Page 1

FRANCESC

VALLS LAUDA, JERUSALEM per a dos tibles, cor mixt i baix continu

Transcripció de Joan Grimalt Edicions la mà de guido


FRANCESC

VALLS LAUDA, JERUSALEM dos tibles cor mixt baix continu

Transcripci贸 de Joan Grimalt


ISBD(PM) Lauda, Jerusalem [Música impresa] : per a dos tibles, cor mixt i baix continu / Música de Francesc Valls (c.a. 1671-1747). - Sabadell [Barcelona] : La mà de guido, 2007- 1 partitura (20 p.); 29 cm. -

Primera edició: febrer 2007 ISMN: M-69208-260-6 Dipòsit legal: B-11.017-2007 Copyright de la transcripció © 2007 Joan Grimalt Copyright de l'edició: © 2007 la mà de guido Gravats musicals i edició: la mà de guido Les Planes 37-39 - E-08201 Sabadell - Tel. 93 725 7052 Fax 93 727 6327 e-mail: info@lamadeguido.com www.lamadeguido.com Imprès a Artyplan - Terrassa


Francesc Valls (Barcelona, 1671c.-1747) és un dels màxims exponents de la música barroca hispànica. Va ser mestre de capella de la Catedral de Barcelona durant els anys 1696-1726, en actiu, i fins la seva mort, el 1747, com a jubilat, en un temps en què la Seu era el centre musical per excel·lència de Barcelona i un dels més importants d'Europa. Prolífic i polèmic, Valls ha estat objecte d’estudi dels investigadors d'aquí i de fora, tot i que encara espera una catalogació completa de la seva generosa producció, dispersa, en gran part inèdita. Algunes de les seves obres, i particularment la famosa Missa Scala Aretina (1702), han estat enregistrades, però hi ha una clamorosa desproporció entre la qualitat de la seva música i l'atenció que se li ha concedit1. Valls és un cas de Musicus et cantor, és a dir que estava alhora en el món de la praxis, com a compositor i com a intèrpret, i en el de la reflexió teòrica. El seu tractat Mapa armónico práctico (1742) és un compendi del que se sabia de música al seu temps i al seu espai geogràfic2. La intenció més immediata de tots aquests tractats era, d'antuvi, més pràctica que especulativa, perquè havia de servir per ensenyar els escolans a llegir música i a cantar, i més tard a compondre: para la mas facil, y segura enseñanza de Muchachos. Aquí com en tants altres llocs, la pedagogia ha estat punt de partida d'una presa de consciència sobre la realitat. De retruc, però, la seva influència sobre el món musical hispànic va ser molt notable. Pel que fa a la seva obra, notable en quantitat com en qualitat, podríem dir que transcorre al llarg de dos eixos estilístics, un d'històric, que podríem representar vertical, i l'altre lingüístic, que ens dividiria l'espai en una part superior (el llatí) i una altra inferior (les llengües romanç). D'una banda, Valls es troba entre els segles xvii i xviii; de l'altra, la seva producció ofereix tant textos litúrgics, en llatí, com música en llengua romanç. En l'àmbit hispànic, el canvi de segle XVII-XVIII significa el pas d'un estil barroc molt peculiar, més pròxim a la polifonia del Renaixement que al Seicento italià, a un de més galant, més semblant al que passava a la resta d'Europa. Si en la música del XVII hispànic dominen els ministrers (instrumentistes de vent, que doblen o substitueixen les veus en la polifonia), en la del XVIII dominen els violins i, al seu costat, oboès i trompes. D'altra banda, una característica molt típica d'aquest barroc és la policoralitat, que hauria importat Joan B. Comes de Venècia, i que esdevé la norma quasi exclusiva arreu de les Espanyes. Pel que fa a la llengua romanç, cal recordar que el llatí encara era considerat en molts àmbits la llengua forta, la seriosa. D'altra banda, el desprestigi de la llengua autòctona fa que hi hagi molt poca obra en català. A la Barcelona del s. xviii, doncs, "llengua romanç" vol dir sobretot castellà. En aquesta llengua trobem una ingent quantitat de Villancets (villancicos) y de Tonos. Villancet, que avui entenem com a "nadala", vol dir aquí i en origen cantar en llengua romanç. Igual que el gènere germà d'aquest, el Tono, s'escrivien en ocasions no litúrgiques però, en el cas de Valls, majoritàriament tintades de religiositat: primeres comunions, p.e. Al costat d'aquesta producció, de color més assequible, hi ha la producció litúrgica, en llengua llatina: salms, magníficats, misses. El caràcter és diferent, com ho és l'ús per al qual la música està pensada. Si la vessant en llengua romanç presenta una cantabilitat més immediata, i també freqüents al·lusions a la dansa, l'obra en llatí, d'una manera semblant a com ho veiem en Monteverdi i en autors del segle anterior a Itàlia, té un caràcter més solemne, una tendència a l'abstracció i a les línies més pures. Això no exclou pas un ús simbòlic de figures retòricomusicals, ans al contrari. En una època tan majoritàriament analfabeta, les pintures, l'escultura o la música religioses tenen també una funció didàctico-pastoral, i per tant miraven d'associar i de transmetre continguts a llurs formes.

1

Vg. l'enregistrament de La mà de Guido, dedicat íntegrament a Valls (Exaudi nos, 2005-06), així com els dos Cds de Columna música dirigits per Francesc Bonastre, que contenen obra d'aquest compositor. 2 Edició facsímil a cura de Josep Pavia i Simó. Consejo Superior de Investigaciones científicas, Barcelona 2002.

