El Roure 49

Page 1

1r quadrimestre 2015

49

ENTREVISTA

El futur del llibre

Isabel Oliva Prat, una mestra jubilada que fa poemes i pinta per aficiรณ IMATGES PER AL RECORD

Sortides i excursions


2

Editorial

Al cap i a la fi, literatura om sempre passa amb totes les novetats, la irrupció del llibre digital va ser acollit amb entusiasme i escepticisme a parts iguals. Hi havia qui lloava els avantatges de poder tenir en un e-book, un llibre digital, que quasi no ocupa espai ni pesa, infinits textos i milers de novel·les; hi havia qui deia que llegir literatura –un conte, un poema...- en una pantalla era molt fred, que no es podia subratllar frases interessants ni escriure al marge de les pàgines, ni olorar el paper, que fa aquella olor tan bona, que és l’olor d’una promesa del que el llibre et donarà... Hi ha haver també qui augurava la desaparició del llibre clàssic, el que porta vivint amb nosaltres, manuscrit o imprès, en pergamí o en paper,

C

una pila de segles. El temps ha assentat les coses, com fa sempre. L’edició digital representa encara un percentatge molt baix del total d’obres de ficció publicades –un 3%, aproximadament-, i la xifra puja molt lentament. Ha arribat per quedar-se, és clar, però es consolida molt a poc a poc. I, per descomp-

tat, no es preveu que la pantalla desbanqui el paper. O sigui que els que patien -els que patíem- podem estar tranquils. El llibre clàssic, el que els escriptors signem a les parades de la rambla de Girona el dia de Sant Jordi, té bona salut. Pantalla i paper arribaran a conviure i a estimar-se. Al cap i a la fi, tots dos estan al servei de la literatura, tots dos són plataformes per fer-nos arribar les històries que els escriptors inventen. I això és el que cal, llegir-les, en paper o en pantalla, tal i fa. Perquè necessitem literatura com el pa que mengem, ara més que mai, per fer petites queixalades de felicitat.

Maria Mercè Roca Escriptora

Fe d’errades: En el nº 48 de la revista El Roure, en la pàgina 17 hi ha una error en la fotografia cedida per Pere Heras, l’any correcte de la fotografia és dels anys trenta.

SUMARI Núm. 49 - 1r quadrimestre 2015 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Pere Madrenys, Àngela Ferrer, Enric Homet, Joan Miró i Albert Juncà. CORRESPONSALS: Pere Plana (Esplai G.G. St. Narcís), Marisol Lagares (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Àngel Berna (Assoc. G. G. La Unió de Pont Major), Maria Garrié (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Maria Oliva Moreno (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Pere Heras (G. G. "Barri VellMercadal"), Dolors Estañol (Assoc. de G. G. "Onyar-Montilivi"), Pere Planella (Assoc. G.G. de Pedret), Consuelo Toledano (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel), Evelyn Méndez (Assoc. G. G. Sta. Eugènia de Ter) i Narcís Sureda (Vicepresident de les aules d’Extensió Universitària de la Casa de Cultura)

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

2 4 6 7 12 14 15 16 18 21

22 24 26 28 30 32

EDITORIAL OPINIÓ CIUTAT

El Call de Girona Vida Associativa Vivències d’un bon amic Pensions 2015 CONSELL G.G. Difdfdfdfdl IMATGES Sortides i excursions ENTREVISTA Isabel Oliva Prat QUALITAT Gastronomia DE VIDA CULTURA Contes: El Big Bang Llarga vida al llibre La lectura, tot un món per descobrir BX442, la galàxia més llunyana RACONS El carrer del Bisbe Cartañà AHIR I AVUI Llibreria Geli


Editorial

3

▼ CARTES

Molt benvolgut Sr. Alcalde En primer lloc, rebi les més cordials salutacions de part de tots els components de la redacció de la revista El Roure i de tots els seus col·laboradors, sabem que sense el seu vistiplau seria difícil que la nostra revista vegés la llum, i també li agraïm que en la mesura del possible procuri, com desitgem tots nosaltres, que la nostra petita però bonica ciutat sigui cada dia més acollidora i, si fos possible, més plaent tant per als que hi vivim com per als forans que ens visiten. Sabem que la seva tasca és gairebé interminable, sempre cal solucionar problemes i procurar tirar endavant mil i un assumptes. Però nosaltres que estimem molt Girona sempre ens agrada buscar la perfecció o almenys procurar que tirin endavant projectes, sempre que tinguin com a finalitat l'embelliment de la ciutat, la seva netedat i la seva projecció externa. Precisament perquè és una ciutat vella té problemes moderns com els aparcaments, és difícil aconseguir que els visitants puguin aparcar sense problemes, però sempre cal cercar solucions que almenys esmorteeixin aquest greu problema. Sabem que busca solucions però que és difícil trobar-les. Han passat festes importants, les de Nadal i Girona 10, que va ser un èxit. Idees com aquestes fan que lluï la nostra ciutat. Ara sembla que a la fi se solucionarà el problema de la Devesa i ens sembla bé que es consulti els ciutadans, ja que al cap i a la fi són els que més podran gaudir del bon ús que se'n pugui fer. Tenim el problema de les vies, que ara mateix són antiestètiques; a veure si es pot fer que siguin un punt de passeig i/o un lloc agradable i que embelleixin Girona. Sabem que s'han fet algunes propostes artístiques per tal de convertir-les en una espècie de museu exterior, cal en aquest cas sospesar avantatges i possibles inconvenients. Ha estat molt important per a la nostra ciutat poder inaugurar la nova biblioteca, tan bonica i moderna. S'ha fet esperar però crec que ha valgut la pena. Podem tots els gironins estar orgullosos d'una obra tan important com necessària. Com sempre desitgem una ciutat tan neta com sigui possible i no oblidar zones llunyanes del centre on de vegades la neteja no és del tot suficient. S'apropa Sant Jordi, la festa del llibre i de la rosa, i segur que Girona serà com cada any un aparador de bellesa i cultura. També és positiu el pla de barris que fa que els veïns puguin demanar el que ells consideren més important per al seu carrer és positiu. Aquí caldria insistir en la participació que fluixeja, de vegades es critica i en canvi no som capaços de donar una opinió gaire valuosa per a l'arranjament dels carrers. A veure si aquest any millora aquesta

opinió ciutadana. És una llàstima que el nostre aeroport torna a les beceroles i és una llàstima perquè som el centre de la Costa Brava i una entrada de turistes molt important. Som la portalada però Barcelona ens ofega. No cal dir que si vostè té alguna estratègia que faci que es valori el molt que pot aportar un aeroport tan ben situat seria molt agraïda per tota la ciutadania. Bé, ja no ens queda més que enviar-li una salutació ben afectuosa de tot l'equip d’El Roure, agrair-li tot el que faci per Girona i que treballi sense pausa per corregir defectes i afegir atractius a la nostra Gerunda. Àngela Ferrer i Mató

Sr. Carles Puigdemont Benvolgut senyor, una vegada més i en aquesta ocasió un any més, em plau i tinc la sort de poder tornar a dirigir-me a vostè per agrair-li quelcom i exposar algun nou suggeriment, i reiterar-ne uns altres. Primer de tot voldria felicitar-lo per l’acabament de les obres a la plaça Montserrat, del nostre barri, que ha deixat aquella zona més bonica del que era abans, encara que de moment hagi quedat el patracol del transformador, però suposem que seguiran els tràmits per fer-lo treure. Encara que se’m consideri un subjecte reiteratiu, crec necessari insistir en alguns casos, ja que són molts els veïns, i encara que no en siguem, que trobem a faltar a la parada del bus a la plaça de l’Assumpció, dues coses: Primer, és molt necessària la marquesina per guardarnos de les inclemències climatològiques, i no ser diferents d’altres parades de Girona. Segon, cal solucionar el problema que representa que vehicles, s’entén el bus, que vénen de Girona centre no es puguin acostar a la plataforma per facilitar als usuaris pujar i baixar, motiu principal, crec, pel qual es posaren. Per confirmar el que li dic, li prego que es consulti els conductors, que són els que manifesten la dificultat existent. I sense puntualitzar cap cas en particular, em permeto, seguin el que m’han dit alguns veïns, que sembla que Sant Narcís no sigui de Girona i estigui una mica abandonat, ja que hi ha zones que hi falta enllumenat, altres que pateixen de la insuficient neteja, voreres en mal estat i algun carrer, per exemple el carrer Oviedo, amb deficient paviment des que hi passaren tots els camions per les obres del TAV. Perdoni que sigui tan incisiu, però som de Sant Narcís; i aprofitant l’avinentesa, li desitjo un bon any 2015 i que pugui aconseguir els seus desitjos, amb salut i pau. El saludo molt atentament. Pere Plana i Pujol


4

Opinió

El pont del Pont T

ot i que aquest títol pot semblar una mica redundant, no és pas així, talment com està escrit, ja es pot veure que el primer és amb minúscula i el segon amb majúscula. Un fa referència al que hauria de ser un element constructiu molt comú, un pont damunt d’un riu, en aquest cas el Ter, i a Girona, com a ciutat dels quatre rius, en tenim un bon nombre. En aquest cas, però, hem de dir que no n’és gaire, de comú, almenys si ens referim al temps que fa que està en construcció, ja que prompte farà sis anys des de l’inici de les obres. Renoi! En aquest període de temps, els romans que als segles XI i XII n’havien construït molts, de ponts i d’aqüeductes, ja n’haurien fet dos o tres, ah! i amb mitjans molt rudimentaris; mentre aquest que ens ocupa, amb tantes tècniques modernes i tants tècnics qualificats, Déu n’hi do el que tarden a acabar-lo. Pel que fa al segon mot, correspon al nom de la barriada, on s’iniciaren les obres –el Pont Major–, és un lloc limítrof al Barri Vell gironí, i precisament és ben a prop d’on l’insigne escriptor, Josep Pla, en el llibre que dedicà a Girona, narrà la impressió que li va ocasionar la visió de la nostra ciutat quan, de jovenet, sota l’arc de la tartana, que des del seu Empordanet el portava cap aquí, restà impressionat per la grandiositat dels dos campanars, Sant Feliu i la catedral. Bé! Sigui com sigui, aquesta construcció fluvial està projectada per unir l’esmentada barriada amb la rotonda que hi ha prop del Trueta,

per Lluís Torner i Callicó

Foto: Juanjo Valeros

per tal de repartir i alleujar un xic el trànsit, tant el que entra a la nostra ciutat com el que vol passar-hi per fora. Tot i així, hi ha persones que no acaben de veure’n gaire la seva necessitat, però cal pensar que tot el que sigui distribuir, ni que sigui un xic, el trànsit de la zona i sobretot reduir distàncies, acabarà resultant beneficiós. Cal dir que, pel que sembla, serà un pont d’una certa vistositat, però és clar!, si hem de tenir en compte el llarg temps invertit i els treballs esmerçats a fer i refer el seu ferm, hem de suposar que el cost no serà pas petit, mentre que la vergonya ocasionada pel considerable retard, ja comença a ser un xic gran. Malauradament, però, no és un cas aïllat, darrerament en el tema de les

