Page 1

2n trimestre 2005

20

Barri Vell florit ENTREVISTA ENTREVISTA

Maria Maria Cobarsí, Cobarsí, promotora promotora de de Temps Temps de de Flors Flors QUALITAT QUALITAT DE DE VIDA VIDA

Pensions Pensions cap cap aa munt? munt?


2

Editorial

50 anys de flors graeixo molt sincerament al Consell Municipal de la Gent Gran que em doni la possibilitat d'escriure aquest editorial per parlar d'un esdeveniment ciutadà tan grat i plaent com és Girona, Temps de Flors.

A

La flor, les flors, és un obsequi que expressa amor, estima, amistat, afecte... I, en aquest sentit, crec molt sincerament que Girona, Temps de Flors és un obsequi de la ciutadania a la ciutat. Un regal generós. Un excepcional esdeveniment cultural i ciutadà que, any rere any, un important nombre de persones: ciutadania, professionals, associacions, entitats (amb el suport de les administracions), amb il·lusió i civisme ofrenen a ciutadans d'arreu per implicar-los a gaudir de vells i nous entorns. Exquisits i curiosos arranjaments florals, i propostes artístiques, permeten acostar-nos, endinsar-nos, descobrir o redescobrir, el nostre fantàstic i seductor Barri Vell.

qual aquest any hem celebrat la 50a edició, incorpora, edició rere edició, nous participants. Una rica barreja generacional que, a més d'assegurar-ne la continuïtat, fa possible combinar entranyables composicions i visions tradicionals amb excitants propostes emergents i atrevides. Per uns dies, el patrimoni monumental de la ciutat s'agermana amb harmonioses espècies vegetals i diversos llenguatges artístics. El bagatge de l'exposició de flors, des del I Concurso Exposición Provincial de Flores de 1954 fins a l'actual Girona, Temps de Flors, ens ha brindat l'oportunitat de difondre arreu un esdeveniment de gran valor cultural, una aventura col·lectiva i oberta que ha tingut i té la participació ciutadana com a element clau dels èxits d'ahir i d'avui. Amics i amigues de la revista El Roure, heu estat també una peça clau. Junts ens en fet grans al llarg d'aquests 50 anys i continuem participant en els esdeveniments de la ciutat amb il·lusió.

Certament, encerts i desencerts han marcat la vida de la mostra floral de Girona. Sortosament, però, aquesta popular tradició que feliçment hem heretat, i de la

Núm. 20 - Juny 2005 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Carmel Rosa, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret i Joan Miró CORRESPONSALS: Laura Contreras (C. Jubilats St. Jordi Caixa Catalunya), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luís Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Félix Álvarez (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Antonio Almario (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar"), Laura Martínez (Caixa Terrassa Club 60) i Esteve Barberà (Assoc. G. G. Barri Vell).

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Jordi Carrera Disseny: Juanjo Valeros Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

Isabel Salamaña i Serra REGIDORA DEL BARRI VELL

SUMARI 2 EDITORIAL

50 anys de flors

3 OPINIÓ 6 CIUTAT

Vida associativa de la gent gran

11

Anem a caminar

12

Fundació Tutelar: la protecció de la gent gran

13 CONSELL G.G. Animem a participar 14 ENTREVISTA

Maria Cobarsí, organitzadora de la primera exposició de flors a Girona de la postguerra

16 QUALITAT DE VIDA

Pensions 2005

17

Arriba l’estiu!

18

La pera, una fruita que treu la sed

19 CULTURA

Parlem de tennis de taula

20

Un poble per recordar

21

100 any de la mort de Jules Verne

23 BARRIS

Girona, de les primeres pedres als nostres dies

24 AHIR I AVUI

Girona, temps de flors


Opinió

3

▼ APROPA’T A LA PSICOLOGIA

Tu ets lliure? per Albert Juncà Pedrosa o tinc un amic, en Joan, psicòleg, que afirma que ell, mirant la cara d'una persona, li descobreix si té tendències progressistes o conservadores. -Això significa -li pregunto encuriosit- que el tan significat lliure albir o llibertat d'escollir no és propi de la naturalesa humana? -La tan preuada llibertat personal em respon- és a pura il·lusió. -Noi, que fort! Demostra-m'ho -li demano. -Mira, la responsabilitat humana (temperament, caràcter) és única en tot l'univers per a cada un de nosaltres. I ens ve donada tant pels trets heredats dels nostres avantpassats (herència genètica) com pels trets adquirits de l'ambient -família, escola, església, etc.- Tant és així que cada persona valora els fenòmens de la realitat de manera distinta. Individualitzada. -I per què passa tot això? -Tots els éssers humans estem dotats d'unes glàndules internes. Les quals, donades certes condicions, sota l'estímul del cervell, segreguen unes substàncies, dites hormones, que inunden el corrent sanguini i també el mateix cervell. Aquestes hormones són les causants que la nostra consciència experimenti emocions, sentiments, pensaments, intuïcions, etc. En fi, que reaccioni determinant la dinàmica del nostre procedir. És el poder de la matèria sobre la ment. -Posa'm exemples, si et plau. -Mira, la més excelsa de les emocions humanes és l'enamorament, pel qual gairebé tots, alguna vegada, hi hem

J

perdut el seny. És una sensació indescriptible. Apassionada. Però temporal i cega. Que ens imposa criteris i conductes. -Bé, però, Joan, estàs parlant d'un instint. -En efecte. L'instint sexual. La més poderosa de les forces biològiques. Destinada a perpetuar l'espècie. Sense ella no naixerien infants. Ni tampoc s'esdevindria el sublim amor de mare. Tampoc, però, el salvatgisme dels

violadors. Ni la repugnant barbàrie dels pedòfils. Tots ells reincidents impenitents. És ella qui ens assigna, a cada un de nosaltres, sense que hi podem fer res, la inclinació cap a l'heterosexualitat o cap a l'homosexualitat. -Però, digue'm, passa el mateix fora de l'instint sexual? -I tant! Podria fer una llista interminable de gent sense necessitats econòmiques fins i tot personatges il·lustres, rellevants, tals com dirigents polítics, magistrats, clergues, militars, professionals, etc., que han

estat jutjats (els pocs que s'han deixat enxampar, és clar), per haver comès corrupteles i martingales de tota mena, dins del tortuós món del diner. -Més exemples? -Jon Dillinger, el temut gàngster dels Estats Units, titllat d'enemic públic número u, matà als seus pares a sang freda. La mare Teresa de Calcuta, socorrent abnegadament els pobres nens desemparats, va actuar tota la vida com una veritable santa. Hi ha persones que exerceixen de terroristes, mafiosos, etc. Altres, encanvi, es fan voluntaris de la Creu Roja o de Metges Sense Fronteres. Fins i tot Jesucrist, com a home, no fou lliure d'escollir la seva sort. Perquè estava predestinat a morir crucificat. -No em sembla pas, tot el que dius, d'una lògica clàssica. -Doncs, no ho és pas, perquè, sortosament, la imatge que percebem els humans de nosaltres mateixos és tan afalagadora com enganyosa. Ens veiem bellíssimes persones. Ens sentim justos, veraços, íntegres. Els perversos són sempre els altres. Però per damunt de tot, tots ens creiem dotats -el cervell ens enganya- de plena llibertat d'elecció. -Però quin és el perquè de tot plegat? -Doncs, mira, l'ésser humà és un putxinel·li del seu propi inconscient, (immens, desconegut, compulsiu) nucli dels nostres complexos, que juntament amb la presó ambiental, predetermina, de forma subtil, des del fons de la ment, les opcions conductuals humanes. -I jo que em creia lliure!


4

Opinió

▼ OPINIÓ

Autobiografies, memòries...? Sí, sí... per Enric Homet i Romà er poder contar esdeveniments, curiositats humanes, socials, climàtiques, etc., les persones d'edat madura i amb desig de deixar-ne constància, posseïm uns avantatges que pel sol fet d'haver existit llarg temps ja tenim bagatge per fer-ho amb autoritat manifesta, ja que sembla que els nostres possibles interlocutors poden trobar en les exposicions el feix de vivències d'un caire tan distint del que avui es porta, que no tenim ni necessitat de ser grans erudits per fer-nos interessants, ja que amb la veracitat dels relats creiem que n'hi ha prou per obrir una petita o gran història. I així, quan hem entrat de ple en la il·lusió de creure que aquells esdeveniments poden tenir un interès general i per tant semblen dignes de publicar-se, resulta que en el fur intern s'inicien una sèrie de problemes de tot ordre que fan trontollar la feliç idea i ens menen cap a un camí de dubtes i incerteses marcades per la més profunda i inversemblant confessió, puix que aquella autobiografia, relat, memòria, etc., indefectiblement han d'anar plens d'actes i casos farcits de persones que n'ocuparen el principal argument. I ambaquest motiu es mouen tots els fils de la intimitat reservada fins al moment que encetem la idea i, naturalment, a fi de donar-li més veracitat decidim emprendre-la amb consultes confidents i confiades als protagonistes més interessants de la nostra generosa narració, però, renois!, tot d'un plegat ja sorgeixen contraposicions als teus raonaments històrics, pel fet que si els principis i ar-

P

guments no són pas per incloure els actors en un camp de flors i violes naturalment amb la pretensió d'intentar deformar els propis criteris de rigor i honestedat, l'avinentesa es fa difícil quan no impossible. I ben comprovat… Exposat el problema amb aquesta simplicitat, sembla que la solució ideal seria no embolicar-s'hi i deixar aquella fal·lera per a gent més capacitada i forçuda per rebre elogis i cops amb autoritat i fermesa en l'entrellat entre el camp de les lletres i el de la justícia, perquè, segons aparences i opinions, les dues ciències solen trobar-se en infinitat de casos on la bona fe del cronista i la incertesa del testimoni exigit el deixen indefens davant d'uns casos de caire negatiu ben certs però d'impossible demostració.

