 va ser distingida amb el premi de la segona Festa de la Música Catalana i el 1908 va ser guardonada als Jocs Florals de Girona. Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 1865-1943) Escriptora, periodista, feminista i compositora, nascuda a Barcelona filla de pare francès -el vicecònsol Eugène Karr- i mare italiana, s'integrà amb naturalitat a la vida cultural catalana. Passà bona part de la seva infantesa a París, Perpinyà i Barcelona; la seva formació musical provenia sobretot de l'educació rebuda dins del seu entorn familiar i de l'escola de monges dominiques de Perpinyà i Figueres on va estudiar. La família Karr era d'origen bavarès: el besavi era mestre de capella del gran duc de Zweibrucken, i l’avi era el director musical de la prestigiosa casa de pianos Érard a París. El seu contacte amb els ambients liberals de la Barcelona de l'època la van educar com a periodista i escriptora. Va ser una de les promotores del feminisme català de principis del segle XX ja que advocava per dotar les dones d'eines que les capacitessin tant per a l'exercici d'una professió com per a la igualtat de drets. D'idees modernes i avançades va ser la directora de la prestigiosa revista Feminal (1907-1917) que reflectia el paper de la dona a la vida social en tots els aspectes: pedagògics, esportius, polítics, pictòrics i musicals. També hi podem trobar articles i presentacions de les noves artistes, intèrprets i compositores de la seva generació que en aquesta revista tenien un lloc on es feien visibles i on el seu art es donava a conèixer ja que gairebé cada exemplar incloïa una partitura

6


impresa. Les composicions musicals de Carme Karr són totes per a cant i piano i escrites per tal que les dones les poguessin aprendre a tocar i cantar amb facilitat i sensibilitat musical. Destaquen el recull de sis cançons Flors d'escardot (1903) i Cançons catalanes amb lletra d'Apel·les Mestres de les quals La non-non dels papallons va ser considerada l’Himne del Modernisme. Lluïsa Denís i Reverter (1865-1946) Artista polifacètica: pintora, escriptora i compositora. Nascuda a Barcelona de pare francès va escriure poesia i teatre. L'any 1886 es va casar amb el pintor Santiago Rusiñol i compartí amb ell la passió per aquest art. Alguns dels seus quadres i dibuixos es troben al Museu del Cau Ferrat a Sitges, escenari de les cinc Festes modernistes destinades a la renovació dels diferents llenguatges artístics i que s'hi celebraren del 1892 al 1899. La quarta festa del 1897 fou dedicada al Teatre líric català i va comptar amb l'assistència dels compositors Ernest Chausson i Eugène Yssaÿe. Les seves obres de teatre més conegudes són Els caçadors furtius (1931) i Una venjança com n'hi ha poques (1931). Va compondre sarsueles de les quals era l'autora tant de la música com de la lletra i diversos quaderns musicals destacant L'alegre cantaire, un recull de 14 cançons alegres i un xic picants amb aires de cuplet. Matilde Escalas i Chamení (1870-1936) Matilde Escalas i Chamení, compositora, intèrpret i pedagoga, va néixer l'any 1870 a Palma de Mallorca i va ser educada en un ambient cultural molt refinat. El 1882 es va traslladar a Barcelona on rebé classes de composició de Felip Pedrell coincidint amb Isaac Albéniz que s'havia establert de nou a aquesta ciutat i col·laborant tots dos amb la tasca del mestre. En aquesta època Matilde va entrar en contacte amb l'ambient cultural del modernisme i esdevé tertuliana dels Quatre Gats, fet inusual en aquella època per la seva condició de dona. Als Quatre Gats va establir amistat, entre d'altres, amb Antoni Gaudí, Joaquim Mir i Santiago Rusiñol i va compartir amb alguns d'ells la bohèmia parisenca de la darrera dècada del segle XIX. A partir del 1914 exercí la docència musical a l'Escola Normal de Palma i organitzava a la casa pairal de Santanyí i a Palma, vetllades musicals on convidava els amics artistes de Barcelona i dels ambients artístics de l'illa. Algunes d'aquestes “soirées” s'havien organitzat a la mateixa badia de Palma on se celebraren recitals amb piano damunt d'una barca per a un nucli reduït d'amics. Matilde Escalas va escriure una gran quantitat d'obra musical: música per a piano, orquestra de ball, i un gran nombre de Cançons, algunes de les quals com La flor del lliri van obtenir crítiques molt favorables per part de la premsa de l'època. De la seva obra, editada a París i Barcelona, es conserven unes 50 partitures ja que la resta va ser destruïda en el tristament famós bombardeig de Barcelona de l'any 1938, així doncs es van perdre gairebé totes les seves composicions i documents. Compositora apassionada i atrevida va ser una dona lliure que va viure avançada al seu temps.