3


Lauda, Jerusalem Els salms són poemes, originalment en hebreu, de l'Antic Testament, és a dir, de la Bíblia judaica. Traduïts primer al grec i després al llatí, la tradició cristiana se'ls ha fet seus, interpretant-los amb matisos diferents. Avui els podem escoltar com a clams profundament humans que parlen d'esperances, d'anhels i de dolors antics i moderns. En l'entreforc que separa la música litúrgica de l'escrita en castellà, els salms i els motets ocupen un lloc especial. Si d'una banda estan pensats per a la litúrgia, bàsicament la de Vespres, i per tant estan en llatí, de l'altra els seus textos, portadors d'un gavadal d'emocions, no només de caire místic, els aproxima al vessant més cantable i dansant: als Tonos i Villancets. Aquesta posició ambigua s'afegeix al caràcter sintètic, abans esmentat, de tota l'obra de Valls. Ara: el compositor d'abans del segle romàntic, lluny de la intenció de brillar pel seu enginy, pretén senzillament fer un servei. La humilitat de Valls és un dels aspectes més corprenedors per a qui s'hi aproxima des de la nostra època, plena de divisme i d'individualisme. Per tot això, els Salms estan musicats seguint sempre fidelment el text, en el seu doble vessant: el què diu (prosòdia, accents, etc.) i el com ho diu (el seu significat). Lauda, Jerusalem correspon a la segona meitat d'un salm, el nº 147 segons la numeració moderna, compost dels salms 146 i 147 segons l'antiga. Es tracta d'un dels salms de lloança, i comença amb l'antífona Dóna bo de cantar al nostre Déu! És agradós de lloar-lo!. Una antífona és un fragment que la comunitat pot anar repetint, després de cada nova estrofa del salm a càrrec del solista o celebrant. Una altra antífona és aquesta amb què comença Lauda, Jerusalem: Glorifica el Senyor, Jerusalem; Sió, canta lloances al teu Déu,... Segons les antigues versions grega i llatina, en aquest vers comença el salm 147. La musicació de Valls mostra un ús de la prosòdia modèlic: cada síl·laba, cada accent es troba al seu lloc i amb el seu pes just. També hi trobem indicis de fórmules retòrico-musicals, típiques de tot el barroc europeu. Per exemple, quan al vers velociter currit sermo eius ("corre de pressa la seva paraula") apareix l'únic ritme puntejat breu de tot el salm. També s'insinua un cert descriptivisme al mot spargit ('escampa'). En el seu equilibri entre homofonia i polifonia, en el domini total del llenguatge harmònic i contrapuntístic del seu temps, aquests salms són un tresor que, avui com llavors, continuen interpel·lant els seus oients. Joan Grimalt, hivern 2006-07.

4


Francesc Valls, Lauda, Jerusalem, per a doble cor: SS, SATB, B.c.

Psalmus 147

(Psalm 146-147)

12 Lauda, Hierusalem, Dominum; lauda1 Deum tuum, Sion,

Glorifica el Senyor, Jerusalem: Sió, canta lloances al teu Déu,

13 Quoniam confortavit seras portàrum tuarum, benedixit filiis tuis in te; 14 Qui posuit fines tuos pacem et àdipe frumenti sàtiat te;

que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills, manté la pau en el teu territori i et sacia amb la flor del blat.

15 Qui emittit eloquium suum terræ, velociter currit sermo eius; 16 Qui dat nivem sicut lanam, nébulam sicut cínerem spargit.

Envia ordres a la terra, corre de pressa la seva paraula. Tira neu com flocs de llana, escampa com cendra la boira.2

17 Mittit cristallum suum sicut buccellas: ante faciem frígoris eius quis sustinebit? 18 Emittet verbum suum et liquefaciet ea, flabit spiritus eius et fluent aquæ.

Llança el seu glaç com molles de pa: qui pot aguantar tanta fredor? Dóna una ordre, i tot es desglaça; a bufar els seus vents, i l'aigua s'escola.

19 Qui adnuntiat verbum suum Iacob, iustitias et iudicia sua Israhel. 20 Non fecit táliter omni nationi, et iudicia sua non manifestavit eis.

Anuncia la seva paraula als fills de Jacob, als fills d'Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions.

(Alleluia)

1

La Vulgata ofereix ací una variant: cane, ("canta"), enlloc de repetir lauda. La BCI diu "gebrada" enlloc de "boira": imagino que l'original hebreu també, i que la "boira" de la Vulgata degué ser un incident més de traducció, entre les versions hebrea, grega i llatina.

2


Lauda, Jerusalem

5'01"

salm 147 (146-147).

Francesc Valls (ca. 1671-1747)

# œ œœ œ œ & c

Sop. 1

Lau

Lau

S-1

&

#

œ œœœ œ lau

-

&

#

œ œ

œ œ œ œ œ J J

# & œ œ œ œ -

A

um, Si

um, Si

-

˙ -

-

-

˙ -

-

8

um, Si

-

-

?# œ œ œœœœ ˙

œ

vit se

-

vit se

Œ

˙

Lau - da

De

œ

˙

Lau - da

De

Œ ˙

œ

˙

Lau - da

De

Œ ˙

œ œ ˙4

œ

Lau - da

De

˙

œ

œ œ œ œ

œ

˙

ras por - ta - rum tu - a

-

-

œ

-

um tu -

-

um tu -

œ œ œ œ um tu -

-

œ œ um tu -

-

œ œ

j j œ œ œ œ œj œj œ # œ -

ras por - ta - rum tu - a

Ó

-

rum, be - ne - di - xit fi

-

˙ rum,

Œ # œj œj œ œ œ œj œj be - ne - di - xit fi - li - is

Ó

Œ

j j j j œ œ œ œ œ œ œ be - ne - di - xit fi - li - is

Ó

Œ œ œ # œ œ œ Jœ N œ J J J be - ne - di - xit fi - li - is

Ó

Œ Jœ œJ

œ œ

œ œ œ J J

be - ne - di - xit fi - li - is

on,

4

œ œ œ œ œj œj œ œ œ # œ Jœ œJ # œ œ ˙ J J

œœœœœ œ -

Ó

Œ ˙

œ

mi - num;

˙

-

œœœœœ œ

-

˙

œ

on,

˙ -

œ ˙ -

Ó

mi - num;

-

on,

˙ -

œ

-

˙

on,

˙

?# œ œ œœœœ ˙ -

BC

-

# V œ œ ˙ -

B

-

# & œ œ ˙ -

T

um, Si

œ œ ˙

-

œ œ

Quo - ni-am con - for - ta

S

œ œ œ. œ J

˙

œ

da, Je - ru - sa - lem, Do

Quo - ni-am con - for - ta

S-2

œ œ J

œ œ œ œ œ J J

œ.