* Finalment el pont ha estat inaugurat amb data 31 de març de 2015

obres públiques solen passar casos similars, l’execució s’allarga, mentre que la qualitat no està en consonància; sense anar més lluny, en tenim un exemple ben clar i recent en les obres del TAV. Llavors, vulgues o no, hom s’acaba fent una pregunta: on queda aquell eslògan que diu: la feina ben feta no té fronteres? Bé! Esperem que el pont del Pont s’acabi prompte i li trobin un nom ben adequat, per exemple –talment com opina bona part dels veïns del lloc– pont dels Salesians, en record de la comunitat que havia tingut una antiga residència escola en aquest indret, on encara hi resta l’església. No sigui que a alguns se’ls acudís de nomenar-lo: el pont del Mai Acabar.


Opinió

5

LLAMBREGADES

Llibre tradicional o electrònic? per Àngela Ferrer i Mató

L

a veritat és que jo sóc totalment partidària del llibre tradicional. Tocar els fulls , rellegir, subratllar si cal algun paràgraf interessant...és un plaer que crec que no pot donar l'electrònic. A còpia d'anys reuneixes un tresor de lectures que formen la teva biblioteca particular. I quan repasses els títols, al cap d'un temps, t'adones que has oblidat detalls i tornes a agafar aquell llibre ja palpejat de fa temps i revius escenes i/o situacions que et feren gaudir i potser somniar. Fins i tot les associes a situacions que et porten bons o mals records, però torna a passar pel teu cervell aquella malaltia, teva o d'un amic i/o familiar, o aquella estada en un lloc on vas passar una temporada i aquell llibre fou per a tu un gran amic, silenciós, sense empipar mai però que tampoc et va abandonar i aquí el tornes a tenir entre les mans. No vull menysprear l'electrònic de cap manera i si ajuda a fer que es llegeixi més, benvingut sigui. Però és fred, li manca aquella caloreta que

et dóna el girar els fulls que et proporciona el llibre de tota la vida. Té, i no ho nego, l'avantatge que ocupa poc, que resulta més barat,que per dur en fer un viatge és més pràctic, o això diuen, però a mi no em convencen. En el món actual s'ha imposat tant l'electrònica que si et veuen llegir un llibre dels de sempre et poden titllar de retrògrad. Potser sí, però l'escalfor i companyonia dels de sempre no els sé trobar en aquests tan moderns i sofisticats. Els associo a robots. Els nens i joves actuals llegeixen molt poc. A les escoles no els ensenyen els avantatges de la bona lectura. I com a conseqüència d’això tampoc escriuen gairebé gens. Quan recomanen i/o manen un llibre sol ser un rosta que el que fa és un efecte contrari o sigui que de cap manera amb aquella lectura insulsa, o passada de moda els vailets i vailetes agafaran afició a llegir, i és que llegint, s’aprèn ortografia, sintaxi, vocabulari, expressions..., vaja, tot el que és bàsic per a una bona formació lingüística. Si es desperta

l'afició del lector/a també aprendrà geografia, història...i sense ni adonar-se'n. Un altre punt important és que no tots els llibres agraden per igual a tots els nois i noies. Vaig tenir una alumna que deia que a ella llegir l'avorria i jo li vaig dir: és perquè no has trobat el llibre adequat. Li vaig recomanar Jo Robot, pel seu tarannà el vaig trobar adequat, i es convertí en una gran lectora. A mi mateixa si m'haguessin fet llegir ciència-ficció possiblement no hauria esdevingut la devoradora de llibres que sóc. Cada persona té un gust propi i cal respectar-lo ja des de l'escola. Bé, ara que serà la festa del llibre, espero que tots gaudiu d'un bon llibre, i si us agrada electrònic, endavant, però llegiu! I si teniu, fills, néts, nebots ... podeu fer una gran labor, cercant el seu gust i formant bons lectors i lectores que segur acabaran essent uns bons professionals gràcies a la seva bona formació. Un bon llibre és sempre el millor amic.


6

C

Ciutat

El Call de Girona

rec que si parlem del nostre patrimoni no podem passar per alt fer una bona mirada al nostre call, antic lloc on residien els jueus gironins. En primer lloc, cal saber que el mot call en llatí significava ‘carrer’ (recordem calle en castellà). També s'anomena Via Augusta ja que els romans havien aconseguit construir "vies", el que ara serien carreteres, i cal adonar-se de com eren d’eixerits, ja que aconseguiren ni més ni menys que fer un camí que anés de Roma cap a Còrdova, i això parlant dels anys que parlem. Aquest camí tan llarg s'anomenà la Via Augusta, el nom de la qual ve in memoriam de l'emperador August, talment el mes d'agost que té també el seu nom en honor del mateix emperador. Els noms dels mesos de l'any, tant en català com en castellà, tots tenen l'origen en la llengua llatina (ho explicarem breument a classe) i curiosament en anglès també provenen d'aquesta llengua ja que en les seves conquistes els romans arribaren a les Illes Britàniques, encara que no assimilaren molt la llengua invasora però evidentment que sí en quedaren petges com és el nom dels mesos. Així la Via Augusta començava a Roma i acabava a Gadir (l'actual Cadis) i per aquesta raó als habitants d'aquesta ciutat els correspon el gentilici de gaditans.

cas en l'esmentada zona, sempre foren molt treballadors i estalviadors i es dedicaren al comerç i també al préstec (d'aquí els ve la fama d'usurers). Bé, evidentment explicarem més coses i tindreu més apunts sobre aquesta riquesa que tenim a Girona i que atrau molts turistes, sobretot nord-americans, ja que és un dels calls més importants d'Europa i, per cert, ben conservat. Quan s'expulsaren els jueus es va perdre tota una cultura i una manera d'ésser pròpia del poble israelià que aportava riquesa i cultura a Girona però per diverses raons mai foren apreciats del tot ni tan sols integrats. Ara s'ha descobert molt sobre la seva cultura i es valora molt tot el que aportaren a la ciutat. Pensant que tot carrer és un centre de cultura dins una ciutat o un poble, si m'estimo el lloc on visc i Foto: Juanjo Valeros el seu entorn, dedicaré unes ratlles (voluntàries) També és curiós que ja es construïen sobre el meu carrer, què m'agrada, "passos de zebra", per poder passar què desitjaria que hi hagués i no hi els ciutadans, és clar que eren molt ha, com són els meus veïns. rústecs però l'invent ja estava fet. Poseu-hi imaginació, creativitat i El nostre call té, per tant, tres noms fins i tot el podeu veure a l'estil dalija que també se'n diu carrer de la nià, és a dir, com un lloc ben difeForça, i les seves cases solen ésser en rent de com és, com ficant-nos a la aparença fosques, mes la majoria ciència-ficció... La ment és lliure i té tenen una part del darrere amb sor- una riquesa creativa que hem d'extida i/o jardí que les fa prou boni- plotar per a bé de les nostres neuroques. Els jueus vivien gairebé tots nes. reunits en barris propis, en el nostre Montserrat Caballé


Ciutat

7

VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social. ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL - MERCADAL Estem a punt d’arribar al número 50 d’aquesta revista El Roure que avui tenen a les mans, corresponent al primer quadrimestre del 2015, el número 49, cosa que representa més de 16 anys de la nostra revista, importantíssima per a la comunicació de les entitats de gent gran de la ciutat entre elles i els seus associats. Hem d’aprofitar al màxim l’oportunitat que ens ofereix i amb aquest motiu comentar als nostres associats i a tota la ciutat les activitats i projectes que portem a terme amb molta il·lusió i amb gran satisfacció en veure la bona acollida que tenen entre la concurrència. Aquest quadrimestre el comencem, a més de fer les activitats habituals: cursets d’informàtica, anglès, català, manteniment de la memòria, gimnàstica, balls en línia, etc., incorporant la petanca, cosa possible gràcies al muntatge de dues pistes a la part tova de la plaça de la Constitució, facilitades per l’Ajuntament, fet que permetrà treure més profit a la poc aprofitada plaça per part dels ciutadans. També incorporem dintre la informàtica un curset de tauletes i mòbils que permetrà als assistents aprendre bé la utilització d’aquests aparells, la seva connexió amb l’ordinador i totes les utilitats que ens ofereix aquesta important tecnologia. El mes de febrer, concretament el divendres dia 13, vàrem fer el ball de Sant Valentí, com és habitual cada any. També per Sant Jordi, seguint la tradició, tindrem sessió de ball i el repartiment de roses a les senyores associades que hi assisteixin. En el capítol d’excursions, el febrer una trentena llarga de socis varen participar en una excursió a Arenys de Mar, on varen visitar els museus de Mineralogia i el Marés de la Punta amb temps lliure per a una petita passejada per aquesta bonica població marinera del Maresme. Continuaren la jornada amb

Pere Heras Montal

Assemblea General Extraordinària del mes de novembre.

un dinar de calçotada en un restaurant de Tordera, acabat el qual tingué lloc una animada sessió de ball per arribar a casa de tornada al voltant de les 7 de la tarda, després de passar-ho d’allò més bé. El capítol d’excursions continuarà els propers mesos, si bé en tancar aquesta edició encara no ho teníem concretat. També hi ha el projecte, probablement per al mes de maig, d’un viatge de 5 o 6 dies per Espanya a un preu molt atractiu. Així mateix el 26 de febrer hem fet la reglamentària Assemblea General Ordinària anual. L’Assemblea del novembre del 2013, que va tenir una bona assistència, va significar l’inici d’una nova etapa de la nostra associació, un any i mig més tard podem estar orgullosos del bon caire que portem, s’ha revitalitzat amb gran mesura, s’estan aconseguint grans fites, a poc a poc estem augmentant el nombre d’associats, ja que donada l’edat molt avançada d’una

part de la nostra massa social, si bé el nombre d’altes és important, es produeixen baixes per defunció a causa de l’edat, tot i així, pensem que el futur és engrescador. Aquest quadrimestre també hem organitzat l’assistència al Teatre Municipal i a l’Auditori per gaudir del teatre, concerts, etc. per als associats que ho han volgut (dins les limitacions de disponibilitat que teníem) a uns preus molt interessants. Aquesta activitat procurarem mantenir-la sempre que les condicions de l’organització d’aquests espectacles ens ho permetin. També continuen les excursions dels dimarts a càrrec de la Colla Els Trempats, als Àngels o a Banyoles, segons l’època. Cada dia, sobretot a les tardes, la sala gran de l’esplai fa goig de veure, plena a vessar d’associats que vénen a practicar jocs de taula, berenar, llegir, fer servir els ordinadors, i a practicar aquesta teràpia tan important per a tots que és “xerrar”, comunicar-nos entre nosaltres amb tota naturalitat.


