juliol 2022 2ª quinzena núm. 89 «Els savis discuteixen els problemes i els necis els decideixen» (Anacarsis, filòsof i polític) .
Maria Barceló i Crespí serà la primera Filla Il·lustre
El Govern identifica una nova víctima de la fossa de Porreres
La doctora i catedràtica d'Història Medieval a la Universitat de les Illes Balears (UIB), Maria Barceló i Crespí (Porreres, 1951), es convertirà en la primera Filla Il·lustre de la vila de Porreres, en un ple que tendrà lloc el proper dijous, 28 de juliol, a les 19.30 h. L'expedient per a aquest nomenament ha estat instruït per Maria Antònia Nicolau i fou aprovat el passat 7 de juliol per la Comissió Especial creada per a atorgar el màxim distintiu que preveu el Reglament d'Honors i Distincions del municipi. A l'expedient, la instructora destaca precisament el fet que «a la galeria de fills il·lustre hi mancava la presència femenina» i, a partir d'aquest nomenament, «la sala de plens tendrà una dona Filla Il·lustre, nomenada en vida, un fet molt poc habitual dissortadament i que cal ressaltar amb vehemència, atès que el reconeixement el podrà gaudir i celebrar, perquè els homenatges i ponderacions són més apreciats i valorats en vida. També així es refarà un deute que marca sovint el desequilibri a favor dels homes a la majoria de pobles i ciutats». La batlessa, Xisca Mora, destaca que Maria Barceló «mereix rebre aquest homenatge per l'estima que té cap al poble, mostrant sempre ser una bona porrerenca dedicada a l'estudi i difusió cultural, acadèmica i científica». Posteriorment al nomenament oficial, es durà a terme un acte institucional de reconeixement a Maria Barceló i Crespí com a Filla Il·lustre de Porreres que tendrà lloc el proper 16 d'agost en el marc de les festes de Sant Roc. .
Imatge de Jaume Ordinas Arrom .
| Europa Press | Balears ja ha identificat les restes de 40 víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. L'última identificació correspon a Jaume Ordinas Arrom, més conegut com a Fonoi . Era sabater natural d'Alaró i afiliat a la societat instructiva l'Aurora. Va ser detingut l'agost del 1936 i empresonat a Can Mir. Va ser assassinat a la Creu de Porreres el 15 de gener de 1937 amb tan sols 18 anys. Les seves restes varen ser localitzades a la fossa número 11 del cementeri porrerenc en el marc de l'exhumació realitzada el febrer de l'any passat al segon pla de fosses. Segons l'informe d'identificació biològica realitzat pel laboratori BIOMIC de la Universitat del País Basc, la identificació s'ha dut a terme mitjançant anàlisis genètiques d'una mostra òssia de les restes que ha estat comparada amb una mostra d'ADN d'un familiar directe . Així, de les 40 identificacions, 20 corresponen a les restes exhumades a Porreres. I és que a les diferents campanyes d'excavació i exhumació impulsades pel Govern al cementeri porrerenc s'han recuperat 114 víctimes (49 a la campanya del 2016 i 65 el 2021). 14 víctimes varen ser retornades a les seves famílies a partir dels treballs realitzats el 2016 promoguts per l'associació Memòria de Mallorca, mentre que la segona intervenció executada l'any passat suma, de moment, sis identificacions. En total a les illes s'han recuperat les restes de 220 persones assassinades durant la Guerra Civil i el franquisme. D'aquestes, 40 ja han estat identificades i 35 retornades a les famílies.
Jaume Ordinas Arrom només tenia 18 anys, sabater, era d'Alaró, i morí assassinat a La Creu
Antoni Garí Ferrer serà el pregoner Inaugurat el nou parc de calistènia de les festes de Sant Roc al camp municipal d'esports
.
Antoni Garí Ferrer, de Can Gurió, empresari, serà el pregoner de les Festes de Sant Roc 2022. Segona generació d'una família dedicada al sector industrial de Porreres. Fill d'empresari, regenta l'empresa porrerenca PORAXA i la vicepresidència de l'Associació d'Indústries Fabricants de Materials de Construcció de Balears. És enginyer tècnic industrial i un apassionat per la innovació, l'estratègia i el medi ambient. Membre fundador de l'associació sense ànim de lucre "Na Marga Somriu". .