7


Isabel Güell i López (1872-1956) Neix a Barcelona al Palau Moja, residència del seu avi el Marquès de Comillas, el mateix palau on el poeta Jacint Verdaguer feia d'almoiner i capellà de la família, va ser doncs la primogènita del matrimoni Güell i López mecenes d'Antoni Gaudí . Els testimonis de l'època la descriuen com una persona bondadosa i amant de les arts que de ben petita ja va tenir una gran afició per la música. Va estudiar composició i piano amb Josep García Robles, orgue amb el Pare Vidal i més tard a París, orgue amb Eugène Gigout i Monsieur Lemoine. L'any 1888 es celebra a Barcelona l'Exposició Universal que porta canvis molt importants a la ciutat, i també és la data en que Gaudí acaba el Palau Güell residència de la família, un espai on la música hi tenia un lloc preferent: s'hi programaven audicions i estrenes d'obres dels músics més destacats del moment. En aquests “dilluns musicals” Isabel tocava amb el piano i l'orgue de què disposava al Saló Central del Palau les seves pròpies composicions. L'any 1901 Isabel es casa amb Carles de Sentmenat, un dels llinatges més antics de la noblesa catalana, i passa a formar part de les dames d'honor de la reina Victòria Eugènia, per tant les seves obligacions van en augment però aquest fet no li impedeix de continuar la seva tasca compositiva que mai no es va veure interrompuda. L'obra d'Isabel Güell és rica i variada, cultiva la cançó, la música religiosa, la música de cambra i les composicions per a piano sol. Cal destacar el Cicle de set cançons, Te deum (1898), Missa in honorem Sancti Eusebii (1901), Stabat Mater (1917), Minuet en Do Major i Gavota en Fa Major entre d'altres. Lluïsa Casagemas i Coll (1873-1942) Nascuda a Barcelona en el si d'una família de l'alta burgesia catalana inicià els seus estudis de música amb professors particulars, com era costum a l'època i als 11 anys d'edat escriu la seva primera composició Ave Maria (1884). Quatre anys més tard ingressà al Conservatori del Liceu on va estudiar composició i harmonia amb Francesc de Paula Sánchez-Gavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló; el 1890 ja havia acabat el seu primer assaig d'una òpera i inicia estudis d'instrumentació. Als 18 anys fa l'orquestració de la seva primera òpera completa Schiava e Regina, que va ser enviada a l'Exposició Universal de Chicago l'any 1892 i premiada amb medalla i diploma. L’Opera es va programar al Gran Teatre del Liceu per a la temporada 1893-1894 però l'estrena es va veure frustrada per l'atemptat anarquista del 7 de novembre de 1893. Aquest mateix any l'Orquestra catalana de concerts executà la seva obra Crepúsculo al Teatre Principal i més tard al Liceu. Lluïsa Casagemas va ser la compositora més prolífica de la seva generació i la seva producció musical supera les 300 obres. Cultivà tot tipus de gèneres: obres per a piano sol, música de cambra, música per a orquestra, cançons, música religiosa i òpera. Destaquen, a part de les composicions ja citades, el cicle de 15 cançons italianes Echi di primavera (1891) , Cançó de mar (1907), Pie Jesu (1926) i Rialla d'abril (1931). Entre la segona i tercera dècada del segle XX va escriure un total de 28 melodies en francès i viatjà a París on l'editorial Heugel li publicà algunes cançons. Lluïsa Casagemas va composar al llarg de tota la seva vida fins a la seva mort ocorreguda l'any 1942. Els darrers anys va viure a Madrid amb la seva filla on va exercir de pianista acompanyant i professora de música. M. Teresa Garrigosa Massana