8

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS En altres ocasions ja havia dit que molts dels que llegim aquesta revista, gent gran sobretot, dubtàvem si arribaríem a l’any 2000, i ves per on, ja hem estrenat el nou any 2015, que aprofitem per desitjar a tothom salut i pau per veure’n el final. Les diferents i variades activitats que desenvolupem a la nostra associació segueixen, com diu un poema, “vent en popa“, a pesar que no podem amagar que sempre sorgeixen dificultats i que les hem de superar com podem. Del quadrimestre passat, l’últim del 2014, hem de ressaltar com a fets

puntuals els següents: La sortida o excursió del pre-Nadal, es va fer anant a visitar el monestir de la Mare de Déu de Montserrat. Va resultar tot un èxit, tant el viatge com el suculent dinar, amb el regal a cadascú, amb el ball esperat, i vam poder tenir l’oportunitat de gaudir del català cant del virolai, tan ben interpretat per la seva escolania, i d’assaborirlo. Tot va sortir rodó. Un altre acte bonic i que apropa, en les festes de Nadal, els nostres socis, els familiars i els que ens honrem a portar les regnes de l’esplai, és el sor-

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI”

Pere Plana

teig, ja tradicional, dels lots de productes propis d’aquelles festes. Es fa al teatre del centre cívic amb una gran assistència, i que va resultar molt gratificant. I per referir-nos al quadrimestre primer d’aquest 2015, només direm que està ja programada, amb seguretat de total èxit, la també ja tradicional sortida per anar a fer la calçotada a terres tarragonines, per al mes de febrer. Esperem retrobar-nos en el proper número d’aquesta volguda revista, i mentrestant volem desitjar a tothom salut i pau. Josep Majó

Curs d’aprendre a llegir i a escriure Dintre de les activitats que es desenvolupen en el nostre centre cívic, hi ha la d’aprendre a llegir i a escriure. Aquesta tasca la realitza de manera voluntària i amb gran il·lusió i entusiasme la professora Fina Isalgue, amb un grup de persones molt cohesionat i amb moltes inquietuds i ganes de superar-se. Amb mètodes fàcils de recordar i les eines necessàries aconsegueixen que els aprenentatges siguin agradables i eficients. Les encoratgem a seguir endavant com fins ara!

Una imatge del curs d’apendre a llegir.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Fred hivern Sobtadament hem passat de la tardor a l’hivern, amb la previsible baixada de temperatures. Hivern, estació que a la nostra edat ens deixa tocats, tot i les àmplies mesures preventives que tenim a l’abast com les vacunes antigripals i altres medicaments, i els grans serveis de la sanitat. Desitgem que aviat arribi el bon temps i amb la primavera la situació millori, ja que aquest fred hivernal està essent dur tant per a les persones grans com

per als més menuts. Mentrestant, un consell: caldets ben calents i anar abrigadets per poder dir ben aviat adéu a aquest fred hivern.

L’ambició pel diner L’ambició pel diner, manera de funcionar generalitzada en el nostre país i a Europa. Tot va bé segons els nostres governants de torn... no deu ser pels bancs i la gent corrupta, que ens estan portant a una misèria injusta i difícil de

Lluís Herrera

sostenir? Imputats que no retornen el diner robat, democràcia segrestada, justícia lenta i imparcial, desnonaments sense miraments i continuem fent política del “tot és vàlid”, tot plegat contribueix a fer que els rics siguin cada dia més rics i els pobres estiguin com més va pitjor. Diuen que no hi ha diners per Educació ni per Sanitat i els més perjudicats continuen essent els mateixos, els ciutadans amb menys recursos. Conclusió: més paradisos fiscals, més bancs, més corruptes = més misèria.


Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN SANTA EUGÈNIA DE TER Hola a tothom, suposo que les festes de Nadal han anat bé per a tots. Aquest any per a nosaltres ha estat molt especial perquè s’ha celebrat la nit de Cap d’Any al casal. La Junta ho ha proposat i sembla una bona idea que totes les persones que són usuàries del nostre casal i que, per alguna raó, es queden soles a casa, puguin gaudir-ne, i val la pena pensar-hi per a altres anys, ja que tothom s’ho va passar molt bé. També volem ressaltar la bona gestió del menjador que cada vegada té més èxit i és un gran servei. Enguany s’han fet més viatges que l’any passat, s’han visitat el MNAC i TV3 en el programa dels divendres. També vàrem fer una excursió a Sitges que ens va agradar molt, va valdre la pena la visita. Per últim, hem anat a

Evelyn Méndez García

Una imatge de la nit de cap d'any.

Barcelona a veure el musical Sister Act al Teatre Tívoli, el qual també va agradar molt a tothom. I per cert, volem fer saber que el servei de podologia que des del 2013 funciona, és un servei que la gent gran

agraeix molt. Hem celebrat el carnestoltes amb èxit d’assistència. La gent podia venir disfressada o no. Vàrem preparar un berenar i un ball. Tothom es va divertir molt.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Hola companys i companyes, amb molta alegria vam acomiadar l'any 2014, però amb més il·lusió hem encetat el 2015, amb nous projectes i activitats. Durant el mes de gener, hem centrat els nostres esforços a acabar tots el complements de les nostres disfresses, que com ja sabeu confeccionem nosaltres, les dones del casal. No hem deixat de banda però els assajos de la coral, amb noves i velles melodies. La previsió de la rua de Carnaval era fer-la el dia 7 de febrer, però el mal temps va fer que l'activitat es traslladés al dia 21, tot i que durant el matí va ploure, vam tenir una pausa de la pluja i vam poder desfilar amb la resta de la gent que hi van participar, sortosament vam poder fer la rua i vam fer la xocolatada final, tot i que mitja hora després va fer un ruixat, vam estar de sort! Ah, hem de remarcar que el nostre grup del casal de jubilats vam guanyar el tercer premi!, recompensa de l'esforç, estem molt contents. El sr. Carles Puigdemont, alcalde de la ciu-

M. Oliva Moreno

Una imatge del carnaval del 21 de febrer.

tat, en va acompanyar durant l'entrega de premis. Al matí del divendres dia 20 de febrer, membres de la junta vam visitar el centre per a la gent gran de "Can Regàs", a la carretera Santa Eugènia núm. 62. Van organitzar una visita guiada durant la qual ens van ensenyar les dependències del local. Durant la visita ens van convidar a esmorzar, i es va aprofitar per tenir una conversa distesa

entre les persones que ens trobàvem allà. Tot plegat va ser una matinal molt interessant. Com a excursions, en tenim dues de preparades durant el mes de març, una a Sant Feliu de Codines i una altra a prop de Valls, a on farem la tradicional calçotada. Estem molt contents de tornar-nos a retrobar en aquest 2015, i fins ben aviat!


10

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Aprofitem l’oportunitat que ens dóna la revista El Roure, per reivindicar un parc de salut al Sector Est, demanda que hem de fer reiterades vegades. Segons sembla, haurem de ser l’últim barri de Girona a tenir-lo, ja que no tenim la força suficient perquè el parc de salut sigui possible. Aquesta demanda és feta tenint en compte la necessitat d'aquest servei al Sector Est de Girona. Hem estat valorant, juntament amb les diferents entitats del Sector, la possible ubicació d’aquest espai i la proposta seria situar-lo dins el pati del centre cívic o bé com a segona alternativa col·locar-lo al costat de l’espai de jocs infantils, del carrer Germans Lumière. Esperem que la nostra demanda sigui escoltada i puguem gaudir d’aquest servei com més aviat millor. Volem aprofitar aquest espai per convidar-vos a participar els dies vinents, del 18 al 24 de maig, als actes que es duran a terme amb motiu de la celebració de la “Setmana Cultural Dies de Flors”. Activitats molt diverses com

El carnestoltes d’enguany a l’esplai.

xerrades, sessions de ball, activitats saludables, etc. Podreu recollir el programa de les activitats a partir de la primera setmana de maig. Mentrestant, anem programant altres activitats com: excursions, cantades, titelles per a mainada, contes, xerrades, berenar, cursos per a gent gran i participem en tots els esdeveniments comunitaris del sector.

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE PEDRET Ens plau dirigir-nos a tots vosaltres per informar-vos de les activitats que ens ocupen les hores i ens permeten gaudir del temps de què disposem pel fet de ser jubilats. Al Centre Cívic de Pedret, hi fem cursos de balls en línia, tallers de punt de creu i mig punt de creu, tallers de manualitats on elaborem “bolsos”, collarets etc; a més d’un curs de memòria i un de gimnàstica per a la gent gran. També us volem animar a que vingueu a compartir amb nosaltres els jocs de taula i el bingo que fem cada dilluns, dimarts i dijous a la tarda. I si teniu ganes de ballar, cada quinze dies fem un ball els dissabtes, amb orquestra i aperitiu a la mitja part. A banda de tot això, a Pedret també ens agrada fer celebracions i berenars. El novembre passat vàrem menjar xocolata amb xurros i moscatell, i vàrem acabar l’any celebrant un dinar

La Junta

Una de les properes activitats programades és una sortida de 7 dies a Benidorm, que es durà a terme la segona setmana del mes de juny. Les persones interessades en aquesta sortida poden trucar al telèfon 972213603 (demaneu per en Pitu o la Maribel). Us desitgem una bona entrada a la primavera. La Junta

El ball del dia de carnestoltes.

de Nadal que va consistir en escudella i carn d’olla, canelons, torrons, vi i cava. L’any nou també l’hem començat amb molta empenta. Per dijous gras vàrem gaudir d’un concert a càrrec de la Met Der Band i al final vàrem menjar tots

junts la tradicional coca de llardons. L’última cosa que hem fet ha estat un ball de carnestoltes, amb concurs de disfresses i premis: un pernil per al guanyador i lots de begudes per al segon i tercer classificats. Ja ho veieu, a Pedret no parem quiets!