Ara bé, quins senders ha de recórrer l'indefens narrador quan aquella idea inicial ha estat executada sense pensar en els interessos creats dels actors d'aquelles històries i totes fins a la signatura ja són plasmades? Diuen que n'hi ha de distintes concepcions, però la més potable i la menys perillosa sembla ser, segons criteris posats entre lletres i justícia, la de canviar els noms dels principals actors i… passa'm a buscar! Una altra seria la de recórrer al castellà quan diu allò de "Donde dije digo, digo Diego" i falsejar-ho tot fins ferne un conte o novel·la. I una tercera podria consistir a deixar-la dormir… Possiblement existeixin altres recursos, però precisament per la poca coneixença de l'entrellat del tema, de moment hem escollit la darrera opció, i a esperar temps millors…


Opinió

5

▼ APUNTS DE PREMSA

Brusel·les vol que Espanya reformi les pensions pel risc d´envelliment de la població 25/11/04 - DIARI DE GIRONA

Els ministres d´Economia i Finances de la Unió Europea van demanar ahir a Espanya que apliqui les reformes en el seu sistema de pensions previstes pel Pacte de Toledo per evitar riscos a llarg termini en la sostenibilitat de les finances públiques derivats de l´envelliment de la població. Aquesta re-

comanació s´inclou en el dictamen adoptat avui pels vint-i-cinc sobre l´actualització del programa d´estabilitat d´Espanya per al període 2004-2008. El vicepresident Econòmic del Govern, Pedro Solbes, va destacar ahir que tant la Comissió Europea com el Consell de Ministres havien mostrat

un "suport clar" al programa d´estabilitat espanyol amb "algunes crítiques i comentaris". "L´estratègia pressupostària esbossada en el programa situa a Espanya en una posició relativament favorable pel que fa a la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques, malgrat els costos pressupostaris previstos per l´envelliment de la població", assenyala el dictamen de l´Ecofin.

▼ IN MEMÒRIAM Al nostre estimat amic Joan Xifra Ginesta, tresorer de l'Associació de Jubilats la Unió del Pont Major.

Ens vas deixar com els grans lluitadors, morint amb les botes posades. Te'n vas anar en silenci, el dia 29 de maig. Vas ser un home honest, de gran ta-

rannà i sempre et recordarem en aquesta associació pel teu saber fer i treball diari al Centre Cívic, sempre al costat de la gent gran i del barri. Has deixat una petjada inesborrable entre nosaltres, que serà difícil d'oblidar. Seguirem el camí que has traçat. Des d'aquestes línies oferim el nos-

tre més sentit condol a la teva esposa Teresa, fills i néts. Joan, mai t'oblidarem. Descansa en pau.

El secretari de La Unió del Pont Major

▼ CARTES Sra. Pagans, Mai no ens cansarem de mencionar les millores que dia a dia s'observen a la nostra ciutat, amb la intenció clarament dirigida a imitar les grans urbs europees exemplars en la circulació viària, on es mostren respectuosos envers les persones que per edat, condició, físic, etc., no tenen més remei que aprofitar aquell lloc sagrat per a ells com són les voravies. Evidentment que la Girona moderna tendeix a donar facilitats a la circulació de bicicletes i motos amb llocs d'aparcament reservats, per anar-nos mentalitzant d'aquell esperit convivencial tan convenient per desfer el caos circulatori d'una ciutat poc preparada per al trànsit intens. Però malauradament allò en què no està preparada la ciutat i menys una minoria dels qui hi circulen, és en educació

viària.Les bicicletes, atès que no tenen el seu vial concret, circulen per les voravies amb una llibertat absoluta i en totes direccions. I comptant que el dret de les persones ha de prevaldre rigorosament, no arribem a comprendre aquesta impunitat tan manifesta, i això quan no és per sentir l'estrebada de bosses o moneders com no fa gaire fou sorpresa la meva esposa. A la perifèria com és ara el barri de Sant Narcís, caminant per les voreres i a la teva mà, en hores punta t'arriben a fer sonar el timbre perquè t'apartis. I això, fins i tot algunes motos. I pel que fa a la fressa que fan… Atentament, Enric Homet (Gent Gran “L’Esplai”)

FE D’ERRADES L’article del darrer número d’El Roure, titulat “Cops amagats de la memòria!”, estava signat sota el nom de Jubilus Gerontologia, quan s’havia d’haver especificat que l’article era fruit d’una reflexió que va fer la gent gran que va participar en un taller de memòria organitzat per Jubilus.


6

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohexió social. ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS

Josep Casals

El dia 6 de juny i dintre de la Festa Major del barri vam celebrar el Dia de la Gent Gran, amb el programa següent: A les 9.30 h a l'església parroquial, missa cantada, en sufragi dels socis difunts de l'Esplai, i en general per a tots els del barri. Després de la missa, concert per la Coral de la Gent Gran de l'Esplai Onyar, que ens van oferir unes escollides cançons del seu extens repertori. A les 17 h, el Nostre Esbart dansaire ens va oferir les molt boniques i típiques danses catalanes que s'havien programat per a aquesta diada i que van ser les següents: ●

● ●

Ball de la Balanguera,de Bellmunt de Torelló. Ball de Rocle,de l'Areny de Ribagorça. La Quadrilla, dansa molt vistosa que es ballava a Granollers el dia de Carnaval. Ball de Nyacres,deSant Pere Pescadori Castelló d' Empúries. Ball de Muntanya.- Aquesta dansa és típica de les nostres comarques ponentines com són la Cerdanya, el Ripollès, Osona i també les comarques de la Garrotxa i l'Alt Empordà.

● ● ●

Ball de cintes, de les Preses d'Hostalets. Ball de bastons, de Sant Feliu de Codines. Ball dels cercolets, de la comarca de Penedès.

I per finalitzar, van ballar una molt coneguda sardana amb punts diversos i variats,

GENT GRAN “L’ESPLAI”

que queda molt vistosa i espectacular i per a la qual cal una bona interpretació, prou subtil entre els ballarins, si es vol treure tota la gràcia d'aquell ball. I continuant amb la festa, a les 17.30 h, a la plaça de l'Assumpció, gran ball de fi de festa, amenitzat pel conjunt Harmonia.

Enric Homet

Cursos d’informàtica Una de les activitats més actives a l'Esplai de Poeta Marquina de la Fundació "la Caixa", són els cursos d'informàtica, on se n'imparteixen quatre des del setembre fins al juny següent en les especialitats d'iniciació, edició, ampliació i fotografia, amb assessorament constant del voluntariat ASVOL promogut per aquesta Fundació. Tot i havent-hi anunciades unes imminents obres de remodelació general dels locals de l'entitat, les classes d'informàtica seguiran impartint-se perquè la seva ubicació no quedarà afectada. Ara bé, com tota activitat docent, l'estiu serà un bon descans per reprendre-les amb noves forces. Els cursos anunciats s'han vist molt concorreguts, amb deixebles gironins, siguin o no socis de l'Esplai, aplicats. És d'esperar que en obrir-se el curs el mes de setembre hi hagi el mateix entusiasme que s'ha fet pa-

FOTO: NARCÍS FERRER

tent fins ara. Resten pendents d'ubicació, per a les obres anunciades, totes les altres activitats de

l'Esplai, amb l'interès de la Fundació per trobar un lloc adient a les especialitats que s'hi conreen.


Ciutat

7

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR”

Josep Majó

Recull d'activitats del mes de desembre Dintre del conjunt d'activitats habituals que tenen lloc al llarg de l'any cal fer esment de dues que per la seva transcendència i per l'esperit de participació són especialment rellevants: La primera és la convocatòria dels premis literaris intergeneracionals amb la participació dels alumnes de les escoles veïnes i també obert a la gent gran de les nostres contrades. Va ser un èxit de participació. La segona, la I Jornada de Juntes i Responsables de Centres de Gent Gran de les Comarques Gironines i d'Osona. A més dels intercanvis d'opinions, mètodes de treball i convivència (dinar comunitari, actuació del grup musical), el Sr. Antoni Vilar, professor de la UDG-FEP va fer una conferència sobre el projecte de la nova Llei de serveis socials a Catalunya amb col·loqui posterior. També va ser molt valorada pels assistents.

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA

A l’estiu... tota cuca viu! Amb l'arribada de l'estiu tota cuca viu... i la gent gran de l'Associació de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja, traiem una bona part de la nostra activitat al carrer. Així, el grup que ja fa temps surt amb petites excursions i caminades s'ha engrandit i busca nous racons de la ciutat per explorar. També estem preparant la revetlla de Sant Joan, que farem al pati del Centre Cívic, alguns anys l'hem celebrat fora del sector però ens venia de gust compartir-ho amb la gent del barri. Una altra activitat molt esperada és la Sortida Gran, que consisteix a viatjar durant una setmana a algun punt de la geografia espanyola, aquest any anirem a Cantàbria! Acabem de celebrar la Diada de la Gent Gran per fer un homenatge a la vellesa, i col·loquem la gent gran del sector com a protagonistes de totes les mirades... Aquest és l'inici de nombrosos berenars i tertúlies d'estiu en què el temps s'allarga i les converses ens conviden a relacionarnos. L'estiu també és sinònim de festa major, nosaltres ja fa temps que ens entrenem amb els balls que anem fent durant l'any, i la festa major és l'oportunitat de posar-ho en pràctica, divertir-nos fent una de les activitats que més ens agrada: ballar.

