JUNTS EXIGEIX AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL QUE OBLIGUI EL SUPREM A APLICAR L'AMNISTIA
El secretari general Jordi Turull defensa que la llei “va ser una victòria de l'independentisme arrencada en contra de la voluntat de molts”, però que “no resol el conflicte polític”
El secretari general Jordi Turull ha valorat en roda de premsa la decisió del Tribunal Constitucional d’avalar la llei d’amnistia aprovada ara fa més d’un any. Turull ha exigit al Constitucional que obligui el Tribunal Suprem a aplicar la llei i així “s’apliqui l’amnistia a tots els efectes”. “L’aplicació de la llei d’amnistia no és completa per culpa de la rebel·lió de molts estaments judicials, en particular el Tribunal Suprem, en contra del poder legislatiu”, ha lamentat.
Turull ha posat en valor que la llei d’amnistia és una “conquesta de l’independentisme”: “va ser una victòria arrencada en contra de la voluntat de molts. Ni PP, ni el PSOE, ni de manera molt explícita el president Illa, la volien”. “La llei d’amnistia és una esmena a la totalitat a la repressió de l’estat espanyol durant un període determinat, repressió que encara persisteix en forma de tribunals que es neguen a aplicar aquesta llei i d’infiltrats, espionatge i clavegueres de l’estat diverses”, ha assegurat.
Tot i així ha recordat que la llei “no resol el conflicte polític, ni resol cap crisi, ni gira full de res. És senzillament una esmena a la totalitat a la repressió de l’estat espanyol”. “El conflicte rau en com fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre, la voluntat de milions de catalans
que Catalunya sigui un estat independent. I això l’amnistia no ho resol”, ha reblat.
Turull: “L'aplicació de la llei d'amnistia no és completa per culpa de la rebel·lió de molts estaments judicials”
Després de quatre dies de deliberació, el TC ha avalat la llei d’amnistia amb sis vots a favor i quatre en contra, concloent que és compatible amb la Constitució i el dret europeu. Tot i desestimar el gruix del recurs del PP, accepta tres punts: incloure els contraris al procés, limitar l’àmbit fins al novembre de 2023 i obligar el Tribunal de Comptes a escoltar les acusacions populars. Els quatre magistrats conservadors, Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, han presentat vots particulars. La decisió del tribunal s’ha comunicat a través d’una nota de premsa que sintetitza els principals arguments jurídics. Ara bé, la sentència íntegra i els vots particulars que es formulin es donarà a conèixer en els pròxims dies.
OPINIÓ
Carles Puigdemont President
“Cap partit espanyol volia l'amnistia”
El Tribunal Constitucional ha decidit una cosa que sabem des de fa més d'un any, i és que la llei d'amnistia és perfectament legal. Quin és el problema? Que als jutges del Tribunal Suprem la llei no els agrada. De fet, ho han dit en nombroses ocasions i han decidit no aplicar-la. En un estat de dret, els jutges apliquen les lleis. A l'estat espanyol, els jutges no. Apliquen les lleis de la forma que a ells els agrada i boicotegen aquelles, com en el cas que ens ocupa, amb les quals estan en desacord polític. Per tant, som davant d'una altra mostra de l'estafa democràtica del règim monàrquic espanyol. És a dir, el Parlament i el Tribunal Constitucional diuen una cosa, els jutges del Tribunal Suprem fan el contrari, sabent que mai no els passa res. Però l'actitud sediciosa del Tribunal Suprem no pot desdibuixar la importància de la decisió que vam conèixer ahir, almenys en termes polítics, i per cinc raons molt clares.
La primera, la llei d'amnistia és un component necessari, però no suficient, en la fórmula per resoldre el conflicte polític que existeix entre l'estat espanyol i el poble de Catalunya des de fa molt de temps, i alhora per revertir una gran part de la repressió que es va desfermar quan les institucions i el poble de Catalunya van votar per la independència i vam decidir fer-ho de manera democràtica. L'amnistia no tanca cap crisi. En tot cas, n'obre una de profunda, que és la que representa que una llei aprovada, i ara constitucional, no sigui aplicada.
