Pau Llaneras guanya l'etapa final de la primera volta ciclista a Toledo Imperial
Tres concerts de djs foren, sense cap dubte, excessius per a unes festes amb pocs actes autènticament populars. L'any que ve serà any electoral i els grups polítics s'hauran d'esforçar amb les seves propostes, si volen oferir novetats i recuperació popular. Les entitats ho han tornat a demostrar.
El corredor porrerenc Pau Llaneras, de l'equip Arabay Cycling Friendly Balears ha aconseguit la tercera etapa final de la I Volta a Toledo Imperial de la categoria elit i sub-23 que a la general s'emportà el barceloní Marcel Camprubí (de l'EOLO Kometa), després d'un final emocionant, disputada el passat diumenge dia 7. A la tercera etapa va tornar a triomfar l'escapada destronant l'anterior líder Hervás per arribar amb avantatge a la meta d'Escalona i assaltar el lideratge final de la ronda.
Redacció /Des d'agost del 2019 els més petits de Porreres no podien córrer davant dels capgrossos. A partir del dimarts dia 9 la festa va tornar a esclatar al poble. El Sant Roc més esperat va començar amb la col·locació de la bandera al campanar. Capgrossos, dimonis, la banda Filharmònica i les autoritats locals donaven el sus a Sant Roc 2022. Tot seguit varen obrir les portes els diferents espais expositius. El Museu de Porreres acollia l'exposició sobre el centenari de GasparRiera. I a la segona planta l'obra de Mariana Sarraute. El museu sempre és una referència cultural. A l'Auditori es feu la lectura del pregó de festes, un honor que aquest any va correspondre a Toni Garí Ferrer, empresari local de Poraxa. La nit del primer dia de festa destacà l'esperat concert de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba que es va celebrar a Monti-sion i també el concert de Joan Dausà, un cantautor que agrada molt. Maria Barceló va rebre el merescut homenatge el dia de Sant Roc a la seva contribució incalculable a la vida cultural de Porreres, de Mallorca i mar enllà. També hem de destacar el bon concert de la Filharmònica, amb l'Auditori ple a reventar, dedicat al jazz i swing. I l'ensaïmada. Les festes d'estiu han tengut activitats per a tots els públics.
Pau Llaneras s'imposa a l'esprint d'Escalona
Festes coquespassades,menjades...
agost 2022 2ª núm.quinzena91 «Els homes febles són els cans dels homes ferms» (Denis Diderot, escriptor i filòsof)
Pau Llaneras va quedar novè a la prova a 02:43 del català, A la primera etapa havia quedat al lloc 49 i a la segona ocupà el 8è lloc a 01:17 del guanyador. Molt aviat es produïen les primeres escaramusses, durant l'etapa final, encara que acabaria sent l'ascens al dur alt del Piélago el que acabaria per trencar la cursa. Marcel Camprubí i Andrea Montoli es llançaren a les totes, aconseguint despenjar el líder Hervás. Al costat hi anaven a la pujada Juan Pedro Lozano (Valverde-Terra Fecundis), Sergio Arias (Globalia-Zamora Enamora) i l'illenc Pau Llaneras . Al tram final es produí un preciós torcebras entre el grup de cap i el gran grup. Al final Eolo aconseguia el seu objectiu d'enderrocar Hervás, i recuperar el tron de la cursa a favor de Camprubí, quedant la victòria del dia en una baralla mà a mà entre Arias i Llaneras que es decantava a la pujada final d'Escalona del costat del porrerenc. Uns metres per darrere Camprubí i Montoli també creuaven la línia d'arribada aixecant els braços, sabedors que les dues primeres posicions de la general serien seves. A 1'20” acabava arribant el gran grup amb un exhaust Pol Hervás que s'havia de consolar amb la tercera posició del pòdium. La resta de classificacions estarien molt repartides amb Carlos Collazos imposant-se a les metes volants i Juan José Pérez als esprints especials, (Álvaro García. Ciclisme El Pelotón)
A més d´un apassionat per la sostenibilitat i el medi ambient, Antoni Garí és un gran defensor de la indústria a Mallorca. És president de l'associació Construïm, que aglutina diferents fàbriques locals. Considera vital defensar el sector per la seva aportació tant a nivell econòmic com Aquestsocial. any ha posat en marxa una altra iniciativa que consisteix a convidar grups d'interioristes i arquitectes a veure la fàbrica, amb l'objectiu de crear sinergies amb tots els actors del sector de la construcció. Ara Garí vol ampliar aquestes visites també a instal·ladors d'aïllament i SATE.