Ciutat

11

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN El passat dia 15 de febrer la Llar de Jubilats Sant Joan de Can Gibert va celebrar com cada any la festa de Carnestoltes. Enguany hi ha hagut un increment notable de la participació de gent disfressada i això ha fet que l’ambient estigués d’allò més animat. Tots els disfressats i disfressades van desfilar amb alegria van encomanar als altres les ganes de passar-ho bé. Després de mostrar les seves disfresses es va fer entrega d’un detall a tots els participants. A partir d’aquí es va donar pas al ball que va estar amenitzat amb música en directe. Un any més s’acomiada de nosaltres Carnestoltes i ens deixa un bon regust i ganes de tornar-hi l’any que ve.

Maria Garrié

Imatge del carnestoltes a l’esplai.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DE SANT DANIEL

Consuelo Toledano

Dues imatges d’activitats realitzades a l’Associació.

Com aquell que diu, fa dos dies varem celebrar les festes de Nadal i sense adonar-nos ja s’apropa la primavera. Amb ella els dies s’allarguen, comença el bon temps i podem començar a anar a la platja, sortir a passejar,etc. Podríem dir que a tothom li agrada la primavera, ens alegra i ens dóna energia per fer allò que aquests mesos freds hem deixat més oblidat. Nosaltres, la Gent Gran, necessitem d’aquest sol que comença a sortir i

ens dona escalfor. Amb ell, comencem a tenir més ganes de dur a terme totes les activitats que ens hem plantejat per aquest curs 2014/15. Taller d’arts aplicades, puntes de coixí, fusió de vidre, taller de memòria, xerrades.... i sobretot per els més gran el taller de gimnàs de manteniment. Amb tots aquests tallers ens sentim actius i plens d’energia, i ara que s’apropa el bon temps encara molt més. Tot i així, hem passat un hivern que no ha faltat cap activitat

i hem participat i gaudit tots els socis de cada una d’elles. Fent una mica de memòria volem recordar el berenar de Nadal, va ser una tarda màgica per tots nosaltres, amb poesia i cançons i com no un bon berenar!!!! Volem aprofitar aquest espai, per donar les gràcies molt especialment a la Coral del Galligans, els quals varen aconseguir amb les seves cançons donar-nos l’escalfor que és necessita en dies de fred.


12

Ciutat HISTÒRIES

A

Vivències d’un bon amic

cabàvem de passar una llarga estona fent tertúlia en la companyia d’un grapat de bons amics. Tots explicàrem les típiques “batalletes” i records que la majoria de gent gran tenim registrades a les nostres memòries i la veritat és que havíem passat uns moments molt agradables. Quan ja tots ens acomiadàvem fins a la propera trobada, vam acabar quedant-nos sols, el meu amic i jo. Em vaig adonar que ell encara tenia ganes de continuar parlant i desgranant les seves vivències, que eren moltes atès que ja és nonagenari, com jo mateix. A mi m’agrada saber coses dels meus amics i, per tant, vaig animar-lo que continués el seu relat. Va continuar la seva història, explicant que per atzars de la vida, quan ell era petit, tota la seva família va traslladar-se a viure a la Vall d’Aran, concretament a l’entrada de les obres que s’estaven realitzant, en el que avui dia és tan conegut i utilitzat túnel de Viella. Els seus pares que eren emprenedors i negociants, muntaren un negoci, en el qual es venia una mica de tot, com el que ara seria un petit supermercat. També hi havia bar i restaurant. La clientela la tenien i estava assegurada ja que es nodria tant dels treballadors del túnel i les seves famílies, com dels molts turistes que anaven a veure les obres o bé, a l’hivern, a practicar l’esquí. Continuant amb les seves explicacions, va situar aquests fets l’any 1931, i la cosa i el negoci els va anar bé, fins que va arribar l’any 1934. Recordaràs, deia, que aquell any,

“Obrir la porta al matí per anar a la missa i els va sorprendre veure soldats al carrer, drets, firmes i amb la baioneta calada. Quin ensurt més gros, desagradable i trist els va causar.” van tenir lloc per qüestions polítiques i socials, els tristos fets d’octubre. Com a conseqüència dels quals, moltes famílies com ara la seva — deia amb to emocionat—, gent de pau i en definitiva bones persones (ho deia molt pesarós, tot recordant), es veieren obligats, per evitar mals majors, a marxar quasi d’estampida. En el seu cas, van deixar el negoci en mans d’una persona de confiança i, com aquell que diu “amb la camisa a l’esquena”, van haver de buscar un altre lloc per establir-se. En el nostre cas, em digué, amb tristesa i recança però a la vegada satisfet de la tria, el lloc escollit va ser la ciutat de Girona. Un cop arribats a la nova ciutat, van estudiar on ubicar un altre negoci i després de sospesar diverses possi-

bilitats, van obrir-ne un situat en un carrer amb futur. El nou establiment va desenvolupar-se amb èxit comercial malgrat que, ja en aquell any 1934, i molt més el 1935 i primers mesos del 1936, ja es començava a sospitar que qualsevol dia passaria quelcom gros. Així va ser, ja que el mes de juliol del 1936 va esclatar la trista i recordada guerra. La nostra malaurada guerra. Continuant amb el seu relat, comentà que el primer diumenge, en què ja havia esclatat el cop d’estat, amb totes les seves conseqüències posteriors, en obrir la porta al matí per anar a la missa (aleshores els negocis obrien els dies festius), els va sorprendre veure soldats a banda i banda del carrer, drets, ferms i amb la baioneta calada. Quin ensurt més gros, desagradable i trist els va causar... Em va ometre comentar els dies i setmanes que van seguir aquest diumenge esmentat, puig només recordar-los, li fa posar la pell de gallina i els pèls de punta, ja que per desgràcia es van viure coses horroroses, que ja no vol ni pensar-hi. Per justificar les emocions i sentiments que descriu, diu que en aquelles dates només tenia dotze anys, i que de ben segur, això va fer que no pogués interpretar la importància real del que estava succeint. Avui, als seus 90 anys, afegeix, li sembla com si talment es tractés d’una novel·la de ciència-ficció, tant de moda als nostres dies. Prosseguint amb les seves explicacions, em digué que els tres anys que durà la guerra foren molt tristos i lamentables tant per una banda com per l’altra.


Ciutat

Com a fet significatiu i terrible, recorda que a mitja guerra, el seu pare fou detingut i empresonat per motius que ell no pot entendre, ja que el seu pare era una persona molt treballadora que no s’havia significat en cap causa ni de tipus polític ni social que justifiqués el seu arrest i posterior empresonament. Era un home de bé. El tingueren uns mesos a l’antic seminari de Girona —convertit en presó— i després, passant pel carrer Nou emmanillat, com si fos un facinerós, el van fer emprendre el camí de l’estació travessant tota la ciutat, per traslladar-lo posteriorment a la presó de Figueres. Com és comprensible, afegeix, tot el temps que continuà empresonat, fou d’allò més trist per a tota la família, en particular per a la mare, que tota sola i en difícils circumstàncies es va veure obligada a tirar endavant tant el negoci com la família. Només se’l podia visitar els diumenges, i no sempre era fàcil trobar el temps i el mitjà de transport per anar-hi, la qual cosa era un nou i afegit motiu de preocupació per a tots plegats, perquè no podien saber res del seu estat. La postguerra també va ser trista i penosa, continuà explicant, perquè si bé era lògic, també era molt lamentable que per qüestions polítiques molts ciutadans civils que no hi havien tingut res a veure directament, es trobessin immersors en una guerra i les seves conseqüències posteriors. Tots aquells que es van veure obligats a viure i patir aquell llarg i penós conflicte recorden, diu amb molta tristesa, aquelles destrosses que van quedar després dels pràcticament tres anys d’enfrontaments armats, a més dels nombrosos i sagnants bombardeigs que es van patir, i que val més arxivar en els

llocs més profunds de les nostres memòries i desitjar que no es repeteixin mai més. Hi havia carestia i manca de moltes coses bàsiques, tant per a l’alimentació com per a les altres necessitats quotidianes, i es va esmenar quelcom gràcies al subministrament que es facilitava, i també amb les adquisicions que es feien d’amagat amb “l’estraperlo”. Així s’anaven passant les dificultats, amb moltes penúries i tristor, però molts ho vam poder superar. Deixant a part les coses tristes, és bo de recordar aquelles altres que ens animaven a continuar lluitant, con-

“recorda amb certa alegria l’entrada de les tropes a Girona el dia 4 de febrer de 1.939, malgrat un sentiment ambivalent d’ alegria per una banda i per l’altra del neguit.” tinuà explicant. Em digué que recorda amb certa alegria l’entrada de les tropes a Girona el dia 4 de febrer de 1939. Hi havia una gresca general, malgrat un sentiment ambivalent d’alegria per una banda, pel fet de no haver de patir l’angoixa dels bombardeigs i, per l’altra, de neguit i una certa por que es despertava quan hom pensava com podria ser el futur i què seria el que ens portaria. Com un dels fets més joiosos que diu recordar, almenys per la seva mare i els fills, fou el dia 8 del mateix mes de febrer, data en la qual arribà el pare, que les dites tropes havien alliberat del seu llarg empresonament. Afegeix que no troba paraules adients per descriure aquesta alegria.