Segon motiu és que l'amnistia és una decisió política presa allà on els estats de dret prenen les decisions polítiques, que és el Parlament, i no pas els tribunals.
La tercera raó és que cap partit espanyol no la volia, tampoc l'actual president de la Generalitat, que s'hi va manifestar rotundament en contra.
Per tant, és una conquesta que l'independentisme ha arrencat a contracor d'Espanya i de tots aquells qui s'han manifestat tots aquests anys justament al costat dels ultres i radicals espanyolistes.
La quarta raó és que l'amnistia ja ha beneficiat a centenars de famílies de represaliats polítics catalans, però que encara en queden pendents, en els quals determinats sectors de la judicatura es neguen a aplicar-los a la llei. La llei ara ja és irreversible.
I finalment, cinquena raó, que el marge prevericador del Tribunal Suprem es va estrenyent. Sé que tant els hi fa, perquè saben que ningú s'atrevirà a jutjar els jutges del Tribunal Suprem que continuen obeint l'ordre del rei d'anar per a tots nosaltres. Però cada vegada que forcen les costures de l'estat de dret, l'esquerda es va fent més gran, fins al fons de fer-la insostenible, ja no només pels catalans, sinó també per ells mateixos.
Junts vol que Parlon doni explicacions per l'actuació desproporcionada dels Mossos a Montserrat
El grup parlamentari de Junts ha registrat la sol·licitud de compareixença de la consellera d’Interior, Núria Parlon, al Parlament per l’actuació desproporcionada dels Mos-
sos d’Esquadra contra manifestants independentistes aquest dilluns al Monestir de Montserrat amb motiu de la visita del rei Felip VI. El grup parlamentari vol sa-
ber per quines raons la policia catalana ha requisat banderes, ha fet detencions i ha aturat una marxa legítima.
Junts considera que l’autoinvitació de rei espanyol a Mont-
serrat, amb la connivència del Govern amb la monarquia, és una provocació i una mostra més del pla per espanyolitzar el país, i més coincidint demà amb la celebració de la Diada dels Països Catalans.
Puigdemont: “S'ha posat en risc la vida d'una persona per una falta de previsió i per prioritzar la repressió abans que qualsevol altra cosa. És així com el Govern de Catalunya vetlla per la seguretat dels seus ciutadans?”
Durant la manifestació també hi van ser presents diputats de Junts per Catalunya com Carme Renedo o Francesc de Dalmases.
Un dels manifestants va acabar sent atès pels serveis
mèdics degut a un infart. Davant d'això, el president Puigdemont ha denunciat a través d'una piulada que és “gravíssim” i que “s'ha posat en risc la vida d'una persona per una falta de previsió i per prioritzar la repressió abans que qualsevol altra cosa. És així com el Govern de Catalunya vetlla per la seguretat dels seus ciutadans?”
Al seu torn, el president del grup parlamentari, Albert Batet, ha assegurat que “al marge de la connivència del Govern amb un monarca que ve a provocar a Montserrat justament quan celebrem la Diada dels Països Catalans, la consellera Parlon ha d’explicar per quines raons la policia catalana ha requisat banderes, ha fet detencions i ha aturat una marxa legítima”.
La diputada Ennatu Domingo també ha expressat la seva indignació a les xarxes socials. “Han intentat reprimir el nostre dret a manifestar-nos. Però és evident que un rei que només pot arribar a Montserrat en helicòpter no és un rei benvingut. De rei,no en tenim ni en volem”.
El grup parlamentari demana al president Salvador Illa que retiri el decret llei per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya
El president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, i la portaveu, Mònica Sales, han enviat aquest dilluns una carta al president de la Generalitat, Salvador Illa, per demanar que retiri el decret llei 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya.