˙

j œ œ

œ œ

œ.

da, Je - ru - sa - lem, Do

-

?# c œ œ

B.C.

j œ ˙

lau

?# c

Basso

œ œœœ œ

da, Je - ru - sa - lem,

# V c

Tenor

œ.

# & c

Altus

8

-

# & c

Soprano

œ J ˙

da, Je - ru - sa - lem,

-

# & c œ œœœ œ

Sop. 2

œ.

œ œ œ œ œ

˙

œ. œ œ J

œ #œ œ

˙

˙

˙

˙


15

S-1

S-2

# & œ œ

˙

-

is

li -

˙

# & Œ Jœ œJ # œ œ # & œ œ

Œ œ œ J J

tu - is,

A

# & œ œ

Œ

tu - is,

T

V

# œ œ

-

-

-

-

˙

is

˙

j j œ œ œ œ

j j œ œ œ ˙

be - ne - di - xit

fi - li - is

-

-

-

li - is

-

tu

w

is

te,

Œ œj œj œ œ

j j #œ œ œ ˙

be- ne - di - xit

fi - li - is tu

Œ œ œ #œ œ J J

œ œ œ J J

˙

tu - is,

be - ne - di - xit

fi - li - is

tu

6

œ œ

Ó

tu -

œ œ in

6

#œ œ

-

-

Ó

is

in

te,

˙

œ œ

w

Œ œ

j œ. œ œ œ

Œ œ et

œ œ ˙ J

Qui po - su - it

A

# & Œ œ œ œ V

#

Œ œ œ.

?# Œ . œ œ 22

BC

œ œ œ.

-

œ œ

tu - os

pa - cem

œ œ

nes

tu - os

pa - cem

œ

œ œ œœ œ

œ

fi - nes

j œ œ ˙

œ œ

œ œ œ œ

fi - nes

j œ œ ˙

Qui po - su - it

?#

fi

j œ œ ˙

Qui po - su - it

B

fi - nes

œ ˙

Qui po - su - it

T

œ

œ

tu - os

œ œ tu - os

œ œ

-

w

et

-

˙

- is

in

te;

˙

˙

˙

in

te;

˙

˙

in

te;

˙

is

˙

7 6

j œ. œ œ œ

˙

˙

in

˙

ti,

-

et

œ œœœœ œ

a - di - pe fru - men

-

ti,

et

œ

fi - nes

Ó

Ó

Ó

Ó

te;

˙

œ œœœœ œ

a - di - pe fru - men

te; Qui po - su - it

˙

˙ N˙

œ œ -

˙

œ œ

in

œ

fi - nes

˙

?# œ œ

# œ œ. & Œ

te; Qui po - su - it

œ œ

tu - os pa - cem

S

in

fi - li - is

fi

# & œ œ œ œ

te,

tu - is,

tu - os pa - cem

S-2

in

fi - li - is

be - ne - di - xit

# & œ œ œ œ

˙ . œ œ œ œJ œ

te,

22

S-1

˙

fi - li - is tu - is in

15

BC

˙

j œ œ œ œ . œJ œ œ œ . œ œ ˙

˙

?# œ œ œ œ œ

˙

j j œ œ œ ˙ N˙

œ œ

Ó

˙

j j j œ œ œ œ œJ œ # ˙

tu - is,

B

˙

tu

be- ne - di - xit

S

˙

œ

œ. œ œ œ J

œ 6˙

œ

œ œ œ nœ ˙

a - di - pe fru - men

œ . œj œ œ

œ ˙

ti

-

œ œœ œ ˙

a - di - pe fru - men

-

ti

pa - cem

œ

œ

pa - cem

œ œ

˙

6

œ œ 6

7

˙

œ

œ

œ œ

œ.

j œ œ œ œ aœ


29

S-1

# . & Œ œ Jœ œ œ œJ Jœ ˙ sa - ti-at,

S-2

S

sa - ti - at te;

Qui e - mit - tit e - lo - qui-um

# j j & Œ œ . Jœ œ œ # œ œ ˙ sa - ti-at,

&

#

Ó

&

#

Ó

V

#

Ó

Œ œj œj œ œj œj œ œj œj œ

?#

Ó

Œ j j œ œj œj œ œj œj œ œ œ

29

BC

36 S-1

&

# ˙

#œ œ

˙

Ó

Œ

&

#

œ

ræ,

S

&

ve - lo - ci - ter

cur-rit ser-mo e - ius, cur-rit ser-mo e - ius;

T

V

B

36

BC

6

œ œ

Ó

Œ

e - ius,

? # œ. œ œ œ œ œ œ œ

œ

6

œ nœ

˙

cur

œ œ ˙.