Durant el llarg estiu, una part dels nostres socis marxen de vacances al sud, Granada, Còrdova, Extremadura,... és un retrobament familiar intens; els que quedem aprofitem l'agost per deixar la Llar de Jubilats a punt al nou curs que ens espera. A l'estiu... tota cuca viu!

Marcos Cano


8

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Luis Herrera

Cafè Tertúlia, a càrrec de M. Pau Domínguez Amb el títol "Herboristeria. Guia pràctica de les plantes medicinals i les seves propietats curatives" es va iniciar la xerrada que va ser seguida amb molt d'interès per una nodrida assistència de socis. Després de les explicacions es va establir un torn obert de paraules molt interessant. La mare naturalesa ens brinda a tots la sort de les plantes que afavoreixen la nostra salut i així gaudir d'una millor qualitat de vida. Al final de la xerrada els components de l'Associació de la Unió del Pont Major van fer una infusió per a tothom, acompanyada de galetes i cafè.

Visita a la incineradora Segons teníem programat i dins les activitats que realitzem a la Unió de la Gent Gran del Pont Major, vam fer una visita a la planta incineradora. Vam sortir del Centre Cívic de Pont Major i després d'un passeig a peu ens vam dirigir a Campdorà, lloc on està situada la planta de residus. Feia un dia fantàstic i vam poder gaudir d'un matí meravellós i contemplar els verds camps esquitxats de flors multicolors que

ens regalava la primavera. Com estava previst, vam ser rebuts per un tècnic de l'empresa que ens va ensenyar amablement tot el procés i funcionament de la planta, des que arriba la brossa fins a la incineració, el reciclatge i la transformació en energia. La visita fou tan interessant que ens ha servit per adonar-nos de com hem de tenir en compte la neteja de la nostra ciutat i així evitar-ne la contaminació tot respectant el medi ambient. Finalitzada la visita vam ser amablement convidats pel nostre bon amic i company de Junta, Pere Mercader, a un piscolabis a

CLUB 60 DE CAIXATERRASSA DE GIRONA El Club 60 de Caixa Terrassa de Girona, continuant en la seva línia d'organització d'activitats culturals, durant el trimestre abril-juny d'aquest any, ha fet un total de 8 cursos, en els quals hem tingut una participació de 103 persones. Per altra banda, també ha organitzat diferents sortides al Palau de la Música i al Teatre Nacional de Catalunya, amb una assistència de 183 persones. Per aquest mes de juny, com a activitat d'un dia, anem a visitar Gósol i el Pedraforca, per això hem coordinat autobusos des de diferents poblacions de la província de Girona i en aquests moments, hi ha apuntades 223 persones. Actualment, el Club 60 està preparant el programa d'activitats que s'edita trimestralment, i que està previst que arribi al domicili d'aquelles persones que ho sol·liciten

durant el mes d'agost. Estem segurs que serà un programa molt variat, amb una àmplia oferta d'activitats, viatges, concerts, sarsueles i conferències,

la seva casa de Campdorà. De tornada vam poder contemplar i gaudir de les meravelloses planes de Campdorà en un dia esplèndid de primavera.

Maria-Mercè Costa

obert i a l'abast de tothom, amb l'esperança de cobrir la demanda d'activitats culturals que sabem que hi ha a la ciutat de Girona per part de la gent gran.


Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA CLUB DE JUBILATS SANT JORDI CAIXA CATALUNYA

Laura Contreras

Els escacs: una activitat sana per exercitar la ment Sovint es pensa que el joc d'escacs és originari de l'Índia. Però hi ha moltes històries relacionades amb els inicis i la creació d'aquest joc d'enginy. Alguns afirmen que els escacs van néixer de la saviesa d'un home que els va crear per donar una lliçó al rei que tiranitzava el seu poble. Aquest, va prometre al savi que li donaria tot allò que volgués, i el savi li va demanar només la quantitat de blat que sortís de col·locar un gra a la primera casella del tauler, dos a la segona, quatre a la tercera... i així successivament. El rei ignorant del que allò significava li ho va concedir, i quan es va adonar del resultat, va comprendre que no hi havia prou blat a tot el país per pagar el savi, i és que la xifra pujava a 18.446.744.073.709.551.615 grans, una quantitat que respondria a una collita de setanta vegades tots els continents. Aquest joc d'enginy va passar per diverses civilitzacions i va ser objecte d'estudi de molts matemàtics i erudits. Amb aquestes referències, no és estrany que avui dia sigui uns dels jocs més interessants i més reconeguts del món, practicat per diferents grups culturals. I és que no es poden negar les valuoses propietats que posseeix. Des del mes de maig, i a càrrec de la Fede-

ració Catalana d'Escacs, el Club Sant Jordi de Girona ha començat a gaudir d'un curs d'iniciació als escacs i de perfeccionament. Mai hauríem pensat que una activitat com aquesta tindria tant èxit entre els nostres socis, però així ha estat. De fet, quan acaben les classes, se'ls pot veure molts dies pel Club jugant i fent els exercicis pràctics junts, opinant i raonant per arribar a una solució lògica en comú. No cal dir que jugar a aquest joc estimula i desenvolupa les capacitats de les persones que el practiquen. En definitiva, es tracta d'una activitat mental que ajuda a reforçar la concentració, afavoreix el desenvolupament d'estratègies per a la resolució de problemes, fomenta el treball en grup, l'activació i manteniment de la memòria, la comprensió de conceptes ma-

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL El Barri Vell de Girona ha estat, en les últimes dècades, l'escenari més visible del canvi de fesomia de la ciutat. La transformació urbanística s'ha fet evident sobretot en el nucli històric, degradat i abandonat durant tants anys i ara netejat, reconstruït i rehabilitat. El Barri Vell s'ha convertit en una joia de la corona gironina; allò que s'exhibeix amb orgull en els cartells publicitaris i que provoca la vinguda massiva de forasters i turistes. Però aquesta millora del barri sovint només ho ha estat de façana; s'ha limitat al seu aspecte extern, al marge de la

vida dels seus habitants. Alguns n'han estat foragitats per operacions especulatives; els qui encara hi vivim comprovem que la nos-

temàtics, etc. Per la qual cosa és un exercici molt positiu per controlar i mantenir sa el nostre cervell amb totes les seves capacitats. Des del punt de vista de l'envelliment, és important realitzar activitats que estimulin les capacitats mentals com un mitjà d'aconseguir una qualitat de vida òptima i saludable; i això s'aconsegueix activant i fent servir els recursos que posseïm i que evitaran l'estancament de les nostres aptituds. Així doncs, hemd'assenyalar la importància d'orientar les activitats d'oci de les persones grans fins a un aprenentatge continu on es trobin propostes que els permetin desenvolupar per si mateixos les seves capacitats, i al mateix temps, donar a les pràctiques formatives una àmplia dimensió recreativa i social.

Narcís-Jordi Aragó tra qualitat de vida no ha pas evolucionat al mateix ritme que el progrés urbanístic de la zona. Ara estem contents perquè l'Ajuntament, accedint a una petició reiterada, ha cedit a l'Associació de Gent Gran del Barri Vell un local per desenvolupar-hi les seves activitats. Esperem que aquest primer punt de trobada sigui el germen d'un veritable centre cívic del barri que aculli i estimuli tota mena d'iniciatives de cultura i de lleure. Tots els qui amb el nostre arrelament al Barri Vell garantim la seva vitalitat necessitem un lloc per al cultiu de les relacions socials i per a la pràctica col·lectiva del civisme amb la màxima plenitud.


10

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ En aquests dies se celebra la Festa Major de Germans Sàbat i Polígons. El nostre barri es posa de gala, i a l'ambient es nota l'alegria i l'animació pròpies de l'esperat esdeveniment. Coincidint amb aquestes festes, els dies 10, 11 i 12 de juny es va poder visitar l'exposició de treballs d'artesania, pintures i manualitats al nostre casal i que ha estat tot un èxit. Hem tingut l'honor de comptar amb la presència de la nostra alcaldessa, Sra. Anna Pagans, que va fer un breu comentari per elogiar la feina ben feta de totes les persones que han col·laborat en aquesta exposició portant els seus treballs, i desitjar-los unes bones festes. A final de juny es donen per finalitzats els

Un grup de participants de la secció "Gimnàstica" amb la seva monitora, sortint del nostre casal per fer una passejada, realitzant un recorregut pels camins de "Can Bellvitge", amb motiu del comiat del curs fins el pròxim setembre.

programes d'activitats, fins passat l'estiu, motiu pel qual la Junta invita a tots els participants de les diverses seccions a un refrigeri de companyonia on, entre altres coses, se sol fer un breu recordatori dels ob-

Acte inaugural amb la nostra Sra. Alcaldessa.

jectius aconseguits i els que hi ha que millorar. Es parlarà, una vegada més, dels molts beneficis que té tant l'exercici físic com el mental per a totes les persones, però sobretot per a la gent gran. I segur que aquest benefici s'aconsegueix realitzant qualsevol de les activitats que normalment es desenvolupen al nostre casal.

