febrer 2020 núm. 31
“Si cada un neteja la seva vorera, el carrer estarà net” (Johann Wolfgang von Goethe, pensador i literat)
El nou Pla de Fosses preveu una nova excavació a Porreres
Les intervencions es realitzaran en 8 municipis més El nou Pla de Fosses 2019-2020 del Govern de Balears preveu localitzar els cossos del menys 40 víctimes de la Guerra Civil, però "podrien ser molts més", segons ha reconegut la conselleria d'Administracions Públiques i Modernització. Les intervencions es realitzaran en nou localitzacions de vuit municipis de Mallorca i Eivissa, la majoria a cementeris, on es duran a terme tasques d'excavació, exhumació i identificació de les restes humanes. El pla, presentat comptarà amb un pressupost de 443.000 euros i té previst actuar per primera vegada en llocs emblemàtics com Son Coletes, a Manacor, el cementiri de Bunyola, el de Valldemossa i un forn de calç de la collada d'Artà, mentre que també s'inclouen segones actuacions a Sencelles, a Porreres (a la zona enjardinada), al Pou de Son Lluís de Porreres, a ses Figueretes i al cementeri de Santa Maria del Camí. La consellera Isabel Castro ha explicat en què consistiran aquestes noves intervencions, acompanyada del secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i del coordinador general del projecte, Cesc Busquets, el representant d'Àtics, l'empresa adjudicatària especialitzada en patrimoni cultural i arqueologia. També assistiren a l'acte representants d'entitats de memòria històrica de l'illa i els alcaldes de Porreres, Sencelles i Artà. El Pla de Fosses contempla d'una banda, elaborar informes antropològics dels 35 cossos exhumats a Porreres i no identificats per les proves d'ADN durant la intervenció que es va dur a terme el novembre de 2016. Aquests estudis han d'aportar característiques físiques de cadascuna de les
persones que permetin determinar l'edat i altres aspectes que donin informació sobre la seva identitat com a trets físics particulars, indicis de qualsevol patologia o malformacions dels ossos. Durant el primer Pla de Fosses 2018, impulsat pel Govern i desenvolupat per la Societat Aranzadi, de les dotze actuacions previstes inicialment es va poder intervenir en deu fosses a Mallorca i a Eivissa: en els cementiris d'Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria , Montuïri, el Pou de s'Àguila de Llucmajor i el Pou de Son Lluís, a Porreres. A Deià, es va descartar l'excavació que es considera tècnicament inviable i encara queda pendent la intervenció prevista al cementiri de Porreres. Com a resultat d'aquests treballs, segons informà la consellera Castro, s'han recuperat restes de 24 cossos de possibles represaliats de la Guerra Civil, entre els quals s'han identificat a quatre víctimes: Miquel Marquet Perelló, Joan Ferrà Ferrà, Joana Vaño Morales i Julià Fullana. Amb aquestes quatre víctimes són 21 les persones identificades a Balears fins avui d'uns setanta cossos exhumats, ja sigui a través de les actuacions impulsades pel Govern (14 identificacions a Porreres el 2016 i 4 dins del Pla de Fosses 2018) o intervencions prèvies per part de l'Associació Memòria de Mallorca, juntament amb la UIB i l'ajuntament de Sant Joan (tres identificacions). La consellera Isabel Castro també destacava que aquestes actuacions pretenen aconseguir "justícia per a les víctimes, restitució de la veritat, reparació del possible dany causat i descans, per fi, després de més de 80 anys. Dignitat per als que en el seu dia varen perdre la vida en defensa de la llibertat, la democràcia i la igualtat. “Necessitam tancar ferides per poder seguir avançant com a societat. Això és un compromís polític imparable de la conselleria i del Govern i també compartit per moltes altres institucions". Per la seva banda, Jesús Jurado, ha indicat que el Pla de Fosses és una feina realment important i obligatori per llei. "Esperam que s'identifiqui a més víctimes, hem de continuar avançant, és una tasca primordial, ens queda molta feina per fer. Cada vegada serà més complicat trobar les restes humanes però ho hem d'intentar", ha detallat Jurado, que ha incidit en el fet que Balears és una comunitat capdavantera institucionalment en aquesta matèria. Cesc Busquets, de l'empresa catalana Àtics, creada el 1993 amb seu a Mataró, s'ha mostrat "molt il·lusionat amb aquest projecte". Aquesta societat està especialitzada en intervencions arqueològiques, restauració, difusió, museïtzació, estudis històrics i inventariat de patrimoni. A més, des de 2010 ha duit a terme múltiples projectes relacionats amb la Guerra Civil. (Diari de Mallorca / B. Palau)