MÉS JUNTS - Butlletí 57

Page 1

PER SEGUIR GUANYANT

A EUROPA

Junts+ dona el tret de sortida a la campanya de les eleccions europees i el candidat Toni

Comín anima a votar Junts+ per “continuar la feina feta a l’exili amb el president Puigdemont”

El cap de llista Toni Comín ha donat el tret d’inici a la campanya electoral per a les eleccions europees animant a votar Junts+ per “continuar la feina feta a l’exili aquests anys amb el president Puigdemont. Perquè nosaltres som la gent del president Puigdemont”. En aquest sentit, Comín ha afegit que “anirem a Europa a seguir lluitant i a seguir guanyant, a seguir construint aliances a favor del dret a l’autodeterminació. Anirem a Europa a defensar la legitimitat del procés d’independència, per defensar els interessos dels catalans, per defensar el català i el corredor mediterrani”.

Comín: “Anirem a Europa a defensar la legitimitat del procés d'independència, per defensar els interessos dels catalans, el català i el corredor mediterrani“

Per la seva banda, el president Carles Puigdemont, ha fet una crida a votar Junts+ davant els que volen “espa-

nyolitzar” la campanya: “amb nosaltres ni el PP ni el PSOE podran comptar amb les batalles domèstiques”. Per això ha afirmat que “això no s’ha acabat. Davant els esforços d’espanyolitzar tenim el deure d’europeïtzar”. El president ha erigit Junts+ com l’única candidatura catalana que defensarà els drets i interessos dels catalans: “gent que defensa la causa dels catalans només som nosaltres, ningú més ho farà”, ha reblat.

Puigdemont:

“Només nosaltres defensem la causa dels catalans”

La número dos, Neus Torbisco, ha defensat votar les eleccions del 9J per poder fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. Torbisco ha alertat del moment en què es troba la UE, on hi ha un auge de l’extrema dreta. En aquest sentit, ha afirmat que “sempre he defensat que la lluita que ha encapçalat el president Puigdemont a Brussel·les és una lluita col·lectiva, és una lluita pel dret a existir, per la supervivència cultural, pels nostres drets. Per tant, la nostra causa no és de nacionalisme

insolidari, és universal”.

Aleix Sarri, director de campanya i número tres de la candidatura, ha destacat la identitat catalana i la necessitat de defensar la nació sense estat més gran d’Europa. Sarri ha enfatitzat que si no es defensen ells mateixos, ningú ho farà per ells. A més, ha subratllat que guanyar drets no només beneficia Catalunya sinó també els europeus dissidents i les minories. Així com també ha defensat l'amnistia com una victòria independentista que rectifica set anys de repressió.

Per la seva part, la presidenta Laura Borràs ha ressaltat la importància de votar, defensant la llibertat de moviment dels seus eurodiputats per Europa, tot i la prohibició d'entrar a Espanya, i advocant per "menys repressió i més democràcia".

Jordi Turull ha fet una crida a votar per "més Catalunya, més independència" i ha criticat partits com el PP per utilitzar les eleccions per arribar al poder a Espanya i atacar-los.

Finalment, Jaume Montes, el candidat de la JNC, ha subratllat als joves la importància de tenir una veu en català a Europa, ja que les decisions de la UE afecten Catalunya directament.

Les 10 propostes principals de Junts+

1. Reivindicar a Europa el dret a l’autodeterminació de Catalunya i lluitar pel nostre reconeixement nacional.

2. Denunciar les violacions de l’estat de dret per part de l’estat espanyol en la seva ofensiva contra l’independentisme català i desemmascarar la doble vara de mesurar de la UE.

3. Defensar els interessos dels diferents actors econòmics catalans davant de les institucions europees.

4. Seguir treballant en l’estratègia per assolir l'oficialitat del català a la UE.

5. Defensar la prioritat del corredor mediterrani davant de la Comissió Europea.

6. Reformar la UE per fer-la més democràtica, més propera al ciutadà, més transparent i immune a la corrupció, i més compromesa amb la seva diversitat nacional.

7. Completar la unió fiscal i la unió bancària, per tal de dotar la CE d’un pressupost equivalent al 2% del PIB de la Unió Europea.

8. Avançar més decididament en la lluita contra el canvi climàtic.

9. Posar la política exterior de la UE al servei de la defensa dels principis del dret internacional i d’una resolució dels conflictes que garanteixin una pau justa.

10. Avançar en la consolidació dels drets i les llibertats que doten de contingut la ciutadania europea.

Junts Pàgina 1 MÉSJUNTS 24 MAIG 2024 Número 57 BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA
Nogueras avisa Sánchez que no es confiï amb els resultats del 12M: “se li poden girar en contra”

La portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, ha advertit el president espanyol Pedro Sánchez que no es confiï amb els resultats del 12 de maig: “el seu partit no té els vots per formar govern vostè treu conclusions dels resultats electorals que se li poden girar en contra fàcilment”.