Eficiència energètica i disseny signifiquen innovació a Poraxa. Aquesta indústria va néixer el 1989 per fabricar poliestirè expandit, un excel·lent aïllant tèrmic, però amb el temps ha incorporat noves aplicacions per a aquest material que han tengut un gran èxit a l'hostaleria. Per les seves característiques, el porex és un aliat en la cerca de la sostenibilitat ambiental i la reducció del consum energètic.
L'interessant és que és un material fabricat a Mallorca , quilòmetre zero, i per cada metre cúbic de matèria primera que portem a Mallorca, l'expandim 40 vegades. Això vol dir que per cada vaixell que portes de matèria primera, pots fer 40 vaixells d'aïllament. A nivell de sostenibilitat és molt interessant perquè la quantitat d'emissions de CO2 que aconsegueixes reduir és brutal», assenyala Antoni Garí , gerent de Poraxa. La principal aplicació del poliestirè expandit és l´aïllament d´edificis. Tot i això, a Poraxa han innovat en altres nombroses utilitats, principalment en decoració aplicada a «Ell'hostaleria.SATE(o sistema d'aïllament tèrmic per a l'exterior) és el millor sistema perquè és com si posessis un jersei a la casa. És un recobriment de porex a sobre de la paret a partir de plaques, que posteriorment es cobreix amb l'acabat que es vulgui. El sistema tradicional que s'utilitzava fins ara a Espanya era aïllar al mig de les parets, però l'aire condicionat o la calefacció s'escapaven pels pilars o bigues mestres, era un malbaratament d'energia i diners. En canvi, el SATE fa més de 60 anys que s'utilitza al centre i al nord d'Europa, però aquí és una cosa que ha arrencat últimament», assenyala Garí. El 90% de tot el que se subministra a Mallorca per a SATE es fabrica a Poraxa, l'empresa, que compta amb 16 treballadors. En aquests moments estan ampliant les seves instal·lacions amb una important inversió per construir un nou edifici, al costat de l'actual, una nova nau de 1.400 metres que es dedicarà només a SATE. «D'aquesta manera podrem millorar el servei i reduir els temps d'espera, que és molt valorat pels instal·ladors», puntualitza. Antoni Garí comenta l'oportunitat que suposen els ajuts provinents de fons europeus per aïllar els habitatges. «Ara és un moment molt interessant perquè estan arribats els fons Next Generation i una de les línies estratègiques és descarbonitzar les ciutats. Tant en una casa unifamiliar com en un bloc d'habitatges, si demostren que amb les actuacions en aïllament s'estalvia energia explica Garí, que espera que les ajudes impulsin l?aïllament energètic. A partir del mes d'octubre, Poraxa llançarà un nou servei amb què es responsabilitza de reciclar tots els residus del seu material a les obres. «Creiem que cada fàbrica s'ha de responsabilitzar del que fabrica. El gran repte del poliestirè és que s'hi recicle tot, és molt important. Poraxa també s'ha especialitzat en la fabricació de tot tipus d'elements decoratius. Compte amb maquinària que talla qualsevol disseny en 3D i un equip especialitzat en pintura i acabats, explica Garí. Així mateix, poden crear tota mena de logos en 3D, figures decoratives o lletres grans per a esdeveniments. Els acabats poden ser brillants, com si fos un cotxe, fins i tot acabats amb morter, microciment, fibra polida o sense polir… Pel que fa al mobiliari, podem fer taules personalitzades o cadires, gelosies…», explica Garí. Així mateix, poden crear tota mena de logos en 3D, figures decoratives o lletres grans per a esdeveniments. Els acabats poden ser brillants, com si fos un cotxe, fins i tot acabats amb morter, microciment, fibra polida o sense polir… Pel que fa al mobiliari, podem fer taules personalitzades o cadires, gelosies…», explica Garí. Així mateix, poden crear tota mena de logos en 3D, figures decoratives o lletres grans per a esdeveniments.