13

Altres motius de joia per a molta gent, continua dient, van ser el retrobament ens dies successius amb familiars, amics i coneguts, que havien estat presos, amagats o a l’estranger, i sobretot els joves i no tan joves que tornaven del front, sans i estalvis. Per acabar el seu llarg i emotiu relat, em diu que si bé a Girona se’ns va acabar la guerra “cruent” el 4 de febrer, el final oficial de la guerra pròpiament dita va ser el dia 1 d’abril. Els primers temps de la “pau” van ser difícils, però les coses es van anar arreglant, perquè a més del subministrament que se’ns facilitava, es va crear el que es deia Auxilio Social, que va ajudar molta gent. També es va desenvolupar la Seguretat Social, amb la creació del Seguro Obligatorio de Enfermedad, dels montepíos laborales, etc. Tot plegat va anar millorant la vida quotidiana d’una majoria de persones, i sobretot per al futur, ja que es van incrementar les petites pensions que regulava l’antic Seguro de Vejez e Invalidez, que avui coneixem com el SOVI. En conjunt i pel que a ell respecta, diu que guarda i conserva un trist record de tot el temps de la guerra i dels primers temps de la postguerra, però, en canvi, té records agradables dels temps posteriors, ja que la ciutadania va anar millorant la seva forma de viure i la seva existència, a més de gaudir d’una seguretat ciutadana, que quasi ens era ja desconeguda. Vam concloure, tots dos, que tant de bo mai més es tornin a repetir uns fets semblants, tot i que en aquest món tan complex que ens acull, sembla que sigui impossible que, finalment, els homes aprenguem de la nostra història. Pere Plana Pujol


14

Ciutat

Nota informativa sobre la revaluació de pensions de la Seguretat Social i pensions mínimes

T

ot recordant el bon amic i excel·lent persona Sr. Narcís Amagat, que ens va deixar l’any 2013 (q. e. p.r.), i que cada vegada, any rere any, que hi havia revaluació de pensions feia la seva aportació a aquesta revista sobre la matèria que ens ocupa,

vull suplir-la amb la meva nota informativa. La Llei 36/2014 de pressupostos generals de l’Estat, fixa la revaluació de les pensions en el 0,25 % sobre l’import percebut el mes de desembre del 2014, exceptuant els complements de mínims i altres

que per qualsevol motiu hi hagi. Com a complement de la llei citada, tenim el Reial decret 1107/2014 que regula la revaluació en general i també la Llei 23/2013 que elimina la paga única que cobràvem al gener, i que compensava les variacions de l’IPC (índex de preus al consum).

PENSIONS MÍNIMES 2015 Amb cònjuge a càrrec

JUBILACIÓ

INCAPACITAT PERMANENT

VIDUÏTAT

Amb 65 anys Menys de 65 anys Amb 65 anys procedents Gran invalidesa Gran invalidesa Invalidesa absoluta o 65 anys Id., id. entre 64 i 65 anys Total derivada de malaltia comuna menor 65 anys Parcial d’accidents de treball titular de 65 anys

Sense cònjuge

782,90 733,80593,50

634,50 560,80

601,90

1.174,40

951,80

902,90

1.174,40 782,90 733,80

951,80 634,50 593,50

902,90 601,90 560,80

394,60

394,60

55% de la Base mínima

782,90

634,50

601,90

0,00

733,80

0,00

0,00 0,00 0,00

634,50 593,50 480,30

0,00 0,00 0,00

Titular amb familiars a càrrec Titular amb 65 anys o incapacitat igual o superior al 65 % Titular amb edat entre 60 i 64 anys Titular de menys de 60 anys

ORFANDAT

Per beneficiari Beneficiari orfe absolut Menor de 18 anys incapacitat >65 %

193,80 674,10 381,40

FAVOR DE FAMILIARS

Per beneficiari Si no hi ha vidu ni orfes pensionistes Un sol beneficiari amb 65 anys Un sol beneficiari menor de 65 anys

193,80

SOVI

Vellesa, invalidesa o viduïtat PENSIÓ MÀXIMA MENSUAL

Espero que aquestes dades serveixin per aclarir possibles dubtes, i vull fer

Amb cònjuge no a càrrec

468,50 441,30 405,90 2.560,88

constar l’agraïment a la directora de l’INSS per facilitar-me la informació.

Pere Plana Pujol


Consell G.G.

15

CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ PERMANENT

Consell Municipal de la Gent Gran

D

urant el primer quadrimestre de l’any es constituirà la Comissió Permanent tal com quedava aprovat en el nou Reglament de l’any 2014. Aquesta comissió estarà formada per representants de les diverses comissions del Consell Municipal de la Gent Gran (un representant de la Comissió de la Revista El Roure, un de la Comissió Diada de la Gent Gran i tres de la Comissió Gent Gran i Ciutat), el vicepresident, que exercirà la representació d’aquesta comissió, i un representant municipal. El vicepresident/a serà, un cop esco-

llit pels membres del Consell Municipal de la Gent Gran, el representant i portaveu del Consell. El representant de la Comissió de la Revista El Roure vetllarà perquè els membres de les diferents associacions de la gent gran i les entitats lliurin els seus articles dintre del termini establert, degudament presentats, així com els dels diferents col·laboradors. El representant de la Comissió Diada de la Gent Gran vetllarà perquè els membres s’encarreguin de l’organització de les dues festes que celebrem durant l’any: la Diada del mes de

juny i el Dia Internacional de la Gent Gran del mes d’octubre. Els representants de la Comissió Gent Gran i Ciutat seran els responsables de canalitzar les funcions de participació, promoció, informació i consulta dels membres de la comissió. Durant aquests primers mesos, estem celebrant reunions per poder escollir els diferents representants i el vicepresident/a amb el propòsit que el dia del ple quedi aprovat i format, tal com s’explicava en l’actualització del Reglament del Consell Municipal de la Gent Gran de la ciutat de Girona. Dolors Estañol Pibernat


16

Imatges per al record

SORTIDES I EXCURSIONS Secció dedicada a fotografies que pertanyen a la història de la ciutat de Girona i als seus habitants.


Imatges per al record

17

Diverses imatges antigues de sortides i excursions organitzades pel GEiEG (Grup Excursionista i Esportiu GironĂ­). Fotos: Arxiu GEiEG.


18

Entrevista

Isabel Oliva Prat

Una mestra que hagué d’aprendre a escriure en català per ensenyar-lo ja que havia fet la carrera en castellà en temps de Franco. Ha escrit centenars de poesies, publicat una dotzena de llibres, toca el piano per afició. Durant la Guerra Civil va passar gana, por i fred, a canvi del tabac aconseguien menjars als pobles de pagès i ara vol la independència.

Fotos: Jordi S. Carrera

Isabel Oliva Prat és una mestra jubilada que fa poemes i pinta per afició. Va haver d’aprendre la gramàtica catalana per ensenyar-la als alumnes ja que havia fet la carrera en temps de la dictadura franquista. Ha escrit més d’un centenar de poesies i moltes d’elles han estat premiades per jurats de diverses poblacions catalanes. Té publicats - Es pot viure de fer versos? - Segons qui potser sí. Jo no. - Doncs de què ha viscut vostè? - De fer de mestra de l’Estat. - Des de quan? - Des de l’any 1943. - I va tenir problemes en passar a ser mestra de la Generalitat?

una dotzena de llibres on es recullen part d’aquests poemes. Ha estat membre de diferents jurats de premis literaris i ha tornat a estudiar piano com havia fet de jove. La mort la veu com un misteri, però diu que tampoc s’ha d’allargar la vida en bé propi i dels altres. És partidària de la independència, encara que lamenta l’actitud d’alguns polítics.

- Sí, és clar. Com que durant la dictadura franquista fèiem les classes en castellà i no havia après a escriure bé el català, tots plegats, mestres i alumnes, vam haver de fer una immersió lingüística. - Va ser fàcil el canvi de llengua? - Per als alumnes sí.

- Per als mestres no? - Home, vàrem haver d’aprendre el català juntament amb els alumnes. Per sort meva jo havia llegit poemes de Maragall, Carner i altres autors catalans i ja estava familiaritzada amb el nostre idioma. A més, llavors em va donar per fer poemes.


Entrevista

19

“El poeta és aquell que neix amb una sensibilitat especial per captar les coses. Hi ha qui té sentit poètic però no necessariament escriu poemes, encara que sigui poeta per naturalesa” - Quan va començar a fer-ne? - M`hi vaig dedicar de ple quan em vaig jubilar als seixanta-cinc anys, llavors em va donar per fer poemes. - Li han donat algun premi per les poesies? - Sí, però més que premis, en principi, compensacions que consistien a publicar-te el poema en un llibret, juntament amb altres guanyadors a la Casa de Cultura. - De què tractaven els seus poemes? - El primer poema es deia “Hora blava” i parlava del Barri Vell de Girona, de la pujada a la Catedral i la posta de sol. - Quins altres poemes li han premiat? - En un altre certamen a l’Alguer em van donar trenta mille lire que llavors, amb la depreciació de la moneda italiana, eren tres mil pessetes. A més, també vaig guanyar el Juan Teixidor a Olot sobre haikus, però llavors era compartit amb tres premiats més. - Quants poemes ha escrit en total? - Potser mig miler. - Caram! I què creu? El poeta neix i es fa? - Mira, el poeta és aquell que neix amb una sensibilitat especial per captar les coses. Hi ha qui té sentit poètic però no necessàriament escriu poemes, encara que sigui poeta per naturalesa. - I per què no escriu si té sentit poètic? - Perquè el poeta que escriu ha de treballar-s’ho, s’ha de fer, llegir molt, observar la vida i saber convertir en paraules allò que sent, cuidant el llenguatge i treballant-lo. - Treballant? No depèn sobretot de la inspiració?

- A mi la paraula inspiració no m’agrada. Jo diria que és allò que motiva a escriure. - I què és el que la motiva, a vostè, a escriure poemes? - En començar vaig adonar-me de la poesia que tenia la ciutat de Girona i vaig decidir escriure algun poema sobre el Barri Vell, els carrers i carrerons, la catedral, el barri jueu, el patis i jardins del nucli antic, ja que jo vaig néixer al carrer de la Força. És a dir, sentia necessitat d’escriure, sentia l’atracció de la ciutat i d’això van publicar-me dos llibres. - Què més hi ha que també la motivi? - Bé, jo també escric sobre altres llocs, altres ciutats que he visitat com la ciutat de Praga, sobre el pas del temps, el passat, la música, l’amor, el mar, la vida i la mort, l’art, les coses senzilles de l’entorn, els arbres, la força de la paraula, el silenci. - Ha fet algun poema sobre la mort? - Sí, però no m’agrada parlar-ne.

