2ª quinzena desembre 2018 núm. 7
“És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vistes de la qual cosa tothom opina” (Josep Pla, escriptor i periodista)
Les exhumacions en els pous de Son Lluís, sense resultat
aquests homes. «Una tarda els van portar a tirar dins del pou de Son Lluís. Un d'ells va arribar mort al fons; un altre va morir després d'una llarga agonia; el tercer va poder gaudir d'una breu esperança. Una persona, que va sentir els seus gemecs, es va acostar al pou i li va assegurar que anava a buscar una corda. Encara que mai va arribar aquesta corda. Va haver de morir amb la mirada posada en la minvada llum que es colava per la boca del pou». Des de sempre, en veu baixa, s'ha conegut l'existència d'aquesta història al voltant del pou de Son Lluís. Els tres porrerencs, Mateu Retat, Miquel Pa i Jaume Picarola van acabar els seus dies, per pertànyer a Esquerra Republicana, al voltant dels 40 anys. Ara els seus descendents, informats de la recerca que realitzen els arqueòlegs d'Aranzadi en la possessió de Son Lluís esperen poder trobar les seves restes. (Article de J. Socies a “Última Hora”)
L'1 de maig de 1935, al santuari de Monti-sion, un grup de 'porrerencs' va celebrar la Festa del Treballador. Entre ells, dos assassinats a Son Lluís: Miquel Julià 'Pa', segon per la dreta a la primera fila, i Jaume Julià 'Picarola', a la fila central a la dreta. Al costat de les fosses ubicades en cementiris o en els seus voltants, també hi ha coneixement de l'existència de pous que van servir per llançar, vius o morts, a alguns dels republicans assassinats durant la repressió viscuda a Mallorca durant la Guerra Civil. Un d'aquests pous es troba a la finca de Son Lluís, a Porreres. I és allà on, des de fa un mes i cada cap de setmana, un equip d'arqueòlegs de la societat Aranzadi descendeix per intentar trobar les restes de Jaume Julià Mesquida (Picarola); Mateu Moll García (Retat) i Miquel Julià Nicolau (Pa). Fins al moment s'han inspeccionat quatre dels cinc pous existents a la finca de Son Lluís, però en cap d'ells s'ha trobat constància de l'existència de restes humanes. El que sí s'ha trobat són restes d'animals morts, llançats en alguns dels pous ja en desús. En aquesta finca situada a mig camí entre Porreres i Llucmajor, lluny dels dos nuclis urbans també es coneix l'existència d'un avenc. És per això que en els propers dies també s'estudiarà la possibilitat d'analitzar aquesta cavitat natural. Llorenç Capellà escriu, al Diccionari Vermell, sobre
Es posarà una pedra Stolpersteine per a la memòria El dissabte dia 15 de desembre el Consell de Mallorca instal·larà a Porreres una de les 19 pedres memorial, en record a les víctimes del franquisme. Els municipis d’Alaró, Algaida, Búger, Consell, Costitx, Esporles, Inca, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri, Palma, Pollença, Porreres i Sant Llorenç des Cardassar tendran aquests senzills monuments en commemoració dels divuit batles afusellats i un president de la Diputació republicana. Aquestes pedres memorial, anomenades Stolpersteine, formen part d'un projecte que l'artista alemany Gunter Demnig va iniciar a la ciutat de Colònia. Fins ara, només hi ha Stolpersteine en commemoració de les víctimes de l'holocaust, de manera que aquestes seran les primeres en record de les víctimes del franquisme. Després de molt de temps l’Associació Memòria de Mallorca ha aconseguit que l’autor, Gunter Demnig, ampliï el projecte per la causa memorial a les persones afusellades i víctimes del franquisme. Aquesta instal·lació "suposa un pas importantíssim per al moviment memorialista tant en l’àmbit local com internacional que consolida per primera vegada a Europa el reconeixement dels fets històrics de col·laboració de Franco a la Guerra Mundial al costat del feixisme i les intervencions de Hitler a la Guerra Civil espanyola al costat dels colpistes". La pedra recorda a Climent Garau Joan, (Marió), batle republicà de Porreres.