8


Comentaris sobre els textos i les transcripcions fonètiques

El corpus textual d’aquest recull de cançons conté poemes d’autors catalans com Francesc Sitjà i Pineda, Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Frederic Soler i Hubert, Miquel Costa i Llobera i Joaquim Mª de Nadal i Ferrer. Lluïsa Denís i Matilde Escalas són alhora compositores i autores dels textos de les seves cançons. Per a l’edició d’aquests textos prefabrians¹, (anteriors a les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans de 1913), s’ha cregut convenient fer totes les rectificacions de tipus textual com els errors ortogràfics, d’accentuació, etc. per tal d’adaptar els textos a l’ortografia catalana actual. S’ha deixat com l’original, però, els contactes vocàlics indicats amb l’apòstrof allà on es produeix fonèticament una elisió d’una de les vocals. Pel que fa a les transcripcions fonètiques dels textos, s’han fet les adaptacions oportunes amb l’objectiu de transcriure una pronunciació cantada del text, prioritzant, per exemple el so “l” alveolar enlloc de la “l” velaritzada. En aquest sentit, les restriccions rítmiques ens obliguen a resoldre alguns contactes vocàlics mitjançant elisions, hiats o diftongacions que no correspondrien a un text declamat. Així mateix, també s’han indicat totes les assimilacions de sonoritat dels sons de final de vers tenint en compte el final de la frase musical. S’ha decidit indicar tots els accents de mot enlloc dels accents principals de frase per facilitar la lectura del text a una persona no-catalanoparlant.

Mireia Latorre Torres

¹Pompeu Fabra i Poch (1868-1948)

9


Els sons vocàlics del català

OBERTURA

ANTERIORITAT central

anterior

posterior

no arrodonit

arrodonit

i e

u o

tancada mitjana tancada mitjana mitjana oberta oberta

ə ɛ

ɔ a

Els sons consonàntics del català

PUNT D’ARTICULACIÓ MODE D’ARTICULACIÓ

Bilabial

Oclusiu

p

Fricatiu

Labiodental

Interdental

b

Dental

t f

Palatal

z ʃ

ʒ

dz tʃ dʒ ɲ

Lateral

l

ʎ

Bategant

ɾ

Vibrant

r

Aproximant

n

m

Espirant

β

Velar

k

ts ɱ

Postalveolar

d s

Africat Nasal

Alveoar

ŋ

ɣ

ð

Semivocal

j

10

w

ɡ


INTRODUCTION The 19th century underwent considerable development in women's musical composition all over Europe. The Song, one of the oldest forms of musical expression performed by women in all times and cultures, was one of the most cultivated genres during this period. Although its composition and artistic dissemination were often limited to private salons, we have proof of the impact and importance that these "musical soirées" had. They were held in the salons of prestigious homes in every important European city where the most renowned intellectuals, poets and musicians of the time met. In Paris, among these salons we may mention those of the Pauline Viardot or the Princesse de Polignac. In Germany this role was played by the Sonntagsmusiken that Fanny Mendelssohn organised at her home in Berlin, just like in many other countries. In most of these intimate concerts, women were the performers, thus playing the very important role of presenting and disseminating their compositions. In Catalonia, as did Carme Karr and Isabel Güell in Barcelona, Narcisa Freixas organised renowned musical salons at her home in La Garriga, where they often presented their works, together with those by other composers. These salons were attended by some of the best-known artists and writers of their generation, such as Joan Maragall, Caterina Albert, Apel·les Mestres, Dolors Monserdà, Francesc Matheu, Josep Carner, Rubén Darío, Torné i Esquius, Felip Pedrell, Amadeu Vives, Siegfried Wagner, Manuel Blancafort or Enric Granados, among others. The six women composers selected for this recording, born in the second half of the 19th century –between 1859 and 1873–, composed important works during the cultural movement known as modernisme català (Catalan modernism), and fully integrated themselves in this new artistic movement in which Catalonia played a leading role at the end of the 19th century. Most of these women composers came from families of the haute bourgeoisie, well-off middle class or even from the aristocracy. Their music reflects the aesthetic trends in fashion at that time, for their musical training was undertaken with the best maestros, they shared the same artistic milieu and the will to recuperate the cultural roots of Catalonia. Therefore, they gathered to achieve a common goal: music as an element of women's education and their promotion in the cultural environment. From their musical production, the educational aims of their works and the use of exemplary themes stand out. This is the reason why they carefully selected the texts, which quite often were from the literary milieu they frequented. The value of their works was such that many of these compositions were edited by renowned music publishers, such as Ilustración Musical Hispano-americana, Unión Musical Española, J. Ayné, I. Alier, Heugel, Max Eschig and Novello. From the twelve songs chosen from this enormous legacy available, melodic richness and appropriate simplicity, passion and suppressed emotion stand out. They also take us back in time to that intimate atmosphere of the salons and concert halls for which this music was originally written. M. Teresa Garrigosa Massana (English translation: Beatrice Krayenbühl)