A la missiva, reclamen que el Govern treballi, durant una setmana, amb els actors implicats, especialment amb les entitats municipalistes i el primer sector, per disposar d’una nova versió que aclareixi i revisi els punts que generen incertesa respecte a la inseguretat jurídica i l’autonomia municipal. Així
mateix, volen que l’Executiu presenti, durant la primera setmana de juliol, una nova versió del decret llei per iniciar la tramitació i validació al Parlament.
De fet, Junts condiciona el seu suport parlamentari a l’aplicació d’aquestes consideracions, amb l’objectiu de prioritzar l’interès de país i amb la voluntat de no endarrerir els beneficis d’aquesta proposta legislativa, amb la validació del decret llei sense la necessitat de la seva tramitació com a projecte de llei.
A la carta enviada al president Illa, el grup parlamentari valora positivament la voluntat i l’esperit de la iniciativa legislativa en l’actual context
energètic. De fet, Junts ha defensat diverses iniciatives parlamentàries en aquesta matèria.
Ara bé, tot i els seus aspectes positius, segons Junts, el decret llei parteix com una iniciativa de Govern amb poc consens i negociació previ amb sectors claus de Catalunya, com són el municipalisme i el primer sector. Així mateix, lamenta que, com a grup parlamentari, no va poder fer aportacions ni valoracions al contingut del decret llei abans de la seva redacció i entrada en vigor amb la seva publicació el 5 de juny passat. En aquest sentit, doncs, espera que el Govern rectifiqui i actuï amb consens.
Junts imposa al Congrés una rebaixa fiscal per alleugerir la càrrega impositiva dels ciutadans
Madrenas
“Ministre, res del que ha passat aquests darrers anys amb Catalunya amb la seva policia patriòtica i les forces de seguretat de l’Estat espanyol, UCO inclosa, és normal”. Amb aquestes paraules, la diputada de Junts al Congrés, Marta Madrenas, ha denunciat aquest dimecres, en la compareixença del ministre de l’Interior, que l’Estat espanyol manté estructures de repressió política actives, amb l’ús dels cossos policials per perseguir la dissidència ideològica i, especialment, el moviment independentista català.
Madrenas ha posat en evidència que aquesta pràctica és compartida tant pel PP com pel PSOE. A més, ha alertat que “la repressió ha esdevingut estructural”. En aquest sentit, ha manifestat que “confiar en la regeneració democràtica de l’Estat és una expectativa suïcida pel meu país” i ha assenyalat que “Espanya és irreformable”.
La diputada ha subratllat que el PSOE no pot donar lliçons:
“Vostè, senyor ministre, i el seu govern, han estat incapaços de trencar amb totes aquestes estructures; és més, les han justificat, les han protegit i, el que és pitjor, les han utilitzat”. Madrenas ha remarcat que “l’Operació Catalunya, que vostè i el govern PSOE–SUMAR han sostingut, és la manifestació plausible de l’existència d’un mètode estructurat i sostingut en el temps, que utilitza recursos públics espanyols, institucions espanyoles i els poders de l’Estat espanyol per perseguir la dissidència política”. La diputada ha recordat que encara no s’ha produït la desclassificació total dels documents dels atemptats del 17-A. A més, també ha denunciat la infiltració policial en entorns íntims i familiars d’activistes independentistes: “Maniobrar amb mentides i enganys, a les vides íntimes i emocionals de les persones mai pot considerar-se una actuació policial legítima. Això, tan propi dels règims autoritaris, ho ha validat un govern del
El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la moció presentada per Junts, que inclou un conjunt de mesures fiscals per alleugerir la càrrega impositiva i millorar la vida dels ciutadans. ERC i el PSC-PSOE hi han votat en contra. Durant la seva intervenció, el portaveu adjunt de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, ha denunciat la “sagnia fiscal continuada” per part del govern espanyol. Va recordar que, des que Pedro Sánchez és president, l’Estat ha recaptat 98.000 milions d’euros més en impostos, i que només en el primer quadrimestre del 2025 ja s’han recaptat 10.000 milions més que l’any anterior. “És una vergonya que, en un context d’augment dels preus i estancament salarial, el govern hagi incrementat la pressió sobre les rendes mitjanes i tre -
balladores”, ha afirmat. Amb l’aprovació de la moció, es dona llum verda a una bateria de propostes fiscals impulsades per Junts. Entre les mesures destacades hi ha la reducció de l’IVA dels serveis funeraris del 21% al 10%. Cruset va titllar l’actual tributació de “salvatge” i va criticar que “es faci negoci en el moment de més dolor”.