«Ja que a Mallorca hi ha tan poca indústria, volem que vegin que nosaltres apostam per la indústria innovadora i de disseny, que donem feina dotze mesos a l'any, que tenim personal qualificat i especialitzat i que oferim formació. Amb el mateix desig de fomentar la indústria local associada a la construcció sostenible, han creat el Premi Poraxa d'arquitectura sostenible, en col·laboració amb el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), del qual ja s'han celebrat diverses edicions . Poraxa és centre de reciclatge de poliestirè expandit. «Fa més de 20 anys que anem a diferents municipis a reciclar els envasos d?electrodomèstics, ordinadors… i restes de porex que es generen», indica.
Toni Garí Ferrer, gerent de Poraxa: «El 90% de tot el que se subministra a Mallorca per a SATE es fabrica a Porreres»
«El poliestirè expandit és un material 100% reciclable i inífug. La seva declaració ambiental de producte és més favorable fins i tot que les fibres de fusta o que la llana mineral. És el gran benefici, amb un gran estalvi econòmic i ambiental en transport», conclou el gerent de Poraxa.
Toni Garí Ferrer, segona generació i actual gerent de Poraxa, amb el seu pare Sebastià Garí Nicolau.
El poliestirè expandit és un material compost per un 98% d'aire i un 2% de poliestirè, que és 100% reciclable.
Aina Ginard / L'Econòmic / Suplement d'UH / resum
Les obres del frare porrerenc van ser redactades en castellà, català i en llatí. Tractà temes de caràcter religiós, alguns concernents al seu convent i orde, i l’obra dedicada a la Creu i al seu poble, que ell qualificava de “mi pátria”. Ara per ara resten inèdites.
Una de les actuacions interessants de fra Cervera va estretament lligada a la memòria col·lectiva de Porreres i a les festes de Sant Roc. L’any 1652 una epidèmia de pesta contagià Mallorca i afligí el poble de Porreres on arribà a mitjan juliol. Segons va escriure el pare Cervera (que no va viure els fets), quan el poble estava dolgut d’aquest mal que tants estralls causava, invocà la protecció del gloriós sant Roc i demanà al convent del Sant Esperit una relíquia d’aquest sant que s’hi venerava. A súplica del rector i dels jurats de la vila, dins un reliquiari se’ls donà la meitat de l’os, amb intervenció de fra Joan Crespí, que ostentava el càrrec de ministre d’aquell convent. Quan la relíquia de sant Roc entrà a Porreres, la vila quedà preservada i sana del contagiós mal de la pesta. A partir d’aquell moment no hi morí ningú més i la gent atribuïa aquesta gràcia als favors del sant. Més endavant, sant Roc seria considerat el sant protector del poble i per tal motiu li dedicam les festes populars del mes d’agost. La pesta causà molts morts, però ben pocs a Porreres, gràcies a la intercessió de sant Roc a favor de la vila que l’alliberà del contagi. Remarca que a Felanitx, en quatre mesos, moriren prop de quatre-centes persones i a Porreres sols trenta-una. El frare, en un passatge del text, recorre a un adagi antic per valor ar la protecció del sant: qui té sanitat, està rich. Joan Cervera en el novè sermó explica que l'any 1652 estava Mallorca infectada del mal contagiós de la pesta i la vila tement tan contagiós mal, acudi a la protecció de Sant Roc (i hi ha hagut) “tal constel·lació de malalties com ningú ignora, que aquesta vila mai havia experimentat major salut”, atribuint aquesta gràcia al gloriós Sant Roc. Jo dic que deuen celebrar-lo amb una festa particular tots els anys tan solemne i amb tanta pompa com alcanci nostra possibilitat. Retreu la data del 26 d’agost com una data d’especial interès per a Porreres. No és gens estrany que el nom de pila Roc, així mateix, fos freqüent entre els antropònims masculins de Porreres. Almenys, a finals del segle XVII i a principis de la centúria següent, se’n documenten bastants, sovint acompanyant un altre nom. Any rere any, el poble de Porreres compleix amb tal suggeriment i les festes populars recorden el sant pelegrí de Montpeller. BARCELÓ CRESPÍ, Maria: “Fra Joan Cervera i Garcies, trinitari (1702-1767)”, IV Jornades d’Estudis Locals, Porreres, 2013. Resum.