Vestits de paper de la desfilada.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Des de la Llar de Jubilats Sant Joan, aquest darrer trimestre, hem seguit fomentant les activitats i tallers que, a part del component lúdic que ja aporten, al mateix temps siguin útils per mantenir i millorar la salut del nostre cos i de la nostra ment. Hem continuat oferint els cursos de gimnàstica de manteniment i el taller de memòria per a gent gran, encaminats a no rovellar-nos tant físicament com mentalment. Han continuat fent-se també el taller de manualitats i el taller de puntes de coixí, per fomentar la creativitat dels alumnes en els camps de la decoració i la pintura. A més, cada dos diumenges a la tarda es continuen celebrant els balls en la nostra

Antonio Almario

sala d'actes, amb una assistència de públic cada vegada més gran i de molts punts de la ciutat de Girona, i s'ofereix un espai obert a tothom qui hi vulgui venir a passar una bona estona. Seguint amb l'esperit de donar a conèixer la nostra Llar i obrir-la a tots els públics i a totes les edats, fa un parell de mesos es va instal·lar l'aula "todos.es" que, des del Ministeri d'Indústria, es potencia perquè la gent amb menys recursos tingui la possibilitat de conèixer el funcionament d'Internet (aquesta campanya consisteix en una aula itinerant per donar a conèixer Internet a tothom que hi estigui interessat amb sessions d'iniciació gratuïtes). La nostra Llar

Félix Álvarez va ser l'escollida per instal·lar aquesta aula (únic punt de la ciutat de Girona), amb més de 30 ordinadors disponibles, des del 29 de març fins al 19 d'abril, i per aquí van passar prop de mil persones (moltes d'elles joves) que, a part de poder gaudir del funcionament d' Internet i aprendre a usar-lo , van poder conèixer (la majoria per primer cop) la nostra seu i les activitats que oferim. Finalment, cal assenyalar que properament celebrarem la festa de Sant Joan, com una petita festa major per a la nostra Llar, amb l'actuació del grup Elcano, el dia 24 de juny a partir de dos quarts de dues del migdia. Hi sou tots convidats!


Ciutat

11

CASETA DE LA DEVESA

Anem a caminar Quan parlem d'activitat física, parlem de qualsevol moviment del cos produït pels músculs i que té com a resultat una despesa d'energia. I parlem d'exercici físic quan aquesta esmentada activitat és planificada, estructurada i repetitiva i té per objectiu mantenir-nos en bona forma. Finalment haurem de definir aquesta forma física com la capacitat de desenvolupar les activitats de la vida diària amb vigor i diligència, sense fatigar-nos excessivament i amb prou energia per gaudir de les activitats de lleure i també per poder afrontar les emergències que es presentin. D'altra banda, està ja ben demostrat que tant la mala forma física com el sedentarisme estan relacionats amb el desenvolupament de diversos trastorns que són la causa de moltes morts i incapacitats en els països desenvolupats. I quin tipus d'exercici haurem de practicar?... Doncs bé, caminar és un dels més recomanats pels professionals de la salut i també un dels més assequibles per a la gran majoria de les persones. Una bona manera de fer exercici a l'estiu és sortir a passejar a les hores de fresca i triar llocs ombrívols i tranquils i per això us parlarem ara de tres itineraris que per les seves característiques ens semblen molt adequats de recomanar per a l'època de l'any que ja s'acosta: LA DEVESA La Devesa ocupa quaranta hectàrees de terreny i té uns dos mil siscents plàtans centenaris, alguns dels quals fan seixanta metres d'alçària. Però la Devesa no és només una extensió d'arbres. És també un verita-

ble retall de la història de Girona: va passar de ser un lloc de trobada i lleure durant les primeres dècades del segle XX a un progressiu abandonament que s'ha explicat de diverses maneres, des del "boom" del vehicle utilitari dels anys seixanta que va transformar la vida social gironina fins a la reordenació urbanística del sector que va comportar un allunyament físic de la Devesa respecte a la ciutat. Actualment, però, potser us hi acosteu per fires, hi aneu a mercat, gaudiu de les nits d'estiu a les carpes, hi passegeu el gos, hi feu fúting" o, simplement, hi passegeu. LES RIBES DEL TER L'itinerari, des de Fontajau fins passat l'Hospital Josep Trueta, circula paral·lel al riu i permet observar una zona de gran importància ecològica, a més de descobrir imatges inèdites de la ciutat des del riu. Durant el recorregut, us podeu aturar a la bassa de la Barca per observar-hi fauna diversa (ocells, amfibis i les últimes tortugues de rierol de la comarca) i vegetació; a l'aiguabarreig de l'Onyar i del Ter; davant de l'illa del Ter, un espai on hi viuen moltes espècies de plantes i animals entre els quals destaca la genera i el visó americà; i a la pollancreda que us

portarà fins al final del recorregut on, a l'hivern, hi ha un impressionant dormidor de corbs marins. LA VALL DE SANT DANIEL Anomenada antigament vall umbrosa, vall tenebrosa o vall profunda, la vall de Sant Daniel és un indret tranquil i de fàcil accés ben proper al centre de la ciutat. A part d'estar carregada d'història amb noms com el de la comtessa Ermessenda, fundadora del monestir de monges benedictines, o el mateix Sant Daniel, les restes del qual es conserven al monestir, és un indret molt adequat per observar diferents espècies de vegetació (alzina, roure, suro, pi, vern, auró negre i auró blanc, bruc, llentiscle, jonça…), de fauna (invertebrats aquàtics, peixos, amfibis…) i assaborir l'aigua de les fonts: d'en Pericot, d'en Fita, dels Lleons, del Ferro, del Bisbe. Així doncs, aprofitem aquest entorn tant a l'abast que tenim i gaudim-ne ara que arriba el bon temps,. Bon estiu i bones passejades per a tothom...

Caseta de la Devesa CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL I RECURSOS EDUCATIUS DE LA CIUTAT EQUIP MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE LA SALUT


12

Ciutat FUNDACIÓ TUTELAR

La protecció de la gent gran La primavera de l'any 2003 es va presentar a la nostra ciutat un nou projecte social que venia a cobrir una necessitat cada vegada més sentida a la demarcació de Girona, donat que cada cop hi ha més gent gran -o amb problemes mentalsque necessita la protecció d'un tutor o curador i no té família o aquesta no està en disposició fer-se càrrec de la situació. Parlem de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines. Els objectius de la Fundació eren, principalment, la protecció de les persones grans que ho necessitin, les que pateixen trastorns mentals i persones amb disminució psíquica, a través de l'exercici de càrrecs tutelars de persones declarades judicialment incapacitades o sotmeses a processos d'incapacitació. La Fundació també s'orienta a la defensa, promoció i desenvolupament dels drets, l'estudi de la seva situació i l'assessorament dels familiars de les persones expressades anteriorment, així com a procurar la millora de la seva qualitat de vida present i futura

Després d'un inici marcat per activitats molt orientades als aspectes legals i organitzatius de constitució i registre dels serveis davant l'administració de la Generalitat de Catalunya, durant l'any 2004 la Fundació Tutelar ha experimentat un vertiginós creixement de la seva activitat social, tant des del punt de vista dels càrrecs tutelars que ha assumit en tan poc temps, com de l'assessorament a familiars i professionals sobre situacions d'incapacitació i tutela. Concretament, en finalitzar l'any 2004, la Fundació ha arribat als 122 càrrecs tutelars (21 defenses judicials en procediments oberts d'incapacitació, 98 tuteles i 3 curateles), i ha assessorat 32 famílies, i s'ha compromès amb 8 d'elles a assumir tuteles dels seus parents incapacitats quan faltin els actuals tutors o aquests no estiguin en disposició d'exercir el càrrec per qualsevol circumstància. Entre els serveis que presta la Fundació, el més important és el servei d'atenció tutelar a les persones incapacitades, a partir de l'encàrrec

judicial, amb tres grans dimensions: gestió de les necessitats bàsiques i d'atenció social dels tutelats; gestió del patrimoni; representació jurídica. Aquest servei també inclou l'exercici del càrrec de defensor judicial de persones que estan sotmeses a processos d'incapacitació, mentre no hi ha una sentència judicialreferent a això. També hem de destacar que la Fundació presta de manera gratuïta serveis d'informació i assessorament, així com la realització de gestions, per a les famílies de persones incapacitades, o que per la seva situació es poden considerar presumptes incapaços, que ho necessitin. En alguns casos aquest assessorament pot arribar a assumir compromisos de futur, com són les pretuteles, fet que suposa una gran tranquil·litat per a aquells familiars que pateixen per l'atenció dels seus parents incapacitats quan els tutors actuals ja no se'n puguin fer càrrec. Josep Maria Soler GERENT DE FUNDACIÓ TUTELAR

40 ANYS DE CCOO

Una jornada memorable El 40è aniversari de CCOO va reunir el passat 12 de maig un miler de persones al Pavelló Municipal de Fontajau La primera reunió, segons ens diu la història, per intentar organitzar el sindicat en el conjunt de les comarques gironines es va fer a l'església del Carme de Girona l'any 1976. Molt abans, però, ja estaven formats els primers nuclis de comissions obreres creats a l'entorn de les fàbriques Safa de Blanes, actualment la Nylstar, i Torras Papel de Sarrià. També existien ja altres nuclis dispersos de comissions obreres al voltant d'empreses importants del sector tèxtil, malauradament avui en dia ja tancades,

com la Gassol de Salt o la Burès d'Anglès, o altres del sector de la metal·lúrgica, com la Farga, avui Conforsa, de Ripoll. La Unió Intercomarcal de CCOO va voler recordar la història i donar el protagonisme als seus veritables protagonistes, és a dir, els vells militants que amb la seva lluita han fet possible que CCOO sigui en l'actualitat la primera organització sindical. Un dels moments més destacats de l'assemblea, alhora que entranyable, va ser la projecció d'un curtme-

tratge que a grans trets situava els aspectes més rellevants del moviment sindical arreu de les comarques gironines. La celebració del 40è aniversari es va tancar amb un merescut homenatge a les persones amb més de vint-i-cinc anys d'afiliació, que van rebre de mans de diferents responsables sindicals una insígnia commemorativa. Jordi Lloveras SECRETARI DE COMUNICACIÓ CCOO-COMARQUES GIRONINES


Consell G.G.

