Un puente más solido para la universidad

Accés a la Universitat des de CICLESFORMATIUS Convalidació de crèdits des dels Cicles Formatius de Grau Superior

Un pont més sòlid per entrar a la universitat Les universitats obren més les seves portes: els estudiants que hagin cursat un Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) poden convalidar els crèdits de les assignatures que coincideixin amb la carrera universitària que s’hagin proposat cursar. Els que trien aquesta alternativa destaquen la formació obtinguda als CFGS, però consideren que ampliar els seus estudis en el camp universitari és una garantia per al creixement professional, i també per a la superació personal.

Juan Pedro Chuet Missé

“No m’ho puc creure. A la Universitat em van convalidar 38 crèdits pels meus estudis del Cicle Formatiu de Grau Superior, i això vol dir que em queden 98 crèdits per cursar. Estic a només set crèdits de l’equador de la carrera!”, diu Rafa Castillo. Després d’haver realitzat un cicle formatiu d’Administració de Sistemes, va sentir que havia de seguir capacitant-se i es va inscriure a la carrera a distància d’Enginyeria Tècnica en Informà-

A Catalunya, més d’un 11% dels estudiants que van entrar a la universitat, hi van arribar des dels cicles formatius tica de Sistemes, que ofereix la Universitat Oberta de Catalunya. I, gràcies a les convalidacions d’assignatures comunes, ja té gairebé mitja carrera aprovada.

Cada vegada són més les universitats i les facultats que permeten convalidar crèdits de matèries cursades al Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS), i això obre més les portes dels centres d’alts estudis a altres estaments educatius, i

beneficia els estudiants que volen ascendir un esglaó en l’escala de la seva educació. A Espanya, el 7,8% dels estudiants que van entrar a la universitat hi van arribar des dels cicles formatius, un índex que puja a l’11,45% en el cas de Catalunya (gairebé 10.000 estudiants per al curs 2005-2006). I en el cas d’universitats tècniques, com la Universitat Politècnica de Catalunya, representa més del 12% de la seva població universitària.

Precisament, Catalunya en un primer moment, i després el País Basc, van ser pioneres a convalidar crèdits dels CFGS. El setembre del 2002, es va implementar un pla pilot que va començar a aplicar-se a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat Rovira i Virgili. Els bons resultats van permetre expandir aquesta política a la resta d’universitats catalanes, així com a les altres comunitats autònomes. Actualment, a les universitats catalanes es reserva un 10% de les places del primer i segon cicle per a estudiants de cicles formatius.

Passos a seguir El tràmit per convalidar crèdits és relativament senzill: el titulat de CFGS ha de presentar un certificat d’estudis del seu centre, on es detallin les assignatures cursades. Aleshores la facultat ho analitza per veure quines convalidacions són possi-

bles. Al cap d’uns dies (o setmanes, depèn del ritme administratiu de cada centre), se li comunica a l’estudiant el total de crèdits aprovats.

Aquesta possibilitat és diferent a cada universitat, encara que les carreres siguin similars. Per exemple, qui hagi cursat el cicle d’Administració de Sistemes Informàtics tindrà un reconeixement de 31,5 crèdits a l’Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes a la Universitat de Barcelona; però a la UPC es reconeixeran fins a 61,5 crèdits de la mateixa

A Catalunya hi ha 60 cicles formatius que tenen correspondències amb 44 titulacions universitàries. Per aquest any, la Generalitat contempla afegir-ne 36 més carrera. Un altre cas: l’exestudiant de Comerç Internacional d’un cicle formatiu i que vulgui estudiar Ciències Empresarials tindrà un aval de 21 crèdits a la Pompeu Fabra, de 45 a la Ramon Llull i de fins a 50,5 a la UOC. De forma global, aquesta possibilitat permet avançar fins a un 20% i un 25% del primer cicle; i en alguns casos, es pot arribar a reconèixer fins a un 40% del total de la carrera. A més, com que es convaliden crèdits i no mòduls, és possible ferho tant amb assignatures de primer com de segon any dels estudis universitaris. De totes maneres, cada any les universitats revisen els seus plans d’estudi i poden modificar l’índex de crèdits i la quantitat d’assignatures que es poden convalidar, segons explica Antoni Fores, de l’Àrea Acadèmica de la Universitat de Barcelona. A Catalunya hi ha 60 cicles formatius que tenen correspondències amb 44 titulacions universitàries, i per a aquest any, la Generalitat contempla afegir 36 noves correspondències més.