Un porrerenc d'ahir: el trinitari
fra Joan Cervera i Garcies i la festa de Sant Roc
1702 – 1767 · Fa 320 anys
Fra Joan Cervera i Garcies és un gran desconegut per als propis porrerencs. Això no obstant, en el seu moment va ser un personatge destacat a l’àmbit eclesiàstic i també a l’àmbit cultural. A ell li devem un text que recull la història de l’oratori de la Santa Creu, a més d’aportar notícies sobre la vila de Porreres. De qualque manera el podríem considerar el més antic “historiador” porrerenc.
Va néixer a Porreres dia 10 de novembre de 1702 i era fill de mestre Joan Cervera, picapedrer i de Margalida Garcias. En referència a fra Joan, l’erudit decimonònic Joaquim Maria Bover va escriure “estudió en el colegio de Montesion de su patria los rudimentos de gramática latina”. En aquest sentit, convé recordar la importància que enregistrava aleshores el col·legi del puig de Monti-sion, on els estudis de llengua i cultura clàssiques, sobretot, constituïen l’estadi previ per a cursos superiors. Més tard va reprendre les disciplines de Filosofia i Teologia amb els pares de la companyia de Jesús, és a dir, els jesuïtes, en el convent de la Ciutat de Mallorca. Entrà en religió en el convent del Sant Esperit de frares trinitaris de Ciutat. Torna a ser Bover qui aporta la data de l’entrada a l’orde trinitari per part de Joan Cervera, el qual assenyala que va tenir lloc el 21 de setembre de 1725. També afegeix que ben aviat va ser nomenat lector de teologia en el seu convent i després, també de teologia, en el de Barcelona. Dia 24 de setembre de 1726 es reuniren els trinitaris en capítol, convocats a so de campana, per nomenar-lo procurador. En aquell moment, hi havia trenta-un frares preveres i setze d’obediència. Entre els frares d’obediència figurava Joan Cervera. En aquesta reunió també hi assistiren Guillem Cervera (prevere) i Miquel Cervera (obediència), els quals potser eren porrerencs i, qui sap, si familiars seus. Una vegada retornat a Mallorca, el 1754, Joan Cervera va ser elegit ministre del convent del Sant Esperit. D’aquesta manera, va fer millores en la renovació de la seva biblioteca i va augmentar el nombre de llibres, i també va erigir l’aula capitular que, en paraules de Joan Feliu, era una meravella de l’art. A més, va costejar una col·lecció de retrats dels trinitaris il·lustres naturals de Mallorca que penjaven de les parets dels claustres del convent. També va comprar la possessió coneguda amb el nom de Pinaret al terme de Marratxí i, d’aquesta manera, va enriquir el patrimoni del convent. Va merèixer la distinció de teòleg consultor dels bisbes de la diòcesi de Mallorca, d’examinador sinodal i va actuar com a jutge delegat, qualificador de la Inquisició. Tots aquests càrrecs els va desenvolupar fins al dia del seu traspàs. Sembla que va morir sobtadament el 15 de novembre de 1767, quan comptava 65 anys d’edat. El varen enterrar a l’oratori dels terciaris trinitaris on, quan vivia, hi havia fet aixecar un sepulcre