13

ANIMEM A PARTICIPAR

El Consell Municipal de la Gent Gran El reglament del Consell Municipal Gent Gran diu que les problemàtiques que afecten el complex de l'ampli món de la vellesa, així com la necessitat d'establir espais de debat i de coordinació amb les diverses institucions, entitats, associacions públiques i privades que treballen i defensen el col·lectiu de gent gran de la ciutat, crea un òrgan consultiu de participació, promoció i supervisió. Per això es crea el Consell. El Consell, en representació de la corporació, l'integren l'alcalde/essa a la presidència, el regidor/a de Serveis Socials, que a la vicepresidència, un regidor/a de cada grup polític i representants d'associacions, casals, institucions i d'altres. Avui en dia, hi ha dues comissions: la revista El Roure i Gent Gran-Ciutat. El Roure és el portaveu del Consell. S'ha incrementat la redacció amb nous reptes, amb participacions de diverses entitats, s'ha fet més àgil, comprensiva i popular. Gent Gran-Ciutat, ja ho diu l'eslògan. A més de vetllar i treballar per una vida millor per a la gent gran, establint serveis a domicili per a tots els que ho necessitin, per millorar-los i fer-los la vida més fàcil i digna dintre de les seves possibilitats. Actualment, l'Ajuntament es fa responsable dels serveis d'ajuda a domicili i dóna molts d'aquests serveis i d'altres que estan en curs. Ens queda molt camí per fer, cal continuar treballant per aconseguir una vida digna sigui quin sigui el nivell econòmic i social de les persones de més edat.

A l'altre apartat, ciutat, també ens preocupem per les mancances que al nostre entendre afecten la ciutat, tant pel que fa a la gent gran com a la resta de la ciutadania. S'han fet moltes propostes, algunes s'han portat a terme (poques), d'altres estan en fase d'estudi i altres no han despertat interès, encara que no ens hem cansat de reivindicar-les a les institucions que han de donar les solucions. S'han exhaurit els termes? Ha quedat saturat i esgotat tot el bagatge emprat? Considerem que s'han de remodelar les perspectives i, per-

què no sucumbeixi, es necessiten nous arguments, noves iniciatives, finalitats, idees, els vostres suggeriments: de les entitats, dels col·legis professionals i dels ciutadans, que tots tenim coses a dir sobre com volem la nostra ciutat. Animem a participar i contribuir en tot allò que afecti la millora de la nostra qualitat de vida. Aquí us deixem el nostre correu electrònic: elroure@ajgirona.org Narcís Amagat MEMBRE DEL CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN


14

Entrevista

Maria Cobarsí

Diu que ja es va fer una exposició de flors a finals del segle XIX i que aquest any l'han visitat més de mig milió de persones La majoria dels gironins grans co neixen Maria Cobarsí i Corretger, natural de Vilobí d'Onyar, que va ser durant molt temps la delega da de la Sección Femenina a Gi rona i que va formar part de l'e quip que va iniciar les exposicions de flors que se celebren des de fa 50 anys. Amb tot, diu que ara s'ha descobert que la primera de totes ja va tenir lloc a finals del segle XIX i que també se'n van fer tres més abans del 1936. Segons ella aquest any han visitat l'exposició més de mig milió de persones i creu que el seu futur està assegu rat perquè hi ha molta gent implicada que hi té una gran afec ció. - Què vas estudiar de jove? - Jo vaig treure el títol d'intendent mercantil, que només tenia una altra noia de la província de Girona. - De què servia aquest títol? - Per fer de professora o per treballar en una agència. - I de qui va sortir la idea d'organitzar una exposició de flors a Girona? - De la Sección Femenina de Falange. - Per raons polítiques? - No! Jo llavors portava el departament anomenat Hermandad de la Ciudad y el Campo. Jo vinc de pagès i sempre m'han agradat les coses del camp i per això vaig fer el que vaig poder per tirar-la endavant. - Però algun motiu especial devíeu tenir.

FOTO: SALVADOR GARCIA-ARBÓS /EL PUNT

- Bé, nosaltres volíem promocionar la floricultura. A Girona ja hi havia molta gent que tenia flors a casa seva, però nosaltres volíem que encara n'hi haguessin més. - Qui hi havia a més de tu? - Maria Bachs i altres noies. A més tot seguit s'hi van afegir els floricultors de Girona d'aquell temps. - Com ara quins? - Martinoy, Baró, Perpinyà... Una de les principals col·laboradores des del primer moment va ser la senyora Franquet, i també hi havia les senyores Farreres, Claret, Vila, Bartrina, Albertí de Sant Feliu i altres que ara no recordo. - Així es pot dir que vau ser les pioneres de les exposicions de flors a Girona. - No, perquè resulta que ara el senyor Cortés, remenant papers vells, ha descobert que ja se'n va fer una a finals del segle XIX, cap al 1890. Ha trobat un diploma del que va guanyar llavors el primer premi i que té el

nom de Puxan. Després, Jordi Gibert ho ha confirmat amb documents trobats a l'arxiu municipal. A més, abans de la Guerra Civil també se'n van fer tres més, els anys 1934, 35 i 36. - On es va fer l'exposició del segle XIX? - A l'Odeón que era un local que hi havia davant del seminari. Va ser amb motiu de la celebració del segon centenari de la mort de Calderón de la Barca... - Però què hi tenia a veure Calderón de la Barca amb les flors? - No ho sé... Suposo que es devien organitzar diferents actes culturals i un d'ells va ser l'exposició de flors. - I vosaltres on vau fer la vostra primera exposició? - Al saló de descans del teatre municipal, que ens va deixar l'Ajuntament. A més, l'Ajuntament sempre ens ha prestat una gran col·laboració, especialment per mitjà de la brigada d'obres.


Entrevista

15

Organitzadora de la primera exposició de flors a Girona de la postguerra A RAIG! - Rebíeu alguna subvenció els primers anys? - Cosme Cases, que era diputat de Cultura, ens donava una petita quantitat. I també ens va ajudar molt l'arquitecte Claret i el president de la Diputació, Joan Llobet. - Recordes alguns participants de la primera exposició? - Sí; la senyora Pinós, que ja havia participat en les d'abans de la guerra. Va portar una flor anomenada "anturium", o alguna cosa així, i que ja feia trenta anys que la cultivava. L'havia portat d'Holanda i aquí no es coneixia gaire. Després també hi participava Primitiva Costa, que va guanyar un primer premi amb un ram de roses de pitiminí.

“A Girona ja hi havia molta gent que tenia flors a casa seva, però nosaltres volíem que encara n'hi haguessin més.” - Qui hi havia al jurat? - El senyor Gòmez del Cercle Artístic, el fotògraf Lux, Bellsolà de la Cambra de la Propietat i el pintor Tapiola. -Hi va venir molta gent? - No la vam pas comptar, però ens va sorprendre molt que la cua per visitar l'exposició anés del saló de descans fins a la plaça del Vi. - Vau fer molta propaganda? - Cap! Vam tenir sort que Gerión, o sigui el doctor Bolós, en va parlar molt bé a la seva columna que escrivia cada dia al diari Los Sitios... Va pronosticar que tindríem un gran èxit i que duraria molts anys. Bé, també ens van ajudar molt altres periodistes de llavors com Sureda, Gay,

Maria Alonso, Francina Boris, Jaume Teixidor, Pepe Vilà... - I vosaltres també vau creure des del primer moment que tindríeu èxit? - Sí, perquè vam pensar que si trobàvem alguns fanàtics de les flors el tindríem assegurat. La senyora Franquet els va assessorar molt bé a tots des del principi. - Però somniàveu l'èxit actual? - No, però el fet és que vam començar de gairebé no-res i hem vist com ha anat creixent sense parar. Si hagués començat gros potser s'hauria mort aviat. - Sabeu quanta gent ha visitat l'exposició aquest any? - Exactament, no. Però sabem que es van repartir al voltant de 500.000 fullets que servien de guia i això que només en donàvem un per parella o per família. - Així deveu estar molt contentes ara de la col·laboració de la gent. - Sí, molt! Aquest any jo he comptat que en el tram més monumental de la ciutat, és a dir, des del seminari fins al Galligants, hi havia 158 persones treballant-hi, tant en espais interiors com exteriors. A més hi havia moltes altres persones que formaven part dels equips, tal com al principi havíem tingut la senyora Ferreres, la senyora Claret i altres que no recordo, com ja t'he dit abans... - Tots els col·laboradors són de Girona mateix? - No, hi ha gent de Barcelona, l'Argentina, Corea, el Brasil, Portugal... - Són immigrants? - No, hi ha arquitectes que estudien paisatgisme a Barcelona i vénen aquí a fer pràctiques. - Per acabar, us agradaria afegir alguna cosa nova a l'exposició?

