abril 2021 núm. 58
“El coratge no és l'absència de por, sinó el judici que alguna una altra cosa és més important que la por” (James Neil Hollingworth, escriptor i músic)
La intuïció va permetre trobar 21 cossos més a la fossa de Porreres
La roba de les víctimes indica que formaren part de les tretes de presos de gener de 1937 .
La intuïció no falla. I, menys, si es tracta de la directora de l'excavació d'Aranzadi a les fosses de Porreres, Lourdes Herrasti. Una vegada concloses les excavacions de la segona fase, els seus dubtes persistien, per això, va apostar per realitzar noves prospeccions a les vuit fosses excavades el 2016. El seu ull arqueològic va endevinar la diana: s'han localitzat enterraments a nivells inferiors a tres d'elles, amb la localització de 21 víctimes més. En total, s'han recuperat en les dues intervencions en el cementiri de Porreres a 114 persones que sofriren la repressió de la Guerra Civil, una xifra que «s'aproxima molt» a les dades històriques que parlen de 115 a 120 persones. «Cal tenir en compte que dues de les fosses exhumades enguany, varen ser afectades per plaques de formigó i només recuperarem una part. Esteim molt pròxims al volum total de persones que varen ser assassinades a Porreres», sentència Herrasti, que reconeix que quan començaren els treballs tot eren incògnites. «Quan iniciarem els treballs mai pensavem que arribaríem a tal volum. Venguérem per a deu dies i s'ha complit un mes», admet Herrasti, satisfeta amb els grans resultats. Una de la novetats d'aquesta segona campanya iniciada el 8 de febrer va ser que a les fosses 5 i 11 es documentaren dos moments d'enterraments separats per una capa de terra compacta de 30 centímetres. Estaven a una profunditat d'uns 100 centímetres. Abans de marxar-se, els arqueòlegs varen voler comprovar si aquest patró es repetia a les fosses obertes el 2016. Els experts plantejaren la possibilitat que a les fosses on localitzaren menys restes òssies fa cinc anys,
podria haver-hi un segon grup enterrat a major profunditat. Així va ser. L'equip tècnic d'Aranzadi ha confirmat que en cinc de les tretze fosses del cementeri porrerenc hi havia dos nivells d'enterraments, separats per una capa de terra molt compacta. .
Lourdes Herrasti: "Les excavacions són una imatge que delata la veritat del que va ocórrer" .
Així, en la fossa número 1, han localitzat cinc persones mentre que en la número 3 han trobat nou i en la número 4, set. A peu de fossa, els arqueòlegs continuen amb les tasques d'exhumació. Les restes trobades es corresponen amb la mateixa cronologia, és a dir, de 1937 de saques de presos i de grups de veïns detinguts, que no passaren per la presó. Entre els objectes trobats en aquesta nova intervenció: sabates, restes de roba, una medalla amb la inscripció Mallorca, dues ulleres, bales, projectils o casquets. I la imatge de l'horror també es repeteix: orificis en el crani per arma de foc o un fèmur desalineat amb una lesió perimortem per tret. Això sí, ni rastre de les cinc dones, entre elles Aurora Picornell. «Hem revisat la zona i no les hem trobat. Hem arribat a terra ferma», sentència Herrasti, que assegura que les anàlisis antropològiques donaran molta més informació sobre aquestes víctimes. Després seran lliurades a Bon Sosec en cadena de custòdia fins que siguin identificades i retornades als seus familiars. Un procés que pot tardar un any. .
Reviure els últims moments de vida dels represaliats .
I després de l'exhumació, arriba la reconstrucció. Els últims moments de vida de les víctimes de la repressió de la Guerra Civil surten a llum gràcies al treball de l'equip tècnic d'Aranzadi. Després d'exhumar els nous 21 cossos trobats en nivells inferiors de tres de les vuit fosses excavades en 2016, comença la reconstrucció de les restes òssies i les anàlisis antropològiques. Tot, absolutament tot, és crucial per a reviure els últims moments de vida dels represaliats enterrats a les fosses de Porreres. La directora de l'excavació, Lourdes Herrasti, porta la seva cambra penjada del coll. Són inseparables. Tot es fotografia. Mentrestant, Almudena García-Rubio reconstrueix os per os l'esquelet d'una de les víctimes. Però per a arribar a tenir el puzle complet, el treball minuciós ha estat essencial. El mal temps va complicar una miqueta més la seva labor. En l'exterior del «laboratori de camp», dos arqueòlegs netegen les restes òssies i els objectes trobats en les fosses. Cal llevar el fang. El dilluns la fossa 4 es va inundar. Aigua, raspalls, pinzells i pinces són els aliats dels experts, que també compten amb l'ajuda d'un colador per a no perdre ni una petita part de les restes. (Rosa Ferriol | Foto: B. Ramon | Diari de Mallorca)