destinat a les seves despulles. Aquest sepulcre el va carregar a les seves expenses. Pel que fa a les obres, fra Cervera en va deixar diverses d’escrites, algunes de les quals són de gran interès per a la història de Porreres. Segons Bover a les Miscel·lànies, a la relació de les seves obres hi figura Historia de la SSª Cruz de la Villa de Porreras i el mateix Bover, en referir-s’hi com a escriptor, esmenta tretze obres manuscrites i, a més, indica on es trobaven: Porreras ilustrada con la invención y milagros de la Santa Cruz llamada d’en Net: descripción de esta villa, su historia y varones ilustres en virtud, letras y armas. L’original existia a l’arxiu del seu convent. Afegeix Bover que en veié una còpia a l’església parroquial de Porreres i ell mateix en conservava una altra en la qual hi havia afegit notícies que el frare ometé.
La cantant i guitarrista Sylvie Lewis actua a Porreres Va ser el dijous dia 18 d'agost. Actualment establerta a Brighton, ja va enamorar el públic mallorquí el Nadal del 2019, amb dues actuacions «secretes» a Sa Fonda de Porreres i Lórien. En tornar a Mallorca ha comptat amb un col·laborador de luxe sobre el bell escenari exterior del santuari de Montision: Francisco Albéniz de La Búsqueda.
El passat dia 13 va tenir lloc una jornada de neteja al talaiot de Baulenes. S'eliminà la vegetació que feia malbé i amagava aquest Patrimoni cultural, una feina molt important per poder recuperar el passat. Participaren un grup de voluntaris. A partir de dia 16 començà la campanya d'intervenció arqueològica d'enguany, prevista fins dia 30 d'agost, de 8 a 13 hores.
Miquel Angel Veny, del Club Columbòfil Porreres, ha fet campió de Balears de coloms joves i tercer classificat del campionat de velocitat i del absolut de les Illes.
Neteja del talaiot de Baulenes
q La porrerenca Margalida Sastre Mesquida s'ha graduat en la primera promoció en Medicina a la Universitat de les Illes Balears.
q El Bisbat de Mallorca va anunciar el 6 d'agost els canvis de responsables eclesiàstics a nombroses esglésies de l'illa.
Celebra els primers 65 anys mantenint la seva vigència ben viva. Les cooperatives pageses formen part de l’estructura que suporta la producció i comercialització agràries. Aquest fet és inqüestionable especialment a alguns dels pobles de Mallorca com Porreres, on l’història dels darrers 65 anys no s’entendria sense “la Cooperativa”. Un aniversari que ha coincidit amb el temps amb la tria de Porreres com Poble de l’any (2022) i amb la recent inclusió (2021) de l’albercoc de Porreres al catàleg d’aliments de les Illes Balears. I és que l’albercoc és el fruit emblemàtic de la cooperativa i del poble, quasi en podríem dir que li dóna nom de tanta d’anomenada com té. Però la Cooperativa és molt més i s’ha vist obligada a adaptar-se a les distintes circumstàncies que han anat canviant amb el temps. Així, es manté fent el seu paper fonamental pel poble, que viu bàsicament del que dona el camp, sigui fruita o hortalissa.