Manacor, Porreres i sa Pobla, el valor de l'entorn rural Premsa Ibèrica convoca aquest certamen per impulsar els pobles i el seu entorn. Els Premis Poble de l'Any es troben en fase de votació popular per a cadascuna de les tres categories a les quals s'han presentat diverses localitats mallorquines. Les votacions per triar el millor poble estan obertes fins al 18 de juliol. Els candidats de la categoria agrícola són Manacor, Porreres i sa Pobla. Tres municipis en què el sector primari té un gran pes. La importància del camp mallorquí transcendeix el benefici monetari que pugui generar. A més de ser una activitat econòmica, i com a tal important en el desenvolupament de l'illa, agricultura i ramaderia garanteixen el manteniment i la cura del camp, la permanència d'oficis, la diversificació econòmica i el llegat cultural que el sustenta. A la cultural han resultat finalistes Alcúdia, Capdepera i Manacor; i en la categoria marítima, Alcúdia, Calvià i Llucmajor. El proper 21 de juliol es coneixerà els guanyadors en el transcurs d'una gala de lliurament que se celebrarà al Club Diario de Mallorca a les 19:00 hores. El passat agrícola de Porreres queda palès en el seu paisatge que encara alberga una vintena de molins de vent. El poble, avui, també està fortament lligat a l'agricultura, sent l'albercoc el producte porrerenc per excel·lència. Al juny de 2013 es va celebrar la primera fira dedicada a aquest producte on els visitants poden adquirir no només la fruita sinó també molts altres productes elaborats a base d'albercoc. Al municipi també es desenvolupen altres cultius com la vinya, l'ametlla, els cereals i altres fruiters. D'altra banda, Porreres compta amb una indústria de transformació alimentària, lligada per això al sector primari. Premsa Ibèrica, editora del DM, ha convocat aquest certamen per impulsar els pobles i el seu entorn.
Els aficionats de calistènia de Porreres s'han reunit per entrenar conjuntament amb la demostració d'Spartans Academy Mallorca i inaugurar la nova instal·lació situada al Camp Municipal d'Esports. La batlessa, Xisca Mora, i el regidor d'Esports, Toni Sastre, han assistit a la inauguració que ha congregat a una trentena de persones. La batlessa ha agraït l'assistència a tots els esportistes i els ha donat les gràcies per totes les recomanacions i consells a l'hora d'impulsar aquesta nova infraestructura esportiva al municipi. Així mateix, el regidor d'Esports ha assenyalat que "aquesta nova instal·lació promou i fomenta els hàbits de vida saludable en totes les franges d'edat i capacitats físiques mitjançant el pes corporal". Amb aquesta instal·lació, l'Ajuntament, vol facilitar la realització de l'activitat física sense cap cost per als usuaris, a través del parc de calistènia obert als joves i a la població en general. .
Línia directa: 627477628 · 656407793 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 15-7-2022.
23 d'agost de 1970 · Fa 52 anys
.
De quan les festes de Sant Roc eren dia 26 Potser ja ningú recorda aquests dos personatges , que eren els dos caparrots que ilustraven i obrien antigament el programa de les festes de Sant Roc. Unes festes que tenien l'acte central dia 26 i que coincidien amb les verbenes de Felanitx. Aquest fou, segurament, el motiu principal del canvi. Les del 1970, fa 52 anys, degueren ser una de les darreres que es celebraren en aquella data. Possiblement les del 1971 foren les últimes. Les organitzava exclussivament l'Ajuntament, amb molt poques col·laboracions. El 1970 el batle ja era Josep Roig Salleras, en la seva primera època al front del consistori predemocràtic. Aquell any foren els dies 23, 25, 26, 29 i 30 d'agost, segons el programa publicat al diari “Baleares”. El programa separava l'acte religiós dels actes populars: dia 26, festa local, a les 11.30, hi havia la missa solemne i el panegíric a càrrec de don Pere Xamena, amb assistència de les autoritats. Les festes populars començaven el diumenge, dia 23, a les 16 hores amb un partit de futbol juvenil entre els equips del Porreres i el Sant Joan, disputant-se un magnific trofeu i a les 17.30 amb un interessant partit de futbol entre el C. F. Porreres contra C. D. Colònia, disputant-se un valuós trofeu cedit pel Magnific Ajuntament. El dimarts, dia 25, a les 14 hores, amollada de coets