Tinc un poema que es diu “Testament vital”. - Què vol dir aquest nom? - Que no cal que t’allarguin la vida, potser hauria de canviar el to. - Per què no cal allargar la vida? - Perquè allargar-la massa no és bo ni per a tu ni per als que estan al teu costat. - I diu que la música també la motiva a fer poemes? - Tinc tot un llibre de poemes sobre música que es diu Ària per a una sola corda en record al meu pare. - Vostè toca algun instrument? - Sí, de joveneta vaig estudiar piano i ara torno a fer-ho. - I també pinta quadres? - Sí, en faig algun, però no en sé. - I l’amor humà no la motiva? - Bé, jo no tinc poemes eròtics, però en tots hi ha d’alguna manera un sentiment amorós. - Com ho fa, això? - Dedicant els poemes a alguna cosa o persona. - Quin dels seus poemes li agrada més? - El “Silenci d’hivern”, “Primavera


20

Entrevista

incerta”, “Encaix”, “Els absents” i “La noia de la trena”. - Quants en té de publicats? - Gairebé tots, però encara en tinc molts d’inèdits al calaix, millor dit, al disc dur de l’ordinador. - Quina mètrica utilitza? - Jo no utilitzo cap mètrica. Jo vaig per lliure. La mètrica no m’agrada. A mi m’agrada el ritme, la musicalitat i no la rima. - Ha escrit mai algun sonet? - No. Els sonets no m’agraden perquè queden massa encotillats. - Li han publicat algun altre llibre amb escrits seus? - Sí, una dotzena. - Caram! I qui ha pagat la impremta? - Oh, és que la majoria són treballs premiats en concursos i paguen els organitzadors, menys dos en què hi ha col·laborat el Departament de Cultura de la Generalitat. - Vaja, vaja... Que hi té algun conegut? - Sí, casualment el delegat de Cultura, Joan Domènech, perquè eren sobre la Girona eterna i li van agradar. - Oh, així deu haver aconseguit molts premis? - Sí, bastants. A Vallgorguina, el Masnou, Riudarenes, les Masies de Roda, Calldetenes, la Vila de Sallent, Girona, Calella, Olot, Deltebre, Sant Feliu de Guíxols. Un dels primers treballs premiats me’l va presentar la catedràtica Dolors Condom amb la presidència d’Anna Pagans al pati del Call. - Maria Santíssima! Ni mossèn Cinto Verdaguer! I vostè ha estat membre d’algun jurat? - Sí, del jurat d’Alella, de la Vila de Sallent, d’un de Barcelona i ara m’acaben de proposar ser-ho d’un

A RAIG!

premi de Tamariu, que és el primer any que es fa. - Ja ha fet algun epitafi per posar sobre la seva tomba? - No, però he fet molts acròstics. - Acro què? - Acròstic és un poema en què la lletra inicial de cada vers forma un vers o una frase. Em surten bastant bé. - Per a qui n’ha fet algun? - Per a Montserrat Vayreda, Mercè Rodoreda i Ester Boix. - I per a Catalunya? - No, poemes patriòtics no en sé fer. No m’agraden, però en canvi sóc d´Amics de la Unesco, que fan molt per Catalunya i per la llengua catalana. - Quins són els seus poetes preferits? - Llegeixo molt Joan Margarit, Joan Vinyoli, Jordi Pàmies, Txema Martínez, Vicenç Llorca. - I com veu ara el nostre país? - No vull dir que és un desastre perquè hi ha hagut èpoques més desastroses. - Independència sí o no? - Sí, encara que ho veig molt difícil. - Per què? - Perquè tenim alguns polítics que no ho fan gaire bé. - Com va passar la nostra Guerra Civil?

- Una flor? - La flor de l’ametller - Un color? - El blau del mar a la tarda - Una pel·lícula? - Mort a Venècia - Un actor? - Anthony Hopkins - Un rei? - La reina Ermessenda - Un Papa? - L´actual - Un futbolista? - Messi - Divorci? - Sí - Avortament? - No en principi, però sí en certes situacions - El fet més agradable de la seva vida? - Quan vaig ser mare - Què hi ha més enllà del cementiri? - Un misteri incomprensible - M`ha dit alguna mentida? - No - Jo encara no tenia prou ús de raó per saber què era una guerra, però vaig passar por per les bombes dels avions nacionals. - Vejam! Vol ser enterrada o cremada després de la mort? - El que vulguin, jo no ho vull decidir. - Té por de la mort? - Sí! - Per què? - Perquè és un misteri, és el secret més ben guardat que ens tenen. - Qui el guarda? - La vida. - Totalment d’acord, senyora poeta! Pere Madrenys


Qualitat de vida

21

GASTRONOMIA

MENÚ DE PRIMAVERA (Per a 4 persones)

Bacallà amb patates i all i oli INGREDIENTS: 4 talls de llom de bacallà dessalat ● 4 patates grosses o equivalència ● oli ● sal ● farina ● llorer ● farigola ● alls ●

PREPARACIÓ El bacallà el tindrem dessalat el podem deixar a talls grans o mes petitons. Pelar i esqueixar les patates (tallem una mica la patata i la trenquem amb el ganivet) a trossos no massa grans, així deixen anar el midó amb la cocció. En una cassola en fred posem un bon raig d’oli, les patates tallades i ho salem un xic, passem el bacallà per farina i el posem al damunt de les patates, la fulla de llorer i la farigola, ho cobrim d’aigua, ho tapem i ja ho podem posar a coure. Mentre va coent ho anem sacsejant perquè no s’enganxi, i així el suc va quedant espès. Mentrestant fem un allioli al morter, espès o negat, al gust de cadascú, o

bé com surti. Quan les patates siguin cuites aboqueu aquest allioli a la cassola, i remeneu-ho bé perquè tant les patates com el bacallà agafin el gust. - Sugerències: Aquesta recepta es pot fer amb qualsevol peix, amb el que queda molt i molt bo és amb clavellada.(“raya”, escrita, rajada) La manera de fer-ho és la mateixa.

Canelons de torró de crema farcits de nata

Els canelons són un dels plats tradicionals de la cuina de Nadal catalana. A la majoria de cases catalanes, algun dels àpats d'aquestes festes serà a base de canelons. INGREDIENTS: ● Una barra de torró de crema ("yema") ● 250 grs. De nata per muntar ● Sucre

PREPARACIÓ Tallar el torró en talls de 2cm de gruix. Estirar-lo amb un corró fins a obtenir una làmina ben fina de forma rectangular. Muntar la nata amb una mica de sucre (el sucre és

opcional, jo no n'hi he posat). Posar la nata muntada al mig de la làmina de torró i enrotllar-la com si fos un caneló. Decorar amb una mica de nata. Bon profit! Recepta de Montse Busquets


22

Cultura CONTES

S

ense el qual Vd., lector, no existiria pas. Un bon dia m’arriben les meves netes i em diuen que havien estat, en la jornada de la ciència, a la plaça Pompeu Fabra, escoltant a uns estudiants avançats, de tot tipus de assignatures. Tots ells estaven allà precisament per respondre al públic assistent, sobre qualsevol qüestió en relació a temes científics. Elles, les meves dues netes, havien sentit la paraula “Big Bang” i no sabien pas què volia dir. -Ens ho podries explicar, avi? _ varen preguntar-me. -Doncs, mireu, ho intentaré: B.B. és una sigla anglesa que vol dir Gran Explosió. Significa l’espetec que originà el naixement de l’univers i per tant és l’origen de TOT. De tot el que ens assabenten els cinc sentits. Tota la profunditat del firmament, que exploren els astrònoms, se’n diu el Cosmos o, el que és el mateix l’univers. El seu naixement va esdevenir-se fa uns 13.700 milions d'anys. Abans d'aquesta data no existia pas res de res enlloc. I, segons els teòlegs, Déu creà l'Univers del no-res, tal com explica la Bíblia, en el Gènesi. Si bé, alguns cosmòlegs sostenen, en contraposició, que la natura, va crear-lo en l'instant del BIG BANG. Val la pena ressaltar, tanmateix, que avui en dia afortunadament pel que fa les grans religions per una banda, i la comunitat científica per l'altra, comparteixen gairebé el mateix criteri respecte a la Creació o al Big Bang. Ambdós, a grans trets, coincideixen en que tot de cop, des d'una fluctuació del no-res, es produí un paorós esclat, una voràgine explosiva sobre sí mateixa, simultàniament a tota la immensitat del cos-

El Big Bang

Il·lustració: Juanjo Valeros

mos i en tots sentits a l'hora.Instantàneament brollà arreu un plasma, un magma, com una sopa espessa i opaca, de densitat infinita i de temperatura superior a la que regna al centre del sol. En aquelles inicials i fugisseres dècimes de segon d’inflació del magma ignífer va assolir una puixança tal que va necessitar crear l´ ESPAI, a fi de poder escampar-se vertiginós. A la vegada que va haver de generar el TEMPS, per fer factible el seu desplaçament accelerat. Tot plegat en un àmbit on, fins llavors, no hi havia ni espai, ni temps. Només el no-res. Voldria recalcar, nenes, que les altes temperatures porten en el seu sí, un elevat poder expansiu, per això, aquella gegantina bola de foc resplendent, del primerenc univers (resplendor que encara avui dia

inunda l'actual Cosmos, en forma de microones, de 3´5º C. sobre zero absolut. I que confirma la preexistència del B.B.) va ocasionar que, passats els breus segons en que va durar l’abrasador espetec, en aquella sopa roenta, en la mesura que l’univers s’engrandia, i que també, per tant, anava refredant-se, consegüent al refredament, es produí l’inevitable condensació. En tot el Cosmos -Què vol dir condensació, avi?_ inquireix la petita. -Us posaré un exemple: quan el vapor d’aigua, en els núvols, es refreda, es condensa en pluja o neu, no? En el nostre cas, com a conseqüència del refredament, es produí també una condensació en el sí d’aquell plasma, de la qual en sorgiren