Ingressar a la universitat des d’un CFGS no impedeix la possibilitat de demanar beques d’estudis, ni de cursar un any d’Erasmus o d’un altre programa d’intercanvi estudiantil quan la carrera estigui més avançada. No obstant això, l’estudiant ha de tenir en compte que aquesta possibilitat s’atorga als que hagin estudiat als CFGS, i no en el segon ni-

medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Dtora. Editorial: Patricia Coll. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Operacions: Mònica Rodríguez. Rble.

RRHH/Qualitat: Anna Martí. Rble. Màrqueting: Jana Robles. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Art: Hèctor Benedito. Dtor. Corporatiu: Xavier Casares. Dtor. Expansió: Carles Farrerons. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.

Dtor. Relacions Institucionals: Francesc Pedrol. Rble. Sistemes: José Antonio Pons.

CICLESFORMATIUS

Cicles formatius: Editor: Joan Pons. Directora editorial: Patricia Coll. Redacció: Àgata Serra, Meritxell Sort, Mònica Villanueva. Rble. Disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Alicia Pons. Col·laboradors: Juan Pedro Chuet Missé, Laura Gamundí. Fotografia: Diego Calderón.

Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 - fax. 93.280.00.02 - medigrup@medigrup.com / Av. General Perón, 22, 4º D. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23. - www.medigrup.com

Depósito legal 219T219-95

Accès a la Universitat des de vell de Formació Professional. També cal ser precisos en saber en quines assignatures es permet aquesta convalidació i en quines no. Cada centre universitari té, en la seva pàgina web, quadres que expliquen la correlació entre crèdits; però a nivell global es pot obtenir aquesta informació des de la web de la Generalitat a http://www10.gencat.net/dursi/.

Raons de l’expansió universitària Per quina raó es va permetre obrir el camp de l’ingrés universitari als CFGS? Fins fa uns anys, els uns i els altres anaven per carrils separats. Però, des de l’última dècada, s’assisteix a dos fenòmens: d’una banda el descens del nombre de les matrícules universitàries mentre pugen les dels cicles formatius; i, per l’altra, la vigència del prestigi universitari com a esglaó per al creixement personal i professional.

periors, i molts joves han comprovat que passar per les seves aules ja era una garantia per obtenir un treball. Segons una enquesta de la Generalitat, el 71% dels alumnes de Formació Professional i dels CFGS ja tenien feina al finalitzar els seus estudis.

no només ho fan amb la perspectiva d’un millor salari. “Jo vaig entrar a la universitat per ampliar el meu currículum, i poder tenir accés a màsters i postgraus, a més d’adquirir millors bases teòriques. Als cicles t’ensenyen a usar eines, mentre que la universitat t’ensenya a pensar”, detalla Jo-

No obstant això, al mercat laboral els rols s’inverteixen: els titulats en cicles formatius segueixen cobrant menys que els seus companys universitaris. Mentre que els primers accedeixen a un salari mínim que ronda als sis mil euros anuals, en el cas dels llicenciats puja als nou mil euros l’any.

“Vaig entrar a la universitat per adquirir bases teòriques més sòlides i per tenir accés a màsters i postgraus. Els cicles t’ensenyen a usar eines i la universitat t’ensenya a pensar”

A més, hi ha algunes branques professionals que ja evidencien un marcat dèficit entre l’oferta laboral i la demanda de mà d’obra. Per exemple, segons la Fundació CIREM (Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània), l’oferta educativa d’Electricitat i Electrònica supera en 9 punts la demanda de mà d’obra. En el cas de les Indústries Alimentàries, hi ha una diferència de 10,6 punts; i en Informàtica, de 8,7 punts. En aquest sentit, no és estrany pensar que una capacitació més precisa a la universitat atorgarà millors garanties d’aconseguir una feina.

Durant l’últim curs 2006-2007, les matrícules universitàries han estat un 8% inferiors que fa deu anys. Mentre que en els CFGS, Per què fer el pas? la matrícula ha pujat un 290% Més concretament, durant l’últim curs 20062007 la població universitària espanyola va ser de 1.443.396 estudiants, un 8% menys que una dècada enrere; mentre que als CFGS, la matrícula va pujar un 290% en el mateix període, segons xifres del Ministeri d’Educació i Ciència.