Mossèn Simó Tortella Sbert, diaca, estarà al servei de les parròquies de Sant Bartomeu, de ses Salines; de Sant Jordi, de la Colònia de Sant Jordi; de Sant Julià, de Campos; i de Nostra Senyora de la Consolació, de Porreres.
q La catedràtica Maria Barceló i Crespí exercirà a partir de l’octubre de 2022 la categoria de catedràtica emèrita del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Ha estat anomenada per unanimitat pel Consell de Govern de la UIB.
q Segons el portal Transparentia, l'alcaldessa que menys cobra a Mallorca es la de Porreres, Xisca Mora. És un poble petit -diu- però en altres llocs similars cobren molt més. 7.145 euros a l'any.
q
La Cooperativa de Porreres, tot un emblema de Fora Vila
.
q S'ha donat una escultura de Francesc Sitjar Cerdà al Museu de Porreres dins el marc de les Festes de Sant Roc.
Les obres del carrer Sala mai no acaben El Ple de l'Ajuntament de Porreres va decidir la contractació de les obres de renovació del carrer d'En Sala el passat 24 de gener de 2022 per un import de 504.876,74 euros. S'havia de fer la pavimentació i asfaltat de tot el carrer i treballs relacionats amb les canonades de distribució d'aigua i obres de clavegueram a més dels treballs d'instal·lació de sistemes d'enllumenat i senyalització. El termini d'execució era de 5 mesos. Les tasques les fa l'empresa Vitrac Obra Pública S.L. En aquest cas, sí que es pot dir que les obres han estat més llargues que una quaresma. I plenes de pols, que han de sofrir veïns, usuaris i la circulació per una de les vies radials més importants del poble. Per sort les eleccions són abans de 10 mesos, Jornada abrasadora amb rècord històric a Porreres Una més aquest estiu a les Illes. A aquest pas deixarà de ser notícia que la nostra Comunitat bati els seus propis rècords de temperatures màximes, un dia sí, un altre també. El passat dissabte dia 13 a diversos punts de l'illa se superaren els 40 graus de màxima. La sensació de calor va ser total. La localitat de Porreres fou el punt més calent de Mallorca, aconseguint els termòmetres els 42,8 graus a les 14 hores.
Han estat 16 dies continuats d'onada de calor, mai vista fins ara a les Illes. Es va tractar d'un episodi de calor extrema que ja ha batut el rècord de ser la primera vegada que se'n registren tres en un any i tot apunta que no serà l'únic que aconseguirà.
q Les porrerenques Maria Guerrero i Arantxa Sànchez, emprenadores i fundadores de Corevolution, segueixen amb el projecte de begudes de quefir que vol impulsar un estil de vida més saludable enfront dels habituals refrescs carbonatats a través de Mallorca Activa.
q Ja són a Mallorca els temporers que fan la vermada als cellers de l'illa. El centre regional de TVE va visitar la finca de Bàrbara Mesquida a Porreres i en feu un reportatge.
q Antoni Janer Torrens, a l'Ara Balears, explica que Gabriel Escarrer Julià, nascut a Porreres el 1935, però criat a Palma, a 17 anys començà a treballar en el sector turístic. El 1956, a 21 anys, ja llogava un petit hotel del barri de Son Armadams de Palma. Fou l’inici d’una carrera meteòrica que el portaria a aixecar el major imperi hoteler espanyol, Cadena Sol, rebatiada el 1987 com a Sol Melià.
Fa 3 anys. Núm. 22 – agost 2019. Es Badaluc, un topònim desaparegut a Porreres. A vegades la diversitat de significats d'un nom impossibilita decantar-se per una única proposta etimològica. Dues són les explicacions principals que s'han donat per aquesta paraula.
q Segons el rètol d'IB3, era molt clar i també un poc sensacionalista. Porreres fa quasi un mes que no davalla dels 35 graus. I ja s'ha batut el nou rècord de dies superant els 35ºC que era de 25 el 2003. Com quedarà el nou rècord del 2022? Segons el meteoròleg porrerenc Miquel Tomàs, enguany i pronòstics en mà, podriem arribar als 40 dies per Sant Bernat.