Cultura

immensa multitud de partícules subatòmiques sòlides. Sobresortinthi electrons(-), positrons(+), quarks, fotons, etc.. Partícules, tan petites, que milions d’elles cabrien en la punta d’una agulla. Alguns d’aquests tan menuts com sobreabundants corpuscles, que foren l’origen dels futurs àtoms (que configuren l’actual MATERIA), portaven carga elèctrica positiva i d’altres la duien negativa. La diferència de polaritat elèctrica va fer que tals corpuscles, al xocar entre sí, transmutaren llur potencialitat en poderosa i abundantíssima radiació, que dotà al nou nat Univers de gran quantitat d’energia extra suficient com per fornir-lo de les forces necessàries. Val la pena citar-ne, al menys, dues de les principals: la força de la GRAVETAT, que assegura l’equilibri entre

l’incommensurable nombre d’astres de tot el Cosmos i la forca ELECTROMAGNÈTICA que manté agregats els milions de milions, de milions d’àtoms que configuren la matèria. -Què s’entén per matèria, avi?_pregunten elles. -La matèria és, senzillament, energia condensada. Però això es un concepte massa filosòfic. Diguem que el nostre Univers, altres universos poden posseir valors diferents, està constituït per energia. La qual es manifesta de dues maneres: com a matèria, formada per àtoms, que és la que constitueix l’aigua, l’atmosfera, els éssers vius, els estels i els planetes. I també es mostra en forma de radiacions invisibles (integrades per fotons): ones de radio, llum, microones, infraroigs, ultraviolats, raigs X, raigs gamma, etc.. A mesura que l’Univers va anar engrandint-se el magma, no solament va anar refredant-se i perdent densitat, sinó que, poc a poc, va anar tornant-se transparent. Arribat a aquest punt, els energètics fotons, que són les partícules portadores de la llum, varen poder obrirse camí i foragitar les tenebres. A la fi, la LLUM es va ensenyorir de tota la vastetat de la l’Univers, on ja s’havia uniformat la temperatura arreu. Entre tant, l`antic magma, sota la pressió de la gravetat, s’estructurà en grans nebuloses, i en el seu centre hi naixeren, abundants les primeres generacions d’estels. Al seu voltant començaren a orbitar-hi ja els primers sistemes planetaris. Es a dir, que uns mil milions d’anys després del Gran Esclat (el B.B.) el Cosmos estava ja profusament farcit d’estrelles que s’aplegaren per for-

23

mar les primeres galàxies. -Galàxies? que vol dir?_qüestionen les meves netes. -Simplement, són una colossal acumulació d’estels. En el cas de la nostra estrella, el Sol, i, per tant, el nostre sistema planetari, o solar, perteneixen a la gegant galàxia anomenada Via Làctia, coneguda col·loquialment com a camí de Sant Jaume. Està formada per més de 2OO.OOO milions d’estrelles i té forma de llentia. Amb un gruix de més de 1.000 anys llum. Tots els estels que podem veure a ull nu en formen part. I, així, sota la influència de la gravetat, varen anar formant-se centenars de milions de galàxies. Cada galàxia conté centenars de milions d ‘estels. La enorme concentració de galàxies desenvolupà, en el curs de milions d’anys, cúmuls i supercúmuls de galàxies. En el centre de cada galàxia s’hi sol trobar un forat negre que confereix una certa estabilitat gravitatòria a tota la estructura gal axial. -Que es un forat negre, avi?_inquireixen elles. -Interessant pregunta, nenes, digne d’una altra xerrada. Que requereix, però, disposar de temps. Un altre dia us ho explicaré amb molt de gust. Per avui n’hi ha hagut prou en esquematitzar el Big Bang. Vet aquí, nenes, doncs, per acabar, la meva modesta explicació, del que creu la ciència que va ser el singular fenomen Big Bang. Del qual en va sortir tot: l´ESPAITEMPS, l’energia, l’home i, amb ell, la INTEL·LIGÈNCIA. Ara és hora d’anar a dinar. Anem-hi, doncs, nenes. I gràcies per la vostre paciència en escoltar-me. Albert Juncà


24

Cultura LLIBRES

E

Llarga vida al llibre

l format actual del llibre té més de cinc cents anys d'història. Es un disseny formidable i pràctic. Tant que amb els anys no hi hagut ningú que hagi trobat un disseny més còmode i servicial . Es tant perfecta que els lectors digitals han copiat el mateix format i disseny que el tradicional. Fins hi tot emeten un soroll quan es gira la fulla que imita el del paper. Si durant aquets mes de cinc cents anys, el mon ha anat evolucionant i creant noves formes i actualitzant, el llibre ha anat superant tots els canvis i evolucions, això li dona una credibilitat i una seguretat fora de qualsevol dubte. Dono tots aquets arguments degut a una pregunta que es fa molta gent: desapareixerà el llibre, tal com el coneixem?. Les noves tecnologies faran desaparèixer el tradicional format de paper?. Sense voler ser un immobilista ni anar contra la modernitat, la meva opinió es que no. Rotundament que no. Hi ha una mania, sobretot en molts mitjans de comunicació, que consisteix que cada vegada que hi un "aparell" que pot ser un nou format de lectura, tot seguit d'una manera apocalíptica es diu que el llibre de paper desapareixerà. Això va passar quan van sortir els CD. Els CD actualment ja no es fan servir. Quan van sortir els ordinadors portàtils, també havia de desaparèixer el llibre. I res. A principis del 2000, van aparèixer els lectors "eboock" , el visionaris de sempre varen pronosticar que ara sí seria (per fi!) el final del llibre de paper. Han passat més de quinze anys i la cosa no prospera. Si que es veritat que el llibre de consulta, sigui enciclopèdies, diccionaris,

manuals ... el format paper ha quedat arraconat degut a la immediatesa de la informació a través del "google" o enciclopèdies digitals. I té la seva lògica. Una enciclopèdia sigui de vint o trenta volums, la informació que porta queda obsoleta al cap de poc temps. De totes maneres el futur del llibre, sigui digital o de paper, no depèn solament del envoltori, sinó de la lectura. El futur del llibre passa per la lectura. Vivim en un país que edita pràcticament el mateix que França o Alemanya i en canvi el consum de lectura

es molt més inferior. Per tant la preocupació no es el futur del llibre sinó el futur de la lectura. Un país en que la gent llegeix, és un país molt més ric i civilitzat. A través de la lectura, es pot viatjar, es pot somniar, es poden viure grans històries d'amor, gran esdeveniments i conèixer altres països i cultures. Llarga vida a el llibre, perquè en un moment o altre sigui llegit.

Guillem Terribas, Llibreria 22


Cultura

25

Algunes recomanacions per Sant Jordi

EL GRAN INQUISIDOR Miquel Fañanàs (Girona 1948) Editat per Columna. Ambientada a Girona i molt concretament amb la figura de Nicolau Eimeric, Inquisidor General de la Corona d'Aragó. Per a lectors de novel·la històrica i d'intriga.

STRAPPO Martí Gironell (Besalú 1971) Ed. B La darrera novel·la de Martí Gironell, ens parla sobre l'espoli del Romànic a Catalunya.

ALGÚ COM TU Xavier Bosch (Barcelona 1967) (Premi Ramon Llull 2015) Editorial Planeta Una novel·la sobre la força perdurable de l'amor. L'acció passa entre Barcelona, Paris i Girona.

GENT QUE TU CONEIXES M. Mercè Cuartiella (Barcelona 1964) Premi Mercè Rodoreda 2014 Editorial Proa 13 contes que ens parlen de la maduresa, de la vida i del equívocs que té aquesta.


26

Cultura EDUCACIÓ

La lectura, tot un món per descobrir

E

ls llibres, en el suport que sigui, són un tresor, i la gent que els llegeix s’enriqueix amb les històries, els coneixements i les emocions que contenen. La major part de nosaltres, primer vam aprendre a llegir, i llavors vam llegir per aprendre i també per informar-nos, i al llarg d’aquest camí, hem anat descobrint el gust per la lectura. La lectura per plaer atrapa a les persones; algunes comencen de ben joves i altres la descobreixen de més adults, i també hi ha qui declara que a ell no li agrada llegir, i no ha de passar res! Els llibres i la lectura, actualment viuen una etapa d’or. Mai la població havia llegit tant; mai s’havien comercialitzat tants llibres com ara, tot i que, en algunes societats aquest camí encara s’ha de forjar. Nosaltres podem llegir un llibre en paper o digital sense destinar-hi massa recursos. Cohabitant amb les llibreries, les biblioteques, ofereixen llibres als lectors d’una manera àgil, i la xarxa, o el que popularment es coneix com Internet, també compta amb una àmplia oferta de llibres a preus molts reduïts o inclús gratuïtament, sols cal una connexió wifi. Altra cosa és si la lectura per plaer és quelcom que està generalitzat; jo, des del meu punt de vista pensaria que encara li resta un gran recorregut per fer. Les persones que escullen la lectura per passar una bona estona del seu temps lliure no són masses, però sí que són moltes, o que cada vegada són més. El suport d’un llibre, fins fa pocs anys, era exclusivament el paper, i com a tal, tots nosaltres l’hem conegut. Amb l’arribada i la socialització de la tec-

nologia ha arribat el llibre digital, que avui dia va guanyant mercat pausadament. Aquells a qui els agrada l’olor del paper, el gest de passar pàgines, i també col·locar el seu punt de llibre, escolliran el suport del llibre en paper; ara bé aquelles persones que viatgen molt i que per tant sovint són als aeroports, als trens, als avions, ...s’hauran decantat per fer servir el suport digital per fer les seves lectures, “tablet”, ordinador, el mateix telèfon mòbil, o “l’e-book”, que els permet anar més lleugers de pes, i també la lectura de diferents llibres sense haver de portar-los físicament

a la bossa. Si ens centrem en la lectura i el seu impuls, esmentar que a les escoles es treballa per educar als alumnes per tal que descobreixin la importància de la lectura i tot allò que els pot aportar i enriquir. La lectura engloba un conjunt de coses; aprendre a llegir, llegir per aprendre, el gust per la lectura .... i totes són importants. Els alumnes han d’aprendre a estimar als llibres i per això els han de conèixer. Als centres educatius es recomanen o es fan llegir diversos llibres per què els alumnes comencin a iniciar el seu camí en aquests procés. La tasca d’escollir unes lectures que


Cultura

agradin a tothom és complicada, per què tothom és diferent i per tant els seus gustos són diversos. Però escollint bons autors i bones lectures, els alumnes poden descobrir tot un món que segur els formarà. El llibre que impera encara als nostres centres, bàsicament, és el de paper, tot i que, cada vegada més, va guanyant terreny el suport digital. Però, crec, que aquí el que importa no és el suport, sinó que són les paraules, històries, pensaments i coneixements que contenen, que a vegades poden agradar i d’altres no, però que segurament sempre ens aporten quelcom nou.