11


Biographical Notes Narcisa Freixas Cruells (1859 – 1926) Narcisa Freixas, born in Sabadell, was one of the first women to devote her life to composition in Catalonia. She started her musical training when she was seventeen with the pianist Joan B. Pujol, and later on with Felip Pedrell and Enric Granados. Interested in the visual arts, she learned sculpture with Torquat Tasso and painting with Modest Urgell, and participated in several group exhibitions. When she was just eighteen, she attended the première of her first important composition, the sardana La Festa de Roses, and, the year after, her work for piano solo Non-non was released. She wrote a large number of compositions that include works of lyric theatre, descriptive music, songs, chamber music and music for the piano, among others. She played an important role in music education, becoming a pioneer in the field of the renovation of music training. In 1905 she published her first book Cançons d'infants, awarded by the Orfeó Català, which was followed by three more volumes as well as two Quaderns de piano devoted to small children. She founded the music school Cultura Musical Popular aimed at teaching primary school children. The choir of this school performed in old people's homes, hospitals and prisons. She lectured and gave conferences in Barcelona and Madrid. In recognition of her work, the Cross of Alfonso XII was awarded to her, but she refused to accept it for she said that she felt she had received enough acknowledgment with the children's love. Her works include titles such as the collections of songs Cançons catalanes (1900) and Cançons amoroses (1916). In 1905 she was awarded a prize at the second "Festa de la Música Catalana" and in 1908 she won an award at the "Jocs Florals" (poetry contests) in Girona. Carme Karr Alfonsetti (Barcelona, 1865-1943) Writer, journalist, feminist and composer born in Barcelona. Despite the fact that her father was French ─the vice-consul Eugène Karr─ and her mother Italian, she integrated naturally into Catalan cultural life. She spent most of her childhood in Paris, Perpignan and Barcelona. Her musical training took place mainly at home and at the nuns' school of the Dominican order in Perpignan and Barcelona where she was educated. The Karr family was originally from Bavaria: her great-grandfather was Kapellmeister of the Grand Duke of Zweibrucken and her grandfather was the music director of the renowned piano maker Érard in Paris. Her contact with the liberal cultural environment of Barcelona at that time trained her as a journalist and writer. She was one of the people who first fostered Catalan feminism at the beginning of the 20th century, for she advocated to provide women with the means that would allow them to develop a professional career and have access to equal rights. Given her modern and progressive ideas, she was the editor-inchief of the renowned magazine Feminal (1907-1917), which showed women's role in

12


every aspect of social life: education, sport, politics, painting and music. It also contained articles and presentations of new artists, performers and composers of her generation that found a place in this magazine where they could make themselves visible and display their art, since almost every issue included one printed music sheet. Carme Karr's musical compositions are all for voice and piano, and were written so that women could learn how to play and sing them easily and with musical feeling. The collection of six songs Flors d'escardot (1903) and Cançons catalanes, with lyrics by Apel·les Mestres, stand out, from which La non-non dels papallons was considered the hymn of Catalan Modernism. Lluïsa Denís Reverter (1865-1946) She was a multitalented artist: painter, writer and composer. Her father was French but she was born in Barcelona. She wrote poetry and plays. In 1886 she married the Catalan painter Santiago Rusiñol, with whom she was to share their passion for this art. Some of her paintings and drawings can be seen at the Museu del Cau Ferrat in Sitges, where five Modernist Festivals, devoted to the renewal of different artistic languages, were staged from 1892 to 1899. The fourth festival, held in 1897, was devoted to Catalan lyric theatre, and was attended by the composers Ernest Chausson and Eugène Yssaÿe. Her most well-known stage plays are Els caçadors furtius (1931) and Una venjança com n'hi ha poques (1931). She wrote the lyrics and composed the music of some zarzuelas, as well as several music books, of which L'alegre cantaire, a collection of fourteen joyful and slightly risqué songs with a cuplé flavour, stand out. Matilde Escalas Chamení (1870-1936) Matilde Escalas Chamení, composer, performer and teacher, was born in 1870 in Palma de Mallorca and was educated in a very refined cultural environment. In 1882 she moved to Barcelona, where she took composition lessons with Felip Pedrell, at the same time that Isaac Albéniz had settled there again; they both collaborated in the Maestro's work. At that time, Matilde came to know the Catalan modernist cultural environment and started to take part in the gatherings at the Quatre Gats, something unusual for a woman at that time. At the Quatre Gats she became a friend, among other figures, of Antoni Gaudí, Joaquim Mir and Santiago Rusiñol, and shared with some of them the Parisian bohème of the last decade of the 19th century. From 1914 onwards she taught music at the Escola Normal in Palma and organised, at her estate in Santanyí and at Palma, musical soirées where she invited her artist friends from Barcelona and the artistic milieu of Mallorca. Some of these soirées were organised at the very same Bay of Palma, where piano recitals were held on a bateau for a limited group of close friends. She composed many music works: music for piano, dance band and a large number of songs; some of them such as La flor del lliri received many positive reviews in the