- Una flor? - Totes. - Un color? - Groc i taronja. - Una pel·lícula? - No vaig gaire al cinema. - Un papa? - Joan Pau II. - Un rei? - El d'Espanya. - Un futbolista? - Casillas i Valdès. - Divorci? - Que cadascú faci el que vulgui, però jo defenso la família tradicional. - Avortament? - No. - Escola pública o privada? - Totes dues. - El fet més agradable de la teva vida? - No en sabria dir cap. - I el més dolorós? - La mort dels pares. - Què hi ha més enllà del cementiri? - Déu nos en guard que no hi hagués res més! - Has dit alguna mentida en aquesta entrevista? - Jo no en dic mai de mentides! - Maria, tens el cel guanyat!

- Cada any s'hi afegeixen nous elements i espais. S'han rehabilitat llocs com el Quarter dels Alemanys que ha quedat preciós. La primera vegada que hi vam entrar no es podia passar de brutícia i herbes... Va ser una gran idea de Josep Tarrés aprofitar aquell espai i també fer arribar aquest any el trenet fins a Torre Gironella i la Vall de Sant Daniel. - Doncs, no pareu, no pareu, si us plau! Pere Madrenys


16

Qualitat de vida

Pensions 2005 Conseqüents amb la defensa dels drets dels jubilats, reivindiquem com un dret fonamental les prestacions econòmiques i sociosanitàries a les quals té dret tota persona humana. Les persones grans som ciutadans de ple dret i tenim els mateixos drets que la resta dels ciutadans. Les persones grans hem de poder viure amb decència i obtenir els recursos econòmics que ens permetin viure amb dignitat i amb unes pensions decents, i denunciem la precarietat d'algunes d'aquestes pensions i d'alguns serveis. Hem de valorar positivament els passos que el govern de l'Estat fa en matèria de pensions i en el que fa referència al salari mínim interprofessional. Podem afirmar que totes les pensions mínimes tenen un increment addicional d'acord amb l'increment del cost de la vida, cosa que no ha passat amb el govern del Partit Popular. Esperem que l'actual govern mantingui aquests increments en relació amb el cost de la vida en totes les pensions mínimes durant la legislatura per aconseguir que cap pensió sigui inferior al límit de pobresa. La quantia del salari mínim interprofessional és la més baixa dels països de la Unió Europea. REIVINDICACIONS, MÍNIMES I JUSTES ●

Augmentar el sou mínin interprofessional el 30% per arribar al 50%. Equiparar les jubilacions no contributives i assistencials al sou mínim. Augmentar les pensions de viudetat el 80% per arribar al 100%. Fer compatibles les pensions de viudetat amb el SOVI (sembla que està aprovat).

REVALORACIÓ DE LES PENSIONS MÍNIMES 2005 Font: Min. de Treball - DdeG/GRAFÍA

* Sense garantia de mínims

Import 2004

Import 2005

Majors 65 anys AMB cònjuge a càrrec (jubilació i incapacitat)

484,89

524,01

39,12

8,07

99,82

Majors 65 anys SENSE cònjuge a càrrec (jubilació i incapacitat)

411,76

438,71

26,95

6,55

84,70

Menors 65 anys AMB cònjuge a càrrec (jubilació)

453,16

489,72

36,56

8,07

93,38

Majors 65 anys SENSE cònjuge a càrrec (jubilació)

388,66

408,78

25,12

6,55

79,10

Incapacitat permanent total qualificada (de 60 a 64 anys) AMB cònjuge

*

489,72

-

-

-

Incapacitat permanent total qualificada (de 60 a 64 anys) SENSE cònjuge

*

408,78

-

-

-

411,76

438,71

26,95

6,55

84,70

383,66

408,78

25,12

6,55

79,10

Pensió viduïtat (menors de 60 anys)

306,15

326,20

20,05

6,55

63,14

Pensió viduïtat (menys de 60 anys amb càrregues familiars)

383,66

408,78

25,12

6,55

79,10

Orfandat i Favor de familiars per beneficiari

124,46

132,62

8,16

6,56

25,76

Prestació per fill a càrrec amb minusvalidesa del 65%

268,09

285,64

17,55

6,55

47,28

Prestació per fill a càrrec amb minusvalidesa del 75%

402,14

428,46

26,32

6,54

70,92

299,67

313,21

13,54

4,52

61,74

276,30

288,79

12,49

4,52

56,98

Pensió viduïtat amb 65 anys Pensió viduïtat (de 60 a 64 anys)

SOVI

● ●

Augment mensual sobre Import import actual 2004 paga única % gener (euros/mes) (euros/mes) (euros/mes)

Cobrar el 100% en el cas de jubilacions anticipades no voluntàries, als 65 anys. Revisar l'IPC. A Catalunya cada any puja el 0,50% més que la mitjana d'Espanya ja que el cost de la vida és superior. Amb el govern del PP hem tingut un dèficit diferencial acumulat del 3%. Augmentar els serveis públics. Augmentar els centres de dia i amb transport públic. Augmentar el nombre de residencies públiques. Alleugerir els tràmits adquisitius. Anul·lar les llistes d'esquerra.

● ●

Obrir el pis de la residència de Palau, que fa molts anys que és tancat. Protegir les persones dependents. Subsidiar les famílies que cuiden gent gran amb dependència, minusvàlids i discapacitats. Regularitzar la discriminació de què són objecte els pensionistes que cobren una mitjana superior al sou mínim i que passen del còmput. establert, els quals no poden accedir a una residència pública i no tenen prou ingressos per anar a una de privada. Narcís Amagat


Qualitat de vida

17

Arriba l’estiu! Un any més la primavera ha arribat amb força i els primers moments de calor es deixen sentir. Hem de començar a preparar-nos per a aquesta etapa que com totes les coses té beneficis, però també pot comportar alguns inconvenients. El fet que les temperatures pugin i que en alguns moments puguin arribar a ser extremes ja pot suposar un inconvenient en general, i en particular per a les persones que pateixen algun problema crònic o que per algun motiu es trobin en una situació de major vulnerabilitat. Les temperatures molt extremes i l'excés de calor (l'anomenada "onada de calor") produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals, clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l'organisme, i aquest fet pot acabar agreujant una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga es pot patir un cop de calor, una situació que pot acabar sent greu.

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar que algú està patint un cop de calor: temperatura molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència i pèrdua de coneixement. Davant d'aquests símptomes, traslladeu la persona a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la.

I AVISEU URGENTMENT ELS SERVEIS SANITARIS (061) Hauríem de prestar especial atenció a aquests consells, sobretot si ens trobem en algun dels següents grups de persones o som familiars o coneguts d'algú que es trobi dins d'aquests grups: ● Persones més grans de 75 anys ● Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura ● Persones que realitzen una activitat física important ● Nadons ● Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiorespiratòries, del fetge, Parkinson, Alzheimer, obesitat o altres de cròniques ● Persones que prenen una medicació especial (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics) Cat Salut/Servei Català de la Salut Equip Municipal de Promoció de la Salut Ajuntament de Girona

CONSELLS Protegiu-vos del sol i la calor A casa controleu la temperatura ● Durant les hores de sol, tanqueu les finestres on hi toca ● Obriu les finestres de casa durant la nit per refrescar-la ● Estigueu-vos a les estances més fresques ● Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l'ambient. Si no teniu aire condicionat mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes…) ● Preneu dutxes fredes d'una manera freqüent

Al carrer, eviteu el sol directe ● Porteu una gorra o barret ● Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó). De colors clars i que no sigui ajustada ● Procureu caminar a l'ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats ● Porteu aigua i beveu-ne sovint ● Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba ● Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades

Limiteu l'activitat física ● Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor ● Reduïu les activitats intenses Beveu i vigileu amb l'alimentació ● Beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot sense tenir set ● No prengueu begudes alcohòliques ● Eviteu els menjars molt calents Informeu-vos bé Informeu-vos dels horaris dels centres d'atenció primària que teniu més a prop, tant del

vostre municipi com del lloc on aneu de vacances 902 111 444. Recordeu aquest número de Sanitat Respon, que us atén les 24h, on us indicaran els centres sanitaris oberts i us poden donar consells de salut Recordeu que a les oficines de farmàcia podeu obtenir informació sobre com evitar problemes acusats per el calor Seguiu les prediccions meteorològiques que us puguin anticipar els dies més calorosos. Acudiu amb antelació als professionals sanitaris i socials per prevenir problemes i tenir cura de la vostra salut


18

Qualitat de vida GASTRONOMIA

La pera, una fruita que treu la sed HISTORIA La pera és una fruita d'origen asiàtic , més concretament del litoral de Mar Caspi, a l'antiga Pèrsia fins que després de diverses dinasties es va convertir en l'actual Iran. Sembla ser que ja era coneguda 2000 anys abans de Crist encara que en estat salvatge, la pera va ser molt preuada pels grecs que els symposion , el nom que es donava a les segones parts dels banquets es consumien moltes elaboracions culinàries i grans plats. Tot seguit, després d'aquestes fartaneres, es posaven al mig de les taules, grans safates de peres, pomes, magranes, raïms i figues. Els romans també la van estimar i consumir moltíssim. L'escriptor llatí Plini el Vell ja deia en aquell temps que n'hi havia unes 40 varietats. La cuina romana acompanyava els guisats de peix amb prunes, peres, albercocs i altres fruites, al contrari d'ara que les mesclem amb la carn, sobretot de caça. Després de la poma, la pera és la fruita més consumida. VARIETATS MÉS USUALS La pera (pyrus communis) li han posat el sobrenom de "la patriarca de les cent fruites". De les mes de mil varietats que existeixen a tot el món, n'hi ha que contenen molta aigua, altres són tant dolces com la mel, o altres de cruixents i de sabor agradable. A casa nostra podem trobar Peres de Sant Joan, Pera erculina, Pera conference, Pera williams, Pera llimonera, Pera blanquilla, Pera de Puigcerdà, entre d'altres.

