30 DE MAIG DE 2025
JUNTS SEGUIRÀ NEGOCIANT L'OFICIALITAT DEL CATALÀ A LA UE MALGRAT EL BOICOT DEL PP
El secretari general Jordi Turull es mostra convençut que s'acabarà aconseguint: “Hem fet que Europa parli del català i de Catalunya. Ara som a la pròrroga, però el partit no s'ha acabat”
El català continua sense ser oficial a la Unió Europea. En l’últim intent, la votació s’ha ajornat perquè set estats membres mantenen dubtes jurídics. Malgrat això, el secretari general de Junts, Jordi Turull, s’ha mostrat convençut d’assolir l’oficialitat: “Hem aconseguit que Europa parli del català i de Catalunya a totes les cancelleries. Ara som a la pròrroga, però el partit no s’ha acabat. Confiança i perseverança.” També ha carregat contra el PP: “Malgrat tants profetes del desànim, tants boicotejadors habituals com el Partit Popular, Junts no defallirem.”
Turull ha remarcat que “la batalla entre PSOE i PP no ens interessa; nosaltres lluitem pel català amb horitzó de nació”, i ha reivindicat que “ens ho mirem sempre amb la mirada posada en el país, per més poderosa que sigui l’adversitat.”
En la mateixa línia, Carles Puigdemont, a través d’una piulada a la xarxa ‘X’, ha acusat el PP de “fer apologia de la desobediència i de la traïció” per “conspi-
rar amb tercers països contra els interessos oficials d’Espanya”, una actitud que considera de tot menys lleial.
Turull: “No ens interessa la lluita entre PSOE i PP, nosaltres lluitem pel català”
Turull ho ha explicat en l'acte ‘Junts s’explica’, celebrat a Barcelona amb més de 300 assistents, que ha coincidit amb els dos anys de la victòria de Xavier Trias a les municipals. En la seva intervenció, Turull ha defensat el model de país que proposa Junts, amb una fiscalitat justa que no carregui les classes mitjanes: “Cal baixar la pressió fiscal. Estan empobrint les classes mitjanes, que són el motor econòmic i social.”En aquest sentit, ha criticat la reforma de l’IRPF i l’ITP, i ha denunciat que “no es defensa Catalunya a Madrid”. Segons ell, Junts vol actuar amb mentalitat d’estat. Pel que fa a l’habitatge,
Turull ha lamentat la falta de construcció pública a Barcelona i ha criticat les polítiques de Colau i Collboni: “Hi ha pisos que no es posen en lloguer perquè s’ha espantat el propietari. Fan mesures de postureig.” Junts proposa bonificacions fiscals i protecció davant impagaments i ocupacions.
JUNTS COM A ALTERNATIVA
Per la seva banda, el regidor i diputat Josep Rius ha afirmat que Junts és “la gran alternativa al govern feble del PSC” i ha acusat Collboni de liderar una gestió “grisa” i de pactar amb qualsevol per mantenir-se al càrrec. També ha carregat contra Illa per encapçalar “un procés de desnacionalització” i per governar “a cop de decret”.
Al seu torn, Jordi Martí, president del grup municipal de Junts,
ha defensat una Barcelona “que sigui capital al servei del país”, que lideri sense imposar i que escolti els barris. “Treballem per una ciutat amb més seguretat, habitatge assequible, i oportunitats”, ha dit.
Finalment, la portaveu del grup municipal, Neus Munté,
ha reivindicat el compromís amb les classes mitjanes, reclamant accés a l’habitatge per a joves, mesures contra la pobresa infantil, una fiscalitat més justa i un salari mínim específic per a la ciutat. “No hi ha país fort sense una classe mitjana forta.”
Junts alerta que la decisió del TS de retornar les obres de Sixena els pot provocar “danys irreversibles”
L’exconseller de Cultura i diputat de Junts, Lluís Puig ha lamentat la decisió del Tribunal Suprem que obliga a retornar al monestir de Sixena les pintures murals exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Segons Puig, d’acord amb el criteri d’experts d’arreu del món, “aquest trasllat provocarà un deteriorament molt important dels murals, de manera que pot fer irreversible la seva conservació”.