13


media at that time. From her works, edited in Paris and Barcelona, fifty musical scores have been kept, for the others disappeared during the sadly notorious bombing of Barcelona in 1938; later on, many of Matilde Escalas' compositions and documents were also lost. A passionate and bold composer, she was a woman who lived ahead of her time. Isabel Güell López (1872-1956) She was born in Barcelona at the Palau Moja, the residence of her grandfather the Marquis of Comillas, at the same mansion where the poet Jacint Verdaguer was the almoner and priest of the family. She was the first-born child of the Güell López couple who were the sponsors of Antoni Gaudí. The witnesses of that time refer to her as a gentle person who loved arts, and who from an early childhood already showed a great passion for music. She studied composition and piano with Josep García Robles, organ with Pare Vidal, and, later on in Paris, organ with Eugène Gigout and Monsieur Lemoine. In 1888 the World's Fair was held in Barcelona that brought about very important changes to the city. That same year is also the date in which Gaudí resumed the construction of the Palau Güell the residence of the Güell family, a place where music played a preferential role: concerts were held there, as well as premières of works by the most renowned musicians of the time. During these "musical Mondays", Isabel played her own compositions on the piano and the organ located in the Central Hall of the Palau Güell. In 1901 Isabel married Carles de Sentmenat, from one of the oldest lineages of the Catalan nobility, and became one of the ladies-in-waiting of Queen Victoria Eugenia. Therefore, her duties increased, but they did not prevent her from continuing her work as composer that was never interrupted. Isabel Güell's work is rich and varied, for she cultivated song, religious music, chamber music and compositions for piano solo. Of them, Cicle de set cançons, Te deum (1898), Missa in honorem Sancti Eusebii (1901), Stabat Mater (1917), Minuet en Do Major and Gavota en Fa Major, among others, stand out. Lluïsa Casagemas Coll (1873-1942) Born in Barcelona into a family from the Catalan high bourgeoisie, she began her music training with private teachers, as was usual at that time. When she was eleven she wrote her first composition, Ave Maria (1884). Four years later she was admitted to the Conservatory of the Liceu where she studied composition and harmony with Francesc de Paula Sánchez-Gavagnach, song with Giovanna Bardelli and violin with Agustí Torelló. By 1890 she had already finished her first rehearsal of an opera and began her studies in instrumentation. At eighteen she carried out the orchestration of her first complete opera, Schiava e Regina, which was sent to the Chicago World's Fair in 1892 and was awarded a medal and a diploma. It was included in the programme of the Gran Teatre del Liceu for the 1893-1894 season, but the première was frustrated due to the anarchist attack there on November 7, 1893. That same year, the Catalan Orchestra of Concerts performed her work Crepúsculo at the Teatre Principal and later at the Liceu. Lluïsa Casagemas was the most prolific woman composer of her generation, for her

14


musical production includes more than 300 works. She cultivated all kinds of genres: piano, chamber music, music for orchestra, songs, religious music and opera. In addition to the works already mentioned, the series of fifteen Italian songs Echi di primavera (1891), Cançó de mar (1907), Pie Jesu (1926) and Rialla d'abril (1931) stand out. Between the second and third decades of the 20th century she wrote twenty-eight melodies in French and went to Paris where the Heugel publishing house released some of her songs. Lluïsa Casagemas composed throughout her life until her death in 1942, and lived in Madrid with her daughter where she worked as a piano accompanist and music teacher. M. Teresa Garrigosa Massana (English translation: Beatrice Krayenbühl)

15


Notes on the texts and phonetic transcriptions

The text corpus of the songs included on this collection contains poems by Catalan authors such as Francesc Sitjà Pineda, Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Frederic Soler Hubert, Miquel Costa Llobera and Joaquim Mª de Nadal Ferrer. Lluïsa Denís and Matilde Escalas are both the composers of the music and the writers of the lyrics of their songs. For the editing of these texts that correspond to a period before Pompeu Fabra¹ (prior to the orthographic rules of the Institut d’Estudis Catalans from 1913), we have considered appropriate to make all the text corrections such as orthographic, accent mistakes, etc. in order to adapt the texts to present-day Catalan orthography. However, we have left in the original form the vocalic contacts indicated with the apostrophe in those places where an elision of one of the vowels is phonetically produced. As regards the phonetic transcriptions of the texts, we have carried out the appropriate adaptations in order to transcribe a sung pronunciation of the text, giving priority, for instance, to the "l" alveolar sound over the velarized "l". In this respect, the rhythmic restrictions have forced us to solve some vocalic contacts by means of elisions, hiatuses or diphthongizations that would not correspond to a recited text. Furthermore, we have also indicated all the assimilations of sonority of the sounds that are located at the end of the verse line taking into account the end of the musical phrase. We have also decided to indicate all the word stresses instead of the main sentence stresses in order to make the reading of the text for a non-Catalan-speaking person easier.