En el primer cara a cara al Congrés després de les eleccions del 12 de maig, Nogueras ha recordat al president espanyol que “vostès tenen tan sols 42 diputats de 135. Un 31% del total del Parlament contra el 34% que el PSOE té aquí al Congrés dels Diputats. Té pitjor posició a Catalunya de la que té a Espanya. I aquí li ha anat d’un pèl: concretament li ha anat dels nostres 7 diputats”. La portaveu també ha afirmat que “el PSOE només pot combatre l’independentisme si sumen amb la dreta i la ultradreta més dures de la Unió Europea”.

La portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, considera que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comprat les tesis de Junts. “Reconeix l’existèn-

cia del lawfare, d’una justícia, d’una policia i d’uns mitjans de comunicació patriòtics”. Nogueras ha afirmat que durant anys el PSOE ha participat i abusat d’aquesta maquinària quan anava contra tot el

moviment independentista i contra els seus líders. “El fet que un president de la UE avali públicament la nostra tesi dels darrers set anys està molt bé. És necessari, però, que no es quedi en una mera

estratègia electoral. S’ha de traduir en canvis reals que serveixin per protegir-nos d’unes pràctiques que va instaurar la dreta fanàtica espanyola i que vostè, des que va ser president el 2018, ha

continuat i no ha tingut la voluntat de frenar fins que una gota l’ha tocat”, ha assegurat Nogueras.

La portaveu ha recordat el cas de Xavier Trias i “com la claveguera espanyola el va treure de l’alcaldia de Barcelona, un crim que encara ningú ha pagat” o la situació “d’acarnissament que pateix el President Puigdemont i la seva família i de com s’ha convertit en la diana contra la qual absolutament tot s’hi val”.

En aquest sentit, Nogueras ha denunciat el comportament del PSOE durant els darrers anys. “Vostè i el seu partit mai han trobat, no pas cinc dies, ni tan sols cinc minuts, per reflexionar sobre la greu anomalia democràtica que tot això representa. Al contrari. Illa, Iceta i Borrell es manifestaven al costat de la dreta i la ultradreta espanyolista per demanar mà dura contra l’independentisme català”. Nogueras també ha fet referència al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. “Mantenir-lo ens sembla incompatible amb voler acabar amb els abusos”, ha dit.

Junts s'erigeix com a garant en defensa de la memòria històrica catalana

El diputat de Junts al Congrés , Eduard Pujol, ha retret socialistes espanyols de no respectar el català, en un ple dedicat a la Memòria Democràtica a Espanya proposat pel PSOE. “Quan no respectes la llengua de Catalunya, t'estàs equivocant de bàndol i t'estàs posant al costat dels que en part van fer la guerra civil precisament, per matar la llengua i la nació”, ha remarcat Pujol, que ha advertit als socialistes que no poden alliçonar sobre memòria democràtica i acabar repetint actituds pròpies del franquisme.

Pujol, que ha anunciat el vot favorable de Junts al text, ha recordat la posició del PSOE el 2017, quan va aplaudir el 155, laminant competències de Catalunya i negant debats al Parlament via TC. “No es pot ser

demòcrata light, i el PSOE s’ha situat a vegades en la cara B de la democràcia”, ha etzibat als socialistes. Amb tot, ha remarcat que “la presó i l’exili posteriors a l'1 d’octubre són pura misèria democràtica, feta de la mateixa negació de Catalunya que la repressió perpetrada pel franquisme”, fent referència als presos polítics i exiliats que ha patit el país al llarg de la història fins a l’actualitat.

En referència als resultats de les eleccions, Pujol ha remarcat que Catalunya continuarà defensant els seus drets polítics al marge de la conjuntura. “Que ningú s’embraveixi més del compte analitzant el resultat del 12-M (...) Si són tan valents, posin les urnes a Catalunya i comptin els vots en un referèndum” ha sentenciat.

ARA DIC BLANC
CONGRÉS
ARA DIC NEGRE
Junts Pàgina 2 MÉSJUNTS

NACIONAL

Borràs lamenta la “persecució judicial” contra l’independentisme i defensa que protestar és un dret

Una delegació de Junts encapçalada per la presidenta del Parlament, Anna Erra; la presidenta Laura Borràs i el secretari general Jordi Turull han assistit a la concentració de suport a la Ciutat de la Justícia aquest dimecres, per fer costat als represaliats per la causa contra Tsunami Democràtic.