També s’hi inclou una bonificació del 99% de l’impost de successions i l’exempció total en casos de relleu generacional d’empreses familiars. Cruset va defensar aquesta mesura com a essencial per “garantir la continuïtat de les empreses i protegir el fruit d’una vida de treball”.
Pel que fa als treballadors autònoms, Junts ha aconseguit que s’aprovin més deduccions fiscals: fins al 10% del
rendiment net, deduccions parcials del 50% per despeses compartides entre activitat professional i ús personal, i també per consums vinculats a l’habitatge habitual. Aquest serà considerat patrimoni protegit i inembargable, en reconeixement del seu paper en l’estabilitat econòmica.
Com a mesura central de justícia fiscal, s’inclou la modificació dels tres primers trams de l’IRPF per ajustar-los a la inflació, alleugerint la càrrega sobre les rendes mitjanes i baixes.
Amb tot plegat, Junts demostra que és possible plantejar alternatives reals a l’ofec fiscal que pateixen ciutadans i empreses, posant el govern espanyol davant l’obligació d’escollir entre mantenir la pressió fiscal o complir el mandat del Congrés.
PSOE–SUMAR.”
D’altra banda, Madrenas ha posat com a exemple la contradicció del Partit Popular, que actualment reclama protecció per a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, mentre que en el passat la va instrumentalitzar en el marc de l’Operació Kitchen. “És paradoxal que el PP presenti ara la UCO com una víctima, quan ells mateixos la van utilitzar com a eina d’obstrucció”, ha afirmat Madrenas.
La diputada ha recordat episodis clau com l’1 d’octubre, l’aplicació de l’article 155 i el discurs del rei Felip VI, a qui ha acusat de legitimar la persecució . “No ens oblidarem de res del que ha passat. Ni dels exilis, ni dels empresonaments, ni de l’espionatge. La normalitat a Catalunya és, avui, ciència-ficció”, ha conclòs.
Madrenas ha deixat clar que Junts només es deu al poble català: “No ens interpel·la Espanya, només ens interpel·la Catalunya”.
ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE
SALVADOR
COLL: “SENSE CATALÀ
NO TENIM
PAÍS NI NACIÓ. L'HEM DE DEFENSAR I PARLAR A CADA
RACÓ DELS MUNICIPIS DEL NOSTRE PAÍS”
Qui és en Salvador Coll?
Cornellenc nascut l’any 1982, vinc del món associatiu, d’aquell teixit invisible però que és arrel. Laboralment, vinc d’una empresa de comunicació audiovisual i mitjans. Sóc un català que viu el servei públic com una vocació de país, arrelada en la justícia social, la igualtat i la generositat. Crec que la política ha de ser digna, útil i valenta. Sóc aquí per sumar, per escoltar i per fer país des de la proximitat, amb coratge i convicció.
Com entomes el repte de ser president de l’AMI?
Entomo el repte de ser president de l’AMI amb la convicció que els municipis són el primer front de defensa de la nació catalana. Som els qui mantenim viva la llengua, la cultura i la identitat en el dia a dia de la gent. Des dels ajuntaments, construïm país amb proximitat, amb coratge i amb accions concretes. La sobirania comença al carrer, i el futur de Catalunya passa per uns municipis forts, compromesos i decidits a no renunciar mai a ser qui som.