de proteïnes; un 3 % de fibra. També és una font important de vitamina C amb 4'7 mg per cada 100 grams, encara que ens hauríem de menjar 5 peces per satisfer la quantitat necessària recomanada. La quantitat de sucres augmenta considerablement quan aquesta pera la consumim cuita en almívar, en forma de melmelada, compota, gelats, sorbets, etc... LES PERES I LA SALUT La pera és una fruita que el nostre cos l'assimila amb molta facilitat, per tant la poden prendre tot tipus de persones que tinguin problemes intestinals, estomacals o hepàtics. És laxant, desintoxicant, i diürètica ( per la seva pell) i el seu alt percentatge de potassi ajuda a regular la tensió arterial elevada. A més a més afavoreixen la secreció salivar i el funcionament del aparell digestiu. Crua, triturada, o en suc és excel·lent. Cuita encara és molt millor per les persones amb problemes estomacals. Si la consumim amb la pell, millor que sigui de cultiu ecològic. Inclòs les flors, les fulles i les arrels, es fan servir per a usos medicinals. COMPOSICIÓ 100 grams de pera crua aporten al nostre organisme un 83% d'aigua, 70 calories, la major part en forma de sucres, és per això que constitueix una font ràpida d'energia i és un aliment substitutiu del sucre en molts casos, i amés sol ésser ben tolerada pels diabètics; un 10% d'hidrats de carboni, un 0% de greixos, un 0'5%

A l'hora de la compra... Hem de vigilar d'adquirir les peres de consistència ferma, amb la pell llisa i sense taques. Si pot ser que estiguin el punt just de maduració, sinó, deixant-les uns dies fora de la nevera ja van madurant. LES PERES A LA CUINA La manera més primitiva i senzilla de menjar les peres és crua, amb la seva pell que ens aporta tots els seus nutrient, però a la cuina la podem disfressar de moltes maneres, depenent de la varietat ja que existeixen més de mil tipus diferents a tot el mon o de la temporada que ens trobem. Una de les coses bones que te la pera és que com n'hi ha tantes varietats, tot l'any en tenim d'un tipus o d'un altre. Un suc de peres simplement acabades de liquar o combinades amb llet és un excel·lent esmorzar o berenar. També combina molt bé amb iogurt, kèfir formatges, sobretot el tipus blau i el pa integral o de cereals. Pep Nogué i Puigvert CELLER DE CAN ROCA


Cultura

19

ESPORTS

Parlem de tennis de taula Girona ha estat des de sempre una ciutat molt vinculada a l'esport de tennis de taula, amb el qual s'ha identificat, els nostres equips han arribat a representar-nos en competicions de la categoria absoluta tant a nivell nacional com internacional, això li va permetre ser elegida per celebrar diversos campionats, dels quals en citemels següents: 1962.L'expedició gironina, en els campionats d'Espanya celebrats a Oviedo, va guanyar la seva classificació per jugar a la màxima categoria. 1967 i 1981 es van celebrar a Girona els campionats d'Espanya absoluts. En dues ocasions hem pogut veure la selecció nacional xinesa al pavelló d'esports de la Devesa. En anys posteriors es van celebrar al pavelló del GEiEG de Girona, els campionats de les seleccions nacionals: EspanyaFrança, Espanya-Suïssa i Espanya-Irlanda. Actualment, el tennis de taula es prou conegut per tota la província gironina, i els seus clubs participen en les competicions catalanes d'elevat nivell de joc. A les instal·lacions del GEiEG de Palau és on habitualment es reuneixen -diversos dies a la setmanagrups de jubilats que amb una increïble vitalitat i tècnica de joc, estan contents i feliços fent l'esport que ells sempre tant han estimat i que han practicat durant una bona part de la seva vida. El Casal de la Gent Gran de Girona és un altre lloc on es practica aquesta activitat des de l'any 1996. En els campionats socials que se celebren al casal, solen participar-hi a prop de vint jugadors, entre ells hi ha un grup que forma l'equip del casal, el qual els representa en les competicions interclub de caràcter amistós i altres. Alguns d'aquests jugadors

A dalt, els jugadors d'Onyar amb en Rafel i en Ricard i un grup d'acompanyant, en la seva visita al C.N. de Sant Andreu. A l’esquerra, l'equip de tennis de taula d'homes i dones a les instal·lacions de la Federació Catalana de tennis de taula a Barcelona. són velles glòries del tennis de taula gironí, són gent gran que han estat des de sempre enamorats del seu esport preferit, i com que hi han estat tant de temps vinculats, ara es neguen a abandonar-lo, mentre puguin gaudir de la seva companyia. És ben cert que aquelles jornades intensives de joc quedaren endarrere, i també és veritat que ja no surten tan perfectes com abans els topspin, els efectes cortades, les forehand, etc., etc., però encara conserven molta tècnica que a vegades fan sortir amb energia. Entre aquestes velles glòries, que al mateix temps són els més veterans, hi ha els nostres companys Rafael Gómez Márquez (84 anys) i Ricard Soto Esteban (80 anys) (ambdós a les fotos que s'acompanyen), tam-

bé els ja no tan veterans, com els companys Josep Gauchia i Manel Navarro, a qui podem veure a la fotografia de la dreta, que també tenen un interessant historial en els ambients del tennis de taula. Fins a l'actual temporada tant en Rafel com en Ricard van participar en els campionats socials del casal i en els torneigs interclub, peròtot i que deixaran de participar-hi, sempre estaran vinculats al tennis de taula col·laborant amb tots, bé fent d'àrbitres, preparant campionats o acompanyant l'equip en les seves sortides i sempre amb el respecte i l'admiració de tots els companys del tennis de taula. Aprofitem aquestes línies per enviar-los una cordial salutació. Antonio Almario


20

Cultura

Un poble per recordar La recuperació històrica de les víctimes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) ens va portar l'1-11-05, dia de Tots Sants a l'agradable localitat del Molar, propera a Móra la Nova (Tarragona). Durant la Batalla de l'Ebre (juliolnovembre de 1938), concretament el mes de setembre, dos avions de caça republicans del tipus Polikarpov I-16 "Mosca" foren abatuts sobre el terme municipal del Molar, en un dels més grans combats aeris d'aquella nefasta guerra civil. Avui ens hem reunit aquí per inaugurar un monòlit en memòria dels dos pilots de l'Aviació Republicana "La Gloriosa", que pilotaven aquells dos avions i que estaven enterrats de forma anònima, sense cap senyalització, en el cementiri d'aquesta localitat junt amb alguns centenars de combatents del XV Cos de l'Exercit Republicà. Des d'aquest 11r de novembre de 2004, Jopep Torras Pujol (33a Mosca) i Manuel Vega Gómez ( 5a Mosca), descansen més dignament gràcies a l'inestimable col·laboració de l'Ajuntament del Molar, del seu alcalde, Joan Salvador Llorens, d'ADAR (Associació d'Aviadors de la República) i de la minuciosa i eficient recerca portada a terme per l'amic i soci d'ADAR Isaac Montoya Salamó, dels fets esdevinguts aquells fatídics dies 20 i 22

de setembre de 1938, ells ens han permès restablir i conèixer detalls d'aquell combat, de l'heroica mort que sofriren i també del lloc en què estaven enterrats. Va ser un acte multitudinari, a més dels qui hi anaven de Barcelona i altres contrades, varen assistir-hi massivament molts dels veïns del poble del Molar. Després de l'ofrena de rams de flors i de la inauguració del monòlit, es va oferir un refresc servit al Casal de Jubilats, situat en el mateix edifici de l'Ajuntament. Finalment tots els assistents varen compartir un dinar de confraternitat al restaurant L'Embarcador a la riba del riu Ebre. És d'agrair molt, vull fer-ho en nom d'ADAR i en nom propi, a l'Ajuntament del Molar i al seu alcalde,

D'esquerra a dreta: Antonio Ramírez i Francesc Pararols, expilots; Antonio Vilella de la direcció d'ADAR; Àngel Sanz, cap de l'esquadrilla de "Moscas" dels dos pilots memorats; Joan Salvador Llorens, alcalde del Molar, i Francisco Vinyals, president d'ADAR (Federació Catalana).

Sr. Joan Salvador, la seva decisiva col·laboració, convocant un ple municipal que per unanimitat va aprovar erigir l'avui inaugurat monòlit a càrrec de les arques municipals. També,el tracte afectiu rebut per tots els assistents a l'acte, les autoritats locals i els veïns d'aquest inoblidable poble del Molar. F. Pararols

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Unim les veus fins que al compàs dels verbs caiguin els mites. E.H.