Mireia Latorre Torres ¹Pompeu Fabra Poch (1868-1948)

(English translation: Beatrice Krayenbühl)

16


Catalan vowels

HIGHT

PLACE central

front

(degree of aperture)

back

unrounded

rounded

i e

u o

close close-mid mid open-mid open

ə ɛ

ɔ a

Catalan consonants

PLACE OF ARTICULATION MANNER OF ARTICULATION

Bilabial

Stop

p

Fricative

Labiodental

Interdental

b

Dental

t f

m

s z ts dz n

ɱ

Tap/Flap

ɾ

Trill

r

Approximants

l

Palatal

Velar

k ɡ

Lateral

Fricative

Postalveolar

d

Affricate Nasal

Alveoar

ʃʒ tʃ dʒ ɲ

ŋ

ʎ

*��

*ð j

Glide

*Soft b (with lips lightly touching), soft d, soft g

17

w


     lavostratonada; lԥ‫ܧޖ‬st‫ݐ‬ԥtu‫ޖ‬naðԥ  canteuperendolcir kԥn‫ޖ‬t‫ܭ‬wpԥ‫ݐ‬ԥndul‫ޖ‬si  monsofrir... monsu‫ޖ‬f‫ݐ‬i 

Lafontdelromaní MúsicadeNarcisaFreixas PoesiadeFrancescSitjàiPineda  Lafontdelromaní lԥ‫ޖ‬f‫ܧ‬ndԥlrumԥ‫ޖ‬ni  elsaucellss’hanfetseva: ԥlzaw‫ޖ‬se‫ݠ‬sa݃fet‫ޖ‬seȕԥ  matídebonmatí mԥ‫ޖ‬tiðԥ‫ܧޖ‬nmԥ‫ޖ‬ti  hifanrefilada; i‫ޖ‬fanrԥfi‫ޖ‬laðԥ  quinhicantamésfi ‫ޖ‬kini‫ޖ‬kantԥmes‫ޖ‬fi  nohosédir... ‫ޖ‬nowse‫ޖ‬ði  Johivaigcadamatí ‫ܧݤ‬j‫ޖ‬at‫ݕ‬kaðԥmԥ‫ޖ‬ti  aixíqueelsolselleva, ԥ‫ݕޖ‬ikԥl‫ޖ‬s‫ܧ‬lsԥ‫ݠޖ‬eԥ  ploranttotelcamí plu‫ݐޖ‬antotԥlkԥ‫ޖ‬mi  perl’amorperduda, pԥrlԥ‫ޖ‬morpԥ‫ޖݐ‬ðuðԥ  queésmonpobredestí ‫ޖ‬kesmom‫ޖ‬p‫ݐܧ‬ԥðԥs‫ޖ‬ti  elsofrir... ԥlsu‫ޖ‬f‫ݐ‬i  Elmeudolorsensfi ԥl‫ޖ‬mewðu‫ޖ‬los‫ܭ‬ns‫ޖ‬fi  men’hapresl’alegria; mԥna‫ޖ‬p‫ܭݐ‬zlԥlԥ‫ݐܵޖ‬iԥ  aucells,canteupermi aw‫ޖ‬se‫ݠ‬skԥn‫ޖ‬t‫ܭ‬wpԥr‫ޖ‬mi   

                            

18


La font del romaní

Francesc Sitjà i Pineda

e = 126

 

          

         

La font del

ro - ma - ní

Jo_hi vaig ca - da

ma - tí

El meu do - lor sens

    

Narcisa Freixas

els au - cells s'han fet

se - va:

ai - xí que_el sol

lle - va,

me n'ha pres

fi

       

se

l'a - le - gri - a;

       

 

 

       

 

   

    

 

ma - tí

de

bon

ma

-

hi

fan

plo - rant

tot

el

ca

-

per

l'a - mor

per - du - da,

que_és mon

teu

per

mi

la

vos - tra

to - na - da;

can - teu

legato

6

au - cells, can

     

 

més

bre

des - tí

fi

en - dol - cir

  

el mon

 

so -

frir...