-

3/b2

œ ˙

œ

œ

œ œ ˙

rit

sermo e

œ

œ œ ˙

8

Œ

œ

˙

-

˙ -

-

-

˙

lanam,

Œ œ œJ J

lanam, -

qui dat

j Œ œ œ œ œ J Œ j j œ œ œ œ j Œ œj œ œ œ qui dat nivem,

ius;

˙

qui dat

qui dat nivem,

ius;

˙

j Œ œj œ

qui dat nivem,

e - ius;

˙ -

e - ius;

˙ -

œ œ œ œ

j Œ œj œ œ œ œ œ œ œ œ

Ó

œ œ œj œ œ ˙ J J

˙

Ó

Œ œ œJ œ œ œ œ œ œ œ J

Ó

rit ser - mo

cur - rit, cur-rit sermo e

Œ œ

ve -

j Œ œ . œ œj œj œ œ ˙

œ.

œ

ræ,

cur - rit ser-mo

Œ

Ó

Ó

œ œ œœ œ œ ˙

Ó Ó

Qui dat ni-vem si - cut

-

Œ

ve -

˙

cur

e - ius,

? # œj . œr œ œj j œj œj œ œ lo - ci - ter cur-rit ser-mo

œ

Ó

Qui dat ni-vem si - cut

Œ œ

Ó

Œ œ

- ræ,

-

-

ve -

Ó

e - ius,

# j rœ œ œ œ œ œ œ .œ J J J J lo - ci - ter cur-rit ser-mo

Ó

e - ius,

# jj j j & œj . œr œ œ œ œ œ œ lo - ci- ter cur-rit ser-mo

œ

-

su - um ter

Ó

cur-rit ser-mo e - ius;

j j j j j j j œ œj œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

lo - ci - ter cur-rit ser-mo

A

œ . œ œ œ œj œ œ œ œ JR J J J

Ó

˙

œ ˙

j r œ œ .œ œ

# j r œ . œ œ œJ Jœ œJ œJ œ

ræ, ter

-

ræ,

œ ˙

œ œ œ œ œ œ œ

ve - lo- ci-ter

ræ,

S-2

œ

-

su - um ter

œ

ve -

˙

-

˙

ræ,

œ

su-um ter -

Œ œJ œJ œ œ œ œ œ Jœ œ J J J

œ œ

-

œ n˙

Œ # œ œ œ œJ Jœ œ Jœ N œ œ œj ˙ J J J J

Ó

˙

su - um ter

Qui e - mit - tit e - lo - qui - um

?# ˙

˙

œ

su - um ter

Qui e - mit - tit e - lo - qui - um

B

ter

Qui e - mit - tit e - lo - qui-um

Qui e - mit - tit e - lo - qui - um

T

su - um

œ

Œ œJ œJ œ œj œj œ œj œ œ œ ˙ J

Ó

sa - ti - at te;

Qui e - mit - tit e - lo - qui - um

A

Œ Jœ Jœ œ œj œj œ œj œ œ œ n ˙ J

Ó

Œ Jœ œJ œ œ qui dat nivem,

œ œ œœ

œ œ œ œ

œ


43

S-1

# & œ œ œ œ œ œ œ Œ ni-vem si - cut

S-2

A

la-nam,

& &

#

œ

la-nam,

-

V

#

si - cut ci - ne- rem

spar

j œ. œ œ

j j œ œ œ . œj œ

si - cut ci - ne- rem

˙

Œ

ne - bu - lam

B

?#

BC

50 S-1

6

?# œ œ œ œ

&

#

-

cut

ci

˙

œ

œ œ œJ œ J

œ

spar

&

#

j j œ œ œ œ

-

spar

A

T

& & V

# œ œ #

œ

tal - lum

su - um

œ œ

œ œ Œ œ.

tal - lum

su - um

-

si

si

su - um

si

-

-

-

-

-

su - um

si

50

BC

-

œ ˙ J

˙

ne-rem

spar

-

-

-

-

-

?# œ œ

œ œ œ œ.

-

˙

#

-

-

-

-

7 6

w

˙

-

-

-

-

-

Mit- tit cris-

git.

Mit- tit cris-

git.

e

Mit- tit cris-

git.

œ œ

˙

œ nœ

œ œ

œ # Jœ Jœ œ œ œJ œ Jœ Jœ ˙ J -

ius,

an-te fa - ci-em fri - go-ris e

œ œ #œ œ œ œ œ œ

Œ œ

œ œ œ J J

Ó

Ó

˙

-

œ œ Jœ J

Ó

Ó

sus - ti - ne

-

Œ œ

bit?

-

œ Nœ

quis sus - ti -

Ó

Ó

Ó

Ó

las:

˙ -

-

j j œ œ œ

Ó

las:

#˙ -

Ó

las:

˙

w

cut buc - cel

j œ œ

œ œ

w

cut buc - cel

œ œ J

˙ -

Mit- tit cris-

git.

4

˙ -

-

˙

quis

cut buc - cel

#œ #œ J

-

Œ # Jœ Jœ œ # Jœ œJ œ œJ Jœ # ˙

∑ ˙

-

su - um

œ œ œ J J

Ó

Ó

˙

an-te fa - ci-em fri - go-ris

buc - cel

j œ œ

? # œ œ œ œ œ Œ œ. tal - lum

œ

cut

# œ œ œ œ œ Œ œ. tal - lum

B

œ œ ˙

-

œ Nœ œ œ œ œ w

si - cut buc-cel - las:

S

-

#

œ

˙

œ

œ Nœ œ œ œ œ 9 œ œ aœ œ Nœ œ œ œ

si - cut buc-cel - las:

S-2

git,

œ ˙

œ Nœ œ œ œ œ Nœ œ œ œ œ aœ œ œ

si - cut ci - ne- rem

œ œ. œ œ J

-

œ #œ.

. Œ œ . œJ œ # œJ Jœ œ œJ œ

ne - bu - lam 43

si

œ

spar

œ

œ

su - um

œ œ œ œ œ œœ œ J J

Ó

Mit- tit cris - tal - lum

ne - bu - lam

Œ œ. œ œ J

bu-lam,

˙

Œ

œ œ œ. œ œ J J J

ne - bu - lam

T

Mit- tit cris - tal - lum

œ œ œ Ó J J

ne

œ œ œ œ nœ œ œ œ J J

Ó

bu-lam,

-

Œ œ . œj # œ

#

œ œ œ Ó J J

ne

# œ œ œ œ œ Œ & œ œ ni- vem si - cut

S

œ

las:

˙.