anunciant el començament de les festes i a les 16 grans corregudes pedestres per a nins en diferents categories (Inscripció lliure) amb importants premis i solta de focs japonesos. A les 19 hores començava el cercaviles amb les sortides dels capgrossos i a les 19.30 concert per la banda la
Filharmònica Porrerenca enmig de la plaça. A les 21 hores, Inauguració i de l'exposició de pintura d'artistes locals amb importants premis. El dia 25 a la nit, a les 23 hores hi hagué un gran festival de balls folklòrics per l'Agrupació Aires de Muntanya de Selva. I a les 24 el monumental castell de focs artificials en la plaça de l'Església, pel “renombrado” pirotècnic Frontera de Pòrtol. La jornada acabava a les 24, amb una grandiosa Revetlla a la plaça del Mercat -així anomenava antigament l'actual aparcament de la plaça de Toros- amenitzada pels conjunts Mara and Spiders, conjunt sevillà nouvingut a Mallorca alternant amb Tiempo Nuevo. El dimecres, dia 26, festa local, a les 12, tornaren amollar focs japonesos. A les 15 hores, grans carreres pedestres (Inscripció lliure) amb Importants premis i a les 17 gran partit de futbol -tot era gran en aquells programes- entre el C.F. Porreres contra el C. I. D. E, disputant-se un trofeu cedit pel Magnífic Ajuntament. A les 20 gran concert per Ia banda de música la Filharmònl ca Porrerenca, i a les 22-hores gran revetlla. gratis a la plaça d'Espanya amenitzada pels conjunts Els Belaks i Els Quijotes. Els Belaks era un conjunt basc, de Bilbao. que venia a fer la temporada de discoteca a Mallorca. El dissabte, dia 29, a les 22 gran revetlla a la plaça del Mercat amenitzada pels conjunts Equipo 55 i Los Pontens. El diumenge, dia 30, les festes finalment acabaven a les 16 hores amb tir al plat al Pou d'Amunt (Programes apart). El diari explicava que “ aquests són els festejos que el dia de Sant Magí a vuit dies vista de la festa dedicada a Sant Roc varen ser anunciades al vecindari”. Aquell any a Felanitx a les famoses verbenes havien d'actuar Miguel Rios, Fórmula V, Rita Pavone i Los Canarios, entre d'altres. La comparació amb Felanitx no admetia dubtes.
Anuncis publicats el 22 d'agost de 1970 al diari “Baleares” Joan Barceló
Gaspar Riera respira a Porreres (i II) Jaume Pla Forteza | Diari de Balears (resum) Som al Museu d'Art Modern de Porreres, on Miquel Àngel Riera Ximenis, fill del prolífic pintor que titula la segona part d'aquest article, ens ofereix una visita guiada amb motiu de la inauguració al poble, d'una petita però fonamental mostra de l'obra pictòrica de Gaspar Riera Moragues, amb motiu del centenari del seu naixement. Aquesta mostra inaugura una modalitat expositiva itinerant que, d’una manera sectorial, s’aturarà per alguns pobles de l'illa, i dona continuïtat a la que dia nou de juny inaugurà els actes del centenari. L’amfitrió no sembla nerviós, això sí, una mica atabalat polint els darrers detalls. Són passades les vuit i un home emocionat —Miquel Àngel— comença a transmetre patrimoni immaterial disfressat d'amor, hospitalitat i coneixement. Explica: «Aquesta primera exposició itinerant explora l’obra inèdita d'un Gaspar Riera jove i inquiet. Els quadres pintats a l'etapa dels anys seixanta rompen amb l'estructura que hi havia de l'art aquella època. S'atreveix a plasmar el paisatge mallorquí tal com és: viu i ple de color. S'enamora del Pla i ho deixa ben reflectit a la seva pintura». El comentari es il·lustrat per dos quadres: el darrer de l'etapa paisatgista a l'ús i el primer del denominat «paisatgisme insòlit». Els podem contemplar a la sala petita del museu. La configuració hi resulta eclèctica, orientativa de les diferents etapes, que explica als visitants l’esdevenir artístic abans de començar el recorregut temporal. Em fa gràcia, pensar les vegades que he fet el camí d’Orient, passant devora Solleric, per anar a Cúber, Aumadrà o als Tossals, sense saber —fins ara— que aquell paisatge havia servit a l'artista per tancar la segona etapa creativa. El teniu a la imatge que il·lustra aquest article.