La majoria de la població de petits primer, vam entrar en contacte amb les històries a través de les imatges, llavors els pictogrames, més tard contes curts i amb tapa forta i poca lletra, seguidament ens feien treballar amb llibres més gruixuts plens d’informació i continguts per aprendre, també vèiem els còmics, les revistes, els diaris, les novel·les. ..Tot això per què aprenguéssim a descobrir que les lectures ens podien i poden aportar moltes coses, ens ensenyen, ens fan tenir sensacions, ens converteixen per moments en altres persones, ens traslladen a mons desconeguts i ens fan més cul-

27

tes. Aquesta trajectòria que des de petits van iniciar, alguns l’hem anat seguint i l’hem anat enriquint amb moltes lectures de temes diversos mentre que altres li han deixat un raconet molt petit en les seves vides; però tot és respectable i totes les opcions són bones si s’han escollit lliurement. No oblidem que el que ens fa lliures són el coneixement i la informació i ambdós són presents en els nostres llibres, tot i que també es poden obtenir per altres mitjans, tant digitals com en paper. Carme Subirana Pla Professional de l’educació


28

T

Cultura

BX442, la galàxia més llunyana

othom sap que sentim el tro un temps després de veure el llamp. La velocitat del so en l’atmosfera terrestre és d’uns 340 metres per segon, de manera que si sentim el tro cinc segons després de veure el llamp podem calcular que la tempesta està a uns 1.700 metres de la nostra posició. En realitat, la velocitat del so en l’aire depèn de la pressió i la temperatura; però no cal, per a la finalitat d’aquest article, refinar més els valors esmentats. Estem habituats a aquest fenomen des de petits. Tanmateix, si la velocitat del so és limitada, també ho és la de la llum. La velocitat de la llum és, aproximadament, de 300.000 km per segon; per tant, el llamp que hem vist en realitat ha esclatat uns 6 microsegons abans de veure’l nosaltres. La diferència de temps és tan petita per a la llum i la diferència de velocitats entre la llum i el so és tan gran que considerem la visió del llamp instantània i podem calcular la distància com ho hem fet sense necessitat de tenir en compte cap rectificació per a la velocitat de la llum. Remarquem, però, que no veiem les coses, per més a prop que estiguin, “tal com són” sinó “tal com eren” fa un temps que, en general, és enormement petit… si són terrestres. Això canvia quan mirem objectes celestes, planetes o estrelles. La Lluna que veiem és la Lluna de fa una mica més d’un segon. El Sol és el Sol d’uns vuit minuts abans. La galàxia Andròmeda que fotografiem és la que existia fa uns dos milions d’anys… En general, quan mirem l’univers, directament o mitjançant un telescopi, viatgem enrere en el temps. L’any 2012, el telescopi Hubble va

fotografiar una galàxia que es troba a 10,7 mil milions d’anys llum de nosaltres. És la galàxia coneguda més llunyana i, per tant, la galàxia més antiga de l’univers de les conegudes fins ara. L’aspecte que presenta és el que tenia “només” tres mil milions d’anys després del Big Bang, l’origen de l’univers acceptat per la comunitat científica. La galàxia ha estat denominada BX442 (Q2343–BX442). És una galàxia espiral de forma molt regular. El gir dels braços galàctics s’ha comprovat amb l’espectrògraf OSIRIS de l’observatori Keck (Hawaii). BX442 és un disc espiral que gira més o menys com la nostra galàxia, la Via Làctia, encara que es trobava, quan la llum que hem vist va ser emesa fa deu mil set-cents milions d’anys, en un període àlgid de formació d’estrelles. La forma regular de BX442 va sorprendre els astrònoms. S’esperaven

que una galàxia tan primitiva fos més irregular. La regularitat de la forma pot ser deguda a la presència d’una galàxia nana, companya de BX442, que pot haver contribuït a l’organització de la galàxia espiral com es dedueix de les simulacions fetes mitjançant ordinador. Un efecte semblant poden haver causat les galàxies satèl·lits de la Via Làctia sobre la forma espiral de la nostra galàxia, pel pas repetit d’aquests satèl·lits pel pla de la galàxia al llarg de milions d’anys. Els astrònoms opinen, però, que el temps –de fet, els moviments caòtics de les estrelles– pot comportar la desestructuració de BX442. De manera que ara ja no tindrà una estructura tan regular com la que s’ha fotografiat. Caldrà esperar un centenar de milions d’anys per saber-ho. Joan Miró Ametller


Cultura

29

POESIA

“La noia de la trena” Aquell banc callat amb la gran llosa de pedra partida pel mig, sota un gran cedre, era el meu redós de silenci, clos entre tuies i savines retallades. (els nens que juguen al parc, amb les seves mans de lluna, fiquen pedretes i sorra fina dins l’escletxa oberta; la sorra llisca avall pel trenc i s’apilona en fràgils gavells sota el banc). Encara sento el cruixir dels meus passos sobre la grava, en el revolt que vora el rec abraça la llum dels lliris d’aigua que encerclen el jardí. En altres temps, unes fulles vermelloses flotaven en l’oblit, quasi aturades en l’escàs corrent del riu. Ara, com petites gòndoles hi neden ànecs collverd que arriben en bandades dels aiguamolls del Ter. Des del banc veig l’eterna solitud d’una estàtua de terracota, amb la llarga trena i la túnica cenyida al cos mig nu, sota els desmais i sobre el pont de ferro, camí de França, el tren desfà el silenci adormit d’aquesta tarda i s’enduu la forma fugaç d’uns núvols inestables. ISABEL OLIVA PRAT .– Col·leccionista de tardes La noia de la trena, reproducció de una escultura de Fidel Aguilar, als jardins de la devesa de Girona

ENDEVINALLA

LA MOSCA I ELS DOS TRENS Dos trens cobreixen la línea entre Paris i Moscou, circulant en sentit oposat. Un circula a 60km/h, l’altra a 55 km/h. Sabem que es creuaran en mitja hora. Suposem que una mosca surt volant de la locomotora del primer tren volant a 65km/h. Quant troba el segon tren, dóna mitja volta fins trobar el primer, fent cada cop un trajecte més curt. Quina distancia recorrerà la mosca fins que els dos trens es trobin? Solució:

Foto: Juanjo Valeros

Com la mosca volarà trenta minuts a una velocitat constant de 65 km/h, haurà recorregut 32,5km.


30

Racons

Diverses imatges del carrer del Bisbe Cartañà.

Fotos: Juanjo Valeros

El carrer del Bisbe Cartañà U

n racó pot ser un espai marginal sense cap altra funció que la de contenir alguna cosa que no serveix o que cal oblidar. Però també pot ser un recer, un lloc abrigat i agradable, arrecerat a l’hivern i frescal i ombriu a l’estiu, agradable i silenciós, tant, que és capaç de propiciar la meditació que mou sentiments o la tranquil·litat que fa esvair cabòries. A Girona n’hi ha molts de racons que complirien aquestes condicions però, en la meva opinió, n’hi ha un que les compleix amb escreix. Tal vegada, de ben segur, que no és l’únic però el carrer del Bisbe Cartañà em mou especialment els senti-

ments. I no em feu dir de quin caire, que no ho sé, però sempre misteriosos, desconeguts i profunds. Si per aquell carrer hi haguéssim circulat, en el seu temps, alguns personatges com Goethe, Lord Byron, Balzac, Espronceda o Bécquer, el carrer de Cartañà –que aleshores no tenia pas aquest nomseria famós en la literatura mundial. El carrer neix sota d’una volta en la part baixa del cos romànic de l’antic palau episcopal, en la Plaça dels Apòstols després d’una colla de graons, el terra de còdols segueix un suau pendís cap amunt i té dues tramades, la primera en rampa i la segona en amples graonades des-

prés d’haver girat uns 90º a la dreta. El primer tram és el més corprenedor. El carrer segurament era un antic camí sobre el mur de la gran excavació que es va practicar a la muntanya en construir la plataforma, primer per al temple romà, després per a les catedrals preromànica i romànica i finalment per la gran mola gòtica, l’absis de la qual se’ns presenta, des del carrer, amb tota la seva riquesa arquitectònica a pam i toc, contraforts, arcbotants, gàrgoles, finestrals, pinacles. Tot allò que les postals clàssiques no ensenyen. Entre el carrer i el monument, a l’esquerra de la pujada, una ombrívola i profunda fossa dóna la volta a la


Racons

capçalera de la seu. Herbassar, sargantanes i ran de terra, una freda tranquil·litat. Una tranquil·litat de cementiri. Encara s’hi poden veure una sèrie de sepultures de diversos estils. Les més antigues, gòtiques, ara són al claustre. Era el cementeri dels canonges. A la dreta, quatre o cinc metres més amunt del terra, sobre d’un mur, una mena de jardí ombrívol, de forma triangular, tupit de grans magnòlies és com una pinzellada de verd fosc. Perquè serà que aquell

espai és anomenat de fa molts i molts anys com a “Cementiri dels negres”?. Qui sap perquè, qui sap quin secret llegendari guarda aquest nom tenebrós. Al capdamunt de la rampa una paret de carreus ens presenta una magnífica porta dovel.lada sobre de la qual, una inscripció amb lletres gòtiques ens indica que allí hi hagué la casa dels canonges. Vigilat pels misteris de la bruixa de pedra i la seva història, el carrer gira bruscament a la dreta tot cercant el

31

sol i voreja el misteriós Jardí de la Francesa a on hi hagué una torre que algú relacionà amb el tresor de Rennes le Chateau. Els jardins limiten per llevant amb les espitlleres de la muralla tants cops refeta i testimoni mut de tanta sang, foc i patiments. Una meravella romàntica que recomano passejar a qualsevol hora però que en una nit de lluna plena és una passejada sublim. Narcís Sureda Daunis


Ahir i avui

Llibreria Geli

Ahir

32

Avui

Façana de la Llibreria Geli. Any 1920. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut).

La Llibreria Geli a l’actualitat. (Foto: Juanjo Valeros)


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.