œ

9

˙.

œ

˙.

œ

˙.

œ


57 S-1

&

#

œ Œ

Ó

ius

S-2

&

# œ œ

Ó

Œ œ

ne - bit?

S

A

& &

# Ó

˙

#œ œ

quis

sus - ti

V

˙

fri - go - ris

fri - go - ris

-

ne

an - te fa - ci - em

fri - go - ris

sus - ti

-

ne

-

-

-

ne

˙ -

-

e

Ó

an - te fa - ci - em

Ó

-

ius,

an - te fa - ci - em

˙

œ œ ˙

quis

sus - ti - ne

-

e

ius,

an - te fa - ci - em

fri - go- ris e

fri - go- ris e

fri - go- ris e

-

-

BC

64 S-1

&

œ œ

&

# œ œ œœ œ

&

# œ œ œœ œ #

Œ œ œ œ

su - um

ver - bum

S

œ œ

œ œ

et

et

œ œ

œ œœœ œœ ˙ JJ

li - que - fa - ci - et e

Œ œ œ œ

su - um

œ œ

œ œ

-

Ó

a,

-

Ó

a,

-

bit?

˙

˙

˙

ius quis sus - ti - ne

-

bit?

˙

˙

ius quis sus - ti - ne

-

&

#

fla - bit spi - ri - tus

T

V

#

?#

fla - bit spi - ri - tus 64

BC

?# œ œ

œ

b3

œ

˙

œ œ

b3

œ œ

œ œ

Ó

e - ius

œ œ

∑ ∑

Œ œ

˙

et

flu

œ œ -

ent

-

flu - ent

et

Œ œ œ œ

e - ius

a

Œ œ œ œ

e - ius

et flu - ent

˙. a

Ó

e - ius

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙

10

6

e - ius

œ œ œ œ œ œ œ Ó J J

˙

j œ œ œ œ œJ œ œ Ó

œ œ œ œj œj œ œ Ó

fla - bit spi - ri - tus

B

bit?

e - ius

j j œ œ œ œ œ œ œ Ó

Ó

˙

˙

˙

Ó

œ œ œ Jœ œJ œ œ Ó

œ œ œ Jœ œJ œ œ Ó

œ œ œ œ

fla - bit spi - ri - tus

fla - bit spi - ri - tus

A

œ œ

Ó

ius quis sus - ti - ne

fla - bit spi - ri - tus

j œ œ œj œ œ œ ˙

li - que - fa - ci - et e

œ œ

bit?

˙

6/5

ver - bum

S-2

-

˙

œ œ œ œ -

-

˙

œ œ œ œ -

Ó

˙

-

57

?#

Œ œ œ œ

w

œ œ œ œ

œ œ œ J J ˙

œ Jœ Jœ œ œ Jœ J

E - mit - tet

j j j j œ œ œ œ œ œ œ œj œj ˙

e

E - mit - tet

bit?

bit?

ius,

Œ œ œ œ

bit?

-

j a œ œ œj œ œj œj œ œj œj ˙

œ œ œ J J #˙

? # Œ œ œ #œ œ œ J J J J

quis

œœœ œ œ œ

w

j j œ œ œ ˙

# Œ œ œ œ œ œ J J J J an - te fa - ci - em

B

-

# Œ j j j j œ a œ œ œj œj œ œ œ ˙ an - te fa - ci - em

T

sus - ti

-

œ œ

œ œ œ œ Nœ œ

œ œ

quis

œ

Œ

œ quæ,

-

Œ

œ et

œ œ

˙

œ œ


71 S-1

&

#

Œ œ œ œ œJ Jœ œ œ œ œ œ œ J J

Ó

Qui ad - nun - ti - at ver - bum

S-2

&

#

Œ œj œj œ œ œ œ œ œ œ œ J J œ

Ó

&

# œ ˙ -

A

&

#

-

˙ a

T

V

œ

œ

-

-

˙ -

-

-

71

?#

78 S-1

˙ -

S

œ œ ˙

# œ œ œ œ œ J J

˙

di - ci - a su - a

Is

# j j & #œ œ œ œ œ

˙

œ ˙

di - ci - a su - a

Is

&

#

Œ œ

&

#

Œ œ

V

#

Œ #œ

?# Œ œ

-

iu

œ. œ. œ. œ.

ius - ti -

œ #˙ J

N˙ -

-

Ó

BC

œ.

-

-

Ó

ra

-

ver - bum

j œ ˙

Ó

Ó

˙

˙

Ó

Ó

ver - bum

su - um

Ja

su - um,

Ó

œ œ œ #œ œ

6

-

cob,

Œ œ

su - um

Ja - cob,

œ œ

su

-

4

#

˙

um Ja - cob,

œ œœ œœ œ

7 6

#

œ œ

˙

œ œœ œ œœ

Œ œ œœœœ œ

Ó

œ œ œ œ œ J J

iu - di - ci - a su - a

j j œ œ œ œ œ

jj œ œ œ œ œ

œœ˙

œ

Is

ra - el.

Is

jj œ œ œ œ œ

˙

iu - di - ci - a su - a

Is

œ œ œ œ œ J J

œ œ œ œ œ JJ

˙

iu - di - ci - a su - a

Is

œ œ œ œ œ

6

œ œ œ œ œ

-

˙.

iu - di - ci - a su - a

œ œ œ œ œ J J

11

œ œ œ œ œ JJ

˙

˙

œœ ˙

-

ra

˙ -

˙ -

fe - cit

Ó Ó

ra - el.