El diputat ha assegurat que aquest és un cas polititzat des dels inicis sobre el litigi d’aquestes peces d’art. “Totes les resolucions judicials han estat favorables a Aragó i ara, aquesta última, sabem que provocarà, amb el trasllat obligatori de les obres, uns danys irreversibles a una part del patrimoni cultural català d’un valor incalculable”. Per això, ha afirmat que “els cul-
CONGRÉS
Puig: “Totes les resolucions judicials han estat favorables a Aragó. Els culpables d'aquesta situació hauran de passar comptes”
pables d’aquesta situació, algun dia, hauran de passar comptes”. Puig també ha subratllat que Junts treballarà a favor de la defensa del patrimoni i de la cultura catalana. En aquest sentit, el diputat ha interpel·lat el Govern per saber si actuarà per defensar el patrimoni cultural català.
El litigi sobre les pintures murals, iniciat el 2014 pel go-
vern d’Aragó i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, ha estat marcat per una sèrie de resolucions judicials favorables a Aragó. El 2016, un jutjat d’Osca va ordenar el retorn dels murals, una decisió confirmada posteriorment per l’Audiència d’Osca
(2020) i ara ratificada pel Tribunal Suprem amb la Sentència 824/2025. Els magistrats han determinat que el MNAC només tenia les obres en dipòsit, no en propietat, rebutjant els recursos de cassació presentats per la Generalitat i el museu. La comunitat artística i cultural catalana ha rebut la sentència amb indignació. Mentrestant, el president d’Aragó, Jorge Azcón, ha celebrat la sentència com un “dia històric” per a la recuperació del patrimoni aragonès.
Calvo denuncia el bloqueig del govern espanyol a l’aplicació de la Llei ELA
La portaveu adjunta de Junts per Catalunuya al Congrés dels Diputats, Pilar Calvo, ha denunciat aquesta setmana la greu situació que pateixen les persones afectades per l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) per la manca de recursos i de compromís real per part del govern espanyol en l’aplicació de la Llei ELA, aprovada fa set mesos. Malgrat les reiterades promeses del president espanyol Pedro Sánchez, no s’ha destinat ni tan sols la partida econòmica més urgent, de 45 milions d’euros, per garantir l’atenció especialitzada de 24 hores per als aproximadament 400 malalts en situació de final de vida.
“Aquesta quantitat representa el 0,45% del nou pressupost de Defensa del govern espanyol o el 0,32% de les ajudes per fer front als aranzels de Trump. “Està clar que quan al govern li convé, hi ha diners. Però quan es tracta de garantir un final de vida digne per a les persones amb ELA, ni
hi ha diners ni hi ha resposta”, ha lamentat la diputada.
Calvo: “No s'ha garantit ni la partida necessària per a l'atenció especialitzada als 400 malalts en situació de final de vida”
Calvo ha llegit la carta d’Ilde Oliveras, afectat d’ELA, a Pedro Sánchez, on relata en primera persona la seva situació. Oliveras explica que depèn d’una màquina de ventilació i que és a prop d’haver de decidir entre sotmetre’s a una traqueotomia o morir. Oliveras li recorda al president espanyol el compromís que va adquirir amb els malalts d’ELA de destinar recursos per materialitzar la llei.“Si us plau, Sr. Sánchez, no tenim temps, aquest és el
nostre bé més preuat i se’ns està acabant”, escriu.
La diputada també ha denunciat que “el Ministeri de Sanitat diu que farà com a prova pilot una aportació nominal de només 10 milions d’euros a ConELA, molt lluny dels 45 necessaris per garantir una atenció especialitzada”. Junts insisteix que cal una partida suficient, canalitzada a través de les comunitats autònomes, respectant les seves competencies.
Calvo ha lamentat que, des de la publicació de la Llei ELA, més de 600 persones afectades han mort sense rebre els beneficis que la norma preveía, fet que “posa en evidència la urgència i la responsabilitat del govern espanyol de deixar de fer servir la llei com un instrument polític i començar a aplicar-la de manera efectiva i immediata”. Calvo ha conclòs reivindicant que “la Llei ELA no pot ser paper mullat, sinó paraula donada per totes i tots i que hem d’honorar”.
ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE
Domingo creu que el Govern va tard en la crisi de
la DGAIA i reclama
El grup parlamentari de Junts considera que el Govern ha anat tard i ha reaccionat de forma lenta davant la crisi de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). “Ja fa temps que diverses institucions, com la Sindicatura de Comptes o la Sindicatura de Greuges, havien encès els senyals d’alarma, però el Govern no ha actuat amb la rapidesa que pertocava i, des de Junts, fa temps que demanem celeritat”, ha subratllat la diputada Ennatu Domingo.
De fet, ha recordat que Junts va registrar una proposta de resolució el 5 de desembre amb l’objectiu que el Parlament assumís les conclusions d’aquest organisme i forcés el Govern a complir aquestes recomanacions, però el PSC, ERC i Comuns van votar-hi en contra el 26 de gener. Segons
que s'arribi “fins al fons de la qüestió”
Domingo, “Fa quatre mesos el PSC va rebutjar les recomanacions de la Sindicatura de Comptes i ens sorprèn que ara se les faci seves”.
En una valoració d’urgència al Parlament després que la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, hagi anunciat la supressió de DGAIA i la creació d’una nova direcció general, juntament amb altres mesures, la diputada ha reclamat que “el Govern actuï amb el màxim consens i implementi els canvis de manera acordada amb tots els actors implicats, començant pels grups parlamentaris. I més tenint en compte que és un govern en minoria”.
Per això, Domingo ha demanat que el PSC consensuï amb Junts, com a principal partit de l’oposició, poder dur a terme la comissió d’investigació sobre què ha fallat a la DGAIA,
per què i quines necessitats de canvi hi ha. “Actualment, hi ha dues propostes, la de Junts i la del tripartit. Demanem responsabilitat perquè se n’acordi una. Volem arribar fins al fons de la qüestió, i per això
Toronjo reclama explicacions al Govern per la infrautilització dels fons Next Generation en escoles bressol a Catalunya
La diputada de Junts, Judith Toronjo ha presentat una sèrie de preguntes dirigies al Departament d’Educació per saber per què el 90% dels fons europeus Next Generation destinats a la creació de noves places d’escola bressol a Catalunya no han estat utilitzats. “Només s’han invertit 5,4 milions d’euros dels 50 milions disponibles per al 2025, una xifra alarmant que se suma a la baixa execució ja detectada el 2024” ha dit Toronjo.
“És inacceptable que, amb la demanda creixent de places d’educació infantil a molts municipis catalans, el Govern sigui incapaç de gestionar i executar uns fons europeus tan crucials”, ha declarat la diputada Toronjo. “Aquesta situació no només representa
una pèrdua d’oportunitats per a les famílies i els infants, sinó que també posa en qüestió la capacitat de l’administració per aprofitar els recursos que ens arriben d’Europa”, ha alertat.
Davant d’aquesta situació, la diputada Toronjo vol saber quines mesures ha pres o preveu prendre el Departament d’Educació per identificar i superar els obstacles administratius i burocràtics que dificulten l’accés dels ajuntaments a aquests fons; si s’ha realitzat alguna avaluació o diagnosi sobre les causes específiques d’aquesta baixa execució dels fons destinats a la creació de places d’escola bressol i, en cas afirmatiu, si es pot facilitar aquesta informació; si existeix la possibilitat de reassignar o reprogramar aquests fons no
utilitzats per a altres projectes dins de l’àmbit de l’educació infantil, o bé si es perdran definitivament; i finalment, com es preveu garantir que en futures convocatòries es maximitzi l’aprofitament dels recursos disponibles per a la creació de places d’escola bressol, especialment en municipis amb una demanda creixent i recursos limitats.
“La creació de places d’escola bressol és una prioritat per garantir la conciliació familiar i la igualtat d’oportunitats des de la primera infància”, ha subratllat Toronjo. “Exigim al Govern una explicació convincent i un pla d’actuació immediat per assegurar que cada euro d’aquests fons europeus arribi a la seva finalitat i beneficiï els nostres infants i les nostres famílies”.
cal màxima transparència”, ha afirmat.