1.2.

 

 

-

fi

-

  -

     

la - da;

quin

     

Per acabar



-

rit.

-

re

hi

  

 



frir...

  



  

 

   

 

   

 

 

19

can po per

     

 

  

    

   

   

dir...

       

   

  

sé so





      

no_ho

    

  

     1.2.     

ta

  

 

 

 



     

 





11

-

 


RosemarySpring MusicbyNarcisaFreixas PoembyF.SitjàPineda  Therosemaryspring hasbeentakenoverbybirds: brightandearly theywarblethere; whomoreacutesings Icouldn'tsay...  EverymorningIgothere assoonasthesunrises, weepingallalongthepath lostforthesakeoflove, mypoordestiny issuffering...  Myunendingpain hasstolenmyjoy; birds,singyourtune forme; singtosoften mysuffering...  

Lafontdelromaní Música deNarcisaFreixas PoesiadeF.SitjàiPineda  Lafontdelromaní elsaucellss’hanfetseva: matídebonmatí hifanrefilada; quinhicantamésfi nohosédir...  Johivaigcadamatí aixíqueelsolselleva, ploranttotelcamí perl’amorperduda, queésmonpobredestí elsofrir...  Elmeudolorsensfi men’hapresl’alegria; aucells,canteupermi lavostratonada; canteuperendolcir monsofrir...                      

20


Lo filador d’or Música de Narcisa Freixas Poesia de JacintVerdaguer N’hi ha un argenter ni ˈawn ərʒənˈte

i perles enfila. iˈpɛrləz əɱˈfilə

i trist i solet iˈtɾist i suˈlɛt

a l’Argenteria; ə lərʒəntəˈɾia

Qui s’hi casarà ˈki si kəzəˈɾa

torna a la botiga ˈtornə lə βuˈtiɣə

de tant filar or dəˈtaɱ fiˈlaˈɔr

pot plantar botiga; ˈpɔt plənˈta βuˈtiɣə

la garba de rulls lə ˈɣaɾβə ðə ˈruʎs

li diuen Orfila. liˈdiwən urˈfilə

no’s casa ella, no, nos ˈkaz eʎə ˈno

que al matí n’eixia. kəl məˈti nəˈʃiə

Lo fila tan prim luˈfilə tamˈpɾim

que’s fa caputxina kəs ˈfa kəpuˈtʃinə

N’hi ha un argenter ni ˈawn ərʒənˈte

que tot just s’obira; kə ˈtod dʒu suˈβiɾə

lo primer dijous lu pɾiˈme ðiˈʒɔwz

a l’Argenteria; ə lərʒəntəˈɾia

n’apar un cabell nəˈpaɾ uŋ kəˈβɛʎ

de Pasqua Florida. ðəˈpaskwə fluˈɾiðə

de tant filar or dəˈtaɱ fiˈlaˈɔr

del front d’una nina. dəl ˈfɾon dunə ˈninə

Quan vora l’altar kwam ˈbɔɾə ləlˈta

li diuen Orfila. liˈdiwən urˈfilə

Lo filador d’or lu filəˈðoˈðɔr

son cabell deslliga, soŋ kəˈbɛʎ dəzˈʎiɣə

Mes, ai! pel veïnat mez ˈaj pəl βəiˈnat

diu que’n té una filla: ˈdiw kən ˈtewnə ˈfiʎə

n’apar un riu d’or nəˈpaɾ un riwˈðɔr

no falta qui diga noˈfaltə ki ˈðiɣə

qu’és un pom de flors ˈkez umˈpɔm də ˈflɔz

que surt de la riba kə ˈsuɾ ðə ləˈriβə

que ven per fils d’or kə ˈβɛm pər filz ˈðɔr

no cal que us ho diga; noˈkal kəwz u ˈðiɣə

o un camp de forment ɔwŋ ˈkam də furˈmen

cabells de sa filla. kəˈβɛʎz ðə sə ˈfiʎə

fila l’or com ell ˈfiləˈlɔr kɔmˈeʎ

que la falç inclina. kə ləˈfalz iŋˈklinə

i la plata fina, i lə ˈplatəˈfinə

Son pare que’l perd somˈpaɾə kəl ˈpɛ

retalla brillants rəˈtaʎə βɾiˈʎanz

recull les espigues, rəˈkuʎ ləz əsˈpiɣəs

21


   

"#$%#&#

!



     

()+%





&/ /!  4  4 



 

0!

&/  4  4 5

7#

%&% 4 

#

3# 4 

0!

