JUNTS DEMANA INCORPORAR EL TRASPÀS DE L'AEROPORT
VINCULAT A LA SEVA AMPLIACIÓ
Turull lamenta que tant el PSOE com el PP “han incomplert sistemàticament les inversions” i Sales retreu a Illa que hagi presentat aquesta proposta sense tenir en compte el Parlament
Junts per Catalunya ha defensat que vol incorporar el traspàs integral de l’aeroport
gurat que “el Prat ha de ser gestionat des de Catalunya i el que hauríem de saber és si el president Illa hi està a favor i es posa al costat de l’àmplia majoria del nostre país que ho reclama o seguirà defensant els interessos del
En un acte de Junts s’explica a Mataró, el dirigent de Junts ha alertat que el país “pateix un greu col·lapse de les seves infraestructures –com demostra el caos permanent a Rodalies, la saturació de les autopistes o de l’aeroport del Prat – com a conseqüència de la inacció preme -
ditada i la renúncia a invertir dels socialistes”. “Els socialistes catalans tenen la presidència d’Aena des de fa 7 anys i també de Renfe durant el mateix període, fins fa pocs mesos. I els socialistes espanyols i els del PP han incomplert sistemàticament les inversions al nostre país”, ha explicat.
En aquest sentit, Turull ha lamentat que el govern de la Generalitat no faci front a les principals qüestions que preocupen a la gent: “El govern d’Illa ha de deixar de mirar cap a una altra banda davant problemàtiques com la multireincidència o les ocupacions”.
Per la seva banda, la portaveu del grup parlamentari Mònica Sales ha expressat la seva preocupació pel fet que el president Illa hagi presentat un projecte sobre l’aeroport del Prat de forma unilateral, “sense haver escoltat, i ni tan sols informat, el Parlament i el principal grup de l’oposició”, però tampoc els ajuntaments, davant d’una qüestió estratègica de país que exigeix
responsabilitat i consens.
Per això, Junts demanarà la compareixença del president Illa al Parlament perquè doni explicacions sobre aquest tema.
Sales: “L'aeroport del Prat ha de ser gestionat des de Catalunya, i no pas ser concebut com una terminal secundària de Barajas”
A parer seu, l’Estat espanyol, a través d’Aena, concep el Prat “com una terminal secundària de Barajas, com si fos la seva T-5”. Per això, ha ressaltat que “el Govern de la Generalitat ha de tenir-ne la titularitat i la capacitat de decisió per definir quin model d’aeroport volem i necessitem”. “Des de Junts, defensem que aquest hauria de ser el punt de partida. Aquesta és la clau de volta, a l’hora de plantejar el
futur de l’aeroport”, ha afegit durant una roda de premsa al Parlament.
També ha assenyalat, amb quins suports, el president Illa pensa tirar endavant aquesta proposta. “Ho farà amb els socis del tripartit o els del 155, que sempre fan de salvavides del PSC quan no es posa d’acord amb els seus socis d’investidura i de legislatura?”, ha preguntat la portaveu del grup parlamentari.
Sales ha retret a Illa que governi d’esquena a la Cambra catalana, com ja s’ha vist amb els pressupostos que ha aprovat per la porta del darrere: “Ara també obvia el Parlament en una decisió tan rellevant com és el futur de l’aeroport del Prat. És una irresponsabilitat”, ha remarcat. Així, ha recordat que Junts va registrar a principis d’any, la sol·licitud de celebrar un ple monogràfic al Parlament sobre infraestructures, que aquest dilluns la Junta de Portaveus ha acordat que se celebrarà durant el segon ple de juliol.
Turull: “Un any després la llei d’amnistia no s’ha pogut aplicar en la seva totalitat perquè hi ha hagut un cop d’estat togat liderat per determinats jutges”
SENAT
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha valorat aquest dimecres en roda de premsa els efectes de la llei d’amnistia, un any després de la seva aprovació. Turull ha criticat que “hi ha hagut un cop d’estat togat liderat per determinats jutges del Suprem” i que “el poder judicial desobeeix el poder legislatiu i el poder executiu, un cosa insòlita en democràcia”.
El secretari general ha carregat durament contra els magistrats Manuel Marchena i Pablo Llarena, afirmant que “el seu fanatisme polític i vocació de justiciers contra l’independentisme, els encega jurídicament i els fa rebelar-se contra les urnes. Les togues contra les urnes”, ha reblat.
Turull ha destacat que fins ara la norma ha beneficiat “més independentistes que policies”. Segons dades d’Òmnium fins el mes de maig hi havia 236 beneficiaris, dels quals 178 corresponen a aplicacions directes, 49 a arxivaments i 9 a absolucions. A aquests cal sumar les 30 persones procedents del jutjat
numero 13 a les quals es va aplicar l’amnistia ahir. En total, serien 266 independentistes i 164 els policies que s’han vist beneficiats per la mesura.
