Entrevista
15
Organitzadora de la primera exposició de flors a Girona de la postguerra A RAIG! - Rebíeu alguna subvenció els primers anys? - Cosme Cases, que era diputat de Cultura, ens donava una petita quantitat. I també ens va ajudar molt l'arquitecte Claret i el president de la Diputació, Joan Llobet. - Recordes alguns participants de la primera exposició? - Sí; la senyora Pinós, que ja havia participat en les d'abans de la guerra. Va portar una flor anomenada "anturium", o alguna cosa així, i que ja feia trenta anys que la cultivava. L'havia portat d'Holanda i aquí no es coneixia gaire. Després també hi participava Primitiva Costa, que va guanyar un primer premi amb un ram de roses de pitiminí.
“A Girona ja hi havia molta gent que tenia flors a casa seva, però nosaltres volíem que encara n'hi haguessin més.” - Qui hi havia al jurat? - El senyor Gòmez del Cercle Artístic, el fotògraf Lux, Bellsolà de la Cambra de la Propietat i el pintor Tapiola. -Hi va venir molta gent? - No la vam pas comptar, però ens va sorprendre molt que la cua per visitar l'exposició anés del saló de descans fins a la plaça del Vi. - Vau fer molta propaganda? - Cap! Vam tenir sort que Gerión, o sigui el doctor Bolós, en va parlar molt bé a la seva columna que escrivia cada dia al diari Los Sitios... Va pronosticar que tindríem un gran èxit i que duraria molts anys. Bé, també ens van ajudar molt altres periodistes de llavors com Sureda, Gay,
Maria Alonso, Francina Boris, Jaume Teixidor, Pepe Vilà... - I vosaltres també vau creure des del primer moment que tindríeu èxit? - Sí, perquè vam pensar que si trobàvem alguns fanàtics de les flors el tindríem assegurat. La senyora Franquet els va assessorar molt bé a tots des del principi. - Però somniàveu l'èxit actual? - No, però el fet és que vam començar de gairebé no-res i hem vist com ha anat creixent sense parar. Si hagués començat gros potser s'hauria mort aviat. - Sabeu quanta gent ha visitat l'exposició aquest any? - Exactament, no. Però sabem que es van repartir al voltant de 500.000 fullets que servien de guia i això que només en donàvem un per parella o per família. - Així deveu estar molt contentes ara de la col·laboració de la gent. - Sí, molt! Aquest any jo he comptat que en el tram més monumental de la ciutat, és a dir, des del seminari fins al Galligants, hi havia 158 persones treballant-hi, tant en espais interiors com exteriors. A més hi havia moltes altres persones que formaven part dels equips, tal com al principi havíem tingut la senyora Ferreres, la senyora Claret i altres que no recordo, com ja t'he dit abans... - Tots els col·laboradors són de Girona mateix? - No, hi ha gent de Barcelona, l'Argentina, Corea, el Brasil, Portugal... - Són immigrants? - No, hi ha arquitectes que estudien paisatgisme a Barcelona i vénen aquí a fer pràctiques. - Per acabar, us agradaria afegir alguna cosa nova a l'exposició?
- Una flor? - Totes. - Un color? - Groc i taronja. - Una pel·lícula? - No vaig gaire al cinema. - Un papa? - Joan Pau II. - Un rei? - El d'Espanya. - Un futbolista? - Casillas i Valdès. - Divorci? - Que cadascú faci el que vulgui, però jo defenso la família tradicional. - Avortament? - No. - Escola pública o privada? - Totes dues. - El fet més agradable de la teva vida? - No en sabria dir cap. - I el més dolorós? - La mort dels pares. - Què hi ha més enllà del cementiri? - Déu nos en guard que no hi hagués res més! - Has dit alguna mentida en aquesta entrevista? - Jo no en dic mai de mentides! - Maria, tens el cel guanyat!
- Cada any s'hi afegeixen nous elements i espais. S'han rehabilitat llocs com el Quarter dels Alemanys que ha quedat preciós. La primera vegada que hi vam entrar no es podia passar de brutícia i herbes... Va ser una gran idea de Josep Tarrés aprofitar aquell espai i també fer arribar aquest any el trenet fins a Torre Gironella i la Vall de Sant Daniel. - Doncs, no pareu, no pareu, si us plau! Pere Madrenys