Fa pocs dies et vas reunir amb el president Puigdemont. Quin ha estat el missatge principal que has volgut transmetre al president en aquesta trobada?
El vaig veure serè, amb un lideratge ferm i les idees molt clares. Ens va transmetre confiança i determinació, qualitats imprescindibles en un moment com l’actual. Crec sincerament que, si hi ha algú capaç d’afrontar les tempestes i mantenir el rumb quan el mar està agitat, aquest és el president Puigdemont. Vam parlar
a fons del moment polític que viu el país, de la greu situació que travessa la llengua catalana i de la preocupant actitud d’alguns jutges rebels que es neguen a aplicar una llei d’amnistia aprovada democràticament. Davant d’aquesta involució autoritària, el president ens va recordar que cal actuar amb determinació i unitat estratègica. Catalunya necessita lideratges clars, institucions valentes i un municipalisme compromès. El president Puigdemont continua essent una veu imprescindible per avançar cap a la llibertat nacional.
Quins objectius et proposes per el teu mandat? Els objectius del mandat comencen amb una prioritat indiscutible: la llengua. Sense català, no tenim ni país ni nació.
És la clau de volta de la nostra identitat, la transmissió de la memòria i el vehicle del futur. Cal defensar-la, parlar-la i fer-la present a cada racó dels nostres municipis. La llengua es defensa o s’extingeix. I nosaltres hem decidit defensar-la amb projectes concrets, com el “Català per a Tothom”, o coordinant l’acció de les diferents regidories de llengua catalana arreu del territori. En segon lloc, enfortir les sobiranies locals amb èxits concrets. Desplegar estratègies municipals en àmbits com l’energia, l’economia, la cultura i l’alimentació. Perquè un país fort es construeix amb pobles i ciutats autosuficients, arrelats i decidits. Volem ajuntaments que liderin la transformació des de la proximitat, amb polítiques valentes que donin
resposta a les necessitats reals de la gent. Perquè la sobirania no és només un objectiu polític: és una pràctica quotidiana que comença des del més local per projectar-se cap al més universal. Tot això ha de servir per avançar, des dels municipis, cap a l’autodeterminació i la culminació plena de la independència de la nació catalana.
Com valores la teva trajectòria al capdavant de l’alcaldia de Cornellà del Terri fins avui?
La meva trajectòria al capdavant de l’alcaldia de Cornellà del Terri l’he viscuda amb humilitat i gratitud. Ha estat un aprenentatge constant, compartit amb un equip compromès i amb una gent que estimo. Hem fet tot el possible per escoltar, estar a prop i
transformar el poble amb realisme, però també amb il·lusió. No ho hem fet tot perfecte, però sempre hem posat el bé comú per davant de tot. I el més important és que seguim treballant, amb els peus a terra i el cor al poble.
Quina cançó no et pots treure del cap?
Tot el que ens queda de Ginestà.
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?
Qualsevol poble de Itàlia.
Últim llibre que has llegit?
En l’amor i en la guerra d'Ildefonso Falcones.
Ets de mar o muntanya?
Mar, la Costa Brava. Un somni per complir?
Practicar submarinisme.
Una sèrie de televisió que recomanis?
Succession de la HBO.
Quin és el millor consell que t’han donat mai?
No oblidis mai d’on vens, perquè és el que et recordarà cap on vas.
Tens algun talent amagat?
Escric teatre musical per diferents companyies.
Què prefereixes: cafè o te?
Café.
Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria? Orson Welles.
I per últim, què desitja Salvador Coll?
Desitjo que les futures generacions heretin un país lliure, amb institucions fortes, una llengua plenament viva i una ciutadania orgullosa del que és. Un país sobirà, just i cohesionat. I si el meu pas ha servit per acostar-nos-hi una mica més, ja haurà valgut la pena.