Fins ara 266 independentistes han sigut amnistiats
En aquest sentit, ha recordat que “totes les lleis d’aquesta mena inclouen l’amnistia pels dos bàndols, però la xifra d’independentistes amnistiats supera la de policies. Les xifres d’entitats com Òmnium Cultural ho demostren” i ha celebrat que aquest mateix dimarts quedessin amnistiats diversos exalts càrrecs i empresaris imputats en la macrocausa del jutjat 13 relacionada amb l’1-O. Tot i així, “des de Junts persistirem fins que tot represaliat estigui amnistiat i fins que les instàncies judicials europees posin al seu lloc als justiciers de la toga nostra de l’Estat espanyol”, ha conclòs.
Junts abandona el Senat davant un nou atac del PP contra l’ús del català
El grup parlamentari de Junts per Catalunya al Senat, liderat per Eduard Pujol, ha estat el primer a aixecar-se dels seus escons i abandonar l’hemicicle -juntament amb representants d’ERC, Bildu i PNB- arran del discurs catalanòfob del secretari general del PP a Madrid, Alfonso Serrano. Ho han fet en senyal de protesta després que Serrano qualifiqués de “ridícul” l’ús del català i altres llengües cooficials al Senat, i carregués de clixés i falsedats sobre la immersió lingüística d’aquests idiomes.
Durant el ple d’aquest dimecres, la majoria absoluta del PP a la cambra alta ha tombat la iniciativa conjunta dels partits independentistes per reformar el reglament i permetre l’ús nor-
malitzat de català, basc i gallec en tots els debats i documents del Senat, com ja s'ha establert al Congrés dels Diputats. Segons els discursos del PP, aquestes iniciatives suposen invisibilitzar i “perseguir” el castellà. Actualment, l'ús de les llengües cooficials amb el castellà al Senat està limitat als debats de les mocions al ple, la Comissió General de les comunitats autònomes i la presentació de certs textos escrits. En la legislatura passada, Junts ja va proposar una reforma del Reglament per universalitzar les llengües cooficials al Senat i que el PSOE, sumant majoria, va admetre a tràmit. Aquesta, però, va quedar sense efecte arran de l'ampliació del període d'esmenes.
Junts demana al Govern que apliqui les recomanacions del nou informe de la Sindicatura de Comptes
CONGRÉS
Junts ha demanat al Govern que apliqui les recomanacions del nou informe de la Sindicatura de Comptes, fet públic aquesta setmana, durant la compareixença de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, feta a petició del grup parlamentari de Junts.
La diputada Ennatu Domingo ha demanat a la consellera que “des del primer moment atengui el que diu la Sindicatura i treballem entre tots per donar la garantia als ciutadans que els recursos públics es gasten adequadament, en bé d’aquells que més ho necessiten i per fer un país més cohesionat i amb oportunitats per a tothom”.
En aquest sentit, ha reclamat a la consellera que no actuï com va fer amb l’anterior informe, en què el PSC va retirar una proposta de resolució que ha-
via presentat i va votar en contra d’aplicar les recomanacions de la Sindicatura de Comptes, a petició de Junts.
D’altra banda, ha expressat que espera que la reforma de la DGAIA per part del Govern de la Generalitat no sigui un canvi de nom i que aquesta transformació, sense pressupostos, no acabi sent “un simple rentat de cara”. Per això, Domingo ha advertit que una transformació real de la DGAIA “no es farà només amb anuncis” i que, sense pressupostos, les promeses d’un canvi real quedaran en paper mullat i generaran molta frustració.
La diputada també ha manifestat a la consellera que va tard i actua d’esquena al Parlament perquè ha trigat dos mesos i mig a comparèixer, després que Junts ho demanés amb motiu del cessament de la directora i el subdirector
de la DGAIA, un cop es va fer públic.
En aquesta línia, la diputada també ha retret a Martínez Bravo que segueixi el mateix patró que la resta de membres del Govern, quan dona l’esquena a la Cambra: “fan canvis a la DGAIA, sense tenir en compte el Parlament”, com han fet aprovant pressupostos per la porta del darrere o anunciant una nova proposta sobre l’aeroport del Prat, sense escoltar el Parlament, i així no es pot governar. “Creiem que aquesta és una tendència preocupant del seu departament, però també del govern del PSC”, ha alertat.
Finalment, ha insistit que no es pot governar a cop de decret, ni fer reformes estructurals d’aquesta magnitud a correcuita i sense consens amb els diferents actors implicats.
Cruset acusa l’espanyolisme ranci de voler arrencar les pintures de Sixena
El portaveu adjunt de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, ha interpel·lat aquesta setmana el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, reclamant-li que es posicioni davant de l’amenaça que suposa “l’espanyolisme ranci” contra les pintures murals del Monestir de Sixena, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Cruset: “I per què només es reclamen les obres que són a Catalunya, i no les que són a Madrid, Toledo o fins i tot a Dallas? Perquè el que importa és humiliar Catalunya”
Durant la seva intervenció, Cruset ha recordat que “fa gairebé cent anys, Catalunya va
posar els recursos per protegir aquest patrimoni quan ningú més ho va fer”, i ha denunciat que ara les pintures tornen a estar en perill, malgrat els informes tècnics que certifiquen que un trasllat suposaria un dany irreparable. “Com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables?”, ha preguntat el diputat. “I per què només es reclamen les obres que són a Catalunya, i no les que són a Madrid, Toledo o fins i tot a Dallas? La resposta és clara: perquè el que importa és humiliar Catalunya.”