˙ -

fe - cit

Œ œ œœœœ œ

Non

ius - ti - ti - as et

œ œ œ œ

œ œœ ˙

œ œœ œ˙ ver - bum

ra - el.

Œ œ

b3

œ œ œœ œ ver - bum

Ja - cob,

su - um,

su - um,

˙

Non

ius - ti - ti - as et

Ó

um

˙

Ó

ius - ti - ti - as et

ti - as,

œ J

œ

Œ œ

ti - as,

œ J

el.

-

œ #œ

4

ius - ti - ti - as et

ti - as,

j œ ˙

-

-

œ œ

œ œ

ver - bum

˙

Œ œ

ti - as,

78

?# œ œ

-

Œ œ œ œœ œ œ JJ

œ œ

œ œ

œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ

# œ œ œJ œ œ J

&

ius - ti -

B

Qui ad- nun - ti - at

˙

Ó ˙

-

Œ œj œj œ œ œ œ œ œ œ œ J J œ

quæ.

˙

ius - ti -

T

-

ver - bum

su -

6#

ius - ti -

A

Qui ad- nun - ti - at

˙

-

ver - bum

Œ œJ Jœ œ œJ œJ œ œ

œ

6/5

ti - ti - as et

S-2

Qui ad- nun - ti - at

quæ.

ent a - quæ.

-

?# œ œ ˙ flu- ent a

BC

-

# œ œ œ œœœ œ j˙ Jœ et flu

B

˙

Œ œ

ius - ti - ti-as et iu -

œœœœ ˙

Œ œj œj œ œj œj œ œ

˙

su - um

Qui ad- nun - ti - at

quæ.

Ó

ius -

Ó

Œ œ œ œ œj œj œ œ J J

œ ˙

su - um

Qui ad - nun - ti - at ver - bum

S

Ó

ra

˙

el.

˙ -

Ó Ó

el.

œ œ

œ

œ


85

S-1

# . & œ ta

S-2

# & œ. ta

S

-

-

œ ˙ J

˙.

li - ter

om

j œ ˙

Ó

# & Œ œ # & Œ œ

T

# V Œ œ Non

B

?# Œ

Non

om

BC

92 S-1

&

j œ ˙

ta -

li - ter

fe - cit

œ œ œ œ œ.

j œ ˙

fe - cit

li - ter

œ

fe - cit

œ

œ

ta -

œ.

œ J ˙

ta -

li - ter

œ.

œ J ˙

# œ œ œ Jœ œJ œ œ Ó

#

su - a

su - a

T

B

& V

#

?#

92

BC

#

∑ ∑ ∑

?# œ œ œ œ

˙

Ó

-

˙

˙

o

-

- ni

om -

˙

et iu - di - ci - a

-

- ni

et iu - di - ci - a

-

˙

- ni

-

Œ œ. Ó

su - a

-

˙ -

na - ti

-

o

-

-

-

ni,

˙

#˙ -

w

-

-

˙ -

-

e

e

Œ œ.

su - a

-

ni,

˙

w

-

-

-

is,

-

œ ˙ -

-

-

#œ -

-

is,

œ œ œ œ œ ˙ J JJ ma-ni-fes - ta - vit

non

Ó

e

Œ

su - a

-

œ non

j œ #œ œ œ œ œ œ Ó J

et iu - di - ci - a

et

Ó

œ œ œ œ #œ œ ˙ J J JJ

su - a

non ma-ni-fes - ta - vit

œ œ œ œJ Jœ œ œ Ó

œ œ nœ œ œ œ œ Ó JJ

et iu - di - ci - a

et

e

-

œ œ œ œ J J J J

Ó

su - a

7 6 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ nœ œ œ ˙

ni,

-

w

-

˙

-

˙

œ œ œ œ #œ œ ˙ J J JJ

œ œ œ œœ œ œ Ó JJ

12

˙

˙

ma-ni-fes - ta - vit

et

iu - di - ci - a

-

˙

jj #œ œ œ œ œ #œ œ Ó

iu - di - ci - a

ni,

˙

non ma-ni-fes - ta - vit

iu - di - ci - a

w

œ œœ œ œ œ˙ #œ œ œ œ œ œ J JJ

non

iu - di - ci - a

-

˙

˙

et iu - di - ci - a

su - a

-

œ œ œ œ œ

œ œ œ œj œj œ œ Ó

su - a

-

na - ti - o

œ œ œ œj œj œ œ Ó su - a

w

˙

na - ti - o

su - a

et

ni

œ œ œ œ

˙

jj œ œ œ œ œ #œ œ Ó

su - a

-

œ œ œ œ

˙

œ œ

om -

Ó

œ ˙

Ó

˙

na - ti - o

˙. om

ni,

œ œ œ œ -

ni,

-

œ œ œ œJ Jœ œ œ Ó

j œ œ œ œœ œ œ Ó J et iu - di - ci - a

A

na - ti

œ.

j # & œ œ œ Jœ œ œ œ Ó &

ni

om -

et iu - di - ci - a

S

-

li - ter

et iu - di - ci - a

S-2

-

˙

-

œ œ œ œ

ta -

œ

˙

-

fe - cit

85

?# ˙

na - ti - o

œ ˙ J

œ

œ

ni

œ œ œ œ œ.