Ofertes de feina a Porreres
q Jardiner/a, 20h/setmanals (>33% discapacitat). De dilluns a dijous de 07:00 a 12:00 hores. Salari: 611€ bruts/mensuals. Sega, esbrossada, reg, poda d'arbres i arbustos. Plantació, reg, manteniment zones verdes. Molt valorable carnet de conduir i vehicle propi. Abonar i aplicar tractaments amb fitosanitaris. Centre Especial d'Ocupació, Grup SIFU. Línia directa: 627477628 · 656407793 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 18-8-2022.
Des d'agost del 2019 els més petits de Porreres no podien córrer davant dels capgrossos. Enguany n'han gaudit molt.
q A partir de Sant Roquet i la famosa ensaïmada, Porreres ha tornat ser un desert. Sense la majoria dels bars oberts, sense forns, amb el “tancat per vacances”, hi ha pocs refugis contra la calor. Tal volta les festes dels pobles veïns de Felanitx, Montuïri i Sant Joan ajudaran una mica a superar el cançament estiuenc i el tedi-drama post festiu.
Deiael“Porreres”...
q Felip VI no s'ha aixecat davant l'espasa de Simón Bolïvar, fundador de l'Amèrica lliure. Els Borbons tenen fixació amb les espases. Ferran VII rapinyà de Palma el 1832 la venerada espasa de Jaume I, fundador dels Països Catalans. És al Palacio Real. I no l'han volguda tornar mai.
La Unió Esportiva Porreres a partir de la temporada 2022-2023 comptarà amb un nou equip federat. Tot va començar quan uns quants jugadors porrerencs es varen posar en contacte amb el club comentant la il·lusió que els faria poder formar un equip federat. Des del club es va rebre la proposta amb alegria i a partir d'aquí es posaren a fer feina perquè es pogués fer realitat. L'equip ja està inscrit i lluitarà dins la 2ª Regional mallorquina, grup C. Això és una fita històrica per la UE Porreres, ja que al llarg de la seva història no havia tengut dos equips sèniors masculins a la vegada. Confien que tengui tot el suport de l'afició per poder lluitar al màxim a la seva categoria. La primera jornada es disputarà el 4 de setembre contra el Pla de na Tesa "B" a ses Forques. Formen el grup els següents 14 equips: S'Illot, Col·legi Sant Pere, Son Macià, Cardassar "B", Atc. Aldosivi del Molinar, Palmanyola, La Unió "B", Porreres "B", Pla de na Tesa "B", Xilvar "B", Atc Paguera, Bellver (Palma) Platja de Palma (S'Arenal) i Club Atles Dep.Mallorca (Manacor). L'equip de preferent debutarà el mateix dia a Sineu al grup A. El formen 16 equips: Arenal, Artà, Genova, Felanitx, Pla de na Tesa, Cala Millor, Sineu, Porreres, Pòrtol, Esporles, Espanya, Ferriolense, Murense, Santa Catalina Atc, Petra i Rotlet-Molinar.
Dia 16 d'agost és Sant Roc... Gabriel Bibiloni escriu que era un personatge del segle XIV que té una identitat força enigmàtica. El seu nom també és misteriós. No coneixem ningú anterior a ell que porti aquest antropònim. Ni sabem d’on surt: segons el Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals de Mallorca, d’Antoni Llull Martí, és un nom d’origen germànic. El grup municipal del PP denuncia la manca de pediatres al centre de salut. El Partit Popular de Porreres ha denunciat que la manca de pediatres a l'estiu provoca que "no disposem d'un servei de salut imprescindible com és el de pediatria".
La U.E. Porreres tendrà un segon equip a segona regional L
q El Banc de Sang i Teixits de Balears va organitzar una donació a Porreres el passat dia 8 a la Unitat Bàsica de Salut. En aquest temps calen moltes donacions, q Necrològiques. El passat 14 d'agost va morir a Felanitx Toni Bordoy Mesquida, de Son Geroni, als 64 anys. Havia treballat a una empresa de vivers. A tots els seus familiars feim arribar la nostra condolença.