Trescant per les altres dues sales grans del museu en veiem l’evolució centrada a les exposicions dels anys 1966 i 1968, fa prop de cinquanta i cinc anys, quasi res. La primera exhibida a la galeria Grifé&Escoda de Palma, conté un conjunt sense emmarcar. La segona, del 68, exhibeix una mostra dels quadres emmarcats de l'exposició del Cercle de Belles Arts. Ambdues composicions són representatives del nucli d'innovació que va suposar Riera. El fill, assenyala les pintures i descriu les etapes de Gaspar Riera. La transició és notòria i entenc l'explicació de les etapes principals: aprenentatge; paisatgisme a l'ús; paisatgisme insòlit i classicisme naïf, amb la seva
interpretació del camp mallorquí com a veritable protagonista. El ciceró no aconsegueix localitzar totes les obres i el regidor de Cultura de Porreres li demana: si Gaspar Riera apuntava les localitzacions. La resposta va ser que són pare era un poc desordenat en aquest aspecte. Solia escriure les ubicacions als rodets fotogràfics, però, en revelar-los, apareixien indrets que no podia relacionar amb el rètol. Per tant, el que fa ara, amb la devoció documentalitzada de Laia Riera Bergas, néta del polièdric autor, es identificar els escenaris que pot. Dotze mil fotografies són moltes. Espera que en qualque moment la Universitat de les Illes Balears s'adoni de la seva existència i promogui una investigació i divulgació exhaustives, ja sigui directament o mitjançant qualque tesi doctoral o de grau. De moment espera... Em va agradar molt el paisatgisme insòlit. Entre el que veig i el que llegesc de la descripció de Miquel Àngel, trob que presenta una certa abstracció, que potser per la simplicitat, sigui la visió íntima de Gaspar Riera. El classicisme naïf, —pareix que és el més comercial i conegut— em va parèixer molt perfeccionat i també em va entusiasmar. Al seu dia, ja vaig reconèixer la meva ignorància, però no vull estar de dir que el que més em va agradar de l’experiència va ser el component humà. M’emocionà sentir aquell «infant» alenar devoció quan explicava que els monotips —vidres ennegrits i dibuixats amb els dits— eren premsats pel pes dels llibres sobre el seu escriptori quan tenia tretze anys: eren bons de fer, barats i es venien bé, deia. Aquell home gran tornava a la seva infantesa. Contà que, ajudava a son pare a fer les vases dibuixant línies que ara ens assenyalava. El moment anticapitalista arribà quan va dir que la col·lecció que té, ho és perquè els quadres no es venien i a la llar familiar n’hi havia per tot, fins i tot les bigues estaven carregades de quadres penjats als claus ganxos com a «sobrassades». En valorareu la qualitat artística en anar a contemplar aquest patrimoni, delícia que ús recoman. Jo no sé transmetre millor l'emoció, però n'hi havia i molta. Aquell home era feliç, no es cansava de parlar, de donar les gràcies. I jo, a la vegada que aprenia, gaudia d'escoltar-ho. Continuà relatant: Gaspar Riera no tenia cotxe, anava en tren o amb el correu. Cada diumenge recorria camins i caminois carregat amb la maleta de pintor i l'estimada Voitglander farcida amb rodets de 35 mm en blanc i negre. Pareix que tenia també un punt d'ironia. A una preciosa foto —revelada com totes les altres a la desapareguda Casa Vila del carrer de Jaume III— amb Estellencs al fons, pinta el Pla de Mallorca. Al catàleg de l'exposició del centenari el primogènit va escriure: «El pintor segueix essent un treballador cultural, ja que és ell mateix qui s'encarrega de l'elaboració dels marcs dels quadres, la confecció, impressió i distribució dels catàlegs, i, quan ven un quadre, de portar-lo ell mateix a la casa del comprador». Visitar el Museu s'ho paga; és un espai molt acollidor, ocupa l'antic edifici de l'hospital. Abans d'entrar-hi podeu contemplar murals pintats als voltants, alguns dels quals està relacionat amb la Nit de Tast / Nit d'Art que organitzen cada any al poble. Pareix que, de les itinerants, aquesta mostra serà la més completa. L'exposició de Riera ocupa el primer pis. La podeu visitar de franc i també ho són les visites guiades dels dissabtes a les vuit de l’horabaixa.