Finalment, la diputada ha recordat que el Govern no té pressupostos i, per tant, “molts dels canvis anunciats quedaran en paper mullat,
Erra
en un simple titular, i això generarà frustració”. “Repetim el que diem des de fa mesos: Un govern no pot governar sense l’instrument més important, que són els pressupostos”, ha sentenciat Domingo.
critica que Educació exclogui faltes d’ortografia a les proves de 2n d’ESO
Junts ha registrat preguntes al Departament d’Educació per aclarir els criteris de correcció de les proves de Diagnosi de 2n d’ESO, després que docents hagin denunciat instruccions que demanen no penalitzar errors ortogràfics i gramaticals, llevat que dificultin greument la comprensió.
La portaveu de Junts a la comissió d’Educació del Parlament, Anna Erra, ha demanat a la consellera Ester Niubó que rectifiqui. Segons Erra, “no s’hi val a fer trampes al solitari”, i considera que aquestes directrius “perjudiquen la llengua catalana i enganyen l’alum-
nat”. També assegura que contradiuen la Llei d’Educació de Catalunya, que estableix el ple domini del català com a objectiu educatiu. En aquest sentit, Junts vol saber des de quan, en quin marc i abast s’aplica aquest criteri i, a més, denuncia la falta de justificació pedagògica per ignorar errors lingüístics en l’ESO. Per això la formació independentista denuncia que pot debilitar l’escriptura dels estudiants i la qualitat de l’ensenyament del català, i insisteixen en mantenir l’exigència lingüística per garantir un aprenentatge sòlid.
NÚRIA CAMPDELACREU: “ENTOMO EL REPTE DE SER LA PRIMERA ALCALDESSA DE CABANES AMB GANES DE TREBALLAR PER A EL POBLE I LA SEVA GENT”
Qui és Núria Campdelacreu?
Núria Campdelacreu és una fisioterapeuta de 45 anys que viu a Cabanes des dels 6 anys i hi treballa des de fa 18. Persona de tracte tranquil però emprenedora. Casada i amb dos adolescents de 16 i 14 anys.
Com afrontes el repte de ser la primera dona alcaldessa de Cabanes i què significa per a tu?
És un repte molt important que implica una gran responsabilitat, però m’ho prenc amb molta il·lusió i amb moltes ganes de treballar per a el meu poble i per la seva gent.
Quines accions creus que cal impulsar per fomentar una major presència femenina en la política local?
El necessari és tenir ganes de fer-ho i creure’ns que ho podem fer, i no dubtar de les qualitats que tenim les dones, però facilitar la conciliació familiar seria una acció molt important. Com a alcaldessa d’un municipi com Cabanes, quines són les principals mancances o necessitats que tenen avui dia els pobles com el vostre?
És un poble petit, de mancances a Cabanes n’hi ha moltes, però sobretot el suport en el control i vigilància dels abocaments. És un terme amb molts quilòmetres i el fet d’estar prop de la capital i de la frontera implica trobar abocaments diàriament. I cal també el suport de la Generalitat per frenar el barraquisme i construccions il·legals en sòl rústic, sols no podem fer front a aquesta problemàtica.
Com valores la feina feta per Tots per Cabanes fins ara i com penses donar continuïtat o fer canvis després d’assumir el càrrec?
Tots per Cabanes ha fet una gran feina amb l’Alex al capdavant, s’han fet grans millores i s’han donat serveis com ara una piscina petita, vestidors nous, ampliacions necessàries i moltes accions més que han fet que el nostre municipi vagi adaptant-se a les noves etapes. Penso continuar millorant el poble i si la feina ha sigut
positiva doncs continuar fentla amb el segell personal.
Quina cançó no et pots treure del cap?
Qualsevol cançó catalana.
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?
A Grècia.
Últim llibre que has llegit?
La sombra del secreto de Ramon Palma.
Ets de mar o muntanya?
De mar.
Un somni per complir?
Viatjar més.
Una sèrie de televisió que recomanis?
Mentes brillantes
Quin és el millor consell que t’han donat mai?
”Sigues com ets tu” i “treballa amb el cor”.
Tens algun talent amagat?
M’agrada la costura, però tant com talent…
Què prefereixes: cafè o te?
Cafè.
Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria?
Florence Kendall. I per últim, què desitja Núria Campdelacreu?
Potser és típic, però sóc feliç, només desitjo continuar així i que tinguem salut per disfrutar de la vida i de la família.
