març 2021 2ª quinzena núm. 57 “Per a treballar basta estar convençut d'una cosa: que treballar és menys avorrit que divertir-se” (Charles Baudelaire, poeta, crític i traductor)
Les excavacions de la segona fase al cementeri no acaben
Les cinc foses excavades, a vista de dron (Efe | Resum redacció) Les tasques d'excavació i exhumació duites a terme per l'equip tècnic de Aranzadi en el cementiri de Porreres, des del passat 8 de febrer, han donat com a resultat la recuperació de 44 víctimes de la repressió franquista, procedents de les cinc fosses situades en la part central del cementeri. Aquestes víctimes se sumen a les 49 recuperades al novembre de 2016 pel que en el cementeri municipal de Porreres s'havien recuperat 93 víctimes. El dia que es tancaven les excavacions, però, hi hagué una important sorpresa: tornaren obrir les fosses del 2016 i han localitzat nivells inferiors d’enterraments a tres d’aquestes fosses que no s'havien descobert abans. Durant la segona intervenció s'han localitzat quatre noves fosses davall el bloc de nínxols i capelles construïts en aquesta àrea central, amb el que la xifra de fosses excavades en el cementiri de Porreres és de 13. Totes elles segueixen les dues línies de fosses descobertes el 2016. En la fossa número 5, a la qual ja s'havien documentat sis individus en les excavacions de fa quatre anys, finalment s'han pogut recuperar les restes de nou. En la fossa 10, situada davall una placa de formigó armat, s'han recuperat restes òssies de vuit persones. En la fossa 11, situada davall del bloc de nínxols, s'han pogut recuperar 12 individus. En la fossa 12, que s'ha trobat després de la fossa 5, s'han localitzat nou esquelets. I, finalment, en la fossa 13, afectada per una altra planxa de formigó, s'han recuperat les restes d'altres sis víctimes. El Govern ha explicat que tres d'aquestes fosses estan afectades per construccions posteriors, la qual cosa ha limitat la recuperació de les seves restes, que són parcials, i que en general, l'estat de conservació de les restes òssies és bo, però algunes de les víctimes localitzades en els nivells inferiors de les fosses presenten un cert grau de deteriorament. Una vegada finalitzat el treball de camp, els estudis antropològics que s'han posat en marxa estan confirmant les
observacions realitzades durant les excavacions respecte a les lesions relacionades amb la causa de mort de les víctimes. A les cinc fosses excavades s'han recuperat projectils i en tres d'elles, a més, casquets. Es confirma, a més, que totes les víctimes localitzades són homes, la majoria d'edats compreses entre els 20 i els 50 anys, encara que alguns superen la cinquantena, tal com ja vàrem informar a l'anterior número. Associats als individus, s'han recuperat restes de peces d'abric i calçat, a més d'objectes personals com a mines de llapis, un tinter, un plomí, tabaqueres, caixes de pastilles contra la tossina de diferent procedència, filtres de tabac i elements d'higiene personal: raspall de dents, tres pintes, i altres estris. Els experts sospiten que gran part de les víctimes provenen de tretes de les presons de Ca Mir i Bellver realitzades entre els mesos de gener a març de 1937, encara que no descarten que algunes persones fossin conduïdes directament dels seus pobles d'origen, sense passar per la presó. Les antropòlogues d'Aranzadi continuen amb les anàlisis de les restes localitzades. Es prenen mostres individualitzades de les restes per a la seva posterior anàlisi genètica, que consisteix en la comparació entre les mostres donades per familiars i les mostres obtingudes de les restes de cara a una possible identificació positiva. Un treball, el de l'anàlisi genètica, que es realitzarà en els pròxims mesos en les instal·lacions del laboratori de la Universitat del País Basc de Vitòria-Gasteiz.
Aranzadi segueix exhumant al cementiri de Porreres Després de les dades obtingudes a la segona fase d’excavacions, l’equip tècnic d'Aranzadi ha realitzat noves prospeccions. Aranzadi continua excavant. Ha realitzat aquests darrers dies noves prospeccions a les fosses excavades l’any 2016 per comprovar si existien diferents nivells i una major profunditat dels enterraments, tal i com s’ha constatat a les fosses 5 i 11, recentment excavades i la comprovació va ser positiva: es repetien les novetats observades: enterraments separats per una capa de terra compacta de 30 centímetres. A més, el segon grup de restes presentaven una profunditat major que la documentada en les fosses de l’any 2016, que era de 80 cm. Aquestes dades, sumades al fet que encara falten víctimes per localitzar, ha fet que Aranzadi hagi plantejat que en algunes de les fosses excavades en la primera campanya, especialment aquelles que contenien menor nombre de restes, podria haver-hi un segon grup enterrat a major profunditat. Les tasques han revisat totes les àrees excavades durant l’any 2016 i s’ha comprovat que existeix un nivell inferior a tres de les vuit fosses. exhumades fa quatre anys. Les restes localitzades en aquests nivells inferiors superen, de moment, la vintena de cossos, que se sumen a les 93 localitzades quan es va concloure la segona fase. La xifra total de víctimes recuperades s’aproximaria a la que està documentada històricament, al voltant de les 120. Tots homes.