Cruset ha assenyalat que la responsabilitat política i patrimonial del ministre Urtasun, tant com a titular de ministre de Cultura com a membre del patronat del MNAC: “Vostè té la màxima responsabilitat per preservar aquests Béns d’Interès Cultural. Què farà davant l’espanyolisme populista que els amenaça?”
El portaveu adjunt de Junts ha denunciat que el PSC “votés ahir al Senat al costat del
PP arrencar les pintures sense dilació”, i ha qüestionat si el ministre seguirà “amagant-se com Salvador Illa” o si tindrà la valentia d’actuar com un defensor del patrimoni.
Cruset ha interpel·lat Urta-
sun directament: “Com voldrà passar a la història? Al costat dels bàrbars culturals o al costat de la cultura, en majúscules? Sigui quina sigui la seva decisió, serà jutjat. Jutjat pels catalans, i jutjat per la història.“
En la seva resposta a Cruset, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha assegurat que la sentència s’ha de complir i, per tant, que cal arrencar les pintures del MNAC.
ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE
VANESA OLIVART: “DURANT DOS ANYS HI HA HAGUT UNA PARÀLISI EN EL GOVERN MUNICIPAL.
ARA CAL RECUPERAR LA CONFIANÇA DE LA GENT”
Qui és Vanesa Olivart? Sóc una dona nascuda l’any 1976. Vaig estudiar a Almacelles fins que vaig marxar a Manresa a estudiar la diplomatura de Gestió i Administració Pública per la UPF. L’any 2000 vaig començar a treballar a l’Organisme de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida. Sóc tècnica de Gestió Tributaria especialista en Plusvàlues. M’encanta viure a Almacelles, per això vaig entrar a formar part de l’equip de govern l’any 2015, per poder posar el meu granet de sorra en la construcció d’una Almacelles forta i gran. I el fet d’arribar a ser alcaldessa del meu poble per mi es un gran honor, però el més important és que sóc la mare de la Laia i l’Ares. Vas governar a Almacelles entre 2021 i 2023. Com et sents ara pel fet de recuperar l’alcaldia?
Tinc sentiments contraposats, perquè això ha estat la conseqüència de que Almacelles durant dos anys ha perdut l’empenta i dinamisme que tenia, però estic contenta de recuperar l’alcaldia per poder continuar amb els projectes que teníem i treballar pel municipi, per tornar a agafar impuls pel desenvolupament econòmic i social, i que la gent es torni a sentir orgullosa de dir que són d’Almacelles.
Quin és l’estat actual d’Almacelles, i quins són els reptes més urgents que identifiques?
Durant dos anys hi ha hagut una paràlisi en el govern, la qual s’ha traduït en la manca de desenvolupament dels pro-
jectes que estaven en marxa, com ara la creació d’un pavelló poliesportiu o l’obertura de noves habitacions a la residència municipal per a la gent gran. A més, s’han perdut iniciatives en els àmbits de la cultura i el desenvolupament local: no s’ha
organitzat cap acte cultural, ni concerts ni obres de teatre, i tampoc s’ha continuat amb la Fira de la Il·lustració ni amb la Fira Tasta’m, esdeveniments ja consolidats al municipi que atreien molts visitants de la comarca i contribuïen a donar a conèixer el producte local. Els reptes més urgents, al meu parer, passen per centrar-se en l’Almacelles del dia a dia. Això vol dir que la ciutadania pugui gaudir d’un poble net i endreçat, amb espais infantils en bon estat, voreres accessibles i carrers segurs per als vianants.
Cal recuperar la confiança en la política municipal i en l’Ajuntament.
Quins projectes vols recuperar pel consistori en aquesta nova etapa?
Tinc un compromís especial en la creació d’un nou polígon industrial i també amb la gent gran, ampliar la residència d’avis i crear espais per una vellesa activa, són dues de les coses més importants per mi.
Quina cançó no et pots treure del cap?
Mil batalles de Buhos.
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?
Sense dubtar-ho, a Nova York.
No hi he estat mai.
Últim llibre que has llegit?
Diagonal Manhattan, m’encanta com escriu Xavier Bosch.
Ets de mar o muntanya?
La veritat és que m’agraden els dos per desconnectar, però potser més de mar, perquè allà he conegut gent molt especial.
“Vull que la gent es torni a sentir orgullosa de dir que són d'Almacelles”
Un somni per complir? Viatjar.
Una sèrie de televisió que recomanis?
Una de les últimes que he vist és Hacks, molt entretinguda, ideal per desconnectar i riure.
Quin és el millor consell que t’han donat mai?
Creu en tu, perquè tu pots.
Tens algun talent amagat?
No, la veritat és que no. Sóc tal i com es veu.
Què prefereixes: cafè o te?
Cafè.
Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria?
M’encantaria parlar amb els meus padrins.
I per últim, què desitja Vanesa Olivart?
Que les meves filles arribin on elles vulguin, que no hi hagi res que les aturi. Que siguin felices.