Cultura

21

100 anys de la mort de JULES VERNE A més dels treballs d'Einstein (comentats en el número anterior), aquest any es commemora el centenari de la mort de Jules Verne (18281905). L'autor francès de novel·les iniciàtiques de viatges extraordinaris i d'aventures va recórrer el món més amb la imaginació que en la realitat. Coneixia els països més exòtics a través de les lectures de la Revue des deux mondes. Les seves narracions contenen rituals de pas i poden llegir-se, tot canviant la mirada, a edats diferents. Com a autor, no forma part dels escriptors de cànon. No escrivia novel·les literàriament perfectes i, ara, fins i tot no resulten políticament correctes, ja que contenen elements d'antisemitisme tronat. Avui, ha de semblar un autor excessivament detallista amb els aspectes tecnològics dels seus relats, que les editorials de la nostra joventut ja publicaven convenientment alleugerits dels paràgrafs massa feixucs per als lectors als quals es destinaven. I, tanmateix, encara em fa gràcia llegir-lo (ara en la versió completa). Una lectura de Verne quan es tenen més anys fa descobrir un aspecte imprevist. Els relats, sempre amb final feliç, són en realitat històries de frustració i de fracàs. A la Lluna, no hi arriben. El Nautilus és engolit per un xuclador; tot i que no és destruït, es perdrà per a la humanitat, amb el seu creador, a l'illa misteriosa, abans que l'illa salti pels aires i tota la treballada obra humana dels nàufrags desaparegui. Hatteras no pot físicament arribar al pol nord: un volcà ho impedeix. Fracassa, sortosa-

ment, l'intent de redreçar l'eix terrestre per un error "no humà" de càlcul. L'enamorada del castell dels Càrpats no és real i la seva veu és una gravació. Fins i tot els viatgers de la volta al món creuen que han fracassat el dia que arriben a Londres. Verne era, potser, un pessimista ocult. És simbòlic que una de les seves novel·les es tituli Hèctor Servadac... És a dir, cadavres al revés. Verne gairebé va passar tota la seva vida entre Nantes, Amiens i Pa-

rís. Ell també podia dir que havia fracassat, almenys pel que fa als seus somnis juvenils d'aventures. Volia ser un autor teatral, va convertir-se en novel·lista. I la vida familiar no va ser prou afortunada. Com a mostra de les contradiccions que li va tocar viure, Verne, conservador per naturalesa, va ser elegit al consell municipal per una llista d'esquerres. Quan va morir, Verne va deixar algunes novel·les inacabades que, d'acord amb l'editor Hetzel, va completar el seu fill. Michel Verne va modificar els relats. Els va fer encara més pessimistes, més amargs, com es pot veure a Els nàufrags del Jonathan o a El volcà d'or. I , sobretot, al conte curt Ahir i demà, que il·lumina amb una llum nihilista tot el llinatge humà, les civilitzacions que crea i la seva incapacitat per aprendre dels errors. Fins i tot va introduir-hi personatges completament nous, com el meravellós savi excèntric de La caça del meteor. Aquests darrers anys, a França, s'han editat aquestes novel·les segons la versió paterna, el redactat previ a les modificacions introduïdes pel fill. I amb tot això, encara podem i hem de llegir Verne. Jo us aconsello dues novel·les i una narració curta encisadorament madurs. Dues novel·les que s'inspiren en Poe: L'esfinx del glaç i La Jangada (la segona conté una curiosa intriga criptogràfica). I un relat, encara que hagi passat per la ploma del fill: L'etern Adam.

Joan Miró Ametller


22

Barris EL BA

GIRONA De les primeres pedres als nostres dies

Girona té infinitat d'angles sota els quals pot ser objecte d'observació. Enfocarem aquí, encara que sigui de manera superficial, el seu aspecte actual i alguna cosa del perquè, així com també alguna cosa sobre el seu extraradi. Deixem, per tant, al marge qualsevol altre enfocament. L'enclavament geogràfic d'un país, d'una regió o d'una població té, necessàriament, conseqüències en el seu ésser i el seu devenir. El fet de viure en aquell o aquelles, sempre condiciona els seus habitants de formaindefugible, i no tan sol en les seves característiques ètniques sinó que també en la seva mentalitat i en el seu quefer vital; mentalitat que al llarg dels anys significa civilització. La cultura, que és el seu fruit, conforma així les seves múltiples manifestacions personals que donen forma al seu enclavament residencial, fins i tot als seus paisatges. Girona, per la seva

posició propera al mar i a una cadena de muntanyes, explica que ha estat en el transcurs dels segles, terra de pas i arribada. El Pirineu, per la seva específica configuració entre dos mars, sempre significà frontera natural, i si bé va ajudar a mantenir-la protegida dels pobles del nord, no fou obstacle infranquejable perquè els vinguts d'altres terres no poguessin irrompre en aquest país en múltiples ocasions. La Mediterrània tampoc va ocasionar major resistència a les constants incursions dels pirates, bàrbars i la resta degent de mala mena, que en les seves imprevisibles invasions van sembrar de destrucció i mort tota la zona costanera. Les múltiples invasions van configurar, ja des de l'inici de la seva història, la mateixa Girona amb la construcció d'un recinte emmurallat, del qual les primeres restes, encara visibles, van patir millores i ampliacions successives fins a convertir-se en sò-

lides fortificacions per afrontar els possibles combats amb els enemics. Aquest recinte tancat va marcar durant anys la seva estructura urbana i la seva fisonomia, que si bé és paral·lel al de totes les poblacions amb anàlogues circumstàncies, el fet de l'eclosió en si mateixa dels seus habitants, accentuà el caràcter propi de la localitat i dels seus residents. Per una altra part, el perill constant de la gent vinguda de la mar va tenir una incidència considerable en la zona marítima. Va fer que es construïssin estratègiques torres de vigilància en diversos enclavaments de la seva geografia a fi de prevenir els seus habitants amb senyals. I així també es van fortificar molts dels seus llogarrets i, en especial, de les seves esglésies per defensar els veïns que s'hi congregaven, perquè eren les construccions més sòlides, i per tant, podien donar una millor empara. La petjada de tot això no passa en


Barris

23

RRI VELL

absolut desapercebuda en la nostra configuració ambiental. Les primeres notícies de Girona apareixen lligades ja a la qüestió defensiva: els seus vestigis ibèrics, restes de les seves muralles. Roma en parla també com a petita ciutat romana i la seva memòria queda reflectida en el reforç de recintes defensius anteriors, en valuosos sepulcres i significatives petjades perdurables que amb Dioclecià deixa alguns màrtirs, com el patró de la ciutat, sant Narcís. El pas islàmic, des del sud per una vegada, també ens va aportar breus indicis que van deixar lloc, per l'empenta del cristianisme, a les esplendors del romànic, art religiós principalment. Amb el floriment del gòtic, que es va superposar a l'art anterior moltes vegades, va continuar aquesta esplendor.Girona va aconseguir una gran riquesa de monuments. Monumentalitat que l'exaltació barroca va fer més que notable. Els segles que han succeït han estat més modestos. La ciutat tancada dins de les seves saturades muralles es va mantenir gairebé allunyada dels esdeveniments externs i l'estretor dels seus murs tampoc va facilitar durant dècades grans construccions. Després, l'enderrocament, a principis del segle passat, dels constrenyits límits, que va tenir en

l'època una gran aclamació popular, va fer esperar amb això un important renaixement. En realitat es va tractar d'un renaixement de poca entitat i només s'ha vist reflectit, en els anys següents, en un molt modest desenvolupament urbanístic posterior sense cap ambició projectista. Molt mediocres van ser els plans i molt modest l'empenta i l'esforç dels ciutadans per millorar-los. Del panorama que ha continuat no pot dir-se sinó que han continuat en una provinciana mediocritat. Continua Girona, a pesar de tot, essent de transcendental interès pel magnífic conjunt que ens van deixar els nostres avantpassats, encara en

part desvirtuats per nombroses i innecessàries destruccions patrimonials, sacrificis el recordatori dels quals seria molt dolorós ja que deixa en evidència la poca sensibilitat que van tenir certs consistoris. Continua, així mateix, l'indubtable interès que desperta, per altra part, la seva proximitat al mar, lliurat ja de perilloses contingències i alliberat a més de qualsevol tipus de limitació de la seva llibertat expansiva. És un mar retallat d'abruptes penya-segats de bonics colors, d'acollidores platges i generoses aigües estivals, aigües que de moment tenen un poder d'atracció indiscutible, que seguirà sempre que l'excessiva i incontrolada expansió no converteixi la zona en una franja d'inhòspit i intolerable ciment. I tampoc ha minvat l'interès per la muntanya propera, ara enormement potenciat per diversitat de cases d'hospedatge dispersades pel paisatge. Aquestes muntanyes són d'indubtable bellesa encara, amb els seus pobles rurals de bonics colors locals i d'una vaga autenticitat, i també rematada per petites esglésies, perdudes en amagats racons, que ofereixen un moment de religiosa pau i descans per a una nostàlgica evocació al passat als excursionistes propis i forans, amants de la natura i del solitari encant que donen paratges de difícil accés massiu. Tot aquest immens actiu descrit ens obliga a mantenir amb ànim el seu valor inqüestionable i també ens obliga que aportem la nostra contribució, en la mesura que sigui possible, per paralitzar la seva ruïna, deteriorament evident que afecta molts àmbits fins avui, i a millorar-los, perquè els nostres descendents puguin sentir-se orgullosos dels seus avantpassats i gaudir de l'encara bella terra que ens ha acollit. Pere Llosas


Ahir i avui

Girona, temps de flors

Ahir

24

Avui

Ajuntament de Girona. CRDI (Torres, 1970)

"Temps de Flors - 50 anys", maig de 2005 (Fotografia: Roger Colom)

Roure 20  

Pensions cap a munt? Maria Cobarsí, promotora de Temps de Flors Maria Cobarsí, promotora de Temps de Flors ENTREVISTA ENTREVISTA QUALITAT DE...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you