Borràs: “Volen condemnar el conjunt del moviment independentista, considerantlo terrorista i saben que això és una absoluta barbaritat”

A més de Junts, també hi han sigut presents delegacions dels partits independentistes i les entitats sobiranistes. Marta Molina, secretària de moviments socials d’ERC, ha estat l’única de les citades a declarar que han comparegut al tribunal, mentre la immensa majoria dels investigats es troben exiliats a l’estranger per la causa judicial.

SENAT

En declaracions a la premsa, Borràs ha denunciat la “persecució judicial contra l’independentisme”, i ha argumentat que “el cas de Tsunami Democràtic és un cas especialment paradigmàtic, perquè volen condemnar el conjunt del moviment independentista, considerant-lo terrorista i saben perfectament que això és una absoluta barbaritat”.

Molina finalment ha negat a García Castellón que el Tsunami fos violent i ha assegurat que l’independentisme és pacífic.

Junts insta el Govern espanyol facilitar el creixement i de la indústria de l’automoció a Catalunya

Junts Per Catalunya ha reclamat al Govern espanyol adoptar mesures d’actualització amb l’objectiu de continuar assegurant la presència de la indústria de l’automoció a Catalunya, en la comissió d'indústria i turisme. La moció presentada al Senat pels senadors Josep Lluís

Cleries i Maria Teresa Pallarès, instava a l’executiu de Pedro Sánchez a reconèixer la història de la indústria de l’automoció a Catalunya com a pol d’atracció per a la gran indústria d’aquest sector, i a no interferir i facilitar les inversions internacionals en la implantació de la indústria de l’automoció a Catalunya, contribuint al seu creixement

per tal de recuperar la posició de centre neuràlgic de la mobilitat.

Pallarès:

“Nosaltres continuarem defensant la competitivitat industrial de Catalunya tot i els entrebancs del PP i del PSOE”

El text també reclamava promoure la indústria del coneixement en el Sector de

Semiconductors a Catalunya, en Línia amb els Objectius de l'European Chips Act. PP i PSOE demanaven modificar el text introduint esmenes per diluir el contingut que defensava els interessos de la indústria catalana. “Nosaltres continuarem defensant la competitivitat industrial de Catalunya tot i els entrebancs del PP i del PSOE, que han promogut el 155 i la fuga d'empreses. Deixin que Catalunya desenvolupi les competències que tenim”, ha remarcat Teresa Pallarès durant la seva intervenció durant la comissió. El text ha estat rebutjat pels vots en contra de PSOE i PP.

Junts Pàgina 3 MÉSJUNTS

NEUS TORBISCO: “SI HE ACCEPTAT SER CANDIDATA

ÉS PERQUÈ ÉS IMPRESCINDIBLE QUE CATALUNYA

CONTINUÏ TENINT VEU PRÒPIA A EUROPA”

Qui és Neus Torbisco Casals?

Soc nascuda a Igualada, filla d'un extremeny i d'una catalana. M'he format a escoles i universitats públiques, i soc mare de dos fills, la Clara i el Paul. Fa 9 anys que resideixo entre Barcelona i Ginebra, on soc catedràtica adjunta de dret internacional al Graduate Institute for International and Development Studies i Investigadora al Albert Hirschman Centre on Democracy. A casa parlem català, alemany i anglès - no és un sistema de tortura lingüística, sinó que té una explicació senzilla: vaig conèixer al meu marit a Nova York fa 20 anys i l'anglès és la nostra "llengua franca" encara que ell avui parla català molt millor que jo l'alemany.

Pel que fa a la meva formació i professió, soc llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i Doctora en dret per la Universitat Pompeu Fabra, on he estat professora durant gairebé dues dècades. Soc experta en dret internacional i drets humans, especialment en tribunals internacionals i drets de les minories, dret a l’autodeterminació, i drets lingüístics i culturals; també faig recerca i docència sobre democràcia, llibertat d'expressió, desigualtats, i justícia transicional en societats dividides.

“Hem de continuar visibilitzant qui som i fer entendre que les nostres reivindicacions son part d'una causa universal per l'efectivitat del dret a l’autodeterminació”

Com a advocada activista, he liderat i assessorat les demandes plantejades, i guanyades, contra Espanya a l'ONU en defensa dels presos polítics i del president Carles Puigdemont i de les suspensions dels diputats independentistes.

He estat membre de la Junta Directiva Nacional d'Òmnium Cultural fins fa un mes, i del govern del Consell de la República. Políticament, em defineixo com a feminista, socialdemòcrata, ecologista i independentista. M'apassiona llegir (sobretot novel·la, però també assaig polític i filosòfic), i la natura. Soc aficionada a la

jardineria i al ioga. Ets la segona a la candidatura. Què suposa per a tu fer aquest pas?