La causa principal de la caiguda en la matrícula universitària és el descens demogràfic que es va experimentar a la segona meitat de la dècada del 80, ja que els nous alumnes han nascut entre 1986 i 1987. No obstant això, s’espera que aquest índex remunti durant els pròxims anys amb l’arribada de més estudiants estrangers.

De tota manera, el creixement paral·lel dels CFGS i la Formació Professional (FP) obeeix també a una revaloració de la seva oferta acadèmica. Per a Antoni Fores, de la UB, aquesta possibilitat que se’ls brinda als estudiants dels cicles “dóna un valor afegit a una formació superior que abans era titllada gairebé de segona, i que mai hauria d’haver estat així. Aquest és un missatge que per sort ha anat canviant”.

Amb gairebé 140 titulacions, el CFGS i la FP han deixat de ser les germanes pobres dels estudis su-

CICLESFORMATIUS

A banda de l’aspecte econòmic, la universitat segueix conservant la seva aureola de prestigi. Els estudiants que arriben a les facultats des dels CFGS

sé Manuel Martorana, que, amb un títol de Tècnic Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques, va ingressar a la UOC per estudiar com a Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió, i gràcies al sistema de convalidacions, va poder avançar un semestre els seus estudis. És la mateixa filosofia que va impulsar a Helga Cervera, de Barcelona. Després d’haver-se format com a Tècnica Superior en Imatge per al Diagnòstic (o sigui, radiologia), sentia que la seva destinació passava per altres àmbits: “M’agradava el treball, estava fent pràctiques a l’Hospital del Mar, però no em veia als 40 anys treballant així. Vaig voler millorar a nivell personal i professional, i vaig entrar a la carrera d’Educació Social a la Ramon Llull, i en

Accés a la Universitat des de CICLESFORMATIUS

acabar, vaig decidir inscriure’m a Psicologia a la UOC. Ho tenia molt clar”.

I és clar, el desig d’ascendir professionalment sempre està latent. Així ho va sentir José María Valero, de Madrid. Va finalitzar el curs de Realització i Plans d’Obra, i va començar a estudiar Arquitectura Tècnica a la Politècnica de Madrid. Només va poder convalidar l’assignatura de topografia, però segueix endavant: “Vaig comprovar que amb un CFGS et pots guanyar la vida honradament, però amb una carrera universitària pots aspirar a molt més: mai tindràs, per exemple, un cap que et digui el que has de fer, sinó que tu ets qui decideix”, explica.

Nivell de preparació: CFGS versus Batxillerat Ara bé, l’estudiant dels CFGS arriba més preparat que els seus companys de batxillerat? Això és relatiu. En tot cas, el punt fort el tenen a les assignatures pràctiques, on els cicles formatius posen l’accent. Però en les teòriques, senten que els falta camí per recórrer. “Portar dos o més anys sense estudiar matemàtiques ho pots acabar pagant car”, diu José Manuel Martorana. “La universitat, en tot cas les facultats tècniques, estan pensades per aprendre molt de matemàtiques i física, i no tant en saber programar. Per tant, la dificultat del primer any, que és on la majoria fracassen, radica

en les assignatures més teòriques”, afegeix. Una mica semblant és el que li va passar a Jofre Sáez, que va estudiar Realització Audiovisual en un institut de Barcelona, i després va entrar a la carrera de Periodisme a la UAB. “En els aspectes tècnics em veia més ben preparat que els meus com-

panys; sabia com funcionava una càmera, com era el tema dels balanços en blanc; però sentia que em faltava el marc teòric, per això vaig prendre’m la carrera com un element complementari al que havia estudiat abans”. D’una manera o altra, haver passat pel cicle formatiu els va servir per estar més preparats pels desafiaments de la vida universitària. Així ho va experimentar José María Valero: “És com si en els CFGS hagués fet un cop d’ull ràpid a tota la carrera d’Arquitectura, com si ja sabés què és el que m’espera després d’acabar la universitat”.

Vinculant universitat i cicles formatius, tots dos hi surten guanyant. La universitat aconsegueix que s’hi matriculin més estudiants i els cicles es converteixen en un pont més sòlid Aquesta vinculació entre universitat i els cicles formatius serveix per enderrocar les barreres entre ambdues alternatives. La universitat guanya perquè aconsegueix que s’hi matriculin més estudiants; també hi guanyen els cicles formatius, perquè es converteixen en un nou pont (i més sòlid) per entrar a les facultats, però, sobretot, hi guanyen els estudiants, perquè s’expandeixen les seves possibilitats de progrés i els seus horitzons laborals.