œ

Non

œ œ œ œ

˙

li - ter

Non

A

-

œ

non ma-ni- fes -

œ

œ

7

œ

œ

˙

4

7

œ

œ

œ

#

œ


99 S-1

&

#

j j j j œ œ œ œ œ œ ˙

Ó

non ma - ni - fes - ta - vit e

S-2

&

# Ó

œ œ œ œ #œ œ ˙ J J J J non ma- ni - fes - ta - vit

S

&

#

œ

œ

&

#

j j j j œ œ œ œ œ ma - ni - fes - ta

T

V

#

˙ -

B

99

BC

&

vit

-

is,

ta - vit

e

6

7 6#

# W

œ

&

#

W

-

-

˙

#

&

#

W

e

˙

œ

e

-

&

#

W

œ œ œ

œ

-

œ ˙

Glo - ri - a Pa

#

V

#

W

c

?#

W

106

BC

W

œ -

-

#

c c

-

˙

˙

is,

non,

˙

˙

is,

non

˙

œ

non,

non

-

˙

w

vit

e

-

œ œ

w

vit

e

-

-

˙

w e

œ œ ˙

˙

-

ma - ni - fes - ta - vit e

œ œ œ œ

w

ma - ni - fes - ta - vit

e

œ

œ

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

˙ -

-

-

-

w -

6/5

˙

œ œ œ œ

-

vit

non ma - ni - fes - ta

œ œ œ œ

e

w

˙

œ œ œ œ

vit

-

-

4

4

˙

˙

˙

-

-

-

-

-

-

tri, et

Fi - li - o,

et

œ œ œ œ n œ œ œ œ œ œ œ œ œ . œj œ œ œ œ . j œ œ œ JJ

Ó

tri,

˙

œ

œ nœ

Glo - ri - a Pa

Glo - ri - a Pa

˙

˙

ma - ni - fes - ta

˙

œ

-

j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ . œj œ œ œ œ . œj œ œ J

-

-

-

-

-

-

-

-

tri, et

Fi - li - o,

Ó

Ó

Ó

Ó

et

tri,

tri,

˙ -

-

tri,

˙

œ œ œ ˙ J J

non

˙

j œ œ œ œ œœ ˙ J

is,

œ œ œ œ

9/7

j j œ œ œ ˙

˙

4

tri,

Glo - ri - a Pa

# c ˙

œ ˙

Ó

Glo - ri - a Pa

# c

-

is,

Glo - ri - a Pa

#

-

w

w

˙

non ma - ni - fes - ta

œ

ta - vit e

non ma - ni - fes - ta

œ œ œ

is,

-

Glo - ri - a Pa

is.

?#

-

-

œ œ œ œ nœ œ ˙ J J

is.

B

-

-

-

j c œ œœœ œœ ˙ J Glo - ri - a Pa

#

-

5/2

-

œ ˙

#œ -

-

-

œ e

is.

T

-

is,

is.

A

-

nœ c œ Jœ œJ œ œ ˙

is.

S

ta - vit

œ œ ˙

œ ˙

is.

S-2

-

non ma - ni - fes

˙

106 S-1

#œ œ

œ

? # #œ

-

N˙ -

? # #œ

-

-

œ œ ˙

œ

ma - ni - fes

is,

A

œ

e

˙

is,

-

œ œ œ œ nœ œ ˙

œ œ œ œ

Ó

˙

tri,

˙

13

˙

˙

˙

b3

˙.

œ

˙.

œœ


113 S-1

&

# œ. j œ œ œ Spi - ri - tu - i

S-2

&

#

Sanc

œ . œj œ œ

A

T

B

& & V

#

Sanc

-

-

#

?#

-

? # œ . Jœ œ œ

œ

120 S-1

&

#

Ó

œ œ œ. œ ˙ J

si - cut e - rat

in prin - ci - pi - o

j j œ œ œ œ

j œ œ œ. œ ˙

si - cut e - rat

in prin - ci - i - o

Œ œ œ œ œ J J

j œ œ œ. œ ˙

si - cut e - rat

in prin - ci - pi - o

Œ Jœ Jœ œ œ

#œ œ œ. œ ˙ J

si - cut e - rat

in prin - ci - pi - o

&

#

Ó

&

#

Œ œ œ œ et nunc et

A

&

# œ œ nunc

˙

et sem

T

V

-

# œ œ œ œ per, et nunc et

B

?# ˙ sem

œ œ -

per, et

120

BC

?# ˙

˙

˙

˙

˙

sem -

-

˙

œ œ

-

-

-

w

7

-

6

Ó

Ó

Œ

Ó

Œ œ

Ó

#œ œ ˙

et

Œ œ œ œ

Ó

et nunc et

˙

œ œ ˙

œ œ

˙

sæ - cu - la sæ - cu - lo - rum, et

in

sæ - cu - la sæ - cu

-

lo - rum,

j j j j œœœœ œ œ œ œ œœ œ œ œœœœ œ œ œ œ œ œ œ œ in

sæ - cu - la sæ - cu - lo - rum, et

Ó

in

sæ - cu - la sæ - cu

Ó

-

Ó

Œ

Ó

Ó

œ

œ

œ

œ

6 œ œœ œ œ œ

14

Œ œ œ J J et in

sæ - cu - la sæ - cu -

sæ - cu - la sæ - cu -

sæ - cu - la sæ - cu -

Œ œ œ œ Jœ œJ œ œ J J et in

#

et in

Œ œJ Jœ œ œ œ œ œ J J et in

Ó

Œ Jœ œJ

j j j j œ œ œ œ œ œ nœ et in

Ó

lo - rum,

˙

j j Œ œ œ œ œj œj œ œ et in

Ó

-

nunc et sem

j œ œ œ œ œ œ œJ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ J J in

œ et

- per

˙

Œ œ ˙ et nunc

- per

˙

sem -

Ó

per

sem -

w

˙

Ó

in prin - ci - pi - o

- per

-

w

œ œ ˙

œ œ

et

S

6

Ó

j œ ˙

#œ œ œ.

si - cut e - rat

Œ œj œj œ œ

œ #˙ J

in prin - ci - pi - o

Œ œj œj œ œ

to,

et

S-2

Ó

˙

œ

œ œ œ.

si - cut e - rat

6

œ

œ

Œ œ œ œ œ J J

to,

Œ

Ó

j œ ˙

#

-

-

113

BC

-

œ œ œ œ œ.