Si he acceptat la proposta de ser candidata independent per les eleccions europeesmalgrat que gaudeixo molt la meva feina – és perquè considero imprescindible que Catalunya continuï tenint una veu política pròpia i representativitat específica a Europa. Penso que Junts, i els eurodiputats exiliats a Brussel·les, han contribuït significativament i en circumstàncies molt complicades a l'avenç de la causa per l’autodeterminació de Catalunya. He estat testimoni en primera persona de les batalles judicials en defensa dels seus drets polítics, que són els drets de tots, a Luxemburg i a Ginebra. Admiro molt el president Carles Puigdemont, que ha mantingut el seu lideratge preservant la seva posició i dignitat institucional i, malgrat la repressió brutal que ha patit, mai s'ha rendit. Per mi seria un honor i un servei al meu país poder continuar

contribuint a internacionalitzar la causa catalana des del cor d'Europa. Considero que hem de continuar visibilitzant qui som i fer entendre que les nostres reivindicacions (lingüístiques, culturals i polítiques) son part d'una causa universal per l'efectivitat del dret a l’autodeterminació més enllà del model de descolonització o de fonaments etnicistes o de nacionalisme excloent que mai han format part de l'imaginari catalanista i independentista.

D'altra banda, la repressió no s'ha acabat, i continuem tenint companys a l'exili. Espanya tampoc ha iniciat una fase de reconeixement dels drets col·lectius de Catalunya per convicció i compromís amb els drets humans sinó més aviat per necessitat. Per això considero que cal continuar assumint la responsabilitat de treballar per evitar la impunitat de l'estat en les violacions de drets humans, exigir responsabilitats davant de Tribunals Internacionals, i ser proactives en la denúncia.

Has fet de la defensa dels drets humans la lluita de la teva vida. Com ho penses fer ara des del Parlament Europeu?

Com et deia, penso que és molt important seguir explicant Catalunya a Europa. Sobretot, que s'entengui que la nostra lluita per l'autodeterminació no és una lluita particular o local sinó universal, que és legítima en valors com el de la supervivència cultural, i el dret a la identitat que, en el cas de persones que pertanyem a nacions minoritàries, històricament oprimides, significa el dret la sobirania, per poder viure i desenvolupar-nos en la nostra pròpia llengua i cultura. La situació actual és de subordinació i de dependència d'Espanya, de polítiques amb vocació assimilacionista, que aspiren a convertir-nos a catalanes i catalans en estrangers a casa nostra, a desapoderar-nos col·lectivament i a criminalitzar el moviment independentista. En el fons, aquesta lluita és una lluita per la llibertat i en contra de la desigualtat estructural

que es deriva de la pertinença a grups identitaris històricament subordinats. Per això, aquesta lluita s'ha d'emmarcar en altres lluites com la feminista, contra el racisme, etc. i cal generar complicitats amb altres moviments que seran molt importants per combatre la ultradreta populista que sempre actua en contra dels drets humans. En aquestes altres causes justes també hi hem de ser: contra la desigualtat i l’exclusió, a favor dels drets socials i de les dones, en l’acció per combatre l’emergència climàtica; contra el neofeixisme que promou la conspiració i nega la veritat i la ciència; a favor del progrés que representa l'humanisme contra el supremacisme racial, cultural, de gènere i lingüístic.

Defenseu que s’ha de votar per “seguir guanyant a Europa”, l’independentisme actual no s’entendria sense la feina que s’ha fet des de l’exili i el Parlament Europeu?

No, no s'entendria perquè no haguessin tingut una veu lliure al cor d'Europa per denunciar i defensar-se contra la repressió desfermada per l'1 d'octubre des del cor d'Europa, políticament i judicialment. Tant la presència dels eurodiputats de Junts com la seva acció de litigació han estat estratègicament fonamentals per tot el moviment independentista i, en general, pels drets humans individuals i col·lectius.

Les enquestes indiquen un increment de les forces 'reaccionàries' al Parlament Europeu. Què esperes d'aquesta nova legislatura?

Aquesta veu pròpia i la nostra presència al Parlament Europeu també serviran per lluitar contra el risc que planteja el potencial increment de la dreta extrema i del populisme pels drets humans de les minories i dels grups més vulnerables, no només en termes de classe, sinó de reconeixement de les seves cultures i llengües, com és el cas de Catalunya. La democràcia no pot ser la tirania de la majoria, si no és diversitat i reconeixement dels drets dels pobles i cultures i llengües minoritzades. Per tant, cap pas enrere: combatrem activament qualsevol involució en drets i reversió de polítiques crucials com el Green Deal o el pacte migratori, basats en negacionisme climàtic o criminalització de persones migrants, en el racisme, sexisme i la xenofòbia.

ENTREVISTA NÚMERO DOS DE JUNTS I LLIURES PER EUROPA A LES ELECCIONS EUROPEES
MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.