q Es classifiquen i restauren les pertinences de represaliats pel franquisme trobats a les fosses de Porreres i Son Coletes de represaliats durant la Guerra Civil per saber més sobre les víctimes i tornar-los als seus familiars. Objectes que tenen veu i memòria, escriu Bernat Arzayus de DM, on explica la feina que fa l'equip d'arqueòlegs que restaura els objectes, dins el Tercer Pla de Fosses del Govern balear. q El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha presentat el IV Pla de Fosas, que té com a objectiu intervenir a les últimes fosses de la Guerra Civil que queden i on és «viable» trobar víctimes de la repressió franquista. Fins ara, s'han pogut recuperar les restes d'un mínim de 220 persones, de les quals ja se n'han identificat 40. L'última va ser el jove alaroner de 18 anys Jaume Ordinas Arrom, assassinat a principis del 1937 a Porreres. El nou Pla, segons ha dit, és el més ambiciós dels impulsats fins avui i té un pressupost de més d'1,3 milions d'euros. q La política a Espanya fa molta pudor de clavaguera i al carrer Sala també en senten. Per unes obres que no acaben mai. Pols, enderrocs, trànsit tallat... Si les eleccions municipals fossin avui hi hauria moltes sorpreses devers la casa de la Vila. L’economia i les eleccions seran protagonistes del curs vinent. q Unió de Pagesos cerca treballadors agrícoles per fer feina a la zona de Porreres i a d'altres comarques mallorquines i pareix que no en troba.
Contacta amb nosaltres Si teniu una queixa o voleu fer una pregunta que no s'hagi contestat envieu un correu electrònic al nostre editor: binerbo1@gmail.com o enviau-nos un missatge al telèfon 627477628, obert les 24 hores del dia.
.
Un 'capfic' solidari pels malalts d'esclerosi múltiple .
Es va celebrar el passat dia 10 a Porreres en forma de bany solidari a la piscina municipal. Mulla't, una campanya de sensibilització de l'Associació Balear d'Esclerosi Múltiple a platges i piscines de 37 municipis de Mallorca, una iniciativa que complia 27 edicions i que vol visibilitzar aquesta malaltia incurable i les conseqüències que té per als que la pateixen. La presidenta i usuària d'ABDEM, Isabel Gayá, va relatar les greus conseqüències que la pandèmia ha tingut en els malalts d'esclerosi múltiple, en interrompre's tant el transport sanitari com els tractaments rehabilitadors. Gayá va reclamar que el sistema sanitari pugui oferir la rehabilitació a malalts en un nivell menys avançat.
La cocaïna, per la finestreta del cotxe .
La Guàrdia Civil ha informat de la detenció d'un home per tràfic de drogues durant un dispositiu de vigilància a la via pública realitzat a la carretera Campos-Porreres. Segons ha detallat en un comunicat, l'institut armat va dur a terme diferents operatius a la localitat de Campos i Cala d'Or amb l'objectiu de prevenir i perseguir el tràfic de drogues, així com el consum d'aquestes substàncies estupefaents a la via pública. Així, en un d'ells, concretament a la carretera de CamposPorreres, es va observar que un vehicle s'aturava metres abans del control, feia una maniobra evasiva, posant en perill la seguretat dels conductors, i llançant per la finestra del copilot diversos objectes. Immediatament, els agents van iniciar un seguiment del cotxe, el van interceptar i procediren a la identificació del conductor i al registre del vehicle. A més, inspeccionada la zona on es van produir els fets, es trobaren dos pots cilíndrics, que contenien 85 dosis de cocaïna preparades per a la venda. A més, s'han intervingut 285 euros fraccionats en bitllets de divers valor trobats a l'interior del vehicle. Per això es va procedir a la detenció i posada a disposició judicial del conductor, d'origen marroquí i 18 anys, com a presumpte autor d'un delicte contra la salut pública (tràfic de drogues), així com la proposta per a sanció per les infraccions comeses contra el Reglament de circulació.
Deia el “Porreres” ... Fa 3 anys. Núm. 20 – juliol 2019. Queixes veïnals per les obres al camí de Son Dagueta. El
camí de Son Dagueta, un dels camins històrics de Porreres, està essent objecte d'unes obres poc respectuoses, a base de camions i pales excavadores, que han estat objecte de les queixes d'alguns veïns per l'ús de maquinària absolutament inapropiada i per una amplada tan reduïda entre vorera i vorera, esbaldregant moltes pedres de les parets. Les festes locals del 2020 seran Sant Antoni i Sant Joan.
Dos sants que el 2019 gairebé s'han celebrat a Porreres. El darrer, Sant Joan no hi hagué res commemorant l'antic patró, han estat declarats com a festes locals del 2020, els dies 17 de gener, divendres i 24 de juny, dimecres. Nova fase d'excavació al poblat del Pou Celat. S'han donat per concloses, de moment, les tasques de camp que s'iniciaren el passat 17 de juny al poblat talaiòtic del Pou Celat i que han estat dirigides pels arqueòlegs Noelia Munar i Jaume Servera.
El “Porreres” desitja un bon estiu a tots els seus lectors. Tornarem per Sant Roc