&/ /!  4  4 

     



  



 







 4 !

@

  



$





 



 













  

%&8 4  4  4  4 <



9# 4  4 < #&

7% 4 

  



$ 4 %

#

%

#>

?!&

&#

?!

#

%

   





 

 



 4  4 %%>

 4 9%%  4 %% 4 > & 4 7 ! %&8 4  4  4  4 <

    





   



 









!

$ 4 %







$ 4 %A

"#

$ 4 %



7H

?!

#

I!

 4 7! 4  4 

#&

 4  4 %%>

#>

?!&

$

 4 7! 4  4 

4

!

&#

?!

!



%

 4 9

#!

$ 4 %A

BC

D

7%

3G 4 

#

$% 4 

?!

 4 

?!



  



  





 

@

   



 

 

 

  









 



%#

!

 4 !

    

& 4

& 4 7

% 4

&# 4 9 4 <



 4 9



!



 





  







    7 !  4 9%%

                % $# &! 4 

 4 A

% $# &! 4 

7 4H  4 I#!



K 4 ?! %# 4  4 



K 4 ?! %# 4  4 A

?!

% $%)  4 % 4 

?!

% $%)  4 % 4 A

 4 9%%  

$ 4 %%

 4 9%%  

                  



  



           22

$ 4 %%A

          





 4 A

H7  $# 4 H 3 7 $% &#



     



 



   


.....segueix(en) una o més pàgines de música.....

.....sigue(n) una o más páginas de música.....

Comandes / pedidos / orders: (en PDF o quadern imprès) www.lamadeguido.com


                  

rit.

14

du - gues gra - pa des



  

 

 

No veus? m'ha dit: ja

         

 



   

 

Allegro

tor - no a ser lo que_un al - tre_any i altre_any so - li -

  

26

rer!

 

   

 



       

    

 f          ten.

amb la veu

Tot vell com és, qui - na_a - le - gri

p meno mosso

 

Quin riu - re_a - vui, el ci - re

           

 



  

a...

Allegro

 



f

       

        

   

rit. 

 

             ten.          

20

               

     

meno mosso

   

de flors blan - ques.



  

        

 -

 



  

a!

                       allarg.                                                            

 



molto animato

                             

31

Quin riu - re_a - vui, el

    

 

 

f molto animato

  

 

ci - re - rer! Tot vell com és, qui -na_a - le - gri

 

 

 

 

 

  71

 

 -

-

molto rit.

a!

                     molto rit.                


1º Tempo

34

  

I_ha

          

               

des - gra - nat en l'ar - bre vell

un vi - ro-lai la pas - to - re - lla

1º Tempo

                                                         f                     

rit.

              

                      

38

amb a - le - grois de flor i_au - cell i_es - bo - jar - ra - da can - ta - re

                    

42

  

            

          

 

I

ell

m'he po - sat

 

a

      

        

44

                 

riu -

      

i m'he po - sat

riu - re_amb

e - lla!...

  

  

    

  

   

  

72

lla.

       

 rit.  

       

  

  

ff



  



     

a

-

                   

          

  

re_amb

   

-

 



         

 


Rialla d’abril

April Laughter

Música de Lluïsa Casagemas Poesia d’Apel·les Mestres

Music by Lluïsa Casagemas Poem by Apel·les Mestres

Avui quin riure’l cirerer! Tot vell com és, quina alegria! De bon matí, què rialler m’ha dat, al veure’m, el bon dia! Ençà i enllà, quan he arribat, a cor obert ha estès les branques i per la cara m’ha tirat dugues grapades de flors blanques. No veus? m’ha dit: ja torno a ser lo que un altre any i altre any solia...

What a laughter today from the cherry tree! Old as he is, what a joy! Early in the morning, how smiling has he said, when seeing me, good day! Here and there, when I just arrived with an open heart he has spread out his branches to my face two handfuls of flowers has he thrown. Don't you see it?, he has told me: I am again what I used to be year after year...

Quin riure avui, el cirerer! Tot vell com és, quina alegria! I ha desgranat en l’arbre vell un virolai la pastorella amb alegrois de flor i aucell i esbojarrada cantarella. I m’he posat a riure amb ell I m’he posat a riure amb ella!

What a laughter today from the cherry tree! Old as he is, what a joy! On the old tree has the white wagtail spelled out a virolai with flowery and birdlike joyful spirits and zany tunes. I have started to laugh with him! I have started to laugh with her!

73


catàleg complet a: la mà de guido ZZZODPDGHJXLGRFRP

MG 455


MG455 Compositores modernistes