Spi - ri - tu - i

S

j œ ˙

œ œ œ œ œ.

œœ œ œ œ œ œ

sæ - cu - la sæ - cu -

œ œ œ œ œ


127 S-1

&

# œ œ œ œ œ J J

sæ - cu - la sæ - cu - lo

S-2

&

˙

w

rum,

A

˙

# œ œ œ œ œ J J

-

œ œ œ œ

&

#

Ó

œ œ

Ó

A

&

#

Ó

V

lo - rum

B

lo - rum 127

BC

134

S-1

# & #˙ lo

S-2

&

#

-

&

#

&

-

V

#

-

˙

Ó

#

-

-

-

lo

˙ -

?# ˙

-

˙ -

-

-

-

-

œ

-

-

-

A

-

-

A

˙

œ -

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

A

˙

˙

œ

et

sæ - cu - lo - rum,

˙

œ

-

-

w

˙ -

W -

-

-

-

-

œ

œ

-

œ

W -

men.

-

-

-

-

men.

-

-

-

-

men.

W W

˙ -

-

-

˙ A

men.

W

˙ -

-

-

˙

-

men.

-

men.

W -

134

BC

?# ˙

˙

˙

œ

15

œ

œ

˙

men, sæ

˙

œ -

cu -

w

˙

˙

-

men,

œ

w ˙

-

˙

œ

A

˙ sæ

œ ˙

w

˙ -

-

-

A

œ

rum,

w -

cu - lo - rum,

˙

rum,

rum,

men,

Œ ˙

˙.

˙ -

-

A

-

˙

-

-

sæ - cu - lo - rum,

w

œ

-

w

œ

-

˙

˙

cu -

œ

lo

cu - lo - rum, A - men,

˙

-

˙. -

œ œ

œ œ œ œ

˙

lo

rum,

rum,

-

lo - rum, A

œ

œ

œ -

w

-

˙

œ

˙

cu

œ œ ˙

˙

-

cu

œ J ˙

œ -

-

œ J ˙

-

sæ - cu

œ œ ˙

œœ

œ œ œ

men,

œ œ

Œ ˙

men,

-

Ó

Œ ˙

˙ sæ

œ

˙.

cu

-

-

œ

lo

˙

-

-

#˙ -

Œ

˙

-

Ó

j œ ˙

œ.

cu

˙

-

-

-

œ

men,

˙

lo

B

A

˙

T

rum,

˙ -

A

w

˙ A

S

˙

-

sæ - cu - la

nœ œ œ œ

œ œ

-

˙

A -

˙

sæ - cu - la

et in

?# œ œ

men,

-

˙

-

j œ ˙

Œ œj œj œ .

Ó

Ó

˙

sæ - cu - la

et in

?# œ œ

-

œ J ˙

Œ œj œj # œ .

Ó

Ó

-

˙

˙

sæ - cu - la

et in

# œ œ

˙

-

-

Œ œj œj . œ

Ó

lo - rum

T

-

œ.

et in

œ œ

-

˙

A

Œ œ œ J J

lo - rum

-

sæ - cu - la sæ - cu - lo - rum, A - men,

S

˙

W

-

-

-


Altres obres per/amb cor MG016 Narcís Bonet (1933): Missa in Epiphania Domine. MG016 Llorenç Balsach (1953): Cara cosa, Olis d'olímpia, Tres palíndroms per a cor. MG040 Josep Lluís Guzmán (1954): Dos poemes de Miguel Hernández. MG066 Joan Carles Martínez (1959): Quatre poemes per a orquestra per a soprano, bariton, cor i orquestra. MG076 Ricard Lamote de Grignon (1899-1962): Paisatges llunyans per a veus blanques. MG080 Ricard Lamote de Grignon (1899-1962): Tres cançons de bon humor per a veus blanques. MG109 Josep Vila (1966): Sanctus-Benedictus. MG113 Josep Vila (1966): Cançó a cau d'orella. MG114 Josep Vila (1966): Un sonet per tu. MG115 Josep Vila (1966): Les dotze van tocant. El dimoni escuat. MG116 Josep Vila (1966): El temps recollirà / M'enpaiten, això si. MG117 Josep Vila (1966): Cançó de finestra per a cor femení. MG118 Josep Vila (1966): Vós sou la meva prendeta. MG119 Josep Vila (1966): Psalmus 56. MG123 Josep Baucells (1958): Paraules a Laura, per a cor, arpa i clarinet MG126 Enric ferrer (1958): Cant del temps primer, per a cor, soprano solista, arpa i quartet de corda. MG138 Cristòful Taltabull (1888-1964): Quatre petites cançons, per a cor i piano. MG155 Joaquim Homs (1906-2003): Set responsoris. MG171 Antoni Tolmos (1970): Tres peces per a cor infantil i piano. MG172 Antoni Tolmos (1970): Tres peces per a cor infantil a dues veus, piano i corda. MG216 David Esterri (1970): Tríptic infantil per a cor infantil a una veu, piano i corda. MG225 Antoni Tolmos (1970): La nit bruixa, per a 4 veus, flauta, violoncel i piano. MG226 Antoni Tolmos (1970): La nostra música, per a cor i piano. MG248 Agustí Borgunyó (1894-1967): Bon missatge, per a cor mixt a sis veus. MG251 Josep Baucells (1958): De puig en puig, per a cor mixt. MG254 Domènec Cols (1928): Cançó de pluja, per a cor femení.

catàleg complet a: la mà de guido www.lamadeguido.com

MG 260

Lauda Jerusalem  

Score of Francesc Valls (ca. 1671-1747)

Lauda Jerusalem  

Score of Francesc Valls (ca. 1671-1747)

Advertisement